View allAll Photos Tagged Probable
Family: Pompilidae
Spider-hunting wasps have a fascinating life history. The insects typically paralyse a single spider, which is buried and provides food for a larva. This identification is considered probable due to the use of M.C. Day's RES key, published in 1988, which I believe to be incomplete.
The two most probable Empid species to be found up here are Cordilleran and Hammond's. The former is shown to be more olive than gray. Both have relative larger eye rings but this guy's is distinctively tear-drop shaped. This bird parked in a low tree near our garage. I judge it to be a first-year bird.
IMG_2693; Cordilleran Flycatcher
Dues són les probables primeres referències històriques referents al santuari:
De l’any 1142: Es tracta de la donació d’una vinya que el prevere de Sant Pere de Torelló va fer a favor d’Armengol i els seus fills. Les condicions de la donació eren haver de pagar a “l’altar de Santa Maria” la meitat del fruit que es recollís d’aquella terra. En aquest cas, el dubte és si cal identificar aquest altar amb el de Bellmunt o amb l’altar que sota aquesta mateixa advocació es trobava a l’església parroquial de Sant Pere.
la de l’any 1240, del dia 19 de març, quan Pere de Serra, un vigatà que segurament procedia de Sant Pere de Torelló va fer testament deixant 12 diners als clergues i al sagristà de Sant Pere de Torelló, 12 diners a l’altar de Sant Pere i 12 a l’altar de Santa Maria de l’església de Sant Pere de Torelló, i 12 més a “Sancte Marie de Bello monte”.
Existeix força informació i documentació relacionada amb l’evolució del santuari al llarg dels anys: les primeres referències concretes sobre l’edifici es troben en l’inventari de l’any 1438, el primer dels coneguts. També hi ha informació de les obres d’engrandiment de la capella i l’hostatgeria fetes entre l’any 1587 i el 1607, d’un altre inventari del 1639 i de dos robatoris i un incendi del 1666.
Destaca la destrucció que va patir el novembre de l’any 1822, aleshores explicada així pel mossèn Pere Vinyeta: “En lo die… de 1.822, un destacament de las tropas revolucionarias manadas per Milans, puja desde S. Pere a la Hermita de Bellmunt a fi de incendiarla, lo que verificaren cerca les nou horas del matí del referit die. Quedà destruida la Capella, quedant solament sens cremar lo presbiteri y capella del Roser, y de la Hermita sols se salvà del incendi lo lloch anomenat escalfapanxas, tot lo demés quedà arruynat. Se salvà la imatge de la Verge y se collocà en la parroquial“.
També es documenta la posterior restauració iniciada el 1831.
Durant la segona meitat del segle XIX, podem destacar que l’any 1878 fou necessari refer en bona part el santuari a causa d’un llamp que el mig destrossà. Precisament aquest fet va provocar la instal.lació d’un parallamps, que va costar 3.000 rals.
Una de les millores més desitjades pels ermitans que vivien al santuari era fer-hi arribar l’electricitat. El corrent arribava al santuari el 24 d’agost de 1953, tot i que la inauguració oficial es va fer en un aplec extraordinari del dia 12 d’octubre. El cost de les despeses d’electrificació pujà a 65.048 pessetes, finançades amb diverses campanyes fetes entre la població: donatius, rifes, una tómbola…
De nou, la nit del divendres 16 al dissabte 17 d’octubre de 1959, enmig d’una forta tempesta, un altre llamp va tornar a ocasionar serioses destrosses. Així s’explica: “Una descarga tremenda caigé damunt el Santuari sembrant la desolació i l’espant als pacífics ermitans que guarden la Verge i el Santuari. Un familiar de l’actual ermità del Santuari, quedà llampat i gràcies a la Verge i a la serenitat dels pares i esposa, tornà a bé, després de molts treballs i sense conseqüències notables.
Els estralls materials foren molts i de molta importància. Dóna la sensació d’una terrible explosió dins la casa, amb aixecament de sostres, rebentament de portes, vidres i finestres. Tots els embans són somoguts i alguns enderrocats, amb perill evident de les vides. En la teulada s’hi feu un gros forat i una correguda perillosa de teules. Una esquinsada en una paret amb sortida a fora i un escantonament d’una aresta, senyal manifesta que el llamp seguia la corda del parallamps.
La instal.lació elèctrica fou tota malmesa. Malmesa la instal.lació de parallamps, de l’aigua i dipòsits… Totes les instal.lacions fetes, amb tants d’esforços durant anys, han quedat en un moment destruides.”
La gran obra de restauració contemporània, tal i com coneixem l’edificació en l’actualitat, es va portar a terme entre l’octubre de 1982 i l’abril de 1990, mitjançant un conveni signat entre la Diputació de Barcelona i el bisbat de Vic.
Font: www.vallgesbisaura.com/territori/esglesies-i-ermites/esgl...
Lily pads have fragrant and bright flowers which are a delight to smell and view. However, if you want to examine them closely, you'll probably have to get into the water - preferably in a boat or kayak. This painting is of a scene from the lake at my cottage where there are a lot of lily pads near the shoreline. It depicts my son kayaking through a cluster of lily pads. I began this painting some time ago in acrylics but since I've now moved on to oil paints, I redid it entirely in oils. It's a fairly large painting and took me some time to complete - time being something in abundance during these pandemic days.
Les nénuphars ont des fleurs parfumées et lumineuses qui sont un plaisir à sentir et à voir. Cependant, si vous souhaitez les examiner de près, vous devrez probablement vous mettre à l'eau - de préférence en bateau ou en kayak. Cette peinture représente une scène du lac de mon chalet où il y a beaucoup de nénuphars près du rivage. Elle montre mon fils en traine de faire du kayak à travers des nénuphars. J'ai commencé cette peinture il y a quelque temps à l'acrylique mais depuis que je suis maintenant passée à la peinture à l'huile, je l'ai refaite entièrement à l'huile. C'est un tableau assez grand et il m'a fallu du temps pour le terminer - le temps étant quelque chose en abondance pendant ces jours de pandémie.
EU LRV moves through the outskirts of Moscow, supplying troops to designated areas of the city. The city itself is lying in partial ruin as the European forces continue to push towards the heart of the infamous Warsaw Pact. The European Union's superior tactics and technology have crushed the inferior Warsaw Pact forces and defeat is more than highly probable.
32 x 32 studs big diorama. Greatly inspired by Andreas's Fallout Zone. However, mine is more situated towards the build and setting rather than the vehicle, although this does offer more views of the EU LRV TT. I quite like how the build turned out actually; looks very good in my opinion.
.- Fisherman sunsets.. Fisherman moments ... moments .. not likely, but possible moments ....
Whenever possible moments .....
-Pescador de atardeceres..
Pescador de momentos..., momentos no probables.., pero momentos posibles....
Siempre momentos posibles...
IN ENGLISH BELOW THE LINE
Fotografia feta amb una Rolleicord 1a "Polizei" (K3-541), fabricada per a la policia alemana el 1939; Carl Zeiss Triotar f3.5/75mm; Ilford FP4+ revelat amb HC110, dissolució b, durant 6 minuts.
###
La casa del pitjor assassí en massa de Catalunya, Josep Marimon, vista des del sud, amb el Castell de Ferran al fons, Probablement aquesta fou el punt de vista de les seves dues darreres víctimes, mentres ell els disparà des de la finestra. Diuen que va cridar en aquell moment "Us he de matar a tots!". Tot i que les ferí i foren enviades al hospital, no està clar si en darrera instancia moriren d'aquestes ferides al cap d'uns mesos.
###
La Pobla de Ferran a la primavera pot semblar un raconet rural idilic. Però durant una tarda de 1928, fou un autentic infern de matança i tragedia.
La Pobla de Ferran es un petit i quasi despoblat poblet d’un sol carrer, proper a Passanant, el cap del municipi. Només una casa sembla habitada sempre, però la resta es troben en bon estat ja que son segones residencies, i el poble es veu força arreglat. No té església però si les restes d’una ermita romànica. Es troba al extrem nord de la Conca de Barberà però dins de la Baixa Segarra, pel que té molts més lligams amb Tàrrega i Cervera. El paisatge és clàrament segarrenc, molt sec bona part de l’any peró preciosament verd al abril i maig, per exemple en aquest 2025 joiosament plujós.
