View allAll Photos Tagged estone
Gràcies per les vostres visites i comentaris.
Gracias por vuestras visitas y comentarios.
Thanks for your visits and comments
Gràcies per les vostres visites i comentaris.
Gracias por vuestras visitas y comentarios.
Thanks for your visits and comments.
Un rato de edición , espero que os guste.
Gràcies per les vostres visites i comentaris.
Gracias por vuestras visitas y comentarios.
Thanks for your visits and comments.
Però cada dia
aprenc paraules noves,
i sempre hi ha un gest
que em captiva.
Se m'acaba la veu
de tant preguntar,
i em falten orelles
de tantes coses
que vull escoltar.
Acumulo estones,
i de les estones
sobrevisc.
Cesk Freixas.
A baix a la vall de el Segre la boira tancada no dóna treva,, m'escapo cap al nord buscant el límit,, aquí a estones surt el sol,, dóna gust notar-ho encara que sigui tímidament,,, salutacions i gràcies
Abajo en el valle del Segre la niebla cerrada no da tregua,,me escapo hacia el norte buscando el limite,,aqui a ratos asoma el sol,,que gozada,,,saludos y gracias
Down in the Segre valley, the closed fog does not let up, I escape to the north looking for the limit, here at times the sun rises, it is nice to notice it even shyly, greetings and thanks
Van passant els dies i no es fa pesat, és una manera d'anar caminant en un futur escollit i un futur trobat.
A vegades em qüestionen com estic, de veritat no sé ben bé que contestar, suposo com sempre hi ha moments de tots colors i de totes menes. vaig sobrevisquin segons el moment amb moltes ganes d'anar fent cosetes i altres moments d'anar passant i prou.
Que és la vida un recull de moments agradables i recull d'altres moments molt menys agradables, quasi desagradables, cal anar veient com ens l'anem agafant. Els moments en sí no són ni bons ni dolents, són vida. Vida entre sorbets d'aigua fresca i caminada al lavabo. va passant, entre estones endormiscat per la T.V. i estones de lectura i escriptura cada cop més personal i estranya vaig construint els moments que van formant això que anomeno la meva vida.
Tot plegat com glops d'aigua fresca vaig respirant i no em senti gens atabalat i pugui dir van fort i clar estic viu i m'agrada seguir així, viu.
Primeres llums del dia a Hamnoy, una de les poques estones de bona llum que vàrem gaudir aquella setmana.
My Charlotte Sandals 100% original mesh
Each color sold separate,included HUD Change of metals,estones and platform.10 Colors,Fatpack available.
GENX-LARAX-LEGACY AND REBORN
maps.secondlife.com/secondlife/Fountain%20of%20Wealth/67/...
La fotografía no está editada la tomé con el filtro blanco y negro antiguo de la , pequeña compacta , un filtro que personalmente me gusta en determinadas situaciones .
Gràcies per les vostres visites i comentaris.
Gracias por vuestras visitas y comentarios.
Thanks for your visits and comments.
Em costa oblidar allò que tinc enganxat a l'ànima. A més ara toca pluja.
Camino d'esma per un món que cada dia em costa més d'entendre i ho vull fer.
Sembla que hi ha, com a mínim dos móns, un ple d'enveja, de maldat, d'odi, ... i un altre ple d'amabilitat, estimació, serenor, bonhomia ... Encara no tinc ben clar a quin món estic visquen, en quin món pertanyo.
Encara hi ha moments, cada cop menys, que voldria xafar-ho tot, que voldria fer sortir tota la meva violència. Segurament no en trauria res de profit.
Altres estones faig la pau i el món es torna amable, proper i serè. Voldria estar sempre així.
Al final no sé ben bé que vull, si sé que m'agradaria tenir més pau d'esperit, més empenta d'ànim i poder gaudir de totes les amistats que he trobar al llarg de la vida.
Si mai he fet mal a algú li demano ja disculpes i li prometo que ha estat sense voler.
