Autor: Gaspar Claver, mestre de cases d'Olesa de Montserrat

Any: 1672

Estil: Medieval, Modern, Contemporani

Segle: XVII

Aqüeducte del tipus de desmunt i cobert seguint la línia de nivell hidrostàtic, bastit sobre el torrent d'en Guilló (en documentació antiga, torrent de Lloveta), per a salvar el barranc que en aquest punt ha excavat l'aigua amb una profunditat d'uns 25 metres i una amplada de 80 m. Al seu marge dret, col·locat transversalment respecte del torrent principal n'hi ha un altre de secundari, sobre el qual també passa l'aqüeducte, formant un angle gairebé recte, fins trobar terra ferma. L'obra actual consta de dos sectors morfològicament ben diferenciats corresponents a diferents èpoques de construcció. La part central, dels segles XVII i XVIII, és la més alta, amb una alçada de 21 metres i està formada per carreus de pedra de turó procedents de Sant Quintí de Mediona i pedra d'esmolar. Està formada per una doble arcada de llum petita (5.5 metres) amb doble filada d'arcs de mig punt amb doble alçada, adovellats en rosca senzilla. Al centre del carcanyol hi ha la data de 1721 gravada en carreus de pedra esmoladora, encara que aquesta inscripció no es pas l'original. A la part inferior del mateix pilar n'hi ha una altra amb la de 1728 , encara que els últims números estan en evident estat de deteriorament. Aquesta doble arcada està flanquejada per pilars quadrangulars, molt amples, dels quals arrenquen sengles arcs de mig punt de major amplada que els centrals, encara que de molt menys alçada. Un d'ells té doble rosca de dovelles. Al marge dret es desenvolupen quatre arcs més, fets amb reble de pedres i carreus als extrems, de cronologia medieval. Són de mig punt, amb doble rosca de dovelles i d'amplades desiguals. El primer manté l'alineació general, però els altres tres s'obren en angle gairebé perpendicular, per salvar un petit rierol. Al marge esquerre resta un mur també d'època medieval. Per tant, els dos extrems del pont serien medievals, els quals, probablement, varen quedar dempeus, salvant-se dels terratrèmols del segle XV, els quals enfonsarien la part central (MEMÒRIA, 1990)

Observacions: Es tracta de una obra d'enginyeria bàsica per al funcionament del rec o sèquia comunal, que alimenta tant els molins com l'horta. La singularitat d'aquest element , el converteixen en un símbol del municipi, als peus del qual s'ha desenvolupat una important zona de lleure. Actualment, el primer diumenge de maig s'hi fa" l'aplec del Pont Nou" de nova implantació, amb sardinada i arrossada popular i sardanes.

El 27 de gener de 1011 hi ha la donació dels marmessors del difunt Wadaldi al monestir de Sant Cugat d'unes cases, corrals, terres, molí i aigües del riu de Bitlles, subterrànies i elevades, que es trobaven al terme de kastrum Mediona (MEMÒRIA, 1990:172.). L'aigua del rec que travessa aquest aqüeducte aflora al municipi de Sant Quintí, i fou donada conjuntament amb el terme de Sant Pere per Guifré i la seva muller Guisla, comtes de Cerdanya, al monestir benedictí de Sant Martí de l'Isola Gallinara, l'any 1012 (TORRENTS, A. En premsa). Per salvar els torrents calia alguna mena d'aqüeducte. L'origen d'aquest no pot ser ni al segle XVII ni "al segle XIV o començaments del XV quan el veí monestir de Sant Pere passa a ser propietat dels monjos benedictins de Montserrat" (MEMÒRIA, 1990:172), com s'ha afirmat en alguna ocasió, doncs existeixen documents més antics referits al Pont Nou. Així, del 1281 data una sentència a favor del monestir de Sant Pere sobre l'ús del pont per regar les terres del monestir (TORRENTS, A., en premsa). I l'any 1346, essent prior Nicolau, els veïns van voler que es mantingués a càrrec seu el Pont Nou. En la concòrdia a que van arribar es deia que els veïns havien de pagar els materials de les obres del Pont (s/d, Documents relatius a la capella de Sant Domingo, ss. XVIII-XIX). Datat el 24 d'octubre de l'any 1487, consta un document de venda de la casa de les Planes Velles -identificada com "mas Lotats"-, junt amb altres possessions, i el que sembla més interessant els "reguis, aquis" i "aqueductibus". El 13 de febrer del 1634, es parla d'un pont nou en el mateix lloc que l'actual en un contracte d'arrendament de terres. També l'any 1652 es parla de Pont Nou en la documentació. Amb les proporcions actuals, sembla que es tracta d'una obra iniciada el 7 d'agost del 1672, manada fer pel monestir de Montserrat amb el suport econòmic dels delmes del poble. Va costar 475 lliures de Barcelona, i es va començar a preu fet pel mestre d'obres Gaspar Claver?, de la vila d'Olesa de Montserrat. Vint-i quatre anys més tard continuava en obres; segons una nota del 18 de maig de 1696 dels Jurats de la Universitat de Sant Pere, ara el constructor era Barthomeu Jonano (TORRENTS, A., en premsa). L'obra, amb la fesomia més semblant a l'actual, va finalitzar el 1721, tal i com constava en una pedra de gres localitzada en la base d'un dels pilars del pont. Maria Àngels Torrents estableix una data aproximada de la primera ruïna del pont després de les obres del XVIII, entre 1724 i el 1727, o sigui uns 4-6 anys després d'haver acabat les obres abans esmentades. Se sap que van esfondrar-se dues arcades degut a "passar-hi massa aygua", tal i com va declarar el batlle d'aleshores (TORRENTS, A., en premsa). La restauració es va centrar en el muntatge de la pilastra de "la banda de las esplanas de Pedra Picada, y que en lo cor de la Paret, si hagués de posar turó, y una defensa al costat de la Pilastra de una part, y altra de Pedra Picada, de sinch palms de gruix, y que de dita Paret, que a les hores si trobaba, ser hagués de desfer dos, o tres cantos y fer altras obras par las quals lo comu promete donarluy mil lliures", es va fer en breu, donat la necessitat de l'arribada de l'aigua als molins i a les terres de regadiu, de manera que al 1728, el pont devia estar ja arreglat i l'aigua arribava al poble per l'aqüeducte (TORRENTS, A., en premsa). El contracte per refer el pont el 1727 es va signar entre Agustí Cirera, mestre de cases de Barcelona i Antoni-Joan Rovira (MEMÒRIA, 1990: 172). El 23 de desembre de 1728, el mestre de cases Arcàngel Badia va caure del pont mentre hi treballava i va morir i el 1732, li va passar el mateix a Antoni Banach, mestre de cases de Barcelona. El 21 de desembre de 1783 va caure un tros del pont, i la gent del poble hi va posar unes canals de fusta. Seguidament es va encarregar a dos mestres d'obres de Puigdàlber, els germans Josep i Joan Via, els quals van acabar l'obra el 4 d'abril de 1792.

Restaurat pel SPAL de la Diputació de Barcelona amb la següent cronologia: Estudi inicial, novembre 1982. Inici d'obres febrer 1984; Projecte definitiu gener 1985; Reobertura canal, maig 1987; Acabament obres, juliol 1987; Inaugurat l'agost 1987 Projecte i direcció d'obra Antoni González Moreno-Navarro. Col·laboradors: Pau Carbó, arquitecte; Josep M. Moreno, aparellador; Pio Fernández, enginyer; Estudi Inicial: Leonardo Fernández Troyano i Xavier Monterola, enginyers (Fernández Casado S.A.), Madrid. Empresa constructora: Joan Closa; Recerca històrica, Direcció, Albert López, arqueòleg; Fonts documentals: Ma. Àngels Torrents, Ma. José Sureda i Anna Castellano; Text històric: Raquel Lacuesta. Pressupost, 19.200.581.- pta. L'any 1982, l'Ajuntament va fer la petició per fer un estudi previ dels problemes i tot seguit es va redactar un projecte de restauració. Es va començar eliminant la bardissa, es van treure les calcificacions de l'aigua als intradossos i es van consolidar pilars i arcs. Aquests treballs van comportar la substitució d'alguns carreus i dovelles i es va fer el cosit interior amb acer i formigó. de bona part dels interiors. Es va construir un nou caixer de formigó per mantenir-ne l'ús i mentre es feia es va desviar l'aigua per un sifó. Uns anys abans de la restauració es va fer recréixer el canal amb totxo per augmentar-ne el cabal. Aquest recreix va ser eliminat amb les obres de restauració.

patrimonicultural.diba.cat/

Autor: Gaspar Claver, mestre de cases d'Olesa de Montserrat

Any: 1672

Estil: Medieval, Modern, Contemporani

Segle: XVII

Aqüeducte del tipus de desmunt i cobert seguint la línia de nivell hidrostàtic, bastit sobre el torrent d'en Guilló (en documentació antiga, torrent de Lloveta), per a salvar el barranc que en aquest punt ha excavat l'aigua amb una profunditat d'uns 25 metres i una amplada de 80 m. Al seu marge dret, col·locat transversalment respecte del torrent principal n'hi ha un altre de secundari, sobre el qual també passa l'aqüeducte, formant un angle gairebé recte, fins trobar terra ferma. L'obra actual consta de dos sectors morfològicament ben diferenciats corresponents a diferents èpoques de construcció. La part central, dels segles XVII i XVIII, és la més alta, amb una alçada de 21 metres i està formada per carreus de pedra de turó procedents de Sant Quintí de Mediona i pedra d'esmolar. Està formada per una doble arcada de llum petita (5.5 metres) amb doble filada d'arcs de mig punt amb doble alçada, adovellats en rosca senzilla. Al centre del carcanyol hi ha la data de 1721 gravada en carreus de pedra esmoladora, encara que aquesta inscripció no es pas l'original. A la part inferior del mateix pilar n'hi ha una altra amb la de 1728 , encara que els últims números estan en evident estat de deteriorament. Aquesta doble arcada està flanquejada per pilars quadrangulars, molt amples, dels quals arrenquen sengles arcs de mig punt de major amplada que els centrals, encara que de molt menys alçada. Un d'ells té doble rosca de dovelles. Al marge dret es desenvolupen quatre arcs més, fets amb reble de pedres i carreus als extrems, de cronologia medieval. Són de mig punt, amb doble rosca de dovelles i d'amplades desiguals. El primer manté l'alineació general, però els altres tres s'obren en angle gairebé perpendicular, per salvar un petit rierol. Al marge esquerre resta un mur també d'època medieval. Per tant, els dos extrems del pont serien medievals, els quals, probablement, varen quedar dempeus, salvant-se dels terratrèmols del segle XV, els quals enfonsarien la part central (MEMÒRIA, 1990)

Observacions: Es tracta de una obra d'enginyeria bàsica per al funcionament del rec o sèquia comunal, que alimenta tant els molins com l'horta. La singularitat d'aquest element , el converteixen en un símbol del municipi, als peus del qual s'ha desenvolupat una important zona de lleure. Actualment, el primer diumenge de maig s'hi fa" l'aplec del Pont Nou" de nova implantació, amb sardinada i arrossada popular i sardanes.