També sembla que era excepcionalment verd el maig de 1928, en que havia plogut molt i s’esperava una molt bona collita. Aleshores el conreu del cereal era el nucli vital de la vida de tothom a La Pobla de Ferran. Tothom eren menys de 50 persones. D’aquestes, 9 eren nens i nenes. Un dels adults era Josep Marimon Carles, de 26 anys. Feia uns 5 anys que, durant el servei militar, va contraure tuberculosi vertebral o Mal de Pott, una malaltia que provocava malformacions, molt dolor, i impedia treballar. Per això es pasava moltes hores estirat a l’entrada de casa prenent el sol, que li mitigava el dolor. Però potser alguns veins ho confonien amb peresa, i així li feien saber. Probablement tot això va fer anant alienant soterradament a Marimon, que va dir més d’una vegada que “quan jo m’aixequí d’aqui, no s’hi posarà mai més ningú”.
La tarda del dissabte 19 de maig de 1928 quasi tot el poble era treballant als camps, netejant-los de males herbes. Només quedaven unes poques dones grans, els nens petits (els grans eren encara a escola), i el Marimon. Aleshores començà. Cap a les 4, va convencer a dues nenes i un nen de 3 i 4 anys (Carme Rabadà, Teresa Roca i Miquel Torres) que l’acompanyessin a una pallissa de la casa més al nord del poble, per veure com caçava colomins. Un cop allà sols, Marimon mata amb una destral a les tres víctimes i les tapà amb palla. Hi ha testimonis que en aquest punt arribà un esquilador al poble i el Marimon dissimulà durant uns 40 minuts, però no està clar. En tot cas, un cop va tenir camp lliure, armat amb una destral i una escopeta, va anar resseguint el carrer únic tot matant. A Can Corona va trobar Rosa Aloi de 45 anys, cosint. Amb ella hi havia una nena de 4 anys, Ramona Rabadà. Atacà la dona amb la destral, ferint-la greument al cap i, veient que la nena fugia cap al cobert del davant del carrer, la perseguí i matà allà. Rosa Aloi va morir pocs dies després. Marimon segui carrer amunt i matà d’un tret a Francesca Canela, de 70 anys, que donava menjar a les gallines de casa seva. No estic segur de quina casa era.
En aquest punt, Antonia Marimon (no eren familia) i Marina Roca, tornaren al poble i començaren a preocupar-se en no veure les criatures, i les començaren a buscar. Mentrestant, l’assassí havia vist que els nens més grans tornaven d’escola a Passanant (a uns 2 km), i les va enganyar amb la mateixa excusa dels colomins, portant-los a un paller que hi ha sota el castell i una mica apartat de les cases. Allà en matà tres més (Ramon Canela, Josep Rabadà i Salvador Torres, de 5, 6 i 11 anys). En aquell moment, en Josep Torres, de 8 anys, ho va veure i començà a fugir, però en Marimon li disparà per la esquena i el va matar.
En Marimon tornà a casa seva, on ja havia preparat la fugida. Agafà roba, menjar, beguda i recarregà la escopeta. En aquells moments Antonia Marimon i Marina Roca ja havien descobert els cadavers dels infants i pujaven pel carrer en estat de panic buscant ajuda. L’assassí els hi disparà diversos trets des de la finestra de casa seva, deixant-les greument ferides al mig del carrer, i després fugí en direcció sud. Encara va tenir temps de veure una avia amb la darrera criatura viva de tot el poble, que fugien, i els hi va disparar. Però estaven més lluny i afortunadament va fallar el tret.
Tots els habitants que treballaven dispersos pels camps havien sentit alguns trets, però era usual que Marimon cacés colomins, pel que inicialment no en deurien fer cas. Però en començar a sentir els crits desesperats de les dones, així com més trets, tornaren alarmats cap al poble, però no era rapid, sobretot perque La Pobla de Ferran està al cim d’una serra. Arribaren a una escena de horror absolut, amb tots els menors del poble morts excepte un, una dona gran morta i tres més de greument ferides. I amb l’assassí desaparegut.
Aviat les campanes de Passanant i de tots els pobles del entorn tocaren a sometent, i s’organitzà una batuda per caçar el criminal, al que tothom qualificava de boig. El primer dia ja eren 300 homes, i ràpidament foren quasi 2000, incloent decenes de guardies civils espanyols. En els propers dies es feu l’enterrament de les 9 victimes directes d’aquell 21 de maig, i pocs dies després, el de Rosa Aloi, que mori de les greus ferides al cap. Dos matrimonis perderen tres fills cadascun d’ells. I l’assassí encara estava sense localitzar. Diversos rumors el situaren a Montblanc, Tàrrega o Cervera, i part de la cerca es desvià cap allà. Molts pensaven que havia fugit cap a Barcelona o fins i tot França. Però altres pensaven que un noi sol, coix no havia pogut anar pas tant lluny, i intensificaren la busqueda per l’entorn més inmediat. I així fou com vuit dies després, de bon matí, el somatent el va trobar prop d’una cabana situada a menys de dos quilometres de La Pobla de Ferran, en direcció sud. El jutge i la guardia civil el volien agafar viu, però el somatent, lligat al territori i els seus habitants, volia venjança. Per tant, tal i com el van veure, li varen fotre un tret al cap. Així acabà aquesta tragedia. O casi, perquè pel que sembla, tot i que he vist versions contradictories, tant la Antonia Marimon com la Marina Roca, les altres dues ferides, acabaren morint per culpa dels trets que els hi disparà en Josep Marimon, pel que possiblement el balanç final fou de 12 assassinats.
Avui en dia La Pobla de Ferran és un llogaret que, tot i que poc habitat entre setmana, en gran part continua intacte en segona residencia. Aixó sí, encara hi manca un memorial per a les victimes de Josep Marimon aquell 21 de maig de 1928.
www.3cat.cat/3cat/la-pobla-de-ferran-cap-1-la-mort-dels-c...
www.guimera.info/noticies/dues-croniques-sobre-el-crim-de...
ca.wikipedia.org/wiki/La_Pobla_de_Ferran
www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5551
=========================================
Picture taken with a Rolleicord 1a "Polizei" (K3-541), made for the German police in 1939; Carl Zeiss Triotar f3.5/75mm; Ilford FP4+ home developed with HC110, dilution b, for 6 minutes.
###
The home of the most evil mass murderer in Catalan history, Josep Marimon. In the background, the tower of Castell de Ferran. He fired from the upper windows to his last two victims, wounding both women. They said that the killer said "I have to kill you all!!". Although they survived enough to be sent to the hospital, it's not clear if, in the end, they died from the wounds, maybe some moths later.
###
La Pobla de Ferran in the spring may seem like an idyllic rural corner in Western Catalonia. But during an afternoon in 1928, it was a real hell of slaughter and tragedy.
La Pobla de Ferran is a small and almost deserted village with only one street, near Passanant, the head of the municipality. Only one house seems to be always inhabited these days, but the rest are in good condition since they are second residences, and the village looks quite tidy. It has no church but the remains of a Romanesque chapel. The landscape is very dry for much of the year but beautifully green in April and May, for example in this joyfully rainy 2025.
It also seems that it was exceptionally green in May 1928, when it had rained a lot and a very good harvest was expected. At that time, cereal cultivation was the vital nucleus of everyone's life in La Pobla de Ferran. There were less than 50 people in all. Of these, 9 were boys and girls. One of the adults was Josep Marimon Carles, aged 26. About 5 years ago, during his military service, he contracted spinal tuberculosis or Pott’s Disease, that caused malformations, a lot of pain, and prevented him from working. That is why he spent many hours lying in the entrance to his house taking sunbaths, which alleviated his pain. But perhaps some neighbors confused this with laziness, and that is how they let him know. Probably all this rejecting and pain slowly alienated Marimon, who said more than once that "when I get up from here, no one will ever lay here again".
