View allAll Photos Tagged UNIDE
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC): tras el primer intento fallido realizado en septiembre y octubre de 2021, en febrero de 2023 se retomó la formación del personal para la puesta de nuevo en servicio del tren histórico del tipo 400, la famosa «Granota» (rana), que finalmente realizó su primer viaje público como tren histórico el 7 de mayo de 2023. Aquí lo vemos realizando la marcha de formación D601, de Les Planes a Terrassa Nacions Unides.
Este tren forma parte de una serie de 28 automotores eléctricos y 14 remolques intermedios, que fueron construidos por la empresa privada que operaba este ferrocarril (Ferrocarriles de Cataluña S.A., FCC) en sus talleres de Sarrià, entre los años 1943 y 1977. El tren histórico está formado por:
* El automotor de segunda clase 409. Fue construido como número 413 y puesto en servicio el 17 de marzo de 1973. Fue renumerado como 409 en 1998.
* El remolque intermedio de tercera clase 809. Fue construido como número 805 y puesto en servicio el 18 de agosto de 1949. Fue renumerado como 409 en 1998.
* El automotor de tercera clase 507. Fue puesto en servicio el 8 de junio de 1967.
Estos tres coches fueron restaurados en su estado original en 1998, realizando desde entonces numerosos trenes históricos públicos o privados. Fue retirado del servicio en 2013. En 2017, FGC decidió que volviera a circular, para lo que se realizaron unos trabajos de restauración y mejoras que finalizaron en 2019.
____________________________________________________
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC): after the first failed attempt made in September and October 2021, in February 2023 the training of personnel was resumed for the return to service of the heritage train of type 400, the famous "Granota" (frog), which finally completed its first public trip as a historic train on May 7, 2023. Here we see him doing the formation train D601, from Les Planes to Terrassa Nacions Unides.
This train is part of a series of 28 electric railcars and 14 intermediate trailers, which were built by the private company that operated this railway (Ferrocarriles de Cataluña S.A., FCC) in its workshops in Sarrià, between 1943 and 1977. The heritage train consists of:
* The 409 second class railcar. It was built as number 413 and entered service on March 17, 1973. It was renumbered as 409 in 1998.
* The 809 third class intermediate Trailer. It was built as number 805 and commissioned on August 18, 1949. It was renumbered 409 in 1998.
* The third class railcar 507. It was put into service on June 8, 1967.
These three cars were restored to their original condition in 1998, since then making numerous public or private heritage trains. It was withdrawn from service in 2013. In 2017, FGC decided to put it back into service, for which restoration and improvement work was carried out that ended in 2019.
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC): la UT 112.01 en el apeadero de Hospital General, realizando el tren D021 de la línea S1 del Metro del Vallès, de Barcelona Plaça Catalunya a Terrassa Nacions Unides. Forma parte de una serie de 22 UT construidas por CAF, GEC-Alsthom y ABB entre los años 1995 y 1996 (112.01 a 112.16) y en 2003 (112.17 a 112.22).
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC): the EMU 112.01 at the halt of Hospital General, working the train D021 of line S1 of the Metro del Vallès, from Barcelona Plaça Catalunya to Terrassa Nacions Unides. It is part of a series of 22 EMUs built by CAF, GEC-Alsthom and ABB between 1995 and 1996 (112.01 to 112.16) and in 2003 (112.17 to 112.22).
La pluja és precipitació en forma de gotes d'aigua líquida, de diàmetre superior a 0.5 mil·límetres, tot i que si és dispersa les gotes poden tenir una mida inferior. El diàmetre de cada gota de pluja pot arribar als 3 mil·límetres, i el diàmetre màxim de les gotes unides és de 7 mil·límetres.
Les gotes de pluja tenen el seu origen en els núvols, formats a partir de la condensació del vapor d'aigua present a l'atmosfera, a causa del refredament adiabàtic que experimenten les parcel·les d'aire ascendent, i cauen per efecte de la gravetat.
Es tracta d'un meteor que forma part del cicle de l'aigua, sent-ne un dels principals components, i és la responsable de dipositar la major part de l'aigua dolça del planeta. Depenent de les condicions meteorològiques i geogràfiques, es poden diferenciar diverses formes de pluja. La classificació de la pluja es pot fer segons la seva durada o intensitat, segons els mecanismes que l'originen, la seva distribució espacial o l'impacte causat sobre el terra, per citar alguns exemples. És possible classificar la mateixa pluja segons diferents criteris, de vegades depenent de la perspectiva de l'observador.
Les dues torres del port, és la imatge icònica de La Rochelle. Sembla que antigament estaven unides per un gran arc que tancava el port protegit.
fr.wikipedia.org/wiki/Vieux-Port_de_La_Rochelle
fr.wikipedia.org/wiki/Fichier:Les_tours_de_La_Rochelle_vu...
================================================
The two towers of La Rochelle are the most known image of this ancient french port. In the middle ages they were united by a huge arch, protecting the entrance to the inner harbour.
en.wikipedia.org/wiki/La_Rochelle
fr.wikipedia.org/wiki/Vieux-Port_de_La_Rochelle
fr.wikipedia.org/wiki/Fichier:Les_tours_de_La_Rochelle_vu...
Malgrat no s'esmenta en els fogatges, el cognom Flaquer el tenim documentat des de l'any 1357, i des de l'any 1527 es pot establir la continuïtat del cognom fins avui dia.
Can Flaquer és una masia de Samalús molt emmascarada per les reformes posteriors que en dificulten la seva atribució. Actualment presenta un cos principal de planta basilical, de tres crugies, en les que s'observa la planta, el pis, i les golfes al cos central. D'aquest nucli primigeni observem a la façana la porta amb llinda plana, finestres envoltades de carreus al primer pis i tres finestres de mig punt a les golfes. En una de les finestres del primer pis hi ha la data de 1830 amb el nom del propietari, Francisco Flaquer. En aquest cos principal s'hi afegiren edificacions annexes.
La casa conserva una fresquera al seu interior.
Del gran jardí en destaca una terrassa i l'entrada, obra de l'arquitecte Manuel Raspall. A la zona aterrassada hi trobem una balaustrada formada per dobles columnes coronades d'elements neoclàssics, i unides entre sí per bigues metàl·liques corvades. La zona de l'entrada a la finca està decorada amb una portalada amb elements vegetals i el nom de la casa inscrit, vigilat per una caseta.
El projecte de l'arquitecte Raspall era més complexe i comprenia la construcció d'un habitatge, que no s'arribà a construir.
La Torre Roja és una torre en ruïnes de Caldes de Montbui que consta d'una torre exterior de planta circular amb un diàmetre d'uns 10,5 metres i una alçada conservada 1,70 metres. Els murs tenen un gruix de 1,55 metres.
La base de fonamentació de la torre de guaita és feta amb carreus regulars que recorden tipològicament les construccions romanes. La part de la torre orientada cap a la plana de Caldes va ser construïda a base de pedres disposades formant un opus spicatum. En canvi, pel que fa a la part de la torre orientada cap a la muntanya, aquesta va ser construïda amb carreus més grans, i mesurant alguns d'ells entre 25 centímetres d'alçada per 105 centímetres. d'amplada. A l'interior d'aquesta torre n'hi ha una segona torre, igualment de planta circular, amb un diàmetre interior de 3,60 metres, i un gruix de fins a 1,90 metres. Actualment mesura 1,40 metres. Les pedres del mur, de 15 per 25 centímetres, estan unides amb morter de calç. Hi ha llocs on es poden observar restes de l'arrebossat de calç de la cara exterior de la construcció.
La llegenda de la Torre Roja és una llegenda que relata com un capità anomenat Guillem de Zaportella, valent de mena, un dia va ser recompensat. Guifré el Pelós, li va dir que triés una de les tres coses que li oferia en recompensa a la seva lleialtat: en primer lloc li oferia cinquanta almogàvers; en segon lloc, podia fer-lo senyor d'un castell, i per últim, li oferia l'oportunitat d'escollir entre els seus familiars, els sis més intrèpids, als quals Guifré els nomenaria cavallers amb la condició de que servissin al capità de Zaportella. Aquest últim tria la tercera opció. En arribar el dia de ser nomenats cavallers, el comte els feu jurar protecció als dèbils, orfes, i obediència al seu capità. Un cop acabada la cerimònia marxaren cap al seu campament, i abans d'arribar-hi es van topar amb uns nuvis. La núvia anava acompanyada de cinc donzelles. El capità va oferir a la núvia va oferir-li protecció i en regal de noses li donà una cinta d'or. Evidentment els cinc cavallers van fer el mateix amb les donzelles que acompanyaven a la núvia. En arribar el vespre, els cavallers, oblidant el jurament van anar al poble i varen agafar les donzelles i la núvia i les dugueren cap a una Torre damunt d'un turó de Caldes. El marit desesperat que tenia coneixement de la cinta d'or va córrer fins al capità Zaportella explicant-li el que havia passat. El capità aparegué en primer lloc, seguit del marit, el pare de la núvia i altres familiars de les donzelles. En entrar a la torre, va fer deslligar a les donzelles i ordenà que posessin sis ganxos al sostre amb sis cordes. Després demanà a les donzelles les lligacames per fer-ne sis nusos corredissos per penjar els sis cavallers. Malgrat la por, les donzelles van demanar al capità que els perdonés la vida. Guillem però no les va voler escoltar i preparà la sentencieu-ne dels cavallers demanà al capità que els permetés clavar-se una espasa al pit per no ser penjats com uns vulgars malfactors. El capità acceptà la súplica. Un cop morts, el terra de la torre, quedà banyada per la sang. A partir d'aquell moment la torre s'anomenà Torre Roja.
Veure ruta senderista a Wikiloc.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.
El Club Ferroviari de Terrassa va organitzar una visita a la nova estació de Terrassa Nacions Unides (Can Roca) i al dipòsit de trens que formen part del perllongament de FGC a Terrassa. Una obra espectacular que es preveu que es posi en servei l'estiu del 2015. A la foto, l'agulla bretelle situada passat la nova estació de Nacions Unides direcció el dipòsit de trens i els túnels bessons que caracteritzen tot el perllongament.
A view of a bretelle switch of the new FGC line in Terrassa from Terrassa Rambla to Can Roca.
El Paseo de la Isla és un passeig de tall romàntic que disposa d'una gran varietat botànica, així com de monuments. Es troba en la marge dreta del riu Arlanzón al seu pas per Burgos. El seu nom prové d'una antiga illa formada en el riu i és considerat un veritable jardí botànic.
Posseeix una longitud aproximada de 800 metres, en 120 metres d'amplada, s'estén des del pont de Malatos fins al pont de Castella. La riquesa arqueològica i la varietat d'arbrat, unides al disseny tant de passejades com de jardins, fan d'aquest parc un agradable recés i lloc de descans. El 2011, es va realitzar una rehabilitació total, que va incloure la reparació de monuments, millora dels jardins i de les zones de passeig, així com nou mobiliari urbà.
L'església de Nuestra Señora de la Llana, a la localitat burgalesa de Cerezo del Río Tirón, és datada entre els segles XI i XIII. La parròquia va ser tancada a la fi del segle XVIII, i l'edifici abandonat. D'ella procedeix la portada romànica que es troba al Paseo de la Isla de Burgos des de 1931, i que va ser recuperada l'any 1928 després d'una denúncia quan era a punt de ser embarcada rumb als Estats Units, marcades les seves pedres com màquines de cosir. Pitjor sort va córrer un baix relleu, espècie de timpà que representa l'Adoració dels Reis Mags, i que es troba al Cloisters de Nova York.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.
Sant Andreu
Sant Andreu d'Oristà és una església amb elements romànics, barrocs i neoclàssics d'Oristà (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
L'església de Sant Andreu centra el poble d'Oristà. Es tracta d'una construcció neoclàssica que conserva una antiga cripta romànica. Església d'una sola nau amb dos nivells parcialment superposats, arran del descobriment de la cripta. La nau, de considerables dimensions i poques obertures, és una construcció neoclàssica que deixa enrere les formes barroques. Va variar la seva orientació cap a l'oest degut al descobriment de la nau inferior. Cal destacar també un petit campanar de base quadrada amb 8 obertures, dos per cada costat, adossat damunt la nau.[1]
No és clar que l'anomenada cripta de Sant Andreu fos realment una cripta, és possible que originalment fos una tribuna, tot i que caldria estudiar-ho. L'espai és de planta rectangular i està situada sota el nivell del terra actual de l'església. Té tres naus separades per dues rengleres de columnes, unides entre si per arcs de mig punt i formant trams de volta d'aresta. Sols una de les actuals sis columnes és original, junt amb les adossades al mur de llevant. Una escala tapiada al mur de tramuntana és l'únic testimoni de l'antic accés. Als murs de la cripta on no hi ha columnes adossades, hi ha finestres de doble esqueixada, que foren afegides a l'última restauració.[1]
Història
La noticia més antiga que es conserva és del 27 de febrer del 923 arràn d'una venda de vinyes que es trobaven dins la finca de l'església. També per una venda de vinyes apareix documentada com a parròquia el 31 de maig de 942, funció que es confirma en la notícia que dona la restauració de la canònica de Vic el 957. En diverses visites de bisbes vigatans apareixen anomenats els diferents altars el 1358, el 1581 es mana refer la teulada. El 1589 es dona per primera vegada notícia de la cripta, notícia que detalla el 1666 el bisbe Antoni Pascual. El 1775 comencen les notícies d'una nova església. El bisbe Veyan manà aterrar la part antiga del cor i possiblement soterrar la cripta. El 1969, a partir de les descripcions, es va descobrir la cripta, que fou restaurada amb participació de la Diputació de Barcelona i recursos locals.[1]
London is the capital city of England and the United Kingdom. It is the most populous region, urban zone and metropolitan area in the United Kingdom. Standing on the River Thames, London has been a major settlement for two millennia, its history going back to its founding by the Romans, who named it Londinium. London's ancient core, the City of London, largely retains its 1.12-square-mile (2.9 km2) mediaeval boundaries and in 2011 had a resident population of 7,375, making it the smallest city in England. Since at least the 19th century, the term London has also referred to the metropolis developed around this core. The bulk of this conurbation forms the London region and the Greater London administrative area, governed by the Mayor of London and the London Assembly.
