View allAll Photos Tagged Cripta
The Church of Colònia Güell (Catalan: Cripta de la Colònia Güell, IPA: [ˈkɾiptə ðə ɫə kuˈɫɔniə ˈɣweʎ]) is an unfinished work by Antoni Gaudí. It was built as a place of worship for the people in a manufacturing suburb in Santa Coloma de Cervelló, near Barcelona (Spain). Colònia Güell was the brainchild of Count Eusebi de Güell. However with Güell losing profits from his business, the money ran out and only the crypt was completed. The technique Gaudí used to design the church was to hang little bags of birdshot from chains. Gravity would pull these bags downwards, giving even weight distribution and stretching the chains to form a model structure, thus showing him the shapes and angles his pillars would need to be. By using a mirror placed under the model, Gaudí could then see the model as it should look. A replica of his model for the crypt is in the Museum under the Sagrada Família in Barcelona.
Explore #188
Esta foto participa en el juego www.flickr.com/groups/enunlugardeflickr .
Se trata de adivinar el lugar de la fotografia.
No contestes si no estás registrado en el juego!!!!.
Si deseas contestar, unete primero! muchas gracias
Cripta de la Colònia Güell
1908-1915
Architects: Antoni Plàcid Guillem Gaudí i Cornet, Josep Maria Jujol i Gibert
La iglesia de San Martín de Tours de Orísoain (Navarra) – Spain, románica del siglo XII, está en la maravillosa zona románica del Valle de la Valdorba.
Bajamos a la cripta y nos quedamos impresionados de esta maravilla, es reducida, pero con impresionantes esculturas, columnas y capiteles, y nos imaginamos como se quedarían de atónitas las personas que la descubrieron a finales del siglo XX, al realizar unos trabajos de saneamiento del edificio.
En el centro de la mesa de piedra, vemos representada la Cruz de Malta.
---------------------------------------------------------------
The church of San Martin de Tours Orísoain (Navarra) - Spain Romanesque twelfth century, is in the wonderful Romanesque area in Valley of Valdorba.
We went down to the crypt and were impressed by this wonder, it is reduced, but with impressive sculptures, columns and capitals, and we imagine as would of astonished people who discovered it in the late twentieth century, to do some work to clean up the building.
In the center of the stone table, we see represented the Maltese Cross.
BASILICA DE LA SEU-MANRESA-CRIPTA-PINTURA-ART-NOTES-AQUAREL·LA-MISSES-MISSA-FELIGRESOS-PINTOR-ERNEST DESCALS-
Notas sueltas y ágiles en las que captar el ambiente de religiosidad en las misas celebradas en el interior de la CRIPTA de la Basílica de LA SEU de MANRESA, con una libreta de papeles de acuarela consigo reflejar la mística de la misa con la presencia silenciosa de los feligreses en n lugar muy místico. Pintura observadora con acuarelas sobre papel de 27 x 35 centímetros, a menudo estas observaciones plásticas se muestran capaces de adentrarse en el Espíritu de los momentos vividos.
ENGLISH TEXT DOWN UNDER THE LINE
Aquest és el soterrani cripta on s'atrinxeraren els darrers paracaigudistes txecoslovacs un cop moriren els seus companys de dalt l'església. Com que els SS no podien entrar pel forat d'entrada, provaren d'ofegar-los amb manegues d'aigua entrades per l'unica finestra, que aquí podeu veure. Els paracaigudistes feia ja uns dies que provaven d'obrir un forat per accedir a les clavegueres, i amb desesperació feren un darrer intent, però fou en và. L'aigua pujava massa depressa, i els SS volaren una làpida que portava directament al seu refugi. Tots es suicidaren abans de caure vius en mans dels nazis.
