País de Origen: Japón

Número de Máquina: 03-02

Placa Patente: VP8542

Año: 2003

País de Origen: Alemania

Maquinon :D !!! por lejos mi generación favorita del Actros y la que mas cuesta pillar, aparte de la antiguedad, no se vendieron tanto como la segunda y tercera generación, sobre todo esta última ! así que cada ejemplar de estos que se pueda capturar es un excelente aporte :D ! Iván nos comentaba que esta unidad tiene un gemelo que actualmente anda con batea.

Placa Patente: VB7006

Año: 2002

País de Origen: Brasil

De a poco aparecen mas NH, cada nuevo es una sorpresa, considerando que no fueron masivos... personalmente no conocia a esta unidad y se ve bastante bien... y 6x4, ideal para minería :)

La vall de Ripoll fou conquistada pel comte Guifré el 879 i ràpidament s'hi va aplegar una comunitat, aquell mateix any o el següent, sota la direcció de Daguí, fins llavors sacerdot a l'església de Grèixer. El primer esment cert de la comunitat de Ripoll se situa a l'any 880, en una donació a favor del monestir.

Sota la protecció comtal, el monestir es va anar desenvolupant i enriquint. El 888 es va consagrar la primera església monàstica i el 890 l'església de Sant Pere. La primera era la que utilitzava la comunitat i la segona servia les necessitats de la població, servents, etc. que s'havien aplegat al seu voltant. Les possessions del cenobi, en aquesta època ja eren força importants, i s'estenien per altres comarques, a més del propi Ripollès.

Aquest desenvolupament econòmic va dur a aixecar una nova església monàstica, que es va consagrar el 935. Poc després encara es portava a terme una tercera consagració, el 977, punt culminant de l'obra constructiva de l'abat Arnulf, que incloïa un claustre i una muralla que protegia el conjunt. L'església de l'època d'Arnulf era força similar a l'actual, i tenia cinc naus i cinc absis.

Alhora es va produir un important desenvolupament cultural, també iniciat sota el govern del mateix Arnulf, i va aconseguir la independència del lloc, que en endavant restava sota la protecció papal. La biblioteca monàstica es va enriquir considerablement, arribant a ser un dels llocs de referència de la cultura de l'època. L'abat va enviar copistes arreu d'Europa per a transcriure els documents que els serien d'utilitat, tant dins el camp estrictament religiós com de les ciències. L'escriptori de Ripoll va tenir la seva màxima activitat sota l'abadiat d'Oliba.

Oliba era de família noble i fou elegit abat de Ripoll i de Cuixà el 1008, va tenir una àmplia tasca política, destacant la fundació de Montserrat, que es va mantenir sota la direcció de Ripoll fins el 1402. Sota l'abadiat d'Oliba, el 1032, es va fer una nova consagració de l'església, reflex de la seva activitat constructora (Vic, Cuixà, etc.) i que va significar la reconstrucció total de l'edifici. És aquest edifici, amb importants transformacions, destruccions, i restauracions, el que es conserva actualment. L'església de Ripoll va servir de panteó comtal durant molts anys.

Aquest detall de la portada representa el baptisme de Pau fet per Ananies. Un cop arribat Saule a Damasc, Ananies, un sabi del lloc, el bateja i l'anomena Pau, convertint-lo a la veritable fe en el major flagell dels cristians. La mà que sorgeix dels cels consagra el moment i una inscripció aclara l'escena: Ubi Ananias Paulum baptizat. Els Fets dels Apòstols (Ac 22, 12-16) ho relaten així:

"Allà hi havia un tal Ananies, un home piadós i observant de la Llei, molt considerat de tots els jueus que vivien a Damasc. Em vingué a trobar i, quan va ser al meu costat, em digué:

- El Déu dels nostres pares t'havia destinat a conèixer la seva voluntat, a veure el Just i a sentir la seva pròpia veu, perquè davant de tots els homes tu has de ser testimoni d'ell en tot allò que has vist i has sentit. I ara, què esperes? Aixeca't, rep el baptisme i queda net dels teus pecats, tot invocant el seu nom."

Aquesta imatge ha jugat a En otro lugar de Flickr.

A Google Maps.

Autor: Gaspar Claver, mestre de cases d'Olesa de Montserrat

Any: 1672

Estil: Medieval, Modern, Contemporani

Segle: XVII

Aqüeducte del tipus de desmunt i cobert seguint la línia de nivell hidrostàtic, bastit sobre el torrent d'en Guilló (en documentació antiga, torrent de Lloveta), per a salvar el barranc que en aquest punt ha excavat l'aigua amb una profunditat d'uns 25 metres i una amplada de 80 m. Al seu marge dret, col·locat transversalment respecte del torrent principal n'hi ha un altre de secundari, sobre el qual també passa l'aqüeducte, formant un angle gairebé recte, fins trobar terra ferma. L'obra actual consta de dos sectors morfològicament ben diferenciats corresponents a diferents èpoques de construcció. La part central, dels segles XVII i XVIII, és la més alta, amb una alçada de 21 metres i està formada per carreus de pedra de turó procedents de Sant Quintí de Mediona i pedra d'esmolar. Està formada per una doble arcada de llum petita (5.5 metres) amb doble filada d'arcs de mig punt amb doble alçada, adovellats en rosca senzilla. Al centre del carcanyol hi ha la data de 1721 gravada en carreus de pedra esmoladora, encara que aquesta inscripció no es pas l'original. A la part inferior del mateix pilar n'hi ha una altra amb la de 1728 , encara que els últims números estan en evident estat de deteriorament. Aquesta doble arcada està flanquejada per pilars quadrangulars, molt amples, dels quals arrenquen sengles arcs de mig punt de major amplada que els centrals, encara que de molt menys alçada. Un d'ells té doble rosca de dovelles. Al marge dret es desenvolupen quatre arcs més, fets amb reble de pedres i carreus als extrems, de cronologia medieval. Són de mig punt, amb doble rosca de dovelles i d'amplades desiguals. El primer manté l'alineació general, però els altres tres s'obren en angle gairebé perpendicular, per salvar un petit rierol. Al marge esquerre resta un mur també d'època medieval. Per tant, els dos extrems del pont serien medievals, els quals, probablement, varen quedar dempeus, salvant-se dels terratrèmols del segle XV, els quals enfonsarien la part central (MEMÒRIA, 1990)

Observacions: Es tracta de una obra d'enginyeria bàsica per al funcionament del rec o sèquia comunal, que alimenta tant els molins com l'horta. La singularitat d'aquest element , el converteixen en un símbol del municipi, als peus del qual s'ha desenvolupat una important zona de lleure. Actualment, el primer diumenge de maig s'hi fa" l'aplec del Pont Nou" de nova implantació, amb sardinada i arrossada popular i sardanes.

El 27 de gener de 1011 hi ha la donació dels marmessors del difunt Wadaldi al monestir de Sant Cugat d'unes cases, corrals, terres, molí i aigües del riu de Bitlles, subterrànies i elevades, que es trobaven al terme de kastrum Mediona (MEMÒRIA, 1990:172.). L'aigua del rec que travessa aquest aqüeducte aflora al municipi de Sant Quintí, i fou donada conjuntament amb el terme de Sant Pere per Guifré i la seva muller Guisla, comtes de Cerdanya, al monestir benedictí de Sant Martí de l'Isola Gallinara, l'any 1012 (TORRENTS, A. En premsa). Per salvar els torrents calia alguna mena d'aqüeducte. L'origen d'aquest no pot ser ni al segle XVII ni "al segle XIV o començaments del XV quan el veí monestir de Sant Pere passa a ser propietat dels monjos benedictins de Montserrat" (MEMÒRIA, 1990:172), com s'ha afirmat en alguna ocasió, doncs existeixen documents més antics referits al Pont Nou. Així, del 1281 data una sentència a favor del monestir de Sant Pere sobre l'ús del pont per regar les terres del monestir (TORRENTS, A., en premsa). I l'any 1346, essent prior Nicolau, els veïns van voler que es mantingués a càrrec seu el Pont Nou. En la concòrdia a que van arribar es deia que els veïns havien de pagar els materials de les obres del Pont (s/d, Documents relatius a la capella de Sant Domingo, ss. XVIII-XIX). Datat el 24 d'octubre de l'any 1487, consta un document de venda de la casa de les Planes Velles -identificada com "mas Lotats"-, junt amb altres possessions, i el que sembla més interessant els "reguis, aquis" i "aqueductibus". El 13 de febrer del 1634, es parla d'un pont nou en el mateix lloc que l'actual en un contracte d'arrendament de terres. També l'any 1652 es parla de Pont Nou en la documentació. Amb les proporcions actuals, sembla que es tracta d'una obra iniciada el 7 d'agost del 1672, manada fer pel monestir de Montserrat amb el suport econòmic dels delmes del poble. Va costar 475 lliures de Barcelona, i es va començar a preu fet pel mestre d'obres Gaspar Claver?, de la vila d'Olesa de Montserrat. Vint-i quatre anys més tard continuava en obres; segons una nota del 18 de maig de 1696 dels Jurats de la Universitat de Sant Pere, ara el constructor era Barthomeu Jonano (TORRENTS, A., en premsa). L'obra, amb la fesomia més semblant a l'actual, va finalitzar el 1721, tal i com constava en una pedra de gres localitzada en la base d'un dels pilars del pont. Maria Àngels Torrents estableix una data aproximada de la primera ruïna del pont després de les obres del XVIII, entre 1724 i el 1727, o sigui uns 4-6 anys després d'haver acabat les obres abans esmentades. Se sap que van esfondrar-se dues arcades degut a "passar-hi massa aygua", tal i com va declarar el batlle d'aleshores (TORRENTS, A., en premsa). La restauració es va centrar en el muntatge de la pilastra de "la banda de las esplanas de Pedra Picada, y que en lo cor de la Paret, si hagués de posar turó, y una defensa al costat de la Pilastra de una part, y altra de Pedra Picada, de sinch palms de gruix, y que de dita Paret, que a les hores si trobaba, ser hagués de desfer dos, o tres cantos y fer altras obras par las quals lo comu promete donarluy mil lliures", es va fer en breu, donat la necessitat de l'arribada de l'aigua als molins i a les terres de regadiu, de manera que al 1728, el pont devia estar ja arreglat i l'aigua arribava al poble per l'aqüeducte (TORRENTS, A., en premsa). El contracte per refer el pont el 1727 es va signar entre Agustí Cirera, mestre de cases de Barcelona i Antoni-Joan Rovira (MEMÒRIA, 1990: 172). El 23 de desembre de 1728, el mestre de cases Arcàngel Badia va caure del pont mentre hi treballava i va morir i el 1732, li va passar el mateix a Antoni Banach, mestre de cases de Barcelona. El 21 de desembre de 1783 va caure un tros del pont, i la gent del poble hi va posar unes canals de fusta. Seguidament es va encarregar a dos mestres d'obres de Puigdàlber, els germans Josep i Joan Via, els quals van acabar l'obra el 4 d'abril de 1792.

Restaurat pel SPAL de la Diputació de Barcelona amb la següent cronologia: Estudi inicial, novembre 1982. Inici d'obres febrer 1984; Projecte definitiu gener 1985; Reobertura canal, maig 1987; Acabament obres, juliol 1987; Inaugurat l'agost 1987 Projecte i direcció d'obra Antoni González Moreno-Navarro. Col·laboradors: Pau Carbó, arquitecte; Josep M. Moreno, aparellador; Pio Fernández, enginyer; Estudi Inicial: Leonardo Fernández Troyano i Xavier Monterola, enginyers (Fernández Casado S.A.), Madrid. Empresa constructora: Joan Closa; Recerca històrica, Direcció, Albert López, arqueòleg; Fonts documentals: Ma. Àngels Torrents, Ma. José Sureda i Anna Castellano; Text històric: Raquel Lacuesta. Pressupost, 19.200.581.- pta. L'any 1982, l'Ajuntament va fer la petició per fer un estudi previ dels problemes i tot seguit es va redactar un projecte de restauració. Es va començar eliminant la bardissa, es van treure les calcificacions de l'aigua als intradossos i es van consolidar pilars i arcs. Aquests treballs van comportar la substitució d'alguns carreus i dovelles i es va fer el cosit interior amb acer i formigó. de bona part dels interiors. Es va construir un nou caixer de formigó per mantenir-ne l'ús i mentre es feia es va desviar l'aigua per un sifó. Uns anys abans de la restauració es va fer recréixer el canal amb totxo per augmentar-ne el cabal. Aquest recreix va ser eliminat amb les obres de restauració.

patrimonicultural.diba.cat/

Inmobiliarias - Constructoras

85 APPARTAMENTI PER ANZIANI e UN CENTRO CIVICO (Barcellona, Spagna) Sergi SERRAT + Ginés EGEA + Cristina GARCIA

www.channelbeta.net/2009/07/85-appartamenti-per-anziani-e...

HIGH RESOLUTION ON CHANNELBETA

CHANNELBETA - Information Channel on Contemporary Architecture

www.channelbeta.net

Photo by Adrià GOULA

Placa Patente: DZSG91

Año: 2012

País de Origen: Alemania

360...nada de mal para faenas, dentro de la gama de los faeneros de MAN si mal no recuerdo, es el mas chico, siendo superado por los 41.440 8x4

Autor: Gaspar Claver, mestre de cases d'Olesa de Montserrat

Any: 1672

Estil: Medieval, Modern, Contemporani

Segle: XVII

Aqüeducte del tipus de desmunt i cobert seguint la línia de nivell hidrostàtic, bastit sobre el torrent d'en Guilló (en documentació antiga, torrent de Lloveta), per a salvar el barranc que en aquest punt ha excavat l'aigua amb una profunditat d'uns 25 metres i una amplada de 80 m. Al seu marge dret, col·locat transversalment respecte del torrent principal n'hi ha un altre de secundari, sobre el qual també passa l'aqüeducte, formant un angle gairebé recte, fins trobar terra ferma. L'obra actual consta de dos sectors morfològicament ben diferenciats corresponents a diferents èpoques de construcció. La part central, dels segles XVII i XVIII, és la més alta, amb una alçada de 21 metres i està formada per carreus de pedra de turó procedents de Sant Quintí de Mediona i pedra d'esmolar. Està formada per una doble arcada de llum petita (5.5 metres) amb doble filada d'arcs de mig punt amb doble alçada, adovellats en rosca senzilla. Al centre del carcanyol hi ha la data de 1721 gravada en carreus de pedra esmoladora, encara que aquesta inscripció no es pas l'original. A la part inferior del mateix pilar n'hi ha una altra amb la de 1728 , encara que els últims números estan en evident estat de deteriorament. Aquesta doble arcada està flanquejada per pilars quadrangulars, molt amples, dels quals arrenquen sengles arcs de mig punt de major amplada que els centrals, encara que de molt menys alçada. Un d'ells té doble rosca de dovelles. Al marge dret es desenvolupen quatre arcs més, fets amb reble de pedres i carreus als extrems, de cronologia medieval. Són de mig punt, amb doble rosca de dovelles i d'amplades desiguals. El primer manté l'alineació general, però els altres tres s'obren en angle gairebé perpendicular, per salvar un petit rierol. Al marge esquerre resta un mur també d'època medieval. Per tant, els dos extrems del pont serien medievals, els quals, probablement, varen quedar dempeus, salvant-se dels terratrèmols del segle XV, els quals enfonsarien la part central (MEMÒRIA, 1990)

Observacions: Es tracta de una obra d'enginyeria bàsica per al funcionament del rec o sèquia comunal, que alimenta tant els molins com l'horta. La singularitat d'aquest element , el converteixen en un símbol del municipi, als peus del qual s'ha desenvolupat una important zona de lleure. Actualment, el primer diumenge de maig s'hi fa" l'aplec del Pont Nou" de nova implantació, amb sardinada i arrossada popular i sardanes.

El 27 de gener de 1011 hi ha la donació dels marmessors del difunt Wadaldi al monestir de Sant Cugat d'unes cases, corrals, terres, molí i aigües del riu de Bitlles, subterrànies i elevades, que es trobaven al terme de kastrum Mediona (MEMÒRIA, 1990:172.). L'aigua del rec que travessa aquest aqüeducte aflora al municipi de Sant Quintí, i fou donada conjuntament amb el terme de Sant Pere per Guifré i la seva muller Guisla, comtes de Cerdanya, al monestir benedictí de Sant Martí de l'Isola Gallinara, l'any 1012 (TORRENTS, A. En premsa). Per salvar els torrents calia alguna mena d'aqüeducte. L'origen d'aquest no pot ser ni al segle XVII ni "al segle XIV o començaments del XV quan el veí monestir de Sant Pere passa a ser propietat dels monjos benedictins de Montserrat" (MEMÒRIA, 1990:172), com s'ha afirmat en alguna ocasió, doncs existeixen documents més antics referits al Pont Nou. Així, del 1281 data una sentència a favor del monestir de Sant Pere sobre l'ús del pont per regar les terres del monestir (TORRENTS, A., en premsa). I l'any 1346, essent prior Nicolau, els veïns van voler que es mantingués a càrrec seu el Pont Nou. En la concòrdia a que van arribar es deia que els veïns havien de pagar els materials de les obres del Pont (s/d, Documents relatius a la capella de Sant Domingo, ss. XVIII-XIX). Datat el 24 d'octubre de l'any 1487, consta un document de venda de la casa de les Planes Velles -identificada com "mas Lotats"-, junt amb altres possessions, i el que sembla més interessant els "reguis, aquis" i "aqueductibus". El 13 de febrer del 1634, es parla d'un pont nou en el mateix lloc que l'actual en un contracte d'arrendament de terres. També l'any 1652 es parla de Pont Nou en la documentació. Amb les proporcions actuals, sembla que es tracta d'una obra iniciada el 7 d'agost del 1672, manada fer pel monestir de Montserrat amb el suport econòmic dels delmes del poble. Va costar 475 lliures de Barcelona, i es va començar a preu fet pel mestre d'obres Gaspar Claver?, de la vila d'Olesa de Montserrat. Vint-i quatre anys més tard continuava en obres; segons una nota del 18 de maig de 1696 dels Jurats de la Universitat de Sant Pere, ara el constructor era Barthomeu Jonano (TORRENTS, A., en premsa). L'obra, amb la fesomia més semblant a l'actual, va finalitzar el 1721, tal i com constava en una pedra de gres localitzada en la base d'un dels pilars del pont. Maria Àngels Torrents estableix una data aproximada de la primera ruïna del pont després de les obres del XVIII, entre 1724 i el 1727, o sigui uns 4-6 anys després d'haver acabat les obres abans esmentades. Se sap que van esfondrar-se dues arcades degut a "passar-hi massa aygua", tal i com va declarar el batlle d'aleshores (TORRENTS, A., en premsa). La restauració es va centrar en el muntatge de la pilastra de "la banda de las esplanas de Pedra Picada, y que en lo cor de la Paret, si hagués de posar turó, y una defensa al costat de la Pilastra de una part, y altra de Pedra Picada, de sinch palms de gruix, y que de dita Paret, que a les hores si trobaba, ser hagués de desfer dos, o tres cantos y fer altras obras par las quals lo comu promete donarluy mil lliures", es va fer en breu, donat la necessitat de l'arribada de l'aigua als molins i a les terres de regadiu, de manera que al 1728, el pont devia estar ja arreglat i l'aigua arribava al poble per l'aqüeducte (TORRENTS, A., en premsa). El contracte per refer el pont el 1727 es va signar entre Agustí Cirera, mestre de cases de Barcelona i Antoni-Joan Rovira (MEMÒRIA, 1990: 172). El 23 de desembre de 1728, el mestre de cases Arcàngel Badia va caure del pont mentre hi treballava i va morir i el 1732, li va passar el mateix a Antoni Banach, mestre de cases de Barcelona. El 21 de desembre de 1783 va caure un tros del pont, i la gent del poble hi va posar unes canals de fusta. Seguidament es va encarregar a dos mestres d'obres de Puigdàlber, els germans Josep i Joan Via, els quals van acabar l'obra el 4 d'abril de 1792.