London is a leading global city, with strengths in the arts, commerce, education, entertainment, fashion, finance, healthcare, media, professional services, research and development, tourism and transport all contributing to its prominence. It is one of the world's leading financial centres and has the fifth-or sixth-largest metropolitan area GDP in the world depending on measurement. London is a world cultural capital. It is the world's most-visited city as measured by international arrivals and has the world's largest city airport system measured by passenger traffic. London's 43 universities form the largest concentration of higher education in Europe. In 2012, London became the first city to host the modern Summer Olympic Games three times.
London has a diverse range of peoples and cultures, and more than 300 languages are spoken within its boundaries. London had an official population of 8,308,369 in 2012, making it the most populous municipality in the European Union, and accounting for 12.5% of the UK population. The Greater London Urban Area is the second-largest in the EU with a population of 9,787,426 according to the 2011 census. The London metropolitan area is the largest in the EU with a total population of 13,614,409, while the Greater London Authority puts the population of London metropolitan region at 21 million. London had the largest population of any city in the world from around 1831 to 1925.
London contains four World Heritage Sites: the Tower of London; Kew Gardens; the site comprising the Palace of Westminster, Westminster Abbey, and St Margaret's Church; and the historic settlement of Greenwich (in which the Royal Observatory, Greenwich marks the Prime Meridian, 0° longitude, and GMT). Other famous landmarks include Buckingham Palace, the London Eye, Piccadilly Circus, St Paul's Cathedral, Tower Bridge, Trafalgar Square, and The Shard.
London is home to numerous museums, galleries, libraries, sporting events and other cultural institutions, including the British Museum, National Gallery, Tate Modern, British Library and 40 West End theatres. The London Underground is the oldest underground railway network in the world.
Londres és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa. Està situada al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mànega, que separa el Regne Unit de França. Al nord hi ha els comtats de Essex i Hertfordshire, a l'oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.
Londres està format per la City i 32 municipis. El cor de la ciutat, l'antiga City de Londres, encara manté els seus límits medievals, però des del segle XIX el terme Londres també es refereix al total de la metròpoli que s'ha desenvolupat al voltant. L'actual connurbació forma la regió de Londres i l'àrea administrativa del Gran Londres. Avui dia la City és una petita part de Londres, exactament de 2'6 km², però que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d'Anglaterra, mentre que els 32 municipis de Londres formen part del Comtat cerimonial d'Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 municipis tenen estatus especials, Westminster té estatus de ciutat, el municipi de Kingston upon Thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de municipi Reial.
La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues parts. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, d'estil neogòtic.
Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals, i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals. A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l'Abadia de Westminster i l'església de Santa Margarita; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins botànics Reials, Kew. La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s'ha vist incrementada a causa del creixement econòmic
Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i s'hi parlen més de 300 llengües. El 2011 la població oficial era de 8.174.100, dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea. i l'àrea metropolitana s'estima que té una població d'entre 12 i 14 milions. Londres ha estat la seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2012.
Els principals aeroports de Londres són els de Heathrow, Gatwick i Stansted. També hi ha altres aeroports menors, com el de la City, el de Luton i el de Southend.
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC): tras el primer intento fallido realizado en septiembre y octubre de 2021, en febrero de 2023 se ha retomado la formación del personal para la puesta de nuevo en servicio del tren histórico del tipo 400, la famosa «Granota» (rana), que está previsto que vuelva a prestar servicios turísticos regulares en la línea Barcelona-Vallès en breve. Aquí lo vemos realizando la marcha de formación D602, de Terrassa Nacions Unides a Les Planes.
Este tren forma parte de una serie de 28 automotores eléctricos y 14 remolques intermedios, que fueron construidos por la empresa privada que operaba este ferrocarril (Ferrocarriles de Cataluña S.A., FCC) en sus talleres de Sarrià, entre los años 1943 y 1977. El tren histórico está formado por:
* El automotor de segunda clase 409. Fue construido como número 413 y puesto en servicio el 17 de marzo de 1973. Fue renumerado como 409 en 1998.
* El remolque intermedio de tercera clase 809. Fue construido como número 805 y puesto en servicio el 18 de agosto de 1949. Fue renumerado como 409 en 1998.
* El automotor de tercera clase 507. Fue puesto en servicio el 8 de junio de 1967.
Estos tres coches fueron restaurados en su estado original en 1998, realizando desde entonces numerosos trenes históricos públicos o privados. Fue retirado del servicio en 2013. En 2017, FGC decidió que volviera a circular, para lo que se realizaron unos trabajos de restauración y mejoras que finalizaron en 2019.
____________________________________________________
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC): after the first unsuccessful attempt in September and October 2021, in February 2023 the training of personnel was resumed for the return to service of the heritage type 400 train, the famous "Granota" (frog), which is scheduled to to resume regular tourist services on the Barcelona-Vallès line shortly. Here we see him doing the formation train DH602, from Terrassa Nacions Unides to Les Planes.
This train is part of a series of 28 electric railcars and 14 intermediate trailers, which were built by the private company that operated this railway (Ferrocarriles de Cataluña S.A., FCC) in its workshops in Sarrià, between 1943 and 1977. The heritage train consists of:
* The 409 second class railcar. It was built as number 413 and entered service on March 17, 1973. It was renumbered as 409 in 1998.
* The 809 third class intermediate Trailer. It was built as number 805 and commissioned on August 18, 1949. It was renumbered 409 in 1998.
* The third class railcar 507. It was put into service on June 8, 1967.
These three cars were restored to their original condition in 1998, since then making numerous public or private heritage trains. It was withdrawn from service in 2013. In 2017, FGC decided to put it back into service, for which restoration and improvement work was carried out that ended in 2019.
Falten només 2 dies perquè el perllongament de la línia Barcelona-Vallès dels FGC entri en servei (29/7/15). Ahir diumenge 26/7 el Club Ferroviari de Terrassa va poder visitar les noves instal·lacions. A més de les 3 estacions vam poder arribar fins al dipòsit de trens de Can Roca, que en aquell moment acollia 7 unitats de tren entre les seves 4 vies, que vam omplir amb el nostre tren especial des de Terrassa Nacions Unides, ja que la capacitat màxima de trens és de 8 unitats.
Faltan solo 2 días para que la prolongación de la línea Barcelona-Vallès de los FGC entre en servicio (29/7/15). Ayer domingo 26/7 el Club Ferroviari de Terrassa pudo visitar las nuevas instalaciones. Además de las 3 estaciones pudimos llegar hasta el depósito de trenes de Can Roca, que en aquel momento acogía 7 unidades de tren entre sus 4 vías, que llenamos con nuestro tren especial desde Terrassa Nacions Unides, ya que la capacidad máxima de trenes es de 8 unidades.
Two days are missing for the opening of the new extension of the Barcelona-Vallès line of Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). The new depot of Can Roca (Terrassa, Barcelona) placed at the end of this extension can be seen on the photo. This depot has 4 platforms, with a capacity of 8 trains.
La 113.07 en el viatge en règim de proves de presentació del perllongament de la línia Barcelona-Vallès dels FGC a la nova estació final de línia de Terrassa Nacions Unides. Les obres han consistit en la construcció d’un nou tram de doble túnel de 4 quilòmetres des de l’estació de Terrassa Rambla fins al nord de la ciutat i de tres noves estacions: Vallparadís Universitat, Terrassa Estació del Nord (correspondència amb Rodalies línies R4 i R12) i Terrassa Nacions Unides. La xarxa d’FGC a Terrassa sumarà 5,5 milions de viatgers/any i suposarà per al Metro del Vallès 3 milions d’usuaris nous. El dimecres 29 de juliol de 2015 entra en servei comercial. Més informació: www.trenscat.com/metrovalles/circesp150710_ct.html
La 113.07 en el viaje en régimen de pruebas de presentación de la prolongación de la línea Barcelona-Vallès de los FGC en la nueva estación final de línea de Terrassa Nacions Unides. Las obras han consistido en la construcción de un nuevo tramo de doble túnel de 4 km desde la estación de Terrassa Rambla hasta el norte de la ciudad y de tres nuevas estaciones: Vallparadís Universitat, Terrassa Estació del Nord (correspondencia con Rodalies líneas R4 y R12) y Terrassa Nacions Unides. La red de FGC en Terrassa sumará 5,5 millones de viajeros/año y supondrá para el Metro del Vallès 3 millones de usuarios nuevos. El miércoles 29 de julio de 2015 entra en servicio comercial. Más información: www.trenscat.com/metrovalles/circesp150710_ct.html
The 113.07 EMU of Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) on the trip of presentation of the 4 km extension of the line from Terrassa Rambla to Terrassa Nacions Unides (Barcelona), with 3 new stations. The commercial service is going to start on July 29th.
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC): durante el mes de abril se han realizado varios viajes de formación del tren histórico «Granota», previos a su circulación regular durante algunos domingos del año 2024. Aquí lo vemos en la vía 4 de la estación de Les Planes, tras haber llegado procedente de Rubí y antes de volver a salir hacia Terrassa Nacions Unides.
Este tren forma parte de una serie de 28 automotores eléctricos y 14 remolques intermedios, que fueron construidos por la empresa privada que operaba este ferrocarril (Ferrocarriles de Cataluña S.A., FCC) en sus talleres de Sarrià, entre los años 1943 y 1977. El tren histórico está formado por:
* El automotor de segunda clase 409. Fue construido como número 413 y puesto en servicio el 17 de marzo de 1973. Fue renumerado como 409 en 1998.
* El remolque intermedio de tercera clase 809. Fue construido como número 805 y puesto en servicio el 18 de agosto de 1949. Fue renumerado como 409 en 1998.
* El automotor de tercera clase 507. Fue puesto en servicio el 8 de junio de 1967.
Estos tres coches fueron restaurados en su estado original en 1998, realizando desde entonces numerosos trenes históricos públicos o privados. Fue retirado del servicio en 2013. En 2017, FGC decidió que volviera a circular, para lo que se realizaron unos trabajos de restauración y mejoras que finalizaron en 2019. Fue de nuevo puesto en servicio el 7 de mayo de 2023.
____________________________________________________
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC): during the month of April, several training trips of the historic train "Granota" were made, prior to its regular service on some Sundays in 2024. Here we see it on track 4 of the Les Planes station, after having arrived from Rubí and before leaving again for Terrassa Nacions Unides.
This train is part of a series of 28 electric railcars and 14 intermediate trailers, which were built by the private company that operated this railway (Ferrocarriles de Cataluña S.A., FCC) in its workshops in Sarrià, between 1943 and 1977. The heritage train consists of:
* The 409 second class railcar. It was built as number 413 and entered service on March 17, 1973. It was renumbered as 409 in 1998.
* The 809 third class intermediate Trailer. It was built as number 805 and commissioned on August 18, 1949. It was renumbered 409 in 1998.
* The third class railcar 507. It was put into service on June 8, 1967.
These three cars were restored to their original condition in 1998, since then making numerous public or private heritage trains. It was withdrawn from service in 2013. In 2017, FGC decided to put it back into service, for which restoration and improvement work was carried out that ended in 2019. It was recommissioned on May 7, 2023.
London is the capital city of England and the United Kingdom. It is the most populous region, urban zone and metropolitan area in the United Kingdom. Standing on the River Thames, London has been a major settlement for two millennia, its history going back to its founding by the Romans, who named it Londinium. London's ancient core, the City of London, largely retains its 1.12-square-mile (2.9 km2) mediaeval boundaries and in 2011 had a resident population of 7,375, making it the smallest city in England. Since at least the 19th century, the term London has also referred to the metropolis developed around this core. The bulk of this conurbation forms the London region and the Greater London administrative area, governed by the Mayor of London and the London Assembly.
London is a leading global city, with strengths in the arts, commerce, education, entertainment, fashion, finance, healthcare, media, professional services, research and development, tourism and transport all contributing to its prominence. It is one of the world's leading financial centres and has the fifth-or sixth-largest metropolitan area GDP in the world depending on measurement. London is a world cultural capital. It is the world's most-visited city as measured by international arrivals and has the world's largest city airport system measured by passenger traffic. London's 43 universities form the largest concentration of higher education in Europe. In 2012, London became the first city to host the modern Summer Olympic Games three times.
London has a diverse range of peoples and cultures, and more than 300 languages are spoken within its boundaries. London had an official population of 8,308,369 in 2012, making it the most populous municipality in the European Union, and accounting for 12.5% of the UK population. The Greater London Urban Area is the second-largest in the EU with a population of 9,787,426 according to the 2011 census. The London metropolitan area is the largest in the EU with a total population of 13,614,409, while the Greater London Authority puts the population of London metropolitan region at 21 million. London had the largest population of any city in the world from around 1831 to 1925.
