View allAll Photos Tagged Cripta
La cripta de la Colònia Güell és una obra modernista d'Antoni Gaudí, construïda entre 1908 i 1915 per encàrrec de l'empresari Eusebi Güell com a edifici religiós per als seus treballadors de la Colònia Güell, situada a Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat).
El projecte de colònia obrera ideat per Güell disposava d'hospital, fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d'unes 160 hectàrees. Gaudí s'encarregà de la planimetria del conjunt, pel que comptà amb la col·laboració dels seus ajudants Francesc Berenguer i Mestres, Joan Rubió i Josep Canaleta.
La que hauria sigut església de la Colònia fou encarregada per Güell i projectada per Gaudí el 1898, encara que no es col·locà la primera pedra fins al 4 d'octubre de 1908. S'ubicà en el terreny d'una antiga masia coneguda com a Can Soler de la Torre. Lamentablement, tan sols es construí la cripta, ja que a la mort del comte Güell el 1918 els seus fills abandonaren el projecte. La cripta fou consagrada el 3 de novembre de 1915 pel bisbe de Barcelona, Enric Reig i Casanova, dedicant-se al Sagrat Cor de Jesús.
Gaudí projectà una església de planta oval de 25 × 63 metres, amb cinc naus, una central i dos més a cada costat, amb diverses torres i un cimbori de 40 metres d'altura. Ideà un conjunt plenament integrat a la natura, conforme al concepte que Gaudí tenia de l'arquitectura com a estructura orgànica; per a Gaudí, la natura mostra les formes més idònies per a la construcció, que es reflecteixen en formes geomètriques reglades com són el paraboloide hiperbòlic, l'hiperboloide, l'helicoide i el conoide. La cripta de la Colònia Güell serví a Gaudí de banc de proves on experimentar aquestes noves solucions estructurals ideades per ell, que després va aplicar a obres com la Sagrada Família.
El 2005 la cripta de la Colònia Güell fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
A l'exterior hi la nau inferior de planta aproximadament oval, anomenada popularment la cripta, el pòrtic exterior de columnes guerxes i arcs que sustenten les voltes parabolicohiperbòliques que, alhora, suporten una rampa que havia d'ésser l'escalinata principal d'accés a la nau superior, un campanar i l'escala de ponent de l'edifici.
El pòrtic de voltes de paraboloide hiperbòlic que antecedeix a la cripta és el primer lloc on Gaudí emprà aquesta estructura i primer exemple de voltes paraboloïdals a la història de l'arquitectura. El pòrtic està també decorat amb rajoles, destacant unes grans creus de Sant Andreu en forma de X. La porta d'entrada mostra a la seva part superior una composició ceràmica que representa les quatre virtuts cardinals, amb els seus corresponents símbols: la Prudència una guardiola, la Justícia una balança, la Fortalesa una armadura i un casc i la Temperància un porró i un ganivet tallant pa.
La clau de volta del pòrtic conté un crismó de la Santíssima Trinitat, amb la lletra P (de Pater) en color groc, símbol de la llum; la F (de Filius) en vermell, símbol de martiri; i la S (de Spiritus) en taronja, síntesi dels altres dos. Al llarg de la cripta destaca tanmateix la decoració amb peixos, símbol de Jesús, ja que peix en grec és "ikhthus", acrònim de Iesus Khristos Theos Uios Soter (Jesús Crist Déu Fill Salvador).
Pàgina a la UNESCO World Heritage List.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.
La cripta de Leyre no es una cripta al uso. No llega a ser subterránea ni hay evidencias de que se haya destinado nunca a ser un lugar de enterramiento. Destaca por sus dimensiones y altura, así como por sus grandes capiteles, que se alzan sobre pequeñas columnas.