Restaurat pel SPAL de la Diputació de Barcelona amb la següent cronologia: Estudi inicial, novembre 1982. Inici d'obres febrer 1984; Projecte definitiu gener 1985; Reobertura canal, maig 1987; Acabament obres, juliol 1987; Inaugurat l'agost 1987 Projecte i direcció d'obra Antoni González Moreno-Navarro. Col·laboradors: Pau Carbó, arquitecte; Josep M. Moreno, aparellador; Pio Fernández, enginyer; Estudi Inicial: Leonardo Fernández Troyano i Xavier Monterola, enginyers (Fernández Casado S.A.), Madrid. Empresa constructora: Joan Closa; Recerca històrica, Direcció, Albert López, arqueòleg; Fonts documentals: Ma. Àngels Torrents, Ma. José Sureda i Anna Castellano; Text històric: Raquel Lacuesta. Pressupost, 19.200.581.- pta. L'any 1982, l'Ajuntament va fer la petició per fer un estudi previ dels problemes i tot seguit es va redactar un projecte de restauració. Es va començar eliminant la bardissa, es van treure les calcificacions de l'aigua als intradossos i es van consolidar pilars i arcs. Aquests treballs van comportar la substitució d'alguns carreus i dovelles i es va fer el cosit interior amb acer i formigó. de bona part dels interiors. Es va construir un nou caixer de formigó per mantenir-ne l'ús i mentre es feia es va desviar l'aigua per un sifó. Uns anys abans de la restauració es va fer recréixer el canal amb totxo per augmentar-ne el cabal. Aquest recreix va ser eliminat amb les obres de restauració.

patrimonicultural.diba.cat/

Casa habitación, diseño 100% personalizado.

Autor: Gaspar Claver, mestre de cases d'Olesa de Montserrat

Any: 1672

Estil: Medieval, Modern, Contemporani

Segle: XVII

Aqüeducte del tipus de desmunt i cobert seguint la línia de nivell hidrostàtic, bastit sobre el torrent d'en Guilló (en documentació antiga, torrent de Lloveta), per a salvar el barranc que en aquest punt ha excavat l'aigua amb una profunditat d'uns 25 metres i una amplada de 80 m. Al seu marge dret, col·locat transversalment respecte del torrent principal n'hi ha un altre de secundari, sobre el qual també passa l'aqüeducte, formant un angle gairebé recte, fins trobar terra ferma. L'obra actual consta de dos sectors morfològicament ben diferenciats corresponents a diferents èpoques de construcció. La part central, dels segles XVII i XVIII, és la més alta, amb una alçada de 21 metres i està formada per carreus de pedra de turó procedents de Sant Quintí de Mediona i pedra d'esmolar. Està formada per una doble arcada de llum petita (5.5 metres) amb doble filada d'arcs de mig punt amb doble alçada, adovellats en rosca senzilla. Al centre del carcanyol hi ha la data de 1721 gravada en carreus de pedra esmoladora, encara que aquesta inscripció no es pas l'original. A la part inferior del mateix pilar n'hi ha una altra amb la de 1728 , encara que els últims números estan en evident estat de deteriorament. Aquesta doble arcada està flanquejada per pilars quadrangulars, molt amples, dels quals arrenquen sengles arcs de mig punt de major amplada que els centrals, encara que de molt menys alçada. Un d'ells té doble rosca de dovelles. Al marge dret es desenvolupen quatre arcs més, fets amb reble de pedres i carreus als extrems, de cronologia medieval. Són de mig punt, amb doble rosca de dovelles i d'amplades desiguals. El primer manté l'alineació general, però els altres tres s'obren en angle gairebé perpendicular, per salvar un petit rierol. Al marge esquerre resta un mur també d'època medieval. Per tant, els dos extrems del pont serien medievals, els quals, probablement, varen quedar dempeus, salvant-se dels terratrèmols del segle XV, els quals enfonsarien la part central (MEMÒRIA, 1990)

Observacions: Es tracta de una obra d'enginyeria bàsica per al funcionament del rec o sèquia comunal, que alimenta tant els molins com l'horta. La singularitat d'aquest element , el converteixen en un símbol del municipi, als peus del qual s'ha desenvolupat una important zona de lleure. Actualment, el primer diumenge de maig s'hi fa" l'aplec del Pont Nou" de nova implantació, amb sardinada i arrossada popular i sardanes.

El 27 de gener de 1011 hi ha la donació dels marmessors del difunt Wadaldi al monestir de Sant Cugat d'unes cases, corrals, terres, molí i aigües del riu de Bitlles, subterrànies i elevades, que es trobaven al terme de kastrum Mediona (MEMÒRIA, 1990:172.). L'aigua del rec que travessa aquest aqüeducte aflora al municipi de Sant Quintí, i fou donada conjuntament amb el terme de Sant Pere per Guifré i la seva muller Guisla, comtes de Cerdanya, al monestir benedictí de Sant Martí de l'Isola Gallinara, l'any 1012 (TORRENTS, A. En premsa). Per salvar els torrents calia alguna mena d'aqüeducte. L'origen d'aquest no pot ser ni al segle XVII ni "al segle XIV o començaments del XV quan el veí monestir de Sant Pere passa a ser propietat dels monjos benedictins de Montserrat" (MEMÒRIA, 1990:172), com s'ha afirmat en alguna ocasió, doncs existeixen documents més antics referits al Pont Nou. Així, del 1281 data una sentència a favor del monestir de Sant Pere sobre l'ús del pont per regar les terres del monestir (TORRENTS, A., en premsa). I l'any 1346, essent prior Nicolau, els veïns van voler que es mantingués a càrrec seu el Pont Nou. En la concòrdia a que van arribar es deia que els veïns havien de pagar els materials de les obres del Pont (s/d, Documents relatius a la capella de Sant Domingo, ss. XVIII-XIX). Datat el 24 d'octubre de l'any 1487, consta un document de venda de la casa de les Planes Velles -identificada com "mas Lotats"-, junt amb altres possessions, i el que sembla més interessant els "reguis, aquis" i "aqueductibus". El 13 de febrer del 1634, es parla d'un pont nou en el mateix lloc que l'actual en un contracte d'arrendament de terres. També l'any 1652 es parla de Pont Nou en la documentació. Amb les proporcions actuals, sembla que es tracta d'una obra iniciada el 7 d'agost del 1672, manada fer pel monestir de Montserrat amb el suport econòmic dels delmes del poble. Va costar 475 lliures de Barcelona, i es va començar a preu fet pel mestre d'obres Gaspar Claver?, de la vila d'Olesa de Montserrat. Vint-i quatre anys més tard continuava en obres; segons una nota del 18 de maig de 1696 dels Jurats de la Universitat de Sant Pere, ara el constructor era Barthomeu Jonano (TORRENTS, A., en premsa). L'obra, amb la fesomia més semblant a l'actual, va finalitzar el 1721, tal i com constava en una pedra de gres localitzada en la base d'un dels pilars del pont. Maria Àngels Torrents estableix una data aproximada de la primera ruïna del pont després de les obres del XVIII, entre 1724 i el 1727, o sigui uns 4-6 anys després d'haver acabat les obres abans esmentades. Se sap que van esfondrar-se dues arcades degut a "passar-hi massa aygua", tal i com va declarar el batlle d'aleshores (TORRENTS, A., en premsa). La restauració es va centrar en el muntatge de la pilastra de "la banda de las esplanas de Pedra Picada, y que en lo cor de la Paret, si hagués de posar turó, y una defensa al costat de la Pilastra de una part, y altra de Pedra Picada, de sinch palms de gruix, y que de dita Paret, que a les hores si trobaba, ser hagués de desfer dos, o tres cantos y fer altras obras par las quals lo comu promete donarluy mil lliures", es va fer en breu, donat la necessitat de l'arribada de l'aigua als molins i a les terres de regadiu, de manera que al 1728, el pont devia estar ja arreglat i l'aigua arribava al poble per l'aqüeducte (TORRENTS, A., en premsa). El contracte per refer el pont el 1727 es va signar entre Agustí Cirera, mestre de cases de Barcelona i Antoni-Joan Rovira (MEMÒRIA, 1990: 172). El 23 de desembre de 1728, el mestre de cases Arcàngel Badia va caure del pont mentre hi treballava i va morir i el 1732, li va passar el mateix a Antoni Banach, mestre de cases de Barcelona. El 21 de desembre de 1783 va caure un tros del pont, i la gent del poble hi va posar unes canals de fusta. Seguidament es va encarregar a dos mestres d'obres de Puigdàlber, els germans Josep i Joan Via, els quals van acabar l'obra el 4 d'abril de 1792.

Restaurat pel SPAL de la Diputació de Barcelona amb la següent cronologia: Estudi inicial, novembre 1982. Inici d'obres febrer 1984; Projecte definitiu gener 1985; Reobertura canal, maig 1987; Acabament obres, juliol 1987; Inaugurat l'agost 1987 Projecte i direcció d'obra Antoni González Moreno-Navarro. Col·laboradors: Pau Carbó, arquitecte; Josep M. Moreno, aparellador; Pio Fernández, enginyer; Estudi Inicial: Leonardo Fernández Troyano i Xavier Monterola, enginyers (Fernández Casado S.A.), Madrid. Empresa constructora: Joan Closa; Recerca històrica, Direcció, Albert López, arqueòleg; Fonts documentals: Ma. Àngels Torrents, Ma. José Sureda i Anna Castellano; Text històric: Raquel Lacuesta. Pressupost, 19.200.581.- pta. L'any 1982, l'Ajuntament va fer la petició per fer un estudi previ dels problemes i tot seguit es va redactar un projecte de restauració. Es va començar eliminant la bardissa, es van treure les calcificacions de l'aigua als intradossos i es van consolidar pilars i arcs. Aquests treballs van comportar la substitució d'alguns carreus i dovelles i es va fer el cosit interior amb acer i formigó. de bona part dels interiors. Es va construir un nou caixer de formigó per mantenir-ne l'ús i mentre es feia es va desviar l'aigua per un sifó. Uns anys abans de la restauració es va fer recréixer el canal amb totxo per augmentar-ne el cabal. Aquest recreix va ser eliminat amb les obres de restauració.

patrimonicultural.diba.cat/

Autor: Gaspar Claver, mestre de cases d'Olesa de Montserrat

Any: 1672

Estil: Medieval, Modern, Contemporani

Segle: XVII

Aqüeducte del tipus de desmunt i cobert seguint la línia de nivell hidrostàtic, bastit sobre el torrent d'en Guilló (en documentació antiga, torrent de Lloveta), per a salvar el barranc que en aquest punt ha excavat l'aigua amb una profunditat d'uns 25 metres i una amplada de 80 m. Al seu marge dret, col·locat transversalment respecte del torrent principal n'hi ha un altre de secundari, sobre el qual també passa l'aqüeducte, formant un angle gairebé recte, fins trobar terra ferma. L'obra actual consta de dos sectors morfològicament ben diferenciats corresponents a diferents èpoques de construcció. La part central, dels segles XVII i XVIII, és la més alta, amb una alçada de 21 metres i està formada per carreus de pedra de turó procedents de Sant Quintí de Mediona i pedra d'esmolar. Està formada per una doble arcada de llum petita (5.5 metres) amb doble filada d'arcs de mig punt amb doble alçada, adovellats en rosca senzilla. Al centre del carcanyol hi ha la data de 1721 gravada en carreus de pedra esmoladora, encara que aquesta inscripció no es pas l'original. A la part inferior del mateix pilar n'hi ha una altra amb la de 1728 , encara que els últims números estan en evident estat de deteriorament. Aquesta doble arcada està flanquejada per pilars quadrangulars, molt amples, dels quals arrenquen sengles arcs de mig punt de major amplada que els centrals, encara que de molt menys alçada. Un d'ells té doble rosca de dovelles. Al marge dret es desenvolupen quatre arcs més, fets amb reble de pedres i carreus als extrems, de cronologia medieval. Són de mig punt, amb doble rosca de dovelles i d'amplades desiguals. El primer manté l'alineació general, però els altres tres s'obren en angle gairebé perpendicular, per salvar un petit rierol. Al marge esquerre resta un mur també d'època medieval. Per tant, els dos extrems del pont serien medievals, els quals, probablement, varen quedar dempeus, salvant-se dels terratrèmols del segle XV, els quals enfonsarien la part central (MEMÒRIA, 1990)

Observacions: Es tracta de una obra d'enginyeria bàsica per al funcionament del rec o sèquia comunal, que alimenta tant els molins com l'horta. La singularitat d'aquest element , el converteixen en un símbol del municipi, als peus del qual s'ha desenvolupat una important zona de lleure. Actualment, el primer diumenge de maig s'hi fa" l'aplec del Pont Nou" de nova implantació, amb sardinada i arrossada popular i sardanes.

El 27 de gener de 1011 hi ha la donació dels marmessors del difunt Wadaldi al monestir de Sant Cugat d'unes cases, corrals, terres, molí i aigües del riu de Bitlles, subterrànies i elevades, que es trobaven al terme de kastrum Mediona (MEMÒRIA, 1990:172.). L'aigua del rec que travessa aquest aqüeducte aflora al municipi de Sant Quintí, i fou donada conjuntament amb el terme de Sant Pere per Guifré i la seva muller Guisla, comtes de Cerdanya, al monestir benedictí de Sant Martí de l'Isola Gallinara, l'any 1012 (TORRENTS, A. En premsa). Per salvar els torrents calia alguna mena d'aqüeducte. L'origen d'aquest no pot ser ni al segle XVII ni "al segle XIV o començaments del XV quan el veí monestir de Sant Pere passa a ser propietat dels monjos benedictins de Montserrat" (MEMÒRIA, 1990:172), com s'ha afirmat en alguna ocasió, doncs existeixen documents més antics referits al Pont Nou. Així, del 1281 data una sentència a favor del monestir de Sant Pere sobre l'ús del pont per regar les terres del monestir (TORRENTS, A., en premsa). I l'any 1346, essent prior Nicolau, els veïns van voler que es mantingués a càrrec seu el Pont Nou. En la concòrdia a que van arribar es deia que els veïns havien de pagar els materials de les obres del Pont (s/d, Documents relatius a la capella de Sant Domingo, ss. XVIII-XIX). Datat el 24 d'octubre de l'any 1487, consta un document de venda de la casa de les Planes Velles -identificada com "mas Lotats"-, junt amb altres possessions, i el que sembla més interessant els "reguis, aquis" i "aqueductibus". El 13 de febrer del 1634, es parla d'un pont nou en el mateix lloc que l'actual en un contracte d'arrendament de terres. També l'any 1652 es parla de Pont Nou en la documentació. Amb les proporcions actuals, sembla que es tracta d'una obra iniciada el 7 d'agost del 1672, manada fer pel monestir de Montserrat amb el suport econòmic dels delmes del poble. Va costar 475 lliures de Barcelona, i es va començar a preu fet pel mestre d'obres Gaspar Claver?, de la vila d'Olesa de Montserrat. Vint-i quatre anys més tard continuava en obres; segons una nota del 18 de maig de 1696 dels Jurats de la Universitat de Sant Pere, ara el constructor era Barthomeu Jonano (TORRENTS, A., en premsa). L'obra, amb la fesomia més semblant a l'actual, va finalitzar el 1721, tal i com constava en una pedra de gres localitzada en la base d'un dels pilars del pont. Maria Àngels Torrents estableix una data aproximada de la primera ruïna del pont després de les obres del XVIII, entre 1724 i el 1727, o sigui uns 4-6 anys després d'haver acabat les obres abans esmentades. Se sap que van esfondrar-se dues arcades degut a "passar-hi massa aygua", tal i com va declarar el batlle d'aleshores (TORRENTS, A., en premsa). La restauració es va centrar en el muntatge de la pilastra de "la banda de las esplanas de Pedra Picada, y que en lo cor de la Paret, si hagués de posar turó, y una defensa al costat de la Pilastra de una part, y altra de Pedra Picada, de sinch palms de gruix, y que de dita Paret, que a les hores si trobaba, ser hagués de desfer dos, o tres cantos y fer altras obras par las quals lo comu promete donarluy mil lliures", es va fer en breu, donat la necessitat de l'arribada de l'aigua als molins i a les terres de regadiu, de manera que al 1728, el pont devia estar ja arreglat i l'aigua arribava al poble per l'aqüeducte (TORRENTS, A., en premsa). El contracte per refer el pont el 1727 es va signar entre Agustí Cirera, mestre de cases de Barcelona i Antoni-Joan Rovira (MEMÒRIA, 1990: 172). El 23 de desembre de 1728, el mestre de cases Arcàngel Badia va caure del pont mentre hi treballava i va morir i el 1732, li va passar el mateix a Antoni Banach, mestre de cases de Barcelona. El 21 de desembre de 1783 va caure un tros del pont, i la gent del poble hi va posar unes canals de fusta. Seguidament es va encarregar a dos mestres d'obres de Puigdàlber, els germans Josep i Joan Via, els quals van acabar l'obra el 4 d'abril de 1792.

