View allAll Photos Tagged Reparar
Encontro para reunir pessoas interessadas em abrir e reparar seus objetos. Realizado no espaço do coletivo Germina. Com apoio do Matehackers Hackerspace, Casa da Cultura Digital Porto Alegre e BaixaCultura.
Encontro para reunir pessoas interessadas em abrir e reparar seus objetos. Realizado no espaço do coletivo Germina. Com apoio do Matehackers Hackerspace, Casa da Cultura Digital Porto Alegre e BaixaCultura.
Enllaç del vídeo: youtu.be/4A32IjhGHgg (CANAL BARCINONEWS)
Enllaç del vídeo: youtu.be/ATRil-BOfqw (CANAL BARCINONEWS 2)
LES ESCALES DE FORESTIER
(DISTRICTE DE SANTS - MONTJUÏC)
Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), enginyer i paisatgista francès, va ser un dels millors paisatgistes internacionals de l'època que va introduir el concepte de jardins mediterranis a la ciutat de Barcelona.
Tenint en compte que el terreny de la muntanya de Montjuïc és molt abrupte, va organitzar la urbanització d'aquesta zona, en terrasses connectades mitjançant escales, formant una escalinata majestuosa i imponent. La pedra que es va utilitzar per construir-ho és de la mateixa muntanya de Montjuïc.
Les escales de Forestier són el camí que uneix el parc del Mirador del Poble-sec, els jardins de Mossèn Costa i Llobera, els jardins de Miramar i el passatge de les Bateries.
Les darreres actuacions, dutes a terme l'any 2015, tenen com a objectiu millorar la seguretat de l'espai i reparar els trams del mur de pedra i les baranes, així com el drenatge, els paviments, la il·luminació i els elements estructurals.
ESCALES DE FORESTIER
Aquesta gran escalinata, obra de l'enginyer i paisatgista francès Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), va ser dissenyada i iniciada la seva construcció per a l'accès a la secció marítima, que s'havia d'instal·lar al port, projectada per a l'Exposició Internacional del 1929 a Montjuïc. Formava part de la urbanització d'aquesta zona en un terreny molt abrupte organitzat en terrasses que es comunicaven per escales. Les obres es van aturar al suprimir la secció marítima de l'Exposició i es van tornar a emprendre a meitats del segle XX sense finalitzar-se. La pedra és de la muntanya de Montjuïc que per la seva riquesa geològica es van explotar pedreres des de l'època dels íbers i dels romans fins l'any 1957. Molts edificis públics i privats de la ciutat són d'aquesta pedra com per exemple el Palau de la Generalitat, l'Ajuntament, la Catedral, les esglésies de Santa Maria del Mar i del Pi i moltes cases de l'Eixample.
-----
LAS ESCALERAS DE FORESTIER
(DISTRICTO DE SANTS - MONTJUÏC)
Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), ingeniero y paisajista francés, fue uno de los mejores paisajistas internacionales de la época que introdujo el concepto de jardines mediterráneos en la ciudad de Barcelona.
Teniendo en cuenta que el terreno de la montaña de Montjuïc es muy abrupto, organizó la urbanización de esta zona, en terrazas conectadas mediante escaleras, formando una escalinata majestuosa e imponente. La piedra que se utilizó para su construcción es de la misma montaña de Montjuïc.
Las escaleras de Forestier son el camino que une el parque del Mirador del Poble-sec, los jardines de Mossèn Costa y Llobera, los jardines de Miramar y el pasaje de las Baterías.
Las últimas actuaciones, llevadas a cabo en 2015, tienen como objetivo mejorar la seguridad del espacio y reparar los tramos del muro de piedra y las barandillas, así como el drenaje, los pavimentos, la iluminación y los elementos estructurales.
ESCALERAS DE FORESTIER
Esta gran escalinata, obra del ingeniero y paisajista francés Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), fue diseñada e iniciada su construcción para el acceso a la sección marítima, que debía instalarse en el puerto, proyectada para la Exposición Internacional de 1929 en Montjuïc. Formaba parte de la urbanización de esa zona en un terreno muy abrupto organizado en terrazas que se comunicaban por escaleras. Las obras se detuvieron al suprimir la sección marítima de la Exposición y volvieron a emprenderse a mediados del siglo XX sin finalizarse. La piedra es de la montaña de Montjuïc que por su riqueza geológica se explotaron canteras desde la época de los íberos y romanos hasta el año 1957. Muchos edificios públicos y privados de la ciudad son de esta piedra como por ejemplo el Palacio de la Generalitat, el Ayuntamiento, la Catedral, las iglesias de Santa María del Mar y del Pi y muchas casas del Eixample.
Enllaç del vídeo: youtu.be/PsPzstRJuT0 (CANAL BARCINONEWS)
Enllaç del vídeo: youtu.be/0EJM-BN5PVo (CANAL BARCINONEWS 2)
LES ESCALES DE FORESTIER
(DISTRICTE DE SANTS - MONTJUÏC)
Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), enginyer i paisatgista francès, va ser un dels millors paisatgistes internacionals de l'època que va introduir el concepte de jardins mediterranis a la ciutat de Barcelona.
Tenint en compte que el terreny de la muntanya de Montjuïc és molt abrupte, va organitzar la urbanització d'aquesta zona, en terrasses connectades mitjançant escales, formant una escalinata majestuosa i imponent. La pedra que es va utilitzar per construir-ho és de la mateixa muntanya de Montjuïc.
Les escales de Forestier són el camí que uneix el parc del Mirador del Poble-sec, els jardins de Mossèn Costa i Llobera, els jardins de Miramar i el passatge de les Bateries.
Les darreres actuacions, dutes a terme l'any 2015, tenen com a objectiu millorar la seguretat de l'espai i reparar els trams del mur de pedra i les baranes, així com el drenatge, els paviments, la il·luminació i els elements estructurals.
ESCALES DE FORESTIER
Aquesta gran escalinata, obra de l'enginyer i paisatgista francès Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), va ser dissenyada i iniciada la seva construcció per a l'accès a la secció marítima, que s'havia d'instal·lar al port, projectada per a l'Exposició Internacional del 1929 a Montjuïc. Formava part de la urbanització d'aquesta zona en un terreny molt abrupte organitzat en terrasses que es comunicaven per escales. Les obres es van aturar al suprimir la secció marítima de l'Exposició i es van tornar a emprendre a meitats del segle XX sense finalitzar-se. La pedra és de la muntanya de Montjuïc que per la seva riquesa geològica es van explotar pedreres des de l'època dels íbers i dels romans fins l'any 1957. Molts edificis públics i privats de la ciutat són d'aquesta pedra com per exemple el Palau de la Generalitat, l'Ajuntament, la Catedral, les esglésies de Santa Maria del Mar i del Pi i moltes cases de l'Eixample.
-----
LAS ESCALERAS DE FORESTIER
(DISTRICTO DE SANTS - MONTJUÏC)
Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), ingeniero y paisajista francés, fue uno de los mejores paisajistas internacionales de la época que introdujo el concepto de jardines mediterráneos en la ciudad de Barcelona.
Teniendo en cuenta que el terreno de la montaña de Montjuïc es muy abrupto, organizó la urbanización de esta zona, en terrazas conectadas mediante escaleras, formando una escalinata majestuosa e imponente. La piedra que se utilizó para su construcción es de la misma montaña de Montjuïc.