El 27 de gener de 1011 hi ha la donació dels marmessors del difunt Wadaldi al monestir de Sant Cugat d'unes cases, corrals, terres, molí i aigües del riu de Bitlles, subterrànies i elevades, que es trobaven al terme de kastrum Mediona (MEMÒRIA, 1990:172.). L'aigua del rec que travessa aquest aqüeducte aflora al municipi de Sant Quintí, i fou donada conjuntament amb el terme de Sant Pere per Guifré i la seva muller Guisla, comtes de Cerdanya, al monestir benedictí de Sant Martí de l'Isola Gallinara, l'any 1012 (TORRENTS, A. En premsa). Per salvar els torrents calia alguna mena d'aqüeducte. L'origen d'aquest no pot ser ni al segle XVII ni "al segle XIV o començaments del XV quan el veí monestir de Sant Pere passa a ser propietat dels monjos benedictins de Montserrat" (MEMÒRIA, 1990:172), com s'ha afirmat en alguna ocasió, doncs existeixen documents més antics referits al Pont Nou. Així, del 1281 data una sentència a favor del monestir de Sant Pere sobre l'ús del pont per regar les terres del monestir (TORRENTS, A., en premsa). I l'any 1346, essent prior Nicolau, els veïns van voler que es mantingués a càrrec seu el Pont Nou. En la concòrdia a que van arribar es deia que els veïns havien de pagar els materials de les obres del Pont (s/d, Documents relatius a la capella de Sant Domingo, ss. XVIII-XIX). Datat el 24 d'octubre de l'any 1487, consta un document de venda de la casa de les Planes Velles -identificada com "mas Lotats"-, junt amb altres possessions, i el que sembla més interessant els "reguis, aquis" i "aqueductibus". El 13 de febrer del 1634, es parla d'un pont nou en el mateix lloc que l'actual en un contracte d'arrendament de terres. També l'any 1652 es parla de Pont Nou en la documentació. Amb les proporcions actuals, sembla que es tracta d'una obra iniciada el 7 d'agost del 1672, manada fer pel monestir de Montserrat amb el suport econòmic dels delmes del poble. Va costar 475 lliures de Barcelona, i es va començar a preu fet pel mestre d'obres Gaspar Claver?, de la vila d'Olesa de Montserrat. Vint-i quatre anys més tard continuava en obres; segons una nota del 18 de maig de 1696 dels Jurats de la Universitat de Sant Pere, ara el constructor era Barthomeu Jonano (TORRENTS, A., en premsa). L'obra, amb la fesomia més semblant a l'actual, va finalitzar el 1721, tal i com constava en una pedra de gres localitzada en la base d'un dels pilars del pont. Maria Àngels Torrents estableix una data aproximada de la primera ruïna del pont després de les obres del XVIII, entre 1724 i el 1727, o sigui uns 4-6 anys després d'haver acabat les obres abans esmentades. Se sap que van esfondrar-se dues arcades degut a "passar-hi massa aygua", tal i com va declarar el batlle d'aleshores (TORRENTS, A., en premsa). La restauració es va centrar en el muntatge de la pilastra de "la banda de las esplanas de Pedra Picada, y que en lo cor de la Paret, si hagués de posar turó, y una defensa al costat de la Pilastra de una part, y altra de Pedra Picada, de sinch palms de gruix, y que de dita Paret, que a les hores si trobaba, ser hagués de desfer dos, o tres cantos y fer altras obras par las quals lo comu promete donarluy mil lliures", es va fer en breu, donat la necessitat de l'arribada de l'aigua als molins i a les terres de regadiu, de manera que al 1728, el pont devia estar ja arreglat i l'aigua arribava al poble per l'aqüeducte (TORRENTS, A., en premsa). El contracte per refer el pont el 1727 es va signar entre Agustí Cirera, mestre de cases de Barcelona i Antoni-Joan Rovira (MEMÒRIA, 1990: 172). El 23 de desembre de 1728, el mestre de cases Arcàngel Badia va caure del pont mentre hi treballava i va morir i el 1732, li va passar el mateix a Antoni Banach, mestre de cases de Barcelona. El 21 de desembre de 1783 va caure un tros del pont, i la gent del poble hi va posar unes canals de fusta. Seguidament es va encarregar a dos mestres d'obres de Puigdàlber, els germans Josep i Joan Via, els quals van acabar l'obra el 4 d'abril de 1792.

Restaurat pel SPAL de la Diputació de Barcelona amb la següent cronologia: Estudi inicial, novembre 1982. Inici d'obres febrer 1984; Projecte definitiu gener 1985; Reobertura canal, maig 1987; Acabament obres, juliol 1987; Inaugurat l'agost 1987 Projecte i direcció d'obra Antoni González Moreno-Navarro. Col·laboradors: Pau Carbó, arquitecte; Josep M. Moreno, aparellador; Pio Fernández, enginyer; Estudi Inicial: Leonardo Fernández Troyano i Xavier Monterola, enginyers (Fernández Casado S.A.), Madrid. Empresa constructora: Joan Closa; Recerca històrica, Direcció, Albert López, arqueòleg; Fonts documentals: Ma. Àngels Torrents, Ma. José Sureda i Anna Castellano; Text històric: Raquel Lacuesta. Pressupost, 19.200.581.- pta. L'any 1982, l'Ajuntament va fer la petició per fer un estudi previ dels problemes i tot seguit es va redactar un projecte de restauració. Es va començar eliminant la bardissa, es van treure les calcificacions de l'aigua als intradossos i es van consolidar pilars i arcs. Aquests treballs van comportar la substitució d'alguns carreus i dovelles i es va fer el cosit interior amb acer i formigó. de bona part dels interiors. Es va construir un nou caixer de formigó per mantenir-ne l'ús i mentre es feia es va desviar l'aigua per un sifó. Uns anys abans de la restauració es va fer recréixer el canal amb totxo per augmentar-ne el cabal. Aquest recreix va ser eliminat amb les obres de restauració.

patrimonicultural.diba.cat/

Placa Patente: CSWJ54

Año: 2011

Número de Máquina: CT-54

País de Origen: Francia

Son varios de estos Renault que están trabajando en la ruta 5 por Trebol, empresa fundada en 1975 y que desde entonces se ha dedicado a obras cíviles de la mano del Ministerio de Obras Públicas.

Placa Patente: DT3227

Año: 1992

País de Origen: Brasil

Hace varios años ya que esta máquina pertenece a esta empresa y creo que aún sigue en sus filas... estaba bien mantenida cuando lo fotografié hace como 3 años... si fuera naranjo pasaria desapercibido como ex vialidad, por la tolva también.

Placa Patente: FPVS97

Año: 2013

País de Origen: Alemania

Este camión opera en Minera Escondida, pero ímagino que presta servicios a Bechtel, ya que según entiendo "CIFA" es la marca del equipo, en este caso de la bomba de concreto...

Berthed at Sur quay, Valencia Port on 16/12/2008.

Call Sign : 4LCA

MMSI : 213125000

Gross tonnage : 3.997, DWT : 6.016, LDT : 2.158

Year of build : 1978

Flag : Georgia 🇬🇪

Dimensions : 108,18 x 15,85 x 6,60 m

TEU : 56, Bale : 7.362 m³, Grain : 7.629 m³

Cargo Handling Gear : 3 Cranes of 5 tonnes SWL

Main engine : Werkspoor 6TM410 _ hp.: 4.000, Kw.: 2.942, Service speed : 13 Kn

Shipbuilder : Juliana Constructora Gijonesa, S.A. - Gijón (ESP). Yard No. 266

Name of ship : CAPTAIN RAFAAT, 2002/04.

Former names : Ortiguera, 1978/11. Alhena, 1987. Ionian Sea, 1990/02. Brave, 2001/08.

Later name : EASTERN PLANET, 2009/06.

Laid up. Last known position 14.69037°N 17.40862°W At anchor in Rade de Dakar (SEN) on 27/03/2011.

taller confeccion en diseños de modas de la Empresa

American Constructora & Servicios Generales srl

Lima Peru

by : Ricardina Chavez

La emprea MYPE

American Constructora & Servicios Generales srl

Lima Peru.

taller de confeccion en diseños de modas.

confeccion de uniformes escolares tallas:

06 ,08 ,10 y 12

en :

-camisas

-faldas

-pantalones -

-blusas

la empresa MYPE american constructora & servicios generales srl

confecciono estas prendas de vestir escolar para la entidad de gobierno FONCODES HUANCAYO PERU.

cumpliendo los requerimientos minimo para la confeccion utilizado las mejorers marcas del mercado nacional e internacional.

segun lineamientos de la entidad competente.

Curriculun Vitae de la Empresa :

AMERICAN CONSTRUCTORA & SERVICIOS GENERALES SRL

Pudiendo utilizar las iniciales:

“AC & SG SRL”

www.americanconstructora.mex.tl

Es una empresa reconocida a nivel nacional e internacional,constituida por Ley General de

Sociedades Nº 26887 de la Republica del PERU.

Estimados clientes estamos para servirlo solo ubiquenos o llamanos y los a tenderemos con toda la maravilla del mundo.

Nuestra empresa es reconocida a nivel nacional e internacional en la industria de la construccion y afines en obras:

- civiles

- arquitectonicos

- perfiles

- proyectos

- Trabajos en DRYWALL

- estudios de pre factibilidad y factibilidad

- ASESORES & CONSULTORES

para gobiernos locales ,regionales,empresas privadas

y estatales.

Nuestra Empresa:

American Constructora & Servicios Generales srl,

Hacemos trabajos en alta costuras para empresas

estatales y privadas.

- En Ropa Masculina :

Camisas Polos,Viviri,Mamelucos,buzos,Pantalones,Jeans.

- En Ropa Femenina:

Blusas,Pantalones, Faldas Poleras,Short a la Modas.

- Ropa y Uniformes Bordados de AC& SG SRL

- Bordados en: Polos,Gorras y Sudaderas.

- Diseños en: Bordados para todas las necesidades.

- Ropas y Uniformes escolares

- Bordados para las PYME a nivel Nacional.

- Trabajos para FONCODES y Empresa Privadas.

- confeccion en la industria del vestir:

(camisas,blusas,pantalones,faldas,ternos ,corbatas

guardapolvos,batas industriales y batas de dormir.etc.)

copyright (c) 2011.

prohibida su copia total o parcial segun ley del peru .

Autor: America Chavez

By : american constructora & servicios generales srl

Lima - Peru

Autor: Gaspar Claver, mestre de cases d'Olesa de Montserrat

Any: 1672

Estil: Medieval, Modern, Contemporani

Segle: XVII

Aqüeducte del tipus de desmunt i cobert seguint la línia de nivell hidrostàtic, bastit sobre el torrent d'en Guilló (en documentació antiga, torrent de Lloveta), per a salvar el barranc que en aquest punt ha excavat l'aigua amb una profunditat d'uns 25 metres i una amplada de 80 m. Al seu marge dret, col·locat transversalment respecte del torrent principal n'hi ha un altre de secundari, sobre el qual també passa l'aqüeducte, formant un angle gairebé recte, fins trobar terra ferma. L'obra actual consta de dos sectors morfològicament ben diferenciats corresponents a diferents èpoques de construcció. La part central, dels segles XVII i XVIII, és la més alta, amb una alçada de 21 metres i està formada per carreus de pedra de turó procedents de Sant Quintí de Mediona i pedra d'esmolar. Està formada per una doble arcada de llum petita (5.5 metres) amb doble filada d'arcs de mig punt amb doble alçada, adovellats en rosca senzilla. Al centre del carcanyol hi ha la data de 1721 gravada en carreus de pedra esmoladora, encara que aquesta inscripció no es pas l'original. A la part inferior del mateix pilar n'hi ha una altra amb la de 1728 , encara que els últims números estan en evident estat de deteriorament. Aquesta doble arcada està flanquejada per pilars quadrangulars, molt amples, dels quals arrenquen sengles arcs de mig punt de major amplada que els centrals, encara que de molt menys alçada. Un d'ells té doble rosca de dovelles. Al marge dret es desenvolupen quatre arcs més, fets amb reble de pedres i carreus als extrems, de cronologia medieval. Són de mig punt, amb doble rosca de dovelles i d'amplades desiguals. El primer manté l'alineació general, però els altres tres s'obren en angle gairebé perpendicular, per salvar un petit rierol. Al marge esquerre resta un mur també d'època medieval. Per tant, els dos extrems del pont serien medievals, els quals, probablement, varen quedar dempeus, salvant-se dels terratrèmols del segle XV, els quals enfonsarien la part central (MEMÒRIA, 1990)

Observacions: Es tracta de una obra d'enginyeria bàsica per al funcionament del rec o sèquia comunal, que alimenta tant els molins com l'horta. La singularitat d'aquest element , el converteixen en un símbol del municipi, als peus del qual s'ha desenvolupat una important zona de lleure. Actualment, el primer diumenge de maig s'hi fa" l'aplec del Pont Nou" de nova implantació, amb sardinada i arrossada popular i sardanes.