On the afternoon of Saturday, May 19th, 1928, almost the entire village was working in the fields, clearing them of weeds. Only a few old women remained, the small children (the older ones were still at school in the village of Passanant, 2 km away), and Josep Marimon. Then it began. At around 4 o'clock, he convinced two girls and a boy aged 3 and 4 (Carme Rabadà, Teresa Roca and Miquel Torres) to accompany him to a hay room at the house further north of the village, to see how he hunted pigeons, something he usually did. Once there alone, Marimon killed the three little innocent victims with an axe and covered them with straw. There are witnesses that at this point a shearer arrived in the village and Marimon coldly helped him for about 40 minutes, but it is not clear. In any case, once he had a free field, armed with an axe and a shotgun, he went around the only street killing everyone he found. In Can Corona house he found Rosa Aloi, aged 45, sewing. With her was a 4-year-old girl, Ramona Rabadà. He attacked the woman with the axe, seriously wounding her in the head, and, seeing the girl flee towards the shed across the street, he chased and killed her there. Rosa Aloi died a few days later. Marimon continued up the street and shot and killed Francesca Canela, 70, who was feeding the chickens in her house. I am not sure which house it was, maybe the one further south with a large barn door.
At this point, Antonia Marimon (they were not family) and Marina Roca, returned to the village and began to worry when they did not see the children, and began to look for them. Meanwhile, the murderer had seen the older children returning from school in Passanant (about 2 km away), and deceived them with the same excuse of the pigeons, taking them to a haystack under the castle and a little away from the houses. There he killed three more (Ramon Canela, Josep Rabadà and Salvador Torres, aged 5, 6 and 11). At that moment, Josep Torres, aged 8, saw him and started to run away, but Marimon shot him in the back and killed him.
Marimon returned to his house, where he had already prepared his escape. He took clothes, food, drink and reloaded his shotgun. At that moment, Antonia Marimon and Marina Roca had already discovered the bodies of the children and were running up the street in a state of panic looking for help. The murderer fired several shots at them from the window of his house, leaving them seriously injured in the middle of the street, and then fled south. He still had time to see an grandmother with the last living child in the whole village, who were fleeing, and he shot them. But they were further away and fortunately the shot missed. All the inhabitants who were working scattered in the fields had heard some shots, but it was usual for Marimon to hunt pigeons, so initially they should not have paid attention. But when they began to hear the desperate cries of the women, as well as more shots, they returned in alarm to the village, but it was not fast, especially because La Pobla de Ferran is on the top of a hill. They arrived at a scene of absolute horror, with all the children in the village dead except one, an elderly woman dead and three more seriously injured. And with the murderer missing.
Soon the bells of Passanant and all the surrounding towns rang out calling for the “somatent” (militia), and a raid was organized to hunt down the criminal, whom everyone described as crazy. On the first day there were already 300 men, and quickly they were almost 2000, including dozens of Spanish police. In the following days the burial of the 9 direct victims of that May 21st took place, and a few days later, that of Rosa Aloi, who died of serious head injuries. Two couples lost three children each. And the murderer was still unaccounted for. Various rumors placed him in Montblanc, Tàrrega or Cervera, and part of the search was diverted there. Many thought he had fled to Barcelona or even France. But others thought that a lonely, lame boy could not have gone that far, and they intensified the search in the immediate area. And so it was that eight days later, early in the morning, a group of “somatent” found him near a cabin located less than two kilometers from La Pobla de Ferran, heading south.
The judge and the police wanted to take him alive, but the “somatent”, tied to the territory and its inhabitants, wanted revenge. Therefore, as they saw him, they shot him in the head. That's how this tragedy ended. Or almost, because apparently, although I have seen contradictory versions, both Antonia Marimon and Marina Roca, the other two wounded, ended up dying because of the shots that Josep Marimon fired at them, so possibly the final tally was 12 murdered.
Today La Pobla de Ferran is a village that, although sparsely inhabited during the week, remains largely intact as a second residence. However, there is still a lack of a memorial for the victims of Josep Marimon on that May 21, 1928.
A probable male Andrena bucephala at approx 10mm in length and awaiting conformation of this identification. Unfortunately this identification has bee reduced to a male Andrena sp.
It is the male of this species which have the over-sized heads in comparison to their body.
A new species to me and my garden in Empingham, Rutland.
Ecological art / My garden,art intervention & digital manipulation
Es probable que algunas de las personas que tienen la amabilidad de vistar mi portafolios de arte y fotografía se hagan pertinentes preguntas sobre la forma "comos y porqués "que toman mi expresion creativa .
Que podría decir aparte de que elegí un camino que bifurca y que es de naturaleza experimental que elegí hace décadas el mestizaje del infinito espacio que la creatividad ofrece.
Las alteraciones, las técnicas combinadas, el acercarme y el alejarme a formas expresivas tradicionales que bifurcan subitamente en la contemporaneidad que nos toco vivir . Una realidad
por cierto y sin ofensa siempre a la prisas de todo consumir rápido . difícil elección la mía cuando un proyecto en el que me envuelvo puede durar décadas ...
Asi este de las palmeras lo empece a mediados de los a;os 90, pero es llegando a (hacia principios de 2001) Liverpool de Sydney no de Inglaterra que en el jardin había dos palmeras así que en una de ellas empece una de mis caras miméticas( aspecto este de tranformaciones e imgenes naturales que me interesa desde mi infancia) y después con los años pasando se convirtieron en variadas caras con multiples narrativas en sus miradas,variables -miméticas a contar un dia u otro .
============
Artist interventions / Mimetic Series -Palm trees -2001-09
One of the palm trees in my garden plays the almost infinite mystery of transformation and natural mimetic or accompanied by my creativity; A little always out of time and place!
A project halfway between the ephemeral and the permanent or rather semi-permanent since the faces when leaving the trunk of the palm tree are reintegrated into other interventions in the garden and occasionally in other different spaces. Of course, they end up disaggregating, so maybe some of these faces don't even have a photograph. I don't ask myself why I wouldn't know how to answer, except that in my philosophy the processes have their importance and are located in a time that is not linear, neither functional.
Ecoart installation / intervention - Collection
Vue sur la région de l'Alto Mayo, probablement une des plus riches du Pérou et pourtant tres peu explorée. Ici en drection du département de San Martin. Durant un tour de 15 jours que j'ai guidé avec Nature Experience pour la Fédération Francaise d'Orchidophilie dans le nord de Pérou.
View on the alto Mayo region, probably one of the more diversified in Peru and nevertheless almost unexplored. Here towards San Martin department. During the preparation of a 15 days tour I guided with Nature Experience for the French Orchid Federation in northern Peru.
Vista sobre la región del Alto Mayo, probablemente une de las más diversas de Peru, y sin embargo muy poco explorada. Acá en drección del departemento de San Martin. Durante un tour de 15 días que guié con Nature Experience para la Federación Francesa de Orquídeologia en el norte de Peru.
IN ENGLISH BELOW THE LINE
Aquesta és, en principi, una càmera força similar a uns quantes que tinc a la col·lecció: una càmera de plaques format 9x12cm, alemana dels anys 20. Força comunes, com les Ernemann Heag, Bülter & Stammer, o KW Patent Etui que també vaig mostrar.
Però aquesta camera, que no és meva (només me l'han deixat), té un lloc especial: era la càmera del meu avi patern, del qual porto tant el nom com el primer cognom. I encara més, tinc escanejades algunes de les fotos que va fer el meu avi amb plaques de vidre a finals dels 20 i principis dels 30. Fins i tot un retrat del meu pare amb menys d'un any!
Es tracta, en fi, d'una Ihagee Patent Duplex 720, de 9x12cm. L'obturador és un ubicu Compur, i l'objectiu un Hugo Meyer Doppel-Anastigmat Veraplan f4.5 de 135mm. En un lateral porta una plaqueta de la marca Ihagee Kamerawerk. Fou fabricada a Dresde probablement el 1926-27. El nº de serie del obturador indica aquest any, el del objectiu i concorda, i aquesta variant "antiga" de la Patent Duplex es fabricà fins al 1927. Posteriornment l'estructura de fusta passà a ser metal·lica, i altres detalls canviaren.
ADDENDA: revisant la informació, sembla que dataria més aviat del 1924-1925.
