View allAll Photos Tagged UNIDE
La "cara de Barcelona" és una obra de l'artista nord-americà Roy Lichtenstein en col·laboració amb l'escultor estremeny Diego Delgado Rajado. L´escultura situada al Passeig de Colom, al costat del Moll de la Fusta, a l'entrada al Barri de la Barceloneta.
L'escultura fa uns 15 metres d'alçada i 6 metres d'ample, i pesa unes 90 tones. Està formada per unes vuit peces de pedra unides amb acer i revestides amb peces de ceràmica.
2023-07-12
L'alcaldessa de València, María José Catalá, participa en la recepció de directors d'administració del Sistema Nacions Unides presidida per de el secretari general adjunt del Departament de Suport Operacional, Atul Khare, i per la secretària general adjunta d'Estratègies, Polítiques i Conformitat de la Gestió, Catherine Pollard.
Recull fotogràfic de l'acte final de Clipmetratges 2014 al CaixaForum Barcelona. Fotos realitzades per Yago Riera i Elena Señor.
La UT115 haciendo un servicio S1 Terrassa Nacions Unides>Plaça Catalunya saliendo de Baixador de Vallvidrera, abril de 2025.
Recull fotogràfic de l'acte final de Clipmetratges 2014 al CaixaForum Barcelona. Fotos realitzades per Yago Riera i Elena Señor.
Recull fotogràfic de l'acte final de Clipmetratges 2014 al CaixaForum Barcelona. Fotos realitzades per Yago Riera i Elena Señor.
Recull fotogràfic de l'acte final de Clipmetratges 2014 al CaixaForum Barcelona. Fotos realitzades per Yago Riera i Elena Señor.
Recull fotogràfic de l'acte final de Clipmetratges 2014 al CaixaForum Barcelona. Fotos realitzades per Yago Riera i Elena Señor.
Recull fotogràfic de l'acte final de Clipmetratges 2014 al CaixaForum Barcelona. Fotos realitzades per Yago Riera i Elena Señor.
A 317 metres d'altitud, sobre el camí de l'Ordal, es troben les restes del castell de Cervelló i la seva capella. El castell consta de dos recintes, un de superior i un altre inferior. Al recinte jussà hi havia el barri del castell tancat per una muralla; aquí es conserven restes d'edificacions de difícil identificació, alguns dipòsits, una sala que conserva part d'una volta apuntada i una cisterna rodona buidada a la roca: és on devia estar el poblat. Al recinte sobirà hi ha una porta o poterna molt enderrocada, defensada per un mur amb contraforts, i les parets de la torre o baluard de ponent; es conserven, molt enderrocades, les parets de tramuntana, migdia i ponent, i, a llevant, s'aixeca una torre massissa de planta lleugerament trapezial i una mica atalussada. Les dues torres eren unides per panys de muralla.
Entre els anys 2010-2011 el conjunt monumental del castell fou restaurat i consolidat per tal de fer-lo visitable. Durant aquesta restauració es van portar a terme diverses intervencions arqueològiques que van permetre deixar a la vista bona part de les estructures que configuraven el castell i delimitar diferents fases constructives d'aquest, incloent-hi una ocupació de l'indret en l'edat del bronze.
Capella:
Des de la meitat de segle X ja s'esmenta la parròquia de Sant Esteve, que era al mateix edifici que la cel·la de Santa Creu depenent de Sant Cugat, sota mateix del castell, a l'indret de l'església anomenada avui Santa Maria de Cervelló. Hi ha una consagració del 1231 que es refereix a l'altar major de Sant Esteve que, malgrat que per la data correspondria millor a la capella del castell de Cervelló i no a la parròquia, hom sempre l'ha atribuïda a aquesta darrera.
invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&cons...
Descripció
El castell de Cervelló és documentat l'any 904, quan el comte Guifré Borrell, que hi residia, feu unes donacions al monestir de Sant Cugat. El 992, el castell fou venut pels fills del comte Borrell, Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol d'Urgell, a Ènnec Bonfill, que esdevingué senyor de Cervelló, la Palma, Torrelles de Llobregat, Vallirana i Olesa de Bonesvalls. El 1297 Guerau de Cervelló vengué al rei Jaume II la baronia. El 1309, el castell pervingué a la comtessa Sibil·la de Pallars, i el 1320 a Arnau Roger II de Pallars. Posteriorment retornà a la corona, que el 1390 el vengué a la ciutat de Barcelona. Passà després als Bellera, als Luna, als Ansa i a d'altres nobles llinatges. Al voltant de 1715, el castell ja era abandonat. Capella: Des de la meitat de segle X ja s'esmenta la parròquia de Sant Esteve, que era al mateix edifici que la cel·la de Santa Creu depenent de Sant Cugat, sota mateix del castell, a l'indret de l'església anomenada avui Santa Maria de Cervelló. Hi ha una consagració del 1231 que es refereix a l'altar major de Sant Esteve que, malgrat que per la data correspondria millor a la capella del castell de Cervelló i no a la parròquia, hom sempre l'ha atribuïda a aquesta darrera.