El 27 de gener de 1011 hi ha la donació dels marmessors del difunt Wadaldi al monestir de Sant Cugat d'unes cases, corrals, terres, molí i aigües del riu de Bitlles, subterrànies i elevades, que es trobaven al terme de kastrum Mediona (MEMÒRIA, 1990:172.). L'aigua del rec que travessa aquest aqüeducte aflora al municipi de Sant Quintí, i fou donada conjuntament amb el terme de Sant Pere per Guifré i la seva muller Guisla, comtes de Cerdanya, al monestir benedictí de Sant Martí de l'Isola Gallinara, l'any 1012 (TORRENTS, A. En premsa). Per salvar els torrents calia alguna mena d'aqüeducte. L'origen d'aquest no pot ser ni al segle XVII ni "al segle XIV o començaments del XV quan el veí monestir de Sant Pere passa a ser propietat dels monjos benedictins de Montserrat" (MEMÒRIA, 1990:172), com s'ha afirmat en alguna ocasió, doncs existeixen documents més antics referits al Pont Nou. Així, del 1281 data una sentència a favor del monestir de Sant Pere sobre l'ús del pont per regar les terres del monestir (TORRENTS, A., en premsa). I l'any 1346, essent prior Nicolau, els veïns van voler que es mantingués a càrrec seu el Pont Nou. En la concòrdia a que van arribar es deia que els veïns havien de pagar els materials de les obres del Pont (s/d, Documents relatius a la capella de Sant Domingo, ss. XVIII-XIX). Datat el 24 d'octubre de l'any 1487, consta un document de venda de la casa de les Planes Velles -identificada com "mas Lotats"-, junt amb altres possessions, i el que sembla més interessant els "reguis, aquis" i "aqueductibus". El 13 de febrer del 1634, es parla d'un pont nou en el mateix lloc que l'actual en un contracte d'arrendament de terres. També l'any 1652 es parla de Pont Nou en la documentació. Amb les proporcions actuals, sembla que es tracta d'una obra iniciada el 7 d'agost del 1672, manada fer pel monestir de Montserrat amb el suport econòmic dels delmes del poble. Va costar 475 lliures de Barcelona, i es va començar a preu fet pel mestre d'obres Gaspar Claver?, de la vila d'Olesa de Montserrat. Vint-i quatre anys més tard continuava en obres; segons una nota del 18 de maig de 1696 dels Jurats de la Universitat de Sant Pere, ara el constructor era Barthomeu Jonano (TORRENTS, A., en premsa). L'obra, amb la fesomia més semblant a l'actual, va finalitzar el 1721, tal i com constava en una pedra de gres localitzada en la base d'un dels pilars del pont. Maria Àngels Torrents estableix una data aproximada de la primera ruïna del pont després de les obres del XVIII, entre 1724 i el 1727, o sigui uns 4-6 anys després d'haver acabat les obres abans esmentades. Se sap que van esfondrar-se dues arcades degut a "passar-hi massa aygua", tal i com va declarar el batlle d'aleshores (TORRENTS, A., en premsa). La restauració es va centrar en el muntatge de la pilastra de "la banda de las esplanas de Pedra Picada, y que en lo cor de la Paret, si hagués de posar turó, y una defensa al costat de la Pilastra de una part, y altra de Pedra Picada, de sinch palms de gruix, y que de dita Paret, que a les hores si trobaba, ser hagués de desfer dos, o tres cantos y fer altras obras par las quals lo comu promete donarluy mil lliures", es va fer en breu, donat la necessitat de l'arribada de l'aigua als molins i a les terres de regadiu, de manera que al 1728, el pont devia estar ja arreglat i l'aigua arribava al poble per l'aqüeducte (TORRENTS, A., en premsa). El contracte per refer el pont el 1727 es va signar entre Agustí Cirera, mestre de cases de Barcelona i Antoni-Joan Rovira (MEMÒRIA, 1990: 172). El 23 de desembre de 1728, el mestre de cases Arcàngel Badia va caure del pont mentre hi treballava i va morir i el 1732, li va passar el mateix a Antoni Banach, mestre de cases de Barcelona. El 21 de desembre de 1783 va caure un tros del pont, i la gent del poble hi va posar unes canals de fusta. Seguidament es va encarregar a dos mestres d'obres de Puigdàlber, els germans Josep i Joan Via, els quals van acabar l'obra el 4 d'abril de 1792.

Restaurat pel SPAL de la Diputació de Barcelona amb la següent cronologia: Estudi inicial, novembre 1982. Inici d'obres febrer 1984; Projecte definitiu gener 1985; Reobertura canal, maig 1987; Acabament obres, juliol 1987; Inaugurat l'agost 1987 Projecte i direcció d'obra Antoni González Moreno-Navarro. Col·laboradors: Pau Carbó, arquitecte; Josep M. Moreno, aparellador; Pio Fernández, enginyer; Estudi Inicial: Leonardo Fernández Troyano i Xavier Monterola, enginyers (Fernández Casado S.A.), Madrid. Empresa constructora: Joan Closa; Recerca històrica, Direcció, Albert López, arqueòleg; Fonts documentals: Ma. Àngels Torrents, Ma. José Sureda i Anna Castellano; Text històric: Raquel Lacuesta. Pressupost, 19.200.581.- pta. L'any 1982, l'Ajuntament va fer la petició per fer un estudi previ dels problemes i tot seguit es va redactar un projecte de restauració. Es va començar eliminant la bardissa, es van treure les calcificacions de l'aigua als intradossos i es van consolidar pilars i arcs. Aquests treballs van comportar la substitució d'alguns carreus i dovelles i es va fer el cosit interior amb acer i formigó. de bona part dels interiors. Es va construir un nou caixer de formigó per mantenir-ne l'ús i mentre es feia es va desviar l'aigua per un sifó. Uns anys abans de la restauració es va fer recréixer el canal amb totxo per augmentar-ne el cabal. Aquest recreix va ser eliminat amb les obres de restauració.

patrimonicultural.diba.cat/

Comunidades Constructoras de Paz. / Abr. 28, 2017. (Fotografía Oficial Prosperidad Social / Emilio Aparicio Rodríguez).

DPS Página Web / Twitter / Facebook / Youtube / Instagram

Directora Twitter / Instagram

Placa Patente: DPFS45

Año: 2012

País de Origen: China

El peso pesado de Jac... ahora salió hace poco con una mascara renovada que le da un aire mas elegante a sus lineas :D

Feliz año nuevo les desea Biblioteca Camionera

Patente: HSGZ87

Año: 2015

País de Origen: Alemania

Autor: Gaspar Claver, mestre de cases d'Olesa de Montserrat

Any: 1672

Estil: Medieval, Modern, Contemporani

Segle: XVII

Aqüeducte del tipus de desmunt i cobert seguint la línia de nivell hidrostàtic, bastit sobre el torrent d'en Guilló (en documentació antiga, torrent de Lloveta), per a salvar el barranc que en aquest punt ha excavat l'aigua amb una profunditat d'uns 25 metres i una amplada de 80 m. Al seu marge dret, col·locat transversalment respecte del torrent principal n'hi ha un altre de secundari, sobre el qual també passa l'aqüeducte, formant un angle gairebé recte, fins trobar terra ferma. L'obra actual consta de dos sectors morfològicament ben diferenciats corresponents a diferents èpoques de construcció. La part central, dels segles XVII i XVIII, és la més alta, amb una alçada de 21 metres i està formada per carreus de pedra de turó procedents de Sant Quintí de Mediona i pedra d'esmolar. Està formada per una doble arcada de llum petita (5.5 metres) amb doble filada d'arcs de mig punt amb doble alçada, adovellats en rosca senzilla. Al centre del carcanyol hi ha la data de 1721 gravada en carreus de pedra esmoladora, encara que aquesta inscripció no es pas l'original. A la part inferior del mateix pilar n'hi ha una altra amb la de 1728 , encara que els últims números estan en evident estat de deteriorament. Aquesta doble arcada està flanquejada per pilars quadrangulars, molt amples, dels quals arrenquen sengles arcs de mig punt de major amplada que els centrals, encara que de molt menys alçada. Un d'ells té doble rosca de dovelles. Al marge dret es desenvolupen quatre arcs més, fets amb reble de pedres i carreus als extrems, de cronologia medieval. Són de mig punt, amb doble rosca de dovelles i d'amplades desiguals. El primer manté l'alineació general, però els altres tres s'obren en angle gairebé perpendicular, per salvar un petit rierol. Al marge esquerre resta un mur també d'època medieval. Per tant, els dos extrems del pont serien medievals, els quals, probablement, varen quedar dempeus, salvant-se dels terratrèmols del segle XV, els quals enfonsarien la part central (MEMÒRIA, 1990)

Observacions: Es tracta de una obra d'enginyeria bàsica per al funcionament del rec o sèquia comunal, que alimenta tant els molins com l'horta. La singularitat d'aquest element , el converteixen en un símbol del municipi, als peus del qual s'ha desenvolupat una important zona de lleure. Actualment, el primer diumenge de maig s'hi fa" l'aplec del Pont Nou" de nova implantació, amb sardinada i arrossada popular i sardanes.

El 27 de gener de 1011 hi ha la donació dels marmessors del difunt Wadaldi al monestir de Sant Cugat d'unes cases, corrals, terres, molí i aigües del riu de Bitlles, subterrànies i elevades, que es trobaven al terme de kastrum Mediona (MEMÒRIA, 1990:172.). L'aigua del rec que travessa aquest aqüeducte aflora al municipi de Sant Quintí, i fou donada conjuntament amb el terme de Sant Pere per Guifré i la seva muller Guisla, comtes de Cerdanya, al monestir benedictí de Sant Martí de l'Isola Gallinara, l'any 1012 (TORRENTS, A. En premsa). Per salvar els torrents calia alguna mena d'aqüeducte. L'origen d'aquest no pot ser ni al segle XVII ni "al segle XIV o començaments del XV quan el veí monestir de Sant Pere passa a ser propietat dels monjos benedictins de Montserrat" (MEMÒRIA, 1990:172), com s'ha afirmat en alguna ocasió, doncs existeixen documents més antics referits al Pont Nou. Així, del 1281 data una sentència a favor del monestir de Sant Pere sobre l'ús del pont per regar les terres del monestir (TORRENTS, A., en premsa). I l'any 1346, essent prior Nicolau, els veïns van voler que es mantingués a càrrec seu el Pont Nou. En la concòrdia a que van arribar es deia que els veïns havien de pagar els materials de les obres del Pont (s/d, Documents relatius a la capella de Sant Domingo, ss. XVIII-XIX). Datat el 24 d'octubre de l'any 1487, consta un document de venda de la casa de les Planes Velles -identificada com "mas Lotats"-, junt amb altres possessions, i el que sembla més interessant els "reguis, aquis" i "aqueductibus". El 13 de febrer del 1634, es parla d'un pont nou en el mateix lloc que l'actual en un contracte d'arrendament de terres. També l'any 1652 es parla de Pont Nou en la documentació. Amb les proporcions actuals, sembla que es tracta d'una obra iniciada el 7 d'agost del 1672, manada fer pel monestir de Montserrat amb el suport econòmic dels delmes del poble. Va costar 475 lliures de Barcelona, i es va començar a preu fet pel mestre d'obres Gaspar Claver?, de la vila d'Olesa de Montserrat. Vint-i quatre anys més tard continuava en obres; segons una nota del 18 de maig de 1696 dels Jurats de la Universitat de Sant Pere, ara el constructor era Barthomeu Jonano (TORRENTS, A., en premsa). L'obra, amb la fesomia més semblant a l'actual, va finalitzar el 1721, tal i com constava en una pedra de gres localitzada en la base d'un dels pilars del pont. Maria Àngels Torrents estableix una data aproximada de la primera ruïna del pont després de les obres del XVIII, entre 1724 i el 1727, o sigui uns 4-6 anys després d'haver acabat les obres abans esmentades. Se sap que van esfondrar-se dues arcades degut a "passar-hi massa aygua", tal i com va declarar el batlle d'aleshores (TORRENTS, A., en premsa). La restauració es va centrar en el muntatge de la pilastra de "la banda de las esplanas de Pedra Picada, y que en lo cor de la Paret, si hagués de posar turó, y una defensa al costat de la Pilastra de una part, y altra de Pedra Picada, de sinch palms de gruix, y que de dita Paret, que a les hores si trobaba, ser hagués de desfer dos, o tres cantos y fer altras obras par las quals lo comu promete donarluy mil lliures", es va fer en breu, donat la necessitat de l'arribada de l'aigua als molins i a les terres de regadiu, de manera que al 1728, el pont devia estar ja arreglat i l'aigua arribava al poble per l'aqüeducte (TORRENTS, A., en premsa). El contracte per refer el pont el 1727 es va signar entre Agustí Cirera, mestre de cases de Barcelona i Antoni-Joan Rovira (MEMÒRIA, 1990: 172). El 23 de desembre de 1728, el mestre de cases Arcàngel Badia va caure del pont mentre hi treballava i va morir i el 1732, li va passar el mateix a Antoni Banach, mestre de cases de Barcelona. El 21 de desembre de 1783 va caure un tros del pont, i la gent del poble hi va posar unes canals de fusta. Seguidament es va encarregar a dos mestres d'obres de Puigdàlber, els germans Josep i Joan Via, els quals van acabar l'obra el 4 d'abril de 1792.

