View allAll Photos Tagged Reparar
Enllaç del vídeo: youtu.be/ASGRZ-_axYc
Enllaç del vídeo: youtu.be/41i5rzg8bjk
Enllaç del vídeo: youtu.be/GsqQsVbzD90
Enllaç del vídeo: youtu.be/J5hpVbpk9b0
Enllaç del vídeo: youtu.be/rh1JYEgHifE
LES ESCALES DE FORESTIER
(DISTRICTE DE SANTS - MONTJUÏC)
Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), enginyer i paisatgista francès, va ser un dels millors paisatgistes internacionals de l'època que va introduir el concepte de jardins mediterranis a la ciutat de Barcelona.
Tenint en compte que el terreny de la muntanya de Montjuïc és molt abrupte, va organitzar la urbanització d'aquesta zona, en terrasses connectades mitjançant escales, formant una escalinata majestuosa i imponent. La pedra que es va utilitzar per construir-ho és de la mateixa muntanya de Montjuïc.
Les escales de Forestier són el camí que uneix el parc del Mirador del Poble-sec, els jardins de Mossèn Costa i Llobera, els jardins de Miramar i el passatge de les Bateries.
Les darreres actuacions, dutes a terme l'any 2015, tenen com a objectiu millorar la seguretat de l'espai i reparar els trams del mur de pedra i les baranes, així com el drenatge, els paviments, la il·luminació i els elements estructurals.
ESCALES DE FORESTIER
Aquesta gran escalinata, obra de l'enginyer i paisatgista francès Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), va ser dissenyada i iniciada la seva construcció per a l'accès a la secció marítima, que s'havia d'instal·lar al port, projectada per a l'Exposició Internacional del 1929 a Montjuïc. Formava part de la urbanització d'aquesta zona en un terreny molt abrupte organitzat en terrasses que es comunicaven per escales. Les obres es van aturar al suprimir la secció marítima de l'Exposició i es van tornar a emprendre a meitats del segle XX sense finalitzar-se. La pedra és de la muntanya de Montjuïc que per la seva riquesa geològica es van explotar pedreres des de l'època dels íbers i dels romans fins l'any 1957. Molts edificis públics i privats de la ciutat són d'aquesta pedra com per exemple el Palau de la Generalitat, l'Ajuntament, la Catedral, les esglésies de Santa Maria del Mar i del Pi i moltes cases de l'Eixample.
-----
LAS ESCALERAS DE FORESTIER
(DISTRICTO DE SANTS - MONTJUÏC)
Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), ingeniero y paisajista francés, fue uno de los mejores paisajistas internacionales de la época que introdujo el concepto de jardines mediterráneos en la ciudad de Barcelona.
Teniendo en cuenta que el terreno de la montaña de Montjuïc es muy abrupto, organizó la urbanización de esta zona, en terrazas conectadas mediante escaleras, formando una escalinata majestuosa e imponente. La piedra que se utilizó para su construcción es de la misma montaña de Montjuïc.
Las escaleras de Forestier son el camino que une el parque del Mirador del Poble-sec, los jardines de Mossèn Costa y Llobera, los jardines de Miramar y el pasaje de las Baterías.
Las últimas actuaciones, llevadas a cabo en 2015, tienen como objetivo mejorar la seguridad del espacio y reparar los tramos del muro de piedra y las barandillas, así como el drenaje, los pavimentos, la iluminación y los elementos estructurales.
ESCALERAS DE FORESTIER
Esta gran escalinata, obra del ingeniero y paisajista francés Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), fue diseñada e iniciada su construcción para el acceso a la sección marítima, que debía instalarse en el puerto, proyectada para la Exposición Internacional de 1929 en Montjuïc. Formaba parte de la urbanización de esa zona en un terreno muy abrupto organizado en terrazas que se comunicaban por escaleras. Las obras se detuvieron al suprimir la sección marítima de la Exposición y volvieron a emprenderse a mediados del siglo XX sin finalizarse. La piedra es de la montaña de Montjuïc que por su riqueza geológica se explotaron canteras desde la época de los íberos y romanos hasta el año 1957. Muchos edificios públicos y privados de la ciudad son de esta piedra como por ejemplo el Palacio de la Generalitat, el Ayuntamiento, la Catedral, las iglesias de Santa María del Mar y del Pi y muchas casas del Eixample.