Restaurat pel SPAL de la Diputació de Barcelona amb la següent cronologia: Estudi inicial, novembre 1982. Inici d'obres febrer 1984; Projecte definitiu gener 1985; Reobertura canal, maig 1987; Acabament obres, juliol 1987; Inaugurat l'agost 1987 Projecte i direcció d'obra Antoni González Moreno-Navarro. Col·laboradors: Pau Carbó, arquitecte; Josep M. Moreno, aparellador; Pio Fernández, enginyer; Estudi Inicial: Leonardo Fernández Troyano i Xavier Monterola, enginyers (Fernández Casado S.A.), Madrid. Empresa constructora: Joan Closa; Recerca històrica, Direcció, Albert López, arqueòleg; Fonts documentals: Ma. Àngels Torrents, Ma. José Sureda i Anna Castellano; Text històric: Raquel Lacuesta. Pressupost, 19.200.581.- pta. L'any 1982, l'Ajuntament va fer la petició per fer un estudi previ dels problemes i tot seguit es va redactar un projecte de restauració. Es va començar eliminant la bardissa, es van treure les calcificacions de l'aigua als intradossos i es van consolidar pilars i arcs. Aquests treballs van comportar la substitució d'alguns carreus i dovelles i es va fer el cosit interior amb acer i formigó. de bona part dels interiors. Es va construir un nou caixer de formigó per mantenir-ne l'ús i mentre es feia es va desviar l'aigua per un sifó. Uns anys abans de la restauració es va fer recréixer el canal amb totxo per augmentar-ne el cabal. Aquest recreix va ser eliminat amb les obres de restauració.

patrimonicultural.diba.cat/

Curriculun Vitae de la Empresa :

"AMERICAN CONSTRUCTORA & SERVICIOS GENERALES SRL"

Pudiendo utilizar las iniciales:

“AC & SG SRL”

Teléfono de Oficina:

051 / 064-246134

E-mail :

americaconstructorayserviciosgenerales@hotmail.com

americanconstructorayserviciosgenerales@peru.com

acysgsrl@hotmail.com

acysgsrl@peru.com

american_constructora@yahoo.com

Portal Webb:

www.americanconstructora.mx.tl

RUC : 20487238377

SUNARP : 1133319

RNP EJECUTOR : 21698

RNP CONSULTOR : C11191

RNP BIENES : BO174685

RNP SERVICIOS : SO533333

Es una empresa reconocida a nivel nacional e internacional,constituida por Ley General de Sociedades Nº 26887

de la Republica del PERU.

Estimados clientes estamos para servirlo solo ubiquenos o llamanos y los a tenderemos con toda la MARAVILLA del mundo.

Ampliando sus rubros en los diferentes campos que a continuacion indica en:

A: CONSULTORIA.- Hacemos proyectos en sistema de dibujos virtuales e infografia en replanteos.

B: SERVICIOS.- Hacemos de maravilla a las empresas estatales y privadas que nos requieran

.

C: BIENES.- Se tiene la logistica a la medida de los que nos solicitan.

D: EJECUTOR.- Obras civiles y arquitectonicos en urgencias.

Nuestra empresa es reconocida a nivel nacional e internacional en la industria de la construccion y afines en obras:

- civiles

- arquitectonicos,

- perfiles

- proyectos,

- estudios,

- pre factibilidad,

- factibilidad,

- confeccion en la industria del vestir.camisas blusas pantalones faldas, ternos guardapolvos,corbatas,

batas industriales y batas de dormir.

ASESORES Y CONSULTORES

para gobiernos locales ,regionales y empresas privadas y estatales.

vISION

Nuestro objetivo es tener personal idonea y con sistema de informatica tecnica y optimatizacion de control de calidad ,contando con pool de maquinarias de acuerdo al tipo de trabajo, teniendo plazos fijo y estando en mundo globalizado exigente de calidad.

MISION .-

Nuestra Empresa siempre esta pensando en el futuro teniendo asi en su formacion ,con sistema informatica tecnica y optimizacion de control de calidad,Pool de Maquinarias de Acuerdo al tipo de Trabajo. Teniendo Plazos establecidos Exacto.

Estando en un Mundo Globalizado Exigente de Calidad.

LA FINALIDAD.-

1.- LAS ACTIVIDADES PROPIAS DEL AMBITO MINERO.-COMO LABORES DE EXPLORACION Y EXPLOTACION DE YACIMIENTO

MINEROS METALICOS Y NO METALICOS, CARBONIFEROS Y TODO TIPO DE LABORES MINERAS Y METALURGICAS COMO BENEFICIO, REFINACIÓN Y COMERCIALIZACIÓN, TRANSPORTE MINERO Y LABORAL EN ESTE SENTIDO LA SOCIEDAD PODRA EFECTUAR DENUNCIOS Y SER TITULAR DE CONCESIONES Y DERECHOS MINEROS, ESTUDIO Y EJECICION DEL PLAN DE CIERRE DE MINAS, TRATAMIENTO DE AGUAS.

2.- EJECUCIÓN DE OBRAS CIVILES, ELECTROMECÁNICAS, CENTRALES ELÉCTRICAS, INSTALACION Y MANTENIMIENTO, REDES EN ALTA Y BAJA TENSION, CONTRATOS, LICITACIONES Y PROYECTOS Y TODO TIPO DE OBRAS DE ELECTRIFICACION.

3.- CONSTRUCCIONES CIVILES, SANITARIAS, EDIFICACIONES, DEMOLICIONES, CONTRATOS, LICITACIONES, PROYECTOS Y

CONSULTORIA, SE TIENE INCLUIDO EN EL OBJETO SOCIAL, LOS ACTOS RELACIONADOS CON EL MISMO QUE COADYUVEN A LA REALIZACION DE SUS FINES, AUNQUE NO ESTEN EXPRESAMENTE INDICADOS EN EL PRESENTE ESTATUTO.

4.- COMPRA Y VENTA DE TERRENOS, Y EDIFICACIONES PROYECTOS, PLANOS Y EJECUCION DE LOS MISMOS.

5.- COMPRA - VENTA Y ALQUILER DE EQUIPOS LIVIANO Y PESADO PARA TODO TIPO DE ACTIVIDADES.

6.- ELABORACION Y EJECUCION DE PROYECTOS PRODUCTIVOS SOCIALES Y MEDIO AMBIENTE Y TODA CLASE DE INVERSIONES EN GENERAL.-

7.- COMPRA-VENTA DE TODO TIPO DE MATERIALES Y EQUIPOS PARA CONSTRUCCION CIVIL, MINERIA, ENERGIA, HIDRAULICA Y AGROINDUSTRIAS.

8.- EXTRACCION, COMPRA Y VENTA DE MADERAS Y DERIVADOS,

9.- GEOLOGIA ESTUDIOS,GEOTECNICOS,LEVANTAMIENTOS Y DIGITALIZACION,PERFORACIONES Y DIAMENTINAS,GEOMECANICA , TOPOGRAFICO, GEODECIA.

10.-IMPORTACIÓN, EXPORTACIÓN Y COMERCIALIZACIÓN DE:

A) MATERIALES Y EQUIPOS ELECTRICOS, ELECTRÓNICOS, LECTROMECÁNICOS Y ELECTROMEDICOS;

B) ARTÍCULOS DE ESCRITORIO E INSUMOS INFORMÁTICOS , ABASTECIMIENTO DE INSUMOS EN TODAS SUS VARIEDADES,

C) PRODUCTOS AGRÍCOLAS, FORESTALES Y RECURSOS NATURALES.

PRESTACIÓN DE SERVICIOS EN:

B) MOVILIDAD Y TRANSPORTE EN GENERAL;

C) SERVICIOS DE CONSEJERÍA Y LIMPIEZA EN ENTIDADES PÚBLICAS Y PRIVADAS,

ASESORIA Y CONSULTORIA PROFESIONAL Y TECNICO.

11.- LICITACIONES CONTRATOS DE OBRAS PÚBLICAS:

1.-LICITACION POR PRECIO UNITARIO.

2 .-LICITACIÓN A SUMA ALZADA

3.- LICITACION MANO EN LLAVE

4. LICITACIÓN CON FINANCIAMIENTO DECONTRATISTA.

5. LICITACIÓN POR CONCURSO OFERTA.

6.-LICITACION POR ADMINISTRACION CONTROLADA.

7. LICITACION DE MATERIALES DE CONSTRUCCIÓN Y ALIMENTOS PARA PERSONAS A EMPRESAS PÚBLICAS Y PRIVADAS

12.- VENTAS:

º VENTAS DE PRODUCTOS DE AGRICULTURA, GANADERÍA, VERDURAS, FRUTAS, HORTALIZAS.

º VENTAS DE PRODUCTOS LÁCTEOS, VENTA DE FERRETERÍAS EN GENERAL, VENTAS DE ÚTILES DE ESCRITORIO

EN GENERAL, ÚTILES DE LIMPIEZA,

º VENTAS EN GENERAL Y SERVICIOS MULTIPLES.-

SE ENTIENDE QUE ESTAN INCLUIDOS EN EL OBJETO DEL OBJETO SOCIAL TODOS LOS ACTOS RELACIONADOS CON ESTE Y QUE COADYUDEN A LA REALIZACION DE SUS FINES EMPRESARIALES, AUNQUE NO ESTEN EXPRESAMENTE INDICADOS EN EL PRESENTE ARTÍCUL0.

LIMA - PERU

Ricardina Chavez Gutierrez

Gerente General

American constructora & servicios Generales SRL.

copyright (c) 2011.

prohibida su copia total o parcial segun ley del peru .

Autor: America Chavez

By : fotos de american constructora

Llegando a la estacion terminal de linea 1

Curriculun Vitae de la Empresa :

"AMERICAN CONSTRUCTORA & SERVICIOS GENERALES SRL"

Pudiendo utilizar las iniciales:

“AC & SG SRL”

Teléfono de Oficina:

051 / 064-246134

E-mail :

americaconstructorayserviciosgenerales@hotmail.com

americanconstructorayserviciosgenerales@peru.com

acysgsrl@hotmail.com

acysgsrl@peru.com

american_constructora@yahoo.com

Portal Webb:

www.americanconstructora.mx.tl

RUC : 20487238377

SUNARP : 1133319

RNP EJECUTOR : 21698

RNP CONSULTOR : C11191

RNP BIENES : BO174685

RNP SERVICIOS : SO533333

Es una empresa reconocida a nivel nacional e internacional,constituida por Ley General de Sociedades Nº 26887

de la Republica del PERU.

Estimados clientes estamos para servirlo solo ubiquenos o llamanos y los a tenderemos con toda la MARAVILLA del mundo.

Ampliando sus rubros en los diferentes campos que a continuacion indica en:

A: CONSULTORIA.- Hacemos proyectos en sistema de dibujos virtuales e infografia en replanteos.

B: SERVICIOS.- Hacemos de maravilla a las empresas estatales y privadas que nos requieran

.

C: BIENES.- Se tiene la logistica a la medida de los que nos solicitan.

D: EJECUTOR.- Obras civiles y arquitectonicos en urgencias.

Nuestra empresa es reconocida a nivel nacional e internacional en la industria de la construccion y afines en obras:

- civiles

- arquitectonicos,

- perfiles

- proyectos,

- estudios,

- pre factibilidad,

- factibilidad,

- confeccion en la industria del vestir.camisas blusas pantalones faldas, ternos guardapolvos,corbatas,

batas industriales y batas de dormir.

ASESORES Y CONSULTORES

para gobiernos locales ,regionales y empresas privadas y estatales.

vISION

Nuestro objetivo es tener personal idonea y con sistema de informatica tecnica y optimatizacion de control de calidad ,contando con pool de maquinarias de acuerdo al tipo de trabajo, teniendo plazos fijo y estando en mundo globalizado exigente de calidad.

MISION .-

Nuestra Empresa siempre esta pensando en el futuro teniendo asi en su formacion ,con sistema informatica tecnica y optimizacion de control de calidad,Pool de Maquinarias de Acuerdo al tipo de Trabajo. Teniendo Plazos establecidos Exacto.

Estando en un Mundo Globalizado Exigente de Calidad.

LA FINALIDAD.-

1.- LAS ACTIVIDADES PROPIAS DEL AMBITO MINERO.-COMO LABORES DE EXPLORACION Y EXPLOTACION DE YACIMIENTO

MINEROS METALICOS Y NO METALICOS, CARBONIFEROS Y TODO TIPO DE LABORES MINERAS Y METALURGICAS COMO BENEFICIO, REFINACIÓN Y COMERCIALIZACIÓN, TRANSPORTE MINERO Y LABORAL EN ESTE SENTIDO LA SOCIEDAD PODRA EFECTUAR DENUNCIOS Y SER TITULAR DE CONCESIONES Y DERECHOS MINEROS, ESTUDIO Y EJECICION DEL PLAN DE CIERRE DE MINAS, TRATAMIENTO DE AGUAS.

2.- EJECUCIÓN DE OBRAS CIVILES, ELECTROMECÁNICAS, CENTRALES ELÉCTRICAS, INSTALACION Y MANTENIMIENTO, REDES EN ALTA Y BAJA TENSION, CONTRATOS, LICITACIONES Y PROYECTOS Y TODO TIPO DE OBRAS DE ELECTRIFICACION.

3.- CONSTRUCCIONES CIVILES, SANITARIAS, EDIFICACIONES, DEMOLICIONES, CONTRATOS, LICITACIONES, PROYECTOS Y

CONSULTORIA, SE TIENE INCLUIDO EN EL OBJETO SOCIAL, LOS ACTOS RELACIONADOS CON EL MISMO QUE COADYUVEN A LA REALIZACION DE SUS FINES, AUNQUE NO ESTEN EXPRESAMENTE INDICADOS EN EL PRESENTE ESTATUTO.

4.- COMPRA Y VENTA DE TERRENOS, Y EDIFICACIONES PROYECTOS, PLANOS Y EJECUCION DE LOS MISMOS.

5.- COMPRA - VENTA Y ALQUILER DE EQUIPOS LIVIANO Y PESADO PARA TODO TIPO DE ACTIVIDADES.

6.- ELABORACION Y EJECUCION DE PROYECTOS PRODUCTIVOS SOCIALES Y MEDIO AMBIENTE Y TODA CLASE DE INVERSIONES EN GENERAL.-

7.- COMPRA-VENTA DE TODO TIPO DE MATERIALES Y EQUIPOS PARA CONSTRUCCION CIVIL, MINERIA, ENERGIA, HIDRAULICA Y AGROINDUSTRIAS.

8.- EXTRACCION, COMPRA Y VENTA DE MADERAS Y DERIVADOS,

9.- GEOLOGIA ESTUDIOS,GEOTECNICOS,LEVANTAMIENTOS Y DIGITALIZACION,PERFORACIONES Y DIAMENTINAS,GEOMECANICA , TOPOGRAFICO, GEODECIA.

10.-IMPORTACIÓN, EXPORTACIÓN Y COMERCIALIZACIÓN DE:

A) MATERIALES Y EQUIPOS ELECTRICOS, ELECTRÓNICOS, LECTROMECÁNICOS Y ELECTROMEDICOS;

B) ARTÍCULOS DE ESCRITORIO E INSUMOS INFORMÁTICOS , ABASTECIMIENTO DE INSUMOS EN TODAS SUS VARIEDADES,

C) PRODUCTOS AGRÍCOLAS, FORESTALES Y RECURSOS NATURALES.

PRESTACIÓN DE SERVICIOS EN:

B) MOVILIDAD Y TRANSPORTE EN GENERAL;

C) SERVICIOS DE CONSEJERÍA Y LIMPIEZA EN ENTIDADES PÚBLICAS Y PRIVADAS,

ASESORIA Y CONSULTORIA PROFESIONAL Y TECNICO.

11.- LICITACIONES CONTRATOS DE OBRAS PÚBLICAS:

1.-LICITACION POR PRECIO UNITARIO.

2 .-LICITACIÓN A SUMA ALZADA

3.- LICITACION MANO EN LLAVE

4. LICITACIÓN CON FINANCIAMIENTO DECONTRATISTA.

5. LICITACIÓN POR CONCURSO OFERTA.

6.-LICITACION POR ADMINISTRACION CONTROLADA.

7. LICITACION DE MATERIALES DE CONSTRUCCIÓN Y ALIMENTOS PARA PERSONAS A EMPRESAS PÚBLICAS Y PRIVADAS

12.- VENTAS:

º VENTAS DE PRODUCTOS DE AGRICULTURA, GANADERÍA, VERDURAS, FRUTAS, HORTALIZAS.

º VENTAS DE PRODUCTOS LÁCTEOS, VENTA DE FERRETERÍAS EN GENERAL, VENTAS DE ÚTILES DE ESCRITORIO

EN GENERAL, ÚTILES DE LIMPIEZA,

º VENTAS EN GENERAL Y SERVICIOS MULTIPLES.-

SE ENTIENDE QUE ESTAN INCLUIDOS EN EL OBJETO DEL OBJETO SOCIAL TODOS LOS ACTOS RELACIONADOS CON ESTE Y QUE COADYUDEN A LA REALIZACION DE SUS FINES EMPRESARIALES, AUNQUE NO ESTEN EXPRESAMENTE INDICADOS EN EL PRESENTE ARTÍCUL0.

LIMA - PERU

Ricardina Chavez Gutierrez

Gerente General

American constructora & servicios Generales SRL.

copyright (c) 2011.

prohibida su copia total o parcial segun ley del peru .

Autor: America Chavez

By : fotos de american constructora

Placa Patente: CRWJ31

Año: 2010

Número de Máquina: 75

País de Origen: Alemania

Una de las mejores posiciones para fotografiar en Conce es este lugar... pasan por montones los camiones :D ! respecto de la empresa no conozco mucho sobre ellos, solo que son de San Pedro de La Paz.

Un NM-79 llegando a la estacion Jamaica de la linea 9 con direccion Pantitlan

Número de Máquina: CT-50

País de Origen: Alemania

Maquinon, cuesta a estas alturas encontrar unidades del 4144 de segunda generación, por año, ya han desaparecido todas o casi todos... esta empresa le conozco varias máquinas, han realizado varias obras en la zona norte.

Aqüeducte del tipus de desmunt i cobert seguint la línia de nivell hidrostàtic, bastit sobre el torrent d'en Guilló (en documentació antiga, torrent de Lloveta), per a salvar el barranc que en aquest punt ha excavat l'aigua amb una profunditat d'uns 25 metres i una amplada de 80 m. Al seu marge dret, col·locat transversalment respecte del torrent principal n'hi ha un altre de secundari, sobre el qual també passa l'aqüeducte, formant un angle gairebé recte, fins trobar terra ferma. L'obra actual consta de dos sectors morfològicament ben diferenciats corresponents a diferents èpoques de construcció. La part central, dels segles XVII i XVIII, és la més alta, amb una alçada de 21 metres i està formada per carreus de pedra de turó procedents de Sant Quintí de Mediona i pedra d'esmolar. Està formada per una doble arcada de llum petita (5.5 metres) amb doble filada d'arcs de mig punt amb doble alçada, adovellats en rosca senzilla. Al centre del carcanyol hi ha la data de 1721 gravada en carreus de pedra esmoladora, encara que aquesta inscripció no es pas l'original. A la part inferior del mateix pilar n'hi ha una altra amb la de 1728 , encara que els últims números estan en evident estat de deteriorament. Aquesta doble arcada està flanquejada per pilars quadrangulars, molt amples, dels quals arrenquen sengles arcs de mig punt de major amplada que els centrals, encara que de molt menys alçada. Un d'ells té doble rosca de dovelles. Al marge dret es desenvolupen quatre arcs més, fets amb reble de pedres i carreus als extrems, de cronologia medieval. Són de mig punt, amb doble rosca de dovelles i d'amplades desiguals. El primer manté l'alineació general, però els altres tres s'obren en angle gairebé perpendicular, per salvar un petit rierol. Al marge esquerre resta un mur també d'època medieval. Per tant, els dos extrems del pont serien medievals, els quals, probablement, varen quedar dempeus, salvant-se dels terratrèmols del segle XV, els quals enfonsarien la part central (MEMÒRIA, 1990)

Observacions: Es tracta de una obra d'enginyeria bàsica per al funcionament del rec o sèquia comunal, que alimenta tant els molins com l'horta. La singularitat d'aquest element , el converteixen en un símbol del municipi, als peus del qual s'ha desenvolupat una important zona de lleure. Actualment, el primer diumenge de maig s'hi fa" l'aplec del Pont Nou" de nova implantació, amb sardinada i arrossada popular i sardanes.