Las escaleras de Forestier son el camino que une el parque del Mirador del Poble-sec, los jardines de Mossèn Costa y Llobera, los jardines de Miramar y el pasaje de las Baterías.
Las últimas actuaciones, llevadas a cabo en 2015, tienen como objetivo mejorar la seguridad del espacio y reparar los tramos del muro de piedra y las barandillas, así como el drenaje, los pavimentos, la iluminación y los elementos estructurales.
ESCALERAS DE FORESTIER
Esta gran escalinata, obra del ingeniero y paisajista francés Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), fue diseñada e iniciada su construcción para el acceso a la sección marítima, que debía instalarse en el puerto, proyectada para la Exposición Internacional de 1929 en Montjuïc. Formaba parte de la urbanización de esa zona en un terreno muy abrupto organizado en terrazas que se comunicaban por escaleras. Las obras se detuvieron al suprimir la sección marítima de la Exposición y volvieron a emprenderse a mediados del siglo XX sin finalizarse. La piedra es de la montaña de Montjuïc que por su riqueza geológica se explotaron canteras desde la época de los íberos y romanos hasta el año 1957. Muchos edificios públicos y privados de la ciudad son de esta piedra como por ejemplo el Palacio de la Generalitat, el Ayuntamiento, la Catedral, las iglesias de Santa María del Mar y del Pi y muchas casas del Eixample.
Sant Tomàs de Riudeperes
Sant Tomàs és un convent franciscà a uns quatre quilòmetres al nord-est de la ciutat de Vic, aïllat al suau pendent dels turons de la parròquia de Sant Julià de Vilatorta, bé que en el districte municipal de Riudeperes. El setembre de 2019 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric.[1]
Arquitectura
Vista del claustre del convent de Sant Tomàs de Riudeperes.
El temple, orientat en sentit est-oest, fou originalment romànic; tanmateix hi han deixat profunda petja tots els gustos arquitectònics. La construcció primerenca consisteix en una nau romànica, amb un prolongadíssim creuer amb cúpula en el punt que intersequen els dos volums. La cúpula és de secció rectangular aixamfranada per corbes en els seus quatre angles, que sota la cornisa determinen quatre llises petxines. Dels tres absis que s'obrien en el creuer subsisteix el més gran o central, destruïts els laterals. La volta tant de la nau com del creuer guarda la forma de canó de mig punt, i la separa dels murs laterals una senzilla cornisa, de manera que, si s'exceptuen els dos absis laterals, l'obra romànica subsisteix sencera i homogènia. L'època gòtica, trobant sens dubte estreta l'església, li va afegir en el costat de l'Evangeli des dels peus al creuer una nau lateral, o sigui tres capelles amb mútua comunicació, les tres de molt baixes voltes, sostingudes per nervis de pedra i claus de volta, i a més va transformar els dos absis menors en sengles capelles majors, proveïdes de voltes idèntiques a les de la nau lateral. El Renaixement al seu torn va voler també eixamplar el temple, i va afegir als peus de la nau central un cos de la mateixa amplada, privant-nos així de la porta romànica i substituint-la per una altra adornada amb dues senzilles antes amb capitells, cornisa i frontó triangular a la manera grega. En el fris de la cornisa d'aquesta porta hi havia gravada amb majúscules romanes la inscripció: Quod charitas acdificavit, gratia. Aquest additament dels peus del temple comprèn l'espaiós cor alt que en temps dels frares tenia les acostumades cadires de noguera. No li falten al paviment de l'església tombes modernes. Els tres retaules de les capelles absidals estan formats de cornises i columnetes de fusta. A la nau, al costat de l'Epístola, el claustre contigu va impedir sens dubte l'obertura d'una altra nau lateral igual a la de l'altre costat, i així l'arquitecte modern es va limitar a cavar al gruix del mur romànic dos nínxols per a sengles altars. La longitud total del temple mesura 19,32 metres; l'amplada de la nau principal 5,12, i la de la secundària, o capelles laterals, 3,93. Amb tants additaments aquesta església no és petita, però resulta baixa de sostre.
La planta del claustre descriuria un perfecte quadrat si el costat occidental no es prolongués més que els altres, i així no aguditzés l'angle que forma amb el meridional. Mesura 15 metres i alguns centímetres en les seves dues dimensions mitjanes perpendiculars, comptant sis arcs en el costat llarg i cinc en els tres restants. El formen columnes cilíndriques senzilles, capitells rudimentaris i arcs de mig punt, tot, fins i tot el mur, de pedra polida, igual que la galeria alta, la qual és encara més senzilla. El seu indefinit estil arquitectònic s'assembla al grecoromà. Al centre del pati hi ha la boca de la cisterna, renaixentista, composta d'ampit, muntants, llinda a manera de cornisa i remat triangular a manera de frontó, tot també de pedra polida. L'edifici, que compta amb dos pisos alts, envolta el claustre, però el costat oriental s'estén en línia recta cap al sud, formant una ala llarguíssima fora del quadrat. S'hi troben les millors peces de la casa, que són la sagristia, la cuina, el de profundis i el refetor, totes del mateix temps i factura, amb murs arrebossats i voltes, encara que baixes, gòtiques, amb nervis i claus de pedra, formant compartiments quadrats. El refectori fa 15,75 metres per 6,20, i conserva el seu púlpit de pedra; a l'arc de l'escaleta es veuen esculpits l'anagrama del nom de Jesús i la data 1561. L'aspecte d'aquestes peces resulta agradable i monumental, bé que xoquen les baixes voltes. A la cuina, davant de la porta, crida l'atenció una gran franja de rajoles, i sobre d'ella, també de rajoles, la imatge del Beat Salvador d'Horta. La llarguíssima ala de l'edifici només tenia un pis alt i sobre d'aquest golfes en temps dels frares; pel seu centre o eix passa un corredor dotat de cel·les a un i altre costat. A portes i finestres es nota la reminiscència del gust ogival. Totes tenen llindar, brancals i llinda de pedra amb una punta cap amunt, esculpida a la manera gòtica, i responen perfectament a la data de 1561 citada abans. La longitud d'aquest corredors és de 43,13 metres. En molts punts d'aquesta casa es veu l'escut del Bisbe Caçador, qui en feu edificar diverses parts. El 1835 adornava la sagristia una filada de llenços que representaven frares notables de la casa. A l'est de l'edifici s'estenia la gran horta voltada, que feia tres quarteres d'extensió.
La biblioteca era copiosa i escollida, i ocupava una peça voltada de vint passes de longitud, situada al primer pis del costat occidental del claustre. Els napoleònics la van destruir. El Pare Aragonés la qualifica de tresor d'impossible reposició. Tot i la prohibició fidelment observada per l'Orde de no posseir béns, el col·legi de Sant Bonaventura de Barcelona estava obligat a tenir-los; i així, mitjançant concessió pontifícia, el convent posseïa dues hisendes o masoveries, una anomenada la Novíssima, de cabuda de 53 quarteres, de les quals en cultivaven 50 en temps de la visita de Barraquer, sent de roques les tres restants; i l'altra Can Soca, situada al mateix terme de Sant Martí de Riudeperes, propera al convent, de tinguda 80 quarteres i 9 quartanes, de les quals una meitat eren de conreu i d'erms les restants. Les dues possessions tenien la seva casa de pagès corresponent, on habitaven els colons.
