View allAll Photos Tagged lliure
UOC / David Campos
David Megías, Juan Tomás García, Jesús M. González Barahona, Pekka Himanen, Manuel Castells i Josep Fígols a la reunió del Comitè científic assessor del Màster Internacional en Programari Lliure de la Universitat Oberta de Catalunya. Barcelona, 18 de maig de 2004.
David Megías, Juan Tomás García, Jesús M. González Barahona, Pekka Himanen, Manuel Castells y Josep Fígols en la reunión del Comité científico asessor del Máster Internacional en Software Libre de la Universitat Oberta de Catalunya. Barcelona, 18 de mayo de 2004.
El caganer és una figura dels pessebres de Catalunya i el País Valencià, sovint amagada en un racó, darrere d'un arbust, on fa les seves necessitats a l'aire lliure. Vestit, generalment, amb camisa blanca, pantalons foscos, faixa i barretina vermelles, sovint fumant amb pipa. L'home que caga, l'home que fa les seves necessitats són altres noms que se li han atribuït.
Actualment representa individus molt variats com ara polítics, guàrdies civils, reis mags, pare noel, monges, pastors, jugadors del Barça o l'Espanyol, bruixes, negres, legionaris romans o bombers sense deixar d'estar en la seva posició característica. El pagès no ha deixat però de ser la forma més popular.
L'origen sembla que se situa entre el canvi dels segles XVII i XVIII, en ple Barroc, un moviment cultural i artístic que es caracteritzava per un realisme exagerat. Llavors no era només en el Pessebre sinó que s'ha trobat en rajoles que el representen explicant històries. Els caganers apareixen ja als pessebres catalans a finals del segle XVII, encara que no es van fer populars del tot fins al XIX. Ara, de bon principi la figura del caganer no era exclusiva del pessebre.
En l'àmbit catalanoparlant només pot trobar-se a Catalunya i al País Valencià. També se'n pot trobar a les illes Canàries. Tant a Portugal com a la regió de Múrcia com utilitzen figures semblants com són el cagador i el cagón, respectivament.
Encara que no es conegui amb exactitud quina és la raó en col·locar una figura cagant, es creu que el caganer, amb les seves femtes fertilitza la terra, pel que se'l considera un símbol de prosperitat i bona sort per l'any vinent. La tradició del caganer està ben acceptada per l'església. La gent deia que amb les seves femtes abonava la terra i així la fertilitzava per l'any vinent. Amb ell hi havia la salut i la tranquil·litat de cos i ànima que cal per muntar el pessebre, amb el goig i l'alegria que comporta el Nadal a la llar. Col·locar aquesta figura al Pessebre porta bona sort i alegria; si no es col·loca, comporta desventures.
Curiosament, el caganer no és l'únic personatge nadalenc típic dels Països Catalans que defeca. Existeix una altra antiga tradició, el Tió, un tronc d'arbre que els nens escullen i que és portat al menjador de la sala. És cobert per una manta perquè no passi fred i és alimentat fins el dia de Nadal, on els nens i nenes de la casa, tot cantant-li típiques cançons de Catalunya, li donen cops amb un bastó perquè "cagui" neules, torrons, dolços i llaminadures.
-------
A Caganer is a small statue found in Catalonia, in neighbouring areas with Catalan culture such as Andorra, and in other parts of Spain, Portugal and Italy. The figure is depicted in the act of defecation.
In Catalonia, as well as in Spain and in most of Italy and Southern France, traditional Christmas decorations consist of a large model of the city of Bethlehem, similar to the Nativity scenes of the English-speaking world but encompassing the entire city rather than just the typical manger scene. The caganer is a particular feature of modern Catalan nativity scenes, and is also found in other parts of Spain and southwestern Europe, including Salamanca, Murcia (cagones), Naples (cacone or pastore che caca) and Portugal (cagões). Accompanying Mary, Joseph, Jesus, the Shepherds and company, the caganer is often tucked away in a corner of the model, typically nowhere near the manger scene.
Possible reasons for placing a man who is in the act of excreting waste in a scene which is widely considered holy include:
Tradition.
Perceived humor.
A fun spectacle, especially for children.
The Caganer, by creating feces, is fertilizing the Earth. However, this is probably an a posteriori explanation, and few cite this reason for including the Caganer in the Nativity scene.
The Caganer represents the equality of all people: regardless of status, race, or gender, everyone shits.
Increased naturalism of an otherwise archetypal (thus idealised) story, so that it is more believable, taken literally and seriously.
The idea that God will manifest himself when he is ready, without regard for whether we human beings are ready or not.
The caganer reinforces that the infant Jesus is God in human form, with all that being human implies.
The exact origin of the Caganer is lost, but the tradition has existed since the 17th century. An Iberian votive deposit was found near Tornabous in the Urgell depicting a holy Iberian warrior defecating on his falcata. This started a short lived series of polemics between the Institut d'Estudis Catalans and the Departament d'Arqueologia in the Conselleria de Cultura of the Generalitat de Catalunya as to whether that can be regarded as a proto-caganer (which would place the origin of this tradition far earlier than previously thought) or just a pre-combat ritual.
Originally, the Caganer was portrayed as a Catalan peasant wearing a traditional hat called a barretina — a red stocking hat with a black band.
The practice is tolerated by the local Catholic church. Caganers are easiest to find before Christmas in holiday markets, like the one in front of the Cathedral of Santa Eulalia, which has tables and tables of caganers. Caganers have even been featured in art exhibits.
The caganer is not the only defecating character in the Catalan Christmas tradition—another is the Tió de Nadal, which also makes extensive use of the image of human waste production. Other mentions of feces and defecation are common in Catalan folklore, indeed, one popular Catalan phrase before eating says "menja bé, caga fort i no tinguis por a la mort!" (Eat well, shit strong and don't be afraid of death!).
-------
Un caganer es una figura de una persona defecando que se suele colocar en los belenes, como tradición en Cataluña y en la Comunidad Valenciana. También es frecuente esta figura en los belenes de las islas Canarias como puede verse en un belén de Tazacorte, isla de La Palma. En otros puntos de la Península Ibérica, Portugal y Región de Murcia, existen los personajes belenísticos semejantes del cagador y cagón respectivamente.