Encontro para reunir pessoas interessadas em abrir e reparar seus objetos. Realizado no espaço do coletivo Germina. Com apoio do Matehackers Hackerspace, Casa da Cultura Digital Porto Alegre e BaixaCultura.
Obrer de la Cooperativa de Trabajo Standard Motor (Buenos Aires, Argentina), empresa reconvertida en cooperativa i autogestionada pels seus treballadors dedicada a reparar i construir peces per a la industria naval, de transport i general.
www.recuperareltrabajo.org.ar/sitio/empresas/buscador_rec...
Reparar lavadoras Valencia. Servicio técnico de lavadoras en Valencia. Telf 961.037.099 www.serviciostecnicosvalencia.es/reparacion-lavadoras-val...
Inauguración do monumento en memoria dos ribeirenses fusilados na ditadura.
O monumento está situado no cemiterio de Boisaca, en Santiago de Compostela, para reparar a memoria democrática e lembrar a Eugenio Rodríguez Bilbao, José Lijó Louro, José Sieira González, Julio Silva Vilas, Manuel Fernández Sendón e a todas as vítimas da represión.
Foi un acto organizado pola Comisión pola Recuperación da Memoria histórica da Barbanza, moi emotivo onde as familias dos veciños asasinados leron as súas derradeiras cartas. Merecida homenaxe que nos lembra a barbarie dun tempo que non debe volver.
Xosé Vázquez, Xan Hermida, Goretti Sanmartín e Luís Pérez
Obrer de la Cooperativa de Trabajo Standard Motor (Buenos Aires, Argentina), empresa reconvertida en cooperativa i autogestionada pels seus treballadors dedicada a reparar i construir peces per a la industria naval, de transport i general.
www.recuperareltrabajo.org.ar/sitio/empresas/buscador_rec...
L'edifici de planta rectangular participa en gran mesura de l'estil del Barroc, amb tres naus que es troben dividides en trams reflectits exteriorment per contraforts. La coberta és a dues vessants, de teula àrab.
La façana és de composició senzilla. Presenta una portada amb porta allindada, brancals de pedra i acabament en frontó trencat amb volutes. A la part central del parament de façana, hi ha una finestra circular. L'acabament és amb timpà triangular, a on enmig es situa un rellotge. Hi ha restes d'arrebossat i pintat amb imitació d'encoixinat pla, s'aconsegueix l'efecte pictòric de l'esgrafiat.
El campanar, de pedra picada, es situa a la part esquerra, de planta quadrada i tres cossos octogonals, el superior més petit i amb corredor protegit per barana de balustres. Els pisos estan separats per una cornisa motllurada. La cantonera està feta de pedra natural. Presenta obertures de mig punt on hi ha les campanes.
Interiorment, el temple es caracteritza per una concepció de l'espai unitari que adopta la tipologia de nau única amb capelles laterals. L'edifici té 30 metres de llargada per 20 d'amplada. A l'interior destaca la pica baptismal de marbre datada al segle XVIII, ubicada a la primera capella de l'epístola, la qual està decorada amb un fresc obra del pintor barceloní Josep Oriol Balmes Bosch, artista figuratiu que pintà el mural sobre el tema del bateig l'any 1962. A la següent capella de l'epístola destaca també el mural de la Mare de Déu de Montserrat (1961) obra de Joan Montcada i Planes, artista vinculat a Cubelles perquè hi va estiuejar al municipi vàries dècades del segle XX. El Sant Crist de l'altar major és obra de Josep Maria Camps i Arnau, uns dels escultors col·laboradors d'Antoni Gaudí; i la imatge de l'Assumpta i dels dos àngels de l'escultor Cándido Mateo Moral, del grup artístic de postguerra Betepocs.
