View allAll Photos Tagged Reparar
Enllaç del vídeo: youtu.be/PsPzstRJuT0 (CANAL BARCINONEWS)
Enllaç del vídeo: youtu.be/0EJM-BN5PVo (CANAL BARCINONEWS 2)
LES ESCALES DE FORESTIER
(DISTRICTE DE SANTS - MONTJUÏC)
Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), enginyer i paisatgista francès, va ser un dels millors paisatgistes internacionals de l'època que va introduir el concepte de jardins mediterranis a la ciutat de Barcelona.
Tenint en compte que el terreny de la muntanya de Montjuïc és molt abrupte, va organitzar la urbanització d'aquesta zona, en terrasses connectades mitjançant escales, formant una escalinata majestuosa i imponent. La pedra que es va utilitzar per construir-ho és de la mateixa muntanya de Montjuïc.
Les escales de Forestier són el camí que uneix el parc del Mirador del Poble-sec, els jardins de Mossèn Costa i Llobera, els jardins de Miramar i el passatge de les Bateries.
Les darreres actuacions, dutes a terme l'any 2015, tenen com a objectiu millorar la seguretat de l'espai i reparar els trams del mur de pedra i les baranes, així com el drenatge, els paviments, la il·luminació i els elements estructurals.
ESCALES DE FORESTIER
Aquesta gran escalinata, obra de l'enginyer i paisatgista francès Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), va ser dissenyada i iniciada la seva construcció per a l'accès a la secció marítima, que s'havia d'instal·lar al port, projectada per a l'Exposició Internacional del 1929 a Montjuïc. Formava part de la urbanització d'aquesta zona en un terreny molt abrupte organitzat en terrasses que es comunicaven per escales. Les obres es van aturar al suprimir la secció marítima de l'Exposició i es van tornar a emprendre a meitats del segle XX sense finalitzar-se. La pedra és de la muntanya de Montjuïc que per la seva riquesa geològica es van explotar pedreres des de l'època dels íbers i dels romans fins l'any 1957. Molts edificis públics i privats de la ciutat són d'aquesta pedra com per exemple el Palau de la Generalitat, l'Ajuntament, la Catedral, les esglésies de Santa Maria del Mar i del Pi i moltes cases de l'Eixample.
-----
LAS ESCALERAS DE FORESTIER
(DISTRICTO DE SANTS - MONTJUÏC)
Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), ingeniero y paisajista francés, fue uno de los mejores paisajistas internacionales de la época que introdujo el concepto de jardines mediterráneos en la ciudad de Barcelona.
Teniendo en cuenta que el terreno de la montaña de Montjuïc es muy abrupto, organizó la urbanización de esta zona, en terrazas conectadas mediante escaleras, formando una escalinata majestuosa e imponente. La piedra que se utilizó para su construcción es de la misma montaña de Montjuïc.
Las escaleras de Forestier son el camino que une el parque del Mirador del Poble-sec, los jardines de Mossèn Costa y Llobera, los jardines de Miramar y el pasaje de las Baterías.
Las últimas actuaciones, llevadas a cabo en 2015, tienen como objetivo mejorar la seguridad del espacio y reparar los tramos del muro de piedra y las barandillas, así como el drenaje, los pavimentos, la iluminación y los elementos estructurales.
ESCALERAS DE FORESTIER
Esta gran escalinata, obra del ingeniero y paisajista francés Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), fue diseñada e iniciada su construcción para el acceso a la sección marítima, que debía instalarse en el puerto, proyectada para la Exposición Internacional de 1929 en Montjuïc. Formaba parte de la urbanización de esa zona en un terreno muy abrupto organizado en terrazas que se comunicaban por escaleras. Las obras se detuvieron al suprimir la sección marítima de la Exposición y volvieron a emprenderse a mediados del siglo XX sin finalizarse. La piedra es de la montaña de Montjuïc que por su riqueza geológica se explotaron canteras desde la época de los íberos y romanos hasta el año 1957. Muchos edificios públicos y privados de la ciudad son de esta piedra como por ejemplo el Palacio de la Generalitat, el Ayuntamiento, la Catedral, las iglesias de Santa María del Mar y del Pi y muchas casas del Eixample.
We spent quite some time observing the small details on the buildings in the oldest area of Figueira da Foz, known as Praça Velha.
Architectural features from various eras, with a strong character, serve as a background for the old pillory frame. Some restored, others not so much. This entire setting is intriguing and adds another point of attraction to the city, in addition to the more obvious ones related to the sea.
*
Passámos um bom bocado a reparar nos detalhes dos edifícios nesta zona mais antiga da Figueira da Foz, a Praça Velha.
