View allAll Photos Tagged Reparar
Encontro para reunir pessoas interessadas em abrir e reparar seus objetos. Realizado no espaço do coletivo Germina. Com apoio do Matehackers Hackerspace, Casa da Cultura Digital Porto Alegre e BaixaCultura.
Enllaç del vídeo: youtu.be/ASGRZ-_axYc
Enllaç del vídeo: youtu.be/41i5rzg8bjk
Enllaç del vídeo: youtu.be/GsqQsVbzD90
Enllaç del vídeo: youtu.be/J5hpVbpk9b0
Enllaç del vídeo: youtu.be/rh1JYEgHifE
LES ESCALES DE FORESTIER
(DISTRICTE DE SANTS - MONTJUÏC)
Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), enginyer i paisatgista francès, va ser un dels millors paisatgistes internacionals de l'època que va introduir el concepte de jardins mediterranis a la ciutat de Barcelona.
Tenint en compte que el terreny de la muntanya de Montjuïc és molt abrupte, va organitzar la urbanització d'aquesta zona, en terrasses connectades mitjançant escales, formant una escalinata majestuosa i imponent. La pedra que es va utilitzar per construir-ho és de la mateixa muntanya de Montjuïc.
Les escales de Forestier són el camí que uneix el parc del Mirador del Poble-sec, els jardins de Mossèn Costa i Llobera, els jardins de Miramar i el passatge de les Bateries.
Les darreres actuacions, dutes a terme l'any 2015, tenen com a objectiu millorar la seguretat de l'espai i reparar els trams del mur de pedra i les baranes, així com el drenatge, els paviments, la il·luminació i els elements estructurals.
ESCALES DE FORESTIER
Aquesta gran escalinata, obra de l'enginyer i paisatgista francès Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), va ser dissenyada i iniciada la seva construcció per a l'accès a la secció marítima, que s'havia d'instal·lar al port, projectada per a l'Exposició Internacional del 1929 a Montjuïc. Formava part de la urbanització d'aquesta zona en un terreny molt abrupte organitzat en terrasses que es comunicaven per escales. Les obres es van aturar al suprimir la secció marítima de l'Exposició i es van tornar a emprendre a meitats del segle XX sense finalitzar-se. La pedra és de la muntanya de Montjuïc que per la seva riquesa geològica es van explotar pedreres des de l'època dels íbers i dels romans fins l'any 1957. Molts edificis públics i privats de la ciutat són d'aquesta pedra com per exemple el Palau de la Generalitat, l'Ajuntament, la Catedral, les esglésies de Santa Maria del Mar i del Pi i moltes cases de l'Eixample.
-----
LAS ESCALERAS DE FORESTIER
(DISTRICTO DE SANTS - MONTJUÏC)
Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), ingeniero y paisajista francés, fue uno de los mejores paisajistas internacionales de la época que introdujo el concepto de jardines mediterráneos en la ciudad de Barcelona.
Teniendo en cuenta que el terreno de la montaña de Montjuïc es muy abrupto, organizó la urbanización de esta zona, en terrazas conectadas mediante escaleras, formando una escalinata majestuosa e imponente. La piedra que se utilizó para su construcción es de la misma montaña de Montjuïc.
Las escaleras de Forestier son el camino que une el parque del Mirador del Poble-sec, los jardines de Mossèn Costa y Llobera, los jardines de Miramar y el pasaje de las Baterías.
Las últimas actuaciones, llevadas a cabo en 2015, tienen como objetivo mejorar la seguridad del espacio y reparar los tramos del muro de piedra y las barandillas, así como el drenaje, los pavimentos, la iluminación y los elementos estructurales.