Aquesta església barroca aparentment anodina no tant sols és la catedral ortodoxa de Praga (ja explicaré perquè), sino que és un dels llocs més importants i dramatics de la historia txeca i eslovaca del s. XX, un veritable camp de batalla en miniatura. Es tracta de la catedral de St. Ciril i Metodi de Praga. El 27 de maig de 1942, paracaigudistes txecoslovacs emboscaren i feriren de mort al Reichprotektor de Bohemia i Moravia, el temudissim Reinhard Heydrich, organitzador de la Gestapo, del extermini dels jueus europeus i un dels 4 o 5 homes més importants del III Reich (el seu cotxe portava la matrícula SS-3, essent els altres dos primers per a Hitler i Himmler). Les repercussions mortals foren terribles, amb centenars de represaliats (en especial al poble de Lidice, on foren assassinats unes 340 persones), però no localitzaren els executors fins que un company seu els va trair, l’infame Karel Čurda.
Els paracaigudistes s’amagaven a la cripta de St. Ciril, montant guardia també a dalt del cor de l’església. El 18 de juny de 1942 de matinada, l’església fou encerclada per uns 800 soldats de les SS. Dins l’església hi havia 7 paracaigudistes, 3 dalt el cor i 4 dormint a la cripta. L’arribada sobtada dels alemanys impedí que els de la cripta poguessin sortir a ajudar als seus companys. Durant sis hores aguantaren els assalts de les SS, sobretot Jan Kubis, Adolf Opalka i Josef Bublik des de dalt del cor, on dominaven tot l’interior de l’església. Tots foren morts en combat, tot i que mataren a uns 14 alemans, i en feriren una trentena més. Un cop la nau de l’església estava en mans nazis, aquests localitzaren l’entrada a la cripta, però era massa petita per poder assaltar-la. Així que finalment inundaren el soterrani amb manegues dels bombers per l’única finestra de la cripta, previament ametrallada per a impedir que els paracaigudistes s’hi poguessin acostar. Aquests intentaren fugir excavant un forat fins les clavegueres, però el creixent nivell d’aigua i la voladura d’una segona entrada a la cripta acabà amb les seves opcions. Tots es suicidaren per no caure vius en mans dels nazis: Josef Gabzic, Josef Valcik, Jan Hruby i Jaroslav Sbarc.
Avui en dia, la cripta i tot l’edifici és un santuari molt emotiu, i de nou torna a ser catedral ortodoxa, també (per cert, originariament era una església catolica, però el 1930 fou venguda a l’exglésia ortodoxa, molt minoritaria a Txequia). Diverses pel·licules mostren el setge de St. Ciril i Metodi, notablement Operation Daylight (1975) i Anthropoid (2016).
ca.wikipedia.org/wiki/Operaci%C3%B3_Antropoide
www.prague.eu/en/object/places/442/cathedral-church-of-st...
www.katedrala.info/index.php/galerie-katedraly
www.army.cz/images/id_7001_8000/7419/assassination-en.pdf
Una escena del combat a Anthropoid (2016):
www.youtube.com/watch?v=_TLiRxwFCk0
I a Operation Daybreak (1975):
www.youtube.com/watch?v=mAWgbmluk34&t=194s
I crec que a la txecoslovaca Atentát (1965):
www.youtube.com/watch?v=ipoGy1XadYw
=========================================
This is the crypt were the last czechoslovak paras entrenched themselves after the upper church had fallen in German hands. As the entrance was tiny, the Germans couldn't get in, and they tried to flood the crypt with water hoses. The paras tried to make a hole to the sewers, but to no avail. As the water level rose and the SS blown up a stone slab to enter the crypt, the paras killed themselves.
This rather mundane baroque church in Prague is in fact a cathedral, an orthodox one, St. Cyril and Methodius. But it is what happened here in WW2 that makes this place one of the most important and dramatic places in czech and slovak XX Century. On May 27th, 1942, czechoslovak paras killed the Reichprotektor of Bohemia and Moravia, Reinhard Heydrich. He was one of the 4 or 5 top nazi leaders, organizer of the Gestapo and of the Holocaust. In fact, his car, where he was mortally wounded, had the SS-3 plate (the 1 was for Hitler and the 2 for Himmler). The nazi repprisal was terrible, with thousands of imprisoned people, hundreds murdered (notably in the razed to the ground Lidice, where 340 were murdered). But the nazis failed to locate the paras. Until a traitor told them a lead that ultimately gave the hidding place: St. Cyril and Methodius cathedral.