Traços arquitectónicos de várias épocas, com muita identidade, formam o pano de fundo dos contornos do antigo pelourinho. Alguns restaurados, outros nem tanto. O conjunto é interessante e confere à cidade mais um ponto de atracção, para além dos mais óbvios ligados ao mar.
Reparar Pantalla Xiaomi | Cobophone.es
Cobophone.es es el mejor lugar para reparar tu pantalla Xiaomi. Somos una empresa con muchos años en el mercado, y te garantizamos una reparación de calidad para tu dispositivo móvil. Visita nuestro sitio para más detalles.
Reparar Pantalla Xiaomi | Cobophone.es
Cobophone.es es el mejor lugar para reparar tu pantalla Xiaomi. Somos una empresa con muchos años en el mercado, y te garantizamos una reparación de calidad para tu dispositivo móvil. Visita nuestro sitio para más detalles.
Reparar Pantalla Iphone | Cobophone.es
¿Quieres reparar la pantalla de tu iPhone? Cobophone.es le ofrece una solución económica para reparar la pantalla de su iPhone y de cualquier otro dispositivo Apple. Ofrecemos una amplia gama de servicios de reparación para todos los modelos de iPhone. Descubra nuestra página web para más detalles.
Reparar Pantalla Samsung | Cobophone.es
¿Busca una reparación de pantalla Samsung? Cobophone.es es un proveedor de servicios de reparación de pantallas Samsung, ¡y vamos a usted! Ofrecemos un servicio totalmente móvil y vamos a su casa, oficina o lugar de trabajo para arreglar su teléfono o tableta Samsung. Consulte nuestra página web para más detalles.
Deputada Alice Portugal - PCdoB - BA preside audiência Pública: Educar para reparar. Foto: Richard Silva/ PCdoB na Câmara.
Los reyes magos me han traído la maña necesaria para reparar este multiefectos Sony HR-MP5 con el que grabamos el EP Deberías Cambiar de Opinión. Es un alegrón: llevaba doce años muerto. #grabandoelnuevodeellos
44 Likes on Instagram
5 Comments on Instagram:
bellesinister: La maña!
guillemostaza: @bellesinister La moña!
bellesinister: Y el moño!
bertawayoflife: Que moñas!!!
guillemostaza: @bertawayoflife Qué maño?
Mare de Déu de la Guía o Capella d'en Marcús
La capella d'en Marcús o de la Mare de Déu de la Guia és un temple que es troba a la cantonada del carrer dels Carders i la placeta d'en Marcús de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
Història
El conjunt formava part d'un alberg per a viatgers i hospital per a pobres, situat al camí que conduïa al Vallès i que en època romana es corresponia amb l'antiga Via Franca (que anava cap a França) avui carrer dels Carders, i va ser construït, juntament amb un cementiri, sota la iniciativa del burgès Bernat Marcús.[1] El bisbe li concedí l'autorització el 1147, però sembla que les obres no s'iniciaren fins al 1166, concloent-se al 1188. A final del segle xii o principis del xiii la confraria dels troters de la bústia, formada pel servei de correus del propi Marcús, es posaria sota l'advocació de la Mare de Déu de la Guia, ubicada a la maetix capella. Va ser seu de la Confraria dels Correus a Cavall i a Peu, la primera organització postal que va existir a Europa.[1]
La porta principal, la teulada, la finestra i l'espadanya foren refets al segle xix, moment en què el conjunt conegué altres transformacions, com la remunta d'un pis (actualment desaparegut), així com segurament també l'ornamentació de gust neoclàssic que revestí els interiors, estucant els paraments i ocultant la volta amb un enteixinat, que patí els incendis de la Setmana Tràgica i de la Guerra Civil i que fou restaurada el 1954 i, novament, el 1980.[1]
La capella cap al 1910
El campanar de paret que corona la façana principal
L'interior cremat després de la Setmana Tràgica
Quarteró núm. 17 de Garriga i Roca (c. 1860)
Intervencions arqueològiques
El 1995 es va dur a terme una petita cala d'1,18 x 1,18 m al costat de la paret que dona a la placeta d'en Marcús i unes 14 cales parietals en diversos punts. La intervenció arqueològica va confirmar que el paviment de cairons quadrats actuals no corresponia a l'original de la cripta. Aquest es trobaria a uns 25 cm per sota i estava compost per cairons rectangulars com els que es veien als replans de les escales d'accés a la cripta.[2]
El 1996 es va dur a terme la restauració de la façana, la teulada i la cripta. Pel que feia a les dues primeres parts, es tractava d'eliminar l'encintat decoratiu que deslluïa en les façanes romàniques, i reparar la teulada i el porxo que hi ha sobre la porta principal. A la cripta calia llevar la pintura que estava en molt mal estat, arreglar o renovar la pavimentació, i si calia, repicar les parets per tal d'arrebossar-les de nou. Amb l'actuació es van poder determinar diversos aspectes del procés de construcció. En primer lloc, la capella tenia l'aspecte que se li va donar en l'època de l'arquitecte Adolf Florensa i Ferrer (1957), exceptuant segurament l'actual pavimentació del pis. La cripta possiblement va ser arreglada i pintada de nou. Amb el repicat i la neteja i examen del