ESCALERAS DE FORESTIER
Esta gran escalinata, obra del ingeniero y paisajista francés Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), fue diseñada e iniciada su construcción para el acceso a la sección marítima, que debía instalarse en el puerto, proyectada para la Exposición Internacional de 1929 en Montjuïc. Formaba parte de la urbanización de esa zona en un terreno muy abrupto organizado en terrazas que se comunicaban por escaleras. Las obras se detuvieron al suprimir la sección marítima de la Exposición y volvieron a emprenderse a mediados del siglo XX sin finalizarse. La piedra es de la montaña de Montjuïc que por su riqueza geológica se explotaron canteras desde la época de los íberos y romanos hasta el año 1957. Muchos edificios públicos y privados de la ciudad son de esta piedra como por ejemplo el Palacio de la Generalitat, el Ayuntamiento, la Catedral, las iglesias de Santa María del Mar y del Pi y muchas casas del Eixample.
La máquina Buda se usaba para reparar las vías en el área que recorría el Tren del Sur en Arroyo, Puerto Rico.
The Buda machine was used to repair the tracks in the area of the Southern Train in Arroyo, Puerto Rico.
Sim consertamos, remanufaturamos, reparamos, reformamos, restauramos, retificamos e recondicionamos diversos modelos de turbinas, das mais diferentes aplicações. Aqui todos esses verbos se tornam ação concreta e eficaz. A turbina está danificada? Aqui tem solução turbo:
Telefones: (11) 3698-5393, 93083-6539
marcosturbo.blogspot.com
Sant Boi continua celebrant l'estació més maca de l'any amb la campanya "Som primavera!" que té l'objectiu d'embellir l'espai públic, reparar danys emocionals i reactivar l'economia local, després d'un any molt difícil. Ara també amb l'aportació de fotografies dels santboians i les santboianes a les xarxes socials. Aquest n'és un recull.
Reparando la pantalla del casco. Hay un producto para reparar la ventana de plástico de los descapotables... es perfecto para esto! La pantalla queda nueva y sin arañazos.
Repairing the screen of the helmet. There is a product to repair the window of plastic of the convertibles... it is perfect for this! The screen is new and without scratches.
Enllaç del vídeo: youtu.be/ASGRZ-_axYc
Enllaç del vídeo: youtu.be/41i5rzg8bjk
Enllaç del vídeo: youtu.be/GsqQsVbzD90
Enllaç del vídeo: youtu.be/J5hpVbpk9b0
Enllaç del vídeo: youtu.be/rh1JYEgHifE
LES ESCALES DE FORESTIER
(DISTRICTE DE SANTS - MONTJUÏC)
Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), enginyer i paisatgista francès, va ser un dels millors paisatgistes internacionals de l'època que va introduir el concepte de jardins mediterranis a la ciutat de Barcelona.
Tenint en compte que el terreny de la muntanya de Montjuïc és molt abrupte, va organitzar la urbanització d'aquesta zona, en terrasses connectades mitjançant escales, formant una escalinata majestuosa i imponent. La pedra que es va utilitzar per construir-ho és de la mateixa muntanya de Montjuïc.
Les escales de Forestier són el camí que uneix el parc del Mirador del Poble-sec, els jardins de Mossèn Costa i Llobera, els jardins de Miramar i el passatge de les Bateries.
Les darreres actuacions, dutes a terme l'any 2015, tenen com a objectiu millorar la seguretat de l'espai i reparar els trams del mur de pedra i les baranes, així com el drenatge, els paviments, la il·luminació i els elements estructurals.
ESCALES DE FORESTIER
Aquesta gran escalinata, obra de l'enginyer i paisatgista francès Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), va ser dissenyada i iniciada la seva construcció per a l'accès a la secció marítima, que s'havia d'instal·lar al port, projectada per a l'Exposició Internacional del 1929 a Montjuïc. Formava part de la urbanització d'aquesta zona en un terreny molt abrupte organitzat en terrasses que es comunicaven per escales. Les obres es van aturar al suprimir la secció marítima de l'Exposició i es van tornar a emprendre a meitats del segle XX sense finalitzar-se. La pedra és de la muntanya de Montjuïc que per la seva riquesa geològica es van explotar pedreres des de l'època dels íbers i dels romans fins l'any 1957. Molts edificis públics i privats de la ciutat són d'aquesta pedra com per exemple el Palau de la Generalitat, l'Ajuntament, la Catedral, les esglésies de Santa Maria del Mar i del Pi i moltes cases de l'Eixample.
