View allAll Photos Tagged elementals
Model, MUA. Flower crown: Cassandra Carrie
Photography: Terri Scherzinger
Conjunt format per tres edificis que havien estat molins paperers més altres edificis residencials (que formen un clos tancat amb un pati interior) i la bassa. Tot plegat forma un petit nucli d'edificacions amb una elemental estructura urbana, cosa que li dóna una certa singularitat al costat d'altres molins del Penedès. El molà principal, situat a la banda de ponent, és una construcció de tipus tradicional, de dimensions considerables. Té una planta semi-soterrà nia, planta baixa, dos pisos i golfes. Les plantes superiors funcionaven com a "miradors" i tenen fileres de finestres més petites. La façana principal té finestres fetes amb pedra treballada, però en general presenta un aspecte molt irregular, que és indici de diverses fases constructives. La planta semi-soterrà nia és d'un gran interès. Té dues habitacions amb voltes d'aresta al costat d'altres estances d'ús indeterminat, algunes de les quals obrades a la roca. La planta baixa presenta una distribució irregular, amb estances dedicades als usos tÃpics d'una masia (celler amb tines, estable...). Altres parts d'aquest gran edifici eren destinades a habitatges. Un altre molà es troba situat a l'angle sud-est. És una construcció més petita, d'aspecte més homogeni i més moderna. Té planta baixa més un pis i golfes amb funció de mirador (assecador) i portal adovellat. En una cambra de l'interior es conserven parcialment les instal·lacions papereres: una gran pila, on es feia la pasta del paper. El tercer molà es troba a l'angle nord-est. És una construcció també irregular, amb barreja de materials constructius (carreus perfectament escairats en un angle i tà pia a la part superior). Té planta baixa més un pis i golfes amb mirador. Entre aquests dos últims molins s'aixeca una altra construcció on hi havia cinc vivendes per a treballadors de la fà brica que es va construir al costat. Al peu d'aquestes cases hi passava el camà de Vilafranca, que en aquest tram es conserva perfectament empedrat. A la part de migdia hi ha la bassa, de planta quadrada i amb unes dimensions considerables, que es nodreix encara ara amb l'aigua del rec de ca l'Oliver.
Observacions:
2 Inscripcions als baixos del molà principal: 1703.
Inscripció al portal del molà situat al sud-est: 1825.
Informació oral proporcionada per Alvaro Pla, que va viure al molà amb la seva famÃlia de 1961 a 1976.
Sobre el rec i molins de ca l'Oliver no se'n coneixen notÃcies medievals, però en opinió del medievalista Ramon Martà el disseny del sistema és semblant al d'altres casos. El primer molà documentat en aquest indret era fariner, posteriorment transformat en la fà brica tèxtil. Els molins paperers van començar a edificar-se pels volts de 1703, segons indica la inscripció marcada en una de les arcades de l'entrada. (És la referència més antiga que es té de l'existència d'un molà paperer a Sant QuintÃ). L'any 1775 el molà de Josep Oliver figurava en una llista dels 100 principals molins paperers de Catalunya. Produïa 2.200 resmes anuals i era sens dubte el nucli paperer més important de Sant QuintÃ. Les seves instal·lacions constaven de dos molins de paper blanc, dos molins de paper d'estrassa i un molà fariner. L'any 1788 el propietari era Josep Oliver, paperer, baró de la quadra de Pareras i senyor jurisdiccional del castell de Bolet, el qual va entaular una querella contra l'ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles amb motiu de la reconstrucció de la resclosa del rec comunal de Sant Pere. La disputa es va allargar força anys, fins ben entrat el segle XIX, ja que Josep Oliver i després el seu fill ensorraven les preses que s'anaven reconstruint. En definitiva, els molins de ca l'Oliver constitueixen el conjunt arquitectònic més interessant i singular que es conserva a Sant Quintà d'aquest tipus d'edificacions.
Professor Elemental, the chap-hop steampunk alter-ego of Paul Alborough
Live at the Distraction Club, January 2013
strobist Info: Canon 320EX through 45" umbrella on camera left triggered by built in wireless 7D, slave Olympus Fl36 behind the subjects.
Professor Elemental, the chap-hop steampunk alter-ego of Paul Alborough
Live at the Distraction Club, January 2013
Professor Elemental, the chap-hop steampunk alter-ego of Paul Alborough
Live at the Distraction Club, January 2013
Professor Elemental, the chap-hop steampunk alter-ego of Paul Alborough
Live at the Distraction Club, January 2013
How will we live together, Chileans and Mapuche? Building places to get to know each other (Künü) Building places to parley (Koyaü-we)
ELEMENTAL
How Will We Live Together? Biennale Architettura 2021
Professor Elemental, the creation of Paul Alborough, and performer of "chap-hop".
23 August, Abney Park played at Scala, King's Cross, supported by Professor Elemental and Sunday Driver.