No només allò que ja coneixes, allò que s'espera d'un lloc, d'una ciutat, val la pena observar i mirar,
Es fa fosc i els carrers, ara amb el bon temps s'omple de gent, colors, textures llums ... tenen una altra vida., fa goig passejar pels vells carrers de Girona,en el meu cas.
Una petita colla de gent van aprofitar una estoneta per mirar-nos i decidir fotografiar recons, no sempre coneguts, però igual d'interessant de la ciutat. La nit hi va possar la màgia i les ganes van venir ben ràpidament.
Era en caure la nit i en desaperèixer la llum del dia.
Em vaig sentir be, i molt ben acompanyat.. una estona ben màgica.
Que trobeu aquestes i moltes estones ben màgiques a la vostra vida.
L'eclipsi llunar del 27 de juliol de 2018. Es va poguer veure a estones, tot i que la boirina feia dificil enfocar i veure clarament la lluna.
========================
July 27th lunar eclipse, a bit difficult to see from Sabadell, due to the mist and clouds.
Ocell de gran tamany que fa uns 90-100 cm d'alçada i prop de 150-170 cm amb les ales obertes. Pesa 1-1'5 kg.
S'està quiet durant llargues estones dins de l'aigua o a la vora esperant veure alguna presa.
Camina lentament amb el bec cap a baix preparat per llençar-lo amb força i capturar algun peix.
Vola amb força movent lentament les ales; quan vola té el coll recollit entre
les espatlles, les ales corbades i les potes estirades.
Ha sigut per a mí una autèntica lliçó de fotografia haver pogut compartir unes hores molt agradables amb gent que en sap tant . Moltes gràcies als tres per compartir el vostre saber fer i per la vostra amabilitat.
Els mestres :
www.flickr.com/photos/monicacaba/
CATALÀ:
Vull explicar-vos perqué estíc com un mica desaperagut. Per sort la història és ben positiva.
Ja sabeu que havia proposat per fer un curset de fotografia per a gent gran, pensat que hi hauria poca gent interessada, la meva primera gran sorpresa, ben agradable, ha estat que hi havia 18 persones inscrites. Vaig creure que per fer-ho el millor possible havia de fer en dues tongades… Així tinc ocupat el meu temps lliure el dimarts i el dimecres.
Per tant resulta que les poques estones que em quedaven lliures les tinc ocupades, feliçment ocupades. Em queden molt poques estones per poder estar, de la manera que ami m’agrada, per vosaltres, Ho sento, però, ho entrendreu, m’ho estan fent passar d’una manera magnífica.
Aquesta fotografia que us presento és la parròquia antiga del poble (Sant Cugat) i em va servir de model el primer dia de cada grup per ensenyar com pendre les mesures de la llum i una mica com cercar punts de vistes diferents.
Haig de reconèixer que tinc el alumnes millors, més interessats i més engrescadors…
Gràcies per la vostra comprensió… us juro que veig les fotos, però també us puc assegurar que no puc, no tinc temps de comentar-les…. Ja hi tornaré… us ho prometo.-
CASTELLANO:
Quisiera explicar porqué estoy como desaparecido. Por suerte la historia es de lo más positiva.
Ya sabeis que tenia la propuesta de hacer un cursillo de fotografia para gente mayor, pensando que habria poca gente interesada, mi primera gran sorpresa, muy agradable, por cierto, fue que se apuntaron 18 personas.
La consecuencia fue que tube que desdoblar el tiempo para atender a todas estas personas con la dignidad que se merecen y con mi deseo de hacercelos pasar lo mejor posibles. Por tanto el poco tiempo que podia dedicar a comentar fotos aquí en flickr prácticamente desapareció.
La verdad es que me lo estan haciendo pasar maravillosamente.
Esta fotografia que he puesto es la parroquia antigua de mi pueblo (Sant Cugat)i me sirvió de modelo el primer dia de cada grupo para enseñar como tomar los valores de la luz y un poco como buscar puntos de vistas diferentes.