-----
LAS ESCALERAS DE FORESTIER
(DISTRICTO DE SANTS - MONTJUÏC)
Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), ingeniero y paisajista francés, fue uno de los mejores paisajistas internacionales de la época que introdujo el concepto de jardines mediterráneos en la ciudad de Barcelona.
Teniendo en cuenta que el terreno de la montaña de Montjuïc es muy abrupto, organizó la urbanización de esta zona, en terrazas conectadas mediante escaleras, formando una escalinata majestuosa e imponente. La piedra que se utilizó para su construcción es de la misma montaña de Montjuïc.
Las escaleras de Forestier son el camino que une el parque del Mirador del Poble-sec, los jardines de Mossèn Costa y Llobera, los jardines de Miramar y el pasaje de las Baterías.
Las últimas actuaciones, llevadas a cabo en 2015, tienen como objetivo mejorar la seguridad del espacio y reparar los tramos del muro de piedra y las barandillas, así como el drenaje, los pavimentos, la iluminación y los elementos estructurales.
ESCALERAS DE FORESTIER
Esta gran escalinata, obra del ingeniero y paisajista francés Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), fue diseñada e iniciada su construcción para el acceso a la sección marítima, que debía instalarse en el puerto, proyectada para la Exposición Internacional de 1929 en Montjuïc. Formaba parte de la urbanización de esa zona en un terreno muy abrupto organizado en terrazas que se comunicaban por escaleras. Las obras se detuvieron al suprimir la sección marítima de la Exposición y volvieron a emprenderse a mediados del siglo XX sin finalizarse. La piedra es de la montaña de Montjuïc que por su riqueza geológica se explotaron canteras desde la época de los íberos y romanos hasta el año 1957. Muchos edificios públicos y privados de la ciudad son de esta piedra como por ejemplo el Palacio de la Generalitat, el Ayuntamiento, la Catedral, las iglesias de Santa María del Mar y del Pi y muchas casas del Eixample.
Encontro para reunir pessoas interessadas em abrir e reparar seus objetos. Realizado no espaço do coletivo Germina. Com apoio do Matehackers Hackerspace, Casa da Cultura Digital Porto Alegre e BaixaCultura.
Sant Boi continua celebrant l'estació més maca de l'any amb la campanya "Som primavera!" que té l'objectiu d'embellir l'espai públic, reparar danys emocionals i reactivar l'economia local, després d'un any molt difícil. Ara també amb l'aportació de fotografies dels santboians i les santboianes a les xarxes socials. Aquest n'és un recull.
Mare de Déu de la Guía o Capella d'en Marcús
La capella d'en Marcús o de la Mare de Déu de la Guia és un temple que es troba a la cantonada del carrer dels Carders i la placeta d'en Marcús de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
Història
El conjunt formava part d'un alberg per a viatgers i hospital per a pobres, situat al camí que conduïa al Vallès i que en època romana es corresponia amb l'antiga Via Franca (que anava cap a França) avui carrer dels Carders, i va ser construït, juntament amb un cementiri, sota la iniciativa del burgès Bernat Marcús.[1] El bisbe li concedí l'autorització el 1147, però sembla que les obres no s'iniciaren fins al 1166, concloent-se al 1188. A final del segle xii o principis del xiii la confraria dels troters de la bústia, formada pel servei de correus del propi Marcús, es posaria sota l'advocació de la Mare de Déu de la Guia, ubicada a la maetix capella. Va ser seu de la Confraria dels Correus a Cavall i a Peu, la primera organització postal que va existir a Europa.[1]
La porta principal, la teulada, la finestra i l'espadanya foren refets al segle xix, moment en què el conjunt conegué altres transformacions, com la remunta d'un pis (actualment desaparegut), així com segurament també l'ornamentació de gust neoclàssic que revestí els interiors, estucant els paraments i ocultant la volta amb un enteixinat, que patí els incendis de la Setmana Tràgica i de la Guerra Civil i que fou restaurada el 1954 i, novament, el 1980.[1]