Capella:
A ponent del recinte jussà es troba la capella, un petit edifici rectangular, amb l'absis marcat només a l'interior per un parell d'arcosolis. La volta, tot i estar enderrocada, sembla que va ser apuntada, i a l'arrencament d'aquesta hi ha un a línia d'impostes en cavet. L'entrada era a ponent però avui dia hi ha un gran forat, a l'igual que a la paret de l'absis.L'aparell és de carreus grans, molt ben tallats, propi del romànic.
Amb la voluntat per part de l'Ajuntament de Cervelló de rehabilitar el castell i fer-lo visitable, es va encarregar el projecte arquitectònic a una empresa i es va obtenir part del finançament de l'obra del Ministeri de Foment.
L'any 2010 es va realitzar una intervenció arqueològica al recinte superior del castell, que va permetre localitzar un gran nivell d'enderroc. A l'àmbit D es va documentar una escala de tipus gòtic. Aquestes dues troballes són evidències de l'existència d'un pis superior. Finalment a l'àmbit B es va trobar un capitell i una mènsula.
L'any 2010 en el marc d'un projecte de restauració de la zona es va portar a terme una excavació arqueològica. El conjunt monumental està format pel castell, l'esglèsia, la necròpolis, i estructures d'habitació.
L'excavació del recinte superior del castell va proporcionar una seqüència estratifgràfica que, a la torre, ha assolit una potència de prop de 3m de profunditat mentre que al sector de ponent, la potència era d'entre 1 i 1'5m. Els estrats superiors corresponen a potents enderrocs que proporcionen informació sobre un possible pis superior.
L'enderroc ha proporcionat material datable del primer quart del segle XVIII per la qual cosa cal associar-lo a la Guerra de Successió, que n'hauria implicat la seva destrucció definitiva.
Els nivells d'amortització i/o abandonament van aportar materials associats a la primera meitat del s. XVII, ceràmica blava catalana i ceràmica decorada amb reflexos metàl·lics amb pinzell-pinta.
El nivell d'ús o paviments estava format per un nivell de rajols, i/o lloses de pedra. Fet que porta als investigadors a pensar en un enllosat de pedra en època gòtica. Per sota en alguns àmbits es va trobar un paviment de calç. El castell va sofrir modificacions i refiormes que, segurament, van esvorrar tota petjada estratigràfica anterior al segle XIV, però l'estudi dels paraments potser ajuda a donar llum a aquestes reformes i/o les seves cronologies.
Entre 2010 i 2011 es va realitzar la segona i tercera campanya d'excavació al castell que es centraren en l'actuació al recinte inferior del castell i les terrasses adjacents. Com a resultat es va documentar una primera ocupació de l'indret en el bronze inicial. També es documentaren diverses estructures del període altmedieval, així com un primer moment d'abandonament entorn del segle XV. Amb tot, el castell es tornà a ocupar, documentant reformes posteriors situades ja a partir del segle XVI. La destrucció del castell durant la guerra de successió ha quedat confirmat pels nivells d'enderroc i del material arqueològic associat a aquest. Durant aquesta intervenció s'ha efectuat a més una nova planimetria del castell.
L'any 2015 es va realitzar el control arqueològic del moviment de terres durant les obres per a la instal·lació de l'il·luminació del castell, el qual no va proporcionar restes arqueològiques.
La plaça de la Vila ha estat l'escenari de diverses activitats commemoratives sota el lema 'No trepitgem els Drets Humans'. Els alumnes de Batxillerat Artístic de l'Institut Dolors Mallafré han dut a terme una performance molt aplaudida pels assistents.
michelangelo pistoletto showing UNIDEE artists in residence his work "rotazione dei corpi" , see my blog post: margavp.wordpress.com/2010/08/07/contextualising-my-sitiu...
Sant Jaume de Montargull
Interior format amb dues creus de volta de canó unides a una arcada gòtica que fa palesa la seva ampliació posterior.
La pica baptismal de l'església de sant Jaume, és cilíndrica i té els laterals lleugerament còncaus en les seves dues terceres parts superior, i accentuadament corbats en el terç inferior. La seva decoració és llisa.
Notícies històriques
Al segle X era dels Queralt, després de l'ordre del Temple i al segle XIV ho tornaven a posseir els Queralts, senyors de Santa Coloma de Queralt.
L'església és d'origen romànic, i ha estat molt modificada en èpoques posteriors.
Actualment no té culte, i recentment ha estat oberta i saquejada.
Recull fotogràfic de l'acte final de Clipmetratges 2014 al CaixaForum Barcelona. Fotos realitzades per Yago Riera i Elena Señor.
L’alcalde de València, Joan Ribó, presenta davant el Plenari de Nacions Unides el Centre Mundial d’Alimentació Urbana Sostenible (CEMAS), en presència del secretari general de l’Organització Mundial per a l’Agricultura i l’Alimentació, José Graziano da Silva, i compartint panell amb l’alcalde de Nairobi, Mike Sonko.