The paras were hidding in the cript, but also kept guard up in the choir, which dominated the nave of the church. On the early morning of June 18th, 1942, the building and several streets were surrounded by 800 German soldiers and SS. Seven paras were in the church, four sleeping in the cript and three, Jan Kubis, Adolf Opalka and Josef Bublik, guarding the choir. When the SS entered the nave, the battle began. The siege lasted 6 hours, and all the paras were killed or comited shoot themselves. But they killed at least 14 Germans, according to some sources, and wounded maybe 30. With the nave secured, the nazis located the entrance into the cript but was so small that was impossible to attack. So they put firemen hoses down the only tiny window of the cript and blown up a large stone leading to the cript. The paras tried to dig a hole into the sewers but was too late and finally commited suicide to avoid being captured alive: : Josef Gabzic, Josef Valcik, Jan Hruby and Jaroslav Sbarc.
Nowadays the cript and all the building is a national sanctuary, a quite moving place when you know the dramatic events that happened there. Several movies show in a quite spectacular way the siege and assault, most notably Operation Daylight (1975) and Anthropoid (2016).
en.wikipedia.org/wiki/Ss._Cyril_and_Methodius_Cathedral
www.prague.eu/en/object/places/442/cathedral-church-of-st...
www.katedrala.info/index.php/galerie-katedraly
www.army.cz/images/id_7001_8000/7419/assassination-en.pdf
Here are the scenes of Anthropoid (2016) and Operation Daybreak (1975):
www.youtube.com/watch?v=_TLiRxwFCk0
www.youtube.com/watch?v=mAWgbmluk34&t=194s
I presume this is the scene in the czechoslovak film Atentát (1965):
Photography Tour Puebla México, ABAIMAGEN.COM
this image is NOT for donation, if you are interested in some image, please contact me andrade@abaimagen.com
Dot not use IT ! Copyright
Los edificios religiosos italianos son auténticas obras de arte. Aunque el exterior de la catedral de Cagliari denota una arquitectura llena de detalles típica de templos toscanos (estilo románico pisano), uno ni se imagina cómo es la cripta, llena de trabajadísimos mármoles de colores. Se le llama también Santuario dei Martiri porque contiene las reliquias de 179 mártires. La foto está tomada en un momento de despiste de los vigilantes que no permitían hacer fotos en el interior de la catedral.
---
Cagliari, Sardegna (Italia).
Cripta de la Colònia Güell
1908-1915
Architects: Antoni Plàcid Guillem Gaudí i Cornet, Josep Maria Jujol i Gibert
La cripta de la Colònia Güell és una obra modernista d'Antoni Gaudí, construïda entre 1908 i 1915 per encàrrec de l'empresari Eusebi Güell com a edifici religiós per als seus treballadors de la Colònia Güell, situada a Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat).
El projecte de colònia obrera ideat per Güell disposava d'hospital, fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d'unes 160 hectàrees. Gaudí s'encarregà de la planimetria del conjunt, pel que comptà amb la col·laboració dels seus ajudants Francesc Berenguer i Mestres, Joan Rubió i Josep Canaleta.
La que hauria sigut església de la Colònia fou encarregada per Güell i projectada per Gaudí el 1898, encara que no es col·locà la primera pedra fins al 4 d'octubre de 1908. S'ubicà en el terreny d'una antiga masia coneguda com a Can Soler de la Torre. Lamentablement, tan sols es construí la cripta, ja que a la mort del comte Güell el 1918 els seus fills abandonaren el projecte. La cripta fou consagrada el 3 de novembre de 1915 pel bisbe de Barcelona, Enric Reig i Casanova, dedicant-se al Sagrat Cor de Jesús.