Mecànicament funciona molt bé, fins i tot les velocitats lentes (un problema usual en aquests obturadors). L'unic problema sembla ser el parcial emboirament del objectiu. Juntament amb la càmera es troben 6 portaplaques i la bossa de pelll original. Com ja he dit, està encara en mans d'un familiar, però no en les meves. Però hi he trobat certa solució, ja ho veureu...
www.camarassinfronteras.com/ihagee/ihagee.html
=================================================
This should be a camera quite similar to a few that I have in the collection: a German plate camera in 9x12 format, typical of the 20's. Almost identical to others such as the Ernemann Heag, Bülter & Stammer, or KW Patent Etui that I have showed earlier.
But this camera, which is not mine (it's owned by a close family member), has a special place: it was my grandfather's camera, the one that gave me my name. And even more, I have some of the photos in dry plate that my grandfather took in the late 20's and early 30's with this machine. Even a portrait of my father less than a year old!
This is, in short, a German Ihagee Patent Duplex 720, 9x12cm. The shutter is the ubiquitous dial-set Compur, and the lens is a Hugo Meyer Doppel-Anastigmat Veraplan f4.5/135mm. On one side it has a plaque of the Ihagee Kamerawerk brand. It was manufactured in Dresden probably in 1926-27. The serial number of the shutter indicates this year, and the one in the lens concurs; this "old" variant of the Patent Duplex was manufactured from 1922 until 1927. After that, the wood structure became metallic, and other details changed, like the brilliant viewfinder to one side.
ADDENDA: looking again at the serial numbers, specially the Compur shutters, now it seems that this camera date from c.1924-1925.
Mechanically it works almost as new, even in the slow speeds (a common problem in these shutters). The only problem seems to be the partial fogging of the objective. Along with the camera are 6 plate holders and the original leather case. As I said, it is owned by a relative, not in mine. But I found a certain solution to that, you will see ... ;-)
Probablement el meu lloc predilecte del Montsant. Ara hi ha un noguer i no un Cirerer. He intentat captar el moment que el sol començava a sobresortir i iluminava el noguer amb un filtre infrerroig és per això que l'exposició és tan llarga (30 segons)
Laocoön and His Sons - a probable marble copy executed between the 1st century BC and I century AD of an original bronze of 150 BC - Pio-Clementine Museum of Vatican Museums
Il gruppo statuario raffigura la fine di Laocoonte e dei suoi due figli Antifante e Timbreo mentre vengono stritolati da due serpenti marini
The statuary group depicts the end of Laocoonte and its two sons Antifante and Timbreo while being crushed by two sea serpents
With tongues flickering in their mouths red,
They like the twin killing stings in their head.
We fled away all bloodless for fear.
But with a braid to Laocoon to tear
They start attacking, and his two sons sing
First the other serpent latched on like a ring,
And with their cruel bite, and sting they fell,
Of tender limbs took many a sorry morsel;
Next they the priest invaded both to entwine,
Whence with his weapons did his body pine
His children for to help and rescue.
Both they about him looped in knots through,
And twice circled his middle round about,
And twice folded their scaly skin but doubt,
About his crown, both neck and head they scrag
Probablement une 2 CV 4 ? 1ère sortie en 1970 !
Merci à Alain Even pour ses leçons de filé !
Probably a 2CV 4 ? 1st launch in 1970 !
Thanks to Alain Even for his wipe effects lessons !
Portacotxes probablement amb destinació Seat Martorell a la sortida del túnel de Sant Cugat, a la línia de Mollet al Papiol.
Portacoches probablemente con destino Seat Martorell a la salida del túnel de Sant Cugat, en la línea de Mollet a El Papiol.
Freight train for cars probably with destination Seat Martorell at the exit of the tunnel of Sant Cugat, on Mollet to El Papiol line.
i know probable this doesn't make scense
but, I HATE cancer : )
Copyright © şãÐ FέëŁίήg™. All rights reserved. You may not copy,download or use any of my photos or designs in my photostream without my personal permission.
SN/NC: Persea Americana, Laureaceae Family
The avocado (Persea Americana), a tree with probable origin in south-central Mexico, is classified as a member of the flowering plant family Lauraceae. The fruit of the plant also called an avocado (or avocado pear or alligator pear), is botanically a large berry containing a single large seed. Avocados are commercially valuable and are cultivated in tropical and Mediterranean climates throughout the world. They have a green-skinned, fleshy body that may be pear-shaped, egg-shaped, or spherical. Commercially, they ripen after harvesting. Avocado trees are partially self-pollinating and are often propagated through grafting to maintain predictable fruit quality and quantity. In 2017, Mexico produced34% of the world's supply of avocados. The word "avocado" comes from the Spanish aguacate, which in turn comes from the Nahuatl word āhuacatl [aːˈwakat͡ɬ], which goes back to the theproto-Aztecan *pa:wa which also meant "avocado".Sometimes the Nahuatl word was used with the meaning "testicle", probably because of the likeness between the fruit and the body part. The modern English name comes from an English rendering of the Spanish aguacate as avogato. The earliest known written use in English is attested from 1697 as "avocado pear", a term which was later corrupted as "alligator pear". Because the word avogato sounded like"advocate", several languages reinterpreted it to have that meaning. French uses avocat, which also means lawyer, and"advocate" — forms of the word appear in several Germanic languages, such as the (now obsolete) German Advogato-Birne, the old Danish advokat-pære (today is called avocado), and the Dutch advocaatpeer. Regional Names: In other Central American and Caribbean Spanish-speaking countries, it is known by the Mexican name, while South American Spanish-speaking countries use a Quechua-derived word, palta. InPortuguese, it is abacate. The fruit is sometimes called an avocado pear or alligator pear (due to its shape and the rough green skin of some cultivars). The Nahuatl āhuacatl can be compounded with other words, as in ahuacamolli, meaning avocado soup or sauce, from which the Spanish word guacamole derives. In the United Kingdom, the term avocado pear is still sometimes misused as applied when avocados first became commonly available in the 1960s. Originating as a diminutive in Australian English, a clipped form, avo, has since become a common colloquialism in South Africa and the United Kingdom. It is known as"butter fruit" in parts of India.