Restaurat pel SPAL de la Diputació de Barcelona amb la següent cronologia: Estudi inicial, novembre 1982. Inici d'obres febrer 1984; Projecte definitiu gener 1985; Reobertura canal, maig 1987; Acabament obres, juliol 1987; Inaugurat l'agost 1987 Projecte i direcció d'obra Antoni González Moreno-Navarro. Col·laboradors: Pau Carbó, arquitecte; Josep M. Moreno, aparellador; Pio Fernández, enginyer; Estudi Inicial: Leonardo Fernández Troyano i Xavier Monterola, enginyers (Fernández Casado S.A.), Madrid. Empresa constructora: Joan Closa; Recerca històrica, Direcció, Albert López, arqueòleg; Fonts documentals: Ma. Àngels Torrents, Ma. José Sureda i Anna Castellano; Text històric: Raquel Lacuesta. Pressupost, 19.200.581.- pta. L'any 1982, l'Ajuntament va fer la petició per fer un estudi previ dels problemes i tot seguit es va redactar un projecte de restauració. Es va començar eliminant la bardissa, es van treure les calcificacions de l'aigua als intradossos i es van consolidar pilars i arcs. Aquests treballs van comportar la substitució d'alguns carreus i dovelles i es va fer el cosit interior amb acer i formigó. de bona part dels interiors. Es va construir un nou caixer de formigó per mantenir-ne l'ús i mentre es feia es va desviar l'aigua per un sifó. Uns anys abans de la restauració es va fer recréixer el canal amb totxo per augmentar-ne el cabal. Aquest recreix va ser eliminat amb les obres de restauració.

patrimonicultural.diba.cat/

La cabina clasica de nuestro metro

A Süissa, si hi ha una companyia constructora de trens que destaqui és Stadler Rail. A través del GTW i, més tard, del Flirt, quasi totes les companyies del país tenen algun tren d'aquesta companyia. La BLS té algunes unitats del GTW 2/6 (6) i 2/8 (7) procedents de la Regionalverkehr Mittelland (d'aquí el color vermell), que destina al S-Bahn de Luzern.

A la foto, una doble composició de GTW 2/8 (RABe 526.2) arriba a l'estació central de Luzern procedent de Lagenthal de la línia S6.

En Suiza, si hay una compañía constructora de trenes que destaque es Stadler Rail. A través del GTW y, más tarde, del Flirt, casi todas las compañías del país tienen algun tren de esta empresa. La BLS tiene algunas unidades del GTW 2/6 (6) y 2/8 (7) procedentes de la Regionalverkehr Mittelland (de aquí el color rojo), que destina al S-Bahn de Luzern.

En la foto, una doble composición de GTW 2/8 (RABe 526.2) llega a la estación central de Lucerna procedente de Lagenthal en la línea S6.

Stadler Rail has a lot of delivered trains in Switzerland, either of type GTW or Flirt. Because of this, almost every train operator in the country has one of those trains. BLS AG has some GTW 2/6 (6) and GTW 2/8 (7) trains, coming from RM (Regionalverkehr Mittelland, hence the reddish color) which run on Luzern S-Bahn lines.

In the picture, a couple of these trains is arriving to Luzern Hauptbahnhof with an S6 train from Lagenthal.

Placa Patente: AT3576

Año: 1979

País de Origen: Alemania

Empresa Anterior: Transportes El Salto

Increible donde se encontraba ubicado este Man, cercano a Caleta Tortel en el final de la hermosa carretera austral... la verdad es que hay que tener buenas manos para llegar ahí con una cama baja... !

Placa Patente: FPVS97

Año: 2013

País de Origen: Alemania

Entre tanto Mack que se ve en esta función, genial es atrapar alguna unidad que sale de lo común... por ahí he visto Scania 113, Man F 90, Mercedes SK y NG, etc... pero los Mack MR se ven mucho mas !

Construcción & Mantenimiento Villicaña.

El icono son las siglas CMV (Construcción & Mantenimiento Villicaña) simula una construcción fuerte e imponente, demostrando la calidad de la empresa. Con el paso del tiempo ya posicionado el logotipo podría aparecer solo el icono sin la leyenda del giro y nombre.

Cuando se sitúan los colores amarillo y negro uno al lado del otro, el amarillo es en el que primero se fija la atención. Por su eficacia para atraer la atención, es muy útil para destacar los aspectos más importantes. Por eso, la combinación amarillo y negro se utilizo para resaltar la sigla de Villicaña. El amarillo dorado deja una sensación perdurable, brillante, fuerte. El negro representa el poder, la formalidad, fortaleza y de igual manera se asocia al prestigio y la seriedad.

La tipografía seleccionada es moderna, formal, y fuerte. Se logro una composición tipográfica sencilla dando como resultado una legibilidad aún mayor para la totalidad de los usuarios.

En la leyenda del logo, existe un interlineado marcado en toda la tipografía para proporcionarle una fácil lectura.

Bandera de los Estados Unidos de Norte America USA

Washington DC

Curriculun Vitae de la Empresa :

AMERICAN CONSTRUCTORA & SERVICIOS GENERALES SRL

Pudiendo utilizar las iniciales:

“AC & SG SRL”

www.americanconstructora.mex.tl

Es una empresa reconocida a nivel nacional e internacional,constituida por Ley General de

Sociedades Nº 26887 de la Republica del PERU.

Estimados clientes estamos para servirlo solo ubiquenos o llamanos y los a tenderemos con toda la maravilla del mundo.

Nuestra empresa es reconocida a nivel nacional e internacional en la industria de la construccion y afines en obras:

- civiles

- arquitectonicos

- perfiles

- proyectos

- Trabajos en DRYWALL

- estudios de pre factibilidad y factibilidad

- ASESORES & CONSULTORES

para gobiernos locales ,regionales,empresas privadas

y estatales.

Nuestra Empresa:

American Constructora & Servicios Generales srl,

Hacemos trabajos en alta costuras para empresas

estatales y privadas.

- En Ropa Masculina :

Camisas Polos,Viviri,Mamelucos,buzos,Pantalones,Jeans.

- En Ropa Femenina:

Blusas,Pantalones, Faldas Poleras,Short a la Modas.

- Ropa y Uniformes Bordados de AC& SG SRL

- Bordados en: Polos,Gorras y Sudaderas.

- Diseños en: Bordados para todas las necesidades.

- Ropas y Uniformes escolares

- Bordados para las PYME a nivel Nacional.

- Trabajos para FONCODES y Empresa Privadas.

- confeccion en la industria del vestir:

(camisas,blusas,pantalones,faldas,ternos ,corbatas

guardapolvos,batas industriales y batas de dormir.etc.)

copyright (c) 2011.

prohibida su copia total o parcial segun ley del peru .

Autor: America Chavez

By : american constructora & servicios generales srl

Lima - Peru

ELVIRA MAGALLANES (Isabel Rodríguez): 51 anys. Empresària constructora. Tranquil·la i calculadora. Altiva, intel·ligent i superba.

ELVIRA MAGALLANES (Isabel Rodríguez): 51 years old. Construction owner. Calm and calculative. Intelligent and arrogant.

Autor: Gaspar Claver, mestre de cases d'Olesa de Montserrat

Any: 1672

Estil: Medieval, Modern, Contemporani

Segle: XVII

Aqüeducte del tipus de desmunt i cobert seguint la línia de nivell hidrostàtic, bastit sobre el torrent d'en Guilló (en documentació antiga, torrent de Lloveta), per a salvar el barranc que en aquest punt ha excavat l'aigua amb una profunditat d'uns 25 metres i una amplada de 80 m. Al seu marge dret, col·locat transversalment respecte del torrent principal n'hi ha un altre de secundari, sobre el qual també passa l'aqüeducte, formant un angle gairebé recte, fins trobar terra ferma. L'obra actual consta de dos sectors morfològicament ben diferenciats corresponents a diferents èpoques de construcció. La part central, dels segles XVII i XVIII, és la més alta, amb una alçada de 21 metres i està formada per carreus de pedra de turó procedents de Sant Quintí de Mediona i pedra d'esmolar. Està formada per una doble arcada de llum petita (5.5 metres) amb doble filada d'arcs de mig punt amb doble alçada, adovellats en rosca senzilla. Al centre del carcanyol hi ha la data de 1721 gravada en carreus de pedra esmoladora, encara que aquesta inscripció no es pas l'original. A la part inferior del mateix pilar n'hi ha una altra amb la de 1728 , encara que els últims números estan en evident estat de deteriorament. Aquesta doble arcada està flanquejada per pilars quadrangulars, molt amples, dels quals arrenquen sengles arcs de mig punt de major amplada que els centrals, encara que de molt menys alçada. Un d'ells té doble rosca de dovelles. Al marge dret es desenvolupen quatre arcs més, fets amb reble de pedres i carreus als extrems, de cronologia medieval. Són de mig punt, amb doble rosca de dovelles i d'amplades desiguals. El primer manté l'alineació general, però els altres tres s'obren en angle gairebé perpendicular, per salvar un petit rierol. Al marge esquerre resta un mur també d'època medieval. Per tant, els dos extrems del pont serien medievals, els quals, probablement, varen quedar dempeus, salvant-se dels terratrèmols del segle XV, els quals enfonsarien la part central (MEMÒRIA, 1990)

Observacions: Es tracta de una obra d'enginyeria bàsica per al funcionament del rec o sèquia comunal, que alimenta tant els molins com l'horta. La singularitat d'aquest element , el converteixen en un símbol del municipi, als peus del qual s'ha desenvolupat una important zona de lleure. Actualment, el primer diumenge de maig s'hi fa" l'aplec del Pont Nou" de nova implantació, amb sardinada i arrossada popular i sardanes.