Debo reconoceros que tengo a los mejores alumnos, los más interesados y los animados…
Gracias por vuestra comprensión us puedo jurar que veo vustras fotos, pero también os puedo asegurar que no puedo, que no tengo tiempo material para comentarlas… Volveré… lo prometo.-
Felice Anno Nuovo!
Frohes Neues Jahr!
Albanese: Gëzuar Vitin e Ri!
Arabo: Kol a'am wa antom bekhayr!
Armeno: Shnorhavor Nor Tari!
Bosniaco: Sretna Nova godina!
Catalano: Bon any nou!
Ceco: Šťastný Nový rok!
Cinese: Xīn nián kuài lè!
Coreano: Sae hae bok man hi bat eu se yo!
Croato: Sretna Nova godina!
Danese: Godt nytår!
Estone: Head uut aastat!
Finlandese: Hyvää uutta vuotta!
Francese: Bonne année!
Giapponese: Akemashite omedetou gozaimasu!
Greco: Eftikhisméno to néo étos!
Hindi: Haippee nyoo iiyar!
Indonesiano: Selamat Tahun Baru!
Islandese: Gleðilegt nýtt ár!
Lettone: Laimīgu Jauno gadu!
Lituano: Naujųjų metų noras!
Macedone: Srekna Nova Godina!
Norvegese: Godt nyttår!
Olandese: Gelukkig Nieuwjaar!
Polacco: zczęśliwego Nowego Roku!
Portoghese: Feliz Ano Novo!
Rumeno: An nou fericit!
Russo: S Novym godom!
Serbo: Srećna Nova godina!
Slovacco: Šťastný nový rok!
Sloveno: Srečno novo leto!
Spagnolo: ¡Feliz año nuevo!
Svedese: Gott nytt år!
Thai: Suksanwanpimai!
Turco: Mutlu Yıllar!
Ucraino: Z Novym rokom!
Ungherese: Boldog Új Évet!
Vietnamita: Chúc mừng năm mới!
Esperanto: Felican novan jaron
The beauty of ephemeral.
The light with its magic, the aroma of the see, the movement of the waves, the shapes and textures of their elements.
small moments that transport me to my inner peace.
“The symmetry of the sea urchin forms under the early morning light”
HMM
Segueixo a petites estones buscant fotos de fa un temps. Avui tenia ganes d'una marina, ja sé que ho és ben bé però em recorda una petita excursió del Golf de Roses per poder fer fotos d'ocells, va estar un molt bon matí.
De tant en tant recordar altres moments em fa sentir força bé em sento que he viscut que he tingut vida i que encara en tinc, potser més limitada, però el cap i a la fi vida.
Veig que encara puc volar una mica i mirar el món que envolta.
Seguiré recordant, seguiré vivint i creant nous records, espero.
Missatges sobre aigües tranquil·les..., estones desenfocades al llac d'Osseja (La Cerdanya, França); 19 d'Octubre de 2008
Només em queda mirar a dins, mirar al cor de les persones i de les coses, segurament hi podré trobar veritat, confort i companyonia.
No sé si m'arribarà bé el missatge, ja que el meu, de cor, està dolgut i se sent poc propens a confiar, a obrir-se.
No em queda cap més remei, però, que seguir confiant i cercant que haig de fer per desfer tot aquest malefici que m'aclapara i, a estones, sembla que no em deixi respirar.
Estic far de fer pena, però encara més tip i far estic de fer-me pena.
Com aquesta rosa, tinc el cor embolcallat i amagat. Per l'aroma que encara es pot flairar sé que encara queda un bocí de cor a dins de la rosa i també a dins meu, l'haig de recuperar.
M'estic perdent aquesta primavera, no la sé aprofitar.
La rosa ha perdut l'olor, la fragància i no puc ni sé com recuperar-la.
Abans que la gentada arribés Girona feia aqust goig i s'hi respirava una gran tranquilitat,.
Va tenir una durada de poc temps aquesta pau i tranquilitat. El brogit de la gent i la quantitat ben quantiosa que que ens va visitar vindrien poc després.
