View allAll Photos Tagged estone
Més cel o més núvols ? Tant és ... això va a estones, i poc podem fer per canviar-ho. El.més important és aprofitar ell moment i confiar en el futur.
.
El Bosc de Creus és un projecte “land art” de Marc Sellarès que que sorgeix des de la vivència d’un fet tràgic provocant una expressió artística que mostra els sentiments a través de l’escultura vinculada amb una natura literalment morta.
Tot va començar el 26 de juliol de 2015 quan un incendi forestal al municipi d’Òdena va cremar més de mil hectàrees entre l’Anoia i el Bages. El paisatge desolador que en va quedar va commoure profundament l’artista Marc Sellarès, del mateix indret i on havia passat llargues estones d’infància.
Sellarès, que és artista i bomber, va viure aquest paisatge cremat com una pèrdua i, per tant, havia de passar el dol. Aquell bosc verd i frondós ara s’havia transformat en una muntanya negra plagada d’esquelets calcinats. Pins que havien quedat completament cremats.
I va ser així, a través de l’art com va començar a fer algunes proves sobre el terreny, en què aquells esquelets negres es convertien en creus, com si d’un gran cementiri es tractés. Aquesta seria la seva manera d’expressar aquella dolorosa pèrdua, segurament compartida per molts altres veïns de la zona.
Poc a poc totes aquelles branques es van convertir en escultures, en creus, un element simbòlic de la cultura cristiana, que és molt present en la nostra societat i que omple cementiris d’arreu.
Aquest tipus d’intervenció artística s’emmarca dins del corrent denominat land art (en anglès art de la terra) que vol dir que situa l’obra en el paisatge i n’aprofita els materials naturals.
L’obra situada entre els municipis del Bruc (Anoia) i Sant Salvador de Guardiola (Bages) es va inaugurar el 26 de juliol del 2016, just un any després de l’incendi, temps en què l’artista havia anat col·locant les creus i havia anat superant el dol. Compta amb 1.293 creus, tantes com hectàrees cremades, l’última, col·locada aquest mateix dia i de 12 metres d’alçada.
Però ja abans de finalitzar-lo, el Bosc de les Creus ha captat l’atenció de centenars de mitjans de comunicació de tot el món que han publicat ressenyes, entrevistes, i reportatges sobre aquesta peculiar obra d’art que ha arribat a ocupar la portada del Wall Street Journal. Ha commocionat directors de cine i d’art, fotògrafs de tot el món, fins i tot en aquest evocador paisatge s’hi han rodat curtmetratges i videoclips. Avui és ja un lloc de peregrinatge i el visiten curiosos, turistes, escoles, excursionistes…
El Bosc de Creus és accessible per la carretera B-1101 i el pot visitar qualsevol, segons Sellarès aquest projecte és un dels més grans d’aquest tipus que s’han dut a terme a l’estat espanyol. Ara l’artista es planteja exportar-lo a Sud-Amèrica per conscienciar sobre la desforestació.
Li agrada prendre el sol i estar-se llargues estones sobre l'entapissat de plantes aquàtiques que cobreixen amples fragments de la tolla
Class: Amphibia.
Subclass: Lissamphibia.
Order: Anura.
Suborder: Neobatrachi.
Superfamily: Ranoidea.
Family: Ranidae.
Subfamily: Raninae.
IN ENGLISH BELOW THE LINE
Vista en detall del dificil de trobar obturador Ernemann Bob X, montat en una Ernemann Heag XII; tant la càmera com l'obturador date del 1905-1906. Per desgracia aquest rar obturador funciona a estones, només.
L'evolució estètica de les cameresfotogràfiques entre els anys 1900-1910 i els anys 20 del s. XX està clarament marcada per un increment de la sobrietat i el domini del color negre. Però crec que enlloc es veu tant com en les càmeres de la marca alemana Ernemann. Encara que costi de creure, els models Ernemann dels anys 20 son l'extrem més radical de discreció, essent totes elles de negre absolut, gairebé com de dol. I costa de creure perque les primeres càmeres Ernemann son un esclat de color i metalls polimentats, com aquesta.
Es tracta d'una Ernemann HEAG XII, fabricada cap al 1905-1906. El format és el més usual per a càmeres europees de plaques, el 9x12 cm, i no cal dir que la manxa de pell vermella era a inicis de s. XX, "de rigeur".
Encara destaca més el molt poc usual obturador central, model Ernemann Bob X. Només es produí molt poc temps. L'objectiu és un Ernemann Detektiv Aplanat f6.8. Era molt usual que les càmeres Ernemann montessin tant l'obturador com l'objectiu de la mateixa marca (cosa gens normal en altres fabricants).Un detall molt divertit es que el visor superior es plega i desplega amb la càmera. Per desgracia el obturador no funciona del tot bé i la càmera manca el cristall esmeril·lat d'enfoc.
www.camarassinfronteras.com/articulos/obturadores/erneman...
camera-wiki.org/wiki/Ernemann_Heag_XII
=================
A very rare Ernemann Bob X leaf shutter, manufactured only in 1905-1906, and mounted in an Ernemann Heag XII. Sadly the shutter does not work at all times and I've found almost no information about it.
The aesthetic evolution of photographic cameras between the years 1900-1910 and the 1920s in the XX Century is clearly marked by an increase in the sobriety, restraint, and dominance of the black. But I think nowhere is it seen as much as in the cameras of the German brand Ernemann. Although hard to believe, the Ernemann models of the 1920s are the most radical end of discretion, all of them in absolute black, almost like mourning. And it's hard to believe because the first Ernemann cameras are a burst of color and polished metals, like this one.
It is an Ernemann HEAG XII, manufactured around 1905-1906. The format is the most common for European plate cameras, the 9x12 cm, and needless to say the red leather bellows was in the early XX Century, "de rigeur".