O abacate é o frutocomestível do abacateiro (Persea americana), uma árvore da família da Lauraceae nativa do México ouda América do Sul, hoje extensamente cultivada em regiões tropicais e subtropicais,inclusive nas Ilhas Canárias, na Ilha da Madeira e na Sicília."Abacate" originou-se do náuatle, língua falada por grupos indígenasque habitavam o México e El Salvador. O vocábulo āhuacatl, naquele idioma, significa "testículo" e foi utilizado para nomear o fruto. Tem mais de 30% de gorduras (extraída comercialmente da semente, como do mesocarpo do fruto e de aplicação cosmética ), é rico em açúcares e vitaminas e possui umdos mais elevados teores de proteínas evitamina A entre as frutas. Possui, ainda, quantidades úteis de ferro,magnésio e vitaminas C, E e B6 ,além da vitamina A. É consumido isoladamente ou em saladas temperadas com molhos, como no guacamole,prato da culinária mexicana, ou como sobremesa, batido com leite e açúcar ou com açúcar e limão, em Moçambique e no Brasil. De janeiro a dezembro, com ênfase em abril e maio. É realizada normalmente utilizando escadas e tesouras apropriadas, ou "apanhadores de saco" que são utilizados para colher os frutos nas partes mais altas da árvore. Os frutos não devem ser colhidos sem pedúnculo, os quais devem ser aparados, deixando-se 6 a 10mm de seu comprimento para facilitar o acondicionamento na embalagem. O abacate era amplamente cultivado antes da conquista espanhola, mas só mereceu a atenção dos horticultores no século XIX. O nome náuatle do fruto é ahuacatl (o qual significa "testículo", em referência a sua forma), que originou, em espanhol, a palavra aguacate .O abacate é um fruto arredondado ou piriforme, de peso médio de 500 a 1 500g. Sua casca varia, em colorido, do verde aovermelho-escuro, passando pelo pardo, violáceo ou negro. As suas duas principais variedades são a Strong (cor verde) e a Hass (cor roxa). A árvore, o abacateiro, atinge até 30m e cresce melhor em climas quentes. Recentemente começou a ser comercializado na Europa uma nova variedade de abacate, desenvolvido pela empresa norte-americana Apeel, e que irá ter uma vida média 2 vezes superior ao das variedades existente. Além do seu valor nutritivo a Persea americana é amplamente utilizada na Medicina Ayurvédica para o tratamento de várias doenças, tais como hipertensão, dor de estômago, bronquite, diarreia,e diabetes. Pesquisas tem evidenciado que seu extrato aquoso tem atividade analgésica e anti-inflamatória comparável ao ácido acetilsalicílico. Na década de 1960 alguns estudos realizados por Grant demonstraram que o consumo do abacate ocasionou uma diminuição do colesterol de 8,7 a 42,8%. Mais tarde, no ano de 1992, uma pesquisa no Hospital Geral de Morélia observou uma diminuição significativa tanto no nível de colesterol quanto no nível plasmático de triglicérides. A diminuição do triglicérides foi inesperada visto que o abacate caracteriza-se como uma das frutas mais ricas em triglicérides. (Pamplona, p. 75). Normalmente o ferro que se encontra nos vegetais é assimilado com maior dificuldade pelo organismo, no entanto, o ferro do abacate é relativamente melhor assimilado do que outros alimentos de origem vegetal, mesmo este não sendo do tipo "hem" (Ibid., 75)
El aguacate (Persea americana), también conocido como palta (quechua), cura, avocado (inglés) o abacate (portugués) es un árbol con fruto comestible que pertenece a la familia Lauraceae,una de las más antiguas entre las plantas con flores. En esta familia seincluyen alrededor de 3,000 especies principalmente arbóreas de regionestropicales y subtropicales, incluyendo a la canela (Cinnamomumverum), al laurel (Laurus nobilis) y al árbol de sasafrás (Sassafras albidum). "Antesque los humanos gozáramos de los aguacates, fueron un fruto preferido de losgrandes mamíferos de la Edad de Hielo." El género Persea tienealrededor de 90 especies en América, desde el centro de México hastaCentroamérica. Su centro de origen parece ser Mesoamérica y particularmente losbosques nublados. El nombre aguacate proviene del náhuatl ahuacatl,que significa "testículos del árbol". El árbol crece hasta 20 metrosde altura, pero generalmente en los cultivos se mantiene de menos de cincometros. Su nombre proviene del náhuatl ahuacatl, que significa"testículos de árbol". El árbol crece hasta 20 metros de altura, perogeneralmente en los cultivos se mantiene de menos de 5 metros. Del aguacate (Perseaamericana) se reconocen tres razas o variedades botánicas:mexicana, auácatl (P.a. var. drymioflia);guatemalteca, quilauácatl (P.a. var. guatemalensis),y antillana tlacozalauácatl (P.a. var. americana)que dan lugar a una gran cantidad de híbridos. Existen una gran diversidad decultivares nativos, que actualmente son conocidos en muchas regiones como"criollos". Además, en los últimos 100 años, se han desarrolladoalrededor de 400 cultivares, entre los que sobresalen "Fuerte","Hass", "Bacon", "Pinkerton", "Gwen" y"Reed". Sabía usted que el aguacate (palta), ha sido llamado elalimento más perfecto del mundo? Se ha logrado esta distinción porquemuchos nutricionistas afirman que no sólo contiene todo lo que unapersona necesita para sobrevivir; pero también se ha encontrado que contribuyea la prevención y control de la enfermedad como Alzheimer, cáncer, diabetes,enfermedades cardíacas y otras condiciones de salud. El aguacate (Perseagratissima o P. americana) se originó en Puebla, México y su uso más antiguo seremonta a 10.000 años AC. Desde el año 900, el árbol de aguacate se hacultivado y cultiva en América Central y del Sur. En el siglo 19, elaguacate hizo su entrada en California, y se ha convertido en uncultivo comercial muy exitoso. Noventa y cinco por ciento (95%) de losaguacates producidos en los EE.UU. crecen en el sur de California. El aguacate, tieneun alto contenido de fibra, sodio, y libre de colesterol, alimentoque proporciona cerca de 20 nutrientes esenciales, incluyendo la fibra. Esrico en grasas saludables monoinsaturadas y poliinsaturadas (como los ácidosgrasos omega 3), vitaminas A, C, D, E K, y vitaminas del complejo B (tiamina,riboflavina,niacina, ácido pantoténico, biotina, vitamina B-6, vitamina B-12 yácido fólico), así como el potasio. Los alimentos naturalmente ricos enácidos grasos omega 3, como el aguacate, son ampliamente reconocidos como elsecreto para tener un corazón sano, un cerebro brillante y ojosde águila. El Dr. Daniel G. Amen, un neurocientífico clínico,psiquiatra, experto en creación de imágenes del cerebro y autor del bestsellerdel New York Times, "Cambia tu Cerebro, Cambia tu Vida"incluye al aguacate como uno de los alimentos más importantes quepuede ayudar a prevenir la enfermedad de Alzheimer. Eso no sólo a causa del contenidoen ácidos grasos omega-3 del aguacate, sino también su contenido de vitaminaE (revista internacional llamada "Enfermedades y TrastornosAsociados al Alzheimer", presentó sus conclusiones de años de ensayosclínicos); las dosis elevadas de vitamina E pueden neutralizar losradicales libres y la acumulación de proteínas para revertirla pérdida de memoria en los pacientes de Alzheimer; contrarrestarlos síntomas del Alzheimer en las etapas temprana y retrasar la progresión dela enfermedad; el contenido de folato ayuda a prevenir la formaciónde las fibras nerviosas enredadas asociados con la enfermedad de Alzheimer.Las virtudes del aguacate son demasiado numerosas para mencionarlas, pero aquíseñalamos algunos cuantos beneficios para la salud que su perfil nutricionalproporciona: Las grasas monoinsaturadas - Estostipos de grasas ayudan a controlar los triglicéridos en la sangre, disminuir elcolesterol en la sangre y controlar la diabetes. El folato -Esta vitamina B soluble en agua-promueve el desarrollo saludable de las célulasy tejidos. Según el "Instituto Nacional de la Oficina de Salud de losSuplementos Dietéticos", "Esto es especialmente importantedurante los períodos de rápida división celular y el crecimiento como en lainfancia y el embarazo. El folato es también esencial para el metabolismo de lahomocisteína y ayuda a mantener niveles normales de este aminoácido." Luteína -Este es un carotenoide (pigmento natural) que protege contra las cataratas yciertos tipos de cáncer, y reduce el riesgo de degeneración macular, laprincipal causa de ceguera en adultos de 65 años de edad y mayores.Losaguacates contienen tres veces o más luteína que en otras verduras y frutascomunes. Ácido oleico y Potasio - Ambos nutrientestambién ayudan a reducir el colesterol y reducir el riesgo de presión arterialalta. Asi que ya sabe... A COMER AGUACATE ! ! !
De avocado(Persea americana), een boom met vermoedelijke oorsprong in zuid-centraalMexico, is geclassificeerd als een lid van de bloeiende plantenfamilieLauraceae. De vrucht van de plant, ook wel avocado (of avocado-peer ofalligatorpeer) genoemd, is botanisch gezien een grote bes die één groot zaadbevat. Avocado's zijn commercieel waardevol en worden over de hele wereld intropische en mediterrane klimaten gekweekt. Ze hebben een groen, vlezig lichaamdat peervormig, eivormig of bolvormig kan zijn. Commercieel rijpen ze na deoogst. Avocadobomen zijn gedeeltelijk zelfbestuivend en worden vaak vermeerderddoor enten om een voorspelbare fruitkwaliteit en kwantiteit te behouden. In2017 produceerde Mexico 34% van het wereldaanbod aan avocado's. Het woord"avocado" komt van het Spaanse aguacate, dat op zijn beurt komt vanhet Nahuatl-woord āhuacatl [aːˈwakat͡ɬ], dat teruggaat op het proto-Azteekse*pa:wa wat ook "avocado" betekende. Soms werd het Nahuatl-woordgebruikt met de betekenis "testikel", waarschijnlijk vanwege degelijkenis tussen de vrucht en het lichaamsdeel. Het wordt beschouwd als het"perfecte voedsel" dat helpt om ziekten te genezen en andere tevoorkomen.