parament, es va poder determinar que la capella havia tingut sempre l'absis pla i que l'edifici veí, en el seu moment, simplement se li va adossar i no el va tallar. A més a més, la cripta va ser construïda com un edifici dins un altre, per la qual cosa es va destruir el paviment original de la capella i es van recalçar les parets mestres. Això es va fer amb totxanes quadrades i rectangulars lligades amb morter i ciment ràpid. També es va considerar que la cúpula de la sala més gran era una reparació posterior deguda, segurament, pels diversos incendis que va sofrir l'edifici en la seva història recent. Donades les grans dimensions de la cripta, en proporció a la capella (aquella retalla el fonament de la paret mestre de la capella i entra dins del subsòl de l'edifici veí), i la presència d'un suposat reliquiari, es va considerar que en algun moment s'hi van practicar activitats de culte. El paviment aïllant a base de resines, que va suposar l'elevació del pis de la cripta, es va produir a inicis del segle xix.[3]
El 2002, es va obrir una rasa entre els núms. 2 i 8 del carrer dels Carders, amb una amplada de 0,60-0,70 cm i una fondària que oscil·lava entre 0,90 i 1,10 m. S'hi van detectar diverses canalitzacions i de serveis d'època moderna (segles xviii-xix), les quals afectaven nivells romans, un dels quals es va interpretar com a d'ús. Els materials apareguts (àmfora tarraconesa) el situaven a l'epoca altimperial.[4]
Descripció
Es tracta d'un temple de planta rectangular de petites dimensions, cobert amb volta de canó i que no disposa d'absis, suprimit per la construcció dels edificis que envolten la capella. A la banda de la capçalera hi ha una mena de gran retaule o fornícula amb dues grans columnes d'ordre corinti que sostenen un entaulament sobre del qual es desenvolupa un arc de mig punt. Aquest arc disposa de diverses rosques que estan decorades amb motius vegetals daurats. L'espai entre les columnes està decorat amb una pintura abstracta contemporània i al centre es disposa una petita fornícula on es troba una figura de la Mare de Déu entronitzada. Aquesta decoració d'inspiració neoclassicista en la capçalera, és visible també a la volta, daurada i amb cassetons. Compta també amb una cripta composta de tres petites naus.[1]
A l'exterior, la capella presenta un parament de pedra vista, fet amb carreus ben escairats i articulat a la banda superior, amb un cos d'arcs cecs. La teulada a doble vessant disposa d'un pronunciat ràfec i una espadanya que corona la façana on es troba l'entrada.[1] Actualment disposa de dues façanes, la principal que dona al carrer dels Carders i una secundària a la placeta d'en Marcús. A la primera hi ha la porta d'entrada, la qual es configura amb un arc de mig punt motllurat que imposta a sobre de dos mènsules i una llinda recta, elements tots aquests fruit d'una reforma relativament contemporània. Aquesta façana es cobreix amb gran ràfec de fusta i teula que a manera de marquesina guareix la porta d'entrada al temple.[1]
La façana que dona a la Placeta d'en Marcús és més complexa, ja que disposa de diverses obertures a diferent alçada i dissemblant tipologia. A la banda més propera al carrer dels Carders, s'hi localitzen tres obertures (avui dia cegades), corresponents a tres antigues plantes. La inferior, que encara funciona com porta d'accés lateral a la capella, està configurada per un arc apuntat que imposta en una llinda de pedra; a l'altura del que hauria estat un primer pis es localitza una altra de les obertures, amb arc de mig punt i desplaçada de l'eix central on es localitza la porta inferior. A sota de les arcuacions que rematen la façana es troba l'altra obertura, de menor alçària que la inferior però amb la mateixa composició formal i estilística.[1] La reixa que alinea la capella amb l'edifici al qual és adossada fou afegida entre 1916 i 1917.[1]
A la banda del mur més propera al carrer dels Assaonadors, hi ha un gran arc apuntat que imposta a la banda més oriental en una mènsula, mentre que a la més occidental ho fa directament a sobre del muntant. Aquest arc es troba actualment tapiat i s'hi localitza en l'escultura d'una Mare de Déu.[1] Hi destaquen les mènsules, sobre les quals s'imposten els arcs que hi ha a sota de la coberta, moltes de les quals encara conserven la traça original, que reprodueixen caps humans.[1]
iRefurb ofrece el mejor servicio de reparación de teléfonos móviles LG en La Coruña. Podemos solucionar fácilmente cualquiera de los problemas, como una pantalla rota, falla de la batería, falla de la cámara y todo tipo de problemas de software y hardware. visita: irefurb.es/brand/lg/
Reparar Pantalla Móvil Madrid | Cobophone.es
¿Quieres reparar la pantalla de tu móvil en Madrid? Cobophone.es ofrece reparación de móviles en Madrid a un precio inmejorable. También tenemos un programa de sustitución de pantallas mucho más barato que comprar un dispositivo nuevo. Visita nuestra web para más detalles.