A 317 metres d'altitud, sobre el camí de l'Ordal, es troben les restes del castell de Cervelló i la seva capella. El castell consta de dos recintes, un de superior i un altre inferior. Al recinte jussà hi havia el barri del castell tancat per una muralla; aquí es conserven restes d'edificacions de difícil identificació, alguns dipòsits, una sala que conserva part d'una volta apuntada i una cisterna rodona buidada a la roca: és on devia estar el poblat. Al recinte sobirà hi ha una porta o poterna molt enderrocada, defensada per un mur amb contraforts, i les parets de la torre o baluard de ponent; es conserven, molt enderrocades, les parets de tramuntana, migdia i ponent, i, a llevant, s'aixeca una torre massissa de planta lleugerament trapezial i una mica atalussada. Les dues torres eren unides per panys de muralla.
Entre els anys 2010-2011 el conjunt monumental del castell fou restaurat i consolidat per tal de fer-lo visitable. Durant aquesta restauració es van portar a terme diverses intervencions arqueològiques que van permetre deixar a la vista bona part de les estructures que configuraven el castell i delimitar diferents fases constructives d'aquest, incloent-hi una ocupació de l'indret en l'edat del bronze.
Capella:
Des de la meitat de segle X ja s'esmenta la parròquia de Sant Esteve, que era al mateix edifici que la cel·la de Santa Creu depenent de Sant Cugat, sota mateix del castell, a l'indret de l'església anomenada avui Santa Maria de Cervelló. Hi ha una consagració del 1231 que es refereix a l'altar major de Sant Esteve que, malgrat que per la data correspondria millor a la capella del castell de Cervelló i no a la parròquia, hom sempre l'ha atribuïda a aquesta darrera.
invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&cons...
Descripció
El castell de Cervelló és documentat l'any 904, quan el comte Guifré Borrell, que hi residia, feu unes donacions al monestir de Sant Cugat. El 992, el castell fou venut pels fills del comte Borrell, Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol d'Urgell, a Ènnec Bonfill, que esdevingué senyor de Cervelló, la Palma, Torrelles de Llobregat, Vallirana i Olesa de Bonesvalls. El 1297 Guerau de Cervelló vengué al rei Jaume II la baronia. El 1309, el castell pervingué a la comtessa Sibil·la de Pallars, i el 1320 a Arnau Roger II de Pallars. Posteriorment retornà a la corona, que el 1390 el vengué a la ciutat de Barcelona. Passà després als Bellera, als Luna, als Ansa i a d'altres nobles llinatges. Al voltant de 1715, el castell ja era abandonat. Capella: Des de la meitat de segle X ja s'esmenta la parròquia de Sant Esteve, que era al mateix edifici que la cel·la de Santa Creu depenent de Sant Cugat, sota mateix del castell, a l'indret de l'església anomenada avui Santa Maria de Cervelló. Hi ha una consagració del 1231 que es refereix a l'altar major de Sant Esteve que, malgrat que per la data correspondria millor a la capella del castell de Cervelló i no a la parròquia, hom sempre l'ha atribuïda a aquesta darrera.
Capella:
A ponent del recinte jussà es troba la capella, un petit edifici rectangular, amb l'absis marcat només a l'interior per un parell d'arcosolis. La volta, tot i estar enderrocada, sembla que va ser apuntada, i a l'arrencament d'aquesta hi ha un a línia d'impostes en cavet. L'entrada era a ponent però avui dia hi ha un gran forat, a l'igual que a la paret de l'absis.L'aparell és de carreus grans, molt ben tallats, propi del romànic.
Amb la voluntat per part de l'Ajuntament de Cervelló de rehabilitar el castell i fer-lo visitable, es va encarregar el projecte arquitectònic a una empresa i es va obtenir part del finançament de l'obra del Ministeri de Foment.
L'any 2010 es va realitzar una intervenció arqueològica al recinte superior del castell, que va permetre localitzar un gran nivell d'enderroc. A l'àmbit D es va documentar una escala de tipus gòtic. Aquestes dues troballes són evidències de l'existència d'un pis superior. Finalment a l'àmbit B es va trobar un capitell i una mènsula.
L'any 2010 en el marc d'un projecte de restauració de la zona es va portar a terme una excavació arqueològica. El conjunt monumental està format pel castell, l'esglèsia, la necròpolis, i estructures d'habitació.
L'excavació del recinte superior del castell va proporcionar una seqüència estratifgràfica que, a la torre, ha assolit una potència de prop de 3m de profunditat mentre que al sector de ponent, la potència era d'entre 1 i 1'5m. Els estrats superiors corresponen a potents enderrocs que proporcionen informació sobre un possible pis superior.
L'enderroc ha proporcionat material datable del primer quart del segle XVIII per la qual cosa cal associar-lo a la Guerra de Successió, que n'hauria implicat la seva destrucció definitiva.