L'origen de la parròquia de Santa Maria és desconegut. Mossèn Joan Avinyó afirmava que probablement ja existia en el segle XI, quan un document es parla del kastrum de Cubeles. La parròquia és esmentada en el breu del Papa Anastasi IV l'any 1154 i en el testament de Ramon de Guàrdia, el 1205.Ll'església de Santa Maria ja estava construïda el segle XIII, data en què es té constància del rector més antic de la parròquia, Arnau de Buch. El temple era de petites dimensions i disposava d'un cor. L'altar major tenia un retaule realitzat a finals del segle XVI.
A finals del segle XVII el temple s'havia quedat petit, ja que el nombre de parroquians anava augmentant. Aquest fet va determinar que es sol·licités al rei Carles II el 2 de juliol de 1698, la construcció d'una nova església. La construcció de l‘actual edifici que substituïa el d'origen medieval es va iniciar l'any 1700, les obres es van quedar aturades, quan només s'havia arribat a l'alçada de les cornises, per falta de recursos i la guerra de Successió. Es reiniciaren el 1719 i entre 1724 i 1732 es construïren les voltes del presbiteri i de les capelles de Sant Crist, Sant Pere i Sant Isidre, a més de la primera arcada fins a la trona. Mossèn Miquel Cortí, rector de Cubelles entre 1716 i 1754, fou el principal impulsor de la represa i finalització de les obres, que es finançaren gràcies a la construcció d'una premsa de lliura a favor de l'església. EI nou edifici va ser beneit el 28 d'octubre de 1725, però la construcció del temple no es va finalitzar fins al setembre de l'any 1737. Del 1732 fins al 1736 es van completar les voltes i es va fer la barana de l'escala i la balustrada del cor, així com les portes de l'església.
El campanar es va aixecar l'any 1765, segons es desprèn de la inscripció que figura al cos superior. L'any 1792 el rector de la parròquia demana permís al Bisbat de Barcelona per construir un pont des de la casa de Ia rectoria fins a la torre o campanar. Aquest pont es va enderrocar l'any 1968. El 1794 es va acabar la construcció de I'altar de la Mare de Déu del Roser, obra del mestre escultor Miquel Galceran de Vilafranca, i el 1797 es fa un contracte amb Anton Nadal per daurar l'esmentat altar.
En aquella època, l'Església catòlica va emprendre la lluita de la Contrareforma, utilitzant com a recursos propagandístics un art teatral que concebia els edificis religiosos com un espai on s'escenificava el tema central del pensament barroc: el contrast entre l'horror i la misèria de la condició humana i l'esplendor diví. L'element més destacat d'aquest espai interior barroc és I'altar, el qual esdevé una mena d'arquitectura d'or amb figures policromes.
El segle XIX es van efectuar diverses millores al temple gràcies a la generositat de Joan Pedro i Roig. L'obertura dels finestrals laterals i de la roseta de la façana, així com l'enllosat, foren les principals.
El campanar que combina la forma quadrangular amb l'octogonal va ser profusament utilitzat a Catalunya durant el segle XVll i següents. El de Cubelles es va realitzar a la primera meitat del segle XVlll i és una rèplica, de dimensions més reduïdes, del de la parroquial de Sant Antoni Abad a Vilanova I la Geltrú, projectat per Fra Josep de la Concepció l'any 1670, el qual va esdevenir un exemple per altres de construcció posterior.
El temple va ser cremat el 1936 en el context bèl·lic de la Guerra Civil i es va esfondrar la volta i els altars quedaren destruïts. Durant la Guerra Civil l'església oferia un aspecte ruïnós i solament va ser utilitzada com a magatzem del sindicat agrícola. L'any 1943 es va reprendre el culte perquè es van reparar les cobertes. Des d'aquesta data no s'han deixat de fer obres en diferents ocasions fins a la dècada de 2010.
patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-1
La próxima misión de los scout será plantar dos o tres arbolitos nativos en ese lugar, haber si reparamos el daño producido...Y LO VAMOS A REPARAR A COMO DÉ LUGAR...LO PROMETO !
L'edifici de planta rectangular participa en gran mesura de l'estil del Barroc, amb tres naus que es troben dividides en trams reflectits exteriorment per contraforts. La coberta és a dues vessants, de teula àrab.