Història
Segons diverses relacions d'avis recollides per Barraquer, una trentena de frares, entre els quals es comptaven com 20 estudiants teòlegs, componia la comunitat el 1835, però, segons documents, la formaven només cinc pares, sis coristes, un llec i tres donats, és a dir, 15 religiosos. Respecte de la fundació i història del present col·legi ofereixen interès els següents escrits pel seu Guardià el 1814. Al principi va albergar aquesta casa una comunitat de canonges regulars de Sant Agustí, circumstància que explica el gust romànic del seu temple. Després va ser pabordia de Sant Tomàs, subjecta al monestir de Santa Maria de Lladó; però per instàncies del Paborde Bisbe de Vic Cudina, i del Prelat de Barcelona, Jaume Caçador, el Papa Pius IV, per butlla de 30 d'agost de 1560, la va convertir en escola de franciscans. El fundador Caçador, fill de Vic, i els seus nebots van caminar llargs en els donatius per al millorament d'aquesta casa, fins llavors rudimentària, i amb ells el 1561 es construí la sagristia, el cor, amb cadires de noguera, les capelles amb els seus retaules, «fent-los pintar per un Pare carmelita, excepte l'altar major que el va pintar Pablo Forcada, pintor barceloní». D'on resulta evidentment que els retaules de 1561 arribaren al 1814, però no els dies presents, ja que consistien en llenços, i avui en estàtues. «Passem a la nova forma que es va donar a les altres parts del Col·legi. Any 1561 ... es va començar a construir el dormitori, la cuina, el refectori, el de profundis, i es va concloure el 64. Que bé concorden aquestes dates amb l'esculpida a la porta de la trona del refectori. En 1566 es va construir el claustre que el 1814 veiem».[2] En 1570 es va fer la porta principal, i així consecutivament es van anar aixecant altres dependències fins a 1578. Així va arribar tranquil·lament el col·legi als començaments del segle xix, governant la casa durant la invasió napoleònica, des de 1807, el Pare Antoni Baylina, les són les notícies de dalt, orador i poeta, lector jubilat i custodi que va ser de la província regular, i autor de moltes obres. Descriu el Pare Baylina els patiments i pèrdues de la terrible lluita del temps de Napoleó. Després de la qual cosa continua en un altre article el mateix Prelat: «Encara l'enemic no havia repassat al Pirineu, i ja el P. Guardià va determinar reparar el Col·legi començant per l'Església. Com ho tenia meditat, així ho va executar, tot i el contrari dictamen dels Domèstics i estranys». De la seva explicació es desprèn que va donar més llum al temple; que abans d'aquesta restauració no existien els altars de la nau al costat de l'Epístola que s'hi van construir; que les noves imatges dels altars van consistir en llenços pintats, representant els sants Antoni de Pàdua, Bonaventura, Bernadí de Siena, Joan de Capistrano i Salvador d'Horta, que la imatge del retaule major, que és una estàtua, va representar la Immaculada, i els col·laterals Sant Domènec i Sant Francesc d'Assís; que no va faltar tampoc capella per al famós Crucifix, que ja enmig d'un retaule que va cremar per obra dels francesos, no va patir ni un setge. A la restauració del temple i sagristia «seguir la del Col·legi a les seves oficines i cel·les, a tot el que gairebé s'ha donat fi joiós. Es va adornar el Claustre inferior amb els Retrats del fundador i altres... i amb un Via Crucis italià que devotament enamora ... Es va tancar amb maó claustre superior ... Es van proveir de mobles les oficines i cel·les. No es va oblidar la Llibreria; abans va ser un dels objectes predilectes. Entre les relíquies, doncs, que ens quedaven de l'antiga, es van afegir almenys cent volums d'obres escullidíssimes de totes classes ... Una cosa notable havia sobre la porta de la Llibreria, que també s'ha perdut un retrat molt antic del V. Escot, vestit de conventual.» «Finalment; s'ha delineat per un hàbil arquitecte anomenat Morató, un Pla general per rectificar i millorar en el possible la fàbrica del col·legi, i donar-li aquella bellesa, proporció i comoditat que és susceptible. Déu vulgui que pugui realitzar-se com més aviat millor». El col·legi i la seva horta estaven en poder del mateix orde franciscà en època de Barraquer; no les seues heretats, que van ser venudes per l'Estat. No ho habita comunitat de l'Ordre, però sí des de principis del segle xx el noviciat i estudiants dels religiosos camils per permissió dels franciscans.
Enllaç del vídeo: youtu.be/ASGRZ-_axYc
Enllaç del vídeo: youtu.be/41i5rzg8bjk
Enllaç del vídeo: youtu.be/GsqQsVbzD90
Enllaç del vídeo: youtu.be/J5hpVbpk9b0
Enllaç del vídeo: youtu.be/rh1JYEgHifE
LES ESCALES DE FORESTIER
(DISTRICTE DE SANTS - MONTJUÏC)
Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), enginyer i paisatgista francès, va ser un dels millors paisatgistes internacionals de l'època que va introduir el concepte de jardins mediterranis a la ciutat de Barcelona.
Tenint en compte que el terreny de la muntanya de Montjuïc és molt abrupte, va organitzar la urbanització d'aquesta zona, en terrasses connectades mitjançant escales, formant una escalinata majestuosa i imponent. La pedra que es va utilitzar per construir-ho és de la mateixa muntanya de Montjuïc.
Les escales de Forestier són el camí que uneix el parc del Mirador del Poble-sec, els jardins de Mossèn Costa i Llobera, els jardins de Miramar i el passatge de les Bateries.
Les darreres actuacions, dutes a terme l'any 2015, tenen com a objectiu millorar la seguretat de l'espai i reparar els trams del mur de pedra i les baranes, així com el drenatge, els paviments, la il·luminació i els elements estructurals.
ESCALES DE FORESTIER
Aquesta gran escalinata, obra de l'enginyer i paisatgista francès Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), va ser dissenyada i iniciada la seva construcció per a l'accès a la secció marítima, que s'havia d'instal·lar al port, projectada per a l'Exposició Internacional del 1929 a Montjuïc. Formava part de la urbanització d'aquesta zona en un terreny molt abrupte organitzat en terrasses que es comunicaven per escales. Les obres es van aturar al suprimir la secció marítima de l'Exposició i es van tornar a emprendre a meitats del segle XX sense finalitzar-se. La pedra és de la muntanya de Montjuïc que per la seva riquesa geològica es van explotar pedreres des de l'època dels íbers i dels romans fins l'any 1957. Molts edificis públics i privats de la ciutat són d'aquesta pedra com per exemple el Palau de la Generalitat, l'Ajuntament, la Catedral, les esglésies de Santa Maria del Mar i del Pi i moltes cases de l'Eixample.
-----
LAS ESCALERAS DE FORESTIER
(DISTRICTO DE SANTS - MONTJUÏC)
Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), ingeniero y paisajista francés, fue uno de los mejores paisajistas internacionales de la época que introdujo el concepto de jardines mediterráneos en la ciudad de Barcelona.