Els nivells d'amortització i/o abandonament van aportar materials associats a la primera meitat del s. XVII, ceràmica blava catalana i ceràmica decorada amb reflexos metàl·lics amb pinzell-pinta.
El nivell d'ús o paviments estava format per un nivell de rajols, i/o lloses de pedra. Fet que porta als investigadors a pensar en un enllosat de pedra en època gòtica. Per sota en alguns àmbits es va trobar un paviment de calç. El castell va sofrir modificacions i refiormes que, segurament, van esvorrar tota petjada estratigràfica anterior al segle XIV, però l'estudi dels paraments potser ajuda a donar llum a aquestes reformes i/o les seves cronologies.
Entre 2010 i 2011 es va realitzar la segona i tercera campanya d'excavació al castell que es centraren en l'actuació al recinte inferior del castell i les terrasses adjacents. Com a resultat es va documentar una primera ocupació de l'indret en el bronze inicial. També es documentaren diverses estructures del període altmedieval, així com un primer moment d'abandonament entorn del segle XV. Amb tot, el castell es tornà a ocupar, documentant reformes posteriors situades ja a partir del segle XVI. La destrucció del castell durant la guerra de successió ha quedat confirmat pels nivells d'enderroc i del material arqueològic associat a aquest. Durant aquesta intervenció s'ha efectuat a més una nova planimetria del castell.
L'any 2015 es va realitzar el control arqueològic del moviment de terres durant les obres per a la instal·lació de l'il·luminació del castell, el qual no va proporcionar restes arqueològiques.
El Centre de Congressos d’Andorra la Vella es va convertir en l’escenari del concert solidari a favor Mans Unides, organització solidària que s’ha traçat com a objectiu fer front, durant el 2023, a diferents projectes que sumen més de 100.000 euros.
Des del 1993 se celebra, cada 22 de març, el Dia Mundial de l'Aigua. Així ho va establir les Nacions Unides amb l'objectiu de promoure la importància de l'aigua dolça al planeta. A més, la commemoració d'aquest dia dóna suport a l'assoliment de l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 6, la finalitat del qual és garantir l'accés a l'aigua neta i un sanejament adequat a tota la població mundial abans del 2030.
El tema del Dia Mundial de l'Aigua 2022 són les aigües subterrànies, i el títol de la campanya és "Aigües subterrànies: fer visible allò invisible"
Organitza: Biblioteca de l'ETSEA (Biblioteca i Documentació de la UdL)
Col·labora: Grup de Recerca de Dinàmica Fluvial RIUS, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl
En aquesta imatge: Con de sedimentació «IMHOFF»: El con de sedimentació Imhoff serveix per a la determinació de sòlids sedimentables en superfícies i aigües salines i residuals.
Més informació: biblioguies.udl.cat/diamundialdelaigua/
A 317 metres d'altitud, sobre el camí de l'Ordal, es troben les restes del castell de Cervelló i la seva capella. El castell consta de dos recintes, un de superior i un altre inferior. Al recinte jussà hi havia el barri del castell tancat per una muralla; aquí es conserven restes d'edificacions de difícil identificació, alguns dipòsits, una sala que conserva part d'una volta apuntada i una cisterna rodona buidada a la roca: és on devia estar el poblat. Al recinte sobirà hi ha una porta o poterna molt enderrocada, defensada per un mur amb contraforts, i les parets de la torre o baluard de ponent; es conserven, molt enderrocades, les parets de tramuntana, migdia i ponent, i, a llevant, s'aixeca una torre massissa de planta lleugerament trapezial i una mica atalussada. Les dues torres eren unides per panys de muralla.
Entre els anys 2010-2011 el conjunt monumental del castell fou restaurat i consolidat per tal de fer-lo visitable. Durant aquesta restauració es van portar a terme diverses intervencions arqueològiques que van permetre deixar a la vista bona part de les estructures que configuraven el castell i delimitar diferents fases constructives d'aquest, incloent-hi una ocupació de l'indret en l'edat del bronze.
Capella:
Des de la meitat de segle X ja s'esmenta la parròquia de Sant Esteve, que era al mateix edifici que la cel·la de Santa Creu depenent de Sant Cugat, sota mateix del castell, a l'indret de l'església anomenada avui Santa Maria de Cervelló. Hi ha una consagració del 1231 que es refereix a l'altar major de Sant Esteve que, malgrat que per la data correspondria millor a la capella del castell de Cervelló i no a la parròquia, hom sempre l'ha atribuïda a aquesta darrera.
invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&cons...
