View allAll Photos Tagged Cripta
La cripta de Santa Leocadia (El arquitecto sr. Ferrant, autor del primitivo proyecto de reconstrucción de la Cámara Santa).
Sant Vicenç de Cardona és una església romànica situada a Cardona (el Bages). L'arquitecte de l'obra és desconegut tot i que sabem que el seu comitent fou el vescomte Bermon I. L'obra fou construïda entre el 1029 i el 1040. Actualment, l'església es troba en un perfecte estat de conservació.
Sant Vicenç era en origen la capella del castell de Cardona, propietat de la casa vescomtal d'Osona, la qual prengué el nom d'aquest castell. Les primeres notícies documentals daten del 980. Els comtes protegiren l'església amb les donacions que hi feren d'esglésies dels seus castells, fins i tot es creà un priorat (filial de la canònica de Cardona), amb la intenció de convertir-se en un subbisbat, depenent del bisbat d'Urgell.
L'inici de la vida comunitària sembla ser donar-se a prtir del s. X, seguint la regla aquisgranesa. L'any 1019, el vescomte Bermon, aconsellat per l'Abat Oliba, va recontruir la canònica (l'església), ja que havia estat desccuidada i espoliada, hi feu donacions fins la seua mort. També inicià la contsrucció de l'actual edifici romànic, que fou consagrada l'any 1040 per Eriball, bisbe d'Urgell i príncep i senyor de l'església de la fortalesa de Cardona.
Cap al 1090 el vescomte i bisbe alhora, Ramon Folc II de Cardona introduí la regal de sant Agustí a Sant Vicenç. Encara que era independent a la jurisidicció dels bisbes d'Urgell, el 1117 hi va haver un intent d'unir la canònica de Sant Vicença la de Sant Ruf d'Avinyó. Encara que auqetsa dependència fou confirmada pel papa Anastasi IV mai es posà en pràctica.
Al principi del segle XIV la vida de la canònica anava relaxant-se i abats i priors portaven una administració desordenada. A mitjans del mateix segle es feu una reforma interna posant en ordre la vida comunitària.
La secularització de les canòniques regulars l'any 1592 per part del Papa fou el primer colp greu que patí la comunitat. Més tard tot el castell es convertiria en caserna l'any 1794. La comunitat es traslladà a la parroquial de Sant Miquel, fins el 1851 any en què desapareixeria i l'església passaria a ser una dependència més de la caserna. Amb el temps deixaria de ser una caserna, quedant abandonada.
El conjunt va ser declarat monument historicoartístic el 1931. L'any 1952 s'inicià una acurada restauració de l'església, i el monestir i el castell van passar a ser Parador de Turisme el 1976.
[modifica] Arquitectura
Analitzant l'organització de l'espai, l'església disposa dels elements característics del romànic català. L'espai interior està dividit en tres naus: una nau central amb una mida força considerable i dues naus laterals més estretes. A una de les zones més orientals de l'església, les naus es veuen creuades per un transsepte, el qual, encara que és una mica més ample que les naus, és força curt i no sobresurt gaire de la planta. Aquest transsepte dóna a l'església la típica forma de creu llatina. Per acabar, les tres naus desemboquen, en la zona més oriental de l'obra, en tres absis semicirculars de diferent mida que varia segons la mida de les naus.
El material utilitzat per a la construcció de l'obra és la pedra i el sistema constructiu és l'arquitravat amb volta .
En l'espai exterior hi destaca, principalment, la línia recta, exceptuant els absis i les finestres. La distribució de volums exteriors és molt ordenada. Trobem, doncs, el cimbori octogonal que correspon a la cúpula, tres semicercles que es corresponen amb els absis, i paral·lelepípedes que corresponen amb el transsepte i les naus.
Sant Vicenç de Cardona disposa dels elements propis de l'estil romànic català, un estil que es diferencia de l'art llombard. Aquests elements són la planta de creu llatina amb tres naus, el transsepte i els absis. Alhora, però, disposa d'alguns elements típics de l'arquitectura carolíngia. Cal afegir, però, que l'església no va ser pensada a escala humana, la qual cosa ens deixa un edifici de més de dinou metres d'alçada preparat per a impressionar a qualsevol que s'hi apropi.