Teniendo en cuenta que el terreno de la montaña de Montjuïc es muy abrupto, organizó la urbanización de esta zona, en terrazas conectadas mediante escaleras, formando una escalinata majestuosa e imponente. La piedra que se utilizó para su construcción es de la misma montaña de Montjuïc.
Las escaleras de Forestier son el camino que une el parque del Mirador del Poble-sec, los jardines de Mossèn Costa y Llobera, los jardines de Miramar y el pasaje de las Baterías.
Las últimas actuaciones, llevadas a cabo en 2015, tienen como objetivo mejorar la seguridad del espacio y reparar los tramos del muro de piedra y las barandillas, así como el drenaje, los pavimentos, la iluminación y los elementos estructurales.
ESCALERAS DE FORESTIER
Esta gran escalinata, obra del ingeniero y paisajista francés Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), fue diseñada e iniciada su construcción para el acceso a la sección marítima, que debía instalarse en el puerto, proyectada para la Exposición Internacional de 1929 en Montjuïc. Formaba parte de la urbanización de esa zona en un terreno muy abrupto organizado en terrazas que se comunicaban por escaleras. Las obras se detuvieron al suprimir la sección marítima de la Exposición y volvieron a emprenderse a mediados del siglo XX sin finalizarse. La piedra es de la montaña de Montjuïc que por su riqueza geológica se explotaron canteras desde la época de los íberos y romanos hasta el año 1957. Muchos edificios públicos y privados de la ciudad son de esta piedra como por ejemplo el Palacio de la Generalitat, el Ayuntamiento, la Catedral, las iglesias de Santa María del Mar y del Pi y muchas casas del Eixample.
Reparar Sólo Cristal Móvil | Cobophone.es
¿Buscando un lugar para reparar sólo cristales de móviles? Cobophone.es es un equipo de técnicos expertos que te ayudan a arreglar pantallas rotas, cristales rotos o daños por agua en tu móvil en menos de una hora. Visite nuestra página web para más detalles.
CIUDAD DE MÉXICO (apro).- El director general del Instituto Mexicano del Seguro Social (IMSS), Mikel Arriola, anunció una inversión de mil 400 millones de pesos para reparar y ampliar la infraestructura médica en Puebla. El funcionario federal explicó que ese paquete de inversión incluye la...
conectaabogados.com/se-invertiran-mil-400-mdp-para-repara...
Enllaç del vídeo: youtu.be/LWJw_ORJ_bw
Enllaç del vídeo: youtu.be/7W0zjiHL3qk
LES ESCALES DE FORESTIER
(DISTRICTE DE SANTS - MONTJUÏC)
Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), enginyer i paisatgista francès, va ser un dels millors paisatgistes internacionals de l'època que va introduir el concepte de jardins mediterranis a la ciutat de Barcelona.
Tenint en compte que el terreny de la muntanya de Montjuïc és molt abrupte, va organitzar la urbanització d'aquesta zona, en terrasses connectades mitjançant escales, formant una escalinata majestuosa i imponent. La pedra que es va utilitzar per construir-ho és de la mateixa muntanya de Montjuïc.
Les escales de Forestier són el camí que uneix el parc del Mirador del Poble-sec, els jardins de Mossèn Costa i Llobera, els jardins de Miramar i el passatge de les Bateries.
Les darreres actuacions, dutes a terme l'any 2015, tenen com a objectiu millorar la seguretat de l'espai i reparar els trams del mur de pedra i les baranes, així com el drenatge, els paviments, la il·luminació i els elements estructurals.
ESCALES DE FORESTIER
Aquesta gran escalinata, obra de l'enginyer i paisatgista francès Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), va ser dissenyada i iniciada la seva construcció per a l'accès a la secció marítima, que s'havia d'instal·lar al port, projectada per a l'Exposició Internacional del 1929 a Montjuïc. Formava part de la urbanització d'aquesta zona en un terreny molt abrupte organitzat en terrasses que es comunicaven per escales. Les obres es van aturar al suprimir la secció marítima de l'Exposició i es van tornar a emprendre a meitats del segle XX sense finalitzar-se. La pedra és de la muntanya de Montjuïc que per la seva riquesa geològica es van explotar pedreres des de l'època dels íbers i dels romans fins l'any 1957. Molts edificis públics i privats de la ciutat són d'aquesta pedra com per exemple el Palau de la Generalitat, l'Ajuntament, la Catedral, les esglésies de Santa Maria del Mar i del Pi i moltes cases de l'Eixample.
-----
LAS ESCALERAS DE FORESTIER
(DISTRICTO DE SANTS - MONTJUÏC)
Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), ingeniero y paisajista francés, fue uno de los mejores paisajistas internacionales de la época que introdujo el concepto de jardines mediterráneos en la ciudad de Barcelona.
Teniendo en cuenta que el terreno de la montaña de Montjuïc es muy abrupto, organizó la urbanización de esta zona, en terrazas conectadas mediante escaleras, formando una escalinata majestuosa e imponente. La piedra que se utilizó para su construcción es de la misma montaña de Montjuïc.
Las escaleras de Forestier son el camino que une el parque del Mirador del Poble-sec, los jardines de Mossèn Costa y Llobera, los jardines de Miramar y el pasaje de las Baterías.
Las últimas actuaciones, llevadas a cabo en 2015, tienen como objetivo mejorar la seguridad del espacio y reparar los tramos del muro de piedra y las barandillas, así como el drenaje, los pavimentos, la iluminación y los elementos estructurales.
ESCALERAS DE FORESTIER
Esta gran escalinata, obra del ingeniero y paisajista francés Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), fue diseñada e iniciada su construcción para el acceso a la sección marítima, que debía instalarse en el puerto, proyectada para la Exposición Internacional de 1929 en Montjuïc. Formaba parte de la urbanización de esa zona en un terreno muy abrupto organizado en terrazas que se comunicaban por escaleras. Las obras se detuvieron al suprimir la sección marítima de la Exposición y volvieron a emprenderse a mediados del siglo XX sin finalizarse. La piedra es de la montaña de Montjuïc que por su riqueza geológica se explotaron canteras desde la época de los íberos y romanos hasta el año 1957. Muchos edificios públicos y privados de la ciudad son de esta piedra como por ejemplo el Palacio de la Generalitat, el Ayuntamiento, la Catedral, las iglesias de Santa María del Mar y del Pi y muchas casas del Eixample.
I 1952 byrja arbeidet med å reparara fyret etter bombeåttaket i 1945. Allereie nokre få månader etter krigen var over, greidde fyrvokterane, på ordre frå fyrdirektøren, å lappe saman det skada linsehuset og linsa såpass at den kunne brukast fram til det nye linsehuset var klart til montering.
Men i 1952 var tida kommen då det gamle linsehuset hadde gjort sin misjon, og skulle bytast ut med eit noko mindre linsehus.
Heile det gamle linsehuset blei løyst frå fyret, og regelrett "lempa" utforbi fyret på vestsida.
Det seiest at linsehuset blei dumpa på sjøen i Tussesundet på vestsida av fyret. Men det låg flust med prisme-bitar att frå den gamle linsa på berget under fyret, noko barna på Utvær hadde mykje glede av. Heilt fram til i dag finn ein framleis bitar hvis ein leitar godt.