Gaudí projectà una església de planta oval de 25 × 63 metres, amb cinc naus, una central i dos més a cada costat, amb diverses torres i un cimbori de 40 metres d'altura. Ideà un conjunt plenament integrat a la natura, conforme al concepte que Gaudí tenia de l'arquitectura com a estructura orgànica; per a Gaudí, la natura mostra les formes més idònies per a la construcció, que es reflecteixen en formes geomètriques reglades com són el paraboloide hiperbòlic, l'hiperboloide, l'helicoide i el conoide. La cripta de la Colònia Güell serví a Gaudí de banc de proves on experimentar aquestes noves solucions estructurals ideades per ell, que després va aplicar a obres com la Sagrada Família.
El 2005 la cripta de la Colònia Güell fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
El recinte de la capella evoca una gruta natural. Té planta poligonal estrellada i està cobert amb una gran volta nervada irregular, recolzada damunt de quatre columnes de basalt inclinades. Darrere el presbiteri hi ha una tribuna elevada, a manera de deambulatori, que es comunica amb la sagristia. Hi ha una escala de caragol inacabada que havia de conduir al pis superior. El monocromatisme dels maons i la pedra només es veu alterat pels vitralls coloristes de les finestres, de forma hiperboloidal, en forma d'ales de papallona o de pètals de flor. La cripta té tres altars: el central projectat per Josep Maria Jujol; el de la dreta dedicat a la Verge de Montserrat, obra d'Isidre Puig i Boada; i el de l'esquerra dedicat a la Sagrada Família, obra també de Jujol. En un lateral se situa la capella del Sant Crist.
Gaudí dissenyà també el mobiliari de l'interior, uns bancs amb reclinatori col·locats de forma circular entorn de l'altar major. Destaquen tanmateix les piles d'aigua beneïda, confeccionades amb grans petxines marines procedents de les Filipines, que arribaven a mans de Gaudí de part del comte Güell, el sogre del qual, Antonio López y López, marquès de Comillas, era propietari de la Compañía Trasatlántica, que feia la ruta amb l'antiga colònia espanyola.
Pàgina a la UNESCO World Heritage List.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.
Santa María de la Paz es la iglesia prelaticia del Opus Dei, situada en Roma. En ella reposan los restos de san Josemaría Escrivá de Balaguer.
Crípta monumental na Praça General Tibúrcio. A crípta contem or restos mortais dos heróis mortos nas batalhas de Laguna e Dourados, dois episódios da Gerra do Paraguai.
_________________________________________________________________
Monumental crypt situated in Praça General Tibúrcio. The crypt contains the remains of fighters killed in the Battles of Laguna and Dourados, two episodes of the Paraguayan War.
_________________________________________________________________
Urca district, Rio de Janeiro, Brazil.
Have a great day!
To direct contact me / Para me contactar diretamente: lmsmartinsx@yahoo.com.br
La parte più antica della Cattedrale di Trivento è sicuramente la cripta, dedicata al martire San Casto, e, molto probabilmente, databile al secolo XII. La tradizione vuole che sia stata edificata su un antico tempio dedicato a Diana, dopo la morte di S. Casto, ritenuto da alcuni primo vescovo di Trivento
Chiunque voglia cercare di capire le vicende storiche dell’insigne cattedrale di Trivento non potrà fare a meno di rivolgersi alla ponderosa opera di mons. Vincenzo Ferrara che, con acribia e particolare attenzione, ha analizzato tutti indistintamente i documenti provenienti dalla tradizione locale e dalla documentazione ufficiale che ha poi definitivamente raccolto nel primo volume della sua opera omnia, “Diocesi di Trivento” data alle stampe nel 1990. Una mole di documenti che in qualche modo permette di giungere ad alcune conclusioni che, se pure non devono considerarsi mai definitive, possono aiutarci a collocare nel tempo, con maggiore approssimazione, alcune particolari vicende architettoniche della cattedrale triventina.