Era el moment de respirar de comprovar que tots els estris fotogràfics fundinaven com creia que ho volia fer servir... Em va agrada la imatge que veia que me la vaig quear i ara us la presento.
Eren les vuit del matí, a prop vam trobar, fins i tot aparcament sense haver de pagar i sense risc de multa.
Agraixo la vinguda de tanta i tanta gent, però, si m'ho permeteu, he cercar un perell d'estones que tot i havent-hi gent un podia respirar, moure's, pensar i, fins i tot, fer fotos. No sé si bé o no no tant bé, però fent fotos... i amb això hi ha una certa felicitat,
Doncs, això, que sigueu ben feliços i a fer fotos.
Un Canadair Regional Jet CRJ-900 della nuova compagnia estone Nordica nata dalle ceneri di Estonian Air, atterra a Milano Malpensa con un volo proveniente da Vienna operato da Adria.
Lonate Pozzolo, 07/07/2016.
The CRJ-900 of the new estonian airline Nordica borned from the ashes of Estonian Air, lans in Milan MXP with a flight from Vienna operated by Adria.
No sempre allò rebuscat és el millor, el més correcte. Ben sovint en la senzillesa hi ha el mèrit.
És un aprenentatge que veig tot sovint a la natura.
M'agrada mirar amics i grans fotògrafs que fan meravelles anat a fotografiar natura pel món, sigui a peu, amb cotxe, amb helicòpter fins i tot quan els és possible amb avioneta. Patint, fred, calor, set, gana, llevant-se molt d'hora o no anant a dormir.
Jo tot això ja no ho puc fer ... o no m'atreveixo, per això cerco flors properes i que no em comporten quasi cap risc ni pateixo fred, calor, <Potser sóc còmode. Segurament els tinc una mica d'enveja sana, però no deixa de ser enveja.
Voldria ser més jove i aventurer, però quan ho podia fer vaig escollir altres camins i vaig creure que per mi la fotografia era només una distracció que m'ajudava a veure i a viure la meva realitat quotidiana, era i és un hobby, una afició que m'ha ajudat i que m'ajuda a pesar les estones baixes i que m'ajuda molt a trobar estones molt millors i petits detalls del meu petit i proper món.
Que m'agradaria ... haig de tocar de peus a terra i fruir del que faig i puc fer, mirant el que fan aquests amics fotògraf genials.
El bernat pescaire és un ocell de gran tamany que fa 90 cm d'alçada i prop de 150 cm amb les ales obertes.
Té el plomatge de color gris al cap i al dors; té taques negres al coll i té el ventre blanc.
El bec és llarg i de color groguenc; el coll és allargat i li permet capturar peixos fàcilment.
Les potes també són llargues i de color groguenc.
Menja peixos, granotes, crancs, rèptils, rates, insectes, pollets d'altres ocells i fins i tot alguns vegetals.
Fa el niu amb branques i trossos vegetals en arbres de ribera o entre els canyissars dels aiguamolls.
La femella pon 3 o 4 ous de color blavós i els cova durant 4 setmanes; després neixen els pollets que romanen al niu durant unes 7-8 setmanes.
Viu en zones aquàtiques com els rius, els estanys i els aiguamolls.
S'està quiet durant llargues estones dins de l'aigua, a la vora o sobre una branca esperant veure alguna presa.
Altres vegades camina lentament amb el bec cap a baix preparat per llençar-lo amb força i capturar algun peix.
Vola amb força movent lentament les ales; quan vola té el coll recollit entre
les espatlles, les ales corbades i les potes estirades.
És un ocell molt comú i fàcilment identificable durant la tardor i l'hivern. Cap al març emigra cap a l'Europa central.
La garza real es un pájaro de gran tamaño que mide 90 cm de altura y cerca de 150 cm con las alas abiertas.
Tiene el plumaje de color gris en la cabeza y en el dorso; tiene manchas negras en el cuello y tiene el vientre blanco.