Begge dei gamle galleria utvendig på fyret blei også fjerna, og det blei støypt eit nytt galleri i betong, som omkransar det nye linsehuset som så blei montert.
Fyret blei såleis ein etasje lavare enn opprinneleg med det nye linsehuset installert.
Sant Genís de Taradell
Sant Genís de Taradell és una església amb elements romànics i barrocs de Taradell (Osona) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Descripció
Fornícula amb sant Genís
L'església de Sant Genís Taradell es troba al centre de la població. És un temple d'estil barroc que conserva el campanar romànic. L'església és d'una sola nau, amb vuit capelles laterals repartides en cada costat, les quals s'obren a la nau amb arcs de mig punt que descansen sobre impostes. Les de la capçalera són cobertes amb cúpula esfèrica amb finestres poligonals de mitja taronja. La nau és coberta amb volta de canó que descansa damunt impostes decorades amb volutes i finestres a l'arrencada de l'arc que donen llum a la nau. El presbiteri és ovalat i presenta portals rectangulars: un s'obre a la sagristia, mentre que l'altre mena a la capella fonda amb cúpula. Als peus hi ha el cor il·luminat per una gran rosassa amb calats de pedra i vitralls. La façana té el capcer triangular coronat per unes boles de pedra i les vessants de les capelles laterals són seguides per una forma sinuosa. El portal és d'arc carpanell inscrit dines un gran parament de pedra coronat per una fornícula amb imatge. Al damunt hi ha la gran rosassa i ambdós costats s'hi obren finestres amb el mateix arc que el portal. La façana conserva restes d'uns esgrafiats rogencs damunt blancs que emmarquen els elements de ressalt. Malgrat el deteriorament de la façana, l'estat de conservació és força bo.[1]
Campanar
Campanar de torre de planta quadrada situat al nord-est de l'església parroquial, adossat a la capçalera. Consta de planta baixa i quatre pisos i és cobert a quatre vessants. Als murs de la planta baixa s'hi marquen lesenes llombardes, elements que segueixen als angles de tota la torre. Els pisos són marcats per arquets cecs i dents de serra. Al primer pis s'obre una finestra d'arc de mig punt a cada façana, al segon s'hi obren finestres geminades amb columna i capitell mensuliforme i al tercer i quart iguals però de tres arcades. Sota el ràfec de cada una de les façanes hi ha un gran rellotge esfèric. És construït amb gresos grisos amb algunes dents de serra i arquets de pedra semblants a l'església de Santa Eugènia. L'estat de conservació, malgrat la restauració, és bo.[1]
Història
Les primeres notícies de l'església parroquial de la vila de Taradelll daten del 950 i al segle xi fou renovada i consagrada de nou. D'aquella època tan sols en queda el record d'una part de campanar. Als segle xv i XVI fou transformada la primitiva església romànica i s'hi afegí una capella dedicada a la Verge del Roser. Al segle xvii s'hi afegiren dos altars més i el 1654 els francesos saquejaren l'església. L'any 1755 es posà la primera pedra del nou edifici que fou beneït i adaptat al culte per la Festa Major del 1763, i fou bastida amb l'ajuda econòmica dels vigatans/es i pagesos/es en temps del rector Ramon Vila i Grau. L'obra fou dirigida pels arquitectes Josep i Jacint Morató. L'altar major fou guarnit amb un retaule del taller dels Ral que malauradament es va perdre amb un incendi del 1904. No obstant, el taradellencs es van afanyar a reparar els danys produïts, però, amb tot, durant la Guerra Civil fou de nou malmesa
Enllaç del vídeo: youtu.be/PsPzstRJuT0 (CANAL BARCINONEWS)
Enllaç del vídeo: youtu.be/0EJM-BN5PVo (CANAL BARCINONEWS 2)
LES ESCALES DE FORESTIER
(DISTRICTE DE SANTS - MONTJUÏC)
Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), enginyer i paisatgista francès, va ser un dels millors paisatgistes internacionals de l'època que va introduir el concepte de jardins mediterranis a la ciutat de Barcelona.
Tenint en compte que el terreny de la muntanya de Montjuïc és molt abrupte, va organitzar la urbanització d'aquesta zona, en terrasses connectades mitjançant escales, formant una escalinata majestuosa i imponent. La pedra que es va utilitzar per construir-ho és de la mateixa muntanya de Montjuïc.
Les escales de Forestier són el camí que uneix el parc del Mirador del Poble-sec, els jardins de Mossèn Costa i Llobera, els jardins de Miramar i el passatge de les Bateries.
Les darreres actuacions, dutes a terme l'any 2015, tenen com a objectiu millorar la seguretat de l'espai i reparar els trams del mur de pedra i les baranes, així com el drenatge, els paviments, la il·luminació i els elements estructurals.
ESCALES DE FORESTIER
Aquesta gran escalinata, obra de l'enginyer i paisatgista francès Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), va ser dissenyada i iniciada la seva construcció per a l'accès a la secció marítima, que s'havia d'instal·lar al port, projectada per a l'Exposició Internacional del 1929 a Montjuïc. Formava part de la urbanització d'aquesta zona en un terreny molt abrupte organitzat en terrasses que es comunicaven per escales. Les obres es van aturar al suprimir la secció marítima de l'Exposició i es van tornar a emprendre a meitats del segle XX sense finalitzar-se. La pedra és de la muntanya de Montjuïc que per la seva riquesa geològica es van explotar pedreres des de l'època dels íbers i dels romans fins l'any 1957. Molts edificis públics i privats de la ciutat són d'aquesta pedra com per exemple el Palau de la Generalitat, l'Ajuntament, la Catedral, les esglésies de Santa Maria del Mar i del Pi i moltes cases de l'Eixample.
-----
LAS ESCALERAS DE FORESTIER
(DISTRICTO DE SANTS - MONTJUÏC)
Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), ingeniero y paisajista francés, fue uno de los mejores paisajistas internacionales de la época que introdujo el concepto de jardines mediterráneos en la ciudad de Barcelona.
Teniendo en cuenta que el terreno de la montaña de Montjuïc es muy abrupto, organizó la urbanización de esta zona, en terrazas conectadas mediante escaleras, formando una escalinata majestuosa e imponente. La piedra que se utilizó para su construcción es de la misma montaña de Montjuïc.
Las escaleras de Forestier son el camino que une el parque del Mirador del Poble-sec, los jardines de Mossèn Costa y Llobera, los jardines de Miramar y el pasaje de las Baterías.
Las últimas actuaciones, llevadas a cabo en 2015, tienen como objetivo mejorar la seguridad del espacio y reparar los tramos del muro de piedra y las barandillas, así como el drenaje, los pavimentos, la iluminación y los elementos estructurales.