El 27 de gener de 1011 hi ha la donació dels marmessors del difunt Wadaldi al monestir de Sant Cugat d'unes cases, corrals, terres, molí i aigües del riu de Bitlles, subterrànies i elevades, que es trobaven al terme de kastrum Mediona (MEMÒRIA, 1990:172.). L'aigua del rec que travessa aquest aqüeducte aflora al municipi de Sant Quintí, i fou donada conjuntament amb el terme de Sant Pere per Guifré i la seva muller Guisla, comtes de Cerdanya, al monestir benedictí de Sant Martí de l'Isola Gallinara, l'any 1012 (TORRENTS, A. En premsa). Per salvar els torrents calia alguna mena d'aqüeducte. L'origen d'aquest no pot ser ni al segle XVII ni "al segle XIV o començaments del XV quan el veí monestir de Sant Pere passa a ser propietat dels monjos benedictins de Montserrat" (MEMÒRIA, 1990:172), com s'ha afirmat en alguna ocasió, doncs existeixen documents més antics referits al Pont Nou. Així, del 1281 data una sentència a favor del monestir de Sant Pere sobre l'ús del pont per regar les terres del monestir (TORRENTS, A., en premsa). I l'any 1346, essent prior Nicolau, els veïns van voler que es mantingués a càrrec seu el Pont Nou. En la concòrdia a que van arribar es deia que els veïns havien de pagar els materials de les obres del Pont (s/d, Documents relatius a la capella de Sant Domingo, ss. XVIII-XIX). Datat el 24 d'octubre de l'any 1487, consta un document de venda de la casa de les Planes Velles -identificada com "mas Lotats"-, junt amb altres possessions, i el que sembla més interessant els "reguis, aquis" i "aqueductibus". El 13 de febrer del 1634, es parla d'un pont nou en el mateix lloc que l'actual en un contracte d'arrendament de terres. També l'any 1652 es parla de Pont Nou en la documentació. Amb les proporcions actuals, sembla que es tracta d'una obra iniciada el 7 d'agost del 1672, manada fer pel monestir de Montserrat amb el suport econòmic dels delmes del poble. Va costar 475 lliures de Barcelona, i es va començar a preu fet pel mestre d'obres Gaspar Claver?, de la vila d'Olesa de Montserrat. Vint-i quatre anys més tard continuava en obres; segons una nota del 18 de maig de 1696 dels Jurats de la Universitat de Sant Pere, ara el constructor era Barthomeu Jonano (TORRENTS, A., en premsa). L'obra, amb la fesomia més semblant a l'actual, va finalitzar el 1721, tal i com constava en una pedra de gres localitzada en la base d'un dels pilars del pont. Maria Àngels Torrents estableix una data aproximada de la primera ruïna del pont després de les obres del XVIII, entre 1724 i el 1727, o sigui uns 4-6 anys després d'haver acabat les obres abans esmentades. Se sap que van esfondrar-se dues arcades degut a "passar-hi massa aygua", tal i com va declarar el batlle d'aleshores (TORRENTS, A., en premsa). La restauració es va centrar en el muntatge de la pilastra de "la banda de las esplanas de Pedra Picada, y que en lo cor de la Paret, si hagués de posar turó, y una defensa al costat de la Pilastra de una part, y altra de Pedra Picada, de sinch palms de gruix, y que de dita Paret, que a les hores si trobaba, ser hagués de desfer dos, o tres cantos y fer altras obras par las quals lo comu promete donarluy mil lliures", es va fer en breu, donat la necessitat de l'arribada de l'aigua als molins i a les terres de regadiu, de manera que al 1728, el pont devia estar ja arreglat i l'aigua arribava al poble per l'aqüeducte (TORRENTS, A., en premsa). El contracte per refer el pont el 1727 es va signar entre Agustí Cirera, mestre de cases de Barcelona i Antoni-Joan Rovira (MEMÒRIA, 1990: 172). El 23 de desembre de 1728, el mestre de cases Arcàngel Badia va caure del pont mentre hi treballava i va morir i el 1732, li va passar el mateix a Antoni Banach, mestre de cases de Barcelona. El 21 de desembre de 1783 va caure un tros del pont, i la gent del poble hi va posar unes canals de fusta. Seguidament es va encarregar a dos mestres d'obres de Puigdàlber, els germans Josep i Joan Via, els quals van acabar l'obra el 4 d'abril de 1792.

Restaurat pel SPAL de la Diputació de Barcelona amb la següent cronologia: Estudi inicial, novembre 1982. Inici d'obres febrer 1984; Projecte definitiu gener 1985; Reobertura canal, maig 1987; Acabament obres, juliol 1987; Inaugurat l'agost 1987 Projecte i direcció d'obra Antoni González Moreno-Navarro. Col·laboradors: Pau Carbó, arquitecte; Josep M. Moreno, aparellador; Pio Fernández, enginyer; Estudi Inicial: Leonardo Fernández Troyano i Xavier Monterola, enginyers (Fernández Casado S.A.), Madrid. Empresa constructora: Joan Closa; Recerca històrica, Direcció, Albert López, arqueòleg; Fonts documentals: Ma. Àngels Torrents, Ma. José Sureda i Anna Castellano; Text històric: Raquel Lacuesta. Pressupost, 19.200.581.- pta. L'any 1982, l'Ajuntament va fer la petició per fer un estudi previ dels problemes i tot seguit es va redactar un projecte de restauració. Es va començar eliminant la bardissa, es van treure les calcificacions de l'aigua als intradossos i es van consolidar pilars i arcs. Aquests treballs van comportar la substitució d'alguns carreus i dovelles i es va fer el cosit interior amb acer i formigó. de bona part dels interiors. Es va construir un nou caixer de formigó per mantenir-ne l'ús i mentre es feia es va desviar l'aigua per un sifó. Uns anys abans de la restauració es va fer recréixer el canal amb totxo per augmentar-ne el cabal. Aquest recreix va ser eliminat amb les obres de restauració.

patrimonicultural.diba.cat/

Sant Miquel de Cuixà és un monestir benedictí situat al peu del Canigó, a la vall del riu de Llitera o ribera de Taurinyà, dins el terme municipal de Codalet, al Conflent. Va ser fundat per l'arxipreste Protasi l'any 879. Va ser amb els abats Garí i Oliba quan es va convertir en un dels centres espirituals i culturals més importants de Catalunya en temps feudals. És el monument més interessant de l'arquitectura preromànica o del romànic inicial.

L'abadia de Cuixà deu el seu origen a l'abadia de Sant Andreu d'Eixalada, avui desapareguda, fundada cap al 840 i situada al capdamunt de la vall de la Tet.

A la tardor del 878, any de la incorporació del Rosselló i el Vallespir als territoris governats per Miró el Vell, una forta crescuda del riu Tet va destruir el monestir (situat prop del llit del riu) i va obligar els monjos a refugiar-se als voltants. L'aiguat s'emportà l'església, alguns monjos i la documentació. La comunitat va ser transferida a Cuixà, en un petit cenobi dedicat a Sant Germà i propietat del pare Protasi. En crear-se el nou monestir Protasi en va ser nomenat abat el 879.

El 19 de juny del 879, Protasi i Miró el Vell van signar l'acta de la fundació del nou monestir, en què Cuixà ampliava el seu patrimoni amb l'aportat pel monestir d'Eixalada. El nou monestir, Sant Germà de Cuixà, comptava amb un total de trenta-cinc monjos i amb Protasi com a primer abat. El seu successor fou Gondefred I, en temps del qual l'abadia era sota la protecció de Miró II, si bé el poc que se sap del seu govern el mostra com un home poc inclinat a ocupar-se de monestirs.

En el seu nou emplaçament, l'abadia va continuar beneficiant-se de la protecció dels comtes de Cerdanya i Conflent, territori que estava sota el domini de la família de Guifré el Pilós, comte de Barcelona el 870. La consagració de la nova església tingué lloc el 953, pel bisbe d'Elna Riculf II i en presencia de l'abat Gondefred II, la comtessa Ava, els seus fills Sunifred i Oliba i molts clergues i monjos.

Pels volts del 940, per iniciativa del comte Sunifred, primogènit de Miró II, es va construir una nova església dedicada a Sant Miquel. S'aixecà al sector oest de la de Sant Germà i a partir d'aquest moment el monestir és conegut com a Sant Miquel i Sant Germà de Cuixà. Tres anys després el comte Sunifred i l'abat Ponç iniciaven la reconstrucció de l'església de Sant Miquel, que fou acabada pels comtes Oliba Cabreta i Miró, germans de Sunifred.

Durant tot el segle X les possessions de Cuixà van créixer considerablement, tant pel que fa a terres i dominis com a esglésies que en depenien. D'aquesta manera, si per una banda els dominis llunyans adquirits estenien la resplendor espiritual de l'abadia, les seves possessions del Conflent, la Cerdanya i el Rosselló li asseguraven la puixança territorial indispensable per a un progrés continuat. L'extensió i la varietat de terrenys li proporcionaven un veritable equilibri econòmic: pastures, boscos, conreus alimentaris, vinyes, molins, explotacions salines i segurament mines de ferro. A mitjan segle X posseïa ja un extens patrimoni alodial, amb més d'una vintena d'esglésies parroquials, des del comtat de Tolosa al d'Osona, del qual ofereixen un inventari detallat les butlles d'Agapit II (950) i Joan XIII (968) i els preceptes dels reis francs Lluís d'Ultramar (952) i Lotari (958). Per mitjà d'aquests instruments li eren confirmats tots els béns adquirits fins aleshores i obtenia ensems el doble privilegi d'exempció —el primer concedit a un monestir català— i d'immunitat.

El 956 es reconstrueix l'edifici per fer-lo més sumptuós; l'altar major és consagrat el 30 de setembre del 974 per Garí, monjo procedent de Cluny i que estava al capdavant de cinc abadies meridionals, i que fou un dels abats més importants per al cenobi. Havia estat un col•laborador destacat dels abats Aimard i Maiol a Sant Pere de Cluny i, probablement, degué introduir a Cuixà la reforma cluniacenca. Aquesta vinculació amb l'abat Garí, implicat en la gran política de l'època, va propiciar el retir, a Cuixà, del dux de Venècia, Pere Orsèol, que va abdicar el 978 i va morir a l'abadia en olor de santedat el 987. El cenobi també va acollir Romuald de Ravenna, futur fundador de l'orde camaldulenc i sant.

El 1008, Oliba, tercer fill del comte Oliba Cabreta, és triat abat de Ripoll i de Cuixà, i el 1017 serà nomenat bisbe de Vic i posteriorment funda Montserrat. L'activitat constructora d'Oliba fou encara més important que la del seu predecessor. Afegí a la façana posterior del temple de Garí dos corredors i tres absidioles, de manera que formessin una mena de deambulatori entorn del presbiteri, i aixecà damunt l'altar major un cimbori, adornat amb les figures de l'anyell i dels evangelistes, sostingut per quatre columnes de marbre rosa i els corresponents capitells de marbre blanc. Edificà, a més, la cripta circular dita de la Nativitat o del Pessebre, amb un pilar central molt gros, on es venerava la imatge romànica de la Mare de Déu del Pessebre, i també la capella sobreposada de la Trinitat i els dos campanars llombards, a l'extrem dels braços del creuer de la basílica, de quaranta metres d'alçada, dels quals solament es conserva el del costat sud. Oliba va viatjar a Roma i va proclamar la Treva de Déu a la diòcesi d'Elna el 1026. Va morir a Cuixà el 1046.

L'existència d'un escriptori, bressol de la historiografia catalana, dóna, d'altra banda, testimoni de l'alt nivell cultural assolit pel monestir d'aquella època. Hi foren redactats uns annals continuats poc temps després del 985 a Ripoll (Cronicó Rivipul•lense I), l'opuscle sobre Cuixà del monjo Garcies (1040-1046), la vida de Pere Orsèol (cap a la fi del segle IX) i la versió primitiva dels Gesta comitum Barchinonensium (1162-1184). Possiblement hi fou també composta la famosa Cançó de Santa Fe, en llengua romànica, vers el 1060.

El comte Guillem de Cerdanya va unir Cuixà a l'Abadia de Sant Víctor de Marsella (1091), i no va recobrar la independència fins a la segona meitat del segle XII quan es convertí en un monestir de tipus feudal, amb extensos dominis senyorials i àmplies atribucions civils i eclesiàstiques, atorgades als seus abats, esdevinguts comendataris des del 1473.

L'apogeu de riquesa i de potència del monestir tingué lloc a la primera meitat del segle XII, quan es van construir un imponent claustre de marbre rosat, amb una extensa decoració escultòrica, i el cor alt occidental o tribuna, també de marbre esculpit, per iniciativa de l'abat Gregori (1120-1146), que va ser triat arquebisbe de Tarragona el 1136. A la segona meitat del segle, començà un període de decadència espiritual i material només compensat, en part, durant el govern de l'abat Gausbert de Castellnou, que restablí el bon ordre a Cuixà i obtingué privilegis de Jaume I.

Els períodes següents de l'edat mitjana no són pròspers per a Cuixà i no es renoven els edificis de l'abadia. No obstant això, la riquesa de l'abadia és evident, amb un domini territorial realment important i una jurisdicció "quasi episcopal" sobre una quinzena de parròquies repartides entre les diòcesis d'Elna i d'Urgell.

Durant els segles XIV i XV el monestir va ser regit per abats comendataris que no residien a Cuixà, i entra en un llarg camí decadent, com d'altres centres religiosos del país. La reforma institucional i econòmica que va viure l'abadia al segle XVI va propiciar un canvi decisiu en l'aspecte arquitectònic. D'una comunitat monàstica es va passar a una mena de capítol, on els diferents oficis claustrals (prior, infermer, saqrista major, cellerer, etc.) tenien residència i rendes pròpies. És probable que la necessitat d'adequar espais privats per a cadascun d'aquells dignataris alterés l'estructura medieval de l'abadia. A més, l'església es transforma afegint-hi capelles laterals, en detriment de les existents a la nau, que es construeixen amb volta catalana de maó. L'habitatge del sagristà major s'edifica a la capella de la Trinitat, que al segle XV, segons alguns indicis arqueològics, estava en condicions ruïnoses, a punt d'esfondrar-se.

Després d'haver format part de la província benedictina de Narbona, en virtut de la butlla Summi Magistri dignatio de Benet XII (1336), Climent VIII l'agregà a la Congregació Claustral Tarraconense (1592), a la qual va pertànyer fins a la seva extinció l'any 1793.

La vida monàstica, encara que en precari, continuà fins a la Revolució Francesa. L'abadia desapareix: els seus edificis són venuts i s'hi instal•len naus industrials i agrícoles. El campanar nord s'esfondrà l'hivern de 1829. Al llarg d'aquest segle, els edificis del voltant de l'església van malmetent-se a poc a poc; el claustre és venut, capitell a capitell, el mateix que la font, als antiquaris i als amants del col•leccionisme. El 1908 no en queden més que dotze columnes.

El 1913, un escultor estatunidenc, George Grey Barnard, que ja havia comprat algunes escultures de Cuixà a un antiquari parisenc, es desplaça fins al Conflent i adquireix moltes de les obres que es trobaven disseminades pels encontorns. Aquestes adquisicions donen origen a la reconstrucció del claustre al Cloisters Museum de Nova York. No obstant això, Barnard no va poder comprar les peces que adornaven l'edifici dels banys de Prada, que van comportar la mobilització del poble per tal de conservar-les: "les havien comprat ells i pertanyien a França". Aquests capitells van ser utilitzats per a la reconstrucció de la meitat del claustre el 1955.

El 1919, Ferran Trullès va comprar l'abadia i hi va reallotjar els cistercencs de Fontfreda, que havien abandonat l'Estat francès a l'època de les lleis sobre les congregacions. Els cistercencs s'hi van instal•lar i van ser substituïts, el 1965 i a petició d'ells, per una reduïda comunitat benedictina procedent de Montserrat. A la dècada del 1920, l'abadia va ser objecte de diverses campanyes de restauració dutes a terme pels serveis dels Monuments Històrics. El 1938, les obres són dirigides per l'arquitecte i arqueòleg Josep Puig i Cadafalch, obligat a fugir de Catalunya durant la guerra civil. Es descobreix la cripta del Pessebre. El 1952, sota les construccions de l'habitatge del sagristà major, es descobreix i reconstrueix l'església de la Trinitat. El 1954 Pau Casals, en aquesta església que encara no té sostre, inaugura el Festival de Música Clàssica de Prada. El monestir es va cobrir el 1957. El 1969 fou recuperada l'ara de marbre, romànica, de l'altar major, conservada en una casa de Vinçà.

El claustre es va començar a construir durant el segle XII i és romànic en la seva totalitat. Es construeix amb forma de quadrilàter irregular amb els seus quatre costats diferents, 29,4 metres el nord, 37,4 metres l'est, 27,2 metres el sud i 37,8 metres l'oest. És un dels mes grans de la zona. Els capitells i les columnes són de marbre rosa i estan decorats amb motius de decoració vegetal i animal, abunden els lleons de totes les classes.

Totalment destruït i dispersats els seus capitells a partir de 1796, el que es veu avui és una reconstrucció de 1954 amb els elements que es van poder recuperar. La resta de capitells es troben al museu the cloisters de Nova York. Els ornaments, mes simbòlics que narratius, sorprenen per la presència de motius d'inspiració oriental.

El claustre conté un total de 35 capitells, dels quals 27 són originaris del claustre construït el segle XII mentre que els vuit restants van pertànyer a la tribuna interior de l'església, i recol•locats en la seva reconstrucció moderna. Si s'observa amb deteniment, es pot diferenciar la diferent factura dels uns i els altres. Per començar, podem comprovar que els primers (originals del claustre) són una mica més grans que els segons (pertanyents a la tribuna), la tècnica utilitzada en els primers no és el trepanat com si ho és en els segons. La temàtica d'aquests primers capitells també és mes senzilla en la seva elaboració, apareixen temes vegetals i animals que es repeteixen contínuament, lleons desproporcionats, àguiles i fulles de palmell que omplen les cares dels capitells. Si bé cal dir que els primers són anteriors als segons, aquests últims han estat elaborats segons els primers, ja que repeteixen els mateixos temes i detalls. El segon taller que va realitzar la tribuna va prendre com exemple moltes de les representacions del primer taller que va realitzar els capitells del claustre, i que després va aplicar en altres llocs com Serrabona o Elna.