Descripció
El castell de Cervelló és documentat l'any 904, quan el comte Guifré Borrell, que hi residia, feu unes donacions al monestir de Sant Cugat. El 992, el castell fou venut pels fills del comte Borrell, Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol d'Urgell, a Ènnec Bonfill, que esdevingué senyor de Cervelló, la Palma, Torrelles de Llobregat, Vallirana i Olesa de Bonesvalls. El 1297 Guerau de Cervelló vengué al rei Jaume II la baronia. El 1309, el castell pervingué a la comtessa Sibil·la de Pallars, i el 1320 a Arnau Roger II de Pallars. Posteriorment retornà a la corona, que el 1390 el vengué a la ciutat de Barcelona. Passà després als Bellera, als Luna, als Ansa i a d'altres nobles llinatges. Al voltant de 1715, el castell ja era abandonat. Capella: Des de la meitat de segle X ja s'esmenta la parròquia de Sant Esteve, que era al mateix edifici que la cel·la de Santa Creu depenent de Sant Cugat, sota mateix del castell, a l'indret de l'església anomenada avui Santa Maria de Cervelló. Hi ha una consagració del 1231 que es refereix a l'altar major de Sant Esteve que, malgrat que per la data correspondria millor a la capella del castell de Cervelló i no a la parròquia, hom sempre l'ha atribuïda a aquesta darrera.
Capella:
A ponent del recinte jussà es troba la capella, un petit edifici rectangular, amb l'absis marcat només a l'interior per un parell d'arcosolis. La volta, tot i estar enderrocada, sembla que va ser apuntada, i a l'arrencament d'aquesta hi ha un a línia d'impostes en cavet. L'entrada era a ponent però avui dia hi ha un gran forat, a l'igual que a la paret de l'absis.L'aparell és de carreus grans, molt ben tallats, propi del romànic.
Amb la voluntat per part de l'Ajuntament de Cervelló de rehabilitar el castell i fer-lo visitable, es va encarregar el projecte arquitectònic a una empresa i es va obtenir part del finançament de l'obra del Ministeri de Foment.
L'any 2010 es va realitzar una intervenció arqueològica al recinte superior del castell, que va permetre localitzar un gran nivell d'enderroc. A l'àmbit D es va documentar una escala de tipus gòtic. Aquestes dues troballes són evidències de l'existència d'un pis superior. Finalment a l'àmbit B es va trobar un capitell i una mènsula.
L'any 2010 en el marc d'un projecte de restauració de la zona es va portar a terme una excavació arqueològica. El conjunt monumental està format pel castell, l'esglèsia, la necròpolis, i estructures d'habitació.
L'excavació del recinte superior del castell va proporcionar una seqüència estratifgràfica que, a la torre, ha assolit una potència de prop de 3m de profunditat mentre que al sector de ponent, la potència era d'entre 1 i 1'5m. Els estrats superiors corresponen a potents enderrocs que proporcionen informació sobre un possible pis superior.
L'enderroc ha proporcionat material datable del primer quart del segle XVIII per la qual cosa cal associar-lo a la Guerra de Successió, que n'hauria implicat la seva destrucció definitiva.
Els nivells d'amortització i/o abandonament van aportar materials associats a la primera meitat del s. XVII, ceràmica blava catalana i ceràmica decorada amb reflexos metàl·lics amb pinzell-pinta.
El nivell d'ús o paviments estava format per un nivell de rajols, i/o lloses de pedra. Fet que porta als investigadors a pensar en un enllosat de pedra en època gòtica. Per sota en alguns àmbits es va trobar un paviment de calç. El castell va sofrir modificacions i refiormes que, segurament, van esvorrar tota petjada estratigràfica anterior al segle XIV, però l'estudi dels paraments potser ajuda a donar llum a aquestes reformes i/o les seves cronologies.
Entre 2010 i 2011 es va realitzar la segona i tercera campanya d'excavació al castell que es centraren en l'actuació al recinte inferior del castell i les terrasses adjacents. Com a resultat es va documentar una primera ocupació de l'indret en el bronze inicial. També es documentaren diverses estructures del període altmedieval, així com un primer moment d'abandonament entorn del segle XV. Amb tot, el castell es tornà a ocupar, documentant reformes posteriors situades ja a partir del segle XVI. La destrucció del castell durant la guerra de successió ha quedat confirmat pels nivells d'enderroc i del material arqueològic associat a aquest. Durant aquesta intervenció s'ha efectuat a més una nova planimetria del castell.
L'any 2015 es va realitzar el control arqueològic del moviment de terres durant les obres per a la instal·lació de l'il·luminació del castell, el qual no va proporcionar restes arqueològiques.
Acte final del 4t concurs de clipmetratges de Mans Unides "El Teu Punt de Vista Pot Canviar El Mon". 16 d'abril de 2013
2023-07-12
L'alcaldessa de València, María José Catalá, participa en la recepció de directors d'administració del Sistema Nacions Unides presidida per de el secretari general adjunt del Departament de Suport Operacional, Atul Khare, i per la secretària general adjunta d'Estratègies, Polítiques i Conformitat de la Gestió, Catherine Pollard.