Enllaç del vídeo: youtu.be/PsPzstRJuT0 (CANAL BARCINONEWS)
Enllaç del vídeo: youtu.be/0EJM-BN5PVo (CANAL BARCINONEWS 2)
LES ESCALES DE FORESTIER
(DISTRICTE DE SANTS - MONTJUÏC)
Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), enginyer i paisatgista francès, va ser un dels millors paisatgistes internacionals de l'època que va introduir el concepte de jardins mediterranis a la ciutat de Barcelona.
Tenint en compte que el terreny de la muntanya de Montjuïc és molt abrupte, va organitzar la urbanització d'aquesta zona, en terrasses connectades mitjançant escales, formant una escalinata majestuosa i imponent. La pedra que es va utilitzar per construir-ho és de la mateixa muntanya de Montjuïc.
Les escales de Forestier són el camí que uneix el parc del Mirador del Poble-sec, els jardins de Mossèn Costa i Llobera, els jardins de Miramar i el passatge de les Bateries.
Les darreres actuacions, dutes a terme l'any 2015, tenen com a objectiu millorar la seguretat de l'espai i reparar els trams del mur de pedra i les baranes, així com el drenatge, els paviments, la il·luminació i els elements estructurals.
ESCALES DE FORESTIER
Aquesta gran escalinata, obra de l'enginyer i paisatgista francès Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), va ser dissenyada i iniciada la seva construcció per a l'accès a la secció marítima, que s'havia d'instal·lar al port, projectada per a l'Exposició Internacional del 1929 a Montjuïc. Formava part de la urbanització d'aquesta zona en un terreny molt abrupte organitzat en terrasses que es comunicaven per escales. Les obres es van aturar al suprimir la secció marítima de l'Exposició i es van tornar a emprendre a meitats del segle XX sense finalitzar-se. La pedra és de la muntanya de Montjuïc que per la seva riquesa geològica es van explotar pedreres des de l'època dels íbers i dels romans fins l'any 1957. Molts edificis públics i privats de la ciutat són d'aquesta pedra com per exemple el Palau de la Generalitat, l'Ajuntament, la Catedral, les esglésies de Santa Maria del Mar i del Pi i moltes cases de l'Eixample.
-----
LAS ESCALERAS DE FORESTIER
(DISTRICTO DE SANTS - MONTJUÏC)
Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), ingeniero y paisajista francés, fue uno de los mejores paisajistas internacionales de la época que introdujo el concepto de jardines mediterráneos en la ciudad de Barcelona.
Teniendo en cuenta que el terreno de la montaña de Montjuïc es muy abrupto, organizó la urbanización de esta zona, en terrazas conectadas mediante escaleras, formando una escalinata majestuosa e imponente. La piedra que se utilizó para su construcción es de la misma montaña de Montjuïc.
Las escaleras de Forestier son el camino que une el parque del Mirador del Poble-sec, los jardines de Mossèn Costa y Llobera, los jardines de Miramar y el pasaje de las Baterías.
Las últimas actuaciones, llevadas a cabo en 2015, tienen como objetivo mejorar la seguridad del espacio y reparar los tramos del muro de piedra y las barandillas, así como el drenaje, los pavimentos, la iluminación y los elementos estructurales.