Una questione, sicuramente interessante, è quella che riguarda la cosiddetta Cripta di S. Casto che nel Molise è uno dei luoghi più affascinanti sia per i suoi valori religiosi che per la sua composizione spaziale, per i significati simbolici e per la ricchezza dei suoi elementi architettonici.
Sulla certezza che a Trivento vi sia stata la presenza fisica di S. Casto nel I secolo della Cristianità si è già pronunziata ufficialmente la Chiesa di Roma che ha definitivamente posto in dubbio una tradizione che già da tempo era apparsa poco credibile.
Diversa è la questione della presenza delle reliquie di S. Casto che, invece, appare molto più semplice da risolvere in senso positivo. www.francovalente.it/2008/07/09/la-cripta-di-s-casto-nell...
The oldest part of the Cathedral of Trivento is certainly the crypt, dedicated to the martyr San Casto, and, most likely, datable to the 12th century. Tradition has it that it was built on an ancient temple dedicated to Diana, after the death of S. Casto, considered by some to be the first bishop of Trivento
Anyone who wants to try to understand the historical events of the distinguished cathedral of Trivento cannot help but turn to the weighty work of Msgr. Vincenzo Ferrara who, with sharp and particular attention, analyzed all the documents coming from the local tradition and from the official documentation, which he then definitively collected in the first volume of his complete work, "Diocesi di Trivento" published in 1990. One mole documents that in some way allow us to reach some conclusions which, although they must never be considered definitive, can help us to place over time, with greater approximation, some particular architectural events of the Triventine cathedral.
A question, certainly interesting, is that concerning the so-called Crypt of S. Casto which in Molise is one of the most fascinating places both for its religious values and for its spatial composition, for the symbolic meanings and for the richness of its elements. architectural.
On the certainty that in Trivento there was the physical presence of S. Casto in the first century of Christianity, the Church of Rome has already officially pronounced itself, which has definitively questioned a tradition that for some time had already appeared little credible.
The question of the presence of the relics of St. Casto is different which, on the other hand, appears much simpler to resolve in a positive sense. www.francovalente.it/2008/07/09/la-cripta-di-s-casto-nell...
La partie la plus ancienne de la cathédrale de Trivento est certainement la crypte, dédiée au martyr San Casto, et, très probablement, datant du 12ème siècle. La tradition veut qu'il ait été construit sur un ancien temple dédié à Diane, après la mort de S. Casto, considéré par certains comme le premier évêque de Trivento
Quiconque veut essayer de comprendre les événements historiques de la prestigieuse cathédrale de Trivento ne peut s'empêcher de se tourner vers le travail de poids de Mgr. Vincenzo Ferrara qui, avec une attention vive et particulière, analysa tous les documents issus de la tradition locale et de la documentation officielle, qu'il rassembla ensuite définitivement dans le premier volume de son ouvrage complet, "Diocesi di Trivento" publié en 1990. One mole des documents qui permettent en quelque sorte de tirer des conclusions qui, même si elles ne doivent jamais être considérées comme définitives, peuvent nous aider à situer dans le temps, avec une plus grande approximation, certains événements architecturaux particuliers de la cathédrale de Triventine.
Une question, certainement intéressante, est celle concernant la soi-disant crypte de S. Casto qui, à Molise, est l'un des endroits les plus fascinants tant pour ses valeurs religieuses que pour sa composition spatiale, pour les significations symboliques et pour la richesse de ses éléments architecturaux.
Sur la certitude qu'à Trivento il y avait la présence physique de S. Casto au premier siècle du christianisme, l'Église de Rome s'est déjà prononcée officiellement, ce qui a définitivement remis en question une tradition qui, depuis quelque temps déjà, paraissait peu crédible.