Cripta
Tot el cos del presbiteri i de l'absis central queda elevat, ja que en el seu espai inferior es troba una cripta, la planta d'aquesta consta de tres naus dividides per dues fileres de columnes monolítiques amb capitells piramidals sense ornamentació. Sobre seu es troben uns blocs de pedra que serveixen de base per a l'arrencada de les voltes per aresta que cobreixen la cripta.
Al tractar-se d'un temple de culte, el nombre d'elements simbòlics que podem trobar tant en la distribució de l'espai com en la decoració és altíssim.
Es creu que al 1019, Bermon, reactivà una comunitat canònica que habitava una abadia situada en l'actual emplaçament de l'església. La comunitat, la qual acabà esdevenint agustiniana, estava formada per un abat, dotze canonges i alguns sacerdots.
L'església va ser concebuda amb una finalitat eminentment religiosa, com a edifici de culte. Més tard, al 1794, va ser convertit en caserna militar per l'exèrcit espanyol.
Aquesta basílica constitueix un dels màxims representants de tota l'arquitectura romànica catalana.
Cripta de Gaudí en la Colonia Güell
DO NOT use my pictures without my written permission, these images are under copyright. Contact me if you want to buy or use them. CarloAlessio77© All rights reserved
L'illuminazione è debole, ma con un sano appoggio sulle panche si rimedia ai lunghi tempi di esposizione.
Canon 400D + Sigma 10-20 @ 10mm
2s f/5.6 400ISO
Cripta de los Obispos y Arsobispos de la Catedral Metropolitana de la Ciudad de México.
Bajo el piso de la Catedral Metropolitana y el Altar de los Reyes se localiza la Cripta de los Arzobispos, cimentada sobre la pirámide dedicada a Ehécatl-Quetzalcóatl, dios del viento.
Los primeros nichos que nos encontramos son tumbas familiares. Al fondo del pasillo, una calavera de piedra clava su mirada en nosotros: nos encontramos en la sala donde descansan todos los arzobispos que estuvieron al frente de la Iglesia en México.
La primer cripta se encuentra a mano izquierda en la fila superior y pertenece a Fray Juan de Zumárraga. Se leen las fechas 1528 - 1548.
México, D. F.
MÉXICO.
Descripció
La cripta és una construcció difícil de descriure en els termes del lèxic tradicional de l'arquitectura. Amb tot, cal destacar que és aquí on Gaudí dugué a terme les experiències dels models tridimensionals a escala dels diagrames funiculars de les forces, que utilitzarà en el tempteig dels sostres de la Sagrada Família. Aquesta experimentació l'estudià mitjançant una maqueta feta amb cordills, que materialitzaven els eixos de les columnes i dels arcs, i dels quals penjaven uns saquets de perdigons, el pes dels quals era proporcional a l'empenta que havien de suportar. Per a la construcció de la cripta, Gaudí utilitzà un sistema constructiu de llarga tradició a Catalunya, les voltes de rajol, tot desenvolupant-ne les possibilitats fins a límits gairebé increïbles. Aquest és el cas de les voltes del porxo que precedeix la cripta, fetes de rajol, amb forma de paraboloides hiperbòlics que semblen suspeses. Aquest porxo sosté una escala que havia de donar accés a l'església, mai no construïda. Mosaic Mosaic treballat en ceràmica vidriada i maó cuit, de "trencadís". El mosaic del plafó de sobre la porta d'entrada és d'un fort simbolisme: al centre hi ha l'anagrama de Maria envoltat de motius vegetals i flors i flanquejat pels símbols de les quatre virtuts cardinals (prudència, justícia, fortalesa i temprança). Al capdamunt hi ha la creu en flames i, als angles externs, l'alfa i l'omega. Els símbols de la creu, l'alfa i l'omega es repeteixen a totes les finestres laterals de la cripta (de forma ovoïdal, remarcant un mosaic multicolor i vidres com a rosasses reproduint la creu estilitzada en unes i amb finestrons com a papallones en les petites) i als paraboloides hiperbòlics, combinades amb les inicials C.G, que són una constant en tota la colònia.