London contains four World Heritage Sites: the Tower of London; Kew Gardens; the site comprising the Palace of Westminster, Westminster Abbey, and St Margaret's Church; and the historic settlement of Greenwich (in which the Royal Observatory, Greenwich marks the Prime Meridian, 0° longitude, and GMT). Other famous landmarks include Buckingham Palace, the London Eye, Piccadilly Circus, St Paul's Cathedral, Tower Bridge, Trafalgar Square, and The Shard.
London is home to numerous museums, galleries, libraries, sporting events and other cultural institutions, including the British Museum, National Gallery, Tate Modern, British Library and 40 West End theatres. The London Underground is the oldest underground railway network in the world.
Londres és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa. Està situada al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mànega, que separa el Regne Unit de França. Al nord hi ha els comtats de Essex i Hertfordshire, a l'oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.
Londres està format per la City i 32 municipis. El cor de la ciutat, l'antiga City de Londres, encara manté els seus límits medievals, però des del segle XIX el terme Londres també es refereix al total de la metròpoli que s'ha desenvolupat al voltant. L'actual connurbació forma la regió de Londres i l'àrea administrativa del Gran Londres. Avui dia la City és una petita part de Londres, exactament de 2'6 km², però que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d'Anglaterra, mentre que els 32 municipis de Londres formen part del Comtat cerimonial d'Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 municipis tenen estatus especials, Westminster té estatus de ciutat, el municipi de Kingston upon Thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de municipi Reial.
La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues parts. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, d'estil neogòtic.
Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals, i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals. A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l'Abadia de Westminster i l'església de Santa Margarita; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins botànics Reials, Kew. La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s'ha vist incrementada a causa del creixement econòmic
Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i s'hi parlen més de 300 llengües. El 2011 la població oficial era de 8.174.100, dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea. i l'àrea metropolitana s'estima que té una població d'entre 12 i 14 milions. Londres ha estat la seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2012.
Els principals aeroports de Londres són els de Heathrow, Gatwick i Stansted. També hi ha altres aeroports menors, com el de la City, el de Luton i el de Southend.
El tren històric de FGC 400 "Granota" 507-809-409 en el seu primer cap de setmana de formació de maquinistes a la via 2 de Terrassa Estació del Nord. Aquesta va ser de les primeres vegades que es podia veure la "Granota" pel perllongament de Terrassa Rambla a Nacions Unides en horari comercial.
El tren histórico de FGC 400 "Rana" 507-809-409 en su primer fin de semana de formación de maquinistas en la vía 2 de Terrassa Estació del Nord. Esta fue de las primeras veces que pudo verse una "Rana" por la prolongación de FGC entre Terrassa Rambla y Nacions Unides en horario comercial.
The heritage train 400 of FGC, nicknamed frog, 507-809-409 on the first weekend of driver's training on platform 2 of Terrassa Estació del Nord station.
London is the capital city of England and the United Kingdom. It is the most populous region, urban zone and metropolitan area in the United Kingdom. Standing on the River Thames, London has been a major settlement for two millennia, its history going back to its founding by the Romans, who named it Londinium. London's ancient core, the City of London, largely retains its 1.12-square-mile (2.9 km2) mediaeval boundaries and in 2011 had a resident population of 7,375, making it the smallest city in England. Since at least the 19th century, the term London has also referred to the metropolis developed around this core. The bulk of this conurbation forms the London region and the Greater London administrative area, governed by the Mayor of London and the London Assembly.
London is a leading global city, with strengths in the arts, commerce, education, entertainment, fashion, finance, healthcare, media, professional services, research and development, tourism and transport all contributing to its prominence. It is one of the world's leading financial centres and has the fifth-or sixth-largest metropolitan area GDP in the world depending on measurement. London is a world cultural capital. It is the world's most-visited city as measured by international arrivals and has the world's largest city airport system measured by passenger traffic. London's 43 universities form the largest concentration of higher education in Europe. In 2012, London became the first city to host the modern Summer Olympic Games three times.
London has a diverse range of peoples and cultures, and more than 300 languages are spoken within its boundaries. London had an official population of 8,308,369 in 2012, making it the most populous municipality in the European Union, and accounting for 12.5% of the UK population. The Greater London Urban Area is the second-largest in the EU with a population of 9,787,426 according to the 2011 census. The London metropolitan area is the largest in the EU with a total population of 13,614,409, while the Greater London Authority puts the population of London metropolitan region at 21 million. London had the largest population of any city in the world from around 1831 to 1925.
London contains four World Heritage Sites: the Tower of London; Kew Gardens; the site comprising the Palace of Westminster, Westminster Abbey, and St Margaret's Church; and the historic settlement of Greenwich (in which the Royal Observatory, Greenwich marks the Prime Meridian, 0° longitude, and GMT). Other famous landmarks include Buckingham Palace, the London Eye, Piccadilly Circus, St Paul's Cathedral, Tower Bridge, Trafalgar Square, and The Shard.
London is home to numerous museums, galleries, libraries, sporting events and other cultural institutions, including the British Museum, National Gallery, Tate Modern, British Library and 40 West End theatres. The London Underground is the oldest underground railway network in the world.
Londres és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa. Està situada al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mànega, que separa el Regne Unit de França. Al nord hi ha els comtats de Essex i Hertfordshire, a l'oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.
Londres està format per la City i 32 municipis. El cor de la ciutat, l'antiga City de Londres, encara manté els seus límits medievals, però des del segle XIX el terme Londres també es refereix al total de la metròpoli que s'ha desenvolupat al voltant. L'actual connurbació forma la regió de Londres i l'àrea administrativa del Gran Londres. Avui dia la City és una petita part de Londres, exactament de 2'6 km², però que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d'Anglaterra, mentre que els 32 municipis de Londres formen part del Comtat cerimonial d'Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 municipis tenen estatus especials, Westminster té estatus de ciutat, el municipi de Kingston upon Thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de municipi Reial.
La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues parts. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, d'estil neogòtic.
Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals, i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals. A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l'Abadia de Westminster i l'església de Santa Margarita; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins botànics Reials, Kew. La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s'ha vist incrementada a causa del creixement econòmic
Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i s'hi parlen més de 300 llengües. El 2011 la població oficial era de 8.174.100, dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea. i l'àrea metropolitana s'estima que té una població d'entre 12 i 14 milions. Londres ha estat la seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2012.
Els principals aeroports de Londres són els de Heathrow, Gatwick i Stansted. També hi ha altres aeroports menors, com el de la City, el de Luton i el de Southend.
London is the capital city of England and the United Kingdom. It is the most populous region, urban zone and metropolitan area in the United Kingdom. Standing on the River Thames, London has been a major settlement for two millennia, its history going back to its founding by the Romans, who named it Londinium. London's ancient core, the City of London, largely retains its 1.12-square-mile (2.9 km2) mediaeval boundaries and in 2011 had a resident population of 7,375, making it the smallest city in England. Since at least the 19th century, the term London has also referred to the metropolis developed around this core. The bulk of this conurbation forms the London region and the Greater London administrative area, governed by the Mayor of London and the London Assembly.
London is a leading global city, with strengths in the arts, commerce, education, entertainment, fashion, finance, healthcare, media, professional services, research and development, tourism and transport all contributing to its prominence. It is one of the world's leading financial centres and has the fifth-or sixth-largest metropolitan area GDP in the world depending on measurement. London is a world cultural capital. It is the world's most-visited city as measured by international arrivals and has the world's largest city airport system measured by passenger traffic. London's 43 universities form the largest concentration of higher education in Europe. In 2012, London became the first city to host the modern Summer Olympic Games three times.
London has a diverse range of peoples and cultures, and more than 300 languages are spoken within its boundaries. London had an official population of 8,308,369 in 2012, making it the most populous municipality in the European Union, and accounting for 12.5% of the UK population. The Greater London Urban Area is the second-largest in the EU with a population of 9,787,426 according to the 2011 census. The London metropolitan area is the largest in the EU with a total population of 13,614,409, while the Greater London Authority puts the population of London metropolitan region at 21 million. London had the largest population of any city in the world from around 1831 to 1925.
London contains four World Heritage Sites: the Tower of London; Kew Gardens; the site comprising the Palace of Westminster, Westminster Abbey, and St Margaret's Church; and the historic settlement of Greenwich (in which the Royal Observatory, Greenwich marks the Prime Meridian, 0° longitude, and GMT). Other famous landmarks include Buckingham Palace, the London Eye, Piccadilly Circus, St Paul's Cathedral, Tower Bridge, Trafalgar Square, and The Shard.
London is home to numerous museums, galleries, libraries, sporting events and other cultural institutions, including the British Museum, National Gallery, Tate Modern, British Library and 40 West End theatres. The London Underground is the oldest underground railway network in the world.
Londres és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa. Està situada al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mànega, que separa el Regne Unit de França. Al nord hi ha els comtats de Essex i Hertfordshire, a l'oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.
Londres està format per la City i 32 municipis. El cor de la ciutat, l'antiga City de Londres, encara manté els seus límits medievals, però des del segle XIX el terme Londres també es refereix al total de la metròpoli que s'ha desenvolupat al voltant. L'actual connurbació forma la regió de Londres i l'àrea administrativa del Gran Londres. Avui dia la City és una petita part de Londres, exactament de 2'6 km², però que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d'Anglaterra, mentre que els 32 municipis de Londres formen part del Comtat cerimonial d'Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 municipis tenen estatus especials, Westminster té estatus de ciutat, el municipi de Kingston upon Thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de municipi Reial.
La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues parts. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, d'estil neogòtic.
Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals, i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals. A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l'Abadia de Westminster i l'església de Santa Margarita; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins botànics Reials, Kew. La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s'ha vist incrementada a causa del creixement econòmic
Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i s'hi parlen més de 300 llengües. El 2011 la població oficial era de 8.174.100, dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea. i l'àrea metropolitana s'estima que té una població d'entre 12 i 14 milions. Londres ha estat la seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2012.
Els principals aeroports de Londres són els de Heathrow, Gatwick i Stansted. També hi ha altres aeroports menors, com el de la City, el de Luton i el de Southend.
El castell d'Os és un castell termenat situat damunt del poble d'Os de Balaguer, al cim d'un turó que controlava la part alta de la vall del riu Farfanya.
D'origen àrab, es documenta l'any 1036 en les afrontacions del castell de Santa Linya i el 1063 en la delimitació territorial del castell de Canelles quan aquest fou donat pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I a la seva esposa Almodis. El 1105, però, en un pacte entre el tutor d'Ermengol VI d'Urgell i el comte de Barcelona Ramon Berenguer III, s'esmenten diversos llocs que havien d'ésser conquerits als àrabs, estratègics i de difícil conquesta, entre els quals la fortalesa d'Os, una de les més importants de l'Alta Noguera.
El castell d'Os fou conquerit vers l'any 1116 pel comte Ermengol VI d'Urgell i el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera. Ermengol subscrigué una convinença amb el vescomte d'Àger donant-li el castell amb totes les seves pertinences, domini, potestat i ajut en cas d'atac pels àrabs, per rescabalar-lo de les despeses fetes pel vescomte en la conquesta d'Os. L'any 1116, el vescomte d'Àger feia donació de l'església del castell d'Os a l'abadia d'Àger, amb primícies, rèdits i delme. Segons una acta testamentària datada l'any 1158, el castell fou infeudat a la família Berenguer d'Àger.
El 1167, en el testament del comte Ermengol VII d'Urgell consta que llegà al seu fill i successor el castell d'Os. Posteriorment, en el segle XIII, es documenten les disputes entre els Cabrera, vescomtes d'Àger i els comtes d'Urgell per la potestat de diversos dominis, entre els quals el castell d'Os amb intervenció, a vegades de la corona.
En els fogatjaments del segle XIV, Os, amb 54 focs, consta que era del comte d'Urgell. Mort Martí l'Humà, el 1410, Jaume II d'Urgell, pretendent a la corona, donà a la seva germana Elionor el castell d'Os però el nou rei, Ferran d'Antequera, es quedà amb els béns d'Elionor i cedí el castell en franc alou al cavaller Joan Vivot (1415).
El 1553, era senyora d'Os Montserrat de Siscar i a l'inici del segle XVII ho eren Ramon de Siscar i Gravolosa i Isabel de Siscar i Saportell i el 1638, llur fill Ramon. La senyoria del lloc i castell d'Os continuà sota el domini d'aquest llinatge fins a la desamortització del segle XIX.
En les restes del castell es poden veure tres moments constructius. Primer, es construí un gran recinte conservat en part. En un segon moment, en època gòtica, s'edificà un casal a l'angle nord-est. Finalment, en època moderna, s'amplià el casal i s'hi féu la capella de Santa Bàrbara. El recinte és de planta trapezoïdal de 50 metres de llarg (est i oest) 75 metres el costat nord i 50 el costat sud. El gruix del mur oscil·la entre 210 centímetres a l'est i 100 centímetres el costat oest. En alguns llocs el mur té una alçada de 9 metres. L'aparell és de pedres petites poc treballades però arrenglerades en filades i unides amb morter. Es conserva sencer el costat sud. La façana est també ha pervingut sencera però amb reconstruccions. El costat nord fou refet en part i del costat oest només s'endevinen unes filades.