Even more noteworthy is the very unusual leaf shutter, a model Ernemann Bob X. It's manufacture was quite short lived, only a couple of years. The lens is a Ernemann Detective Aplanat f6.8. It was very common for Ernemann cameras to mount both the shutter and the lens of the same brand (which is not normal in other manufacturers). An interesting detail is that the top viewfinder folds and unfolds with the camera bed. Unfortunately the shutter does not work quite well and the camera lacks ground glass to focus.
www.camarassinfronteras.com/articulos/obturadores/erneman...
Gavià argentat europeu o gallineta/titera de la mar a les Balears (Larus argentatus)
M'he passat algunes estones fotografiant aquest ocells en vol sobre les naus d'algunes empreses en un polígon industrial de Barberà del Vallés carrer Basilea...L'empresa més gran que sobrevolaven les aus era Magneti Marelli. Alguna cosa de menjar hi devia haver en algun pati o terrat de les naus, o potser hi feien niu, perquè no paraven de sobrevolar l'indret i d'emetre el seu so.
Des de la tranquilitat d'unes petites vacances van anar a ... be moltes coses ja les anireu veient , només diré que en dos dies més 600 fotos.... aprofitables poqiues jajaja... però de bones estones moltes.
Aquí, al papallonari , hi van anr tota una colla en MafrMcfa, l'Esteve1, En Jordi (Truch) i un servidor ... Aquí teniu una de les poque papallones que ja havia sortir ... n'hi havia moltes per sortir... uns 15 dies.
Estem a l'últim dia d'aquest any 2015 i per tant a punt de començar el 2016.
Tot plegat és res més que un convenció que ens hem muntat entre tots plegats per poder-nos entendre i quantificar allò que no té mesura, que és un continuo, el temps.
Està molt bé, però, que un cop cada cicle anual ens desitgem un temps més ple de felecicitat, estimació, amistad, salut, joia ... en definitiva, de ben estar. La qüestió, és que fem per aconseguir-ho i fer que els altres també ho puguin aconseguir.
Em sembla que molt sovint és com els desitjos d'any nou que mai s'acompleixen, que si aniré al gimnàs, que si deixerè de fumar, que em cuidaré del menjar, que caminaré més..... en fin, res més que bons propòsits.
Per això només voldria que cadascú de nosaltres trobés un camí clar, ben acompanyats i que ens faci arribar en millor estat a un altre canvi d'any...
Fent recompte de la història d'aquest anys que estm abandonant us diré que allò millor ha estat les amistats, les bones estones i poder compartir amb vosaltres anhels i imatges.
Resumint: Un millor any 2016 i una mica més de salut i felicitat per a tots.-
Tra i più comuni treni merci che si possono osservare in Estonia, i lunghi convogli di tramogge per il trasporto di fertilizzanti dalla Russia (generalmente nitrato di ammonio), entrano carichi in territorio europeo dalle località di confine di Narva e Koidula e arrivano a Muuga, il porto più grande della nazione situato appena fuori Tallinn, dove vengono scaricati.
In una soleggiata mattina di settembre intercettiamo uno di questi treni di rientro verso la Russia sulla linea Tapa - Tartu, in una tipica ambientazione ferroviaria estone con il binario singolo non elettrificato che corre tra due fitte ali di alberi.
Among the most common freight trains that can be observed in Estonia, the long convoys of hoppers for the transport of fertilizers from Russia (generally ammonium nitrate), enter loaded in European territory from the border towns of Narva or Koidula and arrive in Muuga, the largest port in the nation located just outside Tallinn, where they are unloaded.
On a sunny September morning we intercept one of these trains back to Russia on the Tapa - Tartu line, in a typical Estonian railway setting with the single non-electrified track running between two dense wings of trees.
Sentir-se sol, per mi, no és el mateix que estar sol.
Sovint m'agrada esta sol estar en un diàleg, o monòleg, com vulgueu, amb mi mateix. No arribo a cap conclusió important, tampoc m'importa m'he estat escotant i em sento, per uns instants, força bé, amb sort acceptat i tot,
Veig el món amb els meus, ja cansats, ulls. Cerco amb la mirada alguna cosa coneguda, o per conèixer,
Sigui com sigui, vull seguir endevant sol, per qué no?... Sempre que tingui a mà gent que m'escolta, que em tranquilitza, persones que els plau fer-me companyia i que a mi em plau porder-los acompanyar una bona estona.
Allò que no m'agrada tant és quan intenten que facis allò que ells volen. Els considero, cada cop més tòxics si pretenen dominar el meu camí, el meu ser, el meu fer. El camí, com la vida, és meu i el vull poderr equivocant-me i consultant, encertant i compatint. Així he aprés i aprenc cada dia.
Voleu compartir estones amb mi, amb la meva solitud?.
Croato:Sretna Nova godina!
Danese:Godt nytår!
Estone:Head uut aastat!
Francese:Bonne année!
Greco:Eftikhisméno to néo étos!
Inglese:Happy New Year!
Islandese:Gleðilegt nýtt ár!
Norvegese:Godt nyttår!
Olandese:Gelukkig Nieuwjaar!
Polacco:Szczęśliwego Nowego Roku!
Portoghese:Feliz Ano Novo!
Rumeno:An nou fericit!
Russo:S Novym godom!
Serbo:Srećna Nova godina!
Sloveno:Srečno novo leto!
Spagnolo:¡Feliz año nuevo!
Svedese:Gott nytt år!
Tedesco:Frohes Neues Jahr!
Esperanto: Feliĉan Novjaron!
Estic , com quasi sempre, escoltat música i en un dia gris mig plujós em fa sentir com s'obre l'esperit, i veig el meu voltant més lluminós ... i no hi ha llum.