Se cree que el origen de esta tradición se sitúa en el siglo XVIII. Tradicionalmente, el caganer era un campesino ataviado con la indumentaria tradicional catalana (faja y barretina). Más modernamente se han realizado todo tipo de versiones del caganer, utilizando a menudo la imagen de personajes populares como políticos o deportistas.
Generalmente, esta figura se sitúa en un rincón apartado del belén, intentando que no quede en un lugar destacado. Aunque no se conoce con exactitud cual es la razón para colocar una figura defecando, se cree que el caganer con sus heces fertiliza la Tierra, por lo que se le considera un símbolo de prosperidad y buena suerte para el año siguiente. La tradición del caganer está aceptada plenamente por la Iglesia.
La gente decía que con sus heces abonaba la tierra y así la fertilizaba para el año siguiente. Con él había la salud y tranquilidad de cuerpo y alma que hace falta para montar el pesebre, con el gozo y alegría que comporta la Navidad en el hogar. Colocar esta figura en el Belén, traía suerte y alegría; no hacerlo comportaba desventura.
Últimamente se venden en el comercio figuras de caganers con imágenes de personajes famosos.
Curiosamente, el caganer no es el único personaje navideño típicamente catalán que defeca. Existe otra tradición, el Tió, un tronco de árbol al que los niños sacuden la noche antes de Navidad. Al ritmo de los golpes y de la canción que los niños le dedican el Tió les recompensa "evacuando" dulces y golosinas.
Caganers.
El caganer és una figura dels pessebres de Catalunya i el País Valencià, sovint amagada en un racó, darrere d'un arbust, on fa les seves necessitats a l'aire lliure. Vestit, generalment, amb camisa blanca, pantalons foscos, faixa i barretina vermelles, sovint fumant amb pipa. L'home que caga, l'home que fa les seves necessitats són altres noms que se li han atribuït.
Actualment representa individus molt variats com ara polítics, guàrdies civils, reis mags, pare noel, monges, pastors, jugadors del Barça o l'Espanyol, bruixes, negres, legionaris romans o bombers sense deixar d'estar en la seva posició característica. El pagès no ha deixat però de ser la forma més popular.
L'origen sembla que se situa entre el canvi dels segles XVII i XVIII, en ple Barroc, un moviment cultural i artístic que es caracteritzava per un realisme exagerat. Llavors no era només en el Pessebre sinó que s'ha trobat en rajoles que el representen explicant històries. Els caganers apareixen ja als pessebres catalans a finals del segle XVII, encara que no es van fer populars del tot fins al XIX. Ara, de bon principi la figura del caganer no era exclusiva del pessebre.
En l'àmbit catalanoparlant només pot trobar-se a Catalunya i al País Valencià. També se'n pot trobar a les illes Canàries. Tant a Portugal com a la regió de Múrcia com utilitzen figures semblants com són el cagador i el cagón, respectivament.
Encara que no es conegui amb exactitud quina és la raó en col·locar una figura cagant, es creu que el caganer, amb les seves femtes fertilitza la terra, pel que se'l considera un símbol de prosperitat i bona sort per l'any vinent. La tradició del caganer està ben acceptada per l'església. La gent deia que amb les seves femtes abonava la terra i així la fertilitzava per l'any vinent. Amb ell hi havia la salut i la tranquil·litat de cos i ànima que cal per muntar el pessebre, amb el goig i l'alegria que comporta el Nadal a la llar. Col·locar aquesta figura al Pessebre porta bona sort i alegria; si no es col·loca, comporta desventures.
Curiosament, el caganer no és l'únic personatge nadalenc típic dels Països Catalans que defeca. Existeix una altra antiga tradició, el Tió, un tronc d'arbre que els nens escullen i que és portat al menjador de la sala. És cobert per una manta perquè no passi fred i és alimentat fins el dia de Nadal, on els nens i nenes de la casa, tot cantant-li típiques cançons de Catalunya, li donen cops amb un bastó perquè "cagui" neules, torrons, dolços i llaminadures.
-------
A Caganer is a small statue found in Catalonia, in neighbouring areas with Catalan culture such as Andorra, and in other parts of Spain, Portugal and Italy. The figure is depicted in the act of defecation.
In Catalonia, as well as in Spain and in most of Italy and Southern France, traditional Christmas decorations consist of a large model of the city of Bethlehem, similar to the Nativity scenes of the English-speaking world but encompassing the entire city rather than just the typical manger scene. The caganer is a particular feature of modern Catalan nativity scenes, and is also found in other parts of Spain and southwestern Europe, including Salamanca, Murcia (cagones), Naples (cacone or pastore che caca) and Portugal (cagões). Accompanying Mary, Joseph, Jesus, the Shepherds and company, the caganer is often tucked away in a corner of the model, typically nowhere near the manger scene.
Possible reasons for placing a man who is in the act of excreting waste in a scene which is widely considered holy include:
Tradition.
Perceived humor.
A fun spectacle, especially for children.
The Caganer, by creating feces, is fertilizing the Earth. However, this is probably an a posteriori explanation, and few cite this reason for including the Caganer in the Nativity scene.
The Caganer represents the equality of all people: regardless of status, race, or gender, everyone shits.
Increased naturalism of an otherwise archetypal (thus idealised) story, so that it is more believable, taken literally and seriously.
The idea that God will manifest himself when he is ready, without regard for whether we human beings are ready or not.
The caganer reinforces that the infant Jesus is God in human form, with all that being human implies.
The exact origin of the Caganer is lost, but the tradition has existed since the 17th century. An Iberian votive deposit was found near Tornabous in the Urgell depicting a holy Iberian warrior defecating on his falcata. This started a short lived series of polemics between the Institut d'Estudis Catalans and the Departament d'Arqueologia in the Conselleria de Cultura of the Generalitat de Catalunya as to whether that can be regarded as a proto-caganer (which would place the origin of this tradition far earlier than previously thought) or just a pre-combat ritual.
Originally, the Caganer was portrayed as a Catalan peasant wearing a traditional hat called a barretina — a red stocking hat with a black band.
The practice is tolerated by the local Catholic church. Caganers are easiest to find before Christmas in holiday markets, like the one in front of the Cathedral of Santa Eulalia, which has tables and tables of caganers. Caganers have even been featured in art exhibits.