La capella cap al 1910
El campanar de paret que corona la façana principal
L'interior cremat després de la Setmana Tràgica
Quarteró núm. 17 de Garriga i Roca (c. 1860)
Intervencions arqueològiques
El 1995 es va dur a terme una petita cala d'1,18 x 1,18 m al costat de la paret que dona a la placeta d'en Marcús i unes 14 cales parietals en diversos punts. La intervenció arqueològica va confirmar que el paviment de cairons quadrats actuals no corresponia a l'original de la cripta. Aquest es trobaria a uns 25 cm per sota i estava compost per cairons rectangulars com els que es veien als replans de les escales d'accés a la cripta.[2]
El 1996 es va dur a terme la restauració de la façana, la teulada i la cripta. Pel que feia a les dues primeres parts, es tractava d'eliminar l'encintat decoratiu que deslluïa en les façanes romàniques, i reparar la teulada i el porxo que hi ha sobre la porta principal. A la cripta calia llevar la pintura que estava en molt mal estat, arreglar o renovar la pavimentació, i si calia, repicar les parets per tal d'arrebossar-les de nou. Amb l'actuació es van poder determinar diversos aspectes del procés de construcció. En primer lloc, la capella tenia l'aspecte que se li va donar en l'època de l'arquitecte Adolf Florensa i Ferrer (1957), exceptuant segurament l'actual pavimentació del pis. La cripta possiblement va ser arreglada i pintada de nou. Amb el repicat i la neteja i examen del parament, es va poder determinar que la capella havia tingut sempre l'absis pla i que l'edifici veí, en el seu moment, simplement se li va adossar i no el va tallar. A més a més, la cripta va ser construïda com un edifici dins un altre, per la qual cosa es va destruir el paviment original de la capella i es van recalçar les parets mestres. Això es va fer amb totxanes quadrades i rectangulars lligades amb morter i ciment ràpid. També es va considerar que la cúpula de la sala més gran era una reparació posterior deguda, segurament, pels diversos incendis que va sofrir l'edifici en la seva història recent. Donades les grans dimensions de la cripta, en proporció a la capella (aquella retalla el fonament de la paret mestre de la capella i entra dins del subsòl de l'edifici veí), i la presència d'un suposat reliquiari, es va considerar que en algun moment s'hi van practicar activitats de culte. El paviment aïllant a base de resines, que va suposar l'elevació del pis de la cripta, es va produir a inicis del segle xix.[3]
El 2002, es va obrir una rasa entre els núms. 2 i 8 del carrer dels Carders, amb una amplada de 0,60-0,70 cm i una fondària que oscil·lava entre 0,90 i 1,10 m. S'hi van detectar diverses canalitzacions i de serveis d'època moderna (segles xviii-xix), les quals afectaven nivells romans, un dels quals es va interpretar com a d'ús. Els materials apareguts (àmfora tarraconesa) el situaven a l'epoca altimperial.[4]
Descripció
Es tracta d'un temple de planta rectangular de petites dimensions, cobert amb volta de canó i que no disposa d'absis, suprimit per la construcció dels edificis que envolten la capella. A la banda de la capçalera hi ha una mena de gran retaule o fornícula amb dues grans columnes d'ordre corinti que sostenen un entaulament sobre del qual es desenvolupa un arc de mig punt. Aquest arc disposa de diverses rosques que estan decorades amb motius vegetals daurats. L'espai entre les columnes està decorat amb una pintura abstracta contemporània i al centre es disposa una petita fornícula on es troba una figura de la Mare de Déu entronitzada. Aquesta decoració d'inspiració neoclassicista en la capçalera, és visible també a la volta, daurada i amb cassetons. Compta també amb una cripta composta de tres petites naus.[1]