Un dels aspectes constructius més interessants són les diverses bestorres. N'hi ha una de molt ben conservada a la banda sud. Té una amplada interior de 3,6 metres i un gruix de paret de només 85 centímetres. Al costat est s'endevinen les escales per pujar al camí de ronda. A la meitat de la paret oest hi hauria una altra bestorre. La més ben acabada es troba a l'angle nord-est al costat de la porta. Els 2 metres inferiors són fets amb carreus grans, ben escairats i arrenglerats, col·locats a trencajunt. A Baix hi ha un basament. Damunt la zona de carreus una motllura longitudinal. Per damunt, uns 5 m d'aparell molt irregular i per sobre uns metres afegits en època moderna.
Hi havia segurament un mur que dividia el recinte de nord a sud del qual en veiem actualment uns 15 m, d'un gruix de 120 centímetres. Sembla doncs que en l'alta edat mitjana hi havia un recinte ampli.
La datació és difícil. Si fos situat en la Catalunya Vella, es consideraria una construcció tardana (segle XIII o XIV). Però els següents fets fan pensar en un més que probable origen islàmic. L'any 1116 hi ha documentat un castell musulmà important. L'aparell constructiu d'alguns sectors, amb molt de morter fet segurament amb una espècie d'encofrat seria d'origen andalusí. L'aparell tan acurat de la bestorre del nord-est, coronat amb motllura. I el més remarcable, les diverses torres de flanqueig semicirculars mentre a Europa, almenys fins al segle XII el normal eren els llenços de muralla llisos. Una fortalesa important que es pot relacionar amb d'altres situades més al sud, com el castell de Castelló de Farfanya.
És un monument declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
La 115.06 de FGC sortint del túnel urbà de Terrassa amb un servei S1 de Terrassa Nacions Unides a Barcelona Pl. Catalunya. Les obres de reparació de mur caigut el passat desembre estan pràcticament acabades i amb els dos carrils d'entrada a la ciutat des de l'autopista restablerts.
La 115.06 de FGC saliendo del túnel urbano de Terrassa con un servicio S1 de Terrassa Nacions Unides a Barcelona Pl. Catalunya. Las obras de reparación del muro caído el pasado diciembre están prácticamente acabadas y con los dos carriles de entrada a la ciudad desde la autopista restablecidos.
The 115.06 EMU of FGC leaving the urban tunnel of Terrassa with a S1 line service from Terrassa Nacions Unides to Barcelona Pl. Catalunya.
Entre l'any 2000 i 2002 és van transformar 14 locomotores de la série 269.0 amb transmissions monoreductores a 100 km/h. És van destinar a la UN de Cargas. A la fotografia veiem la 269.802 (ex-269.021, CAF 1974) estacionada a Montcada Bifurcació al capdavant d'una llarga composició. Durant l'any 2003 les locomotores 269.800 van ser unides en parelles formant la serie 269.850. La 269.802 forma part actualment de la 269.851, en servei actualment per a Low Cost Rail.
Les unitats 112.20 i 112.14 d'FGC fan encreuament a l'estació de les Fonts, les dues amb serveis de la línia S1, una cap a Terrassa Nacions Unides i l'altra cap a Barcelona Plaça Catalunya.
Las unidades 112.20 y 112.14 de FGC cruzandose en la estación de Les Fonts, las dos con servicio S1, una hacia Terrassa Nacions Unides y otra hacia Barcelona Plaça Catalunya.
Two 112 EMUs of FGC at Les Fonts station, with S1 line services to Terrassa and Barcelona.
És una casa de tres plantes situada a la cantonada de la plaça de l'església amb la intersecció del carrer de l'església. Els murs de la planta baixa es troben formats per pedres irregulars unides amb morter mentre que els murs superiors estan arrebossats amb calç. La part de la cantonada de la casa està reforçada per unes pedres ben tallades formant l'angle dels carrers. Aquestes pedres actuen com a reforç pel pas dels carruatges i animals domèstics. La porta d'accés adopta una solució arquitectònica arquitravada senzilla, amb una voluminosa llinda superior on es conserva una aclaridora inscripció: "Casa del pastor espiritual del pitit poble de Rocafort de Rocafort feta a expensas de samadas ovellas anu 1773"
L´església St. Genís d'Orís està situada a una altitud de 700 m. en el llom dels carenars despres del massís dels Munts, a l'extrem nord de la comarca d'Osona.
De l'església parroquial de Sant Genís d'Orís n'hi ha notícies des del 943. La primitiva parròquia es trobava en el puig o serradet que s'aixeca darrera la casa de Can Marsal, entre aquesta i la casa en runes de Can Jep.
L'antiguitat i les reformes fetes a l'església vella, unides a l'augment relatiu de població, foren causa de l'erecció d'una nova església que va aixecar-se a més d'un centenar de metres de l'antiga, sobre el mas Coma, entre el castell i l'antic Puig de la Guàrdia.
La nova església va iniciar-se el 1791; va inaugurar-se el 1799, però no es va concloure fins al 1821, degut a la guerra napoleònica. És una església del tipus barroc-neoclàssicista dels Morató, que durant la guerra civil va perdre tots els antics retaules i imatges, llevat de la imatge gòtica de Santa Maria.
Font: Web ajuntament d'Orís
La 114.03 "Carme Serrallonga" d'FGC fent de manera excepcional un servei S1 de Barcelona Pl. Catalunya a Terrassa Nacions Unides a l'estació de Terrassa Rambla. Les unitats 114, de 3 cotxes, rarament es veuen fent serveis fora de la línia L7 i menys a les línies S1 o S2. La vigília del dia de Nadal de 2021 vam tenir la sort de poder-ho veure en hora punta del matí en una sola circulació.
La 114.03 "Carme Serrallonga" de FGC haciendo de manera excepcional un servicio S1 de Barcelona Pl. Catalunya a Terrassa Nacions Unides en la estación de Terrassa Rambla. Las unidades 114, de 3 coches, raramente se ven haciendo servicios fuera de la línea L7 y menos en las líneas S1 o S2. La víspera del día de Navidad de 2021 tuvimos la suerte de poderlo ver en hora punta de la mañana en una sola circulación.
The 114.03 "Carme Serrallonga" of FGC covering exceptionally a S1 line service from Barcelona Pl. Catalunya to Terrassa Nacions Unides at Terrassa Rambla station. The 114 EMUs usually covers L7 line services because they only have 3 coaches.
London is the capital city of England and the United Kingdom. It is the most populous region, urban zone and metropolitan area in the United Kingdom. Standing on the River Thames, London has been a major settlement for two millennia, its history going back to its founding by the Romans, who named it Londinium. London's ancient core, the City of London, largely retains its 1.12-square-mile (2.9 km2) mediaeval boundaries and in 2011 had a resident population of 7,375, making it the smallest city in England. Since at least the 19th century, the term London has also referred to the metropolis developed around this core. The bulk of this conurbation forms the London region and the Greater London administrative area, governed by the Mayor of London and the London Assembly.
London is a leading global city, with strengths in the arts, commerce, education, entertainment, fashion, finance, healthcare, media, professional services, research and development, tourism and transport all contributing to its prominence. It is one of the world's leading financial centres and has the fifth-or sixth-largest metropolitan area GDP in the world depending on measurement. London is a world cultural capital. It is the world's most-visited city as measured by international arrivals and has the world's largest city airport system measured by passenger traffic. London's 43 universities form the largest concentration of higher education in Europe. In 2012, London became the first city to host the modern Summer Olympic Games three times.
London has a diverse range of peoples and cultures, and more than 300 languages are spoken within its boundaries. London had an official population of 8,308,369 in 2012, making it the most populous municipality in the European Union, and accounting for 12.5% of the UK population. The Greater London Urban Area is the second-largest in the EU with a population of 9,787,426 according to the 2011 census. The London metropolitan area is the largest in the EU with a total population of 13,614,409, while the Greater London Authority puts the population of London metropolitan region at 21 million. London had the largest population of any city in the world from around 1831 to 1925.
London contains four World Heritage Sites: the Tower of London; Kew Gardens; the site comprising the Palace of Westminster, Westminster Abbey, and St Margaret's Church; and the historic settlement of Greenwich (in which the Royal Observatory, Greenwich marks the Prime Meridian, 0° longitude, and GMT). Other famous landmarks include Buckingham Palace, the London Eye, Piccadilly Circus, St Paul's Cathedral, Tower Bridge, Trafalgar Square, and The Shard.
London is home to numerous museums, galleries, libraries, sporting events and other cultural institutions, including the British Museum, National Gallery, Tate Modern, British Library and 40 West End theatres. The London Underground is the oldest underground railway network in the world.
Londres és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa. Està situada al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mànega, que separa el Regne Unit de França. Al nord hi ha els comtats de Essex i Hertfordshire, a l'oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.
Londres està format per la City i 32 municipis. El cor de la ciutat, l'antiga City de Londres, encara manté els seus límits medievals, però des del segle XIX el terme Londres també es refereix al total de la metròpoli que s'ha desenvolupat al voltant. L'actual connurbació forma la regió de Londres i l'àrea administrativa del Gran Londres. Avui dia la City és una petita part de Londres, exactament de 2'6 km², però que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d'Anglaterra, mentre que els 32 municipis de Londres formen part del Comtat cerimonial d'Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 municipis tenen estatus especials, Westminster té estatus de ciutat, el municipi de Kingston upon Thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de municipi Reial.
La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues parts. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, d'estil neogòtic.
Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals, i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals. A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l'Abadia de Westminster i l'església de Santa Margarita; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins botànics Reials, Kew. La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s'ha vist incrementada a causa del creixement econòmic
Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i s'hi parlen més de 300 llengües. El 2011 la població oficial era de 8.174.100, dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea. i l'àrea metropolitana s'estima que té una població d'entre 12 i 14 milions. Londres ha estat la seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2012.
Els principals aeroports de Londres són els de Heathrow, Gatwick i Stansted. També hi ha altres aeroports menors, com el de la City, el de Luton i el de Southend.
Malgrat no s'esmenta en els fogatges, el cognom Flaquer el tenim documentat des de l'any 1357, i des de l'any 1527 es pot establir la continuïtat del cognom fins avui dia.
Can Flaquer és una masia de Samalús molt emmascarada per les reformes posteriors que en dificulten la seva atribució. Actualment presenta un cos principal de planta basilical, de tres crugies, en les que s'observa la planta, el pis, i les golfes al cos central. D'aquest nucli primigeni observem a la façana la porta amb llinda plana, finestres envoltades de carreus al primer pis i tres finestres de mig punt a les golfes. En una de les finestres del primer pis hi ha la data de 1830 amb el nom del propietari, Francisco Flaquer. En aquest cos principal s'hi afegiren edificacions annexes.
La casa conserva una fresquera al seu interior.
Del gran jardí en destaca una terrassa i l'entrada, obra de l'arquitecte Manuel Raspall. A la zona aterrassada hi trobem una balaustrada formada per dobles columnes coronades d'elements neoclàssics, i unides entre sí per bigues metàl·liques corvades. La zona de l'entrada a la finca està decorada amb una portalada amb elements vegetals i el nom de la casa inscrit, vigilat per una caseta.
El projecte de l'arquitecte Raspall era més complexe i comprenia la construcció d'un habitatge, que no s'arribà a construir.
La llacuna de La Tancada és la segona llacuna més gran del delta de l'Ebre, després de l'Encanyissada. Antigament totes dos estaven unides, però al pas dels anys i amb l'assecació dels terrenys per al conreu de l'arròs les han fet separar.
Amposta (Tarragona/ Catalunya)
6 30 sec exposures with a ND3 filter stitched as a panorama.
6 exposicions de 30seg. unides en un panorama
La 113.05 d'FGC passa sense aturar-se per Sant Gervasi amb un S1 a Terrassa Nacions Unides.
La 113.05 de FGC pasa sin detenerse por Sant Gervasi con un S1 a Terrassa Nacions Unides.
The 113.05 of FGC at Sant Gervasi station without stop with a S1 line service to Terrassa Nacions Unides.
Avui 28 de desembre de 2019 fa just 100 anys que el tren de la línia de Catalunya va arribar discretament a Terrassa, amb l'obertura del tram entre Rubí i Terrassa. El 1921 es va inaugurar l'estació definitiva, ubicada al mateix lloc que l'actual Terrassa Rambla però en superfície. El 1979 la línia passava a formar part dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, FGC. El 1986 s'inaugurava l'estació subterrània i el 2015 el perllongament fins a Terrassa Nacions Unides. Per celebrar-ho publiquem una foto amb un dels trens de la sèrie més nova que circula per Terrassa Rambla, les unitats 113, que comparteixen serveis amb les unitats 112. Abans ho havien fet els trens Brill, les Granota i les unitats 111. Les celebracions centrals del Centenari estan previstes per a la primavera, pels volts de la Fira Modernista de Terrassa. Per molts anys Tren de Baix!!
Hoy 28 de diciembre de 2019 cumple justo 100 años de la llegada del trens de la línea de Catalunya a Terrassa, con la apertura del tramo entre Rubí y Terrassa. ¡Muchas felicidades!
Today 28th December 2019 is the 100th anniversary of the line section from Rubí to Terrassa.