The caganer is not the only defecating character in the Catalan Christmas tradition—another is the Tió de Nadal, which also makes extensive use of the image of human waste production. Other mentions of feces and defecation are common in Catalan folklore, indeed, one popular Catalan phrase before eating says "menja bé, caga fort i no tinguis por a la mort!" (Eat well, shit strong and don't be afraid of death!).
-------
Un caganer es una figura de una persona defecando que se suele colocar en los belenes, como tradición en Cataluña y en la Comunidad Valenciana. También es frecuente esta figura en los belenes de las islas Canarias como puede verse en un belén de Tazacorte, isla de La Palma. En otros puntos de la Península Ibérica, Portugal y Región de Murcia, existen los personajes belenísticos semejantes del cagador y cagón respectivamente.
Se cree que el origen de esta tradición se sitúa en el siglo XVIII. Tradicionalmente, el caganer era un campesino ataviado con la indumentaria tradicional catalana (faja y barretina). Más modernamente se han realizado todo tipo de versiones del caganer, utilizando a menudo la imagen de personajes populares como políticos o deportistas.
Generalmente, esta figura se sitúa en un rincón apartado del belén, intentando que no quede en un lugar destacado. Aunque no se conoce con exactitud cual es la razón para colocar una figura defecando, se cree que el caganer con sus heces fertiliza la Tierra, por lo que se le considera un símbolo de prosperidad y buena suerte para el año siguiente. La tradición del caganer está aceptada plenamente por la Iglesia.
La gente decía que con sus heces abonaba la tierra y así la fertilizaba para el año siguiente. Con él había la salud y tranquilidad de cuerpo y alma que hace falta para montar el pesebre, con el gozo y alegría que comporta la Navidad en el hogar. Colocar esta figura en el Belén, traía suerte y alegría; no hacerlo comportaba desventura.
Últimamente se venden en el comercio figuras de caganers con imágenes de personajes famosos.
Curiosamente, el caganer no es el único personaje navideño típicamente catalán que defeca. Existe otra tradición, el Tió, un tronco de árbol al que los niños sacuden la noche antes de Navidad. Al ritmo de los golpes y de la canción que los niños le dedican el Tió les recompensa "evacuando" dulces y golosinas.
Manifestació "Som una nació, tenim dret a decidir" 10 de juliol de 2010 (Barcelona, Països Catalans).
Els dies 25 i 26 de juliol i 1, 8 i 15 d’agost es programaran 9 concerts a l'aire lliure, gratuïts al passeig de la Ribera a l’altura de l’estàtua d'El Greco de 20 a 22 hores, amb artistes de Sitges.
www.visitsitges.com/ca/sitges-news/5918-concerts-a-l-aire...
"No podem ser lliures si els altres són esclaus."
Ensenyament lliure, ahir i avui. Pere Solà és catedràtic d’Història de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i especialitzat en cultura popular, associacionisme i pedagogia llibertària. Al seu domicili del barri de la Sagrera repassa els fonaments teòrics de l’educació lliure, per analitzar seguidament el context actual de l’aprenentatge capitalista basat en la productivitat i la competència. S'aborda també com el Pla Bolonya sacrifica el coneixement científic en pro del benefici mercantil o la necessitat de crear una xarxa comunitària i un espai de trobada de totes les iniciatives d'educació llibertària.
1. PREGUNTA: Quan i com et comences a interessar per la pedagogia llibertària? Hi té alguna relació el fet d’haver militant políticament durant la teva etapa com a estudiant universitari?
PERE SOLÀ: Bé, és tot un procés. La meva generació està formada acadèmicament durant l’etapa franquista, on hi havia dues línies de pensament imperants. Una era la del cristianisme progressista, que bevia de l’entusiasme del concili Vaticà II de Joan XXIII, i l’altre, antagònica, era la línia de pensament marxista dominant a l’esquerra universitària entre tots els estudiants més contestataris. A la dècada dels seixanta aquest xoc es vivia amb moltíssima intensitat, i destacava entre d’altres la figura d’en Manuel Sacristán. Després de participar a la Caputxinada, vaig residir a París del 1968 al 72. Fou una etapa molt calenta, just després del Maig del 68, de gran agitació política. Sobre la cultura anarquista en sabia ben poc, tan sols el que deien llibres i manuals, els quals escassejaven... Un cop a la capital francesa vaig entrar als cercles de pensament crític parisencs, i poc a poc m’hi vaig trobar immers. A la Sourbone vaig especialitzar-me en psicologia social i pedagogia, que sempre m’havia interessat.
2. PREGUNTA: De quines bases teòriques sorgeix el paradigma de la pedagogia llibertària, i quines ruptures proposen amb els dogmes imperants?
PERE SOLÀ: Les dues grans línies són la llibertat, tant individual com col·lectiva i la igualtat, i per tant la justícia social. Qui primer assenta les bases amb claredat d’aquests dos eixos és Jean Jaques Rousseau, filòsof de Ginebra de cultura protestant, format a França. El 1762 escriu dos tractats clau, “El contracte social” i “Emili”, on argumenta i exposa de forma clara les idees que comento: igualtat i justícia. El problema és la mala interpretació, intencionada o no, que se n’ha fet de la seva obra, i el gran nombre de pensadors que advoquen per la reducció màxima dels poders estatals i on es basen els dogmes neoliberals actuals. I el gran nombre de crítics amb aquestes línies de pensament, com Richard Goodwin o Steiner. Per altra banda hi ha també tota la tradició del Socialisme Utòpic, molt enriquidora en relació a la pedagogia de la llibertat, per exemple amb el pensador francès Charles Fourier. Ell va introduir la idea que en la pedagogia lliure s’ha de tenir molt en compte també la tendència humana a la felicitat i al plaer, en relació a les pulsions eròtiques i en la formulació del bon viure. Tenim també tota l’aportació del socialisme democràtic, del sindicalisme o del cooperativisme. Autors com Robert Owen, que enriqueixen aquesta idea de la pedagogia de la llibertat, o Leo Tolstoi. Aquest últim es mereix un capítol a part, és un geni. A mitjans del segle XIX planteja ja el que serà després la primavera de l’educació nova. Presenta, amb les seves propietats, el fer una pedagogia lliure en un règim de coeducació entre nens i nenes, a mitjans del segle XIX.