A 317 metres d'altitud, sobre el camí de l'Ordal, es troben les restes del castell de Cervelló i la seva capella. El castell consta de dos recintes, un de superior i un altre inferior. Al recinte jussà hi havia el barri del castell tancat per una muralla; aquí es conserven restes d'edificacions de difícil identificació, alguns dipòsits, una sala que conserva part d'una volta apuntada i una cisterna rodona buidada a la roca: és on devia estar el poblat. Al recinte sobirà hi ha una porta o poterna molt enderrocada, defensada per un mur amb contraforts, i les parets de la torre o baluard de ponent; es conserven, molt enderrocades, les parets de tramuntana, migdia i ponent, i, a llevant, s'aixeca una torre massissa de planta lleugerament trapezial i una mica atalussada. Les dues torres eren unides per panys de muralla.
Entre els anys 2010-2011 el conjunt monumental del castell fou restaurat i consolidat per tal de fer-lo visitable. Durant aquesta restauració es van portar a terme diverses intervencions arqueològiques que van permetre deixar a la vista bona part de les estructures que configuraven el castell i delimitar diferents fases constructives d'aquest, incloent-hi una ocupació de l'indret en l'edat del bronze.
Capella:
Des de la meitat de segle X ja s'esmenta la parròquia de Sant Esteve, que era al mateix edifici que la cel·la de Santa Creu depenent de Sant Cugat, sota mateix del castell, a l'indret de l'església anomenada avui Santa Maria de Cervelló. Hi ha una consagració del 1231 que es refereix a l'altar major de Sant Esteve que, malgrat que per la data correspondria millor a la capella del castell de Cervelló i no a la parròquia, hom sempre l'ha atribuïda a aquesta darrera.
invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&cons...
Descripció
El castell de Cervelló és documentat l'any 904, quan el comte Guifré Borrell, que hi residia, feu unes donacions al monestir de Sant Cugat. El 992, el castell fou venut pels fills del comte Borrell, Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol d'Urgell, a Ènnec Bonfill, que esdevingué senyor de Cervelló, la Palma, Torrelles de Llobregat, Vallirana i Olesa de Bonesvalls. El 1297 Guerau de Cervelló vengué al rei Jaume II la baronia. El 1309, el castell pervingué a la comtessa Sibil·la de Pallars, i el 1320 a Arnau Roger II de Pallars. Posteriorment retornà a la corona, que el 1390 el vengué a la ciutat de Barcelona. Passà després als Bellera, als Luna, als Ansa i a d'altres nobles llinatges. Al voltant de 1715, el castell ja era abandonat. Capella: Des de la meitat de segle X ja s'esmenta la parròquia de Sant Esteve, que era al mateix edifici que la cel·la de Santa Creu depenent de Sant Cugat, sota mateix del castell, a l'indret de l'església anomenada avui Santa Maria de Cervelló. Hi ha una consagració del 1231 que es refereix a l'altar major de Sant Esteve que, malgrat que per la data correspondria millor a la capella del castell de Cervelló i no a la parròquia, hom sempre l'ha atribuïda a aquesta darrera.
Capella:
A ponent del recinte jussà es troba la capella, un petit edifici rectangular, amb l'absis marcat només a l'interior per un parell d'arcosolis. La volta, tot i estar enderrocada, sembla que va ser apuntada, i a l'arrencament d'aquesta hi ha un a línia d'impostes en cavet. L'entrada era a ponent però avui dia hi ha un gran forat, a l'igual que a la paret de l'absis.L'aparell és de carreus grans, molt ben tallats, propi del romànic.
Amb la voluntat per part de l'Ajuntament de Cervelló de rehabilitar el castell i fer-lo visitable, es va encarregar el projecte arquitectònic a una empresa i es va obtenir part del finançament de l'obra del Ministeri de Foment.
L'any 2010 es va realitzar una intervenció arqueològica al recinte superior del castell, que va permetre localitzar un gran nivell d'enderroc. A l'àmbit D es va documentar una escala de tipus gòtic. Aquestes dues troballes són evidències de l'existència d'un pis superior. Finalment a l'àmbit B es va trobar un capitell i una mènsula.
L'any 2010 en el marc d'un projecte de restauració de la zona es va portar a terme una excavació arqueològica. El conjunt monumental està format pel castell, l'esglèsia, la necròpolis, i estructures d'habitació.
L'excavació del recinte superior del castell va proporcionar una seqüència estratifgràfica que, a la torre, ha assolit una potència de prop de 3m de profunditat mentre que al sector de ponent, la potència era d'entre 1 i 1'5m. Els estrats superiors corresponen a potents enderrocs que proporcionen informació sobre un possible pis superior.
L'enderroc ha proporcionat material datable del primer quart del segle XVIII per la qual cosa cal associar-lo a la Guerra de Successió, que n'hauria implicat la seva destrucció definitiva.
Els nivells d'amortització i/o abandonament van aportar materials associats a la primera meitat del s. XVII, ceràmica blava catalana i ceràmica decorada amb reflexos metàl·lics amb pinzell-pinta.