La question de la présence des reliques de saint Casto est différente qui, en revanche, paraît beaucoup plus facile à résoudre dans un sens positif. www.francovalente.it/2008/07/09/la-cripta-di-s-casto-nell...
La cripta de la Colònia Güell és una obra modernista d'Antoni Gaudí, construïda entre 1908 i 1915 per encàrrec de l'empresari Eusebi Güell com a edifici religiós per als seus treballadors de la Colònia Güell, situada a Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat).
El projecte de colònia obrera ideat per Güell disposava d'hospital, fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d'unes 160 hectàrees. Gaudí s'encarregà de la planimetria del conjunt, pel que comptà amb la col·laboració dels seus ajudants Francesc Berenguer i Mestres, Joan Rubió i Josep Canaleta.
La que hauria sigut església de la Colònia fou encarregada per Güell i projectada per Gaudí el 1898, encara que no es col·locà la primera pedra fins al 4 d'octubre de 1908. S'ubicà en el terreny d'una antiga masia coneguda com a Can Soler de la Torre. Lamentablement, tan sols es construí la cripta, ja que a la mort del comte Güell el 1918 els seus fills abandonaren el projecte. La cripta fou consagrada el 3 de novembre de 1915 pel bisbe de Barcelona, Enric Reig i Casanova, dedicant-se al Sagrat Cor de Jesús.
Gaudí projectà una església de planta oval de 25 × 63 metres, amb cinc naus, una central i dos més a cada costat, amb diverses torres i un cimbori de 40 metres d'altura. Ideà un conjunt plenament integrat a la natura, conforme al concepte que Gaudí tenia de l'arquitectura com a estructura orgànica; per a Gaudí, la natura mostra les formes més idònies per a la construcció, que es reflecteixen en formes geomètriques reglades com són el paraboloide hiperbòlic, l'hiperboloide, l'helicoide i el conoide. La cripta de la Colònia Güell serví a Gaudí de banc de proves on experimentar aquestes noves solucions estructurals ideades per ell, que després va aplicar a obres com la Sagrada Família.
El recinte de la capella evoca una gruta natural. Té planta poligonal estrellada i està cobert amb una gran volta nervada irregular, recolzada damunt de quatre columnes de basalt inclinades. Darrere el presbiteri hi ha una tribuna elevada, a manera de deambulatori, que es comunica amb la sagristia. Hi ha una escala de caragol inacabada que havia de conduir al pis superior. El monocromatisme dels maons i la pedra només es veu alterat pels vitralls coloristes de les finestres, de forma hiperboloidal, en forma d'ales de papallona o de pètals de flor. La cripta té tres altars: el central projectat per Josep Maria Jujol; el de la dreta dedicat a la Verge de Montserrat, obra d'Isidre Puig i Boada; i el de l'esquerra dedicat a la Sagrada Família, obra també de Jujol. En un lateral se situa la capella del Sant Crist.
Gaudí dissenyà també el mobiliari de l'interior, uns bancs amb reclinatori col·locats de forma circular entorn de l'altar major. Destaquen tanmateix les piles d'aigua beneïda, confeccionades amb grans petxines marines procedents de les Filipines, que arribaven a mans de Gaudí de part del comte Güell, el sogre del qual, Antonio López y López, marquès de Comillas, era propietari de la Compañía Trasatlántica, que feia la ruta amb l'antiga colònia espanyola.
El 2005 la cripta de la Colònia Güell fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Cripta de la Catedral [versione originale]
DO NOT use my pictures without my written permission, these images are under copyright. Contact me if you want to buy or use them. CarloAlessio77© All rights reserved
Otras fotos de Escornalbou:
www.flickr.com/search/?user_id=11299883%40N08&view_al...