L'avocado (Persea americana), albero di probabile origine nel Messico centro-meridionale, è classificato come membro della famiglia delle piante da fiore delle Lauracee. Il frutto della pianta, chiamato anche avocado (o pera avocado o pera alligatore), è botanicamente una grande bacca contenente un unico grande seme. Gli avocado sono commercialmente preziosi e sono coltivati nei climi tropicali e mediterranei di tutto il mondo. Hanno un corpo carnoso dalla pelle verde che può essere a forma di pera, a forma di uovo o sferico. Commercialmente, maturano dopo la raccolta. Gli alberi di avocado sono parzialmente autoimpollinanti e vengono spesso propagati tramite innesto per mantenere prevedibili la qualità e la quantità dei frutti. Nel 2017, il Messico ha prodotto il 34% della fornitura mondiale di avocado. La parola "avocado" deriva dallo spagnolo aguacate, che a sua volta deriva dalla parola nahuatl āhuacatl [aːˈwakat͡ɬ], che risale al proto-azteco *pa:wa che significava anche "avocado". Talvolta la parola nahuatl veniva usata con il significato di "testicolo", probabilmente per la somiglianza tra il frutto e la parte del corpo. È considerato il "cibo perfetto" che aiuta a curare le malattie e a prevenirne altre.
L'avocatier (Persea americana), un arbre probablement originaire du centre-sud du Mexique, est classé parmi les plantes à fleurs de la famille des Lauracées. Le fruit de la plante, également appelé avocat (ou poire avocat ou poire alligator), est botaniquement une grosse baie contenant une seule grosse graine. Les avocats ont une valeur commerciale et sont cultivés dans les climats tropicaux et méditerranéens du monde entier. Ils ont un corps charnu à la peau verte qui peut être en forme de poire, en forme d'œuf ou sphérique. Commercialement, ils mûrissent après la récolte. Les avocatiers sont partiellement autogames et sont souvent propagés par greffage pour maintenir une qualité et une quantité de fruits prévisibles. En 2017, le Mexique a produit 34 % de l'offre mondiale d'avocats. Le mot "avocat" vient de l'espagnol aguacate, qui à son tour vient du mot nahuatl āhuacatl [aːˈwakat͡ɬ], qui remonte au proto-aztèque *pa:wa qui signifiait aussi "avocat". Parfois, le mot nahuatl était utilisé avec le sens "testicule", probablement à cause de la ressemblance entre le fruit et la partie du corps. Il est considéré comme "l'aliment parfait" aidant à guérir les maladies et à en prévenir d'autres.
Die Avocado (Persea americana), ein Baum mit wahrscheinlichem Ursprung in Süd-Zentral-Mexiko, wird als Mitglied der blühenden Pflanzenfamilie Lauraceae klassifiziert. Die Frucht der Pflanze, auch Avocado (oder Avocadobirne oder Alligatorbirne) genannt, ist botanisch gesehen eine große Beere, die einen einzigen großen Samen enthält. Avocados sind kommerziell wertvoll und werden in tropischen und mediterranen Klimazonen auf der ganzen Welt angebaut. Sie haben einen grünhäutigen, fleischigen Körper, der birnenförmig, eiförmig oder kugelförmig sein kann. Kommerziell reifen sie nach der Ernte. Avocadobäume sind teilweise selbstbestäubend und werden oft durch Pfropfen vermehrt, um eine vorhersagbare Fruchtqualität und -quantität aufrechtzuerhalten. Im Jahr 2017 produzierte Mexiko 34 % des weltweiten Angebots an Avocados. Das Wort „Avocado" kommt vom spanischen aguacate, das wiederum vom Nahuatl-Wort āhuacatl [aːˈwakat͡ɬ] stammt, das auf das proto-aztekische *pa:wa zurückgeht, was ebenfalls „Avocado" bedeutet. Manchmal wurde das Nahuatl-Wort mit der Bedeutung „Hoden" verwendet, wahrscheinlich wegen der Ähnlichkeit zwischen der Frucht und dem Körperteil. Es gilt als das "perfekte Lebensmittel", das hilft, Krankheiten zu heilen und anderen vorzubeugen.
アボカド (Persea americana) はメキシコ中南部に起源があると考えられている木で、顕花植物のクスノキ科のメンバーとして分類されています。アボカド（またはアボカドナシまたはワニナシ）とも呼ばれる植物の果実は、植物学的に単一の大きな種子を含む大きなベリーです.アボカドは商業的に価値があり、世界中の熱帯および地中海性気候で栽培されています。彼らは緑色の肌をした肉付きの良い体をしており、ナシ型、卵型、または球形の場合があります。商業的には、収穫後に熟します。アボカドの木は部分的に自家受粉し、多くの場合、予測可能な果実の品質と量を維持するために接ぎ木によって繁殖します. 2017 年、メキシコは世界のアボカド供給量の 34% を生産しました。 「アボカド」という言葉はスペイン語の aguacate に由来し、これはナワトル語の āhuacatl [aːˈwakat͡ɬ] に由来し、これは「アボカド」を意味する原アステカの *pa:wa にまでさかのぼります。ナワトル語が「睾丸」という意味で使われることもありましたが、これはおそらく果実と体の部分が似ているためでしょう。病気を治したり、他人を予防したりするのに役立つ「完璧な食べ物」と考えられています.
تصنف الأفوكادو (Persea americana) ، وهي شجرة ذات أصل محتمل في جنوب وسط المكسيك ، على أنها عضو في عائلة النباتات المزهرة Lauraceae. ثمرة النبات ، التي تسمى أيضًا الأفوكادو (أو كمثرى الأفوكادو أو الكمثرى التمساح) ، هي نباتًا توتًا كبيرًا يحتوي على بذرة واحدة كبيرة. تعتبر الأفوكادو ذات قيمة تجارية وتتم زراعتها في المناخات الاستوائية والبحر الأبيض المتوسط في جميع أنحاء العالم. لديهم جسم سمين ذو بشرة خضراء قد يكون على شكل كمثرى أو بيضة أو كروي. تجاريا ، تنضج بعد الحصاد. تعتبر أشجار الأفوكادو ذاتية التلقيح جزئيًا ، وغالبًا ما يتم نشرها من خلال التطعيم للحفاظ على جودة وكمية الفاكهة التي يمكن التنبؤ بها. في عام 2017 ، أنتجت المكسيك 34٪ من المعروض العالمي من الأفوكادو. تأتي كلمة "أفوكادو" من الكلمة الإسبانية aguacate ، والتي تأتي بدورها من كلمة Nahuatl [awakat] ، والتي تعود إلى proto-Aztecan * pa: wa والتي تعني أيضًا "الأفوكادو". في بعض الأحيان تم استخدام كلمة الناهيوتل بمعنى "الخصية" ، ربما بسبب التشابه بين الثمرة وجزء الجسم. يعتبر "الغذاء المثالي" الذي يساعد على شفاء الأمراض والوقاية من الآخرين.
Lac-Delage (Résidence / home)
À chaque année, cet oiseau ne passe qu'une fois à la recherche d'insectes dans les quelques arbres du terrain. Jamais moyen de le capter, tellement il ne demeure pas longtemps. Cette année, ce fût la bonne. Dû probablement à une abondance extraordinaire de larves d'insectes.
------------------------------------------
Each year, this bird passes just once to search insects in the few trees of my backyard. Impossible to capture it so much it does not stay long. This year it was the good one. Probably due to an extraordinary abundance of insect larvae.
Probablement aquestes petites flors siguin de les més senzilles, són unes de les més abundants, no solem fer-ne gaire cas ... són les margarides campestres.
A mi m'ensenyat que seva simplicitat hi ha la seva bellesa, que en la quantitat repetida hi el coratge de saber-se úniques cadascuna i juntes poden fer un dibuix diferent i autèntic a cada glopada.
Quan en caminar pels camins on hi ha jardins, alguns ben cuidats altres o tant. En els més descuidats hi vaig trobar tota planta de petites margarides Vaig estar una bona estona mirant-les, com aquell qui no vol la cosa, fins començar a pendre la decisió de fer-hi alguna foto. Era com una petita provocació, tant humils, tant juntes i en aquell moment tant provocadores. Vaig acceptar el repte, em sento bé pel resultat, però ara vosaltres podreu dir si me n'he sortit o no.
My (probable) final entry to the CCCXIII, hosted at Classic Castle.com: www.classic-castle.com/index.html
The build is based off of Minas Tirith, a city in J.R.R. Tolkien's Middle Earth, inspired by both the film version and my own imagination. :)
In particular, the head of this Fell Beast does not resemble what you see in the movies, but I like my version equally as much as how they are portrayed in the films.