El 27 de gener de 1011 hi ha la donació dels marmessors del difunt Wadaldi al monestir de Sant Cugat d'unes cases, corrals, terres, molí i aigües del riu de Bitlles, subterrànies i elevades, que es trobaven al terme de kastrum Mediona (MEMÒRIA, 1990:172.). L'aigua del rec que travessa aquest aqüeducte aflora al municipi de Sant Quintí, i fou donada conjuntament amb el terme de Sant Pere per Guifré i la seva muller Guisla, comtes de Cerdanya, al monestir benedictí de Sant Martí de l'Isola Gallinara, l'any 1012 (TORRENTS, A. En premsa). Per salvar els torrents calia alguna mena d'aqüeducte. L'origen d'aquest no pot ser ni al segle XVII ni "al segle XIV o començaments del XV quan el veí monestir de Sant Pere passa a ser propietat dels monjos benedictins de Montserrat" (MEMÒRIA, 1990:172), com s'ha afirmat en alguna ocasió, doncs existeixen documents més antics referits al Pont Nou. Així, del 1281 data una sentència a favor del monestir de Sant Pere sobre l'ús del pont per regar les terres del monestir (TORRENTS, A., en premsa). I l'any 1346, essent prior Nicolau, els veïns van voler que es mantingués a càrrec seu el Pont Nou. En la concòrdia a que van arribar es deia que els veïns havien de pagar els materials de les obres del Pont (s/d, Documents relatius a la capella de Sant Domingo, ss. XVIII-XIX). Datat el 24 d'octubre de l'any 1487, consta un document de venda de la casa de les Planes Velles -identificada com "mas Lotats"-, junt amb altres possessions, i el que sembla més interessant els "reguis, aquis" i "aqueductibus". El 13 de febrer del 1634, es parla d'un pont nou en el mateix lloc que l'actual en un contracte d'arrendament de terres. També l'any 1652 es parla de Pont Nou en la documentació. Amb les proporcions actuals, sembla que es tracta d'una obra iniciada el 7 d'agost del 1672, manada fer pel monestir de Montserrat amb el suport econòmic dels delmes del poble. Va costar 475 lliures de Barcelona, i es va començar a preu fet pel mestre d'obres Gaspar Claver?, de la vila d'Olesa de Montserrat. Vint-i quatre anys més tard continuava en obres; segons una nota del 18 de maig de 1696 dels Jurats de la Universitat de Sant Pere, ara el constructor era Barthomeu Jonano (TORRENTS, A., en premsa). L'obra, amb la fesomia més semblant a l'actual, va finalitzar el 1721, tal i com constava en una pedra de gres localitzada en la base d'un dels pilars del pont. Maria Àngels Torrents estableix una data aproximada de la primera ruïna del pont després de les obres del XVIII, entre 1724 i el 1727, o sigui uns 4-6 anys després d'haver acabat les obres abans esmentades. Se sap que van esfondrar-se dues arcades degut a "passar-hi massa aygua", tal i com va declarar el batlle d'aleshores (TORRENTS, A., en premsa). La restauració es va centrar en el muntatge de la pilastra de "la banda de las esplanas de Pedra Picada, y que en lo cor de la Paret, si hagués de posar turó, y una defensa al costat de la Pilastra de una part, y altra de Pedra Picada, de sinch palms de gruix, y que de dita Paret, que a les hores si trobaba, ser hagués de desfer dos, o tres cantos y fer altras obras par las quals lo comu promete donarluy mil lliures", es va fer en breu, donat la necessitat de l'arribada de l'aigua als molins i a les terres de regadiu, de manera que al 1728, el pont devia estar ja arreglat i l'aigua arribava al poble per l'aqüeducte (TORRENTS, A., en premsa). El contracte per refer el pont el 1727 es va signar entre Agustí Cirera, mestre de cases de Barcelona i Antoni-Joan Rovira (MEMÒRIA, 1990: 172). El 23 de desembre de 1728, el mestre de cases Arcàngel Badia va caure del pont mentre hi treballava i va morir i el 1732, li va passar el mateix a Antoni Banach, mestre de cases de Barcelona. El 21 de desembre de 1783 va caure un tros del pont, i la gent del poble hi va posar unes canals de fusta. Seguidament es va encarregar a dos mestres d'obres de Puigdàlber, els germans Josep i Joan Via, els quals van acabar l'obra el 4 d'abril de 1792.

Restaurat pel SPAL de la Diputació de Barcelona amb la següent cronologia: Estudi inicial, novembre 1982. Inici d'obres febrer 1984; Projecte definitiu gener 1985; Reobertura canal, maig 1987; Acabament obres, juliol 1987; Inaugurat l'agost 1987 Projecte i direcció d'obra Antoni González Moreno-Navarro. Col·laboradors: Pau Carbó, arquitecte; Josep M. Moreno, aparellador; Pio Fernández, enginyer; Estudi Inicial: Leonardo Fernández Troyano i Xavier Monterola, enginyers (Fernández Casado S.A.), Madrid. Empresa constructora: Joan Closa; Recerca històrica, Direcció, Albert López, arqueòleg; Fonts documentals: Ma. Àngels Torrents, Ma. José Sureda i Anna Castellano; Text històric: Raquel Lacuesta. Pressupost, 19.200.581.- pta. L'any 1982, l'Ajuntament va fer la petició per fer un estudi previ dels problemes i tot seguit es va redactar un projecte de restauració. Es va començar eliminant la bardissa, es van treure les calcificacions de l'aigua als intradossos i es van consolidar pilars i arcs. Aquests treballs van comportar la substitució d'alguns carreus i dovelles i es va fer el cosit interior amb acer i formigó. de bona part dels interiors. Es va construir un nou caixer de formigó per mantenir-ne l'ús i mentre es feia es va desviar l'aigua per un sifó. Uns anys abans de la restauració es va fer recréixer el canal amb totxo per augmentar-ne el cabal. Aquest recreix va ser eliminat amb les obres de restauració.

patrimonicultural.diba.cat/

El tren antes de tener sus viniles

Placa Patente: CJKD13

Año: 2010

Número de Máquina: 1154

País de Origen: Estados Unidos

Varios macacos tienen en esta constructora para sus obras, las cuales vienen realizandose hace muchos años... les comento que pertenecen al grupo de empresas SALFACORPO, también conocido como Salinas y Fabres, quienes tienen otros negocios como la venta de vehiculos nuevos, entre esos de la marca Mack y Renault.

Placa Patente: DHXW38

Año: 2012

Número de Máquina: CB14

País de Origen: Estados Unidos

Uno de los camiones mas modernos que componen la flota exclusiva para este servicio el Holding Vecchiola, todos de color amarillo, similar al que utilizaba Melón hace unos años atrás.

in the Porto tram museum. This tram was one of a series of 24 build in 1904-1906 by the local company A Constructora on Brill 21E trucks and with Siemens-Schuckert motors. The individual fates of these trams are unknown, but most are believed to were used as source for parts of new trams build in the period 1926-1946 or lost in a depot fire in 1928. Seven trams of this type survived until after 1946. This one was brought back in more or less original condition for the museum. Some details, like the sliding doors between the platforms and the saloon are not like original. Also the motors and controllers are of a later date.

Un TE-90 cruzando Tlalpan

Copyright © José Miguel Hernández Hernández

CURRICULUM VITAE DE LA EMPRESA:

American Constructora & Servicios Generales srl

Pudiendo Utilizar Las Iniciales “AC & SG SRL”

Teléfono de Oficina :051 /064-246134

Teléfono Móvil : 051/964616711 -964169231

E-mail:

- americaconstructorayserviciosgenerales@hotmail.com

- americanconstructorayserviciosgenerales@peru.com

- acysgsrl@hotmail.com

- acysgsrl@peru.com

Portal Webb :

www.americanconstructora.mx.tl

RUC : 20487238377

SUNARP : 1133319

RNP EJECUTOR : 21698

RNP CONSULTOR : C11191

RNP BIENES : BO174685

RNP SERVICIOS : SO533333

LA EMPRESA:

American Constructora & Servicios Generales srl

Pudiendo Utilizar las iniciales de “AC & SG S.R.L”

Es una empresa Nacional e Internacional.

Constituida con la Ley del Peru ,

Ley General de Sociedades Nº 26887 ;

de la Republica del Peru.

Estimados Clientes estamos para servirlo solo ubiquenos y lo atenderemos con toda la maravilla del mundo.

ampliando sus rubros en los diferentes campos que acontinuacion indica en:

A: CONSULTORIA.- Hacemos proyectos en sistema de dibujos virtuales e infografia en replanteos.

B: SERVICIOS.- Hacemos de maravillas a las empresas estatales y/o privadas que nos requieran

C: BIENES.- Se tiene la logisticas a la medida de los que nos solicitan.

D: EJECUTOR.- Obras civiles y Arquitectonicas.

VISION

LA EMPRESA:

American Constructora & Servicios Generales srl

Pudiendo Utilizar las iniciales de “AC & SG S.R.L”

Es una empresa Nacional e Internacional

somos vicionario en la industria de la construccion y afines.

.

MISION

LA EMPRESA:

American Constructora & Servicios Generales srl

Pudiendo Utilizar las iniciales de “AC & SG S.R.L”

Es una empresa Nacional e Internacional

cuenta con el personal idoneo, con sistema de Informatica y Optimizacion de control de calidad,contando con un Pool de maquinarias de acuerdo al tipo de trabajo, teniendo Plazos exactos.

LA FINALIDAD

1.- LAS ACTIVIDADES PROPIAS DEL AMBITO MINERO.-COMO LABORES DE E XPLORACION Y EXPLOTACION DE YACIMIENTO MINEROS METALICOS Y NO METALICOS, CARBONIFEROS Y TODO TIPO DE LABORES MINERAS Y METALURGICAS COMO BENEFICIO, REFINACIÓN Y COMERCIALIZACIÓN, TRANSPORTE MINERO Y LABORAL EN ESTE SENTIDO LA SOCIEDAD PODRA EFECTUAR DENUNCIOS Y SER TITULAR DE CONCESIONES Y DERECHOS MINEROS, ESTUDIO Y EJECICION DEL PLAN

DE CIERRE DE MINAS, TRATAMIENTO DE AGUAS.

2.- EJECUCIÓN DE OBRAS CIVILES, ELECTROMECÁNICAS,CENTRALES ELÉCTRICAS, INSTALACION Y MANTENIMIENTO, REDES EN ALTA Y BAJA TENSION, CONTRATOS, LICITACIONES Y PROYECTOS Y TODO TIPO DE OBRAS DE ELECTRIFICACION.

3.- CONSTRUCCIONES CIVILES, SANITARIAS, EDIFICACIONES, DEMOLICIONES, CONTRATOS, LICITACIONES, PROYECTOS Y CONSULTORIA, SE TIENE INCLUIDO EN EL OBJETO SOCIAL, LOS ACTOS RELACIONADOS CON EL MISMO QUE COADYUVEN A LA REALIZACION DE SUS FINES, AUNQUE NO ESTEN EXPRESAMENTE INDICADOS EN EL PRESENTE ESTATUTO.

4.- COMPRA Y VENTA DE TERRENOS, Y EDIFICACIONES PROYECTOS, PLANOS Y EJECUCION DE LOS MISMOS.

5.- COMPRA - VENTA Y ALQUILER DE EQUIPOS LIVIANO Y PESADO PARA TODO TIPO DE ACTIVIDADES.

6.- ELABORACION Y EJECUCION DE PROYECTOS PRODUCTIVOS SOCIALES Y MEDIO AMBIENTE Y TODA CLASE DE INVERSIONES EN GENERAL.-

7.- COMPRA-VENTA DE TODO TIPO DE MATERIALES Y EQUIPOS PARA CONSTRUCCION CIVIL, MINERIA, ENERGIA, HIDRAULICA Y AGROINDUSTRIAS.

8.- EXTRACCION, COMPRA Y VENTA DE MADERAS Y DERIVADOS,

9.- GEOLOGIA ESTUDIOS,GEOTECNICOS,

LEVANTAMIENTOS Y DIGITALIZACION,

PERFORACIONES Y DIAMENTINAS,GEOMECANICA

,TOPOGRAFICO, GEODECIA.

10.-IMPORTACIÓN, EXPORTACIÓN Y COMERCIALIZACIÓN DE:

A) MATERIALES Y EQUIPOS ELECTRICOS, ELECTRÓNICOS, LECTROMECÁNICOS Y ELECTROMEDICOS;

B) ARTÍCULOS DE ESCRITORIO E INSUMOS INFORMÁTICOS, ABASTECIMIENTO DE INSUMOS EN TODAS SUS VARIEDADES,

C) PRODUCTOS AGRÍCOLAS, FORESTALES Y RECURSOS NATURALES.

PRESTACIÓN DE SERVICIOS EN:

B) MOVILIDAD Y TRANSPORTE EN GENERAL;

C) SERVICIOS DE CONSEJERÍA Y LIMPIEZA EN ENTIDADES PÚBLICAS Y PRIVADAS,

ASESORIA Y CONSULTORIA PROFESIONAL Y TECNICO.

11.- LICITACIONES CONTRATOS DE OBRAS PÚBLICAS:

1.-LICITACION POR PRECIOUNITARIO.

2. LICITACIÓN A SUMA ALZADA.

3.- LICITACION MANO EN LLAVE

4. LICITACIÓN CON FINANCIAMIENTO DE

CONTRATISTA.

5. LICITACIÓN POR CONCURSO OFERTA.

6.-LICITACION POR ADMINISTRACION

CONTROLADA.