M'imagino caminant pels camins màgics de les deveses de Salt, la pluja fa que hi hagi fang, però les fulles i les flors estant ben netes, no hi ha pols.
Redescobreixo els paratges de sempre, no hi ha gent caminant ni anat en bicicleta,,, jo tampoc hi sóc, només la meva imaginació i les meves ganes de transportar-me amb la música a racons del meu imaginari feliç.
Espero, un dia d'aquest, poder-hi anar amb algun bon amic i tornar a reviure estones i imatges que han esdevingut un molt bon somni.
Són les mans del meu amic i confident del Casal de la Gent Gran de les Bernardes de Salt, són les mans d'en Pere A.
Un mantí que estàvem esperant per dinar, estàvem fent-la petar i jo com quasi sempre que porto la càmera jugant i xerrant . No se va adonar que li estava estava fotografiant les seves mans, després, quan se n'adonar les va voler retirar, li vaig mostrar que estava fent i es posar a riure. només tenen 92 anys i molts d'aquests anys de feina i treball per aixecar la família i el país
Per això m'agraden són mans amb molta vida i molta feina i no sempre senzilla,per+o que han arribat amb molta llum i bon fer als 92 anys. Compartir estones amb ell és aprendre a viure i agafar-se el dia a dia amb molt bon humor i vitalitat.
Un molt petit homenatge a totes les mans treballadores . Molt polítics creuen que ells han aixecat un poble, però no han estat mans com aquestes i persones que amb silenci i constància s'ha llevat cada dia per fer que un país fos endavant,
EXPLORER Nº 365 DEL DIA 10-XI-2008.
El contrast, la forcor de la grada amb la lluminositat de l'arbret a la tardor... això em va atreure.
Erem molts que feiem fotos aquest meravellós cap de setmana, cadascú mirant i remirant... i estic ben segur que tots vam veure allò que més ens va agradar i que,segur, era diferent al de qualsevol altre company, semblant, possiblement, igual, impossible. Això em va fer disfrutar, doncs, estava envoltat de gent amb bon gust, sensibilitat, tècnica, il·lusió, punts de vista propis... però tots diferents, per tant podíem compartir i així ho vam fer.
Em va quedar ganes, moltes, de seguir compartint, de seguir xerrant amb un i l'altre... i es bo, així tinc ganes de tornar-hi, de tornar a veure-us a tots i a cadascuna de les meravelloses persones que hi van participar, de poder-vos dedicar més estona... però tot arribarà...
Ara frueixo de l'agradable i profund record de les estones passades en aquest indret sublim de la Garrotxa, ... els volcans, El Santa Margarida i el Croscat, la Fageda d'en Jordà...
Sóc us ho puc ben assegurar un privelegiat, puc exercir l'aficció que m'agrada, amb gent increible, en llocs preciosos... no em queda més remei que, com sempre, dir i dir-vos: GRÀCIES.-
Hem començat l'any 2016. Va igual que com va acabar el 2015. Després d'un dia en ve un altre.
Em sento cada dia una mica més petit i feble, però satisfet d'haver arribat on estic. D'haver viscut. M'he equivocat molt, però no canviaria res.
No, no tinc diners, ni fortuna. Només tinc vida que vull viure i amistats per poder-la compartir.
Us dic que em sento com aquesta barqueta xica en sortir del port davant de magestuosos valers , em sento, encara orgullosament viu. Capaç d'enfrontar-me a l'immensitat del mar de la vida, a poc a poc i em fableses.
A poc a poc vaig fent el meu petit camí en aquesta vida, sé que cada vegada em queda menys, però ara començo a saber que he viscut ,,, No envejo ben res per poder viure el meu camí encara que sigui a peu coix o ben a poc a poc. Només tinc ganes de comparir petites estones, imatges, pensaments ... és a dir, compartir vida.
Miro el món
i no el sé veure.
M’hi poso cap per avall
i a estones veig les escletxes
que sempre hi són.·
I sí, segueix fent por
molta por.
Però va i m’hi quedo.
I no, no en penso marxar.
Laura Garcia Jordan
Gavià argentat europeu o gallineta/titera de la mar a les Balears (Larus argentatus)
M'he passat algunes estones fotografiant aquest ocells en vol sobre les naus d'algunes empreses en un polígon industrial de Barberà del Vallés carrer Basilea...L'empresa més gran que sobrevolaven les aus era Magneti Marelli. Alguna cosa de menjar hi devia haver en algun pati o terrat de les naus, o potser hi feien niu, perquè no paraven de sobrevolar l'indret i d'emetre el seu so.
Coses tan simples i senzilles com un passeig vora el mar són sempre grans coses i grans moments, estones en les que no penses i gaudeixes i a la vegada, inconscientment, reflexiones de tot plegat, encara que sigui de passada.
Aquests dies refredat a casa, m'ha donat per pensar i no sempre de manera positiva.
En el fons crec que en la meva vida he estat prou tossut i perseverant per poder anar aconseguint moltes de les fites que moltes gent al meu voltant em deia que mai ho podria aconseguir. Gent que només valora l'èxit pel resultat econòmic, mai per l'esforç i satisfacció que s'utilitza per aconseguir-ho.
La veritat que com més em deien que no podia arribar-hi més m'entossudia en aconseguir-ho i més si tot depenia de mi, no de la sort o de les circumstàncies o de l'atzar.
Reconec que hi ha hagut molts moments que volia engegar-ho tot a fer punyetes i dedicar-me a fer el que feien la majoria de gent viure i fer diners amb petites estones de somnis i prou, sempre he volgut que els somnis més personals els pogués realitzar, sense importar.me el temps i la dedició que hi emprés, també alguns els he hagut d'abandonar a mig fer, fins i tot abans d'iniciar-los, per sort han estat pocs.