País de Origen: China

Recien llegado y listo para la acción ! hace tiempo comentamos sobre el nuevo aire que adquirieron las unidades de Jac y lo comprobamos en esta fotito :) la verdad es que se ven mucho mas elegantes que los anteriores !

obra construccion en pleno rio rimac

parque via rimac

cercado de lima

Curriculun Vitae de la Empresa :

AMERICAN CONSTRUCTORA & SERVICIOS GENERALES SRL

Pudiendo utilizar las iniciales:

“AC & SG SRL”

www.americanconstructora.mex.tl

Es una empresa reconocida a nivel nacional e internacional,constituida por Ley General de

Sociedades Nº 26887 de la Republica del PERU.

Estimados clientes estamos para servirlo solo ubiquenos o llamanos y los a tenderemos con toda la maravilla del mundo.

Nuestra empresa es reconocida a nivel nacional e internacional en la industria de la construccion y afines en obras:

- civiles

- arquitectonicos

- perfiles

- proyectos

- Trabajos en DRYWALL

- estudios de pre factibilidad y factibilidad

- ASESORES & CONSULTORES

para gobiernos locales ,regionales,empresas privadas

y estatales.

Nuestra Empresa:

American Constructora & Servicios Generales srl,

Hacemos trabajos en alta costuras para empresas

estatales y privadas.

- En Ropa Masculina :

Camisas Polos,Viviri,Mamelucos,buzos,Pantalones,Jeans.

- En Ropa Femenina:

Blusas,Pantalones, Faldas Poleras,Short a la Modas.

- Ropa y Uniformes Bordados de AC& SG SRL

- Bordados en: Polos,Gorras y Sudaderas.

- Diseños en: Bordados para todas las necesidades.

- Ropas y Uniformes escolares

- Bordados para las PYME a nivel Nacional.

- Trabajos para FONCODES y Empresa Privadas.

- confeccion en la industria del vestir:

(camisas,blusas,pantalones,faldas,ternos ,corbatas

guardapolvos,batas industriales y batas de dormir.etc.)

copyright (c) 2011.

prohibida su copia total o parcial segun ley del peru .

Autor: America Chavez

By : american constructora & servicios generales srl

Lima - Peru

© Saúl Tuñón Loureda

twitter.com/Woody_Twitt

www.facebook.com/stloureda

www.instagram.com/saul_t_loureda/

El edificio Flatiron, originalmente edificio Fuller, es un rascacielos centenario situado en Manhattan. Era uno de los edificios más altos de Nueva York cuando finalizó su construcción en el año 1902. Recibió su nombre oficial de George A. Fuller, fundador de la empresa constructora que financió la obra y que había fallecido en 1900.1​

El Flatiron se encuentra en una manzana triangular, limitada al sur por la Calle 22, al oeste por la Quinta Avenida y al este por Broadway. Estas dos últimas calles confluyen delante del edificio con la Calle 23, a la altura de Madison Square. El vecindario que lo rodea recibe el nombre de distrito Flatiron en su honor.

El Fuller es un hito histórico nacional de los Estados Unidos desde el 29 de junio de 1989.

El edificio de estilo Beaux Arts fue diseñado por el arquitecto de la escuela de Chicago, Daniel Burnham. Al igual que una columna clásica griega, su fachada de caliza y terracota está dividida horizontalmente en tres partes. El uso del acero en su construcción permitió que la obra alcanzase los 87 m de altura, lo que habría sido muy difícil empleando las técnicas habituales de la época.

El diseño inicial de Burnham era similar al del edificio que se levantó, pero mucho más elaborado en la parte superior y con las fachadas dotadas de numerosos escalones cerca del pináculo. También se distingue la esfera de un reloj, que de igual modo fue eliminada del diseño final.

En su extremo redondeado, la torre triangular tiene sólo 2 metros de ancho. Desde una vista superior, las fachadas que se juntan en ese vértice abarcan tan sólo un ángulo de 25 grados. El edificio Flatiron, con sus 22 pisos y 87 metros, es considerado erróneamente como el rascacielos de Manhattan más antiguo aún en pie, aunque lo cierto es que el Park Row Building (1899) es anterior y de mayor altura.

El Flatiron de Nueva York no fue el primer edificio con planta en forma de cuña: tanto el edificio Gooderham de Toronto (1892) como el edificio Flatiron de Atlanta (1897) son anteriores, aunque ambos carecen de la altura de su homólogo neoyorquino.

Impacto

Los neoyorquinos prestaron un inmediato interés al edificio, haciendo apuestas sobre cuán lejos llegarían los escombros cuando el viento lo derribara y apodándolo "the flatiron", debido al parecido del edificio con las planchas de la época.

La forma aerodinámica del edificio produjo en el viento un efecto túnel calles arriba de donde estaba situado. A principios de los años diez, cuando la visión de las pantorrillas desnudas de una mujer era algo excitante, los mirones se colocaban a lo largo de la acera para poder echar un vistazo, cuando el viento levantaba las faldas de las transeúntes. La Policía los tenía que expulsar de la Calle 23 (a esto lo llamaron «23-skidoo»).3​ Veinte años después esta expresión se convertiría en una expresión de burla de los aficionados deportivos hacia los equipos rivales.

El edificio Flatiron ha aparecido en multitud de películas ambientadas en Nueva York, como Hitch, El Espantatiburones, Spiderman, o Armageddon. Una de las escenas más memorables que transcurren en la azotea del Flatiron es el beso que Kim Novak da a James Stewart en el largometraje Me enamoré de una bruja (Richard Quine, 1958). Fue parodiado en los videojuegos: Gta III, GTA: LCS y GTA IV y sus episodios dentro de Liberty City

es.wikipedia.org/wiki/Edificio_Flatiron

The Flatiron Building, originally the Fuller Building,[A] is a triangular 22-story[5] steel-framed landmarked building located at 175 Fifth Avenue in the borough of Manhattan, New York City, and is considered to be a groundbreaking skyscraper. Upon completion in 1902, it was one of the tallest buildings in the city at 20 floors high[6] and one of only two skyscrapers north of 14th Street – the other being the Metropolitan Life Insurance Company Tower, one block east. The building sits on a triangular block formed by Fifth Avenue, Broadway, and East 22nd Street, with 23rd Street grazing the triangle's northern (uptown) peak. As with numerous other wedge-shaped buildings, the name "Flatiron" derives from its resemblance to a cast-iron clothes iron.[7]

The building, which has been called "one of the world's most iconic skyscrapers and a quintessential symbol of New York City",[8] anchors the south (downtown) end of Madison Square and the north (uptown) end of the Ladies' Mile Historic District. The neighborhood around it is called the Flatiron District after its signature building, which has become an icon of New York City.[9]

The Flatiron Building was designated a New York City landmark in 1966,[5] added to the National Register of Historic Places in 1979,[10] and designated a National Historic Landmark in 1989.

The site on which the Flatiron Building would stand was bought in 1857 by Amos Eno, who shortly built the Fifth Avenue Hotel on a site diagonally across from it. Eno tore down the four-story St. Germaine Hotel on the south end of the lot, and replaced it with a seven-story apartment building, the Cumberland. On the remainder of the lot he built four three-story buildings for commercial use. This left four stories of the Cumberland's northern face exposed, which Eno rented out to advertisers, including The New York Times, who installed a sign made up of electric lights. Eno later put a canvas screen on the wall, and projected images onto it from a magic lantern on top of one of his smaller buildings, presenting advertisements and interesting pictures alternately. Both the Times and the New York Tribune began using the screen for news bulletins, and on election nights tens of thousands of people would gather in Madison Square, waiting for the latest results.[13]

During his life Eno resisted suggestions to sell "Eno's flatiron", as the site had become known, but after his death in 1899 his assets were liquidated, and the lot went up for sale. The New York State Assembly appropriated $3 million for the city to buy it, but this fell through when a newspaper reporter discovered that the plan was a graft scheme by Tammany Hall boss Richard Croker. Instead, the lot was bought at auction by William Eno, one of Amos's sons, for $690,000 – the elder Eno had bought the property for around $30,000 forty years earlier. Three weeks later, William re-sold the lot to Samuel and Mott Newhouse for $801,000. The Newhouses intended to put up a 12-story building with street-level retail shops and bachelor apartments above, but two years later they sold the lot for about $2 million to Cumberland Realty Company, an investment partnership created by Harry S. Black, CEO of the Fuller Company. The Fuller Company was the first true general contractor that dealt with all aspects of building construction except design, and they specialized in building skyscrapers.[14]

Black intended to construct a new headquarters building on the site, despite the recent deterioration of the surrounding neighborhood,[14] and he engaged Chicago architect Daniel Burnham to design it. The building, which would be Burnham's first in New York City,[8] would also be the first skyscraper north of 14th Street.[15] It was to be named the Fuller Building after George A. Fuller, founder of the Fuller Company and "father of the skyscraper", who had died two years earlier, but locals persisted on calling it "The Flatiron",[2][16][17] a name which has since been made official.

As an icon of New York City, the Flatiron Building is a popular spot for tourist photographs, making it "possibly one of the most photographed buildings in the world",[8] but it is also a functioning office building which is currently the headquarters of publishing companies held by Verlagsgruppe Georg von Holtzbrinck of Stuttgart, Germany, under the umbrella name of Macmillan, including St. Martin's Press, Tor/Forge, Picador and Henry Holt and Company.[57] Macmillan, which is renovating some floors, published the following on their website:

The Flatiron's interior is known for having its strangely-shaped offices with walls that cut through at an angle on their way to the skyscraper's famous point. These "point" offices are the most coveted and feature amazing northern views that look directly upon another famous Manhattan landmark, the Empire State Building.[57]

There are oddities about the building's interior. Bathrooms for males and females are placed on alternating floors, with the men's rooms on even floors and the women's rooms on odd ones. Additionally, to reach the top floor—the 21st, which was added in 1905, three years after the building was completed—a second elevator has to be taken from the 20th floor. On the 21st floor, the bottoms of the windows are chest-high.

en.wikipedia.org/wiki/Flatiron_Building

Cuando aun tenia la clasica cromatica del STE

Placa Patente: XS8233

Año: 2004

País de Origen: Mexico

Maquinon, eran bien buenos estos FL 112 y estuvieron sus buenos años en nuestro mercado, alrededor de 10 o mas, ya que la unidad mas moderna que conozco es 2006, eso si, mas o menos desde 2003 o 2004 comenzaron a llegar desde Mexico... a todas las unidades vendidas nuevas hay que sumar los pocos que llegaron a Zona Franca...

Berthed at Turia quay, Valencia Port on 29/11/2006.

Call Sign : 4LCN

MMSI : 213491000

Gross tonnage : 3.997, DWT : 6.016, LDT : 2.158

Year of build : 1978

Flag : Georgia 🇬🇪

Dimensions : 108,18 x 15,85 x 6,62 m

TEU : 56, Grain : 7.629 m³

Cargo Handling Gear : 3 Cranes of 5 tonnes SWL

Main engine : Werkspoor 6TM410 _ hp.: 4.000, Kw.: 2.942, Service speed : 13 Kn

Shipbuilder : Juliana Constructora Gijonesa, S.A. - Gijón (ESP). Yard No. 262

Name of ship : SACHA, 2004/08.

Former names : Fer Coral, 1978/07. Christal, 1989/09. Parnasos, 1991/05.

Broken up since 24/05/2010 at Aliaga (TUR).

Shipbreaker : Dortel Gemi Sokum Demir Celik Sanayi Ve Ticaret Ltd

Curriculun Vitae de la Empresa :

"AMERICAN CONSTRUCTORA & SERVICIOS GENERALES SRL"

Pudiendo utilizar las iniciales:

“AC & SG SRL”

Teléfono de Oficina:

051 / 064-246134

E-mail :

americaconstructorayserviciosgenerales@hotmail.com

americanconstructorayserviciosgenerales@peru.com

acysgsrl@hotmail.com

acysgsrl@peru.com

american_constructora@yahoo.com

Portal Webb:

www.americanconstructora.mx.tl

RUC : 20487238377

SUNARP : 1133319

RNP EJECUTOR : 21698

RNP CONSULTOR : C11191

RNP BIENES : BO174685

RNP SERVICIOS : SO533333

Es una empresa reconocida a nivel nacional e internacional,constituida por Ley General de Sociedades Nº 26887

de la Republica del PERU.

Estimados clientes estamos para servirlo solo ubiquenos o llamanos y los a tenderemos con toda la MARAVILLA del mundo.

Ampliando sus rubros en los diferentes campos que a continuacion indica en:

A: CONSULTORIA.- Hacemos proyectos en sistema de dibujos virtuales e infografia en replanteos.

B: SERVICIOS.- Hacemos de maravilla a las empresas estatales y privadas que nos requieran

.

C: BIENES.- Se tiene la logistica a la medida de los que nos solicitan.

D: EJECUTOR.- Obras civiles y arquitectonicos en urgencias.

Nuestra empresa es reconocida a nivel nacional e internacional en la industria de la construccion y afines en obras:

- civiles

- arquitectonicos,

- perfiles

- proyectos,

- estudios,

- pre factibilidad,

- factibilidad,

- confeccion en la industria del vestir.camisas blusas pantalones faldas, ternos guardapolvos,corbatas,

batas industriales y batas de dormir.

ASESORES Y CONSULTORES

para gobiernos locales ,regionales y empresas privadas y estatales.

vISION

Nuestro objetivo es tener personal idonea y con sistema de informatica tecnica y optimatizacion de control de calidad ,contando con pool de maquinarias de acuerdo al tipo de trabajo, teniendo plazos fijo y estando en mundo globalizado exigente de calidad.

MISION .-

Nuestra Empresa siempre esta pensando en el futuro teniendo asi en su formacion ,con sistema informatica tecnica y optimizacion de control de calidad,Pool de Maquinarias de Acuerdo al tipo de Trabajo. Teniendo Plazos establecidos Exacto.

Estando en un Mundo Globalizado Exigente de Calidad.

LA FINALIDAD.-

1.- LAS ACTIVIDADES PROPIAS DEL AMBITO MINERO.-COMO LABORES DE EXPLORACION Y EXPLOTACION DE YACIMIENTO

MINEROS METALICOS Y NO METALICOS, CARBONIFEROS Y TODO TIPO DE LABORES MINERAS Y METALURGICAS COMO BENEFICIO, REFINACIÓN Y COMERCIALIZACIÓN, TRANSPORTE MINERO Y LABORAL EN ESTE SENTIDO LA SOCIEDAD PODRA EFECTUAR DENUNCIOS Y SER TITULAR DE CONCESIONES Y DERECHOS MINEROS, ESTUDIO Y EJECICION DEL PLAN DE CIERRE DE MINAS, TRATAMIENTO DE AGUAS.

2.- EJECUCIÓN DE OBRAS CIVILES, ELECTROMECÁNICAS, CENTRALES ELÉCTRICAS, INSTALACION Y MANTENIMIENTO, REDES EN ALTA Y BAJA TENSION, CONTRATOS, LICITACIONES Y PROYECTOS Y TODO TIPO DE OBRAS DE ELECTRIFICACION.

3.- CONSTRUCCIONES CIVILES, SANITARIAS, EDIFICACIONES, DEMOLICIONES, CONTRATOS, LICITACIONES, PROYECTOS Y

CONSULTORIA, SE TIENE INCLUIDO EN EL OBJETO SOCIAL, LOS ACTOS RELACIONADOS CON EL MISMO QUE COADYUVEN A LA REALIZACION DE SUS FINES, AUNQUE NO ESTEN EXPRESAMENTE INDICADOS EN EL PRESENTE ESTATUTO.

4.- COMPRA Y VENTA DE TERRENOS, Y EDIFICACIONES PROYECTOS, PLANOS Y EJECUCION DE LOS MISMOS.

5.- COMPRA - VENTA Y ALQUILER DE EQUIPOS LIVIANO Y PESADO PARA TODO TIPO DE ACTIVIDADES.

6.- ELABORACION Y EJECUCION DE PROYECTOS PRODUCTIVOS SOCIALES Y MEDIO AMBIENTE Y TODA CLASE DE INVERSIONES EN GENERAL.-

7.- COMPRA-VENTA DE TODO TIPO DE MATERIALES Y EQUIPOS PARA CONSTRUCCION CIVIL, MINERIA, ENERGIA, HIDRAULICA Y AGROINDUSTRIAS.

8.- EXTRACCION, COMPRA Y VENTA DE MADERAS Y DERIVADOS,

9.- GEOLOGIA ESTUDIOS,GEOTECNICOS,LEVANTAMIENTOS Y DIGITALIZACION,PERFORACIONES Y DIAMENTINAS,GEOMECANICA , TOPOGRAFICO, GEODECIA.

10.-IMPORTACIÓN, EXPORTACIÓN Y COMERCIALIZACIÓN DE:

A) MATERIALES Y EQUIPOS ELECTRICOS, ELECTRÓNICOS, LECTROMECÁNICOS Y ELECTROMEDICOS;

B) ARTÍCULOS DE ESCRITORIO E INSUMOS INFORMÁTICOS , ABASTECIMIENTO DE INSUMOS EN TODAS SUS VARIEDADES,

C) PRODUCTOS AGRÍCOLAS, FORESTALES Y RECURSOS NATURALES.

PRESTACIÓN DE SERVICIOS EN:

B) MOVILIDAD Y TRANSPORTE EN GENERAL;

C) SERVICIOS DE CONSEJERÍA Y LIMPIEZA EN ENTIDADES PÚBLICAS Y PRIVADAS,

ASESORIA Y CONSULTORIA PROFESIONAL Y TECNICO.

11.- LICITACIONES CONTRATOS DE OBRAS PÚBLICAS:

1.-LICITACION POR PRECIO UNITARIO.

2 .-LICITACIÓN A SUMA ALZADA

3.- LICITACION MANO EN LLAVE

4. LICITACIÓN CON FINANCIAMIENTO DECONTRATISTA.

5. LICITACIÓN POR CONCURSO OFERTA.

6.-LICITACION POR ADMINISTRACION CONTROLADA.

7. LICITACION DE MATERIALES DE CONSTRUCCIÓN Y ALIMENTOS PARA PERSONAS A EMPRESAS PÚBLICAS Y PRIVADAS

12.- VENTAS:

º VENTAS DE PRODUCTOS DE AGRICULTURA, GANADERÍA, VERDURAS, FRUTAS, HORTALIZAS.

º VENTAS DE PRODUCTOS LÁCTEOS, VENTA DE FERRETERÍAS EN GENERAL, VENTAS DE ÚTILES DE ESCRITORIO

EN GENERAL, ÚTILES DE LIMPIEZA,

º VENTAS EN GENERAL Y SERVICIOS MULTIPLES.-

SE ENTIENDE QUE ESTAN INCLUIDOS EN EL OBJETO DEL OBJETO SOCIAL TODOS LOS ACTOS RELACIONADOS CON ESTE Y QUE COADYUDEN A LA REALIZACION DE SUS FINES EMPRESARIALES, AUNQUE NO ESTEN EXPRESAMENTE INDICADOS EN EL PRESENTE ARTÍCUL0.