7. LICITACION DE MATERIALES DE

CONSTRUCCIÓN Y ALIMENTOS PARA

PERSONAS A EMPRESAS PÚBLICAS Y

PRIVADAS

12.- VENTAS:

º VENTAS DE PRODUCTOS DE AGRICULTURA, GANADERÍA, VERDURAS, FRUTAS, HORTALIZAS.

º VENTAS DE PRODUCTOS LÁCTEOS, VENTA DE FERRETERÍAS EN GENERAL, VENTAS DE ÚTILES DE ESCRITORIO EN GENERAL, ÚTILES DE LIMPIEZA,

º VENTAS EN GENERAL Y SERVICIOS MULTIPLES.-

SE ENTIENDE QUE ESTAN INCLUIDOS EN EL OBJETO DEL OBJETO SOCIAL TODOS LOS ACTOS RELACIONADOS CON ESTE Y QUE COADYUDEN A LA REALIZACION DE SUS FINES EMPRESARIALES, AUNQUE NO ESTEN EXPRESAMENTE INDICADOS EN EL PRESENTE ARTÍCULO.

RICARDINA AMERICA CHAVEZ GUTIERREZ

Gerente General

American constructora & servicios Generales srl

copyright (c) 2011.

prohibida su copia total o parcial segun ley del peru.

autor: america chavez.

by: american constructora

LIMA - PERU

4-wheel motorcar built in 1904/6 by the local company "A Constructora" as one of a series of twenty-four. Museu do Carro Electrico (Tram Museum) Porto, 18 March 2016

Granada, Andalucía

Apareció en mi blog, La Arbonaida, en una entrada titulada: Clase Magistral de la Junta de Andalucía sobre Eficiencia Energética

Arquitecto Diseño: Cruz y Ortiz arquitectos, S.L.P.

Localización: Calle Joaquna Eguaras, nº 2, Granada

Cliente: Dirección General de Patrimonio. Consejería de Economía y Hacienda. Junta de Andalucía

Ingeniería Estructuras: Tedeco Ingenieros

Dirección Ejecución de Obra: Análisis de Edificación y Construcción S.L.

Fecha Proyecto: 1999-2002

Fecha Obra: 2004 – 2010

Empresa Constructora: San José – Inabensa (UTE Almanjayar)

Presupuesto: 34.930.267,43 €

Superficie construida: 46.893 m2

Foto presa el 17/11/2016.

Aquesta foto mostra l'estat d'abandonament de les obres del projecte ferroviari de la línia AVE, a la zona de la Sagrera, en direcció Girona-França.

Des de fa més d'un any ha estat detingut per manca d'inversions, i pendents de judici per malversació de fons públics, per part d'alguns dirigents de RENFE-ADIF-MINISTERI DE FOMENT, amb empreses constructores contractats per a la seva construcció.

Presa des de el nou pont Del treball digne,

Crec que aquest nom del pont s'hauria de canviar per aquell de,

"Del treball indigne"

Foto tomada el 17/11/2016.

Esta foto muestra el estado de abandono de las obras del proyecto ferroviario de la linea del AVE, en la zona de la Sagrera, dirección Girona-Francia.

Hace más de un año que está parado por falta de inversión, y pendiente de unos juicios por malversación de fondos públicos, por parte de algunos dirigintes de RENFE-ADIF-MINISTERIO DE FOMENTO, con las empresas constructoras contratadas para su construcción.

Tomada desde el nuevo puente Del trabajo digne,

pienso que éste nombre del puente deberia cambiarse por el de,

"Del trabajo indigno"

Photo taken on 11/17/2016.

This photo shows the state of abandonment of the works of the railway project of the AVE line, in the Sagrera area, direction Girona-France.

For more than a year it has been stopped for lack of investment, and pending judgments for embezzlement of public funds, by some leaders of RENFE-ADIF-MINISTRY OF FOMENTO, with construction companies contracted for its construction.

Taken from the new bridge Of work digne,

I think that this name of the bridge should be changed by that of,

"From Unworthy Work"

fotos obra construccion de reservorio de agua potable en el distrito de huancan ebn la provincia de huancayo en el departamento de junin en peru.

La empresa:

American Constructora & Servicios Generales srl. hacen trabajos civiles y arquitectonicos para gobiernos locales , regionales y empresas privadas.

servicios generales de bienes y servicios.

asesores & consultores.

estudios de impactos ambientales y otros.

copyright (c) 2011.

prohibida su copia total o parcial segun leyes del peru.

Autor: america chavez.

By : fotos de american constructora

Descripció:

El castell és format per tres recintes succesius, adaptats al relleu del promontori i en estat més o menys ruïnós. El més alt, que constitueix el baluard defensiu per la part de la muntanya, comprèn un clos d'altes muralles, reforçat per una torre semiel.líptica rera la qual es troba la plaça del Pedró. El recinte central té a la part baixa una gran torre de planta rectangular, que dóna pas al recinte inferior, on hi ha l'església. Els dos primers recintes ja existeixen al segle XI, el clos on es troba l'església fou afegit al segle XII L'església del castell és d'origen pre-romànic (és documentada ja l'any 945), però ha experimentat reformes i ampliacions succesives, la més important de les quals en època barroca. És d'una nau coberta amb volta de canó sobre arcs torals de ferradura. L'absis , bastit vers el 1664, és poligonal amb volta de creueria. Als segles XVI-XVII foren afegides diverses capelles laterals i s'obrí el portal de la façana de ponent. A finals del segle XVIII es bastí el campanar. Durant la restauració, acabada al 1979, es descobriren tres finestres pre-romàniques. La necròpolis del castell fou excavada l'any 1971 per l'Equip Recerca, de Gelida. S'hi trobà una tomba excavada a la roca i encarada a Ponent com les del Castell d'Olèrdola, amb un esquelet sense el cap, que ja desaparegué mercès a la construcció gòtica del cos de guàrdia del Castell. Hi trobarem també ceràmica grisa a l'entorn i indicis d'altres tombes.

Notícies històriques:

El castell de Gelida es troba situat al capdammunt d'un penyasegat, a la dreta del riu Anoia, dominant el poble i el curs baix del riu, a més de l'entrada a la plana del Penedès. Documentat des del 963, fou possessió dels Cervelló, el 1297 revertí a domini reial però posteriorment fou infeudat a diversos llinatges, fins que fou enderrocat després de la Guerra de Successió. Des de fa uns anys és en curs de restauració. El 1980 se n'havia incoat expedient de declaració de monument (Resolució 19791213 i BOE 19800225).

patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...

Descripció:

El conjunt monumental del Castell de Gelida (que inclou també l'església de Sant Pere del Castell) està emplaçat sobre una plataforma allargassada encimbellada a la banda dreta del riu Anoia, delimitada al nord i al sud-oest per dos torrents força encaixats. Domina el poble de Gelida (a l'oest/nord-oest), el curs baix de l'Anoia i l'entrada a la Plana del Penedès, des dels últims estreps de la carena de l'Ordal. S'hi accedeix pel camí del Castell, que parteix del carrer Anselm Clavé o bé carretera C-243b (Sant Sadurní d'Anoia-Gelida), a l'entrada d'aquesta última població, just en el punt on s'emplaça la font de Cantillepa. El camí puja al recinte monumental travessant el fondal de Cantillepa i la zona residencial que hi ha al peu del castell (Els Tarongers). Aquest és documentat des del 963, entre els termes del Castell de Masquefa. El 998 Ènnec Bonfill, el primer senyor de Cervelló, el vengué i tornà a adquirir per permuta amb el Monestir de Sant Cugat del Vallès. Fou possessió dels Cervelló, senyor de la Baronia de Gelida, fins el 1297, any en què el vengueren al rei Jaume I. El 1367 l'adquirí el ciutadà de Barcelona Berenguer Bertran, que n'emprengué la restauració. A mitjan segle XVI passà per successió als Erill, i posteriorment fou tingut en indivís per diferents llinatges. Després de la Guerra de Successió, fou enderrocat. El 1968 l'Ajuntament de Gelida n'adquirí la propietat, després que el 1965 es constituís l'Associació d'Amics del Castell, que n'ha impulsat la restauració. Així doncs, el castell fou centre de la jurisdicció senyorial de la Baronia de Gelida, Sant Llorenç d'Hortons i Sant Joan Samora, petites poblacions veïnes que en depengueren en molts aspectes fins al segle XIX. Etimològicament hi ha qui considera Gelida com un nom d'arrel berber (BARCELÓ, M. [et al.]. Informe de la segona campanya d'excavacions al Castell de Mediona (Alt Penedès), 1990, p.11-12), i en un estudi general sobre l'època al Penedès es considera que, com per exemple passaria al Castell de Mediona, "l'activitat constructora castral posterior a la conquesta fins als segles XIV i XV han arrasat per complert qualsevol resta anterior." (p.16). De tota manera, aquest plantejament s'ha qüestionat, intentant contrastar-lo arqueològicament. Pel que fa a l'església de Sant Pere del Castell, aquesta és d'origen preromànic (documentada des del 945), i ha experimentat reformes i ampliacions successives, la més important en època barroca. És d'una nau coberta amb volta de canó seguit, cintrada amb canyes, sobre arcs torals d'insinuada forma de ferradura. Té un portal lateral adovellat. L'absis (1644) és poligonal i està cobert amb volta de creueria. Té dues capelles laterals (façana sud, 1595) i una altra al costat nord (1672). El 1609 fou obert un portal a la façana de ponent amb escalinata d'accés. Altres dependències són el cor (desaparegut, tan sols resta l'arcada) i la sagristia, del XVII. Entre el 1780 i el 1796 es construí el campanar de planta quadrangular que esdevé octogonal. Elements religiosos destacables de l'interior d'aquest edifici són: un sarcòfag d'època gòtica (1375) de Berenguer Bertran i el seu fill Nicolau, un enteixinat renaixentista (Capella de Sant Roc) i restes de pintura mural a l'arcada del cor (representació de Santa Llúcia). Durant la restauració es descobriren tres finestres preromàniques que estaven tapiades, dues a la façana nord i una a la sud-oest, i l'ara primitiva. Hi ha una finestra geminada al mur de ponent. El castell és format per tres recintes successius adaptats al relleu de l'estret promontori on s'emplaça, d'uns 200 m de punta a punta: - El recinte més alt comprèn un clos d'altes muralles, reforçat al punt més elevat per una gran torre semiel·líptica amb base atalussada, baluard defensiu per la part de la muntanya. Aquest clos engloba l'anomenada Plaça del Pedró. - El recinte central, defensat per muralles laterals, amb una petita torre quadrada a la dreta i dues més a l'esquerra, té, en la part inferior, una gran torre de planta rectangular (amb restes d'opus spicatum a l'interior dels murs) que protegeix el pas al recinte inferior. - L'espai inferior està format per un cos de guàrdia i l'església del castell. Al segle XI ja existia tota l'edificació corresponent als dos cossos centrals, amb extensió idèntica a l'actual i fins i tot els mateixos elements bàsics. Al segle XII hi fou afegit el primer clos o jussà, dins el qual es troba l'església. Pel que fa a les diferents troballes i intervencions arqueològiques realitzades al llarg del temps, les primeres referències fan esment a troballes superficials en la plataforma del castell (no es precisa la localització) de ceràmica ibèrica a torn, ceràmica a mà i campaniana A i B (la presència d'aquests fragments d'importació mai ha estat, però, contrastada), així com també en els vessants del turó. Quant a la documentació procedent dels treballs realitzats per l'Associació d'Amics del Castell de Gelida d'ençà de la seva fundació l'any 1965, cal destacar el següent: - Recinte superior: D'entrada, pel que fa a aquest sector, cal desmentir algunes interpretacions que consideren d'obra romana la base constructiva (gran carreus escairats) de l'angle sud-est, just en la part baixa del baluard de planta segmentada (Plaça del Pedró, torre semiel·líptica...). És de factura medieval i tan sols destaca la distinta coloració degut al tipus de pedra (gres roig-groguenc). Els descobriments i les actuacions més interessants han estat: - Descobriment d'un possible absis semicircular al sector nord de la muralla. - Excavació parcial d'una torre irregular enganxada a la muralla amb restes d'opus spicatum (1983). - Localització d'un distribuïdor o decantador d'aigües en un fossat rectangular de la Plaça del Pedró, format per una pica gòtica esculturada, de la qual parteixen dos tubs, un que dóna a la cisterna i l'altre a les dependències de fora de la plaça (1983). Aquesta xarxa d'aigües prové de la Font del Senyor (prop del Puig d'Oller) i entrava al recinte castlà pel costat de la torre semiel·líptica. - Durant l'extracció de runa de l'interior de la cisterna (1975-1980) es recuperaren grans quantitats de ceràmica medieval i de fins el segle XVIII, d'ús domèstic (plats, gerres, cassoles, tupins, càntirs...), i materials d'amortització d'altres espais o d'abocament d'escombraries. Quant als tipus, apareixen ceràmiques vidrades, d'esmalt blau i verd, monocromes, etc. El conjunt sembla majoritàriament baix-medieval i modern. - Neteja de les fonamentacions d'una sala gòtica (amb pilar central) a la plaça del Pedró (1983). - Recinte central: D'aquest sector destaca la localització d'un dipòsit darrera el campanar, en relació amb la xarxa de serveis d'aquesta zona (també s'han identificat canalitzacions excavades a la roca, etc) (1972). - Recinte inferior: Aquest sector religiós ha proporcionat dades evidents sobre l'existència d'una necròpolis de tombes antropomorfes excavades en el subsòl calcari, associada cronològicament a l'església preromànica del segle X. Concretament es localitzaren: - Tombes en l'àrea del cementiri del segle XIX (on s'instal·là un cos de guàrdia) en fer unes obres l'any 1875, amb la presència d'esquelets de mida superior a la "normal" (?). Posteriorment, durant els anys 70, se'n localitzà i excavà una altra en la mateixa àrea, a prop de la porta d'accés al recinte. - L'any 1970, durant les obres de restauració de l'església es localitzà una tomba també antropomorfa sota el mateix enrajolat, al bell mig de la nau actual. D'altra banda, durant la realització de treballs de restauració de l'església, es descobriren 3 finestres preromàniques i l'ara de la mateixa època, amb l'espai buidat per a reliquiari (1970-1979). L'any 1991 es realitzà una intervenció arqueològica a l'interior i a l'entorn de la torre del recinte jussà (torre situada entre el clos jussà i el central). Es documentaren estructures romàniques, la porta de comunicació entre el recinte d'habitatge del castell i de la pròpia torre, així com diferents paviments baix medievals i es va datar la destrucció de les estructures en el segle XVII. L'any 1996, s'efectuà una altra intervenció en una àrea al sud-est de la torre quadrangular intervinguda al 1991. Es documentaren tres àmbits diferents i es va poder datar la seva construcció en la segona meitat del segle XIV, quan el castell pertanyia a Berenguer Bertran. Les estructures localitzades havien de correspondre segurament a una zona auxiliar de magatzem o quadres del nucli d'hàbitat del castell. L'any 1998 s'efectuà una intervenció arqueològica consistent en dos sondejos en el recinte jussà del castell per tal d'esbrinar la potència arqueològica existent per tal d'efectuar un projecte d'adequació i consolidació d'aquest sector. Els sondejos confirmaren la presència de nivells arqueològics i d'estructures d'una alçada considerable. El sondeig 1 confirmà la presència d'una planta baixa de l'edifici existent, la qual es trobava completament colmatada amb diferents nivells d'enderroc (dels quals només es pogué datar un en el segle XX) fins a les cotes de pavimentació. La potència d'aquests enderrocs és de 3 m, però en altres punts de recinte és superior i fins i tot podria arribar fins als 5 m. La rasa-sondeig 2 aportà indicis de noves estructures fins el moment desconegudes, com per exemple un mur. Una vegada extrets els enderrocs, ben datats en la segona meitat del segle XVII, apareixien els possibles nivells de pavimentació. Es constatà que la potència estratigràfica en aquesta zona pot variar des d'1 m fins a els pocs centímetres. Quant a les cronologies, l'estratigrafia excavada en el sondeig 1 no permet la datació de l'edificació existent per manca de material ceràmic, tot i que per comparació amb les estructures del seu voltant, podria situar-se en la baixa edat mitjana. Quant al sondeig 2, la datació del segle XVII per als enderrocs coincideix amb les datacions obtingudes a les campanyes de 1991 i 1996, i els diferents murs també es situarien en època baix medieval. Durant el 2001-2002 s'ha excavat la mateixa àrea que fou sondejada el 1998, la qual està afectada per la construcció d'un centre d'acolliment de visitants.