Ara que m'he fet gran, em costa saber que vull fer, quin és el meu somni de veritat, no em vull conformar en sobreviure i prou i saber si tinc possibilitats d'aconseguir-ho, potser m'ha entrat la presa.
Aquestes flors que vaig trobar a La Cooperativa del Veïnat no era la primera vegada que intentava fotografiar-les, mai les havia aconseguit com volia. ara no és la millor foto però sí és la més semblant al meu somni a la meva manera de mostrar la meva realitat. Aquests petits moments encara em fan sentir amb ganes de viure i poder fruir de la vida que em quedi.
❤️ like 🔁share✏️comment 💾save
De les coses que més m’agrada a l’estiu és mirar durant estones els cels nocturns i les nits fent fotos amb els company@s entre riures i aprenentatges.
Tot i que la tardor és molt bonica, cada tardor tinc un dol per la fi de l’estiu.
I a tu com et fa sentir que s’hagi acabat l’estiu?
Et llegeixo
📷 Nikon D7500 🔭 Tokina 11-20mm ☢ F 2.8 🔎20mm ⏰10seg. ISO 8000 💻Revelat i edició LR i PS Mètode Boixo
Una única foto
Més fotos a IG tespero_sotala_pluja i a la web:
Happy Xmas (War Is Over) - John Lennon
Albanese:Gezur Krislinjden
Arabo: Idah Saidan Wa Sanah Jadidah
Basco: Zorionak eta Urte Berri On
Boemo: Vesele Vanoce
Bretone: Nedeleg laouen na bloavezh mat
Catalano: Bon Nadal i un Bon Any Nou
Ceco: Prejeme Vam Vesele Vanoce a stastny Novy Rok
Cinese (Cantonese): Gun Tso Sun Tan'Gung Haw Sun
Cinese (Mandarino): Kung His Hsin Nien bing Chu Shen Tan
Cingalese: Subha nath thalak Vewa.
Coreano: Sung Tan Chuk Ha
Croato: Sretan Bozic
Danese: Glædelig Jul
Estone: Ruumsaid juuluphi
Fiammingo: Zalig Kerstfeest en Gelukkig nieuw jaar
Filippino: Maligayan Pasko
Finlandese: Hyvaa joulua
Francese: Joyeux Noel
Gallese: Nadolig Llawen
Giapponese: Shinnen omedeto. Kurisumasu Omedeto
Greco: Kala Christouyenna
Indonesiano: Selamat Hari Natal
Inglese: Merry Christmas
Islandese: Gledileg Jol
Lituano: Linksmu Kaledu
Macedone: Sreken Bozhik
Maltese: LL Milied Lt-tajjeb
Norvegese: God Jul, or Gledelig Jul
Occitano: Pulit nadal e bona annado
Olandese: Vrolijk Kerstfeest en een Gelukkig Nieuwjaar!
Polacco: Wesolych Swiat Bozego Narodzenia
Portoghese (Brasile): Boas Festas e Feliz Ano Novo
Portoghese: Feliz Natal
Rumeno: Sarbatori vesele
Russo: Pozdrevlyayu s prazdnikom Rozhdestva
is Novim Godom
Sardo: Bonu nadale e prosperu annu nou
Serbo: Hristos se rodi
Slovacco: Sretan Bozic oppure Vesele vianoce
Sloveno: Vesele Bozicne. Screcno Novo Leto
Spagnolo: Feliz Navidad
Svedese: God Jul and (Och) Ett Gott Nytt År
Tailandese: Sawadee Pee Mai
Tedesco: Fröhliche Weihnachten
Turco: Noeliniz Ve Yeni Yiliniz Kutlu Olsun
Ucraino: Srozhdestvom Kristovym
Ungherese: Kellemes Karacsonyi unnepeket
Vietnamita: Chung Mung Giang Sinh
M'imagino un lloc amb animalets i plantes, amb la gent amable i plena de somriures, amb l'amabilitat com a senyera i la companyonia com a pàtria.
També hi ha estones de mal sons, tothom creu tenir la veritat és els objecte i els diners esdevenen religió i el camí, on l'enveja i la intolerància esdevenen el fet quotidià.
Estem en un moment que crec que poder caminar vers al somni o ver a un mal son, hem d'escollir en aquesta bifurcació. Ho sabrem fer?,
Quan arribi l'hora, el Trenet Groc ens portarà de tornada a casa. Serà un llarg viatge travessant la negror de la nit, sense res que mirar més que els nostres reflexos als vidres del vagó. Parlarem i, a estones, deixarem de parlar. Reviurem fugaçment les imatges que hem vist, els menjars que hem tastat, les anècdotes, les rialles, les coses bones i les dolentes. Perquè cada viatge, vulguem o no, és una minúscula metàfora de totes les vides.
Le Train Jaune: Hora de regresar a casa
Cuando llegue la hora, el Trenet Groc nos llevará de vuelta a casa. Será un largo viaje atravesando la oscuridad de la noche, sin nada que mirar más que nuestros propios reflejos en las ventanillas del vagón. Hablaremos y, a ratos, dejaremos de hablar. Reviviremos fugazmente las imágenes que hemos visto, las comidas que hemos degustado, las anécdotas, las risas, las cosas buenas y las malas. Porque cada viaje, queramos o no, es una minúscula metáfora de todas las vidas.
Crec que potser em passo massa estones als aeroports...
----
I think I maybe spend too much time in airports...
See where this picture was taken. [?]
This pictured was featured here:
Organitzacions naturals sobre l'aigua, estones de tardor al llac d'Osseja (La Cerdanya, França); 19 d'Octubre de 2008
there's a little light that always shines, in the darkest corner of my mind...
