View allAll Photos Tagged funda
Els orígens del Temple Expiatori de la Sagrada Família es remunten al 1866, any en què Josep Maria Bocabella i Verdaguer funda l'Associació Espiritual de Devots de Sant Josep, que a partir de l'any 1874 promou la construcció d'un temple expiatori dedicat a la Sagrada Família. L'any 1881 i gràcies a diversos donatius, l'Associació compra una parcel·la de terreny de 12800m² entre els carrers de Marina, Provença, Sardenya i Mallorca per construir-hi el temple.
La primera pedra es posa el 19 de març de 1882, festivitat de Sant Josep, en un acte solemne que presideix el bisbe de la ciutat, Josep Urquinaona. A partir d'aleshores se n'inicia la construcció, que comença per la cripta situada a sota de l'absis segons un disseny neogòtic de l'arquitecte Francisco de Paula del Villar y Lozano. Aquest, poc temps després i per discrepàncies amb els promotors, abandona la direcció de l'obra i l'encàrrec passa a mans d'Antoni Gaudí.
Després d'assumir el projecte el 1883, Gaudí construeix la cripta, que enllesteix el 1889. Mentre inicia les obres de l'absis (i del claustre), els treballs segueixen a bon ritme gràcies als donatius rebuts. Quan es rep un important donatiu anònim, Gaudí es planteja fer una obra nova i major: desestima l'antic projecte neogòtic i en proposa un de nou més monumental i innovador tant pel que fa a les formes com i a les estructures, com a la construcció. El projecte de Gaudí consisteix en una església de grans dimensions amb planta de creu llatina i torres de gran alçària; concentra una important càrrega simbòlica, tant en forma arquitectònica com escultòrica, amb l'objectiu final de ser una explicació catequètica de les ensenyances dels Evangelis i de l'Església.
El 1892 comença els fonaments per a la façana del Naixement perquè, segons manifesta Gaudí mateix, "Si enlloc de fer aquesta façana decorada, ornamentada i turgent, hagués començat per la de la Passió, dura, pelada i com feta d'ossos, la gent s'hauria retret". El 1894 queda enllestida la façana de l'absis i el 1899 el Portal del Roser, un dels accessos al claustre del Naixement.
Paral·lelament a aquests treballs, a l'angle sud-oest del temple, l'any 1909 Gaudí hi construeix les Escoles Provisionals de la Sagrada Família, destinades als fills dels treballadors de la Sagrada Família i als nens del barri que formen part de la seva parròquia.
En morir Gaudí, assumeix la direcció de les obres el seu estret col·laborador Domènec Sugrañes, fins al 1938. Després en són directors Francesc de Paula Quintanai Vidal, Isidre Puigi Boada, Lluís Bonet i Garí, col·laboradors de Gaudí, persones que conegueren el mestre i que fins a l'any 1983 dirigiren l'obra. Posteriorment en foren directors Francesc de Paula Cardoner i Blanch, Jordi Bonet i Armengol i Jordi Faulí i Oller que n'ocupa el càrrec actualment, des del 2012.
El Temple Expiatori de la Sagrada Família és una església de cinc naus amb creuer de tres, que formen una creu llatina. Les seves mides interiors són: nau i absis, 90 metres; creuer, 60 metres; ample de la nau central, 15 metres; laterals 7'5 metres, la nau principal en total 45 metres; amplada del creuer, 30 metres. L'església ha de disposar de 18 torres (12 que simbolitzen els apòstols, 4 els evangelistes i 2 més dedicades a Maria i a Jesús), de diferents altures d'acord amb la jerarquia simbòlica que representen.
El portal de l'Esperança és la part de la façana del Naixement dedicada a la virtut teologal de l'esperança i a Josep.
En aquesta imatge al·legòrica, sant Josep sosté amb mà ferma el timó de la barca de l'Església. Un colom que simbolitza l'Esperit Sant impulsa la barca enfilat dalt d'un aixopluc amb coberta a dues aigües, talment una arca.
Sant Josep va ser declarat Patró de l'Església Universal l'any 1870, en vida de Gaudí, pel papa Pius IX.
A Catalunya, el fervor josefí que caracteritzà el final del segle XIX es traduí en la creació de l'Associació de Devots de Sant Josep, promotora original de la construcció del temple.
Font: Temple Expiatori de la Sagrada Família.
Papyre 6.2 presenta pantalla de tinta electrónica –en este caso, Sipix, con 16 niveles de grises-, que permite una lectura prolongada sin cansar la vista, y una función de ahorro de energía, que ofrece una autonomía de hasta 10.000 pasos de página. Papyre 6.2 incorpora además, pantalla táctil, con la intención de ofrecer al usuario una nueva forma de interactuar y sacar partido a las funciones propias del dispositivo, entre las que se incluyen prestaciones nuevas como acelerómetro, anotaciones y marcación de páginas, búsqueda de palabras, diccionario, reproductor de audio y conexión WiFi, lo que permite al usuario disfrutar de una nueva forma de acceso y adquisición de información, contenidos o actualizaciones.
Como el resto de la oferta de dispositivos de Grammata, Papyre 6.2 tiene unas reducidas dimensiones y un peso inferior a los 200 gramos, lo que le convierte en la alternativa ideal para disfrutar de la lectura en cualquier momento y lugar; una interfaz amigable, que permite que niños y mayores puedan disfrutar leyendo en él; y una capacidad de almacenamiento interno de 2GB ampliable hasta los 16 al ser compatible con tarjetas microSD/microSDHC.
grammata.es/papyre/papyre-62
Betty y yo compramos tela para hacerle una funda de agujas a Gail, como regalo de despedida. El primer paso fue cortar las 4 piezas al tamaño deseado.
En un bar encontré colgando de una viga un manojo de camisas de serpiente.
Las cabezas vacías son de lo más macabro...
Papyre 6.2 presenta pantalla de tinta electrónica –en este caso, Sipix, con 16 niveles de grises-, que permite una lectura prolongada sin cansar la vista, y una función de ahorro de energía, que ofrece una autonomía de hasta 10.000 pasos de página. Papyre 6.2 incorpora además, pantalla táctil, con la intención de ofrecer al usuario una nueva forma de interactuar y sacar partido a las funciones propias del dispositivo, entre las que se incluyen prestaciones nuevas como acelerómetro, anotaciones y marcación de páginas, búsqueda de palabras, diccionario, reproductor de audio y conexión WiFi, lo que permite al usuario disfrutar de una nueva forma de acceso y adquisición de información, contenidos o actualizaciones.
Como el resto de la oferta de dispositivos de Grammata, Papyre 6.2 tiene unas reducidas dimensiones y un peso inferior a los 200 gramos, lo que le convierte en la alternativa ideal para disfrutar de la lectura en cualquier momento y lugar; una interfaz amigable, que permite que niños y mayores puedan disfrutar leyendo en él; y una capacidad de almacenamiento interno de 2GB ampliable hasta los 16 al ser compatible con tarjetas microSD/microSDHC.
grammata.es/papyre/papyre-62