ESCALERAS DE FORESTIER
Esta gran escalinata, obra del ingeniero y paisajista francés Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), fue diseñada e iniciada su construcción para el acceso a la sección marítima, que debía instalarse en el puerto, proyectada para la Exposición Internacional de 1929 en Montjuïc. Formaba parte de la urbanización de esa zona en un terreno muy abrupto organizado en terrazas que se comunicaban por escaleras. Las obras se detuvieron al suprimir la sección marítima de la Exposición y volvieron a emprenderse a mediados del siglo XX sin finalizarse. La piedra es de la montaña de Montjuïc que por su riqueza geológica se explotaron canteras desde la época de los íberos y romanos hasta el año 1957. Muchos edificios públicos y privados de la ciudad son de esta piedra como por ejemplo el Palacio de la Generalitat, el Ayuntamiento, la Catedral, las iglesias de Santa María del Mar y del Pi y muchas casas del Eixample.
Enllaç del vídeo: youtu.be/PsPzstRJuT0 (CANAL BARCINONEWS)
Enllaç del vídeo: youtu.be/0EJM-BN5PVo (CANAL BARCINONEWS 2)
LES ESCALES DE FORESTIER
(DISTRICTE DE SANTS - MONTJUÏC)
Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), enginyer i paisatgista francès, va ser un dels millors paisatgistes internacionals de l'època que va introduir el concepte de jardins mediterranis a la ciutat de Barcelona.
Tenint en compte que el terreny de la muntanya de Montjuïc és molt abrupte, va organitzar la urbanització d'aquesta zona, en terrasses connectades mitjançant escales, formant una escalinata majestuosa i imponent. La pedra que es va utilitzar per construir-ho és de la mateixa muntanya de Montjuïc.
Les escales de Forestier són el camí que uneix el parc del Mirador del Poble-sec, els jardins de Mossèn Costa i Llobera, els jardins de Miramar i el passatge de les Bateries.
Les darreres actuacions, dutes a terme l'any 2015, tenen com a objectiu millorar la seguretat de l'espai i reparar els trams del mur de pedra i les baranes, així com el drenatge, els paviments, la il·luminació i els elements estructurals.
ESCALES DE FORESTIER
Aquesta gran escalinata, obra de l'enginyer i paisatgista francès Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), va ser dissenyada i iniciada la seva construcció per a l'accès a la secció marítima, que s'havia d'instal·lar al port, projectada per a l'Exposició Internacional del 1929 a Montjuïc. Formava part de la urbanització d'aquesta zona en un terreny molt abrupte organitzat en terrasses que es comunicaven per escales. Les obres es van aturar al suprimir la secció marítima de l'Exposició i es van tornar a emprendre a meitats del segle XX sense finalitzar-se. La pedra és de la muntanya de Montjuïc que per la seva riquesa geològica es van explotar pedreres des de l'època dels íbers i dels romans fins l'any 1957. Molts edificis públics i privats de la ciutat són d'aquesta pedra com per exemple el Palau de la Generalitat, l'Ajuntament, la Catedral, les esglésies de Santa Maria del Mar i del Pi i moltes cases de l'Eixample.
-----
LAS ESCALERAS DE FORESTIER
(DISTRICTO DE SANTS - MONTJUÏC)
Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), ingeniero y paisajista francés, fue uno de los mejores paisajistas internacionales de la época que introdujo el concepto de jardines mediterráneos en la ciudad de Barcelona.
Teniendo en cuenta que el terreno de la montaña de Montjuïc es muy abrupto, organizó la urbanización de esta zona, en terrazas conectadas mediante escaleras, formando una escalinata majestuosa e imponente. La piedra que se utilizó para su construcción es de la misma montaña de Montjuïc.
Las escaleras de Forestier son el camino que une el parque del Mirador del Poble-sec, los jardines de Mossèn Costa y Llobera, los jardines de Miramar y el pasaje de las Baterías.
Las últimas actuaciones, llevadas a cabo en 2015, tienen como objetivo mejorar la seguridad del espacio y reparar los tramos del muro de piedra y las barandillas, así como el drenaje, los pavimentos, la iluminación y los elementos estructurales.
ESCALERAS DE FORESTIER
Esta gran escalinata, obra del ingeniero y paisajista francés Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), fue diseñada e iniciada su construcción para el acceso a la sección marítima, que debía instalarse en el puerto, proyectada para la Exposición Internacional de 1929 en Montjuïc. Formaba parte de la urbanización de esa zona en un terreno muy abrupto organizado en terrazas que se comunicaban por escaleras. Las obras se detuvieron al suprimir la sección marítima de la Exposición y volvieron a emprenderse a mediados del siglo XX sin finalizarse. La piedra es de la montaña de Montjuïc que por su riqueza geológica se explotaron canteras desde la época de los íberos y romanos hasta el año 1957. Muchos edificios públicos y privados de la ciudad son de esta piedra como por ejemplo el Palacio de la Generalitat, el Ayuntamiento, la Catedral, las iglesias de Santa María del Mar y del Pi y muchas casas del Eixample.
Enllaç del vídeo: youtu.be/LWJw_ORJ_bw
Enllaç del vídeo: youtu.be/7W0zjiHL3qk
LES ESCALES DE FORESTIER
(DISTRICTE DE SANTS - MONTJUÏC)
Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), enginyer i paisatgista francès, va ser un dels millors paisatgistes internacionals de l'època que va introduir el concepte de jardins mediterranis a la ciutat de Barcelona.
Tenint en compte que el terreny de la muntanya de Montjuïc és molt abrupte, va organitzar la urbanització d'aquesta zona, en terrasses connectades mitjançant escales, formant una escalinata majestuosa i imponent. La pedra que es va utilitzar per construir-ho és de la mateixa muntanya de Montjuïc.
Les escales de Forestier són el camí que uneix el parc del Mirador del Poble-sec, els jardins de Mossèn Costa i Llobera, els jardins de Miramar i el passatge de les Bateries.
Les darreres actuacions, dutes a terme l'any 2015, tenen com a objectiu millorar la seguretat de l'espai i reparar els trams del mur de pedra i les baranes, així com el drenatge, els paviments, la il·luminació i els elements estructurals.
ESCALES DE FORESTIER
Aquesta gran escalinata, obra de l'enginyer i paisatgista francès Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), va ser dissenyada i iniciada la seva construcció per a l'accès a la secció marítima, que s'havia d'instal·lar al port, projectada per a l'Exposició Internacional del 1929 a Montjuïc. Formava part de la urbanització d'aquesta zona en un terreny molt abrupte organitzat en terrasses que es comunicaven per escales. Les obres es van aturar al suprimir la secció marítima de l'Exposició i es van tornar a emprendre a meitats del segle XX sense finalitzar-se. La pedra és de la muntanya de Montjuïc que per la seva riquesa geològica es van explotar pedreres des de l'època dels íbers i dels romans fins l'any 1957. Molts edificis públics i privats de la ciutat són d'aquesta pedra com per exemple el Palau de la Generalitat, l'Ajuntament, la Catedral, les esglésies de Santa Maria del Mar i del Pi i moltes cases de l'Eixample.
-----
LAS ESCALERAS DE FORESTIER
(DISTRICTO DE SANTS - MONTJUÏC)
Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), ingeniero y paisajista francés, fue uno de los mejores paisajistas internacionales de la época que introdujo el concepto de jardines mediterráneos en la ciudad de Barcelona.
Teniendo en cuenta que el terreno de la montaña de Montjuïc es muy abrupto, organizó la urbanización de esta zona, en terrazas conectadas mediante escaleras, formando una escalinata majestuosa e imponente. La piedra que se utilizó para su construcción es de la misma montaña de Montjuïc.