Fue construida para nivelar el terreno donde se alzaría la iglesia y servir como cimiento a la misma. Es de forma cuadrada siguiendo la forma de la cabecera del templo, por lo que dispone de tres ábsides circulares y cuatro naves iguales cubiertas por bóvedas de cañón. Una de ellas es más reciente que el resto, al estar en ese lugar la escalera que comunicaba la iglesia con la cripta. Se construyó en piedra caliza con cuarzo y hierro, lo que le ha dado una resistencia que le ha permitido su buen estado de conservación.
La cripta fue concebida con tres naves. Sin embargo, la nave central se dividió finalmente en dos por la arcada axial central, resultando en las cuatro naves que ahora se pueden admirar. Esta modificación influyó en el diseño del ábside central.
Los grandes capiteles son los que mantienen el peso de la cabecera del templo. Son todos diferentes entre sí, tanto en tamaño como en motivo de decoración. Algunos llevan enormes cimacios y van formando un bosque de pilares de triple codillo y de perpiaños peraltadísimos que refuerzan naves abovedadas. La decoración es muy sencilla, basándose en temas animales y geométricos. La cripta, junto a la iglesia, fue consagrada en 1057.
es.wikipedia.org/wiki/Monasterio_de_Leyre
The crypt of Leyre is not a typical crypt. It does not become underground, nor is there evidence that it was ever intended to be a burial site. It stands out for its dimensions and height, as well as for its large capitals, which are raised on small columns.
It was built to level the ground where the church would stand and serve as its foundation. It is square in shape following the shape of the head of the temple, so it has three circular apses and four identical naves covered by barrel vaults. One of them is more recent than the rest, since the staircase that communicated the church with the crypt is in that place. It was built in limestone with quartz and iron, which has given it a resistance that has allowed it to be in good condition.
The crypt was conceived with three naves. However, the central nave was eventually divided in two by the central axial arcade, resulting in the four naves that can now be admired. This modification influenced the design of the central apse.
The large capitals are those that maintain the weight of the head of the temple. They are all different from each other, both in size and decoration motif. Some carry huge ceilings and form a forest of triple knuckle pillars and very high perpianos that reinforce vaulted naves. The decoration is very simple, based on animal and geometric themes. The crypt, next to the church, was consecrated in 1057.
Cripta de la Colònia Güell
1908-1915
Architects: Antoni Plàcid Guillem Gaudí i Cornet, Josep Maria Jujol i Gibert
La cripta de la Colònia Güell és una obra modernista d'Antoni Gaudí, construïda entre 1908 i 1915 per encàrrec de l'empresari Eusebi Güell com a edifici religiós per als seus treballadors de la Colònia Güell, situada a Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat).
El projecte de colònia obrera ideat per Güell disposava d'hospital, fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d'unes 160 hectàrees. Gaudí s'encarregà de la planimetria del conjunt, pel que comptà amb la col·laboració dels seus ajudants Francesc Berenguer i Mestres, Joan Rubió i Josep Canaleta.
La que hauria sigut església de la Colònia fou encarregada per Güell i projectada per Gaudí el 1898, encara que no es col·locà la primera pedra fins al 4 d'octubre de 1908. S'ubicà en el terreny d'una antiga masia coneguda com a Can Soler de la Torre. Lamentablement, tan sols es construí la cripta, ja que a la mort del comte Güell el 1918 els seus fills abandonaren el projecte. La cripta fou consagrada el 3 de novembre de 1915 pel bisbe de Barcelona, Enric Reig i Casanova, dedicant-se al Sagrat Cor de Jesús.
Gaudí projectà una església de planta oval de 25 × 63 metres, amb cinc naus, una central i dos més a cada costat, amb diverses torres i un cimbori de 40 metres d'altura. Ideà un conjunt plenament integrat a la natura, conforme al concepte que Gaudí tenia de l'arquitectura com a estructura orgànica; per a Gaudí, la natura mostra les formes més idònies per a la construcció, que es reflecteixen en formes geomètriques reglades com són el paraboloide hiperbòlic, l'hiperboloide, l'helicoide i el conoide. La cripta de la Colònia Güell serví a Gaudí de banc de proves on experimentar aquestes noves solucions estructurals ideades per ell, que després va aplicar a obres com la Sagrada Família.