El pico es largo y de color amarillento; el cuello es alargado y le permite capturar peces fácilmente.
Las patas también son largas y de color amarillento.
Come peces, ranas, cangrejos, reptiles, ratas, insectos, pollitos de otros pájaros e incluso algunos vegetales.
Construye el nido con ramas y trozos vegetales en árboles de ribera o entre las plantas de las marismas.
La hembra pone 3 o 4 huevos de color azulado y los incuba durante 4 semanas; después nacen los pollitos que permanecen en el nido durante unas 7-8 semanas.
Vive en zonas acuáticas como los ríos, los estanques y las marismas.
Se está quieto durante largos ratos dentro del agua, en la orilla o sobre una rama esperando ver alguna presa.
Otras veces camina lentamente con el pico hacia abajo preparado para lanzarlo con fuerza y capturar algún pez.
Vuela con fuerza moviendo lentamente las alas; cuando vuela tiene el cuello recogido entre los hombros, las alas curvadas y las patas estiradas.
Es un pájaro muy común y fácilmente identificable durante el otoño y el invierno. Hacia marzo emigra hacia Europa Central.
Ets realista i jo empaito ocells,
i els punts de vista són diferents...
Estones per mi, a casa (Barcelona), 16 de Juliol de 2011
Con esta foto empezó todo...
Va ser precisament amb aquesta foto que va començar la meva “aventura” de compartir fotos a la xarxa.
D’això fa bastants anys, tants com onze (veieu que la foto és del 2010)
Buscava el nom d’una planta que havia fotografiat i a la página del navegador em van sortir diferents entrades que es referien a la planta de la qual n’estaba fent la recerca. Una de les entrades era Arte&fotografía (una página originaria d’Argentina que malauradament “va tancar les seves portes” l’any 2013).
Vaig trovar el que buscaba però també vaig veure que en aquesta página es podien compartir les fotos i que la gent les comentaba. Ho vaig fer sense cap interés, vaig fer una breu selecció de les meves fotos i gairebé per atzar vaig triar aquesta, la que veieu més amunt. Vaig fer el registre corresponent a la pàgina Arte&fotografía, i la vaig publicar.
La meva sorpresa va ser inmensa quan vaig veure que una persona me l’havia comentat. Després en van seguir d’altres de comentaris, i tots ben gratificants. Amb la primera persona que em va comentar la foto, encara tenim contacte avui, i també amb algunes de les persones que em van seguir comentant les fotos que després vaig anar publicant…
Quan van “tancar” la página, algunes de les persones de les quedàvem del petit grupet que vam formar, vam venir a Flickr…Unes aviat se’n van cansar, d’altres no es van familiaritzar mai amb la mecánica del funcionament de la página, d’altres per raons personals ho van deixar…
Bé, no cal que us digui que jo encara segueixo aquí des d’aleshores. M’agrada la fotografía i gaudeixo molt compartint el que faig, aqui. I és per això us estic més que agraïda, perquè les estones que "passo" amb vosaltres m'ho passo d'allò més bé...així de senzill...
Fue precisamente con esta foto que comenzó mi "aventura" de compartir fotos en la red.
De eso hace bastantes años, tantos como once (ved que la foto es del 2010)
Buscaba el nombre de una planta que había fotografiado y en la página del navegador me salieron diferentes entradas que se referían a la planta que estaba buscando. Una de las entradas era Arte & fotografía (una página originaria de Argentina que desgraciadamente "cerró sus puertas" en el año 2013).
Encontré lo que buscaba pero también vi que en esta página se podían compartir las fotos y que la gente las comentaba. Lo hice sin ningún interés, hice una breve selección de mis fotos y casi por azar elegí ésta, la que veis más arriba. Hice el registro correspondiente en la página Arte & fotografía, y la publiqué.