Context:

Situat al capdamunt d'un penya-segat, a la banda dreta del riu Anoia, que domina el poble de Gelida (a l'O/NO) i el curs baix del riu, a més de l'entrada de la plana del Penedès. En una plataforma allargassada dels darrers estreps de la serra de l'Ordal.

patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/jaciments?articleI...

Rail grinder tram 48 has the body of a tram made in 1904/5 by the local firm A Constructora.

Como información a las memorias de calidades de nuestras unifamiliares residenciales en Albuixech, tienen en su fachada ladrillo caravista de ½ píe, enfoscado hidrófugo interior, cámara de aire con aislamiento térmico y trasdosado con tabique de ladrillo hueco del 7. Y el patio trasero de ladrillo hueco del 11, enfoscado mortero cemento hidrófugo interior, cámara de aire con aislamiento térmico y trasdosado con tabique de ladrillo hueco del 7.

La carpintería exterior es de aluminio corredero lacado persianas motorizadas en dormitorios y comedor, acristalamiento de doble cristal con cámara, puerta cocina protegida con cancela de hierro y rejas en ventana de comedor y cocina.

La carpintería interior es de puertas de paso y frentes de armarios chapados en madera de cedro o similar, los armarios forrados interiormente con balda de separación para altillo y barra para colgar, y la puerta acceso a vivienda zaguán acorazada con cerradura de tres puntos.

Los revestimientos son solado de vivienda (incluido baños y cocina) en pavimento gres cerámico de primera calidad, en cocina, aseo y baños alicatados de piezas cerámicas esmaltadas de 1ª calidad, las terrazas exteriores y balcones en gres cerámico, la escalera con revestimiento peldaños de granito y el suelo garaje con hormigón fretesado.

El grado de electrificación es media, mecanismos eléctricos serie Simón 27 o similar. La preinstalación de cuatro tomas de conexión a televisión por cable y a otros operadores de telefonía. Y la instalación cuatro tomas de T.V. y teléfono por vivienda, ubicadas en la habitación principal, comedor, cocina y buhardilla.

En cuanto a la fontanería y sanitarios, el termo es eléctrico para agua caliente sanitaria 50 l./m. planta baja y 75 l./m. planta primera, instalación para lavaplatos y lavadora, hay aparatos sanitarios en baños y aseos mod. Arcadia y Nexo de Bellavista o similar, y la grifería en baños son monomando modelo Eurosmart Grohe o similar .

Las cocinas están equipadas con muebles altos y bajos, puertas de postformado canteadas, la bancada es de granito, el fregadero de fibra de una cubeta y escurridera, grifería monomando modelo Eurosmart Grohe o similar, la encimera vitrocerámica, horno (polivalente) bajo empotrado... y la campana decorativa extractora.

Los falsos techos son de placas de escayola lisa en cocina y pasillo, y placas de escayola desmontable en baño y aseo.

La pintura es al plástico liso, en color blanco, en paramentos interiores horizontales y plástica al gotelé, en color arena en paramentos interiores verticales.

Otros aspectos generales de interés son el portero automático, preinstalación de aire acondicionado excepto baños y buhardilla, antena parabólica colectiva con 1 modulador, puerta de garaje basculante y puerta de entrada patio trasero corredera... y puerta de garaje comunitaria con apertura automática.

Más información en:

URBANA DOS, S.L.

C/. San Juan, 6-2ª

46130 Massamagrell

Valencia (España)

Tel.: +34 961 440 909

E-mail: info@urbana2.com

www.urbana2.com

Música original de Tapineria: www.tapineria.com/

Placa Patente: B8P732

Año: 2008

País de Origen: México

Placa Patente: XP1124

Año: 2005

Número de Máquina: K-47

País de Origen: Estados Unidos

Desde el año 1951 que esta empresa opera :D ! comenzando como una empresa asociada a la constructora Deves del Río... propiedad de 4 socios de la época.

glorieta de sicaya huancayo junin peru.

rehabilitada por la gestion edil 2007-2010

ubicada en la plaza mayor de sicaya.

a 25 minutos de huancayo al lado nor oeste.

via asfaltada.

la empresa:

American Constructora & Servicios Generales srl. hacen trabajos civiles y arquitectonicos para gobiernos locales , regionales y empresas privadas.

servicios generales de bienes y servicios.

asesores & consultores.

estudios de impactos ambientales y otros.

.

copyright (c) 2011.

prohibida su copia total o parcial segun leyes del peru

Autor: fotos de american constructora

by: america chavez

Placa Patente: SF2933

Año: 1998

País de Origen: Mexico

Empresa Anterior: Starco

Diego me comentaba que esta unidad lleva varias semanas parada en el lugar de la foto, seguramente por los trabajos en los que está participando... se ve bien cuidado para sus años y es Mexicano, este fue uno de los modelos que llegó de 3 paises distintos, Estados Unidos, Mexico y Brasil.

Memoria de calidades de las Viviendas en La Pobla de Farnals

En cuanto a cerramientos, se han utilizado ladrillo caravista de ½ píe, enfoscado hidrófugo interior, cámara de aire con aislamiento térmico y trasdosado con tabique de ladrillo. Y ladrillo hueco del 11, enfoscado de mortero cemento y pintura plástica exterior, enfoscado hidrófugo interior, cámara de aire con aislamiento térmico y trasdosado con tabique de ladrillo.

La carpintería exterior contempla aluminio lacado (color a elegir por la Dirección Facultativa), persianas de aluminio en dormitorios y acristalamiento de doble cristal con cámara.

La carpintería interior con puertas de paso y frentes de armarios chapados en madera de mokali o similar (modelo a definir por la Dirección Facultativa). Los armarios forrados interiormente con balda de separación para altillo y barra para colgar. Las manivelas de latón pulido y la puerta blindada en acceso a vivienda con cerradura de seguridad.

Los revestimientos son el el salón, dormitorios, vestíbulos y cocina en pavimento gres cerámico de primera calidad. Los baños con pavimento en gres cerámico de primera calidad a juego con el alicatado. Y baños y cocina alicatados de piezas de cerámicas esmaltadas de 1ª calidad.

Vincualado con la electricidad, es de grado de electrificación media, mecanismos eléctricos serie Simón 27 o similar. Preinstalación de 3 tomas de conexión a televisión por cable y a otros operadores de telefonía. E instalación tres tomas de T.V. y teléfono por vivienda, ubicadas en la habitación principal, comedor y cocina.

Respecto a la fontanería y sanitarios, hay acometida de gas natural con instalación para calentador y encimera en cocina, producción de agua caliente sanitaria con calentador a gas de 10 l/m. preinstalación de calefacción en toda la vivienda (excepto baños y cocina), instalación para lavaplatos y lavadora, aparatos sanitarios en baños y aseos del modelo Duna y Stilo de Bellavista o similar y la grifería es monomando modelo R.S. o similar.

Las cocinas están equipadas con muebles altos y bajos, puertas de postformado canteadas de PVC o similar (modelo a definir por Dirección Facultativa). La bancada es de granito a elegir por Dirección Facultativa, el fregadero de acero inoxidable, la pila lavadero en galería, la encimera para cuatro fuegos de gas, horno bajo empotrado... y campana extractora de humos.

Los falsos techos son de placas de escayola lisa en cocina, baños y zonas de paso de instalaciones.

La pintura es al plástico liso en paramentos interiores horizontales y pintura plástica al gotelé, en paramentos interiores verticales (color a elegir por la Dirección Facultativa).

Por último, en cuanto a la instalación general contempla vídeo portero, puerta de garaje con apertura automática, ascensor con acceso directo al garaje y antena parabólica colectiva, con un modulador.