El recinte de la capella evoca una gruta natural. Té planta poligonal estrellada i està cobert amb una gran volta nervada irregular, recolzada damunt de quatre columnes de basalt inclinades. Darrere el presbiteri hi ha una tribuna elevada, a manera de deambulatori, que es comunica amb la sagristia. Hi ha una escala de caragol inacabada que havia de conduir al pis superior. El monocromatisme dels maons i la pedra només es veu alterat pels vitralls coloristes de les finestres, de forma hiperboloidal, en forma d'ales de papallona o de pètals de flor. La cripta té tres altars: el central projectat per Josep Maria Jujol; el de la dreta dedicat a la Verge de Montserrat, obra d'Isidre Puig i Boada; i el de l'esquerra dedicat a la Sagrada Família, obra també de Jujol. En un lateral se situa la capella del Sant Crist.
Gaudí dissenyà també el mobiliari de l'interior, uns bancs amb reclinatori col·locats de forma circular entorn de l'altar major. Destaquen tanmateix les piles d'aigua beneïda, confeccionades amb grans petxines marines procedents de les Filipines, que arribaven a mans de Gaudí de part del comte Güell, el sogre del qual, Antonio López y López, marquès de Comillas, era propietari de la Compañía Trasatlántica, que feia la ruta amb l'antiga colònia espanyola.
El 2005 la cripta de la Colònia Güell fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nella cripta del Duomo ogni capitello è diverso, le foglie d'acanto profilano lo snello calato per formare un cuscino rigonfio al di sotto dell'abaco, si allargano a formare valve di conchiglia e si uniscono a lisce foglie d'acqua per formare fasci eterogenei. Le foglie si avvolgono su se stesse come ad assecondare il vento o la corrente di un corso d'acqua. Dalle foglie sbucano teste di volpe, volti umani, esseri dal corpo di uccello, dalla coda di serpente e dalle teste di donna, di capra, di leone... è dall'anno 1100 che tutto questo esiste, sotto al Duomo.
Oggi l'ho guardato con occhi nuovi.
La consapevolezza che è rimasto tutto intatto.
CRIPTA-SEU-MANRESA-PINTURA-ART-PINTURES-FOTOS-PINTANT-BASILICA-SANTA MARIA DE L'AURORA-REIXA-ESCALES-QUADRES-COL·LECCIÓ-ARTISTA-PINTOR-ERNEST DESCALS-
Moments en el estar pintant els interiors de la Cripta de la Basílica de Santa Maria de l'Aurora, la SEU de MANRESA, les escales que permeten baixar a la Cripta i les reixes de ferro forjat, són els detalls que ens mostren un lloc bastant desconegut dins de la catedral manresana, el Pintar aquesta Col·lecció de quadres m'introdueix en els secrets més ben guardats i plens de l'atmosfera mística que podem viure dins d'aquest monument històric on es fonen l'Art Gòtic amb el Barroc. Fotografies de l'artista pintor Ernest Descals donant els darrers retocs a la pintura amb el pinzell.
La cripta de la Colònia Güell és una obra modernista d'Antoni Gaudí, construïda entre 1908 i 1915 per encàrrec de l'empresari Eusebi Güell com a edifici religiós per als seus treballadors de la Colònia Güell, situada a Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat).
El projecte de colònia obrera ideat per Güell disposava d'hospital, fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d'unes 160 hectàrees. Gaudí s'encarregà de la planimetria del conjunt, pel que comptà amb la col·laboració dels seus ajudants Francesc Berenguer i Mestres, Joan Rubió i Josep Canaleta.