3. PREGUNTA: Com hi incloem l’exaltació de la idea del col·lectiu amb la qüestió pedagògica?
PERE SOLÀ: La tensió col·lectiu – individu és clau. De les aportacions de Piotr Kropotkin o Élisée Reclus se’n destil·la la idea de que sols no ens podem salvar. Cal entendre aquesta màxima, presentada fa segles. L’individu, en singular, no es pot salvar. Requereix de la comunitat i del col·lectiu, de l’ajuda mútua, del posar en comú, de l’ideal de la solidaritat. En síntesi i citant a Mijaíl Bakunin, entendre que no podem ser lliures si els altres són esclaus. Actualment ens enfrontem a una gran crisi, no tan sols econòmica: ens trobem en un context de civilització europea amb problemes greus, i amb unes idees d’ordre molt interioritzades.
4. PREGUNTA: Què entenem per pedagogia llibertària?
PERE SOLÀ: La pedagogia llibertària és la pedagogia correctament entesa. És una orientació que té com a eix central la llibertat de l’infant, el respecte dels seus drets, i té com a objectiu i horitzó la plena igualtat i, per tant, la justícia social. Com hem comentat, llibertat individual i col·lectiva per una banda, i igualtat i justícia social, per l’altra. No hi ha llibertat sense justícia social, ni justícia social autèntica sense llibertat. Per tant, no pots igualar les classes socials com es va pretendre amb el socialisme real si no tens en compte la importància que tenen els drets humans elementals. Bakunin afirmava que la vertadera pedagogia és la vida en sí mateixa, però penso que en relació a la pedagogia, l’adjectiu “llibertària” arriba un moment en que ja no cal. Hi ha bona i mala pedagogia, i la bona és la llibertària per naturalesa. El concepte de llibertat o de justícia, la no diferenciació de classes en un espai escolar i en l’educació, l’escola com a espai d’integració d’estrats socials, el que fa ja vuitanta anys en deien l’Escola Unificada. En conjunt, tot això forma part d’un concepte de bona pedagogia que evidentment suposa que no segrega entre grups socials diferenciats per la possessió o no de capital. Cal tenir present que l’esquema de les classes dirigents capitalistes sempre és precisament l’oposat a aquest: una bona educació per nosaltres, i per la resta una educació útil. Útil per a nosaltres, classes dominants, i no per a ells. I aquest fet es tradueix en posseir una mà d’obra formada que executi.
5. PREGUNTA: Tan sols trobem aplicacions de metodologies llibertàries en els espais inicials d’educació, ni en secundària ni en espais superiors. I amb el Pla Bolonya les usuàries som simplement consumidores que estem essent produïdes per tal que el dia de demà siguis acceptada en el “mercat”. Quin és l’estat de la qüestió actual?
PERE SOLÀ: Tot depèn de l’acord i del plantejament del que partim. El fet és que és difícil, perquè el sistema educatiu està molt mediatitzat per a tots els poders fàctics, i més pel poder de l’Estat. En un context on lleis i decrets monopolitzen l’ensenyament, aquest no pot ser lliure. L’aberració és a nivell global. A Sao Paulo es plantegen suprimir l’espai de recreació, el patí, a una escola pública amb arguments basats en la productivitat. La capacitat estatal de legislar en espais pretesament públics, quan els interessos estan monopolitzats pel capital, provoca aberracions d’aquest estil. A nivell universitari, a Europa la qüestió ens ve de nou, perquè hem tingut durant molt de temps, i sobretot a les universitats, un sistema generós amb la importància de la recerca, per exemple. Quan estava realitzant la meva tesi no hi havia una limitació temporal lligada a una beca o a una ajuda econòmica. Això actualment és impensable. Avui en dia estàs collat per unes necessitats que són conseqüència d’aquests paràmetres productius, i amb el sistema de Bolonya aquesta tendència s’ha disparat. És una tendència amb dos grans elements: Productivitat i competència, i evidentment el resultat és decebedor, que potser pot funcionar en termes mercantils però en termes de producció científica no. Succeeix també en altres parts del món. Com et comentava, al Brasil s’ofereixen tesis doctorals exprés, en un temps determinat i amb la posterior beca per venir a Europa. Segons la majoria dels meus contactes, però, a l’acabar l’experiència europea es queden amb uns elements molt superficials degut al poc temps material disponible i a que les ajudes econòmiques estan lligades a aquests paràmetres de productivitat.
6. PREGUNTA: Què me’n dius dels models de pedagogia alternativa i pretesament progressista, però per classes benestants? Cal realitzar autocrítica?
PERE SOLÀ: Sí, no és tant una qüestió d’una escola determinada, o d’un tipus d’escola, sinó que la qüestió és sistèmica. I sí, hi ha un tipus d’escoles i de classes socials que poden gaudir d’aquesta millor educació, que precisament acaba servint per reproduir desigualtats de classe. Una de les coses que ens hauríem de preguntar és com és que si estem convençuts de la bondat d’aquest tipus de pedagogia, llibertària, per què no es generalitza? Per què queden atomitzades en els exemples com els de Paideia o en moviments socials? L’entorn és hostil i hi ha moltíssima pressió. Ens podem trobar docents i gents que estigui d’acord amb aquestes tesis, però no hi ha xarxa teixida. No hi ha un moviment concentrat. Per començar no hi ha un centre de formació o unes ciències de l’educació que vagin en aquest sentit ni que proposin, per exemple, corregir en l’espai secundari i superior aquesta tendència productivista i competitiva. Tampoc veus, i la nostra universitat n’és un clar exemple, que es faci una crítica del saber, tant pur com aplicat, a la universitat. No hi ha un moviment de crítica de l’ús que se’n fa de les ciències. Aleshores, això explica que la gent que surt formada de la universitat tampoc s’hi dediqui a realitzar aquesta crítica o a treballar per al canvi de model, ja que tampoc ha tingut la formació adequada.
7. PREGUNTA: I és en base a aquest anàlisi, decideixes presentar-te a les eleccions de 2012 en una candidatura com a rector de la Universitat Autònoma de Barcelona?