Mi sorpresa fue inmensa cuando vi que una persona me la había comentado. Después le siguieron otros de comentarios, y todos muy gratificantes. Con la primera persona que me comentó la foto, aún tenemos contacto hoy, y también con algunas de las personas que me siguieron comentando las fotos que con el tiempo fui publicando ...
Cuando "cerraron" la página, algunas de las personas de las quedábamos del pequeño grupito que habíamos formado, vinimos a Flickr ... Unos pronto se cansaron, otros no se familiarizaron con la mecánica del funcionamiento de la página, otros por razones personales lo fueron dejando.
Bien, no hace falta que os diga que yo aún sigo aquí desde entonces. Me gusta la fotografía y disfruto mucho compartiendo lo que hago, aquí. Y es por ello que os estoy más que agradecida, porque los ratos que "paso" con vosotros me lo paso en grande...así de sencillo...
Aquest mes està ploguen de veritat i, aquest cop, m'agrada ja que també hi ha estones de bon sol i de cels clars i nets de pol·lució.
Vaig veure aquesta formació de gotes al cim d'aquesta nova fulla, vaig veure que la natura fa les seves joies, l'aigua és el tesors de la vida i cal tenir-ne cura i fruir-ne plenament.
L'odi, la rancúnia, l'enveja és la pol·lució que ara ens toca patir, però hem de fer tot el que calgui perquè la pluja ferma i sovint ens ho netegi i escapi totes aquesta negativitat ens deixi un futur clar, net i prometedor , ple de flors i d'esperança de nova vida on puguem créixer i ser nosaltres mateixos,
Només aquells que tenen el cor negre i volen sotmetre als altres ens poden fer mal amb qualsevol excusa.
No vull tanta tristor.
Vull les gotes d'aigua clara de pluja acabada de caure aquest mes d'abril per a netejar-ho tot per poder viure i créixer.
ich wollte eigentlich Anna nur dieses estnische Bier zeigen, das ich vorige Woche zum ersten Mal in einem Supermarkt sah. Aber anscheinend war mein Hauptmodell neidisch... ;-)
(So ein Bier kann man hier schon finden, von einem Köstritzer kann ich aber nur träumen...:-(()
de.wikipedia.org/wiki/Viru_%c3%95lu
Veramente volevo solo mostrare ad Anna questa birra estone che ho visto per la prima volta la settimana scorsa in un supermercato locale. Ma evidentemente il mio modello principale si dev'essere ingelosito... ;-)
Anunciando la primavera...
Portem més d'una setmana amb el cel gris i la llum esvaïda...a estones plou, que ja va bé...però a l'hora d'aprofitar aquests dies en els que la floració dels fruiters està en el seu punt àlgid, aquesta llum no acompanya gens...
Ahir, igualment vaig sortir per fer algunes fotos...(la floració és efímera i si o si, no volia deixar escapar la oportunitat) i la sorpresa va ser, veure aquesta tímida rosella al bell mig d'un bancal, anunciant alegre i vistosa la primavera que en un parell de dies tindrem entre nosaltres...
Llevamos más de una semana con el cielo gris y la luz desvanecida...a ratos llueve, que ya va bien...pero a la hora de aprovechar estos días en los que la floración de los frutales está en su punto álgido, esta luz no acompaña...
Ayer, igualmente salí para tomar algunas fotos...(la floración es efímera y si o si, no quería dejar escapar la oportunidad) y la sorpresa fue, ver esa tímida amapola en medio de un bancal, anunciando alegre y vistosa la primavera que en un par de días tendremos entre nosotros...
Cada dia, quan queia la tarda, la Rosita, la jirafa més gran de la manada, passava llargues estones darrera les punxes de l'acàcia atreta per la tremenda curiositat que li despertavam els visitants. Mentre les seves companyes rossegaven les branques dels arbres o s'enjugassaven amb les seves cames llargues en extranyes barrejes de dansa i lluita, ella puntual, anava al seu punt de guaita. El que més li agradava era el sorollet que feien aquells éssers amb rodes, xrec, xrec, xrec. Li agradavan perque feien soroll amb els ulls, i sobre tot amb uns ulls que s'els treien i posaven. Pel demés eran bastant diferents entre sí, però aquell sorollet, xrec, xrec, xrec... la tenia hipnotitzada. És gràcies a aquesta fascinació que té la Rosita per aquest sorollet -cosa que ens agermana- que podeu veure aquesta foto que li vaig fer. Xrec, xrec.
