View allAll Photos Tagged esterly
It's not been an incredibly fecund period of productivity here lately. There was the Big Chicken Dust Up, which flipped the previously harmonious dynamic of the flock on its head and necessitated giving Roxy away. That was tough, having hand raised her. But she's off kicking butts and taking names at a neighboring flock. It's now just Ester and Vivienne and there is no more bloodshed and, if possible, Ester and I are more bonded than ever. Being hen pecked (talking about chickens makes you pause so often and think, huh, well, THAT's where that came from...) really made Ester seek out my comfort and allowed petting and lap sitting and once even ran her head along my leg, in a motion very like a cat. She's recovered her aplomb and is now more her old takin-care-of-business self, but she will now come sit on the step with me and will lean into me while I pet her.
I'm unable to get a good capture of Ester Ice Queen, but for the record, gluing tiny white beads on a white background (her comb and beak) isn't anything I plan to repeat any day soon.
SOLD
Does Luke Feldman, aka SKAFFS, even need an introduction? Be tantalised by Ester, one of Luke's beautifully surreal female characters ... we'll be adding this to ivoteforart over the weekend. A limited edition giclee print - only 30 will be available.
C.A.T. - Centre Artesà Tradicionà rius
Barcelona - 19 Junio 2009
ESTER FORMOSA Va néixer a Barcelona l'any 1961.
Després de cursar els estudis d'art dramà tic a l'Institut del Teatre que compagina amb les classes de cant clà ssic, comença a treballar com a actriu.
Al "Teatre Lliure" participa en diversos muntatges com La flauta mà gica de W.A. Mozart 1984, Fulgor i mort de JoaquÃn Murrieta de Pablo Neruda 1986, Dança d'agost de Brian Frield al 1992. També en el Centre Dramà tic del Vallès amb muntatges com El cà ntir trencat de Henrich von Kleist 1987, i La disputa de Marivaux (1988). I altres muntatges teatrals com Els dos cavallers de Verona de W. Shakespeare 1989 que va dirigir Calixte Bieito, o Krampack de Jordi Sanchez.
A partir d'una idea del seu amic autor teatral Joan Casas, creen el personatge de La Canyà l'any 1988, personatge inspirat en una cupletista dels anys 30, que li permet crear el seu propi "show" i amb el qual realitzarà diversos espectacles, Doncs què voleu que hi faci, Jo no em quedo per vestir sants 1990, "Con diez cañones por banda" 1992, Estrès d'amor 1994, i Adéu per sempre 1995. Amb La Canyà realitza diverses gires per tota la penÃnsula, i participa en diversos festivals importants, entre ells el "Festival Internacional de teatro de La Havana", "Jornadas de Teatro Iberoamericano de Caracas", "Her Theater Spectakel de Zurich". I guanya diversos premis, el premi "Revelació de la crÃtica" 1988-89, el premio "Aplaudiment" Sebastià Gasch 1991, "Millor actriu de televisió" de l'Associació d'Actors i Directors de Catalunya 1991.
L'any 1996 decideix deixar definitivament el teatre per aprofundir en la cançó com a intèrpret i inicia la seva col·laboració amb el guitarrista Toti Soler que durarà gairebé deu anys. Amb Toti Soler gravaran tres CDs, els dos primers dins el gènere de la cançó mediterrà nia i tradicional, "M'aclame a tu", i "L'arxiver de Tortosa" 2001. I "Deu catalans i un rus" un CD homenatge al cantautor Ovidi Montllor en els deu anys de la seva mort 2005.
De la col·laboració amb el cantant Adolfo Osta, n'ha sorgit un disc conjunt, Perquè vull 2004. I amb el cantautor Quico Pidelaserra el concert "No Pasarán (cançons de guerra contra el feixisme)" 1997.
L'any 2000 grava el seu primer CD en solitari, La casa solità ria, un recull de cançons amb lletra del seu pare, el poeta Feliu Formosa, i música de SÃlvia Comes. Segueix Època 2003, amb cançons d'autors diversos, Paolo Conte, Marisa Sannia, Simón Diaz, Atahualpa Yupanqui, entre d'altres. El seu darrer treball, Ester Formosa canta Jordi Guardans / Sola com el poeta 2007, són cançons amb lletra i música de Jordi Guardans i es presenta dins el cicle de cançó "Sis veus de dona" en el Teatre Nacional de Catalunya.
A l'octubre de 2007 participa a la gala d'inauguració de la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt interpretant a Serrat, Llach i Raimon. És també al mes d'octubre quan la històrica formació xilena Quilapayún, convida a l'Ester a participar amb el paper de "relatora" a la llegendà ria Cantata De Santa Maria De Iquique que es presenta a l'auditori de CeutÃ, a Múrcia. A partir d'aquest moment hi continua col·laborant en diverses ocasions, en les que la formació actuarà a Catalunya.
Al llarg del 2008 fa temporada a Barcelona amb Sola com el poeta i dirigida per Joel Joan a la Sala Beckett, amb gran acollida de la crÃtica i les localitats exhaurides per a totes les sessions. Desprès girarà a Sabadell, Terrassa, Palma, Girona, Saragossa, (EXPO 2008)... El 25 d'abril, a Almada (Portugal) es presenta en els actes de la commemoració de la Revolució dels clavells, a l'Auditori Fernando Lópes Graça, L'Ester convida a escena a la cantant portuguesa Amelia Muge. Participa en l'homenatge que es fa a Nuoro (Sardenya) a la cantant italiana desapareguda Marisa Sannia, al costat de les cantants Elena Ledda, Franca Masu entre d'altres. El 29 d'octubre estrena l'espectacle FORMOSA X FORMOSA (Ester canta Feliu), en el marc del 8è Festival de poesia de Sant Cugat del Vallès, on enguany Feliu Formosa és el poeta d'honor.
The Myth is that symmetrical faces are more beautiful than those that are not. As my final project for this semester in photography school, I decided to put this Myth to the test. The picture to the far left is the original, un-retouched in every way (SOOC), the 2nd and 3rd from the left are mirrored versions of the original, and the one on the far right is retouched. Tell me what you think :-)