ESCALERAS DE FORESTIER
Esta gran escalinata, obra del ingeniero y paisajista francés Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), fue diseñada e iniciada su construcción para el acceso a la sección marítima, que debía instalarse en el puerto, proyectada para la Exposición Internacional de 1929 en Montjuïc. Formaba parte de la urbanización de esa zona en un terreno muy abrupto organizado en terrazas que se comunicaban por escaleras. Las obras se detuvieron al suprimir la sección marítima de la Exposición y volvieron a emprenderse a mediados del siglo XX sin finalizarse. La piedra es de la montaña de Montjuïc que por su riqueza geológica se explotaron canteras desde la época de los íberos y romanos hasta el año 1957. Muchos edificios públicos y privados de la ciudad son de esta piedra como por ejemplo el Palacio de la Generalitat, el Ayuntamiento, la Catedral, las iglesias de Santa María del Mar y del Pi y muchas casas del Eixample.
Enllaç del vídeo: youtu.be/PsPzstRJuT0 (CANAL BARCINONEWS)
Enllaç del vídeo: youtu.be/0EJM-BN5PVo (CANAL BARCINONEWS 2)
LES ESCALES DE FORESTIER
(DISTRICTE DE SANTS - MONTJUÏC)
Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), enginyer i paisatgista francès, va ser un dels millors paisatgistes internacionals de l'època que va introduir el concepte de jardins mediterranis a la ciutat de Barcelona.
Tenint en compte que el terreny de la muntanya de Montjuïc és molt abrupte, va organitzar la urbanització d'aquesta zona, en terrasses connectades mitjançant escales, formant una escalinata majestuosa i imponent. La pedra que es va utilitzar per construir-ho és de la mateixa muntanya de Montjuïc.
Les escales de Forestier són el camí que uneix el parc del Mirador del Poble-sec, els jardins de Mossèn Costa i Llobera, els jardins de Miramar i el passatge de les Bateries.
Les darreres actuacions, dutes a terme l'any 2015, tenen com a objectiu millorar la seguretat de l'espai i reparar els trams del mur de pedra i les baranes, així com el drenatge, els paviments, la il·luminació i els elements estructurals.
ESCALES DE FORESTIER
Aquesta gran escalinata, obra de l'enginyer i paisatgista francès Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), va ser dissenyada i iniciada la seva construcció per a l'accès a la secció marítima, que s'havia d'instal·lar al port, projectada per a l'Exposició Internacional del 1929 a Montjuïc. Formava part de la urbanització d'aquesta zona en un terreny molt abrupte organitzat en terrasses que es comunicaven per escales. Les obres es van aturar al suprimir la secció marítima de l'Exposició i es van tornar a emprendre a meitats del segle XX sense finalitzar-se. La pedra és de la muntanya de Montjuïc que per la seva riquesa geològica es van explotar pedreres des de l'època dels íbers i dels romans fins l'any 1957. Molts edificis públics i privats de la ciutat són d'aquesta pedra com per exemple el Palau de la Generalitat, l'Ajuntament, la Catedral, les esglésies de Santa Maria del Mar i del Pi i moltes cases de l'Eixample.
-----
LAS ESCALERAS DE FORESTIER
(DISTRICTO DE SANTS - MONTJUÏC)
Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), ingeniero y paisajista francés, fue uno de los mejores paisajistas internacionales de la época que introdujo el concepto de jardines mediterráneos en la ciudad de Barcelona.
Teniendo en cuenta que el terreno de la montaña de Montjuïc es muy abrupto, organizó la urbanización de esta zona, en terrazas conectadas mediante escaleras, formando una escalinata majestuosa e imponente. La piedra que se utilizó para su construcción es de la misma montaña de Montjuïc.
Las escaleras de Forestier son el camino que une el parque del Mirador del Poble-sec, los jardines de Mossèn Costa y Llobera, los jardines de Miramar y el pasaje de las Baterías.
Las últimas actuaciones, llevadas a cabo en 2015, tienen como objetivo mejorar la seguridad del espacio y reparar los tramos del muro de piedra y las barandillas, así como el drenaje, los pavimentos, la iluminación y los elementos estructurales.
ESCALERAS DE FORESTIER
Esta gran escalinata, obra del ingeniero y paisajista francés Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), fue diseñada e iniciada su construcción para el acceso a la sección marítima, que debía instalarse en el puerto, proyectada para la Exposición Internacional de 1929 en Montjuïc. Formaba parte de la urbanización de esa zona en un terreno muy abrupto organizado en terrazas que se comunicaban por escaleras. Las obras se detuvieron al suprimir la sección marítima de la Exposición y volvieron a emprenderse a mediados del siglo XX sin finalizarse. La piedra es de la montaña de Montjuïc que por su riqueza geológica se explotaron canteras desde la época de los íberos y romanos hasta el año 1957. Muchos edificios públicos y privados de la ciudad son de esta piedra como por ejemplo el Palacio de la Generalitat, el Ayuntamiento, la Catedral, las iglesias de Santa María del Mar y del Pi y muchas casas del Eixample.