La que hauria sigut església de la Colònia fou encarregada per Güell i projectada per Gaudí el 1898, encara que no es col·locà la primera pedra fins al 4 d'octubre de 1908. S'ubicà en el terreny d'una antiga masia coneguda com a Can Soler de la Torre. Lamentablement, tan sols es construí la cripta, ja que a la mort del comte Güell el 1918 els seus fills abandonaren el projecte. La cripta fou consagrada el 3 de novembre de 1915 pel bisbe de Barcelona, Enric Reig i Casanova, dedicant-se al Sagrat Cor de Jesús.
Gaudí projectà una església de planta oval de 25 × 63 metres, amb cinc naus, una central i dos més a cada costat, amb diverses torres i un cimbori de 40 metres d'altura. Ideà un conjunt plenament integrat a la natura, conforme al concepte que Gaudí tenia de l'arquitectura com a estructura orgànica; per a Gaudí, la natura mostra les formes més idònies per a la construcció, que es reflecteixen en formes geomètriques reglades com són el paraboloide hiperbòlic, l'hiperboloide, l'helicoide i el conoide. La cripta de la Colònia Güell serví a Gaudí de banc de proves on experimentar aquestes noves solucions estructurals ideades per ell, que després va aplicar a obres com la Sagrada Família.
El 2005 la cripta de la Colònia Güell fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
A l'exterior hi la nau inferior de planta aproximadament oval, anomenada popularment la cripta, el pòrtic exterior de columnes guerxes i arcs que sustenten les voltes parabolicohiperbòliques que, alhora, suporten una rampa que havia d'ésser l'escalinata principal d'accés a la nau superior, un campanar i l'escala de ponent de l'edifici.
El pòrtic de voltes de paraboloide hiperbòlic que antecedeix a la cripta és el primer lloc on Gaudí emprà aquesta estructura i primer exemple de voltes paraboloïdals a la història de l'arquitectura. El pòrtic està també decorat amb rajoles, destacant unes grans creus de Sant Andreu en forma de X. La porta d'entrada mostra a la seva part superior una composició ceràmica que representa les quatre virtuts cardinals, amb els seus corresponents símbols: la Prudència una guardiola, la Justícia una balança, la Fortalesa una armadura i un casc i la Temperància un porró i un ganivet tallant pa.
La clau de volta del pòrtic conté un crismó de la Santíssima Trinitat, amb la lletra P (de Pater) en color groc, símbol de la llum; la F (de Filius) en vermell, símbol de martiri; i la S (de Spiritus) en taronja, síntesi dels altres dos. Al llarg de la cripta destaca tanmateix la decoració amb peixos, símbol de Jesús, ja que peix en grec és "ikhthus", acrònim de Iesus Khristos Theos Uios Soter (Jesús Crist Déu Fill Salvador).
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.
Visiten micamara.es/ badajoz / Badajoz.
Naveguen en micamara.es/ para disfrutar de muchos lugares del mundo.