PERE SOLÀ: Clar, una de les coses que hi havia en el nostre programa era afavorir aquesta reflexió, afavorir per exemple els ponts de contacte entre facultats de ciències i humanístiques. El capítol de les eleccions va ser curiós, perquè la nostra candidatura va guanyar clarament entre l’estudiantat, però per ponderació de vots de personal docent i d’investigació vam perdre. No he vist que s’hagi repetit en d’altres universitats: una polarització això, que trenqués amb candidatures de base neoliberal, un plantejament com el nostre, més en la línia d’aquesta praxis política compromesa... Va ser una experiència maca, i ens vam sentir molt recolzats pel moviment estudiantil. El que em sap greu és que no hagi tingut més continuïtat. Intentar mantenir després viva la flama del que havia suposat la unió de tots aquests col·lectius. Com que hi ha tants grups, cadascú fa la seva guerra. Com deia un company de la candidatura, després de les eleccions tothom va tornar a les seves Termopiles particulars.
8. PREGUNTA: Així doncs, quin és el següent pas?
PERE SOLÀ: És complicadíssim canviar les regles de joc, podem tenir un anàlisi clar i crític, però canviar imaginaris col·lectius és complicat. La rigidesa de l’Espai Europeu d’Educació Superior (el Pla Bolonya), els valors sobre els quals s’edifica i el què proposa, la falta de pensament crític, que el focus estigui centrat en els resultats i en la producció, sense tenir una visió àmplia de les necessitats humanes... El que convé és una plataforma àmplia, que no té perquè ni dir-se llibertària, on convergeixin tots els pensaments humanistes i crítics, partidaris d’una alternativa cultural en sí mateixa pedagògica. El canvi pedagògic ha d’anar acompanyat d’un canvi de valors i de praxis, no es pot produir una cosa sense l’altre.
El caganer és una figura dels pessebres de Catalunya i el País Valencià, sovint amagada en un racó, darrere d'un arbust, on fa les seves necessitats a l'aire lliure. Vestit, generalment, amb camisa blanca, pantalons foscos, faixa i barretina vermelles, sovint fumant amb pipa. L'home que caga, l'home que fa les seves necessitats són altres noms que se li han atribuït.
Actualment representa individus molt variats com ara polítics, guàrdies civils, reis mags, pare noel, monges, pastors, jugadors del Barça o l'Espanyol, bruixes, negres, legionaris romans o bombers sense deixar d'estar en la seva posició característica. El pagès no ha deixat però de ser la forma més popular.
L'origen sembla que se situa entre el canvi dels segles XVII i XVIII, en ple Barroc, un moviment cultural i artístic que es caracteritzava per un realisme exagerat. Llavors no era només en el Pessebre sinó que s'ha trobat en rajoles que el representen explicant històries. Els caganers apareixen ja als pessebres catalans a finals del segle XVII, encara que no es van fer populars del tot fins al XIX. Ara, de bon principi la figura del caganer no era exclusiva del pessebre.
En l'àmbit catalanoparlant només pot trobar-se a Catalunya i al País Valencià. També se'n pot trobar a les illes Canàries. Tant a Portugal com a la regió de Múrcia com utilitzen figures semblants com són el cagador i el cagón, respectivament.
Encara que no es conegui amb exactitud quina és la raó en col·locar una figura cagant, es creu que el caganer, amb les seves femtes fertilitza la terra, pel que se'l considera un símbol de prosperitat i bona sort per l'any vinent. La tradició del caganer està ben acceptada per l'església. La gent deia que amb les seves femtes abonava la terra i així la fertilitzava per l'any vinent. Amb ell hi havia la salut i la tranquil·litat de cos i ànima que cal per muntar el pessebre, amb el goig i l'alegria que comporta el Nadal a la llar. Col·locar aquesta figura al Pessebre porta bona sort i alegria; si no es col·loca, comporta desventures.
Curiosament, el caganer no és l'únic personatge nadalenc típic dels Països Catalans que defeca. Existeix una altra antiga tradició, el Tió, un tronc d'arbre que els nens escullen i que és portat al menjador de la sala. És cobert per una manta perquè no passi fred i és alimentat fins el dia de Nadal, on els nens i nenes de la casa, tot cantant-li típiques cançons de Catalunya, li donen cops amb un bastó perquè "cagui" neules, torrons, dolços i llaminadures.
-------
A Caganer is a small statue found in Catalonia, in neighbouring areas with Catalan culture such as Andorra, and in other parts of Spain, Portugal and Italy. The figure is depicted in the act of defecation.
In Catalonia, as well as in Spain and in most of Italy and Southern France, traditional Christmas decorations consist of a large model of the city of Bethlehem, similar to the Nativity scenes of the English-speaking world but encompassing the entire city rather than just the typical manger scene. The caganer is a particular feature of modern Catalan nativity scenes, and is also found in other parts of Spain and southwestern Europe, including Salamanca, Murcia (cagones), Naples (cacone or pastore che caca) and Portugal (cagões). Accompanying Mary, Joseph, Jesus, the Shepherds and company, the caganer is often tucked away in a corner of the model, typically nowhere near the manger scene.
Possible reasons for placing a man who is in the act of excreting waste in a scene which is widely considered holy include:
Tradition.
Perceived humor.
A fun spectacle, especially for children.
The Caganer, by creating feces, is fertilizing the Earth. However, this is probably an a posteriori explanation, and few cite this reason for including the Caganer in the Nativity scene.
The Caganer represents the equality of all people: regardless of status, race, or gender, everyone shits.
Increased naturalism of an otherwise archetypal (thus idealised) story, so that it is more believable, taken literally and seriously.
The idea that God will manifest himself when he is ready, without regard for whether we human beings are ready or not.
The caganer reinforces that the infant Jesus is God in human form, with all that being human implies.
The exact origin of the Caganer is lost, but the tradition has existed since the 17th century. An Iberian votive deposit was found near Tornabous in the Urgell depicting a holy Iberian warrior defecating on his falcata. This started a short lived series of polemics between the Institut d'Estudis Catalans and the Departament d'Arqueologia in the Conselleria de Cultura of the Generalitat de Catalunya as to whether that can be regarded as a proto-caganer (which would place the origin of this tradition far earlier than previously thought) or just a pre-combat ritual.
Originally, the Caganer was portrayed as a Catalan peasant wearing a traditional hat called a barretina — a red stocking hat with a black band.
The practice is tolerated by the local Catholic church. Caganers are easiest to find before Christmas in holiday markets, like the one in front of the Cathedral of Santa Eulalia, which has tables and tables of caganers. Caganers have even been featured in art exhibits.