A l'exterior, la capella presenta un parament de pedra vista, fet amb carreus ben escairats i articulat a la banda superior, amb un cos d'arcs cecs. La teulada a doble vessant disposa d'un pronunciat ràfec i una espadanya que corona la façana on es troba l'entrada.[1] Actualment disposa de dues façanes, la principal que dona al carrer dels Carders i una secundària a la placeta d'en Marcús. A la primera hi ha la porta d'entrada, la qual es configura amb un arc de mig punt motllurat que imposta a sobre de dos mènsules i una llinda recta, elements tots aquests fruit d'una reforma relativament contemporània. Aquesta façana es cobreix amb gran ràfec de fusta i teula que a manera de marquesina guareix la porta d'entrada al temple.[1]
La façana que dona a la Placeta d'en Marcús és més complexa, ja que disposa de diverses obertures a diferent alçada i dissemblant tipologia. A la banda més propera al carrer dels Carders, s'hi localitzen tres obertures (avui dia cegades), corresponents a tres antigues plantes. La inferior, que encara funciona com porta d'accés lateral a la capella, està configurada per un arc apuntat que imposta en una llinda de pedra; a l'altura del que hauria estat un primer pis es localitza una altra de les obertures, amb arc de mig punt i desplaçada de l'eix central on es localitza la porta inferior. A sota de les arcuacions que rematen la façana es troba l'altra obertura, de menor alçària que la inferior però amb la mateixa composició formal i estilística.[1] La reixa que alinea la capella amb l'edifici al qual és adossada fou afegida entre 1916 i 1917.[1]
A la banda del mur més propera al carrer dels Assaonadors, hi ha un gran arc apuntat que imposta a la banda més oriental en una mènsula, mentre que a la més occidental ho fa directament a sobre del muntant. Aquest arc es troba actualment tapiat i s'hi localitza en l'escultura d'una Mare de Déu.[1] Hi destaquen les mènsules, sobre les quals s'imposten els arcs que hi ha a sota de la coberta, moltes de les quals encara conserven la traça original, que reprodueixen caps humans.[1]
Obrer de la Cooperativa de Trabajo Standard Motor (Buenos Aires, Argentina), empresa reconvertida en cooperativa i autogestionada pels seus treballadors dedicada a reparar i construir peces per a la industria naval, de transport i general.
www.recuperareltrabajo.org.ar/sitio/empresas/buscador_rec...
Reparar lavadoras Valencia. Servicio técnico de lavadoras en Valencia. Telf 961.037.099 www.serviciostecnicosvalencia.es/reparacion-lavadoras-val...
Obrer de la Cooperativa de Trabajo Standard Motor (Buenos Aires, Argentina), empresa reconvertida en cooperativa i autogestionada pels seus treballadors dedicada a reparar i construir peces per a la industria naval, de transport i general.
www.recuperareltrabajo.org.ar/sitio/empresas/buscador_rec...
PT(BR) A segunda foi a Milena.
Caminhando pela Feira da Av. Manoel Goulart, onde vez ou outra tiro algumas fotos, não pude deixar de reparar no estilo da Milena com sua sacola super estilosa do Chico Bento.
Pedi para tirar algumas fotos e gentilmente aceitou.
Milena, que estilo!!! Obrigado por compartilhar seu tempo!!
Instagram: @retratos_por_tomaz
Saiba mais sobre o projeto e veja fotos tiradas por outros fotógrafos na página do grupo 100 Strangers no Flickr: www.flickr.com/groups/100strangers/
Veja a descrição do meu projeto aqui: www.flickr.com/photos/ttt_1978/53485930699/in/photostream/
EN: The second was Milena.
Walking through the Manoel Goulart Avenue street market, where I occasionally take some photos, I couldn’t help but notice Milena’s style, especially her super stylish Chico Bento bag.
I asked to take a few photos, and she kindly agreed.
Milena, what style!!! Thank you for sharing your time!!
Instagram: @retratos_por_tomaz
Learn more about the project and see photos taken by other photographers on the 100 Strangers group page on Flickr:
www.flickr.com/groups/100strangers/
See my project description here: www.flickr.com/photos/ttt_1978/53485930699/in/photostream/
La próxima misión de los scout será plantar dos o tres arbolitos nativos en ese lugar, haber si reparamos el daño producido...Y LO VAMOS A REPARAR A COMO DÉ LUGAR...LO PROMETO !