LIMA - PERU

Ricardina Chavez Gutierrez

Gerente General

American constructora & servicios Generales SRL.

copyright (c) 2011.

prohibida su copia total o parcial segun ley del peru .

Autor: America Chavez

By : fotos de american constructora

Tacuru Ant ........................................

Formiga-de-cupim - - - - - - - - - - -

HORMIGA TACURÚ ~~~~~~~~~~

Camponotus punctulatus (Mayr, 1868 )

Familia: Formicidae (Formícidos)

Estos enormes hormigueros, llamados localmente: "tacurúes", son notablemente duros, logran soportar el peso de dos personas paradas en la punta.

Llegan a tener 170 centímetros de altura.

Los árboles arraigan sobre ellos.

Este insecto modifica la vegetación al extraer, de las profundidades, tierra con carbonato de calcio y llevarlo a la superficie.

Abundan en campos en los que se cultivó anteriormente arroz.

Son muy útiles para pequeños animales porque sobre ellos logran sobrevivir en las grandes inundaciones, y reconquistan su anterior territorio rapidamente, una vez que las aguas se retiran, así que estas hormigas son la versión animal de Noé y su arca.

Viven en las provincias del nordeste argentino, el extremo noroeste del Uruguay, gran parte del Paraguay, y los estados del sur del Brasil.

Las hormigas del género Camponotus comprenden un grupo ecológico diverso, desde las conocidas "hormigas madereras" o "carpinteras", hasta aquellas que consumen miel y algunas otras son tejedoras.

Están distribuidas prácticamente en todas las regiones del mundo donde hay hormigas, aunque hay mayor cantidad de especies en la región Neotropical, en especial en Norteamérica. Característicamente, en la vista de lado se observa que el tórax tiene forma de arco convexo.

El pedicelo que poseen entre el tórax y el abdomen tiene un solo segmento o "nodo".

Su cintura es pequeña.

Sus antenas se doblan en un codo.

Las obreras son relativamente grandes, de color por lo general negro, con tintes amarronados, muchas veces con partes marrones, rojizas o casi doradas.

Las reproductivas en cambio suelen ser completamente negras.

Las obreras suelen tener la cabeza grande y el tórax pequeño, mientras que las aladas suelen tener la cabeza pequeña y el tórax grande.

En las reproductivas (aladas), las alas de adelante son más grandes que las de atrás, las alas son de color transparente o amarronado, y no son fáciles de arrancar.

Los huevos son de color crema y de forma ovalada.

Las larvas no tienen patas y tienen aspecto de gusano.

Las pupas tienen aspecto de cocón firme de color tostado sedoso, erróneamente las pupas suelen ser confundidas con huevos.

La estructura de la colonia comprende:

Reinas:

Son las hembras reproductivas; tuvieron alas pero ya fueron fecundadas y se las arrancaron para formar su propia colonia, son las únicas que se reproducen dentro de la colonia una vez establecida, su única función es la de poner huevos y ser alimentadas por las obreras con las que se intercambian hormonas por trofalaxis.

Princesas:

Hembras aladas con potencial para reproducirse pero aún no fecundadas, nacidas en la colonia.

Zánganos:

Machos alados; son bastante más pequeños que las hembras. Su únca función será fecundar a las hembras aladas durante el vuelo nupcial, luego de lo cual morirán fuera del nido.

Obreras:

Hembras estériles, representan la mayor cantidad de individuos en cada colonia.

Las obreras están distribuidas en castas de diferentes tamaños (en algunas especies hay tanta variabilidad en el tamaño de las obreras que es difícil determinar dónde termina una casta y empieza la siguiente).

Normalmente las castas de mayor tamaño (Soldados) se ocupan en mayor medida de la defensa, y las de menor tamaño se ocupan del nido y de las juveniles.

Las princesas y los zánganos salen hacia el vuelo nupcial normalmente a principios de verano, en un día diáfano y sin viento.

Es asombroso cómo las aladas de hormigueros a veces muy distantes, salen hacia el vuelo nupcial en el mismo día del año.

Durante el vuelo nupcial ocurre la cópula, luego de lo cual aterrizan en el piso.

Los machos mueren poco después a la intemperie.

Las hembras, que fueron fecundadas de por vida, se arrancan las alas y buscan un lugar donde hacer su nido.

Luego de nidificar ponen sus primeros huevos, que serán atendidos por la misma reina hasta que muden a los estadios de larva, pupa y finalmente obreras.

Las primeras obreras de la colonia son sumamente pequeñas, en inglés se las llama "callow" (la traducción al castellano es "inmaduras", aunque no son inmaduras en realidad, sólo recibieron poco alimento).

Estas primeras obreras salen por primera vez del nido y buscan el alimento para alimentarse a sí mismas, para alimentar a la reina, y para alimentar a los nuevos estadios juveniles.

Las obreras regurgitan la comida y se la pasan a las demás hormigas de la misma colonia por trofalaxis.

También estas primeras obreras excavan las primeras galerías del nido y atienden a los juveniles de la segunda generación.

A esta altura la reina sólo se ocupará de poner huevos, actividad de la que se ocupará por el resto de su vida.

Las obreras nacidas posteriormente tienen en promedio un tamaño más grande que las "callows", y aunque el polimorfismo para el tamaño es muy marcado en este género, el tamaño de las obreras y la cantidad de individuos de una colonia suele ser indicador de la cantidad de alimento y la baja competencia que hay en los alrededores. Unos años después, si no hay estrés por falta de alimento, la colonia produce sus primeras aladas machos y hembras, constituyéndose en los zánganos y las princesas que darán origen a la generación siguiente de colonias.

Esquina, provincia de Corrientes, ARGENTINA.

◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘◘

fotografía fotografías foto fotos photo photos imaje imajes imágenes imagen imajenes imajen picture pictures ,

Placa Patente: HHXT22

Año: 2015

País de Origen: Mexico

De las últimas adquisiciones de esta empresa, recuerdo haber visto a este maquinon en Santiago cuando apenas tenia unos días... a pesar de que es sencillo, este modelo no pierde su elegancia !

Placa Patente: DRCZ21

Año: 2012

Número de Máquina: 80

País de Origen: Japón

Otra de las bestias de esta empresa :D !! al parecer son varios los Hino que tienen, los han mantenido bien por lo que veo y es que con sus mantenciones al día, las unidades Japonesas son inmortales... me encanta como se ven con esas artilleras, agresividad a full...

centro civico

centro de lima

lima peru

Curriculun Vitae de la Empresa :

AMERICAN CONSTRUCTORA & SERVICIOS GENERALES SRL

Pudiendo utilizar las iniciales:

“AC & SG SRL”

www.americanconstructora.mex.tl

Es una empresa reconocida a nivel nacional e internacional,constituida por Ley General de

Sociedades Nº 26887 de la Republica del PERU.

Estimados clientes estamos para servirlo solo ubiquenos o llamanos y los a tenderemos con toda la maravilla del mundo.

Nuestra empresa es reconocida a nivel nacional e internacional en la industria de la construccion y afines en obras:

- civiles

- arquitectonicos

- perfiles

- proyectos

- Trabajos en DRYWALL

- estudios de pre factibilidad y factibilidad

- ASESORES & CONSULTORES

para gobiernos locales ,regionales,empresas privadas

y estatales.

Nuestra Empresa:

American Constructora & Servicios Generales srl,

Hacemos trabajos en alta costuras para empresas

estatales y privadas.

- En Ropa Masculina :

Camisas Polos,Viviri,Mamelucos,buzos,Pantalones,Jeans.

- En Ropa Femenina:

Blusas,Pantalones, Faldas Poleras,Short a la Modas.

- Ropa y Uniformes Bordados de AC& SG SRL

- Bordados en: Polos,Gorras y Sudaderas.

- Diseños en: Bordados para todas las necesidades.

- Ropas y Uniformes escolares

- Bordados para las PYME a nivel Nacional.

- Trabajos para FONCODES y Empresa Privadas.

- confeccion en la industria del vestir:

(camisas,blusas,pantalones,faldas,ternos ,corbatas

guardapolvos,batas industriales y batas de dormir.etc.)

copyright (c) 2011.

prohibida su copia total o parcial segun ley del peru .

Autor: America Chavez

By : american constructora & servicios generales srl

Lima - Peru

logo de american constructora & servicios generales srl

by: america chavez.

Curriculun Vitae de la Empresa :

AMERICAN CONSTRUCTORA & SERVICIOS GENERALES SRL

Pudiendo utilizar las iniciales:

“AC & SG SRL”

www.americanconstructora.mex.tl

Es una empresa reconocida a nivel nacional e internacional,constituida por Ley General de

Sociedades Nº 26887 de la Republica del PERU.

Estimados clientes estamos para servirlo solo ubiquenos o llamanos y los a tenderemos con toda la maravilla del mundo.

Nuestra empresa es reconocida a nivel nacional e internacional en la industria de la construccion y afines en obras:

- civiles

- arquitectonicos

- perfiles

- proyectos

- Trabajos en DRYWALL

- estudios de pre factibilidad y factibilidad

- ASESORES & CONSULTORES

para gobiernos locales ,regionales,empresas privadas

y estatales.

Nuestra Empresa:

American Constructora & Servicios Generales srl,

Hacemos trabajos en alta costuras para empresas

estatales y privadas.

- En Ropa Masculina :

Camisas Polos,Viviri,Mamelucos,buzos,Pantalones,Jeans.

- En Ropa Femenina:

Blusas,Pantalones, Faldas Poleras,Short a la Modas.

- Ropa y Uniformes Bordados de AC& SG SRL

- Bordados en: Polos,Gorras y Sudaderas.

- Diseños en: Bordados para todas las necesidades.

- Ropas y Uniformes escolares

- Bordados para las PYME a nivel Nacional.

- Trabajos para FONCODES y Empresa Privadas.

- confeccion en la industria del vestir:

(camisas,blusas,pantalones,faldas,ternos ,corbatas

guardapolvos,batas industriales y batas de dormir.etc.)

copyright (c) 2011.

prohibida su copia total o parcial segun ley del peru .

Autor: America Chavez

By : american constructora & servicios generales srl

Lima - Peru

Autor: Gaspar Claver, mestre de cases d'Olesa de Montserrat

Any: 1672

Estil: Medieval, Modern, Contemporani

Segle: XVII

Aqüeducte del tipus de desmunt i cobert seguint la línia de nivell hidrostàtic, bastit sobre el torrent d'en Guilló (en documentació antiga, torrent de Lloveta), per a salvar el barranc que en aquest punt ha excavat l'aigua amb una profunditat d'uns 25 metres i una amplada de 80 m. Al seu marge dret, col·locat transversalment respecte del torrent principal n'hi ha un altre de secundari, sobre el qual també passa l'aqüeducte, formant un angle gairebé recte, fins trobar terra ferma. L'obra actual consta de dos sectors morfològicament ben diferenciats corresponents a diferents èpoques de construcció. La part central, dels segles XVII i XVIII, és la més alta, amb una alçada de 21 metres i està formada per carreus de pedra de turó procedents de Sant Quintí de Mediona i pedra d'esmolar. Està formada per una doble arcada de llum petita (5.5 metres) amb doble filada d'arcs de mig punt amb doble alçada, adovellats en rosca senzilla. Al centre del carcanyol hi ha la data de 1721 gravada en carreus de pedra esmoladora, encara que aquesta inscripció no es pas l'original. A la part inferior del mateix pilar n'hi ha una altra amb la de 1728 , encara que els últims números estan en evident estat de deteriorament. Aquesta doble arcada està flanquejada per pilars quadrangulars, molt amples, dels quals arrenquen sengles arcs de mig punt de major amplada que els centrals, encara que de molt menys alçada. Un d'ells té doble rosca de dovelles. Al marge dret es desenvolupen quatre arcs més, fets amb reble de pedres i carreus als extrems, de cronologia medieval. Són de mig punt, amb doble rosca de dovelles i d'amplades desiguals. El primer manté l'alineació general, però els altres tres s'obren en angle gairebé perpendicular, per salvar un petit rierol. Al marge esquerre resta un mur també d'època medieval. Per tant, els dos extrems del pont serien medievals, els quals, probablement, varen quedar dempeus, salvant-se dels terratrèmols del segle XV, els quals enfonsarien la part central (MEMÒRIA, 1990)

Observacions: Es tracta de una obra d'enginyeria bàsica per al funcionament del rec o sèquia comunal, que alimenta tant els molins com l'horta. La singularitat d'aquest element , el converteixen en un símbol del municipi, als peus del qual s'ha desenvolupat una important zona de lleure. Actualment, el primer diumenge de maig s'hi fa" l'aplec del Pont Nou" de nova implantació, amb sardinada i arrossada popular i sardanes.

El 27 de gener de 1011 hi ha la donació dels marmessors del difunt Wadaldi al monestir de Sant Cugat d'unes cases, corrals, terres, molí i aigües del riu de Bitlles, subterrànies i elevades, que es trobaven al terme de kastrum Mediona (MEMÒRIA, 1990:172.). L'aigua del rec que travessa aquest aqüeducte aflora al municipi de Sant Quintí, i fou donada conjuntament amb el terme de Sant Pere per Guifré i la seva muller Guisla, comtes de Cerdanya, al monestir benedictí de Sant Martí de l'Isola Gallinara, l'any 1012 (TORRENTS, A. En premsa). Per salvar els torrents calia alguna mena d'aqüeducte. L'origen d'aquest no pot ser ni al segle XVII ni "al segle XIV o començaments del XV quan el veí monestir de Sant Pere passa a ser propietat dels monjos benedictins de Montserrat" (MEMÒRIA, 1990:172), com s'ha afirmat en alguna ocasió, doncs existeixen documents més antics referits al Pont Nou. Així, del 1281 data una sentència a favor del monestir de Sant Pere sobre l'ús del pont per regar les terres del monestir (TORRENTS, A., en premsa). I l'any 1346, essent prior Nicolau, els veïns van voler que es mantingués a càrrec seu el Pont Nou. En la concòrdia a que van arribar es deia que els veïns havien de pagar els materials de les obres del Pont (s/d, Documents relatius a la capella de Sant Domingo, ss. XVIII-XIX). Datat el 24 d'octubre de l'any 1487, consta un document de venda de la casa de les Planes Velles -identificada com "mas Lotats"-, junt amb altres possessions, i el que sembla més interessant els "reguis, aquis" i "aqueductibus". El 13 de febrer del 1634, es parla d'un pont nou en el mateix lloc que l'actual en un contracte d'arrendament de terres. També l'any 1652 es parla de Pont Nou en la documentació. Amb les proporcions actuals, sembla que es tracta d'una obra iniciada el 7 d'agost del 1672, manada fer pel monestir de Montserrat amb el suport econòmic dels delmes del poble. Va costar 475 lliures de Barcelona, i es va començar a preu fet pel mestre d'obres Gaspar Claver?, de la vila d'Olesa de Montserrat. Vint-i quatre anys més tard continuava en obres; segons una nota del 18 de maig de 1696 dels Jurats de la Universitat de Sant Pere, ara el constructor era Barthomeu Jonano (TORRENTS, A., en premsa). L'obra, amb la fesomia més semblant a l'actual, va finalitzar el 1721, tal i com constava en una pedra de gres localitzada en la base d'un dels pilars del pont. Maria Àngels Torrents estableix una data aproximada de la primera ruïna del pont després de les obres del XVIII, entre 1724 i el 1727, o sigui uns 4-6 anys després d'haver acabat les obres abans esmentades. Se sap que van esfondrar-se dues arcades degut a "passar-hi massa aygua", tal i com va declarar el batlle d'aleshores (TORRENTS, A., en premsa). La restauració es va centrar en el muntatge de la pilastra de "la banda de las esplanas de Pedra Picada, y que en lo cor de la Paret, si hagués de posar turó, y una defensa al costat de la Pilastra de una part, y altra de Pedra Picada, de sinch palms de gruix, y que de dita Paret, que a les hores si trobaba, ser hagués de desfer dos, o tres cantos y fer altras obras par las quals lo comu promete donarluy mil lliures", es va fer en breu, donat la necessitat de l'arribada de l'aigua als molins i a les terres de regadiu, de manera que al 1728, el pont devia estar ja arreglat i l'aigua arribava al poble per l'aqüeducte (TORRENTS, A., en premsa). El contracte per refer el pont el 1727 es va signar entre Agustí Cirera, mestre de cases de Barcelona i Antoni-Joan Rovira (MEMÒRIA, 1990: 172). El 23 de desembre de 1728, el mestre de cases Arcàngel Badia va caure del pont mentre hi treballava i va morir i el 1732, li va passar el mateix a Antoni Banach, mestre de cases de Barcelona. El 21 de desembre de 1783 va caure un tros del pont, i la gent del poble hi va posar unes canals de fusta. Seguidament es va encarregar a dos mestres d'obres de Puigdàlber, els germans Josep i Joan Via, els quals van acabar l'obra el 4 d'abril de 1792.

Restaurat pel SPAL de la Diputació de Barcelona amb la següent cronologia: Estudi inicial, novembre 1982. Inici d'obres febrer 1984; Projecte definitiu gener 1985; Reobertura canal, maig 1987; Acabament obres, juliol 1987; Inaugurat l'agost 1987 Projecte i direcció d'obra Antoni González Moreno-Navarro. Col·laboradors: Pau Carbó, arquitecte; Josep M. Moreno, aparellador; Pio Fernández, enginyer; Estudi Inicial: Leonardo Fernández Troyano i Xavier Monterola, enginyers (Fernández Casado S.A.), Madrid. Empresa constructora: Joan Closa; Recerca històrica, Direcció, Albert López, arqueòleg; Fonts documentals: Ma. Àngels Torrents, Ma. José Sureda i Anna Castellano; Text històric: Raquel Lacuesta. Pressupost, 19.200.581.- pta. L'any 1982, l'Ajuntament va fer la petició per fer un estudi previ dels problemes i tot seguit es va redactar un projecte de restauració. Es va començar eliminant la bardissa, es van treure les calcificacions de l'aigua als intradossos i es van consolidar pilars i arcs. Aquests treballs van comportar la substitució d'alguns carreus i dovelles i es va fer el cosit interior amb acer i formigó. de bona part dels interiors. Es va construir un nou caixer de formigó per mantenir-ne l'ús i mentre es feia es va desviar l'aigua per un sifó. Uns anys abans de la restauració es va fer recréixer el canal amb totxo per augmentar-ne el cabal. Aquest recreix va ser eliminat amb les obres de restauració.

patrimonicultural.diba.cat/

Placa Patente: DPFP29

Año: 2012

País de Origen: China

Saliendo de Copiapó nos topamos con este JAC, trabajando en una faena cercana. El aljibe ya muestra el deterioro por los años, anteriormente debió estar montado en otro camión, como suele ocurrir cuando son renovados los equipos se desmontan y montan en el camión nuevo.

of tram 163 during the 2018 annual parade of the Porto museum trams.