El castell termenat de Rialp és una fortificació situada a la part alta del poble de Rialp. Des del lloc on es bastí el castell es domina el riberal de la vall del riu Noguera Pallaresa i una part de la vall d'Àssua. És una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
Construït directament sobre la roca i de planta rectangular, es conserven dues parets de pedra que formen l'angle del nord-est. Les mides són aproximadament uns 8 metres d'alçada i una llargada d'uns 9,5 metres, l'una, i 5 metres, l'altra. Per tant, estaríem parlant d'una planta rectangular d'uns 50 m² amb diversos nivells. El gruix és d'1,30 m a peu pla i 30 cm menys a la part alta. Actualment, té una alçada de 7 m. A la planta baixa s'observen una finestra esqueixada i amb forma d'espitllera al seu exterior al mur nord i dues més al mur est acabades en arc de mig punt. Al primer pis, n'hi ha tres més. Les mides són 125 cm d'amplada per 150 cm d'alçada a l'interior i 10 cm per 70 cm a l'exterior. Les pedres de llicorella d'aquesta fortificació, sense retocar i petites, són unides morter de grava i calç. Les finestres estan emmarcades per carreus escairats o ben tallats. A uns 6 m cap al sud hi ha un pany de paret d'uns 4 m de llarg i un gruix de 118 que segurament es pot relacionar amb el castell. A la banda oposada hi havia el vall.
El castell podia haver estat, en un principi, una torre avançada del castell de Surp.
El castell d'Os és un castell termenat situat damunt del poble d'Os de Balaguer, al cim d'un turó que controlava la part alta de la vall del riu Farfanya.
D'origen àrab, es documenta l'any 1036 en les afrontacions del castell de Santa Linya i el 1063 en la delimitació territorial del castell de Canelles quan aquest fou donat pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I a la seva esposa Almodis. El 1105, però, en un pacte entre el tutor d'Ermengol VI d'Urgell i el comte de Barcelona Ramon Berenguer III, s'esmenten diversos llocs que havien d'ésser conquerits als àrabs, estratègics i de difícil conquesta, entre els quals la fortalesa d'Os, una de les més importants de l'Alta Noguera.
El castell d'Os fou conquerit vers l'any 1116 pel comte Ermengol VI d'Urgell i el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera. Ermengol subscrigué una convinença amb el vescomte d'Àger donant-li el castell amb totes les seves pertinences, domini, potestat i ajut en cas d'atac pels àrabs, per rescabalar-lo de les despeses fetes pel vescomte en la conquesta d'Os. L'any 1116, el vescomte d'Àger feia donació de l'església del castell d'Os a l'abadia d'Àger, amb primícies, rèdits i delme. Segons una acta testamentària datada l'any 1158, el castell fou infeudat a la família Berenguer d'Àger.
El 1167, en el testament del comte Ermengol VII d'Urgell consta que llegà al seu fill i successor el castell d'Os. Posteriorment, en el segle XIII, es documenten les disputes entre els Cabrera, vescomtes d'Àger i els comtes d'Urgell per la potestat de diversos dominis, entre els quals el castell d'Os amb intervenció, a vegades de la corona.
En els fogatjaments del segle XIV, Os, amb 54 focs, consta que era del comte d'Urgell. Mort Martí l'Humà, el 1410, Jaume II d'Urgell, pretendent a la corona, donà a la seva germana Elionor el castell d'Os però el nou rei, Ferran d'Antequera, es quedà amb els béns d'Elionor i cedí el castell en franc alou al cavaller Joan Vivot (1415).
El 1553, era senyora d'Os Montserrat de Siscar i a l'inici del segle XVII ho eren Ramon de Siscar i Gravolosa i Isabel de Siscar i Saportell i el 1638, llur fill Ramon. La senyoria del lloc i castell d'Os continuà sota el domini d'aquest llinatge fins a la desamortització del segle XIX.
En les restes del castell es poden veure tres moments constructius. Primer, es construí un gran recinte conservat en part. En un segon moment, en època gòtica, s'edificà un casal a l'angle nord-est. Finalment, en època moderna, s'amplià el casal i s'hi féu la capella de Santa Bàrbara. El recinte és de planta trapezoïdal de 50 metres de llarg (est i oest) 75 metres el costat nord i 50 el costat sud. El gruix del mur oscil·la entre 210 centímetres a l'est i 100 centímetres el costat oest. En alguns llocs el mur té una alçada de 9 metres. L'aparell és de pedres petites poc treballades però arrenglerades en filades i unides amb morter. Es conserva sencer el costat sud. La façana est també ha pervingut sencera però amb reconstruccions. El costat nord fou refet en part i del costat oest només s'endevinen unes filades.
Un dels aspectes constructius més interessants són les diverses bestorres. N'hi ha una de molt ben conservada a la banda sud. Té una amplada interior de 3,6 metres i un gruix de paret de només 85 centímetres. Al costat est s'endevinen les escales per pujar al camí de ronda. A la meitat de la paret oest hi hauria una altra bestorre. La més ben acabada es troba a l'angle nord-est al costat de la porta. Els 2 metres inferiors són fets amb carreus grans, ben escairats i arrenglerats, col·locats a trencajunt. A Baix hi ha un basament. Damunt la zona de carreus una motllura longitudinal. Per damunt, uns 5 m d'aparell molt irregular i per sobre uns metres afegits en època moderna.
Hi havia segurament un mur que dividia el recinte de nord a sud del qual en veiem actualment uns 15 m, d'un gruix de 120 centímetres. Sembla doncs que en l'alta edat mitjana hi havia un recinte ampli.
La datació és difícil. Si fos situat en la Catalunya Vella, es consideraria una construcció tardana (segle XIII o XIV). Però els següents fets fan pensar en un més que probable origen islàmic. L'any 1116 hi ha documentat un castell musulmà important. L'aparell constructiu d'alguns sectors, amb molt de morter fet segurament amb una espècie d'encofrat seria d'origen andalusí. L'aparell tan acurat de la bestorre del nord-est, coronat amb motllura. I el més remarcable, les diverses torres de flanqueig semicirculars mentre a Europa, almenys fins al segle XII el normal eren els llenços de muralla llisos. Una fortalesa important que es pot relacionar amb d'altres situades més al sud, com el castell de Castelló de Farfanya.
És un monument declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.
London is the capital city of England and the United Kingdom. It is the most populous region, urban zone and metropolitan area in the United Kingdom. Standing on the River Thames, London has been a major settlement for two millennia, its history going back to its founding by the Romans, who named it Londinium. London's ancient core, the City of London, largely retains its 1.12-square-mile (2.9 km2) mediaeval boundaries and in 2011 had a resident population of 7,375, making it the smallest city in England. Since at least the 19th century, the term London has also referred to the metropolis developed around this core. The bulk of this conurbation forms the London region and the Greater London administrative area, governed by the Mayor of London and the London Assembly.
London is a leading global city, with strengths in the arts, commerce, education, entertainment, fashion, finance, healthcare, media, professional services, research and development, tourism and transport all contributing to its prominence. It is one of the world's leading financial centres and has the fifth-or sixth-largest metropolitan area GDP in the world depending on measurement. London is a world cultural capital. It is the world's most-visited city as measured by international arrivals and has the world's largest city airport system measured by passenger traffic. London's 43 universities form the largest concentration of higher education in Europe. In 2012, London became the first city to host the modern Summer Olympic Games three times.
London has a diverse range of peoples and cultures, and more than 300 languages are spoken within its boundaries. London had an official population of 8,308,369 in 2012, making it the most populous municipality in the European Union, and accounting for 12.5% of the UK population. The Greater London Urban Area is the second-largest in the EU with a population of 9,787,426 according to the 2011 census. The London metropolitan area is the largest in the EU with a total population of 13,614,409, while the Greater London Authority puts the population of London metropolitan region at 21 million. London had the largest population of any city in the world from around 1831 to 1925.
London contains four World Heritage Sites: the Tower of London; Kew Gardens; the site comprising the Palace of Westminster, Westminster Abbey, and St Margaret's Church; and the historic settlement of Greenwich (in which the Royal Observatory, Greenwich marks the Prime Meridian, 0° longitude, and GMT). Other famous landmarks include Buckingham Palace, the London Eye, Piccadilly Circus, St Paul's Cathedral, Tower Bridge, Trafalgar Square, and The Shard.
London is home to numerous museums, galleries, libraries, sporting events and other cultural institutions, including the British Museum, National Gallery, Tate Modern, British Library and 40 West End theatres. The London Underground is the oldest underground railway network in the world.
Londres és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa. Està situada al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mànega, que separa el Regne Unit de França. Al nord hi ha els comtats de Essex i Hertfordshire, a l'oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.
Londres està format per la City i 32 municipis. El cor de la ciutat, l'antiga City de Londres, encara manté els seus límits medievals, però des del segle XIX el terme Londres també es refereix al total de la metròpoli que s'ha desenvolupat al voltant. L'actual connurbació forma la regió de Londres i l'àrea administrativa del Gran Londres. Avui dia la City és una petita part de Londres, exactament de 2'6 km², però que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d'Anglaterra, mentre que els 32 municipis de Londres formen part del Comtat cerimonial d'Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 municipis tenen estatus especials, Westminster té estatus de ciutat, el municipi de Kingston upon Thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de municipi Reial.
La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues parts. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, d'estil neogòtic.
Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals, i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals. A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l'Abadia de Westminster i l'església de Santa Margarita; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins botànics Reials, Kew. La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s'ha vist incrementada a causa del creixement econòmic
Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i s'hi parlen més de 300 llengües. El 2011 la població oficial era de 8.174.100, dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea. i l'àrea metropolitana s'estima que té una població d'entre 12 i 14 milions. Londres ha estat la seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2012.
Els principals aeroports de Londres són els de Heathrow, Gatwick i Stansted. També hi ha altres aeroports menors, com el de la City, el de Luton i el de Southend.
London is the capital city of England and the United Kingdom. It is the most populous region, urban zone and metropolitan area in the United Kingdom. Standing on the River Thames, London has been a major settlement for two millennia, its history going back to its founding by the Romans, who named it Londinium. London's ancient core, the City of London, largely retains its 1.12-square-mile (2.9 km2) mediaeval boundaries and in 2011 had a resident population of 7,375, making it the smallest city in England. Since at least the 19th century, the term London has also referred to the metropolis developed around this core. The bulk of this conurbation forms the London region and the Greater London administrative area, governed by the Mayor of London and the London Assembly.
London is a leading global city, with strengths in the arts, commerce, education, entertainment, fashion, finance, healthcare, media, professional services, research and development, tourism and transport all contributing to its prominence. It is one of the world's leading financial centres and has the fifth-or sixth-largest metropolitan area GDP in the world depending on measurement. London is a world cultural capital. It is the world's most-visited city as measured by international arrivals and has the world's largest city airport system measured by passenger traffic. London's 43 universities form the largest concentration of higher education in Europe. In 2012, London became the first city to host the modern Summer Olympic Games three times.
London has a diverse range of peoples and cultures, and more than 300 languages are spoken within its boundaries. London had an official population of 8,308,369 in 2012, making it the most populous municipality in the European Union, and accounting for 12.5% of the UK population. The Greater London Urban Area is the second-largest in the EU with a population of 9,787,426 according to the 2011 census. The London metropolitan area is the largest in the EU with a total population of 13,614,409, while the Greater London Authority puts the population of London metropolitan region at 21 million. London had the largest population of any city in the world from around 1831 to 1925.
London contains four World Heritage Sites: the Tower of London; Kew Gardens; the site comprising the Palace of Westminster, Westminster Abbey, and St Margaret's Church; and the historic settlement of Greenwich (in which the Royal Observatory, Greenwich marks the Prime Meridian, 0° longitude, and GMT). Other famous landmarks include Buckingham Palace, the London Eye, Piccadilly Circus, St Paul's Cathedral, Tower Bridge, Trafalgar Square, and The Shard.
London is home to numerous museums, galleries, libraries, sporting events and other cultural institutions, including the British Museum, National Gallery, Tate Modern, British Library and 40 West End theatres. The London Underground is the oldest underground railway network in the world.
Londres és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa. Està situada al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mànega, que separa el Regne Unit de França. Al nord hi ha els comtats de Essex i Hertfordshire, a l'oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.
Londres està format per la City i 32 municipis. El cor de la ciutat, l'antiga City de Londres, encara manté els seus límits medievals, però des del segle XIX el terme Londres també es refereix al total de la metròpoli que s'ha desenvolupat al voltant. L'actual connurbació forma la regió de Londres i l'àrea administrativa del Gran Londres. Avui dia la City és una petita part de Londres, exactament de 2'6 km², però que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d'Anglaterra, mentre que els 32 municipis de Londres formen part del Comtat cerimonial d'Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 municipis tenen estatus especials, Westminster té estatus de ciutat, el municipi de Kingston upon Thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de municipi Reial.
La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues parts. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, d'estil neogòtic.
Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals, i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals. A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l'Abadia de Westminster i l'església de Santa Margarita; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins botànics Reials, Kew. La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s'ha vist incrementada a causa del creixement econòmic
Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i s'hi parlen més de 300 llengües. El 2011 la població oficial era de 8.174.100, dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea. i l'àrea metropolitana s'estima que té una població d'entre 12 i 14 milions. Londres ha estat la seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2012.
Els principals aeroports de Londres són els de Heathrow, Gatwick i Stansted. També hi ha altres aeroports menors, com el de la City, el de Luton i el de Southend.
London is the capital city of England and the United Kingdom. It is the most populous region, urban zone and metropolitan area in the United Kingdom. Standing on the River Thames, London has been a major settlement for two millennia, its history going back to its founding by the Romans, who named it Londinium. London's ancient core, the City of London, largely retains its 1.12-square-mile (2.9 km2) mediaeval boundaries and in 2011 had a resident population of 7,375, making it the smallest city in England. Since at least the 19th century, the term London has also referred to the metropolis developed around this core. The bulk of this conurbation forms the London region and the Greater London administrative area, governed by the Mayor of London and the London Assembly.