The caganer is not the only defecating character in the Catalan Christmas tradition—another is the Tió de Nadal, which also makes extensive use of the image of human waste production. Other mentions of feces and defecation are common in Catalan folklore, indeed, one popular Catalan phrase before eating says "menja bé, caga fort i no tinguis por a la mort!" (Eat well, shit strong and don't be afraid of death!).
-------
Un caganer es una figura de una persona defecando que se suele colocar en los belenes, como tradición en Cataluña y en la Comunidad Valenciana. También es frecuente esta figura en los belenes de las islas Canarias como puede verse en un belén de Tazacorte, isla de La Palma. En otros puntos de la Península Ibérica, Portugal y Región de Murcia, existen los personajes belenísticos semejantes del cagador y cagón respectivamente.
Se cree que el origen de esta tradición se sitúa en el siglo XVIII. Tradicionalmente, el caganer era un campesino ataviado con la indumentaria tradicional catalana (faja y barretina). Más modernamente se han realizado todo tipo de versiones del caganer, utilizando a menudo la imagen de personajes populares como políticos o deportistas.
Generalmente, esta figura se sitúa en un rincón apartado del belén, intentando que no quede en un lugar destacado. Aunque no se conoce con exactitud cual es la razón para colocar una figura defecando, se cree que el caganer con sus heces fertiliza la Tierra, por lo que se le considera un símbolo de prosperidad y buena suerte para el año siguiente. La tradición del caganer está aceptada plenamente por la Iglesia.
La gente decía que con sus heces abonaba la tierra y así la fertilizaba para el año siguiente. Con él había la salud y tranquilidad de cuerpo y alma que hace falta para montar el pesebre, con el gozo y alegría que comporta la Navidad en el hogar. Colocar esta figura en el Belén, traía suerte y alegría; no hacerlo comportaba desventura.
Últimamente se venden en el comercio figuras de caganers con imágenes de personajes famosos.
Curiosamente, el caganer no es el único personaje navideño típicamente catalán que defeca. Existe otra tradición, el Tió, un tronco de árbol al que los niños sacuden la noche antes de Navidad. Al ritmo de los golpes y de la canción que los niños le dedican el Tió les recompensa "evacuando" dulces y golosinas.
Caganers.
El caganer és una figura dels pessebres de Catalunya i el País Valencià, sovint amagada en un racó, darrere d'un arbust, on fa les seves necessitats a l'aire lliure. Vestit, generalment, amb camisa blanca, pantalons foscos, faixa i barretina vermelles, sovint fumant amb pipa. L'home que caga, l'home que fa les seves necessitats són altres noms que se li han atribuït.
Actualment representa individus molt variats com ara polítics, guàrdies civils, reis mags, pare noel, monges, pastors, jugadors del Barça o l'Espanyol, bruixes, negres, legionaris romans o bombers sense deixar d'estar en la seva posició característica. El pagès no ha deixat però de ser la forma més popular.
L'origen sembla que se situa entre el canvi dels segles XVII i XVIII, en ple Barroc, un moviment cultural i artístic que es caracteritzava per un realisme exagerat. Llavors no era només en el Pessebre sinó que s'ha trobat en rajoles que el representen explicant històries. Els caganers apareixen ja als pessebres catalans a finals del segle XVII, encara que no es van fer populars del tot fins al XIX. Ara, de bon principi la figura del caganer no era exclusiva del pessebre.
En l'àmbit catalanoparlant només pot trobar-se a Catalunya i al País Valencià. També se'n pot trobar a les illes Canàries. Tant a Portugal com a la regió de Múrcia com utilitzen figures semblants com són el cagador i el cagón, respectivament.
Encara que no es conegui amb exactitud quina és la raó en col·locar una figura cagant, es creu que el caganer, amb les seves femtes fertilitza la terra, pel que se'l considera un símbol de prosperitat i bona sort per l'any vinent. La tradició del caganer està ben acceptada per l'església. La gent deia que amb les seves femtes abonava la terra i així la fertilitzava per l'any vinent. Amb ell hi havia la salut i la tranquil·litat de cos i ànima que cal per muntar el pessebre, amb el goig i l'alegria que comporta el Nadal a la llar. Col·locar aquesta figura al Pessebre porta bona sort i alegria; si no es col·loca, comporta desventures.
Curiosament, el caganer no és l'únic personatge nadalenc típic dels Països Catalans que defeca. Existeix una altra antiga tradició, el Tió, un tronc d'arbre que els nens escullen i que és portat al menjador de la sala. És cobert per una manta perquè no passi fred i és alimentat fins el dia de Nadal, on els nens i nenes de la casa, tot cantant-li típiques cançons de Catalunya, li donen cops amb un bastó perquè "cagui" neules, torrons, dolços i llaminadures.
-------
A Caganer is a small statue found in Catalonia, in neighbouring areas with Catalan culture such as Andorra, and in other parts of Spain, Portugal and Italy. The figure is depicted in the act of defecation.
In Catalonia, as well as in Spain and in most of Italy and Southern France, traditional Christmas decorations consist of a large model of the city of Bethlehem, similar to the Nativity scenes of the English-speaking world but encompassing the entire city rather than just the typical manger scene. The caganer is a particular feature of modern Catalan nativity scenes, and is also found in other parts of Spain and southwestern Europe, including Salamanca, Murcia (cagones), Naples (cacone or pastore che caca) and Portugal (cagões). Accompanying Mary, Joseph, Jesus, the Shepherds and company, the caganer is often tucked away in a corner of the model, typically nowhere near the manger scene.
Possible reasons for placing a man who is in the act of excreting waste in a scene which is widely considered holy include:
Tradition.
Perceived humor.
A fun spectacle, especially for children.
The Caganer, by creating feces, is fertilizing the Earth. However, this is probably an a posteriori explanation, and few cite this reason for including the Caganer in the Nativity scene.
The Caganer represents the equality of all people: regardless of status, race, or gender, everyone shits.
Increased naturalism of an otherwise archetypal (thus idealised) story, so that it is more believable, taken literally and seriously.
The idea that God will manifest himself when he is ready, without regard for whether we human beings are ready or not.
The caganer reinforces that the infant Jesus is God in human form, with all that being human implies.