Sant Genís d'Orriols
Sant Genís d'Orriols és una església del municipi de Bàscara (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
Sant Genís d'Orriols 2.jpg
Situada a la part més alta del nucli urbà del poble d'Orriols, ubicat al sud del terme de Bàscara al qual pertany.[1]
Temple d'una sola nau amb absis semicircular sobrealçat capçat a llevant i capelles laterals. La volta de la nau és de canó, lleugerament apuntada i reforçada per un arc toral al centre del temple. L'absis s'obre a la nau mitjançant un doble plec de mig punt en gradació, i està cobert amb volta de quart d'esfera. Al centre hi ha una petita finestra de doble biaix i arcs de punt rodó. Les capelles laterals, bastides entre els segles XVII i XVIII, estan cobertes amb voltes d'arestes i voltes rebaixades amb llunetes. El cor, als peus de la nau, està bastit amb volta rebaixada. Els murs presenten el parament de pedra original vist, mentre que les capelles i el cor estan arrebossades i pintades de blanc. A l'exterior, l'església presenta un mur sobrealçat construït damunt del temple romànic original, a manera de fortificació, el qual presenta petites espitlleres bastides amb maons i algunes finestres rectangulars. Entre el parament original i l'obra sobrealçada destaca un fris de dents de serra, situat sota el ràfec dels murs laterals i de l'absis. La façana principal presenta una porta d'accés rectangular emmarcada amb carreus de pedra, amb la llinda datada l'any 1861. Damunt seu hi ha un petit rosetó centrat i, coronant la façana, un campanar de cadireta restituït format per dues obertures de mig punt. L'antiga espadanya de tres pilastres encara és visible, tot i que està tapiada.[1]
La construcció original és bastida amb carreus ben tallats disposats en filades, mentre que l'obra de fortificació és de pedra sense treballar i fragments de material constructiu. A l'interior del temple, els paraments combinen l'obra vista amb el revestiment arrebossat i emblanquinat.[1]
Per accedir al temple cal pujar unes escales integrades al talús del desnivell, el qual ha estat arrebossat i decorat amb motius vegetals. En un dels extrems del talús hi ha un pou circular.[1]
Història
L'església parroquial de Sant Genís és esmentada l'any 1066. Posteriorment, l'any 1083, Bernat Bernat fa donació al monestir de Santa Maria de Vilabertran del terç de la coromina Sala, situada dins la parròquia de Sant Genís.[1]
El delme de la parròquia el tenien els senyors del castell d'Orriols. L'any 1226 el tenia Pere d'Orriols i el 1323, Bernat d'Orriols.[1]
Per la visita pastoral del 1508 sabem que encara existien els dos altars bastits a l'edat mitjana, Sant Genís i Santa Maria. L'any 1514 s'incorporà un nou altar dedicat a Sant Antoni i Sant Sebastià, el 1557 un altre als sants Cosme i Damià i, per últim, un altar dedicat a la Verge del Roser l'any 1599. En aquesta època també va caldre reparar el cor (1573) i, posteriorment, l'any 1626 es va refer la volta del temple per problemes de degoters.[1]
L'any 1717 es canvia l'advocació de l'altar de Santa Maria per la Verge del Remei,[2] el qual perdura durant tota la centúria. Durant el segle XIX es reformà la portada. L'any de la remodelació, el 1861, figura a la llinda de la porta d'accés.[1]
SEGUROS DE AUTOS EN CHIHUAHUA. ¿Se te ha descompuesto el auto y no sabes a donde llevarlo? No te preocupes, al contar con tu póliza de seguro cuentas con asesoría y los mejores talleres para reparar tu auto, los cuales están autorizados para evitar problemas. En Seguriter te invitamos a visitar nuestro sitio web www.seguriter.mx, para conocer todos los servicios que podemos ofrecer y cómo estos benefician a tu patrimonio. #segurosdeautosenchihuahua