London is a leading global city, with strengths in the arts, commerce, education, entertainment, fashion, finance, healthcare, media, professional services, research and development, tourism and transport all contributing to its prominence. It is one of the world's leading financial centres and has the fifth-or sixth-largest metropolitan area GDP in the world depending on measurement. London is a world cultural capital. It is the world's most-visited city as measured by international arrivals and has the world's largest city airport system measured by passenger traffic. London's 43 universities form the largest concentration of higher education in Europe. In 2012, London became the first city to host the modern Summer Olympic Games three times.
London has a diverse range of peoples and cultures, and more than 300 languages are spoken within its boundaries. London had an official population of 8,308,369 in 2012, making it the most populous municipality in the European Union, and accounting for 12.5% of the UK population. The Greater London Urban Area is the second-largest in the EU with a population of 9,787,426 according to the 2011 census. The London metropolitan area is the largest in the EU with a total population of 13,614,409, while the Greater London Authority puts the population of London metropolitan region at 21 million. London had the largest population of any city in the world from around 1831 to 1925.
London contains four World Heritage Sites: the Tower of London; Kew Gardens; the site comprising the Palace of Westminster, Westminster Abbey, and St Margaret's Church; and the historic settlement of Greenwich (in which the Royal Observatory, Greenwich marks the Prime Meridian, 0° longitude, and GMT). Other famous landmarks include Buckingham Palace, the London Eye, Piccadilly Circus, St Paul's Cathedral, Tower Bridge, Trafalgar Square, and The Shard.
London is home to numerous museums, galleries, libraries, sporting events and other cultural institutions, including the British Museum, National Gallery, Tate Modern, British Library and 40 West End theatres. The London Underground is the oldest underground railway network in the world.
Londres és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa. Està situada al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mànega, que separa el Regne Unit de França. Al nord hi ha els comtats de Essex i Hertfordshire, a l'oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.
Londres està format per la City i 32 municipis. El cor de la ciutat, l'antiga City de Londres, encara manté els seus límits medievals, però des del segle XIX el terme Londres també es refereix al total de la metròpoli que s'ha desenvolupat al voltant. L'actual connurbació forma la regió de Londres i l'àrea administrativa del Gran Londres. Avui dia la City és una petita part de Londres, exactament de 2'6 km², però que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d'Anglaterra, mentre que els 32 municipis de Londres formen part del Comtat cerimonial d'Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 municipis tenen estatus especials, Westminster té estatus de ciutat, el municipi de Kingston upon Thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de municipi Reial.
La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues parts. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, d'estil neogòtic.
Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals, i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals. A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l'Abadia de Westminster i l'església de Santa Margarita; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins botànics Reials, Kew. La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s'ha vist incrementada a causa del creixement econòmic
Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i s'hi parlen més de 300 llengües. El 2011 la població oficial era de 8.174.100, dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea. i l'àrea metropolitana s'estima que té una població d'entre 12 i 14 milions. Londres ha estat la seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2012.
Els principals aeroports de Londres són els de Heathrow, Gatwick i Stansted. També hi ha altres aeroports menors, com el de la City, el de Luton i el de Southend.
La 113.07 "Lluís Muncunill" de FGC fa una breu parada a la via 2 de Les Fonts en el seu trajecte de la línia S1 entre Terrassa Nacions Unides i Barcelona Pl.Catalunya.
La 113.07 "Lluís Muncunill" de FGC hace una breve parada en la vía 2 de Les Fonts en su trayecto de la línea S1 entre Terrassa Nacions Unides y Barcelona Pl.Catalunya.
The 113.07 "Lluís Muncunill" of FGC at Les Fonts station, on its trip on the S1 line service from Terrassa to Barcelona.
El pont del Mont-Blanc és el pont de Ginebra situat més amunt a la riba del Roine, directament a la seva sortida del llac Léman, del qual marca el final. Connectant dues carreteres principals a banda i banda de la ciutat, sovint està saturat de trànsit.
El primer pont del Mont-Blanc es va construir en xapa el 1862. Llavors mesurava 250 metres de llarg, 16 d'amplada i constava de 12 trams.
Mal construït i adaptat a les càrregues que havia de suportar, la ciutat va decidir, a principis de la dècada de 1900, canviar el tipus de vehicles del tramvia després de l'electrificació de la xarxa, i es va obrir un concurs públic per dur a terme una reparació completa del marc i un reforç general. Es comença a treballar 5 de gener de 1903 i s'executen sense interrupcions totals del trànsit. La longitud del pont s'incrementa en dos metres i l'amplada en tres metres, permetent així la instal·lació d'una via de tramvia doble al centre del pont. Realitzat en tres fases, es va acabar el treball el 19 d'agost de 1903 i el pont està obert al trànsit 31 d'octubre de 1903, dos mesos abans del previst.
El 1965, el pont es va tornar a eixamplar per arribar a una amplada de 26,8 metres, permetent així la construcció d'una calçada de 20 metres i dues voreres de tres metres.
El desembre del 2001 es va inaugurar un pas de vianants situat sota el primer arc del pont al marge dret per connectar el quai des Bergues amb el del Mont-Blanc, evitant la cruïlla. El passatge es compon principalment d'un pontó flotant d'acer únic.
El 2016, després de la votació de la nova Llei de mobilitat, l'Estat va llançar un estudi per desenvolupar carrils bici al pont. 5.000 ciclistes utilitzen el pont cada dia i la majoria utilitzen les voreres per a vianants per falta de carril bici.
Al llarg del pont, els porta-banderes fixes s'alineen a banda i banda. Si amb més freqüència s'alternen les banderes suïssa i ginebra, alguns esdeveniments presenten banderes diferents, ja siguin oficials (com la de les Nacions Unides ) o artístiques. Durant la Diada Nacional Suïssa hi són presents les banderes dels 26 cantons.
El pont, tal com existeix el 2007, està construït sobre set bigues de xapa principals per a una longitud total de 252 metres. L'alçada de les bigues varia de 65 centímetres a 1,7 metres. El seu pes total és de 1.176 tones de metall, incloent 1.056 tones per a l'estructura metàl·lica.
Els escurçons, víbries o vibres (Viperinae) formen una subfamília de serps verinoses que comprèn aproximadament 150 espècies.
És molt semblant a les serps. S'hi diferencia pel seu cap triangular recobert d'escates petites, excepte el parell d'escates grans i ovals a sobre de cada ull. En canvi, les colobres tenen escates grans damunt del cap i la pupil·la rodona. A més, els escurçons són rèptils rabassuts de cua curta i sense potes, que difícilment superen els 60 o 70 cm de longitud. A la part dorsal hi té uns rombes foscos, quasi negres, sobre un fons de color gris clar, de vegades desviat cap a un to verdós en l'escurçó europeu o vermellós en l'ibèric. Però el color i el dibuix són variables i, per tant, caràcters poc definitoris per identificar-los. Té els ulls rodons, amb la pupil·la vertical com la dels gats. No té parpelles, sinó una membrana molt fina que li recobreix l'ull per protegir-lo de la pols i de possibles cops, per això pot semblar que ens estigui mirant fixament i que porti lents. El seu esquelet pot tenir de 200 a 300 costelles que no estan unides a la panxa, d'aquesta manera poden empassar-se preses molt grosses. Per distingir-ne el sexe s'ha de mirar si la cua és més llarga (mascle) o més curta (femella). Una altra manera és contant les escates de la punta de la cua: si en té de 29 a 39 és una femella, i si en té de 35 a 47 és un mascle. En general, no és fàcil distingir-los.
Viuen preferentment en ambients pedregosos, on puguin prendre el sol, perquè són animals de sang freda. A l'hivern resten inactius, hivernen. Són ovovivípars, de manera que la mare pareix petits escurçonets, embolcallats d'una feble membrana, que les cries trenquen tot just acabades de néixer. S'alimenten d'animals petits, com ratolins, ocellets i sargantanes, que capturen amb la seva mossegada mortal, que els paralitza, llavors ell en segueix el rastre per agafar-los un cop morts.
L'escurçó conté un verí molt potent, que injecta a través dels dos ullals, que són com xeringues retràctils, penjats de la mandíbula superior. La picada d'escurçó provoca la inflamació aguda de la part afectada, que progressivament avança cap a la resta del cos. Provoca un dolor intens, vertigen, taquicàrdia i trastorns generals greus. La gravetat de la mossegada depèn sobretot de la quantitat de verí inoculada; només molt esporàdicament arriba a ser mortal. L'únic tractament eficaç contra la seva picada és administrar, el més aviat possible, el corresponent sèrum antiviperí. Per tant, cal portar ràpidament la víctima a un centre mèdic on disposin de l'antídot específic contra la picada d'escurçó. L'escurçó no atacarà una persona, si no és que involuntàriament o a propòsit se'l molesti. La reacció d'un escurçó davant de la presència humana serà, com la de tants altres animals, fugir; però si no té escapatòria pot fingir-se mort. En cas de trobar-se un escurçó, el més prudent és deixar-lo en pau i passar discretament.
L'escurçó és un animal en perill d'extinció, ja que queden pocs exemplars de l'espècie. Una de les principals causes de la seva desaparició és la destrucció dels seus hàbitats. Els incendis forestals que afecten a boscos i matollars, juntament amb l'aprofitament intensiu del territori per a l'agricultura, les pedreres i urbanitzacions, redueixen el seu territori i impedeix la seva supervivència. L'augment de carreteres arreu del territori fa que molts d'aquests rèptils de desplaçament lent morin esclafats sota les rodes dels cotxes quan volen travessar-les, especialment durant l'època d'aparellament. Molts altres són presa de gats domèstics o ensalvatgits. Desgraciadament, però, les serps són vistes com a animals malignes i perillosos. Tradicionalment han estat la representació del mal, del pecat i de la vilesa. A l'escurçó, en particular, se li afegeix el fet de ser verinós. És per això que des de l'antiguitat els ofidis han sofert la implacable persecució de l'home i han estat víctimes de falses creences, mites i històries inversemblants. Per això és una espècie protegida i està prohibit matar-la. La millor manera de conservar-lo seria deixar-lo en pau i conservar-ne el seu hàbitat, ja que és un gran aliat per combatre plagues de rates i ratolins.
El claustro de Elna es un monumento medieval situado en la ciudad francesa de Elna en la región de los Pirineos Orientales. Fue la residencia de los canónigos de la catedral. El claustro es conocido sobre todo por sus esculturas románicas, aunque también contiene numerosas esculturas góticas.
A diferencia de la mayoría de los claustros del Rosellón, el claustro de Elna no fue construido por los monjes sino por los canónigos, clérigos asistentes del obispo en el gobierno de la diócesis. Estos canónigos disponían de habitaciones para la vida y el estudio, situadas a este y oeste del claustro. La catedral está al sur del mismo.
La construcción se hizo en diferentes etapas: la galería sur fue realizada a finales del siglo XII; la galería este a principios del siglo XIII; la galería norte a finales de ese mismo siglo; y la galería oeste a principios del siglo XIV. El claustro tuvo también un piso, del siglo XIV, que fue destruido en 1827. La residencia de los canónigos se trasladó de forma oficial a Perpiñán en 1602 aunque el claustro quedó abandonado antes de esa fecha. Durante la Revolución francesa fue ocupado por la administración municipal y se convirtió en el “claustro de los ciudadanos”. Las primeras restauraciones del monumento son también de esa época.
El claustro respeta el esquema arquitectónico establecido en el siglo XII: cada galería tiene cinco pilares cuadrangulares y ocho columnas geminadas unidas por arcos cimbrados. Está cubierto por completo de mármol blanco, procedente de Céret. El espacio central está ocupado por un jardín que no era accesible durante la época medieval ya que las galerías no están cortadas por ninguna puerta.
La escultura de la galería sur es completamente románica, heredera de los maestros de Serrabona y de San Miguel de Cuixá; se desarrollan temas de vegetales y animales. La columna central está adornada con escenas históricas de la vida de san Pedro y san Pablo. La pared de la galería contigua a la catedral alberga numerosas sepulturas de prelados y de habitantes de Elna. En el extremo de la galería, se encuentra una portalada del siglo XIV, realizada con mármol blanco y rojo, que da acceso al templo. Esta galería fue dotada por bóvedas góticas en el siglo XIV que están decoradas con escenas de la resurrección de Cristo.
La galería oeste es un duplicado de la galería sur, con algunos capiteles de estilo gótico.
En la galería norte hay capiteles de estilo románico y otros de estilo gótico. El esquema es igual al de la galería sur, con capiteles decorados con motivos vegetales y animales y con una única escena histórica, el martirio de Santa Eulalia de Mérida y de Santa Julia, en el pilar central.
La galería este, de estilo gótico, está decorado con escenas de la infancia de Cristo representadas en las columnas, y escenas de la Pasión en las paredes. En la parte inferior del claustro se encuentran unas salas de exposición en las que se encuentran algunos objetos de arte de Elna entre los que destaca un armario litúrgico de finales del siglo XV.
es.wikipedia.org/wiki/Claustro_de_Elna
Claustre d'Elna
El claustre d'Elna és un monument medieval del Rosselló, a Elna. És el claustre de la catedral d'Elna i fou residència dels seus canonges. El claustre es coneix essencialment per les seves escultures romàniques, però a més d'això també hi ha un nombre important d'escultures gòtiques.