Autor: Gaspar Claver, mestre de cases d'Olesa de Montserrat

Any: 1672

Estil: Medieval, Modern, Contemporani

Segle: XVII

Aqüeducte del tipus de desmunt i cobert seguint la línia de nivell hidrostàtic, bastit sobre el torrent d'en Guilló (en documentació antiga, torrent de Lloveta), per a salvar el barranc que en aquest punt ha excavat l'aigua amb una profunditat d'uns 25 metres i una amplada de 80 m. Al seu marge dret, col·locat transversalment respecte del torrent principal n'hi ha un altre de secundari, sobre el qual també passa l'aqüeducte, formant un angle gairebé recte, fins trobar terra ferma. L'obra actual consta de dos sectors morfològicament ben diferenciats corresponents a diferents èpoques de construcció. La part central, dels segles XVII i XVIII, és la més alta, amb una alçada de 21 metres i està formada per carreus de pedra de turó procedents de Sant Quintí de Mediona i pedra d'esmolar. Està formada per una doble arcada de llum petita (5.5 metres) amb doble filada d'arcs de mig punt amb doble alçada, adovellats en rosca senzilla. Al centre del carcanyol hi ha la data de 1721 gravada en carreus de pedra esmoladora, encara que aquesta inscripció no es pas l'original. A la part inferior del mateix pilar n'hi ha una altra amb la de 1728 , encara que els últims números estan en evident estat de deteriorament. Aquesta doble arcada està flanquejada per pilars quadrangulars, molt amples, dels quals arrenquen sengles arcs de mig punt de major amplada que els centrals, encara que de molt menys alçada. Un d'ells té doble rosca de dovelles. Al marge dret es desenvolupen quatre arcs més, fets amb reble de pedres i carreus als extrems, de cronologia medieval. Són de mig punt, amb doble rosca de dovelles i d'amplades desiguals. El primer manté l'alineació general, però els altres tres s'obren en angle gairebé perpendicular, per salvar un petit rierol. Al marge esquerre resta un mur també d'època medieval. Per tant, els dos extrems del pont serien medievals, els quals, probablement, varen quedar dempeus, salvant-se dels terratrèmols del segle XV, els quals enfonsarien la part central (MEMÒRIA, 1990)

Observacions: Es tracta de una obra d'enginyeria bàsica per al funcionament del rec o sèquia comunal, que alimenta tant els molins com l'horta. La singularitat d'aquest element , el converteixen en un símbol del municipi, als peus del qual s'ha desenvolupat una important zona de lleure. Actualment, el primer diumenge de maig s'hi fa" l'aplec del Pont Nou" de nova implantació, amb sardinada i arrossada popular i sardanes.

El 27 de gener de 1011 hi ha la donació dels marmessors del difunt Wadaldi al monestir de Sant Cugat d'unes cases, corrals, terres, molí i aigües del riu de Bitlles, subterrànies i elevades, que es trobaven al terme de kastrum Mediona (MEMÒRIA, 1990:172.). L'aigua del rec que travessa aquest aqüeducte aflora al municipi de Sant Quintí, i fou donada conjuntament amb el terme de Sant Pere per Guifré i la seva muller Guisla, comtes de Cerdanya, al monestir benedictí de Sant Martí de l'Isola Gallinara, l'any 1012 (TORRENTS, A. En premsa). Per salvar els torrents calia alguna mena d'aqüeducte. L'origen d'aquest no pot ser ni al segle XVII ni "al segle XIV o començaments del XV quan el veí monestir de Sant Pere passa a ser propietat dels monjos benedictins de Montserrat" (MEMÒRIA, 1990:172), com s'ha afirmat en alguna ocasió, doncs existeixen documents més antics referits al Pont Nou. Així, del 1281 data una sentència a favor del monestir de Sant Pere sobre l'ús del pont per regar les terres del monestir (TORRENTS, A., en premsa). I l'any 1346, essent prior Nicolau, els veïns van voler que es mantingués a càrrec seu el Pont Nou. En la concòrdia a que van arribar es deia que els veïns havien de pagar els materials de les obres del Pont (s/d, Documents relatius a la capella de Sant Domingo, ss. XVIII-XIX). Datat el 24 d'octubre de l'any 1487, consta un document de venda de la casa de les Planes Velles -identificada com "mas Lotats"-, junt amb altres possessions, i el que sembla més interessant els "reguis, aquis" i "aqueductibus". El 13 de febrer del 1634, es parla d'un pont nou en el mateix lloc que l'actual en un contracte d'arrendament de terres. També l'any 1652 es parla de Pont Nou en la documentació. Amb les proporcions actuals, sembla que es tracta d'una obra iniciada el 7 d'agost del 1672, manada fer pel monestir de Montserrat amb el suport econòmic dels delmes del poble. Va costar 475 lliures de Barcelona, i es va començar a preu fet pel mestre d'obres Gaspar Claver?, de la vila d'Olesa de Montserrat. Vint-i quatre anys més tard continuava en obres; segons una nota del 18 de maig de 1696 dels Jurats de la Universitat de Sant Pere, ara el constructor era Barthomeu Jonano (TORRENTS, A., en premsa). L'obra, amb la fesomia més semblant a l'actual, va finalitzar el 1721, tal i com constava en una pedra de gres localitzada en la base d'un dels pilars del pont. Maria Àngels Torrents estableix una data aproximada de la primera ruïna del pont després de les obres del XVIII, entre 1724 i el 1727, o sigui uns 4-6 anys després d'haver acabat les obres abans esmentades. Se sap que van esfondrar-se dues arcades degut a "passar-hi massa aygua", tal i com va declarar el batlle d'aleshores (TORRENTS, A., en premsa). La restauració es va centrar en el muntatge de la pilastra de "la banda de las esplanas de Pedra Picada, y que en lo cor de la Paret, si hagués de posar turó, y una defensa al costat de la Pilastra de una part, y altra de Pedra Picada, de sinch palms de gruix, y que de dita Paret, que a les hores si trobaba, ser hagués de desfer dos, o tres cantos y fer altras obras par las quals lo comu promete donarluy mil lliures", es va fer en breu, donat la necessitat de l'arribada de l'aigua als molins i a les terres de regadiu, de manera que al 1728, el pont devia estar ja arreglat i l'aigua arribava al poble per l'aqüeducte (TORRENTS, A., en premsa). El contracte per refer el pont el 1727 es va signar entre Agustí Cirera, mestre de cases de Barcelona i Antoni-Joan Rovira (MEMÒRIA, 1990: 172). El 23 de desembre de 1728, el mestre de cases Arcàngel Badia va caure del pont mentre hi treballava i va morir i el 1732, li va passar el mateix a Antoni Banach, mestre de cases de Barcelona. El 21 de desembre de 1783 va caure un tros del pont, i la gent del poble hi va posar unes canals de fusta. Seguidament es va encarregar a dos mestres d'obres de Puigdàlber, els germans Josep i Joan Via, els quals van acabar l'obra el 4 d'abril de 1792.

Restaurat pel SPAL de la Diputació de Barcelona amb la següent cronologia: Estudi inicial, novembre 1982. Inici d'obres febrer 1984; Projecte definitiu gener 1985; Reobertura canal, maig 1987; Acabament obres, juliol 1987; Inaugurat l'agost 1987 Projecte i direcció d'obra Antoni González Moreno-Navarro. Col·laboradors: Pau Carbó, arquitecte; Josep M. Moreno, aparellador; Pio Fernández, enginyer; Estudi Inicial: Leonardo Fernández Troyano i Xavier Monterola, enginyers (Fernández Casado S.A.), Madrid. Empresa constructora: Joan Closa; Recerca històrica, Direcció, Albert López, arqueòleg; Fonts documentals: Ma. Àngels Torrents, Ma. José Sureda i Anna Castellano; Text històric: Raquel Lacuesta. Pressupost, 19.200.581.- pta. L'any 1982, l'Ajuntament va fer la petició per fer un estudi previ dels problemes i tot seguit es va redactar un projecte de restauració. Es va començar eliminant la bardissa, es van treure les calcificacions de l'aigua als intradossos i es van consolidar pilars i arcs. Aquests treballs van comportar la substitució d'alguns carreus i dovelles i es va fer el cosit interior amb acer i formigó. de bona part dels interiors. Es va construir un nou caixer de formigó per mantenir-ne l'ús i mentre es feia es va desviar l'aigua per un sifó. Uns anys abans de la restauració es va fer recréixer el canal amb totxo per augmentar-ne el cabal. Aquest recreix va ser eliminat amb les obres de restauració.

patrimonicultural.diba.cat/

escudo del peru.

logo en alto relieve bordado de cada uno de las camisass y blusas

confeccion de uniformes escolares tallas:

06 ,08 ,10 y 12

en :

-camisas

-blusas

la empresa MYPE american constructora & servicios generales srl

confecciono estas prendas de vestir escolar para la entidad de gobierno FONCODES HUANCAYO PERU.

cumpliendo los requerimientos minimo para la confeccion utilizado las mejorers marcas de mercado nacional e internacional segun liniamientos de la entidad competente.

se cumplio con la meta establecida de acuerdo al contrato.

fotos maravillosa en entrega a FONCODES HUANCAYO PERU.

Curriculun Vitae de la Empresa :

AMERICAN CONSTRUCTORA & SERVICIOS GENERALES SRL

Pudiendo utilizar las iniciales:

“AC & SG SRL”

www.americanconstructora.mex.tl

Es una empresa reconocida a nivel nacional e internacional,constituida por Ley General de

Sociedades Nº 26887 de la Republica del PERU.

Estimados clientes estamos para servirlo solo ubiquenos o llamanos y los a tenderemos con toda la maravilla del mundo.

Nuestra empresa es reconocida a nivel nacional e internacional en la industria de la construccion y afines en obras:

- civiles

- arquitectonicos

- perfiles

- proyectos

- Trabajos en DRYWALL

- estudios de pre factibilidad y factibilidad

- ASESORES & CONSULTORES

para gobiernos locales ,regionales,empresas privadas

y estatales.

Nuestra Empresa:

American Constructora & Servicios Generales srl,

Hacemos trabajos en alta costuras para empresas

estatales y privadas.

- En Ropa Masculina :

Camisas Polos,Viviri,Mamelucos,buzos,Pantalones,Jeans.

- En Ropa Femenina:

Blusas,Pantalones, Faldas Poleras,Short a la Modas.

- Ropa y Uniformes Bordados de AC& SG SRL

- Bordados en: Polos,Gorras y Sudaderas.

- Diseños en: Bordados para todas las necesidades.

- Ropas y Uniformes escolares

- Bordados para las PYME a nivel Nacional.

- Trabajos para FONCODES y Empresa Privadas.

- confeccion en la industria del vestir:

(camisas,blusas,pantalones,faldas,ternos ,corbatas

guardapolvos,batas industriales y batas de dormir.etc.)

copyright (c) 2011.

prohibida su copia total o parcial segun ley del peru .

Autor: America Chavez

By : american constructora & servicios generales srl

Lima - Peru

Autor: Gaspar Claver, mestre de cases d'Olesa de Montserrat

Any: 1672

Estil: Medieval, Modern, Contemporani

Segle: XVII

Aqüeducte del tipus de desmunt i cobert seguint la línia de nivell hidrostàtic, bastit sobre el torrent d'en Guilló (en documentació antiga, torrent de Lloveta), per a salvar el barranc que en aquest punt ha excavat l'aigua amb una profunditat d'uns 25 metres i una amplada de 80 m. Al seu marge dret, col·locat transversalment respecte del torrent principal n'hi ha un altre de secundari, sobre el qual també passa l'aqüeducte, formant un angle gairebé recte, fins trobar terra ferma. L'obra actual consta de dos sectors morfològicament ben diferenciats corresponents a diferents èpoques de construcció. La part central, dels segles XVII i XVIII, és la més alta, amb una alçada de 21 metres i està formada per carreus de pedra de turó procedents de Sant Quintí de Mediona i pedra d'esmolar. Està formada per una doble arcada de llum petita (5.5 metres) amb doble filada d'arcs de mig punt amb doble alçada, adovellats en rosca senzilla. Al centre del carcanyol hi ha la data de 1721 gravada en carreus de pedra esmoladora, encara que aquesta inscripció no es pas l'original. A la part inferior del mateix pilar n'hi ha una altra amb la de 1728 , encara que els últims números estan en evident estat de deteriorament. Aquesta doble arcada està flanquejada per pilars quadrangulars, molt amples, dels quals arrenquen sengles arcs de mig punt de major amplada que els centrals, encara que de molt menys alçada. Un d'ells té doble rosca de dovelles. Al marge dret es desenvolupen quatre arcs més, fets amb reble de pedres i carreus als extrems, de cronologia medieval. Són de mig punt, amb doble rosca de dovelles i d'amplades desiguals. El primer manté l'alineació general, però els altres tres s'obren en angle gairebé perpendicular, per salvar un petit rierol. Al marge esquerre resta un mur també d'època medieval. Per tant, els dos extrems del pont serien medievals, els quals, probablement, varen quedar dempeus, salvant-se dels terratrèmols del segle XV, els quals enfonsarien la part central (MEMÒRIA, 1990)

Observacions: Es tracta de una obra d'enginyeria bàsica per al funcionament del rec o sèquia comunal, que alimenta tant els molins com l'horta. La singularitat d'aquest element , el converteixen en un símbol del municipi, als peus del qual s'ha desenvolupat una important zona de lleure. Actualment, el primer diumenge de maig s'hi fa" l'aplec del Pont Nou" de nova implantació, amb sardinada i arrossada popular i sardanes.

El 27 de gener de 1011 hi ha la donació dels marmessors del difunt Wadaldi al monestir de Sant Cugat d'unes cases, corrals, terres, molí i aigües del riu de Bitlles, subterrànies i elevades, que es trobaven al terme de kastrum Mediona (MEMÒRIA, 1990:172.). L'aigua del rec que travessa aquest aqüeducte aflora al municipi de Sant Quintí, i fou donada conjuntament amb el terme de Sant Pere per Guifré i la seva muller Guisla, comtes de Cerdanya, al monestir benedictí de Sant Martí de l'Isola Gallinara, l'any 1012 (TORRENTS, A. En premsa). Per salvar els torrents calia alguna mena d'aqüeducte. L'origen d'aquest no pot ser ni al segle XVII ni "al segle XIV o començaments del XV quan el veí monestir de Sant Pere passa a ser propietat dels monjos benedictins de Montserrat" (MEMÒRIA, 1990:172), com s'ha afirmat en alguna ocasió, doncs existeixen documents més antics referits al Pont Nou. Així, del 1281 data una sentència a favor del monestir de Sant Pere sobre l'ús del pont per regar les terres del monestir (TORRENTS, A., en premsa). I l'any 1346, essent prior Nicolau, els veïns van voler que es mantingués a càrrec seu el Pont Nou. En la concòrdia a que van arribar es deia que els veïns havien de pagar els materials de les obres del Pont (s/d, Documents relatius a la capella de Sant Domingo, ss. XVIII-XIX). Datat el 24 d'octubre de l'any 1487, consta un document de venda de la casa de les Planes Velles -identificada com "mas Lotats"-, junt amb altres possessions, i el que sembla més interessant els "reguis, aquis" i "aqueductibus". El 13 de febrer del 1634, es parla d'un pont nou en el mateix lloc que l'actual en un contracte d'arrendament de terres. També l'any 1652 es parla de Pont Nou en la documentació. Amb les proporcions actuals, sembla que es tracta d'una obra iniciada el 7 d'agost del 1672, manada fer pel monestir de Montserrat amb el suport econòmic dels delmes del poble. Va costar 475 lliures de Barcelona, i es va començar a preu fet pel mestre d'obres Gaspar Claver?, de la vila d'Olesa de Montserrat. Vint-i quatre anys més tard continuava en obres; segons una nota del 18 de maig de 1696 dels Jurats de la Universitat de Sant Pere, ara el constructor era Barthomeu Jonano (TORRENTS, A., en premsa). L'obra, amb la fesomia més semblant a l'actual, va finalitzar el 1721, tal i com constava en una pedra de gres localitzada en la base d'un dels pilars del pont. Maria Àngels Torrents estableix una data aproximada de la primera ruïna del pont després de les obres del XVIII, entre 1724 i el 1727, o sigui uns 4-6 anys després d'haver acabat les obres abans esmentades. Se sap que van esfondrar-se dues arcades degut a "passar-hi massa aygua", tal i com va declarar el batlle d'aleshores (TORRENTS, A., en premsa). La restauració es va centrar en el muntatge de la pilastra de "la banda de las esplanas de Pedra Picada, y que en lo cor de la Paret, si hagués de posar turó, y una defensa al costat de la Pilastra de una part, y altra de Pedra Picada, de sinch palms de gruix, y que de dita Paret, que a les hores si trobaba, ser hagués de desfer dos, o tres cantos y fer altras obras par las quals lo comu promete donarluy mil lliures", es va fer en breu, donat la necessitat de l'arribada de l'aigua als molins i a les terres de regadiu, de manera que al 1728, el pont devia estar ja arreglat i l'aigua arribava al poble per l'aqüeducte (TORRENTS, A., en premsa). El contracte per refer el pont el 1727 es va signar entre Agustí Cirera, mestre de cases de Barcelona i Antoni-Joan Rovira (MEMÒRIA, 1990: 172). El 23 de desembre de 1728, el mestre de cases Arcàngel Badia va caure del pont mentre hi treballava i va morir i el 1732, li va passar el mateix a Antoni Banach, mestre de cases de Barcelona. El 21 de desembre de 1783 va caure un tros del pont, i la gent del poble hi va posar unes canals de fusta. Seguidament es va encarregar a dos mestres d'obres de Puigdàlber, els germans Josep i Joan Via, els quals van acabar l'obra el 4 d'abril de 1792.

Restaurat pel SPAL de la Diputació de Barcelona amb la següent cronologia: Estudi inicial, novembre 1982. Inici d'obres febrer 1984; Projecte definitiu gener 1985; Reobertura canal, maig 1987; Acabament obres, juliol 1987; Inaugurat l'agost 1987 Projecte i direcció d'obra Antoni González Moreno-Navarro. Col·laboradors: Pau Carbó, arquitecte; Josep M. Moreno, aparellador; Pio Fernández, enginyer; Estudi Inicial: Leonardo Fernández Troyano i Xavier Monterola, enginyers (Fernández Casado S.A.), Madrid. Empresa constructora: Joan Closa; Recerca històrica, Direcció, Albert López, arqueòleg; Fonts documentals: Ma. Àngels Torrents, Ma. José Sureda i Anna Castellano; Text històric: Raquel Lacuesta. Pressupost, 19.200.581.- pta. L'any 1982, l'Ajuntament va fer la petició per fer un estudi previ dels problemes i tot seguit es va redactar un projecte de restauració. Es va començar eliminant la bardissa, es van treure les calcificacions de l'aigua als intradossos i es van consolidar pilars i arcs. Aquests treballs van comportar la substitució d'alguns carreus i dovelles i es va fer el cosit interior amb acer i formigó. de bona part dels interiors. Es va construir un nou caixer de formigó per mantenir-ne l'ús i mentre es feia es va desviar l'aigua per un sifó. Uns anys abans de la restauració es va fer recréixer el canal amb totxo per augmentar-ne el cabal. Aquest recreix va ser eliminat amb les obres de restauració.

patrimonicultural.diba.cat/

Placa Patente: YF9336

Año: 2005

País de Origen: Brasil

Principalmente estos camiones se dedican a laburar en obras civiles que esta empresa Rancaguina realiza...