The exact origin of the Caganer is lost, but the tradition has existed since the 17th century. An Iberian votive deposit was found near Tornabous in the Urgell depicting a holy Iberian warrior defecating on his falcata. This started a short lived series of polemics between the Institut d'Estudis Catalans and the Departament d'Arqueologia in the Conselleria de Cultura of the Generalitat de Catalunya as to whether that can be regarded as a proto-caganer (which would place the origin of this tradition far earlier than previously thought) or just a pre-combat ritual.
Originally, the Caganer was portrayed as a Catalan peasant wearing a traditional hat called a barretina — a red stocking hat with a black band.
The practice is tolerated by the local Catholic church. Caganers are easiest to find before Christmas in holiday markets, like the one in front of the Cathedral of Santa Eulalia, which has tables and tables of caganers. Caganers have even been featured in art exhibits.
The caganer is not the only defecating character in the Catalan Christmas tradition—another is the Tió de Nadal, which also makes extensive use of the image of human waste production. Other mentions of feces and defecation are common in Catalan folklore, indeed, one popular Catalan phrase before eating says "menja bé, caga fort i no tinguis por a la mort!" (Eat well, shit strong and don't be afraid of death!).
-------
Un caganer es una figura de una persona defecando que se suele colocar en los belenes, como tradición en Cataluña y en la Comunidad Valenciana. También es frecuente esta figura en los belenes de las islas Canarias como puede verse en un belén de Tazacorte, isla de La Palma. En otros puntos de la Península Ibérica, Portugal y Región de Murcia, existen los personajes belenísticos semejantes del cagador y cagón respectivamente.
Se cree que el origen de esta tradición se sitúa en el siglo XVIII. Tradicionalmente, el caganer era un campesino ataviado con la indumentaria tradicional catalana (faja y barretina). Más modernamente se han realizado todo tipo de versiones del caganer, utilizando a menudo la imagen de personajes populares como políticos o deportistas.
Generalmente, esta figura se sitúa en un rincón apartado del belén, intentando que no quede en un lugar destacado. Aunque no se conoce con exactitud cual es la razón para colocar una figura defecando, se cree que el caganer con sus heces fertiliza la Tierra, por lo que se le considera un símbolo de prosperidad y buena suerte para el año siguiente. La tradición del caganer está aceptada plenamente por la Iglesia.
La gente decía que con sus heces abonaba la tierra y así la fertilizaba para el año siguiente. Con él había la salud y tranquilidad de cuerpo y alma que hace falta para montar el pesebre, con el gozo y alegría que comporta la Navidad en el hogar. Colocar esta figura en el Belén, traía suerte y alegría; no hacerlo comportaba desventura.
Últimamente se venden en el comercio figuras de caganers con imágenes de personajes famosos.
Curiosamente, el caganer no es el único personaje navideño típicamente catalán que defeca. Existe otra tradición, el Tió, un tronco de árbol al que los niños sacuden la noche antes de Navidad. Al ritmo de los golpes y de la canción que los niños le dedican el Tió les recompensa "evacuando" dulces y golosinas.
L'auditori del campus del Poblenou va acollir el 8 de febrer del 2016 la presentació d'aquest projecte col·laboratiu. L'acte va incloure una xerrada de Lluís Pasqual, director del Teatre Lliure.
Caganers.
El caganer és una figura dels pessebres de Catalunya i el País Valencià, sovint amagada en un racó, darrere d'un arbust, on fa les seves necessitats a l'aire lliure. Vestit, generalment, amb camisa blanca, pantalons foscos, faixa i barretina vermelles, sovint fumant amb pipa. L'home que caga, l'home que fa les seves necessitats són altres noms que se li han atribuït.
Actualment representa individus molt variats com ara polítics, guàrdies civils, reis mags, pare noel, monges, pastors, jugadors del Barça o l'Espanyol, bruixes, negres, legionaris romans o bombers sense deixar d'estar en la seva posició característica. El pagès no ha deixat però de ser la forma més popular.
L'origen sembla que se situa entre el canvi dels segles XVII i XVIII, en ple Barroc, un moviment cultural i artístic que es caracteritzava per un realisme exagerat. Llavors no era només en el Pessebre sinó que s'ha trobat en rajoles que el representen explicant històries. Els caganers apareixen ja als pessebres catalans a finals del segle XVII, encara que no es van fer populars del tot fins al XIX. Ara, de bon principi la figura del caganer no era exclusiva del pessebre.
En l'àmbit catalanoparlant només pot trobar-se a Catalunya i al País Valencià. També se'n pot trobar a les illes Canàries. Tant a Portugal com a la regió de Múrcia com utilitzen figures semblants com són el cagador i el cagón, respectivament.
Encara que no es conegui amb exactitud quina és la raó en col·locar una figura cagant, es creu que el caganer, amb les seves femtes fertilitza la terra, pel que se'l considera un símbol de prosperitat i bona sort per l'any vinent. La tradició del caganer està ben acceptada per l'església. La gent deia que amb les seves femtes abonava la terra i així la fertilitzava per l'any vinent. Amb ell hi havia la salut i la tranquil·litat de cos i ànima que cal per muntar el pessebre, amb el goig i l'alegria que comporta el Nadal a la llar. Col·locar aquesta figura al Pessebre porta bona sort i alegria; si no es col·loca, comporta desventures.
Curiosament, el caganer no és l'únic personatge nadalenc típic dels Països Catalans que defeca. Existeix una altra antiga tradició, el Tió, un tronc d'arbre que els nens escullen i que és portat al menjador de la sala. És cobert per una manta perquè no passi fred i és alimentat fins el dia de Nadal, on els nens i nenes de la casa, tot cantant-li típiques cançons de Catalunya, li donen cops amb un bastó perquè "cagui" neules, torrons, dolços i llaminadures.
-------
A Caganer is a small statue found in Catalonia, in neighbouring areas with Catalan culture such as Andorra, and in other parts of Spain, Portugal and Italy. The figure is depicted in the act of defecation.
In Catalonia, as well as in Spain and in most of Italy and Southern France, traditional Christmas decorations consist of a large model of the city of Bethlehem, similar to the Nativity scenes of the English-speaking world but encompassing the entire city rather than just the typical manger scene. The caganer is a particular feature of modern Catalan nativity scenes, and is also found in other parts of Spain and southwestern Europe, including Salamanca, Murcia (cagones), Naples (cacone or pastore che caca) and Portugal (cagões). Accompanying Mary, Joseph, Jesus, the Shepherds and company, the caganer is often tucked away in a corner of the model, typically nowhere near the manger scene.