Ord.: Lepidoptera.
Fam.: Pieridae .
Subfam.: Dismorphiinae.
La blanqueta és una papallona petita que acostuma a volar a poca alçada del terra i que passa llargues estones sobre terres humides o fang.
La blanca esbelta es una mariposa pequeña que acostumbra a volar a poca altura del suelo y que pasa largos ratos sobre tierras húmedas o barro.
Albanese:Gezur Krislinjden
Arabo: Idah Saidan Wa Sanah Jadidah
Basco: Zorionak eta Urte Berri On
Boemo: Vesele Vanoce
Bretone: Nedeleg laouen na bloavezh mat
Catalano: Bon Nadal i un Bon Any Nou
Ceco: Prejeme Vam Vesele Vanoce a stastny Novy Rok
Cinese (Cantonese): Gun Tso Sun Tan'Gung Haw Sun
Cinese (Mandarino): Kung His Hsin Nien bing Chu Shen Tan
Cingalese: Subha nath thalak Vewa.
Coreano: Sung Tan Chuk Ha
Croato: Sretan Bozic
Danese: Glædelig Jul
Estone: Ruumsaid juuluphi
Fiammingo: Zalig Kerstfeest en Gelukkig nieuw jaar
Filippino: Maligayan Pasko
Finlandese: Hyvaa joulua
Francese: Joyeux Noel
Gallese: Nadolig Llawen
Giapponese: Shinnen omedeto. Kurisumasu Omedeto
Greco: Kala Christouyenna
Indonesiano: Selamat Hari Natal
Inglese: Merry Christmas
Islandese: Gledileg Jol
Lituano: Linksmu Kaledu
Macedone: Sreken Bozhik
Maltese: LL Milied Lt-tajjeb
Norvegese: God Jul, or Gledelig Jul
Occitano: Pulit nadal e bona annado
Olandese: Vrolijk Kerstfeest en een Gelukkig Nieuwjaar!
Polacco: Wesolych Swiat Bozego Narodzenia
Portoghese (Brasile): Boas Festas e Feliz Ano Novo
Portoghese: Feliz Natal
Rumeno: Sarbatori vesele
Russo: Pozdrevlyayu s prazdnikom Rozhdestva
is Novim Godom
Sardo: Bonu nadale e prosperu annu nou
Serbo: Hristos se rodi
Slovacco: Sretan Bozic oppure Vesele vianoce
Sloveno: Vesele Bozicne. Screcno Novo Leto
Spagnolo: Feliz Navidad
Svedese: God Jul and (Och) Ett Gott Nytt År
Tailandese: Sawadee Pee Mai
Tedesco: Fröhliche Weihnachten
Turco: Noeliniz Ve Yeni Yiliniz Kutlu Olsun
Ucraino: Srozhdestvom Kristovym
Ungherese: Kellemes Karacsonyi unnepeket
Vietnamita: Chung Mung Giang Sinh
La veritat és que el temps no importa, primavera, estiu, tardor o hivern... no importa infant, joventut, adult, maduresa o vellesa, importa en cada instant com ens troben i que no oblidem les etapes que creiem superades, mantenir-les present al nostre ànim, al nostre cor encara ens poden apartar força. joia, alegria, empenta per seguir cercant l'essencial de la nostra virtut, de la nostra ànima.
Fer-se gran potser caminem més a poc a poc, amb l'ajut d'un bastó, però seguim el camí, podem necessitar aturar-nos i reposar estones, peró hem de mantenir la il·lusió i l'empenta de seguir i esperar els nous esdevenidors.