Trams 22, 163 and 315 during the yearly tram festival

Casa AMB V. Detalle de la fachada principal. San Luis Potosí, S.L.P., México.

Placa Patente: WE8346

Año: 2006

Número de Máquina: CT-52

País de Origen: Estados Unidos

Varios de estos esta empresa tiene en minera El Teniente de Rancagua... y esta partida aún la tienen pero no se si siguen en minería... por el año es probable que ya los hallan renovado y esten en otras faenas...

Placa Patente: YU5275

Año: 2005

País de Origen: Argentina

Creo que no es la única unidad que tienen en esta constructora Serenense, la cual se dedica a la construcción de casas principalmente, de seguro ocupan estos camiones para el traslado de materiales :D

Autor: Gaspar Claver, mestre de cases d'Olesa de Montserrat

Any: 1672

Estil: Medieval, Modern, Contemporani

Segle: XVII

Aqüeducte del tipus de desmunt i cobert seguint la línia de nivell hidrostàtic, bastit sobre el torrent d'en Guilló (en documentació antiga, torrent de Lloveta), per a salvar el barranc que en aquest punt ha excavat l'aigua amb una profunditat d'uns 25 metres i una amplada de 80 m. Al seu marge dret, col·locat transversalment respecte del torrent principal n'hi ha un altre de secundari, sobre el qual també passa l'aqüeducte, formant un angle gairebé recte, fins trobar terra ferma. L'obra actual consta de dos sectors morfològicament ben diferenciats corresponents a diferents èpoques de construcció. La part central, dels segles XVII i XVIII, és la més alta, amb una alçada de 21 metres i està formada per carreus de pedra de turó procedents de Sant Quintí de Mediona i pedra d'esmolar. Està formada per una doble arcada de llum petita (5.5 metres) amb doble filada d'arcs de mig punt amb doble alçada, adovellats en rosca senzilla. Al centre del carcanyol hi ha la data de 1721 gravada en carreus de pedra esmoladora, encara que aquesta inscripció no es pas l'original. A la part inferior del mateix pilar n'hi ha una altra amb la de 1728 , encara que els últims números estan en evident estat de deteriorament. Aquesta doble arcada està flanquejada per pilars quadrangulars, molt amples, dels quals arrenquen sengles arcs de mig punt de major amplada que els centrals, encara que de molt menys alçada. Un d'ells té doble rosca de dovelles. Al marge dret es desenvolupen quatre arcs més, fets amb reble de pedres i carreus als extrems, de cronologia medieval. Són de mig punt, amb doble rosca de dovelles i d'amplades desiguals. El primer manté l'alineació general, però els altres tres s'obren en angle gairebé perpendicular, per salvar un petit rierol. Al marge esquerre resta un mur també d'època medieval. Per tant, els dos extrems del pont serien medievals, els quals, probablement, varen quedar dempeus, salvant-se dels terratrèmols del segle XV, els quals enfonsarien la part central (MEMÒRIA, 1990)

Observacions: Es tracta de una obra d'enginyeria bàsica per al funcionament del rec o sèquia comunal, que alimenta tant els molins com l'horta. La singularitat d'aquest element , el converteixen en un símbol del municipi, als peus del qual s'ha desenvolupat una important zona de lleure. Actualment, el primer diumenge de maig s'hi fa" l'aplec del Pont Nou" de nova implantació, amb sardinada i arrossada popular i sardanes.

El 27 de gener de 1011 hi ha la donació dels marmessors del difunt Wadaldi al monestir de Sant Cugat d'unes cases, corrals, terres, molí i aigües del riu de Bitlles, subterrànies i elevades, que es trobaven al terme de kastrum Mediona (MEMÒRIA, 1990:172.). L'aigua del rec que travessa aquest aqüeducte aflora al municipi de Sant Quintí, i fou donada conjuntament amb el terme de Sant Pere per Guifré i la seva muller Guisla, comtes de Cerdanya, al monestir benedictí de Sant Martí de l'Isola Gallinara, l'any 1012 (TORRENTS, A. En premsa). Per salvar els torrents calia alguna mena d'aqüeducte. L'origen d'aquest no pot ser ni al segle XVII ni "al segle XIV o començaments del XV quan el veí monestir de Sant Pere passa a ser propietat dels monjos benedictins de Montserrat" (MEMÒRIA, 1990:172), com s'ha afirmat en alguna ocasió, doncs existeixen documents més antics referits al Pont Nou. Així, del 1281 data una sentència a favor del monestir de Sant Pere sobre l'ús del pont per regar les terres del monestir (TORRENTS, A., en premsa). I l'any 1346, essent prior Nicolau, els veïns van voler que es mantingués a càrrec seu el Pont Nou. En la concòrdia a que van arribar es deia que els veïns havien de pagar els materials de les obres del Pont (s/d, Documents relatius a la capella de Sant Domingo, ss. XVIII-XIX). Datat el 24 d'octubre de l'any 1487, consta un document de venda de la casa de les Planes Velles -identificada com "mas Lotats"-, junt amb altres possessions, i el que sembla més interessant els "reguis, aquis" i "aqueductibus". El 13 de febrer del 1634, es parla d'un pont nou en el mateix lloc que l'actual en un contracte d'arrendament de terres. També l'any 1652 es parla de Pont Nou en la documentació. Amb les proporcions actuals, sembla que es tracta d'una obra iniciada el 7 d'agost del 1672, manada fer pel monestir de Montserrat amb el suport econòmic dels delmes del poble. Va costar 475 lliures de Barcelona, i es va començar a preu fet pel mestre d'obres Gaspar Claver?, de la vila d'Olesa de Montserrat. Vint-i quatre anys més tard continuava en obres; segons una nota del 18 de maig de 1696 dels Jurats de la Universitat de Sant Pere, ara el constructor era Barthomeu Jonano (TORRENTS, A., en premsa). L'obra, amb la fesomia més semblant a l'actual, va finalitzar el 1721, tal i com constava en una pedra de gres localitzada en la base d'un dels pilars del pont. Maria Àngels Torrents estableix una data aproximada de la primera ruïna del pont després de les obres del XVIII, entre 1724 i el 1727, o sigui uns 4-6 anys després d'haver acabat les obres abans esmentades. Se sap que van esfondrar-se dues arcades degut a "passar-hi massa aygua", tal i com va declarar el batlle d'aleshores (TORRENTS, A., en premsa). La restauració es va centrar en el muntatge de la pilastra de "la banda de las esplanas de Pedra Picada, y que en lo cor de la Paret, si hagués de posar turó, y una defensa al costat de la Pilastra de una part, y altra de Pedra Picada, de sinch palms de gruix, y que de dita Paret, que a les hores si trobaba, ser hagués de desfer dos, o tres cantos y fer altras obras par las quals lo comu promete donarluy mil lliures", es va fer en breu, donat la necessitat de l'arribada de l'aigua als molins i a les terres de regadiu, de manera que al 1728, el pont devia estar ja arreglat i l'aigua arribava al poble per l'aqüeducte (TORRENTS, A., en premsa). El contracte per refer el pont el 1727 es va signar entre Agustí Cirera, mestre de cases de Barcelona i Antoni-Joan Rovira (MEMÒRIA, 1990: 172). El 23 de desembre de 1728, el mestre de cases Arcàngel Badia va caure del pont mentre hi treballava i va morir i el 1732, li va passar el mateix a Antoni Banach, mestre de cases de Barcelona. El 21 de desembre de 1783 va caure un tros del pont, i la gent del poble hi va posar unes canals de fusta. Seguidament es va encarregar a dos mestres d'obres de Puigdàlber, els germans Josep i Joan Via, els quals van acabar l'obra el 4 d'abril de 1792.

Restaurat pel SPAL de la Diputació de Barcelona amb la següent cronologia: Estudi inicial, novembre 1982. Inici d'obres febrer 1984; Projecte definitiu gener 1985; Reobertura canal, maig 1987; Acabament obres, juliol 1987; Inaugurat l'agost 1987 Projecte i direcció d'obra Antoni González Moreno-Navarro. Col·laboradors: Pau Carbó, arquitecte; Josep M. Moreno, aparellador; Pio Fernández, enginyer; Estudi Inicial: Leonardo Fernández Troyano i Xavier Monterola, enginyers (Fernández Casado S.A.), Madrid. Empresa constructora: Joan Closa; Recerca històrica, Direcció, Albert López, arqueòleg; Fonts documentals: Ma. Àngels Torrents, Ma. José Sureda i Anna Castellano; Text històric: Raquel Lacuesta. Pressupost, 19.200.581.- pta. L'any 1982, l'Ajuntament va fer la petició per fer un estudi previ dels problemes i tot seguit es va redactar un projecte de restauració. Es va començar eliminant la bardissa, es van treure les calcificacions de l'aigua als intradossos i es van consolidar pilars i arcs. Aquests treballs van comportar la substitució d'alguns carreus i dovelles i es va fer el cosit interior amb acer i formigó. de bona part dels interiors. Es va construir un nou caixer de formigó per mantenir-ne l'ús i mentre es feia es va desviar l'aigua per un sifó. Uns anys abans de la restauració es va fer recréixer el canal amb totxo per augmentar-ne el cabal. Aquest recreix va ser eliminat amb les obres de restauració.

patrimonicultural.diba.cat/

Autor: Gaspar Claver, mestre de cases d'Olesa de Montserrat

Any: 1672

Estil: Medieval, Modern, Contemporani

Segle: XVII

Aqüeducte del tipus de desmunt i cobert seguint la línia de nivell hidrostàtic, bastit sobre el torrent d'en Guilló (en documentació antiga, torrent de Lloveta), per a salvar el barranc que en aquest punt ha excavat l'aigua amb una profunditat d'uns 25 metres i una amplada de 80 m. Al seu marge dret, col·locat transversalment respecte del torrent principal n'hi ha un altre de secundari, sobre el qual també passa l'aqüeducte, formant un angle gairebé recte, fins trobar terra ferma. L'obra actual consta de dos sectors morfològicament ben diferenciats corresponents a diferents èpoques de construcció. La part central, dels segles XVII i XVIII, és la més alta, amb una alçada de 21 metres i està formada per carreus de pedra de turó procedents de Sant Quintí de Mediona i pedra d'esmolar. Està formada per una doble arcada de llum petita (5.5 metres) amb doble filada d'arcs de mig punt amb doble alçada, adovellats en rosca senzilla. Al centre del carcanyol hi ha la data de 1721 gravada en carreus de pedra esmoladora, encara que aquesta inscripció no es pas l'original. A la part inferior del mateix pilar n'hi ha una altra amb la de 1728 , encara que els últims números estan en evident estat de deteriorament. Aquesta doble arcada està flanquejada per pilars quadrangulars, molt amples, dels quals arrenquen sengles arcs de mig punt de major amplada que els centrals, encara que de molt menys alçada. Un d'ells té doble rosca de dovelles. Al marge dret es desenvolupen quatre arcs més, fets amb reble de pedres i carreus als extrems, de cronologia medieval. Són de mig punt, amb doble rosca de dovelles i d'amplades desiguals. El primer manté l'alineació general, però els altres tres s'obren en angle gairebé perpendicular, per salvar un petit rierol. Al marge esquerre resta un mur també d'època medieval. Per tant, els dos extrems del pont serien medievals, els quals, probablement, varen quedar dempeus, salvant-se dels terratrèmols del segle XV, els quals enfonsarien la part central (MEMÒRIA, 1990)

Observacions: Es tracta de una obra d'enginyeria bàsica per al funcionament del rec o sèquia comunal, que alimenta tant els molins com l'horta. La singularitat d'aquest element , el converteixen en un símbol del municipi, als peus del qual s'ha desenvolupat una important zona de lleure. Actualment, el primer diumenge de maig s'hi fa" l'aplec del Pont Nou" de nova implantació, amb sardinada i arrossada popular i sardanes.

El 27 de gener de 1011 hi ha la donació dels marmessors del difunt Wadaldi al monestir de Sant Cugat d'unes cases, corrals, terres, molí i aigües del riu de Bitlles, subterrànies i elevades, que es trobaven al terme de kastrum Mediona (MEMÒRIA, 1990:172.). L'aigua del rec que travessa aquest aqüeducte aflora al municipi de Sant Quintí, i fou donada conjuntament amb el terme de Sant Pere per Guifré i la seva muller Guisla, comtes de Cerdanya, al monestir benedictí de Sant Martí de l'Isola Gallinara, l'any 1012 (TORRENTS, A. En premsa). Per salvar els torrents calia alguna mena d'aqüeducte. L'origen d'aquest no pot ser ni al segle XVII ni "al segle XIV o començaments del XV quan el veí monestir de Sant Pere passa a ser propietat dels monjos benedictins de Montserrat" (MEMÒRIA, 1990:172), com s'ha afirmat en alguna ocasió, doncs existeixen documents més antics referits al Pont Nou. Així, del 1281 data una sentència a favor del monestir de Sant Pere sobre l'ús del pont per regar les terres del monestir (TORRENTS, A., en premsa). I l'any 1346, essent prior Nicolau, els veïns van voler que es mantingués a càrrec seu el Pont Nou. En la concòrdia a que van arribar es deia que els veïns havien de pagar els materials de les obres del Pont (s/d, Documents relatius a la capella de Sant Domingo, ss. XVIII-XIX). Datat el 24 d'octubre de l'any 1487, consta un document de venda de la casa de les Planes Velles -identificada com "mas Lotats"-, junt amb altres possessions, i el que sembla més interessant els "reguis, aquis" i "aqueductibus". El 13 de febrer del 1634, es parla d'un pont nou en el mateix lloc que l'actual en un contracte d'arrendament de terres. També l'any 1652 es parla de Pont Nou en la documentació. Amb les proporcions actuals, sembla que es tracta d'una obra iniciada el 7 d'agost del 1672, manada fer pel monestir de Montserrat amb el suport econòmic dels delmes del poble. Va costar 475 lliures de Barcelona, i es va començar a preu fet pel mestre d'obres Gaspar Claver?, de la vila d'Olesa de Montserrat. Vint-i quatre anys més tard continuava en obres; segons una nota del 18 de maig de 1696 dels Jurats de la Universitat de Sant Pere, ara el constructor era Barthomeu Jonano (TORRENTS, A., en premsa). L'obra, amb la fesomia més semblant a l'actual, va finalitzar el 1721, tal i com constava en una pedra de gres localitzada en la base d'un dels pilars del pont. Maria Àngels Torrents estableix una data aproximada de la primera ruïna del pont després de les obres del XVIII, entre 1724 i el 1727, o sigui uns 4-6 anys després d'haver acabat les obres abans esmentades. Se sap que van esfondrar-se dues arcades degut a "passar-hi massa aygua", tal i com va declarar el batlle d'aleshores (TORRENTS, A., en premsa). La restauració es va centrar en el muntatge de la pilastra de "la banda de las esplanas de Pedra Picada, y que en lo cor de la Paret, si hagués de posar turó, y una defensa al costat de la Pilastra de una part, y altra de Pedra Picada, de sinch palms de gruix, y que de dita Paret, que a les hores si trobaba, ser hagués de desfer dos, o tres cantos y fer altras obras par las quals lo comu promete donarluy mil lliures", es va fer en breu, donat la necessitat de l'arribada de l'aigua als molins i a les terres de regadiu, de manera que al 1728, el pont devia estar ja arreglat i l'aigua arribava al poble per l'aqüeducte (TORRENTS, A., en premsa). El contracte per refer el pont el 1727 es va signar entre Agustí Cirera, mestre de cases de Barcelona i Antoni-Joan Rovira (MEMÒRIA, 1990: 172). El 23 de desembre de 1728, el mestre de cases Arcàngel Badia va caure del pont mentre hi treballava i va morir i el 1732, li va passar el mateix a Antoni Banach, mestre de cases de Barcelona. El 21 de desembre de 1783 va caure un tros del pont, i la gent del poble hi va posar unes canals de fusta. Seguidament es va encarregar a dos mestres d'obres de Puigdàlber, els germans Josep i Joan Via, els quals van acabar l'obra el 4 d'abril de 1792.

Restaurat pel SPAL de la Diputació de Barcelona amb la següent cronologia: Estudi inicial, novembre 1982. Inici d'obres febrer 1984; Projecte definitiu gener 1985; Reobertura canal, maig 1987; Acabament obres, juliol 1987; Inaugurat l'agost 1987 Projecte i direcció d'obra Antoni González Moreno-Navarro. Col·laboradors: Pau Carbó, arquitecte; Josep M. Moreno, aparellador; Pio Fernández, enginyer; Estudi Inicial: Leonardo Fernández Troyano i Xavier Monterola, enginyers (Fernández Casado S.A.), Madrid. Empresa constructora: Joan Closa; Recerca històrica, Direcció, Albert López, arqueòleg; Fonts documentals: Ma. Àngels Torrents, Ma. José Sureda i Anna Castellano; Text històric: Raquel Lacuesta. Pressupost, 19.200.581.- pta. L'any 1982, l'Ajuntament va fer la petició per fer un estudi previ dels problemes i tot seguit es va redactar un projecte de restauració. Es va començar eliminant la bardissa, es van treure les calcificacions de l'aigua als intradossos i es van consolidar pilars i arcs. Aquests treballs van comportar la substitució d'alguns carreus i dovelles i es va fer el cosit interior amb acer i formigó. de bona part dels interiors. Es va construir un nou caixer de formigó per mantenir-ne l'ús i mentre es feia es va desviar l'aigua per un sifó. Uns anys abans de la restauració es va fer recréixer el canal amb totxo per augmentar-ne el cabal. Aquest recreix va ser eliminat amb les obres de restauració.

patrimonicultural.diba.cat/

Placa Patente: CSWJ54

Año: 2011

Número de Máquina: CT-54

País de Origen: Francia

Son varios de estos Renault que están trabajando en la ruta 5 por Trebol, empresa fundada en 1975 y que desde entonces se ha dedicado a obras cíviles de la mano del Ministerio de Obras Públicas.

Placa Patente: DT3227

Año: 1992

País de Origen: Brasil

Hace varios años ya que esta máquina pertenece a esta empresa y creo que aún sigue en sus filas... estaba bien mantenida cuando lo fotografié hace como 3 años... si fuera naranjo pasaria desapercibido como ex vialidad, por la tolva también.

Placa Patente: FPVS97

Año: 2013

País de Origen: Alemania

Este camión opera en Minera Escondida, pero ímagino que presta servicios a Bechtel, ya que según entiendo "CIFA" es la marca del equipo, en este caso de la bomba de concreto...