Notícies històriques:
La cripta de la Colònia Güell és l'única part que s'arribà a construir d'una església que havia de presidir, dalt d'un turó, la colònia tèxtil que Eusebi Güell i Bacigalupi fundà a finals del segle XIX al pla del Llobregat, a llevant del poble de Santa Coloma de Cervelló. Amb tot, és una de les obres més importants de Gaudí i, potser, del segle XX. Gaudí començà a treballar l'any 1898 en el projecte, que l'ocupà molts anys perquè en certa manera venia a ser un laboratori de la Sagrada Família. Les obres no començaren fins el 1908, i quan s'interromperen el 1915, només s'havia acabat la cripta.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
Cattedrale di Salerno (Cripta)
Molto bella è la cripta che custodisce le spoglie mortali di San Matteo. La leggenda della traslazione vuole che le reliquie siano state portate a Salerno da Gisulfo I nel X secolo ed in seguito nel 1081, quando fu costruita la nuova cattedrale dedicata all'evangelista, furono deposte nella cripta destinata a custodirle.
Agli inizi del '600 la cripta fu restaurata in stile barocco su progetto dell'architetto Domenico Fontana e del figlio Giulio. La cripta ospita anche i resti dei SS. Martiri Salernitani Fortunato, Gaio, Ante e Felice, e le reliquie dei Santi Confessori. Sulla tomba di san Matteo, seminterrata, troneggia una statua bronzea e bifronte del medesimo, opera del 1605 dello scultore Michelangelo Naccherino.
Gitarella ad Anagni (FR) - Centro Storico, Palazzo papale di Bonifacio VIII, Cattedrale di Santa Maria e Cripta di San Magno.
Pentax K-5 + Samyang 14/2.8 a mano libera.
ecco un'anteprima fotografica dal libro di prossima uscita Asti e le sue Colline.
edita da Omega Edizioni, fatto tutto da me... (ah ah ah che sbatti!!!)
Una piccola guida illustrata al territorio di Asti. Un viaggio nello spazio e nel tempo a partire dalle opere d'arte più significative alla ricerca di una chiave di lettura...
Here's a photo from the book Asti and its hills
Small illustrated guide to the territory of Asti. A trip through space and time from the most significant works of art... finding a key reading ...
Questa è la cripta romanica di sant'anastasio. Da notare i capitelli: romani, romano-barbarici e romanici.
Descripció
La cripta és una construcció difícil de descriure en els termes del lèxic tradicional de l'arquitectura. Amb tot, cal destacar que és aquí on Gaudí dugué a terme les experiències dels models tridimensionals a escala dels diagrames funiculars de les forces, que utilitzarà en el tempteig dels sostres de la Sagrada Família. Aquesta experimentació l'estudià mitjançant una maqueta feta amb cordills, que materialitzaven els eixos de les columnes i dels arcs, i dels quals penjaven uns saquets de perdigons, el pes dels quals era proporcional a l'empenta que havien de suportar. Per a la construcció de la cripta, Gaudí utilitzà un sistema constructiu de llarga tradició a Catalunya, les voltes de rajol, tot desenvolupant-ne les possibilitats fins a límits gairebé increïbles. Aquest és el cas de les voltes del porxo que precedeix la cripta, fetes de rajol, amb forma de paraboloides hiperbòlics que semblen suspeses. Aquest porxo sosté una escala que havia de donar accés a l'església, mai no construïda. Mosaic Mosaic treballat en ceràmica vidriada i maó cuit, de "trencadís". El mosaic del plafó de sobre la porta d'entrada és d'un fort simbolisme: al centre hi ha l'anagrama de Maria envoltat de motius vegetals i flors i flanquejat pels símbols de les quatre virtuts cardinals (prudència, justícia, fortalesa i temprança). Al capdamunt hi ha la creu en flames i, als angles externs, l'alfa i l'omega. Els símbols de la creu, l'alfa i l'omega es repeteixen a totes les finestres laterals de la cripta (de forma ovoïdal, remarcant un mosaic multicolor i vidres com a rosasses reproduint la creu estilitzada en unes i amb finestrons com a papallones en les petites) i als paraboloides hiperbòlics, combinades amb les inicials C.G, que són una constant en tota la colònia.
Notícies històriques:
La cripta de la Colònia Güell és l'única part que s'arribà a construir d'una església que havia de presidir, dalt d'un turó, la colònia tèxtil que Eusebi Güell i Bacigalupi fundà a finals del segle XIX al pla del Llobregat, a llevant del poble de Santa Coloma de Cervelló. Amb tot, és una de les obres més importants de Gaudí i, potser, del segle XX. Gaudí començà a treballar l'any 1898 en el projecte, que l'ocupà molts anys perquè en certa manera venia a ser un laboratori de la Sagrada Família. Les obres no començaren fins el 1908, i quan s'interromperen el 1915, només s'havia acabat la cripta.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...