Inicialment, el castell sembla que era al cim del tossal de de Santa Bàrbara, a uns pocs quilòmetres de Riudecanyes. El conjunt fou adquirit pel diplomàtic Eduard Toda a principis del segle XX, quan era format per unes important ruïnes medievals. Toda va reconstruir les diverses parts del castell -església, sala capitular, claustre, torre i portal d'accés- amb un criteri lliure, reinterpretant-hi un castell romàntic. La part més ben conservada és l'església de Sant Miquel, edifici romànic del segle XIII, cobert amb volta apuntada i construït amb pedra vermellosa local. Té una cripta subterrània situada sota el prebisteri, de planta quadrangular distribuïda en tres naus paral·leles separades per trams d'arcs de mig punt, amb voltes de canó les naus laterals i volta apuntada la nau central. A les dependències de l'habitatge d'Eduard Toda, prop del claustre, es troben les col·leccions de ceràmiques, mobiliari i diversos objectes antics, i la biblioteca que reuní en vida. La casa, que s'ha mantingut com la deixà el seu propietari, ha estat musealitzada, i constitueix una mostra d'un habitatge burgès de principis del segle XX.
Castell i lloc fortificat. Documentat el 1153. El castell i la seva església van ser centre de la baronia d'Escornalbou. L'església va ser utilitzada per monjos franciscans fins el 1835, sense les fortificacions inicials, que havien estat desmantellades. La baronia d'Escornalbou tenia jurisdicció sobre vuit pobles del Camp de Tarragona. El monestir fou fundat en el lloc ocupat anteriorment per un antic castell fortificat que havia pertanyut al valiat musulmà de Siurana, tot i que probablement el seu origen es remuntaria a època romana. Entre 1162 i 1170 Alfons I, d'acord amb Albert de Castellvell, concedí a Déu, a Sant Miquel i a Joan de Santboi el lloc erm, derruït i deshabitat d'Escornalbou en lliure i franc alou per restaurar-lo, fortificar-lo, poblar-lo i aixecar en el seu cim un convent de canonges agustins dedicat a Sant Miquel, sota l'obediència de l'Església de Tarragona, de la qual Santboi era cambrer. El gran terme que es dotà fou el generador de la baronia d'Escornalbou.
El monument va ser objecte d'una restauració l'any 1992 finançada per la Generalitat de Catalunya, la qual va permetre la seva museïtzació. L'any 2011 es va portar a terme una intervenció arqueològica a la cripta dins del Projecte d'Adequació de la Cripta de l'Església.
invarquit.cultura.gencat.cat/card/1545
Antic castell i monestir fortificat datat del segle XII, que va ser centre de la baronia d'Escornalbou. Va estar restaurat al segle XX per Eduard Toda i actualment és un monument pertanyent al Museu d'Història de Catalunya.
Inicialment, el castell sembla que era al cim del tossal de Santa Bàrbara, a uns pocs quilòmetres de Riudecanyes. El conjunt fou adquirit pel diplomàtic Eduard Toda a principis del segle XX, quan era format per unes important ruïnes medievals. Toda va reconstruir les diverses parts del castell-església, sala capitular, claustre, torre i portal d'accés- amb un criteri lliure, reinterpretant-hi un castell romàntic. La part més ben conservada és l'església, edifici romànic del segle XIII, cobert amb volta apuntada i construït amb pedra vermellosa local. A les dependències de l'habitatge d'Eduard Toda, prop del claustre, es troben les col·leccions de ceràmiques, mobiliari i diversos objectes antics, i la biblioteca que reuní en vida. La casa, que s'ha mantingut com la deixà el seu propietari, ha estat museaïtzada, i constitueix una mostra d'un habitatge burgès de principis del segle XX.