La façana és de composició senzilla. Presenta una portada amb porta allindada, brancals de pedra i acabament en frontó trencat amb volutes. A la part central del parament de façana, hi ha una finestra circular. L'acabament és amb timpà triangular, a on enmig es situa un rellotge. Hi ha restes d'arrebossat i pintat amb imitació d'encoixinat pla, s'aconsegueix l'efecte pictòric de l'esgrafiat.
El campanar, de pedra picada, es situa a la part esquerra, de planta quadrada i tres cossos octogonals, el superior més petit i amb corredor protegit per barana de balustres. Els pisos estan separats per una cornisa motllurada. La cantonera està feta de pedra natural. Presenta obertures de mig punt on hi ha les campanes.
Interiorment, el temple es caracteritza per una concepció de l'espai unitari que adopta la tipologia de nau única amb capelles laterals. L'edifici té 30 metres de llargada per 20 d'amplada. A l'interior destaca la pica baptismal de marbre datada al segle XVIII, ubicada a la primera capella de l'epístola, la qual està decorada amb un fresc obra del pintor barceloní Josep Oriol Balmes Bosch, artista figuratiu que pintà el mural sobre el tema del bateig l'any 1962. A la següent capella de l'epístola destaca també el mural de la Mare de Déu de Montserrat (1961) obra de Joan Montcada i Planes, artista vinculat a Cubelles perquè hi va estiuejar al municipi vàries dècades del segle XX. El Sant Crist de l'altar major és obra de Josep Maria Camps i Arnau, uns dels escultors col·laboradors d'Antoni Gaudí; i la imatge de l'Assumpta i dels dos àngels de l'escultor Cándido Mateo Moral, del grup artístic de postguerra Betepocs.
L'origen de la parròquia de Santa Maria és desconegut. Mossèn Joan Avinyó afirmava que probablement ja existia en el segle XI, quan un document es parla del kastrum de Cubeles. La parròquia és esmentada en el breu del Papa Anastasi IV l'any 1154 i en el testament de Ramon de Guàrdia, el 1205.Ll'església de Santa Maria ja estava construïda el segle XIII, data en què es té constància del rector més antic de la parròquia, Arnau de Buch. El temple era de petites dimensions i disposava d'un cor. L'altar major tenia un retaule realitzat a finals del segle XVI.
A finals del segle XVII el temple s'havia quedat petit, ja que el nombre de parroquians anava augmentant. Aquest fet va determinar que es sol·licités al rei Carles II el 2 de juliol de 1698, la construcció d'una nova església. La construcció de l‘actual edifici que substituïa el d'origen medieval es va iniciar l'any 1700, les obres es van quedar aturades, quan només s'havia arribat a l'alçada de les cornises, per falta de recursos i la guerra de Successió. Es reiniciaren el 1719 i entre 1724 i 1732 es construïren les voltes del presbiteri i de les capelles de Sant Crist, Sant Pere i Sant Isidre, a més de la primera arcada fins a la trona. Mossèn Miquel Cortí, rector de Cubelles entre 1716 i 1754, fou el principal impulsor de la represa i finalització de les obres, que es finançaren gràcies a la construcció d'una premsa de lliura a favor de l'església. EI nou edifici va ser beneit el 28 d'octubre de 1725, però la construcció del temple no es va finalitzar fins al setembre de l'any 1737. Del 1732 fins al 1736 es van completar les voltes i es va fer la barana de l'escala i la balustrada del cor, així com les portes de l'església.
El campanar es va aixecar l'any 1765, segons es desprèn de la inscripció que figura al cos superior. L'any 1792 el rector de la parròquia demana permís al Bisbat de Barcelona per construir un pont des de la casa de Ia rectoria fins a la torre o campanar. Aquest pont es va enderrocar l'any 1968. El 1794 es va acabar la construcció de I'altar de la Mare de Déu del Roser, obra del mestre escultor Miquel Galceran de Vilafranca, i el 1797 es fa un contracte amb Anton Nadal per daurar l'esmentat altar.