Para más información:

URBANA DOS, S.L.

C/. San Juan, 6-2ª

46130 Massamagrell (España)

Tel.: +34 961 440 909

E-mail: info@urbana2.com

www.urbana2.com

Placa Patente: RL8987

Año: 1997

País de Origen: Alemania

Interesante, no se ven tantos EuroTrakker operativos y con estas llantas se ven muy agresivos... ver esta unidad me recuerda a unos tractos pesados que tuvo Pullman Cargo, tenian estas mismas llantas artilleras...

via Instagram ift.tt/2bp31IZ

logo del gobierno del peru en cofecciones de uniformes escolares en :

-faldas

-blusas

-pantalones

-camisas

por la MYPE american constructora & servicios generales srl para FONCODES huancayo peru .

CURRICULUM VITAE DE LA EMPRESA:

American Constructora Servicios Generales srl

Pudiendo Utilizar Las Iniciales

“AC & SG SRL”

Teléfono de Oficina :051/064-246134

Teléfono Móvil : 051/964616711-964169231

E:mail

americaconstructorayserviciosgenerales@hotmail.com

americanconstructorayserviciosgenerales@peru.com

- acysgsrl@hotmail.com

- acysgsrl@peru.com

- americanconstructora@yahoo.com .pe

Portal Webb:

www.americanconstructora.es.tl

RUC : 20487238377

SUNARP : 1133319

RNP EJECUTOR : 21698

RNP CONSULTOR : C11191

RNP BIENES : BO174685

RNP SERVICIOS : SO533333

Capacidad de Contrataciones es de S/. 612,000.00

RICARDINA AMERICA CHAVEZ GUTIERREZ

Gerente General

American Constructora & Servicios Generales SRL.

LA EMPRESA:

American Constructora & Servicios Generales SRL.

Pudiendo utilizar las iniciales

“AC & SG S.R.L”

Es una Empresa Reconocida a nivel Nacional e Internacional, Constituida con la Ley General de Sociedades. Nº 26887 de la Republica del Peru.

Estimados Clientes Estamos para servirlo solo llamanos o escribanos y lo atenderemos con toda la Maravilla del Mundo.

LA EMPRESA : American Constructora & Servicios Generales SRL

Pudiendo utilizar las iniciales

“AC & SG S.R.L”

Es una Empresa Reconocida a nivel Nacional e Internacional, Ampliando sus rubros en los diferentes campos que a continuacion indica en:

A: CONSULTORIA.- Hacemos proyectos en sistema de dibujos virtuales e infografia en replanteos.

B: SERVICIOS.- Hacemos de maravilla las a los que nos requieran sean empresas privadas y/o estatales.

C: BIENES.- Se tienen las logisticas a la medidas quiene nos solicitan.

D: EJECUTOR.- Obras Civilkes y Arquitectonicas y/o simples en urgencias.

VISION .-

LA EMPRESA "American Constructora & Servicios Generales SRL.

Pudiendo utilizar las iniciales “AC & SG S.R.L”

Es una Empresa Reconocida a nivel Nacional e Internacional ;En la industria de la construccion y afines en obras:

- Civiles,

- Arquitectonicas ;

- Perfiles,

- Proyectos,

- Estudios ,

- Pre-Factibilidad ,

- Factibilidad

- Asesores & Consultores para los Gobiernos Locales, Regionales

- Empresas Estatales y Privadas ;

Formado para ser lider en el Mercado Laboral.

MISION .-

LA EMPRESA : "American Constructora & Servicios Generales SRL." Pudiendo utilizar las iniciales “AC & SG S.R.L” Es una Empresa Reconocida a nivel Nacional e Internacional ;Cuenta con personal idonio ,con sistema informatica tecnica y optimizacion de control de calidad,Pool de Maquinarias de Acuerdo al tipo de Trabajo. Teniendo Plazaos establecidos Exacto.

Estando en un Mundo Globalizado Exigente de Calidad.

LA FINALIDAD.-

1.- LAS ACTIVIDADES PROPIAS DEL AMBITO MINERO.-COMO LABORES DE EXPLORACION Y EXPLOTACION DE YACIMIENTO

MINEROS METALICOS Y NO METALICOS, CARBONIFEROS Y TODO TIPO DE LABORES MINERAS Y METALURGICAS COMO BENEFICIO, REFINACIÓN Y COMERCIALIZACIÓN, TRANSPORTE MINERO Y LABORAL EN ESTE SENTIDO LA SOCIEDAD PODRA EFECTUAR DENUNCIOS Y SER TITULAR DE CONCESIONES Y DERECHOS MINEROS, ESTUDIO Y EJECICION DEL PLAN DE CIERRE DE MINAS, TRATAMIENTO DE AGUAS.

2.- EJECUCIÓN DE OBRAS CIVILES, ELECTROMECÁNICAS, CENTRALES ELÉCTRICAS, INSTALACION Y MANTENIMIENTO, REDES EN ALTA Y BAJA TENSION, CONTRATOS, LICITACIONES Y PROYECTOS Y TODO TIPO DE OBRAS DE ELECTRIFICACION.

3.- CONSTRUCCIONES CIVILES, SANITARIAS, EDIFICACIONES, DEMOLICIONES, CONTRATOS, LICITACIONES, PROYECTOS Y

CONSULTORIA, SE TIENE INCLUIDO EN EL OBJETO SOCIAL, LOS ACTOS RELACIONADOS CON EL MISMO QUE COADYUVEN A LA REALIZACION DE SUS FINES, AUNQUE NO ESTEN EXPRESAMENTE INDICADOS EN EL PRESENTE ESTATUTO.

4.- COMPRA Y VENTA DE TERRENOS, Y EDIFICACIONES PROYECTOS, PLANOS Y EJECUCION DE LOS MISMOS.

5.- COMPRA - VENTA Y ALQUILER DE EQUIPOS LIVIANO Y PESADO PARA TODO TIPO DE ACTIVIDADES.

6.- ELABORACION Y EJECUCION DE PROYECTOS PRODUCTIVOS SOCIALES Y MEDIO AMBIENTE Y TODA CLASE DE INVERSIONES EN GENERAL.-

7.- COMPRA-VENTA DE TODO TIPO DE MATERIALES Y EQUIPOS PARA CONSTRUCCION CIVIL, MINERIA, ENERGIA, HIDRAULICA Y AGROINDUSTRIAS.

8.- EXTRACCION, COMPRA Y VENTA DE MADERAS Y DERIVADOS,

9.- GEOLOGIA ESTUDIOS,GEOTECNICOS,LEVANTAMIENTOS Y DIGITALIZACION,PERFORACIONES Y DIAMENTINAS,GEOMECANICA , TOPOGRAFICO, GEODECIA.

10.-IMPORTACIÓN, EXPORTACIÓN Y COMERCIALIZACIÓN DE:

A) MATERIALES Y EQUIPOS ELECTRICOS, ELECTRÓNICOS, LECTROMECÁNICOS Y ELECTROMEDICOS;

B) ARTÍCULOS DE ESCRITORIO E INSUMOS INFORMÁTICOS , ABASTECIMIENTO DE INSUMOS EN TODAS SUS VARIEDADES,

C) PRODUCTOS AGRÍCOLAS, FORESTALES Y RECURSOS NATURALES.

PRESTACIÓN DE SERVICIOS EN:

B) MOVILIDAD Y TRANSPORTE EN GENERAL;

C) SERVICIOS DE CONSEJERÍA Y LIMPIEZA EN ENTIDADES PÚBLICAS Y PRIVADAS,

ASESORIA Y CONSULTORIA PROFESIONAL Y TECNICO.

11.- LICITACIONES CONTRATOS DE OBRAS PÚBLICAS:

1.-LICITACION POR PRECIO UNITARIO.

2 .-LICITACIÓN A SUMA ALZADA

3.- LICITACION MANO EN LLAVE

4. LICITACIÓN CON FINANCIAMIENTO DECONTRATISTA.

5. LICITACIÓN POR CONCURSO OFERTA.

6.-LICITACION POR ADMINISTRACION CONTROLADA.

7. LICITACION DE MATERIALES DE CONSTRUCCIÓN Y ALIMENTOS PARA PERSONAS A EMPRESAS PÚBLICAS Y PRIVADAS

12.- VENTAS:

º VENTAS DE PRODUCTOS DE AGRICULTURA, GANADERÍA, VERDURAS, FRUTAS, HORTALIZAS.

º VENTAS DE PRODUCTOS LÁCTEOS, VENTA DE FERRETERÍAS EN GENERAL, VENTAS DE ÚTILES DE ESCRITORIO

EN GENERAL, ÚTILES DE LIMPIEZA,

º VENTAS EN GENERAL Y SERVICIOS MULTIPLES.-

SE ENTIENDE QUE ESTAN INCLUIDOS EN EL OBJETO DEL OBJETO SOCIAL TODOS LOS ACTOS RELACIONADOS CON ESTE Y QUE COADYUDEN A LA REALIZACION DE SUS FINES EMPRESARIALES, AUNQUE NO ESTEN EXPRESAMENTE INDICADOS EN EL PRESENTE ARTÍCULO

LIMA - PERU

Ricardina America Chavez Gutierrez

Gerente General

American constructora & servicios Generales SRL.

copyright (c) 2011.

prohibida su copia total o percial segun leyes del peru .

autor: america chavez.

by:fotografias de american constructora & servicios generales srl

Lima - Peru

Felicitación Navidad. Constructora Asturiana

La ultima motriz de los NM-79

foncodes huancayo junin peru.

confeccion de uniformes escolares talla 8 en :

-camisas

-faldas

-pantalones -

-blusas

la empresa MYPE american constructora & servicios generales srl

confecciono estas prendas de vestir escolar para la entidad de gobierno FONCODES HUANCAYO PERU.

cumpliendo los requerimientos minimo para la confeccion utilizado las mejorers marcas de mercado nacional e internacional segun liniamientos de la entidad competente.

se cumplio con la meta establecida de acuerdo al contrato.

fotos maravillosa en entrega a FONCODES HUANCAYO PERU.

Curriculun Vitae de la Empresa :

AMERICAN CONSTRUCTORA & SERVICIOS GENERALES SRL

Pudiendo utilizar las iniciales:

“AC & SG SRL”

Teléfono de Oficina:

051 / 064-246134

E-mail :

americaconstructorayserviciosgenerales@hotmail.com

americanconstructorayserviciosgenerales@peru.com

acysgsrl@hotmail.com

acysgsrl@peru.com

Portal Webb:

www.americanconstructora.mex.tl

RUC : 20487238377

SUNARP : 1133319

RNP EJECUTOR : 21698

RNP CONSULTOR : C11191

RNP BIENES : BO174685

RNP SERVICIOS : SO533333

Es una empresa reconocida a nivel nacional e internacional,constituida por Ley General de Sociedades

Nº 26887 de la Republica del PERU.

Estimados clientes estamos para servirlo solo ubiquenos o llamanos y los a tenderemos con toda la maravilla del mundo.

Ampliando sus rubros en los diferentes campos que a continuacion indica en:

A: CONSULTORIA.- Hacemos proyectos en sistema de dibujos virtuales e infografia en replanteos.

B: SERVICIOS.- Hacemos de maravilla a las empresas estatales y privadas que nos requieran

.

C: BIENES.- Se tiene la logistica a la medida de los que nos solicitan.

D: EJECUTOR.- Obras civiles y arquitectonicos en urgencias.

Nuestra empresa es reconocida a nivel nacional e internacional en la industria de la construccion y afines en obras:

- civiles

- arquitectonicos,

- perfiles

- proyectos,

- estudios,

- pre factibilidad,

- factibilidad,

- confeccion en la industria del vestir.camisas blusas pantalones faldas, ternos guardapolvos,corbatas,

batas industriales y batas de dormir.

ASESORES Y CONSULTORES

para gobiernos locales ,regionales y empresas privadas y estatales.

Lima - Peru

Ricardina Chavez Gutierrez

Gerente General

American constructora & servicios Generales SRL.

copyright (c) 2011.

prohibida su copia total o parcial segun ley del peru .

Autor: America Chavez

By : fotos de american constructora