Amalfi Campania Italia©2014 All rights reserved
Nikon coolpix p 7100
Fotosketcher lively
Duomo
Il più celebre monumento di Amalfi è certamente il Duomo in stile arabo-siciliano ed attualmente dedicato a Sant'Andrea, patrono della città. Infatti più che di Duomo si dovrebbe parlare di complesso Cattedrale, poiché l'attuale edificio risulta da sovrapposizioni ed affiancamenti di varie chiese di varie epoche. Il primo edificio dedicato al culto cristiano, fu una chiesa paleocristiana risalente al VI secolo d.C., che, come in molti casi analoghi in tutta Italia, probabilmente sostituiva un tempio dedicato a divinità romane. Tra il VI ed il IX secolo d.C., la prima Cattedrale eretta sulla precedente paleocristiana, fu dedicata alla Santissima Maria Assunta, prima protettrice di Amalfi. La Chiesa attuale dedicata a Sant'Andrea risale al IX secolo d.C., fu costruita a fianco della precedente e comunicante con la stessa, su commissione del duca Mansone I; ad essa furono fatte aggiunte successive in epoca medievale e barocca (come il Campanile; l'altare di Sant'Andrea, con due statue del Bernini; il Chiostro del Paradiso, eretto dal vescovo Filippo Augustariccio. (from wikipedia)
La Cripta
La cripta fu costruita nel XIII sec. per volere dell’arcivescovo Matteo di Capua, per custodire le spoglie di Sant’Andrea, provenienti da Costantinopoli. Ricavata dal cortile dell’ex palazzo ducale si presenta divisa in due navate da sei colonne con volte a crociera e soffitto affrescato nel secolo successivo, con un luminoso cielo stellato. Altri affreschi di scuola giottiana Madonna in primo piano stremata dal dolore e confortata dalle pie donne e Cristo fra i ladroni mostrano un’atmosfera culturale amalfitana molto vivida nel medioevo. Durante l’epoca vicereale spagnola, la cripta fu abbellita con un ciclo di affreschi, tra cui uno ad opera dell’artista Aniello Falcone che richiamava l’arrivo nel 1208 della salma del santo patrono, diventando documento storico. L’altare di Domenico Fontana sotto il quale vi è la teca funeraria, ospita la statua bronzea del santo di Michelangelo Naccherino (allievo del Buonarroti), nonché le statue marmoree di S. Stefano e S. Lorenzo, opere di Pietro Bernini. Marmi policromi fiorentini, sui pilastri e pareti contribuiscono ad impreziosire ulteriormente la cripta.
Cathedral
At the top of a staircase, Saint Andrew's Cathedral (Duomo) overlooks the Piazza Duomo, the heart of Amalfi. The cathedral dates back to the 11th century; its interior is adorned in the late Baroque style with a nave and two aisles divided by 20 columns. The façade of the cathedral is Byzantine in style and is adorned with various paintings of saints, including a large fresco of Saint Andrew. The gold caisson ceiling has four large paintings by Andrea dell'Asta. They depict the flagellation of Saint Andrew, the miracle of Manna, the crucifixion of Saint Andrew and the Saint on the cross. From the left hand nave there is a flight of stairs which leads to the crypt. These stairs were built in 1203 for Cardinal Pietro Capuano, who, on 18 May 1208, brought Saint Andrew's remains to the cathedral from Constantinople. The bronze statue of Saint Andrew in the cathedral was sculpted by Michelangelo Naccherino, a pupil of Michelangelo; also present are Pietro Bernini marble sculptures of St. Stephen and St. Lawrence. In 1206, Saint Andrew's relics were brought to Amalfi from Constantinople by the Pietro Capuano following the Sack of Constantinople (an event of the 4th Crusade) after the completion of the town's cathedral. The cathedral contains a tomb in its crypt that it maintains still holds a portion of the relics of the apostle. A golden reliquary which originally housed his skull and another one used for processions through Amalfi on holy days can also be seen. (from wikipedia)
The Crypt
The crypt was built in the 13th century. at the behest of Archbishop Matteo di Capua, to house the remains of St. Andrew from Constantinople. Derived from the courtyard of the former Ducal Palace is divided into two aisles by six columns with vaulted ceilings and frescoed ceiling in the next century, with a bright sky. Other frescoes by giottiana Madonna school featured exhausted by pain and comforted by the pious women and Christ among the robbers show cultural atmosphere very vivid Amalfi in the middle ages. During the Viceregal period in Spain, the crypt was decorated with a cycle of frescoes, including one by the artist Aniello Falcone that recalled the arrival in 1208 of the body of the Patron Saint, becoming historical document. The altar of Domenico Fontana under which there is the burial shrine, home to the bronze statue of the Saint by Michelangelo Naccherino (a pupil of Michelangelo) as well as the marble statues of St. Stephen and St. Lorenzo, works by Pietro Bernini. Polychrome marbles fiorentini, pillars and walls contribute to further enhance the cry
Ángel J.Torres 2010 © Todos los derechos reservados. © All rights reserved
Jeremías Ghost, así se llamaba la entidad, era cordial y pronto entablamos amistad. Bajo la luz de las vidrieras me ilustró de los usos y costumbres del lado en el ahora habitaba.