En aquella època, l'Església catòlica va emprendre la lluita de la Contrareforma, utilitzant com a recursos propagandístics un art teatral que concebia els edificis religiosos com un espai on s'escenificava el tema central del pensament barroc: el contrast entre l'horror i la misèria de la condició humana i l'esplendor diví. L'element més destacat d'aquest espai interior barroc és I'altar, el qual esdevé una mena d'arquitectura d'or amb figures policromes.
El segle XIX es van efectuar diverses millores al temple gràcies a la generositat de Joan Pedro i Roig. L'obertura dels finestrals laterals i de la roseta de la façana, així com l'enllosat, foren les principals.
El campanar que combina la forma quadrangular amb l'octogonal va ser profusament utilitzat a Catalunya durant el segle XVll i següents. El de Cubelles es va realitzar a la primera meitat del segle XVlll i és una rèplica, de dimensions més reduïdes, del de la parroquial de Sant Antoni Abad a Vilanova I la Geltrú, projectat per Fra Josep de la Concepció l'any 1670, el qual va esdevenir un exemple per altres de construcció posterior.
El temple va ser cremat el 1936 en el context bèl·lic de la Guerra Civil i es va esfondrar la volta i els altars quedaren destruïts. Durant la Guerra Civil l'església oferia un aspecte ruïnós i solament va ser utilitzada com a magatzem del sindicat agrícola. L'any 1943 es va reprendre el culte perquè es van reparar les cobertes. Des d'aquesta data no s'han deixat de fer obres en diferents ocasions fins a la dècada de 2010.
patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-1
Sant Genís d'Orriols
Sant Genís d'Orriols és una església del municipi de Bàscara (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
Sant Genís d'Orriols 2.jpg
Situada a la part més alta del nucli urbà del poble d'Orriols, ubicat al sud del terme de Bàscara al qual pertany.[1]
Temple d'una sola nau amb absis semicircular sobrealçat capçat a llevant i capelles laterals. La volta de la nau és de canó, lleugerament apuntada i reforçada per un arc toral al centre del temple. L'absis s'obre a la nau mitjançant un doble plec de mig punt en gradació, i està cobert amb volta de quart d'esfera. Al centre hi ha una petita finestra de doble biaix i arcs de punt rodó. Les capelles laterals, bastides entre els segles XVII i XVIII, estan cobertes amb voltes d'arestes i voltes rebaixades amb llunetes. El cor, als peus de la nau, està bastit amb volta rebaixada. Els murs presenten el parament de pedra original vist, mentre que les capelles i el cor estan arrebossades i pintades de blanc. A l'exterior, l'església presenta un mur sobrealçat construït damunt del temple romànic original, a manera de fortificació, el qual presenta petites espitlleres bastides amb maons i algunes finestres rectangulars. Entre el parament original i l'obra sobrealçada destaca un fris de dents de serra, situat sota el ràfec dels murs laterals i de l'absis. La façana principal presenta una porta d'accés rectangular emmarcada amb carreus de pedra, amb la llinda datada l'any 1861. Damunt seu hi ha un petit rosetó centrat i, coronant la façana, un campanar de cadireta restituït format per dues obertures de mig punt. L'antiga espadanya de tres pilastres encara és visible, tot i que està tapiada.[1]
La construcció original és bastida amb carreus ben tallats disposats en filades, mentre que l'obra de fortificació és de pedra sense treballar i fragments de material constructiu. A l'interior del temple, els paraments combinen l'obra vista amb el revestiment arrebossat i emblanquinat.[1]
Per accedir al temple cal pujar unes escales integrades al talús del desnivell, el qual ha estat arrebossat i decorat amb motius vegetals. En un dels extrems del talús hi ha un pou circular.[1]
Història
L'església parroquial de Sant Genís és esmentada l'any 1066. Posteriorment, l'any 1083, Bernat Bernat fa donació al monestir de Santa Maria de Vilabertran del terç de la coromina Sala, situada dins la parròquia de Sant Genís.[1]