For a change this actually IS a bug, probable a Box Bug (Gonocerus acuteangulatus) and, as usual, preferred to present this end of its body to my lens. HBSBBT!
IN ENGLISH BELOW THE LINE
Molt probablement, si pregunteu quina càmera reflex purament analogica excel·leix per sobre de la resta, en surti guanyadora la Nikon FM2.
Situada al final de una inmensa familia de les reflex Nikon, que començà amb la iconica Nikon F (o F1), es tracta de la darrera SLR purament mecanica que fabricà Nikon. I fou un gran exit de vendes, produint-se entre el 1983 i el 2001. Quan dic purament mecànica, vull dir que no té cap sistema de automatisme com prioritat de velocitat, apertura, etc... Només té electrònica (i piles) per al fotometre, que si no funciona no passa res, la càmera continua funcionant, però sense lectura de llum.
A això cal sumar-hi que fou la primera càmera en arribar a oferir velocitats de 1/4000 i que te fama per la seva robustesa en condicions extremes. Per això fou una favoritat dels fotoperiodistes, especialment per a zones de conflicte. La famosa foto de la nena afganesa? Feta amb una FM2.
De fet, aquesta és una FM2n, el model millorat fabricat a partir de 1984, que incrementà la velocitat de flaix fins a 1/250. També, a partir de 1989 la cortina del obturador passà de titani a alumini, essent més barat i resistent.
Aquesta FM2n en concret, pel nº de serie, sembla fabricada entre 1989 i 1991, i és una de les càmeres analogiques més modernes que tinc. La vaig comprar sense objectiu (el Sigma Mini-Wide f2.8 28mm el vaig comprar després a Barcelona) i força bé de preu. Tenia un defecte en el rebobinador, però amb un lleuger manteniment i loctite ja està arreglat. El propietari original la comprà a Colorado Springs (Estats Units), i té marques d'extens ús, com la pintura del darrera rascada o la marca FM2 pintada en negre per a ser més discreta. Em pregunto per quina experiencia passà?
es.wikipedia.org/wiki/Nikon_FM2
=====================
Most likely, if you ask which purely analog SLR camera excels above the rest, the Nikon FM2 will be the winner.
Located at the end of an immense family of Nikon SLRs, which began with the iconic Nikon F (or F1), it is the latest purely mechanical SLR manufactured by Nikon. A queen of the SLRs. And it was a great sales success, being produced from 1983 to 2001. When I say purely mechanical, I mean it has no automation system such as speed priority, aperture, etc ... It only has electronics (and batteries) for the light meter, that if it doesn’t work nothing happens, the camera still works, but with no light reading.
To this must be added that it was the first camera to offer speeds of 1/4000 and is famous for its robustness in extreme conditions. That is why it was a favorite of photojournalists, especially for conflict zones. The famous photo of the Afghan girl? Made with an FM2.
In fact, this is an FM2n, the improved model manufactured from 1984, which increased the flash speed to 1/250. Also, from 1989 the shutter curtain blades went from titanium to aluminum, being cheaper and more durable.
This FM2n in particular, for the serial number, seems to have been manufactured between 1989 and 1991, and is one of the most modern analog cameras I have. I bought it without lens (the Sigma Mini-Wide f2.8 28mm I bough it latter in Barcelona) and quite cheap for this model. It had an issue in the rewind lever, but with a slight disassembly and a bit of contact glue is already fixed. It was bought originally in "Cameraworks", Colorado Springs (USA), and has widely used marks, such as the scratched paint in the corners, or the FM2 name painted black to be more discreet. I wonder what experience you went through?
en.wikipedia.org/wiki/Nikon_FM2
www.mir.com.my/rb/photography/hardwares/classics/nikonfms...
Antiga Ponte pensil na Barra da Lagoa.
Em torno de 1982. Slide danificado e um pouco remendado com photoshop.
Photo taken around 1982. Slide filme a bit damaged and restored with Photoshop.
Long time ago.
Probable camera: Pentax with 28mm Lens
Probable film: Kodak dia filme
Maxillaria rotundilabia. Probablement un nouveau registre pour la Colombie, cette espèce étant connue du Pérou (et d'Equateur?). Vue au cour du tour d'observation d'orchídées et de nature que j'ai guidé durant 2 semaines pour la Fédération Française d'Orchidophilie avec Nature Experience pendant lequel nous avons vu 191 especes en fleur in situ. Département du Cauca, Colombie.
Maxillaria rotundilabia. Probablemente un nuevo registro para Colombia, esta especie siendo reportada para Perú (y Ecuador?). Vista en un tour de observación de orquídeas y de naturaleza que guié durante 2 semanas para la Federación Francesa de Orquideología con Nature Experience en cual vimos 191 especies florecidas in situ. Departamento del Cauca, Colombia.
És molt probable que l'església de Sant Miquel de Fontanet es relacioni temporalment amb el castell, situat on avui hi ha una casa. El castell ja és esmentat el 1031.
A l'església s'hi accedeix per una llarga graonada. És una construcció d'una sola nau de planta rectangular d'estil romànic, amb volta de canó i un absis decorat exteriorment amb un fris d'arcuacions cegues i lesenes. El parament és de carreus que segueixen filada, treballats a cops de maceta. El seu tipus arquitectònic respon a les formes llombardes de finals del segle XI i principis del XII. El mur de ponent és coronat per un campanar de cadireta, no romànic, de doble finestral. L'accés es troba a l'oest i ve donat per una entrada amb arc rebaixat i porta de fusta de doble batent precedida per un cobert amb teulada a doble vessant, fruit d'una important obra d'ampliació i reforma del segle XVII.
A l'interior, entre d'altres tombes de rectors, hi ha la de Jeroni Giribets (1678-1744), autor de diversos panegírics i escrits.
A prop seu hi ha la masia de Can Garriga.
Cette peinture représente un travailleur anonyme debout dos à l'observateur, probablement en train de composer les lettres rouges et blanches devant lui. L'ovale segmenté coloré au centre est le chapeau de l'homme. Son oreille est représentée par une forme incurvée, grise et tubulaire, et son torse est représenté en rouge au centre inférieur. Le périmètre sombre de la toile surdimensionnée déclenche l'éclat éblouissant de la scène centrale qui, dans son ampleur et sa puissance graphique, imite les affiches et les panneaux d'affichage que Léger a vus tout autour de lui dans le Paris d'après-guerre. Léger a fait de nombreux changements à la composition, probablement en 1919, malgré la datation en bas à droite.
This painting depicts an anonymous worker standing with his back to the viewer, presumably typesetting the red-and-white letters in front of him. The colorful segmented oval at center is the man’s hat. His ear is represented by a curved, gray, tubelike shape, and his torso is depicted in red at lower center. The dark perimeter of the oversized canvas sets off the dazzling brilliance of the center scene, which in its scale and graphic power emulates the posters and billboards that Léger saw all around him in postwar Paris. Léger made many changes to the composition, likely working on it into 1919, despite the dating on the lower right.
A probable male Andrena bucephala at approx 10mm in length and awaiting conformation of this identification. Unfortunately this identification has bee reduced to a male Andrena sp.
It is the male of this species which have the over-sized heads in comparison to their body.
A new species to me and my garden in Empingham, Rutland.
Family: Curculionidae
A small weevil (4mm) on exposed ground near an oxbow lake beside the River Avon.
The two most probable empid species to be found up here are Cordilleran and Hammond's. The former is shown to be more olive than gray. Both have relative larger eye rings but this guy's is distinctively tear-drop shaped. This bird parked on one of the photo props I have installed around our pond, and at about the minimum distance allowed by this lens (100/400 mm).
IMG_1950; Cordilleran Flycatcher
Retrat del que semblen tres hussars alemanys, probablement a finals del s. XIX. Si us fixeu en aquest tipus de retrats, si son militars i també molts civils, sempre estan amb un cigar a la ma. Per allò de la imatge del mascle, i tal...
El sable sembla del model Kavallerie Degen M1889.