- Desengáñate Ángel, allí también hay intrigas de palacio y hasta lucha de clases. La realidad es igual de dura en todos los universos que me han sido dados a conocer.
Salimos a la calle y la gente me miraba extrañado al oírme hablar con aquel ente invisible. Nos fuimos a comer a un restaurante italiano y nos salió barato, pues picaba impunemente de los platos de la clientela. Más tarde me pidió que lo devolviera a la cripta donde moraba, pues se le terminaba el tiempo que la Fuerza le había concedido.
Parecia el escenario de en busca del arca perdida o algo asi, no podia perder la oportunidda, y por una vez que no me prohibian sacar el tripode en la iglesia, aproveché la ocasión.
La cripta de la Colonia Güell, obra de Antoni Gaudí, construida entre 1898 y 1914 por encargo del empresario Eusebi Güell
Selección de intervenciones del Consorcio de Toledo
Autor: José María Moreno Santiago
Coleccionista o propietario: José María Moreno Santiago
Cripta de la Catedral
DO NOT use my pictures without my written permission, these images are under copyright. Contact me if you want to buy or use them. CarloAlessio77© All rights reserved
Please don't use this image on websites, blogs or other media without my explicit permission. © All rights reserved
Visiten micamara.es/ badajoz / Badajoz.
Naveguen en micamara.es/ para disfrutar de muchos lugares del mundo.
Cripta de la Colònia Güell
1908-1915
Architects: Antoni Plàcid Guillem Gaudí i Cornet, Josep Maria Jujol i Gibert
La cripta de la Colònia Güell és una obra modernista d'Antoni Gaudí, construïda entre 1908 i 1915 per encàrrec de l'empresari Eusebi Güell com a edifici religiós per als seus treballadors de la Colònia Güell, situada a Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat).
El projecte de colònia obrera ideat per Güell disposava d'hospital, fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d'unes 160 hectàrees. Gaudí s'encarregà de la planimetria del conjunt, pel que comptà amb la col·laboració dels seus ajudants Francesc Berenguer i Mestres, Joan Rubió i Josep Canaleta.
La que hauria sigut església de la Colònia fou encarregada per Güell i projectada per Gaudí el 1898, encara que no es col·locà la primera pedra fins al 4 d'octubre de 1908. S'ubicà en el terreny d'una antiga masia coneguda com a Can Soler de la Torre. Lamentablement, tan sols es construí la cripta, ja que a la mort del comte Güell el 1918 els seus fills abandonaren el projecte. La cripta fou consagrada el 3 de novembre de 1915 pel bisbe de Barcelona, Enric Reig i Casanova, dedicant-se al Sagrat Cor de Jesús.
Gaudí projectà una església de planta oval de 25 × 63 metres, amb cinc naus, una central i dos més a cada costat, amb diverses torres i un cimbori de 40 metres d'altura. Ideà un conjunt plenament integrat a la natura, conforme al concepte que Gaudí tenia de l'arquitectura com a estructura orgànica; per a Gaudí, la natura mostra les formes més idònies per a la construcció, que es reflecteixen en formes geomètriques reglades com són el paraboloide hiperbòlic, l'hiperboloide, l'helicoide i el conoide. La cripta de la Colònia Güell serví a Gaudí de banc de proves on experimentar aquestes noves solucions estructurals ideades per ell, que després va aplicar a obres com la Sagrada Família.