Fragments sobre blancs humits i freds.
Estones fora de temps al llac d'Osseja (Cerdanya, França), 26 de Desembre de 2008
Repassant arxius en trobo d'estrany, en trobo que, ara, no sé quin sentit tenen i en trobo de curiossos.
Aquest el califico, d'entrada, de curiós.
Era una festa a Massanet de la Selva hi vam anar amb Sortides Fotogràfiques.
Com sempre va estar un bon dia. Això ja era la tarda. Una fira en un poble. Ja veieu en què en vaig fixar. Colors, sol, i record de temps passat, de temps on el tot era com més lent, més seré i hi havia temps per parlar amb els conciutadans, hi havia estones per a tot i, allò millor, per a tothom.
Ara tenim temps?.
No en trec ben res d'enfadar-me. La impotència, però em fa sortir dels meus cabdals.
Per tant vaig a altres coses.
La vida cal viure-la dia sí i dia també, no cal convertir la quotidianitat en avorriment i repetició, sense posar-hi gens de sal-
Sé que de la gent que em mira hi ha un grup que no llegeix res del que escric, potser fan bé ja que només són disquisicions moltes vegades força personals. Els faig per pur egoisme. Escriure m'obliga a pensar una mica i posar en negre sobre blanc i per tant fins i tot penso, ara que no sempre de manera coherent i correcte.
Anant pels carrers del poble a vegades em venen idees com aquestes flors i en fer-les vaig tenir clar què i cóm les volia fer i presentar, segurament em vaig equivocar, però sabeu quan bé em van fer l'estona que vaig treballar-les sota l'arbust que les tenia i a petita lluita que vaig tenir amb el sol del migdia que les il·luminava de manera pràcticament ferotge. També m'ho vaig passar bé a casa acabant de fer-les al meu gust, res mirar com encara podia enfosquir més el fons però sense deixar-lo totalment fosc, això sí deixant allò que m'agrada i era blanc a primer pla ben visible.
En el fons per a mi fer alguna foto és posar-me juganer i jugar una estona encara que faci calor, si hi ha alguna activitat natural que em molesta és el vent, hi també en trobo.
Segurament no n'aprendre mai, peró haure fruit unes estones intentant aprendre i així poder d'estar viu i tenir ganes de fer alguna cosa de la meva vida,
Els Ulls de Joèu.(Uels deth Joèu, en aranès) On neix sembla el riu Garona. Nota (la Garona recull cabals ja des del circ de Saborèdo, uns trenta quilòmetres més amunt, a les rodalies del port de la Bonaigua i a més de 2.000 metres d’altitud. La trobada entre el Joèu i la Garona son uns saltants en viu de les roques impressionants..
El miracle és que es pot donar la volta en un excursió d'1 hora i 1/2 a 2 sense mullar-te els peus.
Com quasi sempre vaig voler captar un detall que d'alguna manera o altra representés o fes evident la "lluita" entre les pedres i l'aigua.
La força del moviment i la constància d'anar acaronant amb tot el brogit i la força de l'aigua, i la consistència de la inamovibilitat, la fermesa de la resistència de la pedra.
Una mica és com a estones és la vida, S'ha de resistir tots els embats del dia a dia i afrontar com pedra dura de muntanya el lliscar constant de l'aigua. De mi en mica l'aparença feble de l'aigua fa que esberles de la roca més dura vaguin saltant i donin tombs per la baixada ferma i constant de la riera.
Sempre he trobar com una al·legoria de vida en la batalla entre aigua i pedra. O m'equivoco.
He sortit d casa. L'amic Tomás m'hi ha portat i he caminat una mica, el que bonament he pogut
Del pla del socs hem anat fins a la riba del Ter. He vist canvis, No hi havia e petit embarcador, El riu però segueix amb poca aigua i m'ha portar records de petit i jove on hi anaven a jugar i a passar-hi moltes estones contemplant el camí del riu.
Avi també l'he contemplat i m'he sentit bé.
El problema, com sempre, ha estat que m'he sentit que ben aviat m'he sentit cansat, esgotat, però satisfet , amb una imatge com aquesta ja ha valgut la pena, he sortit de casa i de l'entorn proper.
La pau i serenor que em va transmetre el riu encara en dura i a veure si hi puc tornar ben aviat.
Primeras ocupantes del invernadero...
I ja el teniu aqui, amb les seves primeres ocupants.
Cap al mes d'abril, el desmuntarem i tornarem a posar la taula i les cadires de jardí, on hi passem molt bones estones a la fresca.
Quan torni a arrivar l'hivern, el tornarem a muntar. Com que ja en tenim práctica, no ens costarà tant i sobretot, no ens equivocarem amb les peces...
Y ya lo tenéis aquí, con sus primeras ocupantes.
Hacia el mes de abril, lo desmontaremos y volveremos a poner la mesa y las sillas de jardín, donde pasamos muy buenos ratos al aire libre.
Cuando vuelva a llegar el invierno, lo volveremos a montar. Como sea que ya tenemos práctica, no nos costará tanto y sobre todo, no nos equivocaremos con las piezas...
Avui, diumenge de calor, per mi diumenge de no fer gaire res, de reposar, llegir, escoltar música i pensar, diumenge de posar alguna foto que m'acompanyi i em refresqui.
He trobat aquesta branca d'un arbre d'un jardinet de ben aprop. Vaig aconseguir un fons verd que m'agrada amb unes floretes roses prou boniques. Fa un ambient fresc.
Serveixi per enviar-os una mica de relax i tranquil·litat per seguir endavant i fer que la calor que sogui tant feixuga i molt més suportable.