Quan vaig començar a fer plaques de col·lodió em va venir la idea de obtenir alguns ambrotips i ferrotips autentics de finals del s. XIX-principis del XX. Realment resisteixen el pas del temps!
ca.wikipedia.org/wiki/Ferrotip
fr.wikipedia.org/wiki/24e_r%C3%A9giment_de_dragons
===========================================
Three German cavalry soldiers, probably hussars, in the late decades of the XIX Century. Their swords look like the Kavallerie Degen M1889 model, probably Prussian, definitively not Bavarian (there should be a lion were clearly appears an eagle).
The tintypes of later XIX Century can be difficult to date, as the first were made c.1852 and were dominant until around 1880 when the dry plates displaced the collodion wet plates. But tintypes continued as a cheap way to get portraits until the 1930s!
When I started making wet plate collodion images, the idea came to me to get some authentic ambrotypes and tintypes from the end of the XIX or early XX Centuries. They really stand the test of time!
www.mw-blankwaffen.de/informatives-zu-blankwaffen/angebot...
Chenille, dotée d'un bel appétit, qui vient de dévorer une renoncule "Bouton d'or", à ce qu'il semble.
Hercule est une figure de la mythologie romaine , une forme italique du culte du héros grec Héraclès , probablement présentée aux peuples samnites par les colons grecs , en particulier de la colonie de Cuma , et aux Latins et Sabines du culte étrusque à Hercle .
Par définition, il se définit comme une personne d'une grande force physique et, dans le passé, l'homme fort qui a joué dans les cirques et les foires.
Le culte d'Hercule à Rome suit le mythe grec d' Héraclès , avec quelques ajouts et spécificités.
Hercule a été vénéré le 12 août et avait les épithètes d'Invitto, Vincitore, Custode. Le culte était souvent associé à des sources et des étangs.
Virgile , dans le livre VIII de l' Énéide, amène Énée à Pallanteo , où règne le roi Evandro , qui célèbre un rite en l'honneur d'Hercule. Après le banquet qui a suivi la cérémonie, le roi raconte à Enea les origines de ce rite. Hercule, revenant d'Espagne avec le troupeau de bœufs capturé par Gerione , fait une halte dans le Latium, alors infesté par le monstrueux Caco , qui vole le troupeau d'Hercule et le cache dans sa grotte; le héros en colère le découvre et le tue. Les habitants du lieu, reconnaissants d'avoir été libérés du fléau, lui dédient un rituel, encore témoigné au temps de Virgile par l' autel maximum d'Hercule Invitto , situé au Boarium Forum, d'où partaient les processions triomphales.
Pour la tradition romaine, l'office de ce culte, le seul de dérivation non romaine accepté par Romulus , a été attribué aux membres de Gens Potitia , l'une des plus anciennes familles patriciennes de Rome, jusqu'à ce qu'Appio Claudio Cieco ait renoncé, et pour cela il aurait été puni de l'aveuglement et de l'extinction de la famille.
Depuis qu'Hercule a été le premier mortel qui a réussi à devenir un dieu, les représentations des " douze travaux " sont fréquentes dans les sarcophages romains, comme symbole des épreuves auxquelles le défunt doit faire face pour atteindre l'immortalité.
Hercules is a figure from Roman mythology, an italic form of the cult of the Greek hero Heracles, probably presented to the Samnite peoples by the Greek colonists, in particular from the colony of Cuma, and to the Latins and Sabines of the Etruscan cult at Hercle.
By definition, he defined himself as a person of great physical strength and, in the past, the strong man who played in circuses and fairs.
The cult of Hercules in Rome follows the Greek myth of Heracles, with some additions and specificities.
Hercules was worshiped on August 12 and had the epithets of Invitto, Vincitore, Custos. The cult was often associated with springs and ponds.
Virgil, in book VIII of the Aeneid, brings Aeneas to Pallanteo, where King Evandro reigns, who celebrates a rite in honor of Hercules. After the banquet that followed the ceremony, the king tells Enea the origins of this rite. Hercules, returning from Spain with the herd of oxen captured by Gerione, makes a stop in Lazio, then infested by the monstrous Caco, who steals the herd of Hercules and hides it in his cave; the angry hero discovers and kills him. The locals, grateful to have been freed from the plague, dedicate a ritual to it, still testified in Virgil's time by the maximum altar of Hercules Invitto, located at the Boarium Forum, from where the triumphal processions started.
For the Roman tradition, the office of this cult, the only non-Roman derivation accepted by Romulus, was assigned to the members of Gens Potitia, one of the oldest patrician families in Rome, until Appio Claudio Cieco gave up, and for that he would have been punished for the blindness and the extinction of the family.
Since Hercules was the first mortal who succeeded in becoming a god, representations of the "twelve labors" are frequent in Roman sarcophagi, as a symbol of the trials which the deceased must face to achieve immortality.
Multi-span bridges are structures of two or more arches supported on piers. They were constructed throughout the medieval period for the use of pedestrians and packhorse or vehicular traffic, crossing rivers or streams, often replacing or supplementing earlier fords.
During the early medieval period timber was used, but from the 12th century stone (and later brick) bridges became more common, with the piers sometimes supported by a timber raft. Most stone or brick bridges were constructed with pointed arches, although semicircular and segmental examples are also known. A common medieval feature is the presence of stone ashlar ribs underneath the arch. The bridge abutments and revetting of the river banks also form part of the bridge. Where medieval bridges have been altered in later centuries, original features are sometimes concealed behind later stonework, including remains of earlier timber bridges. The roadway was often originally cobbled or gravelled. The building and maintenance of bridges was frequently carried out by the church and by guilds, although landowners were also required to maintain bridges. From the mid-13th century the right to collect tolls, known as pontage, was granted to many bridges, usually for repairs; for this purpose many urban bridges had houses or chapels on them, and some were fortified with a defensive gateway. Medieval multi-span bridges must have been numerous throughout England, but most have been rebuilt or replaced and less than 200 examples are now known to survive. As a rare monument type largely unaltered, surviving examples and examples that retain significant medieval and post-medieval fabric are considered to be of national importance.
Despite some later alterations and repair work, Aylesford Bridge is a well preserved medieval multi-span bridge. It is a good example of its type and will retain evidence relating to medieval bridge construction and masonry techniques. Deposits buried underneath the bridge will preserve valuable artefactual, ecofactual and environmental evidence, providing information about the human and natural history of the site prior to the construction of the bridge.
History
See Details.
Details
This record was the subject of a minor enhancement on 15 December 2014. The record has been generated from an "old county number" (OCN) scheduling record. These are monuments that were not reviewed under the Monuments Protection Programme and are some of our oldest designation records.
The monument includes a medieval multi-span bridge situated over the River Medway at Aylesford.
Aylesford Bridge is constructed of Kentish ragstone with seven arches including a central segmental arch and six pointed and double-chamfered outer arches. The bridge is about 4m wide between the centres of the stone-coped parapet. The end arches are partly buried by the river bank. The stone piers have cutwaters on the upstream and downstream sides on rebuilt concrete foundations. On each side are octagonal and triangular canted pedestrian refuges resting on buttresses over the piers. Below the bridge is a barge-bed constructed from large baulks of timber.
Aylesford Bridge is thought to have been constructed in about the 14th century, and is situated downstream from the probable site of an earlier ford. A grant of pontage was issued in 1331, although it is possible that this relates to a timber predecessor. In about 1824, the two centre arches were replaced by a single arch of 18m span, removing a pier to allow passage for larger river traffic.
Aylesford Bridge is Grade I listed.
New Haven Railroad Budd RDC-1 # 39, is seen on a probable railfan excursion trip while at a station stop, ca late 1960's. It appears that two railfans are standing on the station platform to the right while talking with perhaps the RDC engineer. This location is unknown, but the platform track is a stub end track. In the background is a high rise Holiday Inn Hotel. evidently to the left is a warehouse or a freight house along with a Burlington box car.
The name of the photographer that captured this image is unknown and it came from a photo that was on the Internet. This photo has been cropped and modified from the original to improve its appearance.
Copyright Disclaimer under Section 107 of the Copyright Act of 1976, allowance is made for “fair use” for the purposes such as criticism, comment, news reporting, teaching, scholarship, and research. Fair use is a use permitted by copyright statute that might otherwise be infringing. Non-profit, educational or personal use tips the balance in favor of fair use.