Notes històriques:
Castell i lloc fortificat. Documentat el 1153. El castell i la seva església van ser centre de la baronia d'Escornalbou. L'església va ser utilitzada per monjos franciscans fins el 1835, sense les fortificacions inicials, que havien estat desmantellades. La baronia d'Escornalbou tenia jurisdicció sobre vuit pobles del Camp de Tarragona. El monestir fou fundat en el lloc ocupat anteriorment per un antic castell fortificat que havia pertanyut al valiat musulmà de Siurana, tot i que probablement el seu origen es remuntaria a època romana. Entre 1162 i 1170 Alfons I, d'acord amb Albert de Castellvell, concedí a Déu, a Sant Miquel i a Joan de Santboi el lloc erm, derruït i deshabitat d'Escornalbou en lliure i franc alou per restaurar-lo, fortificar-lo, poblar-lo i aixecar en el seu cim un convent de canonges agustins dedicat a Sant Miquel, sota l'obediència de l'Església de Tarragona, de la qual Santboi era cambrer. El gran terme que es dotà fou el generador de la baronia d'Escornalbou.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
Cripta de los Duques del Infantado (Guadalajara). Bajo la iglesia de San Francisco, fue encargada por Juan de Dios de Silva y Haro, X duque del Infantado, al arquitecto Felipe Sánchez, quien diseñó una cripta y capilla inspiradas en el panteón de los Reyes del monasterio de El Escorial de Juan Bautista Crescenzi. Las obras dieron comienzo en 1696.
Felipe Sánchez planteó un ejercicio barroco tanto en su composición como en su materialización. De una parte, la sala del panteón se resolvió con una planta elipsoidal, con ocho pilastras que sirven de apoyo a los arcos que vertebran la cúpula rebajada que cubre la estancia, en clara referencia al mausoleo escurialense pero también a la iglesia de San Andrés del Quirinal de Roma. Los nichos para los sarcófagos se emplazan en cada uno de los intercolumnios, ocupando en orden vertical todo el paño, a excepción del hueco de entrada al panteón y del gran vano de comunicación con la capilla aneja.
De otra parte, todos los paramentos, pavimentos y bóvedas están tapizados con placas de mármoles negros y rosas de muy poca sección para componer un juego cromático alternativo y crear plafones de traza geométrica. El aparato ornamental se completa con ménsulas y roleos de alabastro dorados, especialmente en las cornisas y en los lunetos de las cúpulas. Precisamente, la fragilidad de los jaspes y los yesos empleados han generado problemas de conservación que, agudizados por la alta humedad que afecta a la cripta, otorgan al monumento el carácter artificioso y banal más característico del barroco efímero.
Las corrientes de agua subterránea que discurren bajo la iglesia conventual fueron uno de los principales escollos con que se encontró Felipe de la Peña, maestro de obras que abordó la construcción del panteón. Al final, el nivel de la capa freática fue determinante para el desarrollo del proyecto. Tal es así, que la rasante del presbiterio tuvo que elevarse notoriamente sobre el suelo del templo para poder albergar la cripta y modificarse el muro testero de la capilla mayor para dejar al descubierto la linterna de la bóveda de la capilla subterránea.
Guadalajara 22/11/2015
Cripta de la Catedral
DO NOT use my pictures without my written permission, these images are under copyright. Contact me if you want to buy or use them. CarloAlessio77© All rights reserved
Cripta de la Colònia Güell
1908-1915
Architects: Antoni Plàcid Guillem Gaudí i Cornet, Josep Maria Jujol i Gibert
nel cuore di Roma, a via delle botteghe oscure, c'è questo meraviglioso sito archeologico, che permette di fare un vero e proprio viaggio nel tempo. vi si accede da un palazzo nobiliare di epoca rinascimentale e si scende in ambienti di epoca romana, prima imperiale e poi repubblicana, per risalire in un percorso di epoca medievale. AFFASCINANTE
Monasterio benedictino del siglo IX-XI que posee una cripta románica espectacular y muy curiosa. Posee unas columnas enanas con sus capiteles que sostienen parte de la iglesia superior. Fui con unos amigos entrañables que sacaron mejores fotos que yo. Otra cosa, eramos tres tirando fotos y había un grupo de visitantes con una guía, la verdad es que los clack de los espejos retumbaban por toda la cripta. Ah, los 3200 isos se notan un poco. Un abrazo y gracias por pasar.