Encontro para reunir pessoas interessadas em abrir e reparar seus objetos. Realizado no espaço do coletivo Germina. Com apoio do Matehackers Hackerspace, Casa da Cultura Digital Porto Alegre e BaixaCultura.
Repara tu SONY PS4 Pro Playstation según tus requisitos en iRefurb y ahorra hasta más en el costo total. Contamos con un equipo de técnicos competentes, que están capacitados en la reparación de dispositivos con total apego a las normas de calidad y tiempo de la industria.
Enllaç del vídeo: youtu.be/PsPzstRJuT0 (CANAL BARCINONEWS)
Enllaç del vídeo: youtu.be/0EJM-BN5PVo (CANAL BARCINONEWS 2)
LES ESCALES DE FORESTIER
(DISTRICTE DE SANTS - MONTJUÏC)
Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), enginyer i paisatgista francès, va ser un dels millors paisatgistes internacionals de l'època que va introduir el concepte de jardins mediterranis a la ciutat de Barcelona.
Tenint en compte que el terreny de la muntanya de Montjuïc és molt abrupte, va organitzar la urbanització d'aquesta zona, en terrasses connectades mitjançant escales, formant una escalinata majestuosa i imponent. La pedra que es va utilitzar per construir-ho és de la mateixa muntanya de Montjuïc.
Les escales de Forestier són el camí que uneix el parc del Mirador del Poble-sec, els jardins de Mossèn Costa i Llobera, els jardins de Miramar i el passatge de les Bateries.
Les darreres actuacions, dutes a terme l'any 2015, tenen com a objectiu millorar la seguretat de l'espai i reparar els trams del mur de pedra i les baranes, així com el drenatge, els paviments, la il·luminació i els elements estructurals.
ESCALES DE FORESTIER
Aquesta gran escalinata, obra de l'enginyer i paisatgista francès Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), va ser dissenyada i iniciada la seva construcció per a l'accès a la secció marítima, que s'havia d'instal·lar al port, projectada per a l'Exposició Internacional del 1929 a Montjuïc. Formava part de la urbanització d'aquesta zona en un terreny molt abrupte organitzat en terrasses que es comunicaven per escales. Les obres es van aturar al suprimir la secció marítima de l'Exposició i es van tornar a emprendre a meitats del segle XX sense finalitzar-se. La pedra és de la muntanya de Montjuïc que per la seva riquesa geològica es van explotar pedreres des de l'època dels íbers i dels romans fins l'any 1957. Molts edificis públics i privats de la ciutat són d'aquesta pedra com per exemple el Palau de la Generalitat, l'Ajuntament, la Catedral, les esglésies de Santa Maria del Mar i del Pi i moltes cases de l'Eixample.
-----
LAS ESCALERAS DE FORESTIER
(DISTRICTO DE SANTS - MONTJUÏC)
Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), ingeniero y paisajista francés, fue uno de los mejores paisajistas internacionales de la época que introdujo el concepto de jardines mediterráneos en la ciudad de Barcelona.
Teniendo en cuenta que el terreno de la montaña de Montjuïc es muy abrupto, organizó la urbanización de esta zona, en terrazas conectadas mediante escaleras, formando una escalinata majestuosa e imponente. La piedra que se utilizó para su construcción es de la misma montaña de Montjuïc.
Las escaleras de Forestier son el camino que une el parque del Mirador del Poble-sec, los jardines de Mossèn Costa y Llobera, los jardines de Miramar y el pasaje de las Baterías.
Las últimas actuaciones, llevadas a cabo en 2015, tienen como objetivo mejorar la seguridad del espacio y reparar los tramos del muro de piedra y las barandillas, así como el drenaje, los pavimentos, la iluminación y los elementos estructurales.
ESCALERAS DE FORESTIER
Esta gran escalinata, obra del ingeniero y paisajista francés Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), fue diseñada e iniciada su construcción para el acceso a la sección marítima, que debía instalarse en el puerto, proyectada para la Exposición Internacional de 1929 en Montjuïc. Formaba parte de la urbanización de esa zona en un terreno muy abrupto organizado en terrazas que se comunicaban por escaleras. Las obras se detuvieron al suprimir la sección marítima de la Exposición y volvieron a emprenderse a mediados del siglo XX sin finalizarse. La piedra es de la montaña de Montjuïc que por su riqueza geológica se explotaron canteras desde la época de los íberos y romanos hasta el año 1957. Muchos edificios públicos y privados de la ciudad son de esta piedra como por ejemplo el Palacio de la Generalitat, el Ayuntamiento, la Catedral, las iglesias de Santa María del Mar y del Pi y muchas casas del Eixample.