El 2005 la cripta de la Colònia Güell fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
El recinte de la capella evoca una gruta natural. Té planta poligonal estrellada i està cobert amb una gran volta nervada irregular, recolzada damunt de quatre columnes de basalt inclinades. Darrere el presbiteri hi ha una tribuna elevada, a manera de deambulatori, que es comunica amb la sagristia. Hi ha una escala de caragol inacabada que havia de conduir al pis superior. El monocromatisme dels maons i la pedra només es veu alterat pels vitralls coloristes de les finestres, de forma hiperboloidal, en forma d'ales de papallona o de pètals de flor. La cripta té tres altars: el central projectat per Josep Maria Jujol; el de la dreta dedicat a la Verge de Montserrat, obra d'Isidre Puig i Boada; i el de l'esquerra dedicat a la Sagrada Família, obra també de Jujol. En un lateral se situa la capella del Sant Crist.
Gaudí dissenyà també el mobiliari de l'interior, uns bancs amb reclinatori col·locats de forma circular entorn de l'altar major. Destaquen tanmateix les piles d'aigua beneïda, confeccionades amb grans petxines marines procedents de les Filipines, que arribaven a mans de Gaudí de part del comte Güell, el sogre del qual, Antonio López y López, marquès de Comillas, era propietari de la Compañía Trasatlántica, que feia la ruta amb l'antiga colònia espanyola.
La cripta de Leyre no es una cripta al uso. No llega a ser subterránea ni hay evidencias de que se haya destinado nunca a ser un lugar de enterramiento. Destaca por sus dimensiones y altura, así como por sus grandes capiteles, que se alzan sobre pequeñas columnas.
Fue construida para nivelar el terreno donde se alzaría la iglesia y servir como cimiento a la misma. Es de forma cuadrada siguiendo la forma de la cabecera del templo, por lo que dispone de tres ábsides circulares y cuatro naves iguales cubiertas por bóvedas de cañón. Una de ellas es más reciente que el resto, al estar en ese lugar la escalera que comunicaba la iglesia con la cripta. Se construyó en piedra caliza con cuarzo y hierro, lo que le ha dado una resistencia que le ha permitido su buen estado de conservación.
La cripta fue concebida con tres naves. Sin embargo, la nave central se dividió finalmente en dos por la arcada axial central, resultando en las cuatro naves que ahora se pueden admirar. Esta modificación influyó en el diseño del ábside central.
Los grandes capiteles son los que mantienen el peso de la cabecera del templo. Son todos diferentes entre sí, tanto en tamaño como en motivo de decoración. Algunos llevan enormes cimacios y van formando un bosque de pilares de triple codillo y de perpiaños peraltadísimos que refuerzan naves abovedadas. La decoración es muy sencilla, basándose en temas animales y geométricos. La cripta, junto a la iglesia, fue consagrada en 1057.
es.wikipedia.org/wiki/Monasterio_de_Leyre
The crypt of Leyre is not a typical crypt. It does not become underground, nor is there evidence that it was ever intended to be a burial site. It stands out for its dimensions and height, as well as for its large capitals, which are raised on small columns.
It was built to level the ground where the church would stand and serve as its foundation. It is square in shape following the shape of the head of the temple, so it has three circular apses and four identical naves covered by barrel vaults. One of them is more recent than the rest, since the staircase that communicated the church with the crypt is in that place. It was built in limestone with quartz and iron, which has given it a resistance that has allowed it to be in good condition.
The crypt was conceived with three naves. However, the central nave was eventually divided in two by the central axial arcade, resulting in the four naves that can now be admired. This modification influenced the design of the central apse.
The large capitals are those that maintain the weight of the head of the temple. They are all different from each other, both in size and decoration motif. Some carry huge ceilings and form a forest of triple knuckle pillars and very high perpianos that reinforce vaulted naves. The decoration is very simple, based on animal and geometric themes. The crypt, next to the church, was consecrated in 1057.
En micamara.es/turquia/ visita TURQUÍA.
Navega en micamara.es/fotos-por-paises/ para encontrar: arte, historia, folclore, naturaleza, fauna, flora de muchos lugares del mundo.