A mi fins i tot em costa llegir i no diem escriure. Tot plegat ho intento i van pesant les estones, entre intent i el ventilador que per molt que bufa quasi res es mou,
Ja vidrà la tardor. I qui no es conforma és perquè no vol,
Primer, però ve la festa major del poble, del 24 al 29 de Juliol. Alguna cosa aniré a veure, alguna cosa que fan a prop de casa.
Salut i ànims per a tothom.
Ti amo in tutte le lingue (http://www.doktorlove.com/AAArestyling/amoretradotto.html)
Africano Mena Tanda Wena
Afrikaans (Lingua parlata in Sud Africa dai discendenti degli olandesi) Ek is lief vir jou, Ek het jou liefe
Albanese Te dua, Te dashuroj, Ti je zemra ime
Alentejano (Lingua parlata nel Portogallo meridionale) Gosto te di porra
Alsaziano (Dialetto franco-tedesco parlato in Francia tra il Reno e i Volgi) Ich hoan dich gear
Amarico (Lingua ufficiale dell'Etiopia ma nella regione se ne parlano almeno 80) Ewedishalehu, Ewedihalehu
Apache Sheth shen zhon
Arabo Ooheboki (a una donna), Ooheboka (ad un uomo) Ohiboke, Ohiboki, Ana behibek, Ana Behibak, Ahebich, Ib'n hebbak
Armeno Yes kez si'rumem
Ashanti (Dialetto parlato in Ghana) Me dor wo
Asheghetam, Doostat darm
Assamese (Lingua parlata nello stato indiano dell'Assam) Moi tomak bhal pau
Basco Maite zaitut, Nere maitea
Bassa (Lingua parlata in sud Africa) Mengweswe
Batak (Lingua parlata nella parte settentrionale di Sumatra - Indonesia - ) Holong rohangku di ho
Bemba (Lingua parlata in Africa) Ndikufuna
Bengali (Lingua parlata nello stato indiano del Bengala e in Bangladesh) Aami tomaake bhaalo baashi, Ami tomay bhalobashi, Ami tomake bhalobashi
Berbero Lakh tirikh
Bicol (Dialetto parlato nelle filippine) Namumutan ta ka
Birmano Chit pa de
Bosniaco Volim te
Braille ..|..||..-.. . ''..,.;
Brasiliano amo você
Bulgaro Obicham te, As te obeicham, Obozhavam te
Cajun (Dialetto francese parlato in Louisiana) Mi aime jou
Cambogiano Kh_nhaum soro_lahn nhee_ah, Bon sro lanh oon
Canadese (Francofoni) Sh'teme
Catalano T'estimo, T'estim molt
Cebuano (Linguaggio parlato nelle Filippine) Gihigugma ko ikaw
Ceco Miluji te, Ma'm te ra'da
Chamorro (Antica lingua parlata a Guam e nelle Marianne) Hu guaiya hao
Cherokee Aya gvgeyu i'nihi
Cheyenne Ne mohotatse
Chichewa (Lingua parlata nello stato centroafricano del Malawi) Ndimakukonda
Chickasaw Chiholloli
Cinese Goa ai li (Amoy), Ngo oi ney (Cantonese), Wo oi ney (Cantonese), Ngai oi gnee (Hakka), Wa ai lu (Hokken),
Wo ai ni (Mandarino), Wuo ai nee (Mandarino), Wo ai ni (Putunghua), Ngo ai nong (Wu)
Coreano Saranghae, Saranghaeyo, Tangsinul, Dangsinul saranghee yo, Nanun dangsineul joahapnida, Nanun dangsineul mucheog saranghapnida, Tangshini choayo
Corso Ti tengu cara
Creolo (Dialetto francese con contaminazioni inglesi e tedesche parlato ad Haiti) Mi aime jou
Croato Ja te volim, Ljubim te, Volim te
Curdo Ez te hezdikhem
Cyber I lv u
Gallese Rwy, dy garu di, Yr wuf i yn dy faru dj
Giapponese Kimi o ai shiteru, Aishiteru, Chuu shiteyo, Ora omee no koto ga suki da, Suitonnen, Sukiyanen, Sukiyo, Watashi wa anata ga suki desu, A i shi te ma su, Watakushi wa anata wo ai shiasu
Giavanese Kulo tresno
Greco S'agapo, Eime eroteumenos mazi sou, Eime eroteumeni mazi sou, Se latrevo, Se thelo
Greco Antico Agapo Su
Groenladese Asavakit
Gronings (Dialetto olandese) Ik hol van die
Guarani (Una delle lingue ufficiali del Paraguay) Rohiyu
Gujrati (Lingua parlata nello stato indiano del Gujrat e in Pakistan) Hoon tane pyar karoochhoon, Hoon tuney chaoon chhoon
Hausa (Lingua parlata in Nigeria) Ina sonki
Hawayano Aloha wau ia oe
Hindi Mai tumase pyar karata hun, Mai tumse peyar karta hnu, Mae tumko peyar kia, Main tumse prem karta hoon
Hopi (Lingua parlata da tribu' indiane del Nord America) Nu'umi un angwa'ta
Ibaloi (Dialetto parlato nelle Filippine) Pip piyan tana, Pipiyan ta han shili
Ilocano (Dialetto parlato nelle Filippine) Ay ayating ka
Indonesiano Saya cinta padamu, Saya cinta kamu, Saja kasih saudari, Aku tjinta padamu
Inglese I love you, I adore you
Interglossa (Linguaggio artificiale inventato attorno al 1940) Mi este philo tu
Italiano Ti Amo
Irlandese Taim i' ngra leat
Irlandese-Gaelico T'a gr'a agam dhuit
Islandese Eg elska thig
Kankana (Dialetto parlato nelle Filippine) Laylaydek sik a
Kannada (Lingua parlata nello stato del karnataka, India merid.) Naanu ninn anu preethisuthene, Naanu ninnanu mohisuthene
Kikongo (Lingua parlata nello Zaire) Mono ke zola nge
Kiswahili (Kenya) Mimi nakupenda wewe
Kiswahili Nakupenda, Nakupenda wewe, Nakupenda malaika
Klingon (Lingua parlata in Star Trek) qumuSHa', qaparHa', qaparHa'qu'