El nivell d'ús o paviments estava format per un nivell de rajols, i/o lloses de pedra. Fet que porta als investigadors a pensar en un enllosat de pedra en època gòtica. Per sota en alguns àmbits es va trobar un paviment de calç. El castell va sofrir modificacions i refiormes que, segurament, van esvorrar tota petjada estratigràfica anterior al segle XIV, però l'estudi dels paraments potser ajuda a donar llum a aquestes reformes i/o les seves cronologies.
Entre 2010 i 2011 es va realitzar la segona i tercera campanya d'excavació al castell que es centraren en l'actuació al recinte inferior del castell i les terrasses adjacents. Com a resultat es va documentar una primera ocupació de l'indret en el bronze inicial. També es documentaren diverses estructures del període altmedieval, així com un primer moment d'abandonament entorn del segle XV. Amb tot, el castell es tornà a ocupar, documentant reformes posteriors situades ja a partir del segle XVI. La destrucció del castell durant la guerra de successió ha quedat confirmat pels nivells d'enderroc i del material arqueològic associat a aquest. Durant aquesta intervenció s'ha efectuat a més una nova planimetria del castell.
L'any 2015 es va realitzar el control arqueològic del moviment de terres durant les obres per a la instal·lació de l'il·luminació del castell, el qual no va proporcionar restes arqueològiques.
Cristina Gallach, secretària general adjunta per a la Comunicació i Informació Pública de les Nacions Unides, va participar en una conversa sobre els reptes i desafiaments d’un món global, en un acte que va tenir lloc l'11 de novembre del 2016 a l’auditori del campus de la Ciutadella.
Empresa dedicada a la comercialización de alimentos. Para este cliente se han construido edificios en Salamanca, Monforte del Cid (Alicante), en Cáceres, Lanzarote, Tenerife y en Burgos, durante los años 2007, 2008, 2009 y 2010, haciendo un total aproximado de 22.000 m2. www.tekton.es/
2023-07-12
L'alcaldessa de València, María José Catalá, participa en la recepció de directors d'administració del Sistema Nacions Unides presidida per de el secretari general adjunt del Departament de Suport Operacional, Atul Khare, i per la secretària general adjunta d'Estratègies, Polítiques i Conformitat de la Gestió, Catherine Pollard.
Recull fotogràfic de l'acte final de Clipmetratges 2014 al CaixaForum Barcelona. Fotos realitzades per Yago Riera i Elena Señor.
Concert del Cor Carlit Gospel a la Basílica de Santa Maria del Pi a benefici de Mans Unides ONG. Es va celebrar el divendres 25 de novembre de 2016. Fotos d'Elena Señor i Gabriel Farré.
Recull fotogràfic de l'acte final de Clipmetratges 2014 al CaixaForum Barcelona. Fotos realitzades per Yago Riera i Elena Señor.
A 317 metres d'altitud, sobre el camí de l'Ordal, es troben les restes del castell de Cervelló i la seva capella. El castell consta de dos recintes, un de superior i un altre inferior. Al recinte jussà hi havia el barri del castell tancat per una muralla; aquí es conserven restes d'edificacions de difícil identificació, alguns dipòsits, una sala que conserva part d'una volta apuntada i una cisterna rodona buidada a la roca: és on devia estar el poblat. Al recinte sobirà hi ha una porta o poterna molt enderrocada, defensada per un mur amb contraforts, i les parets de la torre o baluard de ponent; es conserven, molt enderrocades, les parets de tramuntana, migdia i ponent, i, a llevant, s'aixeca una torre massissa de planta lleugerament trapezial i una mica atalussada. Les dues torres eren unides per panys de muralla.
Entre els anys 2010-2011 el conjunt monumental del castell fou restaurat i consolidat per tal de fer-lo visitable. Durant aquesta restauració es van portar a terme diverses intervencions arqueològiques que van permetre deixar a la vista bona part de les estructures que configuraven el castell i delimitar diferents fases constructives d'aquest, incloent-hi una ocupació de l'indret en l'edat del bronze.
Capella:
Des de la meitat de segle X ja s'esmenta la parròquia de Sant Esteve, que era al mateix edifici que la cel·la de Santa Creu depenent de Sant Cugat, sota mateix del castell, a l'indret de l'església anomenada avui Santa Maria de Cervelló. Hi ha una consagració del 1231 que es refereix a l'altar major de Sant Esteve que, malgrat que per la data correspondria millor a la capella del castell de Cervelló i no a la parròquia, hom sempre l'ha atribuïda a aquesta darrera.
invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&cons...