El delme de la parròquia el tenien els senyors del castell d'Orriols. L'any 1226 el tenia Pere d'Orriols i el 1323, Bernat d'Orriols.[1]
Per la visita pastoral del 1508 sabem que encara existien els dos altars bastits a l'edat mitjana, Sant Genís i Santa Maria. L'any 1514 s'incorporà un nou altar dedicat a Sant Antoni i Sant Sebastià, el 1557 un altre als sants Cosme i Damià i, per últim, un altar dedicat a la Verge del Roser l'any 1599. En aquesta època també va caldre reparar el cor (1573) i, posteriorment, l'any 1626 es va refer la volta del temple per problemes de degoters.[1]
L'any 1717 es canvia l'advocació de l'altar de Santa Maria per la Verge del Remei,[2] el qual perdura durant tota la centúria. Durant el segle XIX es reformà la portada. L'any de la remodelació, el 1861, figura a la llinda de la porta d'accés.[1]
SEGUROS DE AUTOS EN CHIHUAHUA. ¿Se te ha descompuesto el auto y no sabes a donde llevarlo? No te preocupes, al contar con tu póliza de seguro cuentas con asesoría y los mejores talleres para reparar tu auto, los cuales están autorizados para evitar problemas. En Seguriter te invitamos a visitar nuestro sitio web www.seguriter.mx, para conocer todos los servicios que podemos ofrecer y cómo estos benefician a tu patrimonio. #segurosdeautosenchihuahua
Haciendo una pausa en la preparación de nuestro concierto del festival que organiza #SubterfugeRecords para reparar la #thermomix con la que cocinamos las delicias de @alamoshock. Esto es un no parar, amigos. #fixing #diy #conestasmanitas
67 Likes on Instagram
4 Comments on Instagram:
aitana: 💏 te adoro.
tamaraluis: Raro era que siguiera viva con los años que tiene @guillemostaza que apañao eres cuñao
to_pic_away: Qué apañao
Obrer de la Cooperativa de Trabajo Standard Motor (Buenos Aires, Argentina), empresa reconvertida en cooperativa i autogestionada pels seus treballadors dedicada a reparar i construir peces per a la industria naval, de transport i general.
www.recuperareltrabajo.org.ar/sitio/empresas/buscador_rec...
La ilusión se va de mi
como el aire al respirar, uh, uh, uh.
Tu amor ya lo perdí
como un sueño al despertar.
La luna saldrá,
de nuevo otra vez y tu,
mi amor, no estarás.
Aveces no entiendo,
no se lo que siento,
quisiera saber que hice mal.
Y nunca te pude decir,
que muero por que estés aquí,
ser fuerte es mi decisión.
Tu recuerdo es una flor,
el perfume de tu voz, uh, uh ,uh
tu silencio es un rumor,
que me llena de dolor.
Y en algún rincón
de mi corazón, amor,
siempre tu quedarás.
Tu sonrisa está en mi,
tu recuerdo se quedo,
quitamé este dolor.
Quisiera saber entender,
como reparar el dolor,
que siento en mi corazón,
si ya no te tengo mi amor.
yeah, aha, mi desición, uhu.
Tu recuerdo es una flor,
el perfume de tu voz.
Aquesta caixa connexions espero també la arreglin desprès de la foto denuncia, la que vaig envia el any passat si va funciona, la van reparar en els pocs dies desprès.
Autor: Antonio Zoroa Soler
Título: 누구세요
Título inglés: Who are you?
Título español: ¿Quién eres?
Género: Drama / Romance /Comedia
Episodios: 17
Audiencia: 23.1%
Cadena: MBC
Emisión: 05/03/2008 - 01/05/2008
Horario: Miércoles y Jueves 21:55
Argumento
Cha Seung Hyo es un hombre frío que fue abandonado cuando niño y después adoptado en los Estados Unidos.
Son Il Gun es un padre que al morir dejó la relación con su hija sin enmendar. Éste tiene la oportunidad de que su alma entre al cuerpo de Cha Seung por tres horas al día por 49 días. Así, Son Il Gun, padre de Young In, trata de reparar el daño que le hizo a su hija.
Young In es un mujer testaruda cuando conoce a Seung Hyo no logra tener una buena impresión de él.
A través de la relación entre padre e hija, estos se van enamorando el uno del otro.
Bueno intentando reparar con el negro un equipo ITT, con radio (AM/FM), casette (grabador reproductor) y television color