Las escaleras de Forestier son el camino que une el parque del Mirador del Poble-sec, los jardines de Mossèn Costa y Llobera, los jardines de Miramar y el pasaje de las Baterías.
Las últimas actuaciones, llevadas a cabo en 2015, tienen como objetivo mejorar la seguridad del espacio y reparar los tramos del muro de piedra y las barandillas, así como el drenaje, los pavimentos, la iluminación y los elementos estructurales.
ESCALERAS DE FORESTIER
Esta gran escalinata, obra del ingeniero y paisajista francés Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), fue diseñada e iniciada su construcción para el acceso a la sección marítima, que debía instalarse en el puerto, proyectada para la Exposición Internacional de 1929 en Montjuïc. Formaba parte de la urbanización de esa zona en un terreno muy abrupto organizado en terrazas que se comunicaban por escaleras. Las obras se detuvieron al suprimir la sección marítima de la Exposición y volvieron a emprenderse a mediados del siglo XX sin finalizarse. La piedra es de la montaña de Montjuïc que por su riqueza geológica se explotaron canteras desde la época de los íberos y romanos hasta el año 1957. Muchos edificios públicos y privados de la ciudad son de esta piedra como por ejemplo el Palacio de la Generalitat, el Ayuntamiento, la Catedral, las iglesias de Santa María del Mar y del Pi y muchas casas del Eixample.
Enllaç del vídeo: youtu.be/4A32IjhGHgg (CANAL BARCINONEWS)
Enllaç del vídeo: youtu.be/ATRil-BOfqw (CANAL BARCINONEWS 2)
Enllaç del vídeo: youtu.be/IVKq74_oa-g
LES ESCALES DE FORESTIER
(DISTRICTE DE SANTS - MONTJUÏC)
Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), enginyer i paisatgista francès, va ser un dels millors paisatgistes internacionals de l'època que va introduir el concepte de jardins mediterranis a la ciutat de Barcelona.
Tenint en compte que el terreny de la muntanya de Montjuïc és molt abrupte, va organitzar la urbanització d'aquesta zona, en terrasses connectades mitjançant escales, formant una escalinata majestuosa i imponent. La pedra que es va utilitzar per construir-ho és de la mateixa muntanya de Montjuïc.
Les escales de Forestier són el camí que uneix el parc del Mirador del Poble-sec, els jardins de Mossèn Costa i Llobera, els jardins de Miramar i el passatge de les Bateries.
Les darreres actuacions, dutes a terme l'any 2015, tenen com a objectiu millorar la seguretat de l'espai i reparar els trams del mur de pedra i les baranes, així com el drenatge, els paviments, la il·luminació i els elements estructurals.
ESCALES DE FORESTIER
Aquesta gran escalinata, obra de l'enginyer i paisatgista francès Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), va ser dissenyada i iniciada la seva construcció per a l'accès a la secció marítima, que s'havia d'instal·lar al port, projectada per a l'Exposició Internacional del 1929 a Montjuïc. Formava part de la urbanització d'aquesta zona en un terreny molt abrupte organitzat en terrasses que es comunicaven per escales. Les obres es van aturar al suprimir la secció marítima de l'Exposició i es van tornar a emprendre a meitats del segle XX sense finalitzar-se. La pedra és de la muntanya de Montjuïc que per la seva riquesa geològica es van explotar pedreres des de l'època dels íbers i dels romans fins l'any 1957. Molts edificis públics i privats de la ciutat són d'aquesta pedra com per exemple el Palau de la Generalitat, l'Ajuntament, la Catedral, les esglésies de Santa Maria del Mar i del Pi i moltes cases de l'Eixample.
-----
LAS ESCALERAS DE FORESTIER
(DISTRICTO DE SANTS - MONTJUÏC)
Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), ingeniero y paisajista francés, fue uno de los mejores paisajistas internacionales de la época que introdujo el concepto de jardines mediterráneos en la ciudad de Barcelona.
Teniendo en cuenta que el terreno de la montaña de Montjuïc es muy abrupto, organizó la urbanización de esta zona, en terrazas conectadas mediante escaleras, formando una escalinata majestuosa e imponente. La piedra que se utilizó para su construcción es de la misma montaña de Montjuïc.
Las escaleras de Forestier son el camino que une el parque del Mirador del Poble-sec, los jardines de Mossèn Costa y Llobera, los jardines de Miramar y el pasaje de las Baterías.
Las últimas actuaciones, llevadas a cabo en 2015, tienen como objetivo mejorar la seguridad del espacio y reparar los tramos del muro de piedra y las barandillas, así como el drenaje, los pavimentos, la iluminación y los elementos estructurales.
ESCALERAS DE FORESTIER
Esta gran escalinata, obra del ingeniero y paisajista francés Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), fue diseñada e iniciada su construcción para el acceso a la sección marítima, que debía instalarse en el puerto, proyectada para la Exposición Internacional de 1929 en Montjuïc. Formaba parte de la urbanización de esa zona en un terreno muy abrupto organizado en terrazas que se comunicaban por escaleras. Las obras se detuvieron al suprimir la sección marítima de la Exposición y volvieron a emprenderse a mediados del siglo XX sin finalizarse. La piedra es de la montaña de Montjuïc que por su riqueza geológica se explotaron canteras desde la época de los íberos y romanos hasta el año 1957. Muchos edificios públicos y privados de la ciudad son de esta piedra como por ejemplo el Palacio de la Generalitat, el Ayuntamiento, la Catedral, las iglesias de Santa María del Mar y del Pi y muchas casas del Eixample.
Enllaç del vídeo: youtu.be/PsPzstRJuT0 (CANAL BARCINONEWS)
Enllaç del vídeo: youtu.be/0EJM-BN5PVo (CANAL BARCINONEWS 2)
LES ESCALES DE FORESTIER
(DISTRICTE DE SANTS - MONTJUÏC)
Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), enginyer i paisatgista francès, va ser un dels millors paisatgistes internacionals de l'època que va introduir el concepte de jardins mediterranis a la ciutat de Barcelona.
Tenint en compte que el terreny de la muntanya de Montjuïc és molt abrupte, va organitzar la urbanització d'aquesta zona, en terrasses connectades mitjançant escales, formant una escalinata majestuosa i imponent. La pedra que es va utilitzar per construir-ho és de la mateixa muntanya de Montjuïc.
Les escales de Forestier són el camí que uneix el parc del Mirador del Poble-sec, els jardins de Mossèn Costa i Llobera, els jardins de Miramar i el passatge de les Bateries.
Les darreres actuacions, dutes a terme l'any 2015, tenen com a objectiu millorar la seguretat de l'espai i reparar els trams del mur de pedra i les baranes, així com el drenatge, els paviments, la il·luminació i els elements estructurals.