Descripció
El castell de Cervelló és documentat l'any 904, quan el comte Guifré Borrell, que hi residia, feu unes donacions al monestir de Sant Cugat. El 992, el castell fou venut pels fills del comte Borrell, Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol d'Urgell, a Ènnec Bonfill, que esdevingué senyor de Cervelló, la Palma, Torrelles de Llobregat, Vallirana i Olesa de Bonesvalls. El 1297 Guerau de Cervelló vengué al rei Jaume II la baronia. El 1309, el castell pervingué a la comtessa Sibil·la de Pallars, i el 1320 a Arnau Roger II de Pallars. Posteriorment retornà a la corona, que el 1390 el vengué a la ciutat de Barcelona. Passà després als Bellera, als Luna, als Ansa i a d'altres nobles llinatges. Al voltant de 1715, el castell ja era abandonat. Capella: Des de la meitat de segle X ja s'esmenta la parròquia de Sant Esteve, que era al mateix edifici que la cel·la de Santa Creu depenent de Sant Cugat, sota mateix del castell, a l'indret de l'església anomenada avui Santa Maria de Cervelló. Hi ha una consagració del 1231 que es refereix a l'altar major de Sant Esteve que, malgrat que per la data correspondria millor a la capella del castell de Cervelló i no a la parròquia, hom sempre l'ha atribuïda a aquesta darrera.
Capella:
A ponent del recinte jussà es troba la capella, un petit edifici rectangular, amb l'absis marcat només a l'interior per un parell d'arcosolis. La volta, tot i estar enderrocada, sembla que va ser apuntada, i a l'arrencament d'aquesta hi ha un a línia d'impostes en cavet. L'entrada era a ponent però avui dia hi ha un gran forat, a l'igual que a la paret de l'absis.L'aparell és de carreus grans, molt ben tallats, propi del romànic.
Amb la voluntat per part de l'Ajuntament de Cervelló de rehabilitar el castell i fer-lo visitable, es va encarregar el projecte arquitectònic a una empresa i es va obtenir part del finançament de l'obra del Ministeri de Foment.
L'any 2010 es va realitzar una intervenció arqueològica al recinte superior del castell, que va permetre localitzar un gran nivell d'enderroc. A l'àmbit D es va documentar una escala de tipus gòtic. Aquestes dues troballes són evidències de l'existència d'un pis superior. Finalment a l'àmbit B es va trobar un capitell i una mènsula.
L'any 2010 en el marc d'un projecte de restauració de la zona es va portar a terme una excavació arqueològica. El conjunt monumental està format pel castell, l'esglèsia, la necròpolis, i estructures d'habitació.
L'excavació del recinte superior del castell va proporcionar una seqüència estratifgràfica que, a la torre, ha assolit una potència de prop de 3m de profunditat mentre que al sector de ponent, la potència era d'entre 1 i 1'5m. Els estrats superiors corresponen a potents enderrocs que proporcionen informació sobre un possible pis superior.
L'enderroc ha proporcionat material datable del primer quart del segle XVIII per la qual cosa cal associar-lo a la Guerra de Successió, que n'hauria implicat la seva destrucció definitiva.
Els nivells d'amortització i/o abandonament van aportar materials associats a la primera meitat del s. XVII, ceràmica blava catalana i ceràmica decorada amb reflexos metàl·lics amb pinzell-pinta.
El nivell d'ús o paviments estava format per un nivell de rajols, i/o lloses de pedra. Fet que porta als investigadors a pensar en un enllosat de pedra en època gòtica. Per sota en alguns àmbits es va trobar un paviment de calç. El castell va sofrir modificacions i refiormes que, segurament, van esvorrar tota petjada estratigràfica anterior al segle XIV, però l'estudi dels paraments potser ajuda a donar llum a aquestes reformes i/o les seves cronologies.
Entre 2010 i 2011 es va realitzar la segona i tercera campanya d'excavació al castell que es centraren en l'actuació al recinte inferior del castell i les terrasses adjacents. Com a resultat es va documentar una primera ocupació de l'indret en el bronze inicial. També es documentaren diverses estructures del període altmedieval, així com un primer moment d'abandonament entorn del segle XV. Amb tot, el castell es tornà a ocupar, documentant reformes posteriors situades ja a partir del segle XVI. La destrucció del castell durant la guerra de successió ha quedat confirmat pels nivells d'enderroc i del material arqueològic associat a aquest. Durant aquesta intervenció s'ha efectuat a més una nova planimetria del castell.
L'any 2015 es va realitzar el control arqueològic del moviment de terres durant les obres per a la instal·lació de l'il·luminació del castell, el qual no va proporcionar restes arqueològiques.
Cristina Gallach, secretària general adjunta per a la Comunicació i Informació Pública de les Nacions Unides, va participar en una conversa sobre els reptes i desafiaments d’un món global, en un acte que va tenir lloc l'11 de novembre del 2016 a l’auditori del campus de la Ciutadella.
Empresa dedicada a la comercialización de alimentos. Para este cliente se han construido edificios en Salamanca, Monforte del Cid (Alicante), en Cáceres, Lanzarote, Tenerife y en Burgos, durante los años 2007, 2008, 2009 y 2010, haciendo un total aproximado de 22.000 m2. www.tekton.es/
Recull fotogràfic de l'acte final de Clipmetratges 2014 al CaixaForum Barcelona. Fotos realitzades per Yago Riera i Elena Señor.