Possible reasons for placing a man who is in the act of excreting waste in a scene which is widely considered holy include:
Tradition.
Perceived humor.
A fun spectacle, especially for children.
The Caganer, by creating feces, is fertilizing the Earth. However, this is probably an a posteriori explanation, and few cite this reason for including the Caganer in the Nativity scene.
The Caganer represents the equality of all people: regardless of status, race, or gender, everyone shits.
Increased naturalism of an otherwise archetypal (thus idealised) story, so that it is more believable, taken literally and seriously.
The idea that God will manifest himself when he is ready, without regard for whether we human beings are ready or not.
The caganer reinforces that the infant Jesus is God in human form, with all that being human implies.
The exact origin of the Caganer is lost, but the tradition has existed since the 17th century. An Iberian votive deposit was found near Tornabous in the Urgell depicting a holy Iberian warrior defecating on his falcata. This started a short lived series of polemics between the Institut d'Estudis Catalans and the Departament d'Arqueologia in the Conselleria de Cultura of the Generalitat de Catalunya as to whether that can be regarded as a proto-caganer (which would place the origin of this tradition far earlier than previously thought) or just a pre-combat ritual.
Originally, the Caganer was portrayed as a Catalan peasant wearing a traditional hat called a barretina — a red stocking hat with a black band.
The practice is tolerated by the local Catholic church. Caganers are easiest to find before Christmas in holiday markets, like the one in front of the Cathedral of Santa Eulalia, which has tables and tables of caganers. Caganers have even been featured in art exhibits.
The caganer is not the only defecating character in the Catalan Christmas tradition—another is the Tió de Nadal, which also makes extensive use of the image of human waste production. Other mentions of feces and defecation are common in Catalan folklore, indeed, one popular Catalan phrase before eating says "menja bé, caga fort i no tinguis por a la mort!" (Eat well, shit strong and don't be afraid of death!).
-------
Un caganer es una figura de una persona defecando que se suele colocar en los belenes, como tradición en Cataluña y en la Comunidad Valenciana. También es frecuente esta figura en los belenes de las islas Canarias como puede verse en un belén de Tazacorte, isla de La Palma. En otros puntos de la Península Ibérica, Portugal y Región de Murcia, existen los personajes belenísticos semejantes del cagador y cagón respectivamente.
Se cree que el origen de esta tradición se sitúa en el siglo XVIII. Tradicionalmente, el caganer era un campesino ataviado con la indumentaria tradicional catalana (faja y barretina). Más modernamente se han realizado todo tipo de versiones del caganer, utilizando a menudo la imagen de personajes populares como políticos o deportistas.
Generalmente, esta figura se sitúa en un rincón apartado del belén, intentando que no quede en un lugar destacado. Aunque no se conoce con exactitud cual es la razón para colocar una figura defecando, se cree que el caganer con sus heces fertiliza la Tierra, por lo que se le considera un símbolo de prosperidad y buena suerte para el año siguiente. La tradición del caganer está aceptada plenamente por la Iglesia.
La gente decía que con sus heces abonaba la tierra y así la fertilizaba para el año siguiente. Con él había la salud y tranquilidad de cuerpo y alma que hace falta para montar el pesebre, con el gozo y alegría que comporta la Navidad en el hogar. Colocar esta figura en el Belén, traía suerte y alegría; no hacerlo comportaba desventura.
Últimamente se venden en el comercio figuras de caganers con imágenes de personajes famosos.
Curiosamente, el caganer no es el único personaje navideño típicamente catalán que defeca. Existe otra tradición, el Tió, un tronco de árbol al que los niños sacuden la noche antes de Navidad. Al ritmo de los golpes y de la canción que los niños le dedican el Tió les recompensa "evacuando" dulces y golosinas.
Estem en una època, en uns moments, de neguit i lluita pacífica, però de la mateixa manera que aquestes petites floretes passen per les escletxes dels seus límits, del seus confinament i mostren tot la seva lliure bellesa, nosaltres caldrà que sortim de la comoditat del ja s'ho faran i començar a cercar les escletxes, per petites que siguin, per poder mostrar la nostra empenta, les nostres ganes de llibertat i de fer la nostra.
Per molt que teixissin barreres atapeïdes per fer més petites i feixuga la presó haurem de cercar els camins, corriols, escletxes per ser lliures.
Ara ja no creiem les falsedats, encara menys en les mentides.
Només volem ser lliures per poder mostrar el nostre camí.
2015 11th September . Catalonia National Day
Free Way to the Catalan Republic rally in Barcelona .
Over 1,5 milion people claiming for their right to decide their future
HOSTALETS DE BALENYÀ-PINTURA-PAISATGES-CATALUNYA-PINTURES-AIRE LLIURE-ARTISTA-PINTOR-ERNEST DESCALS-
Los Paisajes de CATALUNYA en las Pinturas al Aire Libre del artista Pintor ERNEST DESCALS. Pintar los Cuadros a través de las Emociones que se Traducen en las Manchas de Colores que forman las Impresiones recibidas en un Paisaje con los Elementos Paisajistas del FERROCARRIL a su paso por los Pueblos Catalanes. El Pueblo de HOSTALETS DE BALENYÁ, Comarca de Osona en Barcelona, con las azules montañas en los días de fuerte Sol.
El palau de l'Agricultura, convertit després en Mercat de les Flors i ara consagrat a les arts escèniques, era un dels complexos arquitectònics més grans de l'Exposició Universal de 1929, any en què es va enllestir l'obra. Estava configurat com un conjunt d'edificis, al voltant d'un gran pati central, i projectat dins d'un estil que es pot incloure dins el vessant noucentista d'influència florentina. La decoració va utilitza com a material bàsic la terracota. El treball escultòric va ser realitzat per Frederic Marès i les pintures murals per Darius Vilàs.
Acabada la Guerra Civil es va enderrocar gairebé la meitat del conjunt i el que va quedar es va convertir, fins l'any 1970, en el mercat central de la flor de Barcelona. L'any 1999, l'edifici central va ser rehabilitat i transformat en la nova seu del Teatre Lliure, segons projecte de l'arquitecte Manuel Núñez Yanowsky, seguint les directrius del director artístic Fabià Puigserver. Es va inaugurar l'any 2001.