Mare de Déu de la Guía o Capella d'en Marcús
La capella d'en Marcús o de la Mare de Déu de la Guia és un temple que es troba a la cantonada del carrer dels Carders i la placeta d'en Marcús de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
Història
El conjunt formava part d'un alberg per a viatgers i hospital per a pobres, situat al camí que conduïa al Vallès i que en època romana es corresponia amb l'antiga Via Franca (que anava cap a França) avui carrer dels Carders, i va ser construït, juntament amb un cementiri, sota la iniciativa del burgès Bernat Marcús.[1] El bisbe li concedí l'autorització el 1147, però sembla que les obres no s'iniciaren fins al 1166, concloent-se al 1188. A final del segle xii o principis del xiii la confraria dels troters de la bústia, formada pel servei de correus del propi Marcús, es posaria sota l'advocació de la Mare de Déu de la Guia, ubicada a la maetix capella. Va ser seu de la Confraria dels Correus a Cavall i a Peu, la primera organització postal que va existir a Europa.[1]
La porta principal, la teulada, la finestra i l'espadanya foren refets al segle xix, moment en què el conjunt conegué altres transformacions, com la remunta d'un pis (actualment desaparegut), així com segurament també l'ornamentació de gust neoclàssic que revestí els interiors, estucant els paraments i ocultant la volta amb un enteixinat, que patí els incendis de la Setmana Tràgica i de la Guerra Civil i que fou restaurada el 1954 i, novament, el 1980.[1]
La capella cap al 1910
El campanar de paret que corona la façana principal
L'interior cremat després de la Setmana Tràgica
Quarteró núm. 17 de Garriga i Roca (c. 1860)
Intervencions arqueològiques
El 1995 es va dur a terme una petita cala d'1,18 x 1,18 m al costat de la paret que dona a la placeta d'en Marcús i unes 14 cales parietals en diversos punts. La intervenció arqueològica va confirmar que el paviment de cairons quadrats actuals no corresponia a l'original de la cripta. Aquest es trobaria a uns 25 cm per sota i estava compost per cairons rectangulars com els que es veien als replans de les escales d'accés a la cripta.[2]
El 1996 es va dur a terme la restauració de la façana, la teulada i la cripta. Pel que feia a les dues primeres parts, es tractava d'eliminar l'encintat decoratiu que deslluïa en les façanes romàniques, i reparar la teulada i el porxo que hi ha sobre la porta principal. A la cripta calia llevar la pintura que estava en molt mal estat, arreglar o renovar la pavimentació, i si calia, repicar les parets per tal d'arrebossar-les de nou. Amb l'actuació es van poder determinar diversos aspectes del procés de construcció. En primer lloc, la capella tenia l'aspecte que se li va donar en l'època de l'arquitecte Adolf Florensa i Ferrer (1957), exceptuant segurament l'actual pavimentació del pis. La cripta possiblement va ser arreglada i pintada de nou. Amb el repicat i la neteja i examen del parament, es va poder determinar que la capella havia tingut sempre l'absis pla i que l'edifici veí, en el seu moment, simplement se li va adossar i no el va tallar. A més a més, la cripta va ser construïda com un edifici dins un altre, per la qual cosa es va destruir el paviment original de la capella i es van recalçar les parets mestres. Això es va fer amb totxanes quadrades i rectangulars lligades amb morter i ciment ràpid. També es va considerar que la cúpula de la sala més gran era una reparació posterior deguda, segurament, pels diversos incendis que va sofrir l'edifici en la seva història recent. Donades les grans dimensions de la cripta, en proporció a la capella (aquella retalla el fonament de la paret mestre de la capella i entra dins del subsòl de l'edifici veí), i la presència d'un suposat reliquiari, es va considerar que en algun moment s'hi van practicar activitats de culte. El paviment aïllant a base de resines, que va suposar l'elevació del pis de la cripta, es va produir a inicis del segle xix.[3]
El 2002, es va obrir una rasa entre els núms. 2 i 8 del carrer dels Carders, amb una amplada de 0,60-0,70 cm i una fondària que oscil·lava entre 0,90 i 1,10 m. S'hi van detectar diverses canalitzacions i de serveis d'època moderna (segles xviii-xix), les quals afectaven nivells romans, un dels quals es va interpretar com a d'ús. Els materials apareguts (àmfora tarraconesa) el situaven a l'epoca altimperial.[4]
Descripció