A diferència de la majoria dels claustres de la Catalunya del Nord, el claustre d'Elna no va ser construït per monjos sinó per canonges, els clergues assistents del bisbe en el govern de la diòcesi. Els canonges disposaven d'edificacions de vida i d'estudi ubicades a l'est i a l'oest del claustre. La catedral se situa al sud.
La construcció del claustre es va fer en diverses etapes: la galeria sud es va dur a terme a finals del segle XII; la galeria est és de principis del XIII, la galeria nord de finals d'aquell mateix segle i la galeria oest de començament del segle XIV. Els canonges d'Elna van continuar els treballs del claustre, malgrat el declivi de la vila enfront de la seva rival, Perpinyà. La residència dels canonges es transferí oficialment a Perpinyà el 1602, tot i que el claustre havia estat abandonat força abans d'aquesta data. Durant la Revolució francesa, fou ocupat per l'administració municipal i es convertí en el claustre dels ciutadans. Les primeres restauracions del monument es van dur a terme en aquella època.
Detall d'algunes formes de les columnes del claustre
El claustre respecta l'esquema d'arquitectura establert al segle XII: cada galeria té cinc pilars quadrangulars i vuit columnes geminades unides amb arcs de mig punt. Està elaborat totalment amb marbre blanc, probablement marbre de Ceret. L'espai central l'ocupa un jardí que en l'època medieval no era accessible, perquè no hi havia cap porta.
L'escultura de la galeria sud és del tot romànica, hereva dels tallers de Santa Maria de Serrabona i de Sant Miquel de Cuixà. S'hi desenvolupen temes vegetals i animals, però el pilar central és l'únic que està ornamentat amb escenes historiades, tretes de la vida de sant Pere i de sant Pau. La paret de la galeria, contigua a la catedral, conté nombroses sepultures de prelats i d'habitants d'Elna. A l'extrem de la galeria, hi ha una gran porta del segle XIV, feta de marbres blancs i rojos, que dóna a la catedral. En aquesta galeria, s'hi van afegir arcs gòtics al segle XIV, decorats amb escenes de la resurrecció de Crist.
La galeria oest és una còpia de les escultures de la galeria sud, amb alguns capitells tractats amb estil gòtic.
La galeria nord veu com hi coexisteixen a parts iguals els capitells d'estil romànic i els capitells gòtics. Tot i això, l'esquema d'escultura és la mateixa que la de la galeria sud, sobretot amb capitells amb motius vegetals i animals i una sola escena historiada: el martiri de santa Eulàlia i santa Júlia, damunt del pilar central.
La galeria est, d'estil gòtic, està decorada amb un cicle de la infantesa de Crist representada als pilars de la galeria, i amb un cicle de la passió de Crist a la paret de la galeria.
Hi ha dos sepulcres de l'escultor Ramon de Bianya: el del bisbe Ramon de Vilallonga (1216) i el de Ferran del Soler (1203). Un tercer sepulcre, el del bisbe Guillem Jordà (1186) és d'autor desconegut.
Els edificis del claustre, els ocupen unes sales d'història i d'arqueologia que contenen una col·lecció d'objectes d'art d'Elna. La peça més destacable n'és un armari litúrgic de finals del segle XIV, decorat amb una verge que alleta, que ha tornat fa poc a Elna.
ca.wikipedia.org/wiki/Claustre_d%27Elna
Le cloître d'Elne est un monument médiéval situé dans la ville d'Elne, dans le département français des Pyrénées-Orientales en région Occitanie.
Ce cloître était autrefois le lieu de résidence des chanoines de la cathédrale d'Elne. Le cloître est surtout connu pour sa sculpture romane, mais il abrite également de nombreuses sculptures gothiques.
À la différence de la plupart des cloîtres du Roussillon, le cloître d'Elne n'a pas été construit pour des moines mais pour des chanoines, clercs assistant l'évêque dans son gouvernement du diocèse. Ces chanoines disposaient de bâtiments de vie et d'étude situés à l'est et à l'ouest du cloître. La cathédrale est située au sud du cloître.
Le cloître est classé monument historique depuis 1840.
Historique
La construction du cloître s'est faite en plusieurs étapes : la galerie sud a été réalisée à la fin du XIIe siècle, probablement par l'évêque Guillermo Jordán (1172-1186) qui y est enterré. C'est la plus remarquable. La galerie est du XIVe siècle, la galerie nord date du XIIIe siècle et la galerie ouest du XIIIe siècle. Elle a été qualifiée par Marcel Durliat de galerie "pastiche" car elle pastiche les chapiteaux de la galerie sud2. Le cloître comptait autrefois un étage, sans doute du XIVe siècle, mais il fut détruit en 1827. Le chantier du cloître a été mené avec obstination par les chanoines d'Elne malgré le déclin de la ville face à sa rivale Perpignan. La résidence des chanoines a été transférée officiellement à Perpignan en 1602, mais le cloître devait être abandonné bien avant cette date. À la révolution il fut occupé par l'administration municipale et devint le cloître des citoyens. Les premières restaurations du monument intervinrent à cette époque.
Le cloître d'Elne est un des rares cloîtres du Roussillon à être demeuré intact sans avoir été restauré massivement. Il est, de plus, l'un des plus complet. Il rassemble en un seul monument, toute l'évolution de la sculpture médiévale en Roussillon.
Description
Le cloître respecte le schéma d'architecture établi au XIIe siècle : chaque galerie compte cinq piliers quadrangulaires et huit colonnes géminées réunies par des arcs en plein cintre. Il est entièrement bâti en marbre blanc, sans doute du marbre de Céret. L'espace central est occupé par un jardin qui n'était sans doute pas accessible à l'époque médiévale, la margelle des galeries n'étant interrompue par aucune porte.
Le cloître affecte, en plan, la forme d'un quadrilatère irrégulier. Les galeries orientale et occidentale, au lieu d'être perpendiculaire à celle du sud et au mur de l'église, s'inclinent légèrement vers l'est.
La voûte du cloître est sur croisée d'ogives, avec des doubleaux et des formerets. Les compartiments des voûtes sont maçonnés en briques posées de champ. Les travées du cloître ne sont pas carrées. Elles s'allongent dans le sens de l'axe des galeries, de sorte que l'arc des doubleaux est beaucoup plus aigu que celui des formerets.
Les nervures s'appuient sur les piliers. Les colonnettes portent les arcades par lesquelles les galeries prennent jour sur le patio. L'arc en plein cintre de ces baies est encadré, sur ses deux faces d'un chanfrein. À l'intérieur, ce chanfrein est orné de quatre-feuilles et de rosaces. À l'extérieur, il porte de loin en loin une tête-plate. Ce chanfrein se retrouve dans plusieurs cloîtres catalans, notamment à Girone.
Les supports, les nervures, l'appui de la claire-voie, la lunette des voûtes du côté du patio, le mur extérieur jusqu'à la corniche, sont en marbre blanc veiné de bleu.
Le cloître est renommé pour la richesse de l'appareil et par l'extrême variété des motifs de décoration. Ainsi, les chapiteaux des colonnettes, les impostes des piliers, un grand nombre des futs des colonnettes, quelques astragales sont couverts d'une ornementation d'une grande variété : telle colonnette est revêtue d'écailles, telle autre d'entrelacs ou striée de cannelures ou creusée de gorges profondes contournées en spirale. Certains futs sont à pans coupés et d'autres ornées de feuillages.
Les colonnettes font toutes 1,04 m de haut. les chapiteaux et les bases font 34 cm de côté pour des tailloirs de 81 cm par 46 cm.
Les culs-de-lampe placés aux quatre angles du cloître sont sculptés d’Évangélistes. qui surmontent leur symbole, à savoir : le taureau pour Luc, l'ange pour Matthieu, le lion pour Marc et l'aigle pour Jean. Ils ont été mutilés par les soldats de Napoléon qui avait transformé le cloître en écuries.
La porte entre le cloître et l'église
La porte par laquelle on passe de l'église au cloître est particulièrement riche. Son archivolte et ses piédroits, qui ont à une moulure près, un profil identique à celui de l'archivolte, comprennent des gorges et de larges bandeaux unis ou sur lesquels sont appliqués des tores. Les assises des piédroits et les voussoirs sont alternativement en marbre blanc et en marbre rouge.
Les bases des colonnettes de la porte débordent leurs petits socles prismatiques et sont soutenues par des modillons. Les chapiteaux sont travaillés. Le décor est propre au Roussillon avec ses monstres et ses feuillages.
Les vantaux de la porte sont armés de pentures en fer forgé d'un style archaïsant datant du XIVe siècle.
La galerie sud (du XIIe siècle) est la plus ancienne, et est, de fait, la seule à être pleinement romane. Elle est longue de 15,50m pour une largeur de 3,60m.
Ses sculptures sont les héritières des ateliers de Serrabone et de Saint-Michel de Cuxa. Les chapiteaux développent des thèmes végétaux, côté jardin, et des thèmes d'animaux, côté galerie. Côté galerie, il est possible d'admirer des griffons, des aigles, des bouquetins, des lions et des paons ; côté jardin, on découvre des rangées de palmettes, de feuilles d'acanthe et de fleurs carrées de lotus.
Le mur de la galerie, contigu à la cathédrale, abrite de nombreuses sépultures de prélats et d'habitants d'Elne. Ainsi, la galerie abrite la pierre tumulaire de l'évêque Guillaume Jorda. Elle date de la fin du XIIe siècle.
À l'extrémité de la galerie une grande porte du XIVe siècle, réalisée dans un assemblage de marbres blancs et rouges, permet d'entrer dans la cathédrale.
Cette galerie a reçu des voûtes gothiques au XIVe siècle qui ont remplacé la couverture primitive en bois. À la retombée des arêtes, des voûtes décorées de scènes en bas-relief représentent des épisodes de la Résurrection du Christ:
Jésus-Christ dans les Limbes.
La Mise au Tombeau.
L'apparition de Madeleine après la Résurrection.
L’Ascension.
La Pentecôte.
Le pilier central est le seul à être orné de scènes historiées, tirées de la vie de saint Pierre et de saint Paul. Les personnages sont disproportionnés, leurs vêtements sont schématiques avec des plis qui tombent lourdement. Les yeux sont coulés au plomb, ce qui donne au regard des personnages, du volume et de la vie. Les chapiteaux étaient peints. lors des restaurations et des nettoyages, des traces ont été retrouvées. Le rouge serait la couleur dominante.
Sur un des piliers, sont représentés trois chevaliers, dont deux sont vêtus de haubert et coiffés d'un capuchon de maille. Ils sont accompagnés de leurs écuyers. L'un des chevaliers a mis pied à terre et se tient en face d'un baron assis qui le saisit à la poitrine. Cette scène peut représenter l'entrevue des Mages et d'Hérode ou être une illustration tirée d'un fabliau.
Un autre pilier (deuxième pilier à partir du portail de la cathédrale) porte à son imposte, un bas-relief dont l'objet est difficile à déterminer. Il représenterait deux épisodes du martyr de saint Pierre qui était l'objet d'un culte à Elne. Il pourrait s'agir de la scène connue sous le nom de "Domine quo vadis" racontant la fuite de saint Pierre de Rome devant l'hostilité de ses habitants et sa rencontre avec le Christ qui lui dit " Je vais à Rome pour y être crucifié de nouveau". Cette scène est sculptée sur la face ouest du pilier. Sur les faces sud et est, est figurée la séparation de saint Paul (personne petit) et de saint Pierre que les soldats trainent au supplice. Dans la première scène, le Christ est pieds nus et en chasuble. Dans la seconde, l'un des soldats porte une espèce de chlamyde courte nouée sur l'épaule qui était commune au XIIe siècle en Roussillon.
Une des colonnettes du côté du patio est surmontée d'un chapiteau historié. C'est l'un des plus remarquables du cloître. Il représente la création d'Adam et celle d’Ève ainsi que leur chute. Dieu modèle Adam à partir de la glaise et tire Ève de la côte de ce dernier.
Deux chapiteaux doubles présentent des sirènes. La sirène tient dans ses mains les extrémités de ses deux queues de poisson. Les écailles sont dessinées avec précision. Sa physionomie ne montre pas la jeunesse. Le bas de son buste est caché par une curieuse petite jupe plissée tenue par une ceinture de perles. Cette sirène est représentée quatre fois sur le chapiteau côté patio. Sur celui côté galerie, l'iconographie de la sirène est un animal ailé, un oiseau, avec une tête humaine. Elle est représentée, aussi, quatre fois, à chaque angle du chapiteau.
La galerie ouest (milieu du XIIIe siècle) est une copie des sculptures de la galerie sud, avec quelques chapiteaux traités dans un style gothique. Elle en marque la naissance. En effet, dans les derniers chapiteaux de la galerie, on peut remarquer le travail du détail et la finesse de la sculpture si caractéristiques de l'art gothique.
Cette galerie longe des constructions qui devaient être autrefois la salle capitulaire et le réfectoire. La salle capitulaire abrite de nos jours un musée sur l'histoire locale. Il présente, notamment, une armoire liturgique du XIVe siècle, provenant de la cathédrale.
Les voûtes de la galerie, qui fait 17,60 m de longueur pour 3,50 m de large, sont sur croisées d'ogives à nervures saillantes et retombées sur culs-de-lampe du XIIIe siècle.
Sur un des piliers de la galerie, la scène des trois chevaliers figurant sur un des piliers de la galerie sud a été de nouveau sculptée.