ESCALES DE FORESTIER
Aquesta gran escalinata, obra de l'enginyer i paisatgista francès Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), va ser dissenyada i iniciada la seva construcció per a l'accès a la secció marítima, que s'havia d'instal·lar al port, projectada per a l'Exposició Internacional del 1929 a Montjuïc. Formava part de la urbanització d'aquesta zona en un terreny molt abrupte organitzat en terrasses que es comunicaven per escales. Les obres es van aturar al suprimir la secció marítima de l'Exposició i es van tornar a emprendre a meitats del segle XX sense finalitzar-se. La pedra és de la muntanya de Montjuïc que per la seva riquesa geològica es van explotar pedreres des de l'època dels íbers i dels romans fins l'any 1957. Molts edificis públics i privats de la ciutat són d'aquesta pedra com per exemple el Palau de la Generalitat, l'Ajuntament, la Catedral, les esglésies de Santa Maria del Mar i del Pi i moltes cases de l'Eixample.
-----
LAS ESCALERAS DE FORESTIER
(DISTRICTO DE SANTS - MONTJUÏC)
Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), ingeniero y paisajista francés, fue uno de los mejores paisajistas internacionales de la época que introdujo el concepto de jardines mediterráneos en la ciudad de Barcelona.
Teniendo en cuenta que el terreno de la montaña de Montjuïc es muy abrupto, organizó la urbanización de esta zona, en terrazas conectadas mediante escaleras, formando una escalinata majestuosa e imponente. La piedra que se utilizó para su construcción es de la misma montaña de Montjuïc.
Las escaleras de Forestier son el camino que une el parque del Mirador del Poble-sec, los jardines de Mossèn Costa y Llobera, los jardines de Miramar y el pasaje de las Baterías.
Las últimas actuaciones, llevadas a cabo en 2015, tienen como objetivo mejorar la seguridad del espacio y reparar los tramos del muro de piedra y las barandillas, así como el drenaje, los pavimentos, la iluminación y los elementos estructurales.
ESCALERAS DE FORESTIER
Esta gran escalinata, obra del ingeniero y paisajista francés Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), fue diseñada e iniciada su construcción para el acceso a la sección marítima, que debía instalarse en el puerto, proyectada para la Exposición Internacional de 1929 en Montjuïc. Formaba parte de la urbanización de esa zona en un terreno muy abrupto organizado en terrazas que se comunicaban por escaleras. Las obras se detuvieron al suprimir la sección marítima de la Exposición y volvieron a emprenderse a mediados del siglo XX sin finalizarse. La piedra es de la montaña de Montjuïc que por su riqueza geológica se explotaron canteras desde la época de los íberos y romanos hasta el año 1957. Muchos edificios públicos y privados de la ciudad son de esta piedra como por ejemplo el Palacio de la Generalitat, el Ayuntamiento, la Catedral, las iglesias de Santa María del Mar y del Pi y muchas casas del Eixample.
Si quieres odiame y no pienses mas en mi olvidate de que yo te quiero a ti
no me hables si es que eso te hace feliz ni las tantas veces que yo a ti te hice reir te lo tengo que explicar y aunque mucho te duela ella si me supo valorar tus palabras me supieron lastimar y en ella encontre lo que tu nunca supistes dar es tan difícil tener que decir que ya no te quiero sin tenerte que herir. Yo siempre te fui sincero y fiel a ti y tu no me quisistes oir, no no quiero quedar como si fuera el malo. No quiero que me veas como si te hubiera engañado, tu bien sabes que yo mucho habia llorado y vino ella y supo reparar el daño. . ♫
Enllaç del vídeo: youtu.be/PsPzstRJuT0 (CANAL BARCINONEWS)
Enllaç del vídeo: youtu.be/0EJM-BN5PVo (CANAL BARCINONEWS 2)
LES ESCALES DE FORESTIER
(DISTRICTE DE SANTS - MONTJUÏC)
Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), enginyer i paisatgista francès, va ser un dels millors paisatgistes internacionals de l'època que va introduir el concepte de jardins mediterranis a la ciutat de Barcelona.
Tenint en compte que el terreny de la muntanya de Montjuïc és molt abrupte, va organitzar la urbanització d'aquesta zona, en terrasses connectades mitjançant escales, formant una escalinata majestuosa i imponent. La pedra que es va utilitzar per construir-ho és de la mateixa muntanya de Montjuïc.
Les escales de Forestier són el camí que uneix el parc del Mirador del Poble-sec, els jardins de Mossèn Costa i Llobera, els jardins de Miramar i el passatge de les Bateries.
Les darreres actuacions, dutes a terme l'any 2015, tenen com a objectiu millorar la seguretat de l'espai i reparar els trams del mur de pedra i les baranes, així com el drenatge, els paviments, la il·luminació i els elements estructurals.
ESCALES DE FORESTIER
Aquesta gran escalinata, obra de l'enginyer i paisatgista francès Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), va ser dissenyada i iniciada la seva construcció per a l'accès a la secció marítima, que s'havia d'instal·lar al port, projectada per a l'Exposició Internacional del 1929 a Montjuïc. Formava part de la urbanització d'aquesta zona en un terreny molt abrupte organitzat en terrasses que es comunicaven per escales. Les obres es van aturar al suprimir la secció marítima de l'Exposició i es van tornar a emprendre a meitats del segle XX sense finalitzar-se. La pedra és de la muntanya de Montjuïc que per la seva riquesa geològica es van explotar pedreres des de l'època dels íbers i dels romans fins l'any 1957. Molts edificis públics i privats de la ciutat són d'aquesta pedra com per exemple el Palau de la Generalitat, l'Ajuntament, la Catedral, les esglésies de Santa Maria del Mar i del Pi i moltes cases de l'Eixample.
-----
LAS ESCALERAS DE FORESTIER
(DISTRICTO DE SANTS - MONTJUÏC)
Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), ingeniero y paisajista francés, fue uno de los mejores paisajistas internacionales de la época que introdujo el concepto de jardines mediterráneos en la ciudad de Barcelona.
Teniendo en cuenta que el terreno de la montaña de Montjuïc es muy abrupto, organizó la urbanización de esta zona, en terrazas conectadas mediante escaleras, formando una escalinata majestuosa e imponente. La piedra que se utilizó para su construcción es de la misma montaña de Montjuïc.
Las escaleras de Forestier son el camino que une el parque del Mirador del Poble-sec, los jardines de Mossèn Costa y Llobera, los jardines de Miramar y el pasaje de las Baterías.
Las últimas actuaciones, llevadas a cabo en 2015, tienen como objetivo mejorar la seguridad del espacio y reparar los tramos del muro de piedra y las barandillas, así como el drenaje, los pavimentos, la iluminación y los elementos estructurales.
ESCALERAS DE FORESTIER
Esta gran escalinata, obra del ingeniero y paisajista francés Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), fue diseñada e iniciada su construcción para el acceso a la sección marítima, que debía instalarse en el puerto, proyectada para la Exposición Internacional de 1929 en Montjuïc. Formaba parte de la urbanización de esa zona en un terreno muy abrupto organizado en terrazas que se comunicaban por escaleras. Las obras se detuvieron al suprimir la sección marítima de la Exposición y volvieron a emprenderse a mediados del siglo XX sin finalizarse. La piedra es de la montaña de Montjuïc que por su riqueza geológica se explotaron canteras desde la época de los íberos y romanos hasta el año 1957. Muchos edificios públicos y privados de la ciudad son de esta piedra como por ejemplo el Palacio de la Generalitat, el Ayuntamiento, la Catedral, las iglesias de Santa María del Mar y del Pi y muchas casas del Eixample.