Veure ,ara, a la tardor aquesta rosa roja, em dóna forces per seguir cercant noves flors i noves amistats. Quant em toqui aturar-me vull que sigui per sempre, vull que resti un record d'haver fet companyia i d'haver compartir vida.
Així sabre que he viscut i que haurà valgut la pena tota la vida, les estones bones i les no tant bones.
Gavià argentat europeu o gallineta/titera de la mar a les Balears (Larus argentatus)
M'he passat algunes estones fotografiant aquest ocells en vol sobre les naus d'algunes empreses en un polígon industrial de Barberà del Vallés carrer Basilea...L'empresa més gran que sobrevolaven les aus era Magneti Marelli. Alguna cosa de menjar hi devia haver en algun pati o terrat de les naus, o potser hi feien niu, perquè no paraven de sobrevolar l'indret i d'emetre el seu so.
Les estones menys avorrides d'una vida avorrida... o dit d'altra manera, és quan faig fotos que hi veig clar...
Estones d'estar un al costat de l'altre, mirant al mar.
Fragments del port de Santander (Espanya); 17 d'Agost de 2009
Més cel o més núvols ? Tant és ... això va a estones, i poc podem fer per canviar-ho. El.més important és aprofitar ell moment i confiar en el futur.
.
El Bosc de Creus és un projecte “land art” de Marc Sellarès que que sorgeix des de la vivència d’un fet tràgic provocant una expressió artística que mostra els sentiments a través de l’escultura vinculada amb una natura literalment morta.
Tot va començar el 26 de juliol de 2015 quan un incendi forestal al municipi d’Òdena va cremar més de mil hectàrees entre l’Anoia i el Bages. El paisatge desolador que en va quedar va commoure profundament l’artista Marc Sellarès, del mateix indret i on havia passat llargues estones d’infància.
Sellarès, que és artista i bomber, va viure aquest paisatge cremat com una pèrdua i, per tant, havia de passar el dol. Aquell bosc verd i frondós ara s’havia transformat en una muntanya negra plagada d’esquelets calcinats. Pins que havien quedat completament cremats.
I va ser així, a través de l’art com va començar a fer algunes proves sobre el terreny, en què aquells esquelets negres es convertien en creus, com si d’un gran cementiri es tractés. Aquesta seria la seva manera d’expressar aquella dolorosa pèrdua, segurament compartida per molts altres veïns de la zona.
Poc a poc totes aquelles branques es van convertir en escultures, en creus, un element simbòlic de la cultura cristiana, que és molt present en la nostra societat i que omple cementiris d’arreu.
Aquest tipus d’intervenció artística s’emmarca dins del corrent denominat land art (en anglès art de la terra) que vol dir que situa l’obra en el paisatge i n’aprofita els materials naturals.
L’obra situada entre els municipis del Bruc (Anoia) i Sant Salvador de Guardiola (Bages) es va inaugurar el 26 de juliol del 2016, just un any després de l’incendi, temps en què l’artista havia anat col·locant les creus i havia anat superant el dol. Compta amb 1.293 creus, tantes com hectàrees cremades, l’última, col·locada aquest mateix dia i de 12 metres d’alçada.
Però ja abans de finalitzar-lo, el Bosc de les Creus ha captat l’atenció de centenars de mitjans de comunicació de tot el món que han publicat ressenyes, entrevistes, i reportatges sobre aquesta peculiar obra d’art que ha arribat a ocupar la portada del Wall Street Journal. Ha commocionat directors de cine i d’art, fotògrafs de tot el món, fins i tot en aquest evocador paisatge s’hi han rodat curtmetratges i videoclips. Avui és ja un lloc de peregrinatge i el visiten curiosos, turistes, escoles, excursionistes…
El Bosc de Creus és accessible per la carretera B-1101 i el pot visitar qualsevol, segons Sellarès aquest projecte és un dels més grans d’aquest tipus que s’han dut a terme a l’estat espanyol. Ara l’artista es planteja exportar-lo a Sud-Amèrica per conscienciar sobre la desforestació.