Le chapiteau qui suit ce pilier, du côté de la galerie, décrit les scènes de la création et du péché originel, traitées à l'époque gothique.
Un autre pilier présente de nouveau la scène de "Domine quo vadis". Ce travail date de la réfection du cloître. C'est une copie des bas-reliefs analogues de la galerie du sud, exécutée avec de curieuses variantes. Ainsi, sur le bas relief du XIIe siècle, se trouve, à côté du Christ, une tête sans corps qui devait être la représentation d'un personnage placé à l'arrière plan. L'artiste de l'époque gothique n'a pas compris le modèle, et il a figuré le Christ tenant cette tête par les cheveux et la jetant dans la ville. De même, l'artiste a transformé saint Paul en soldat dans la scène décrivant la séparation de ce dernier de saint Pierre.
Le mur intérieur de la galerie présente une série d'épitaphes et de pierres tombales dont une en marbre blanc qui porte la signature de Ramon Bianya.
La galerie nord (fin XIIIe siècle) est longue de 16,80 m pour une largeur de 3,50 m. Elle voit coexister à part égale des chapiteaux de style roman et des chapiteaux gothiques. Les œuvres de l'époque gothique sont inspirées de l'art de l'Ile-de-France. L'explosion des thèmes végétaux très naturalistes en font un véritable herbier : feuilles de lierre, de marronnier, de figuier, de chêne ou de platane.
Le schéma de sculpture est toutefois le même que dans la galerie sud, avec surtout des chapiteaux à décor végétal et animal, et une seule scène historiée, le martyre de sainte Eulalie et sainte Julie, sur le pilier central.
Eulalie de Merida est une de ces jeunes martyres, comme Agnès, ou Cécile, dont le nom rayonne dans l'histoire des premiers âges du christianisme. À treize ans, elle s'enfuit de la maison paternelle pour confesser publiquement sa foi. Ni les fouets des bourreaux, ni l'huile bouillante qu'on lui versa sur les seins, ni le bain de chaux dans lequel on la plongea, ni le plomb fondu dont elle fut arrosée ne purent briser sa foi en Dieu. Elle fut traînée au supplice par les cheveux, et on lui brula les flancs. Son cadavre fut abandonné sur place. Mais Dieu voulut que la neige enveloppât d'un suaire son corps. Le lendemain, les fidèles retrouvèrent son corps éclatant de blancheur. Telle est la légende de sainte Eulalie.
Battue de verges, elle est représentée sur la face est. Sur la face nord, figurent le préteur et le juge qui l'ont envoyée au supplice. La face ouest représente sa descente de croix. Dans la réalité, sainte Eulalie de Mérida n'a pas été crucifiée. Le sculpteur a sans doute confondu la patronne d'Elne avec son homonyme, sainte Eulalie de Barcelone qui a été attachée au chevalet. Cette scène pourrait, aussi, représenter le martyr de sainte Julie.
Sur un des piliers de la galerie, figure, de nouveau, la scène des trois chevaliers.
La galerie est
La galerie est la dernière à avoir été construite, au XIVe siècle entre 1315 et 1325. Elle est de style gothique, longue de 17,60 m pour une largeur de 3,50 m. Construite à l'apogée du gothique roussillonnais, elle est consacrée à la vie de la Vierge et du Christ. En effet, la galerie est décorée d'un cycle de l'enfance du Christ représenté sur ses piliers, et d'un cycle de la Passion, sur le mur de la galerie :
la flagellation,
Jésus sur le chemin du Calvaire avec un bourreau lui donnant un coup de pied,
la Crucifixion.
Un des piliers de la galerie illustre la mort de la Vierge. Les Apôtres pleurent autour du lit et le Christ, reconnaissable à son nimbe crucifère, tient l'âme de sa mère. Cette dernière est représentée, selon une iconographie classique, sous la forme d'une petite figurine.
Viennent ensuite l'Apparition de Jésus à Marie-Madeleine, l'Enfant Jésus au milieu des docteurs, qui sont reconnaissables à leurs bonnets pointus et aux livres qu'ils tiennent, la Présentation au Temple et la Fuite en Égypte.
Sur le chapiteau d'une des colonnes, sur le côté de la galerie, sont représentées plusieurs scènes : Lazare et le mauvais riche ; les chiens léchant les plaies de Lazare, les anges enlevant l'âme de Lazare dans le sein d'Abraham ; des diables emportant l'âme du mauvais riche.
Sur un autre pilier, ont été sculptés le massacre des Innocents, le songe des trois Rois, l'Adoration des Mages et leur voyage.
Un chapiteau représente, sur la face côté galerie, la Création.
Sur un autre pilier, plusieurs scènes sont illustrées : les rois Mages en présence d'Hérode, l'apparition des anges aux bergers, la Nativité, la Visitation, l'Annonciation.
Sur le mur intérieur, aux retombées des arêtes des voûtes, par un souci esthétique de finition, des petits tableaux ont été sculptés. Ces tableaux illustrent le chemin de Croix qui se termine dans la galerie sud.
Une des portes donnant dans cette galerie s'ouvre sur une chapelle souterraine. Celle-ci était autrefois dédiée à saint Laurent. Elle suit la galerie sur toute sa longueur. Ses proportions son écrasées et son extrême simplicité donnent à cette construction un aspect archaïsant. Elle prenait jour sur le cloître par des fenêtres très ébrasées. De nos jours, elle abrite un musée archéologique qui présente des objets provenant des fouilles conduites sur le territoire de la commune, et qui en reflètent l'histoire, du néolithique au Moyen Âge.
Les anciens bâtiments claustraux sont occupés par des salles d'histoire et d'archéologie abritant une collection d'objets d'art d'Elne, dont le plus notable est une armoire liturgique de la fin du XIVe siècle décorée d'une Vierge allaitante, armoire qui est de retour depuis peu à Elne.
Panoràmica de 5 fotografies unides en Photo Stitch.
Moltes gràcies per eixe simple gest de fer click en les meues fotos i deixar una visita/comentari/invitació/etc.
Muchas gracias por ese simple gesto de hacer click en mis fotos y dejar una visita/comentário/invitación/etc.
Thank you very much for that simple act of clicking on my photos and leave a visit / comment / Invitation / etc.
London is the capital city of England and the United Kingdom. It is the most populous region, urban zone and metropolitan area in the United Kingdom. Standing on the River Thames, London has been a major settlement for two millennia, its history going back to its founding by the Romans, who named it Londinium. London's ancient core, the City of London, largely retains its 1.12-square-mile (2.9 km2) mediaeval boundaries and in 2011 had a resident population of 7,375, making it the smallest city in England. Since at least the 19th century, the term London has also referred to the metropolis developed around this core. The bulk of this conurbation forms the London region and the Greater London administrative area, governed by the Mayor of London and the London Assembly.
London is a leading global city, with strengths in the arts, commerce, education, entertainment, fashion, finance, healthcare, media, professional services, research and development, tourism and transport all contributing to its prominence. It is one of the world's leading financial centres and has the fifth-or sixth-largest metropolitan area GDP in the world depending on measurement. London is a world cultural capital. It is the world's most-visited city as measured by international arrivals and has the world's largest city airport system measured by passenger traffic. London's 43 universities form the largest concentration of higher education in Europe. In 2012, London became the first city to host the modern Summer Olympic Games three times.
London has a diverse range of peoples and cultures, and more than 300 languages are spoken within its boundaries. London had an official population of 8,308,369 in 2012, making it the most populous municipality in the European Union, and accounting for 12.5% of the UK population. The Greater London Urban Area is the second-largest in the EU with a population of 9,787,426 according to the 2011 census. The London metropolitan area is the largest in the EU with a total population of 13,614,409, while the Greater London Authority puts the population of London metropolitan region at 21 million. London had the largest population of any city in the world from around 1831 to 1925.
London contains four World Heritage Sites: the Tower of London; Kew Gardens; the site comprising the Palace of Westminster, Westminster Abbey, and St Margaret's Church; and the historic settlement of Greenwich (in which the Royal Observatory, Greenwich marks the Prime Meridian, 0° longitude, and GMT). Other famous landmarks include Buckingham Palace, the London Eye, Piccadilly Circus, St Paul's Cathedral, Tower Bridge, Trafalgar Square, and The Shard.
London is home to numerous museums, galleries, libraries, sporting events and other cultural institutions, including the British Museum, National Gallery, Tate Modern, British Library and 40 West End theatres. The London Underground is the oldest underground railway network in the world.
Londres és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa. Està situada al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mànega, que separa el Regne Unit de França. Al nord hi ha els comtats de Essex i Hertfordshire, a l'oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.
Londres està format per la City i 32 municipis. El cor de la ciutat, l'antiga City de Londres, encara manté els seus límits medievals, però des del segle XIX el terme Londres també es refereix al total de la metròpoli que s'ha desenvolupat al voltant. L'actual connurbació forma la regió de Londres i l'àrea administrativa del Gran Londres. Avui dia la City és una petita part de Londres, exactament de 2'6 km², però que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d'Anglaterra, mentre que els 32 municipis de Londres formen part del Comtat cerimonial d'Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 municipis tenen estatus especials, Westminster té estatus de ciutat, el municipi de Kingston upon Thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de municipi Reial.
La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues parts. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, d'estil neogòtic.
Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals, i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals. A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l'Abadia de Westminster i l'església de Santa Margarita; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins botànics Reials, Kew. La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s'ha vist incrementada a causa del creixement econòmic
Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i s'hi parlen més de 300 llengües. El 2011 la població oficial era de 8.174.100, dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea. i l'àrea metropolitana s'estima que té una població d'entre 12 i 14 milions. Londres ha estat la seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2012.
Els principals aeroports de Londres són els de Heathrow, Gatwick i Stansted. També hi ha altres aeroports menors, com el de la City, el de Luton i el de Southend.
London is the capital city of England and the United Kingdom. It is the most populous region, urban zone and metropolitan area in the United Kingdom. Standing on the River Thames, London has been a major settlement for two millennia, its history going back to its founding by the Romans, who named it Londinium. London's ancient core, the City of London, largely retains its 1.12-square-mile (2.9 km2) mediaeval boundaries and in 2011 had a resident population of 7,375, making it the smallest city in England. Since at least the 19th century, the term London has also referred to the metropolis developed around this core. The bulk of this conurbation forms the London region and the Greater London administrative area, governed by the Mayor of London and the London Assembly.
London is a leading global city, with strengths in the arts, commerce, education, entertainment, fashion, finance, healthcare, media, professional services, research and development, tourism and transport all contributing to its prominence. It is one of the world's leading financial centres and has the fifth-or sixth-largest metropolitan area GDP in the world depending on measurement. London is a world cultural capital. It is the world's most-visited city as measured by international arrivals and has the world's largest city airport system measured by passenger traffic. London's 43 universities form the largest concentration of higher education in Europe. In 2012, London became the first city to host the modern Summer Olympic Games three times.
London has a diverse range of peoples and cultures, and more than 300 languages are spoken within its boundaries. London had an official population of 8,308,369 in 2012, making it the most populous municipality in the European Union, and accounting for 12.5% of the UK population. The Greater London Urban Area is the second-largest in the EU with a population of 9,787,426 according to the 2011 census. The London metropolitan area is the largest in the EU with a total population of 13,614,409, while the Greater London Authority puts the population of London metropolitan region at 21 million. London had the largest population of any city in the world from around 1831 to 1925.
London contains four World Heritage Sites: the Tower of London; Kew Gardens; the site comprising the Palace of Westminster, Westminster Abbey, and St Margaret's Church; and the historic settlement of Greenwich (in which the Royal Observatory, Greenwich marks the Prime Meridian, 0° longitude, and GMT). Other famous landmarks include Buckingham Palace, the London Eye, Piccadilly Circus, St Paul's Cathedral, Tower Bridge, Trafalgar Square, and The Shard.
London is home to numerous museums, galleries, libraries, sporting events and other cultural institutions, including the British Museum, National Gallery, Tate Modern, British Library and 40 West End theatres. The London Underground is the oldest underground railway network in the world.
Londres és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa. Està situada al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mànega, que separa el Regne Unit de França. Al nord hi ha els comtats de Essex i Hertfordshire, a l'oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.
Londres està format per la City i 32 municipis. El cor de la ciutat, l'antiga City de Londres, encara manté els seus límits medievals, però des del segle XIX el terme Londres també es refereix al total de la metròpoli que s'ha desenvolupat al voltant. L'actual connurbació forma la regió de Londres i l'àrea administrativa del Gran Londres. Avui dia la City és una petita part de Londres, exactament de 2'6 km², però que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d'Anglaterra, mentre que els 32 municipis de Londres formen part del Comtat cerimonial d'Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 municipis tenen estatus especials, Westminster té estatus de ciutat, el municipi de Kingston upon Thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de municipi Reial.
La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues parts. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, d'estil neogòtic.
Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals, i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals. A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l'Abadia de Westminster i l'església de Santa Margarita; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins botànics Reials, Kew. La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s'ha vist incrementada a causa del creixement econòmic
Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i s'hi parlen més de 300 llengües. El 2011 la població oficial era de 8.174.100, dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea. i l'àrea metropolitana s'estima que té una població d'entre 12 i 14 milions. Londres ha estat la seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2012.
Els principals aeroports de Londres són els de Heathrow, Gatwick i Stansted. També hi ha altres aeroports menors, com el de la City, el de Luton i el de Southend.