Es tracta d'un temple de planta rectangular de petites dimensions, cobert amb volta de canó i que no disposa d'absis, suprimit per la construcció dels edificis que envolten la capella. A la banda de la capçalera hi ha una mena de gran retaule o fornícula amb dues grans columnes d'ordre corinti que sostenen un entaulament sobre del qual es desenvolupa un arc de mig punt. Aquest arc disposa de diverses rosques que estan decorades amb motius vegetals daurats. L'espai entre les columnes està decorat amb una pintura abstracta contemporània i al centre es disposa una petita fornícula on es troba una figura de la Mare de Déu entronitzada. Aquesta decoració d'inspiració neoclassicista en la capçalera, és visible també a la volta, daurada i amb cassetons. Compta també amb una cripta composta de tres petites naus.[1]
A l'exterior, la capella presenta un parament de pedra vista, fet amb carreus ben escairats i articulat a la banda superior, amb un cos d'arcs cecs. La teulada a doble vessant disposa d'un pronunciat ràfec i una espadanya que corona la façana on es troba l'entrada.[1] Actualment disposa de dues façanes, la principal que dona al carrer dels Carders i una secundària a la placeta d'en Marcús. A la primera hi ha la porta d'entrada, la qual es configura amb un arc de mig punt motllurat que imposta a sobre de dos mènsules i una llinda recta, elements tots aquests fruit d'una reforma relativament contemporània. Aquesta façana es cobreix amb gran ràfec de fusta i teula que a manera de marquesina guareix la porta d'entrada al temple.[1]
La façana que dona a la Placeta d'en Marcús és més complexa, ja que disposa de diverses obertures a diferent alçada i dissemblant tipologia. A la banda més propera al carrer dels Carders, s'hi localitzen tres obertures (avui dia cegades), corresponents a tres antigues plantes. La inferior, que encara funciona com porta d'accés lateral a la capella, està configurada per un arc apuntat que imposta en una llinda de pedra; a l'altura del que hauria estat un primer pis es localitza una altra de les obertures, amb arc de mig punt i desplaçada de l'eix central on es localitza la porta inferior. A sota de les arcuacions que rematen la façana es troba l'altra obertura, de menor alçària que la inferior però amb la mateixa composició formal i estilística.[1] La reixa que alinea la capella amb l'edifici al qual és adossada fou afegida entre 1916 i 1917.[1]
A la banda del mur més propera al carrer dels Assaonadors, hi ha un gran arc apuntat que imposta a la banda més oriental en una mènsula, mentre que a la més occidental ho fa directament a sobre del muntant. Aquest arc es troba actualment tapiat i s'hi localitza en l'escultura d'una Mare de Déu.[1] Hi destaquen les mènsules, sobre les quals s'imposten els arcs que hi ha a sota de la coberta, moltes de les quals encara conserven la traça original, que reprodueixen caps humans.[1]
Plasteel Rapid 1:1 Massa - Quimatic / Tapmatic
Para reparar desgastes, trincas, rachaduras, vazamentos, etc.
Vendemos esse produto em nosso site: www.webermove.com.br/plasteel-rapid-11-massa-quimatic-tap...
We spent quite some time observing the small details on the buildings in the oldest area of Figueira da Foz, known as Praça Velha.
Architectural features from various eras, with a strong character, serve as a background for the old pillory frame. Some restored, others not so much. This entire setting is intriguing and adds another point of attraction to the city, in addition to the more obvious ones related to the sea.
*
Passámos um bom bocado a reparar nos detalhes dos edifícios nesta zona mais antiga da Figueira da Foz, a Praça Velha.
Traços arquitectónicos de várias épocas, com muita identidade, formam o pano de fundo dos contornos do antigo pelourinho. Alguns restaurados, outros nem tanto. O conjunto é interessante e confere à cidade mais um ponto de atracção, para além dos mais óbvios ligados ao mar.
We spent quite some time observing the small details on the buildings in the oldest area of Figueira da Foz, known as Praça Velha.
Architectural features from various eras, with a strong character, serve as a background for the old pillory frame. Some restored, others not so much. This entire setting is intriguing and adds another point of attraction to the city, in addition to the more obvious ones related to the sea.
*
Passámos um bom bocado a reparar nos detalhes dos edifícios nesta zona mais antiga da Figueira da Foz, a Praça Velha.
Traços arquitectónicos de várias épocas, com muita identidade, formam o pano de fundo dos contornos do antigo pelourinho. Alguns restaurados, outros nem tanto. O conjunto é interessante e confere à cidade mais um ponto de atracção, para além dos mais óbvios ligados ao mar.