Kpele (Lingua parlata in Africa) I walikana
Lao (Lingua parlata in Laos e nel nord della Thailandia) Khoi hak jao, Khoi mak jao lai, Khoi mak jao
Lappone Mon rahkistan tonu
Latino te amo
Lettone Es tevi milu, Es milu tevi
Libanese Bahibak
Lingala Nalingi yo
Lingo Me molas tronca
Lituano Tave myliu, Ash mir lutavah
Luo (Lingua parlata in Kenya) Aheri
Lussemburghese E ch hun dech ga''r
Maa Ilolenge
Macedone Te sakam, Te ljubam
Malese/Indonesiano Saya cintakan kamu, Saya cinta pada mu, Aku cinta pada mu, Saya cintakan awak, Adu menyayangi mu, Aku jatuch cinta pada mu
Malayalam (Lingua parlata nello Stato indiano di Kerala) Ngan ninne snaehikkunnu, Njyaan ninne' preetikyunnu
Maltese Jen inhobbok
Marathi (Lingua parlata a Bombay e nello stato indiano del Maharastra) Mi tuzya var prem karato, Me tujhashi prm karto, Me tujhashi prm karte
Marocchino Kanvhik, Kankebek
Marshallese (Lingua parlata nelle isole Marshall - Pacifico -) Yokwe yuk
Maya 'in k'aatech, 'in yabitmech
Mohawk (Lingua parlata dalle tribu' indiane della zona est) Konoronhkwa
Mokilese (Lingua parlata a Mokil e Ponape) Ngoah mweoku kaua
Navaho Ayor anosh'ni
Ndebele (Lingua parlata in Zimbawe) Niyakutanda
Norvegese Jega esker deg, Eg elskar deg
Nyanja (Lingua parlata in Africa) Ninatemba
Danese Jeg elsker dig
Dusun (Lingua parlata dalla tribu' Dusun, una delle piu' grandi del Borneo Sett.) Siuhang oku dia
Ebraico Anee ohev otakh, Anee ohevet othkha, Anee ohevet otakh
Esperanto Mi amas vin
Estone Mina armastan sind, Ma armastan sind
Etiope Afgreki'
Farfallino Tifi Afamofo
Farsi (Lingua parlata in Iran e in alcune zone del Pakistan e dell' Afhanistan) Tora dost daram, Fiammingo Ik Zie oe Geerne
Filippino Mahal ka ta, Iniibig kita, Mahal kita
Finlandese Rakastan sua, Ma'' tykka a n susta
Francese Je t'aime, Je t'adore, J' t'aime bien, Je vous aime
Francoprovenzale Të voulou ben
Gaelico Tha gradh agam ort
Olandese Ik hou van je, Ik hou van jou, Ik ben verliefd op jou
Op (Linguaggio di gioco) Op lopveop yopuop
Ossezziano Aez dae warzyn
Pakistano Mujhe tumse muhabbat hai, Muje se mu habbat hai
Palestinese Anee omev otach
Papiamento (Lingua parlata nell'isola di Aruba e nelle Antille Olandesi) Mi ta stima 'bo
Persiano Tora dost daram
Polacco Kocham cie, Kocham ciebie, Ja cie kaocham (slang)
Portoghese Eu te amo, Amo te
Pulaar (Dialetto parlato in Senegal dalla gente Fulani) Mbe de yid ma
Punjari Main tainu pyar karna, Mai taunu pyar karda
Quechua boliviano Qanta munani
Quechua ecuadoregno Canda munani
Quenya (Lingua degli elfi inventata da Tolkien) Tye-mela'ne
Rumeno Te iubesc
Russo Ya tyebya Lyublu, Ya vas lyublyu
Samoano Ou te alofa outou, Ou te alofa ia te oe
Scozzese-Gaelico Tha gradh agam ort
Serbo Ja val volim, Volim vas
Shona (Lingua parlata nello Zimbawe) Ndinokuda
Sioux Techihhila
Singalese (Lingua parlata in Sri Lanka) Mama oya 'ta' a' darei
Siriano Bhebbek, Bhebbak
Slovacco Lubim ta
Sloveno Ljubim te
Spagnolo Te amo, Te quiero, Te adoro, Me antojis
Sudanese Nan nyanyar do
Suomi Mina rakastan
Svedese Jag a iskar dig
Svizzero tedesco Ch'ha di ga''rn
Swahili (Linguaggio parlato da molte tribu' - est Africa -) Naku penda, Ninikupenda, Dholu'o
Tahitaiano Ua here au ia oe, Ua here vau ia oe
Tailandese Ch'an rak khun
Taiwanese Gua ai li
Tamil (Lingua parlata nel sud dell'India, a Sri Lanka e in altre regioni asiatiche) Naan unnai kadalikiren, Nan innai kathlikaren, Nam vi'rmberem
Telugu (Lingua parlata nell'Uttar Pradesh) Ninnu premistunnanu, Neenu ninnu pra' mistu 'nnanu, Nenu ninnu premistunnanu
Tedesco, Ich liebe dich, Ich hab dich lieb
Thai Phrom rak khun, Phom ruk koon, ch'an rak khun, Khao raak thoe
Tswana Dumela
Tunisino Ha eh bak
Turco Sizi seviyorum, Seni seviyorum, Seni begeniyourum
Twi (Lingua parlata in Ghana) Me dowapaa
Ucraino Ya tebe kokhayu, Ja tebe kokhaju, Ja vas kokhaiu, Ja pokikhav vas
Ungherese Szeretlek
Urdu (Lingua parlata in Pakistan India) Mani tumse muhabbat karta hoon, Mujhe tumse mohabbat hai, Kam prem kartahai, Mujhe tum se piyaar hai
Vai (Lingua parlata in Africa) Na lia
Vdrmldnska (Lingua parlata in Svezia) Du dr gvrgo te mdg
Vietnamita Anh yeau em, Em yeau anh, Toi yeu em
Volappa ''K (Linguaggio artificiale inventato da Schleyer nel 1880) La' fob oli
Wolof (Lingua e non dialetto del Senegal) dama la nopp.(Un grazie a Stefano A. per la correzione)
Yiddish Ikh hob dikh lib, Ich libe dich, Ich han dich lib, Kh'ob dikh holt, Ikh bn in dir farlibt
Zulu Mena tanda wena Ngiyakuthanda
Zuni (Lingua parlata da indiani del Nord America) Tom ho'ichemaa
Svedese Jag älskar dig
Sloveno Ljubim te.
Portoghese Te amo
Ungherese Szeretlek
Franco canadese Je t'aime
Creolo Mi aime jou
Cinese Goa ai li (Amoy)
Ngo oi ney (Cantonese)
Wa ai lu (Hokkien)
Wo ai ni (Mandarino)
Wo ai ni (Putunghua)
Ngo ai nong (Wu)
Danese Jeg elsker dig
Olandese Ik hou van je
Inglese I love you
Francese Je t'aime
Gaelico Ta gra agam ort
Tedesco Ich liebe dich
Greco S'ayapo
Hawaiano Aloha i'a au oe
Ebraico Anee ohev otakh (maschile non femminile)
Anee ohevet otkha (femminile non maschile)
Anee ohev otkha (da maschio a maschio)
Anee ohevet otakh (femmina a femmina)
Irish Taim i' ngra leat
Irlandese/Gaelico Mo ghra' thu'
Giapponese Kimi o ai shiteru
Aishiteru Chuu shiteyo
Ora omee no koto ga suki da
Ore wa omae ga suki da
Suitonnen
Sukiyanen
Sukiyo
Watashi wa anata ga suki desu
Watashi wa anata wo aishithe imasu
Watashi wa anata o aishitemasu
A-i-shi-te ma-su
Watakushi-wa anata-wo ai shimasu
Suki desu
Coreano Tangsinul sarang ha yo
Latino Te amo
Latino (Ego) Amo te ('Ego', per enfasi)
Norvegese Jeg elsker deg (Bokmaal)
Eg elskar deg (Nynorsk)
Jeg elsker deg (Riksmaal)
Filippino Mahal kita
Russo Ya vas lyublyu (vecchio stile)
Ya tyebya lyublyu meglio)
Ya lyublyu vas (vecchio stile)
Ya lyublyu tyebya
Spagnolo Te amo
Svedese Jag aelskar dig
Turco Seni seviyorum = Ti amo, ma usato anche per dire semplicemente Ti voglio bene
Vietnamita Anh ye^u em (maschile)
Arabo ana behebak (Ti amo, maschile)
No hi ha res com tenir amics que t’avisen de les condicions adequades per fer fotos maques. Un altre avís del Jordi, que ens avisa que les condicions de boira a Serra Seca eren bones, així que cap allà que vaig anar. Una boira un pèl alta, en aquest cas, que a estones ens cobria, però a estones donava un ambient molt guapo, l’habitual en aquest mirador és apuntar al mar de boira, però amb aquest ambient vaig voler buscar una foto del camí cap al mirador amb la barana com a guia i la carretera, amb la bici que hi ha al Coll de Serra Seca il·luminada per aquesta preciosa llum.
Gener 2025
EXIF: 1/60s f11 iso100 57mm
#serraseca #solsonès #solsones #catalunya_alnatural #imatges_cat #imatgesde_lleida #alturgell #paisatges_de_catalunya #lleida_imatges #raconsde_lleida #aralleida #sunsets_sunsets #sunset #fog #foggy #rogervivephoto #landscapephotography #mountainslovers #beautifulviews #landscapephotograph #landscape_captures #paisaje #naturaleza #montañas
Avui, quasi no tocava possar foto, però crec que s'han de compartir les bones estones...
Aquest matí hem anat al Castell de Recasens, en Jordi (Truch), en Jofre Ferrer i jo mateix... Ens ho hem pasat d'allò més bé... hem fet un munt de fotos... en Jofre ja us ha posat una de quan hem arribat el castell, feia tramuntana, però un preciós sol... ara jo us poso el final del dia. Ens hem arribat a Sant Julià de Ramis, un poblet a 3 kilòmetres de Girona i que té una part antiga damunt d'una muntanyeta ... i ens hem trobat amb això...
Per tant, per tots vosaltres un bon capvespre i molts bons altres cap vespres.-
Hem arribat al mes d'abril, jo en diria el mes de les roses... del llibre. El mes de sant Jordi.
He repesar que tenia de roses i he recuperar aquest poncella de rosa encara per obrir-se m'ha vingut el cap el desig de veure els carrer, sobre tot el passeig del poble ple de parades, de llibres, de roses i de persones mirant i passejant .. un dia feiner que ben d'hora es torna per estones en festiu.
Aviat per poc que pugui hauré de repesar els jardins de prop de casa per trobar alguna de les roses que han de haver-hi i fruir una mica de cada flor.
De moment una poncella per obrir-se, potser espera una mica de pluja o de rec,