View allAll Photos Tagged UNIDE
L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt modernista situat a la ciutat de Barcelona que fou projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Va ser construït entre 1902 i 1930 en dues fases: la primera, duta a terme per ell mateix entre 1902 i 1913, que consta de tretze edificis modernistes; i la segona, realitzada pel seu fill Pere Domènech i Roura a partir de 1920, que inclou sis edificis més d'un modernisme moderat, així com altres construccions posteriors. Tot i que no s'ha desenvolupat tot el projecte original, la seva notorietat ha estat reconeguda amb diversos premis i amb el reconeixement com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1997.
Edificat com un centre hospitalari modern i innovador, cent anys després ha deixat de fer aquestes funcions, que van ser traslladades, a partir del 2009,[1] a un nou hospital dins del mateix recinte, en sintonia amb les necessitats del segle xxi. Després de quatre anys d'obres de restauració, el recinte modernista es va inaugurar el 24 de febrer del 2014 per acollir, entre altres, centres de les Nacions Unides i de l'OMS.[2]
Construït amb els materials i la decoració propis d'un modernisme amb inspiració neogòtica, en destaca la profusió de ceràmica, amb funcions profilàctiques i decoratives, maó vist i escultures que incorporen una àmplia iconografia on es mostra la visió religiosa i historicista de l'autor.
Per la gran quantitat d'edificis, la riquesa ornamental i el nivell de conservació, l'Hospital de Sant Pau és el conjunt més gran de l'arquitectura modernista catalana.
Història de la institució
La construcció de l'hospital de la Santa Creu i Sant Pau va permetre allotjar els serveis de l'hospital de la Santa Creu, una institució hospitalària creada al segle xv que disposava d'unes instal·lacions precàries per a les condicions sanitàries exigides a finals del segle xix. La seva construcció, però, no fou deguda a aquesta necessitat de renovació, sinó a una decisió de Pau Gil i Serra, un banquer barceloní establert durant 62 anys a París. Pau Gil, director de la Banca Gil, va morir solter el 1896 a la seva residència de París i, en el seu testament, va disposar ser enterrat a Barcelona juntament amb els seus pares, liquidar la banca i destinar la meitat dels béns resultants de la liquidació a la construcció d'un «nou hospital» a Barcelona amb el nom de Sant Pau, dedicat a assistir pobres i que hauria de ser gestionat per una institució de prestigi reconegut.[3]
La necessitat de canvi de l'hospital de la Santa Creu, juntament amb el fet de comptar amb unes noves instal·lacions hospitalàries que algú havia de gestionar, donaren com a resultat la creació d'aquesta nova institució que fusionava, en el seu nom, l'originari de l'hospital medieval i el desitjat pel mecenes del nou complex hospitalari.
Amb tot, els diferents interessos dels representants de l'hospital de la Santa Creu i dels marmessors de Pau Gil no varen fer fàcil aquest procés de creació.[4]
The former Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Catalan pronunciation: [uspiˈtal də lə ˈsantə ˈkɾɛw i ˈsam ˈpaw], English: Hospital of the Holy Cross and Saint Paul) in the neighborhood of El Guinardó, Barcelona, Catalonia, Spain, is a complex built between 1901 and 1930. It is one of the most prominent works of the Catalan modernisme architect Lluís Domènech i Montaner. The complex was listed as a Conjunto Histórico in 1978. Together with Palau de la Música Catalana, it is declared a UNESCO World Heritage Site in 1998.[1]
Being composed of 12 pavilions connected through long underground galleries within its large green space, Sant Pau is the largest complex built in Art Nouveau style.[2] It was a fully functioning hospital until June 2009, when the new hospital opened next to it, before undergoing restoration for use as a museum and cultural center, which opened in 2014. Besides being an important historical and architectural masterpiece, the building also offers workspaces for high-profile social organizations such as WHO, Banco Farmacéutico, Barcelona Health Hub, EMEA, UN-HABITAT and more.[3] The cultural center also has an historical archive in which the records and documents of remarkable occurrences related to the hospital and the city can be found. The archives are open for visiting and offers information to users and researchers with the information and reprographics service, in addition to a reading room.[4]
History
Interior of the hospital
Although the hospital's current 26 buildings[5] date from the 20th century, the Hospital de la Santa Creu (the last part of its name, "Sant Pau", was added in honour of the banker, Pau Gil, who paid for the new buildings in the twentieth century) was founded in 1401 when six small medieval hospitals merged.[6] The hospital's former buildings near the center of Barcelona date from the 15th century, and now house an art school (Escola Massana) and Biblioteca de Catalunya (National Library of Catalonia).
The initial building's construction that started in 1401, was completed in 1450. Later on in the 17th century, Casa Convalescència building was added to the complex.[7] With the expansion of the city and weariness of the medieval buildings, the construction of a new hospital designed by Lluís Domènech i Montaner has begun in 1902. Domènech's original plan han 48 buildings, 27 of which were actually constructed.
In 1991, the hospital was awarded St. George's Cross by the Generalitat de Catalunya.
In 2003, a new hospital building was erected to the north of the Domènech i Montaner's Modernista pavilions were almost all departments moved out. However, few departments such as the Blood and Tissue Bank, the radiography department and the physical therapist department remain in some of the old buildings.
Fruit del sentiment catalanista de Pau Casals, sentiment confrontat amb els seguidors del franquisme, i d'una conferència a la seu de les Nacions Unides (I am a Catalan) on va interpretar aquesta cançó, El cant dels ocells ha esdevingut un símbol de pau i llibertat a arreu del món, però de manera significativa a Catalunya, on se sol usar per acomiadar als difunts el dia de l'enterrament i és considerada símbol nacional.
Pau Casals fou convidat a tocar en la presa de possessió del president J.F. Kennedy l'any 1961.[4] 50 anys després es va tornar a tocar la cançó a Washington DC amb la presència de la vídua de Casals, Marta Casals, rebent l'ovació dels més de 2.500 assistents
El Cant dels Ocells.
_____Pau Casals i Defilló_____
En veure despuntar el major lluminar, en la nit més joiosa
Els ocellts cantant a festjar-lo van amb sa veu melidrosa.
Els ocellets cantant a festjar-lo van amb sa veu melidrosa.
L'ocell rei de l'espai va pels aires volant cantant amb melodia
Dient Jesús és nat per treure'ns del pecat i dar-nos alegria.
Dient Jesús és nat per treure'ns del pecat i dar-nos alegria.
Elna
El claustre d'Elna és un monument medieval del Rosselló, a Elna. És el claustre de la catedral d'Elna i fou residència dels seus canonges. El claustre es coneix essencialment per les seves escultures romàniques, però a més d'això també hi ha un nombre important d'escultures gòtiques.
El claustre respecta l'esquema d'arquitectura establert al segle XII: cada galeria té cinc pilars quadrangulars i vuit columnes geminades unides amb arcs de mig punt. Està elaborat totalment amb marbre blanc, probablement marbre de Ceret. L'espai central l'ocupa un jardí que a l'època medieval no era accessible, perquè no hi havia cap porta.
ca.wikipedia.org/wiki/Claustre_d%27Elna
El claustro de Elna es un monumento medieval del Rosellón, en Elna. Es el claustro de la catedral de Elna y fue residencia de sus canónigos. El claustro se conoce esencialmente por sus esculturas románicas, pero además de eso también hay un número importante de esculturas góticas.
El claustro respeta el esquema de arquitectura establecido en el siglo XII: cada galería tiene cinco pilares cuadrangulares y ocho columnas geminadas unidas con arcos de medio punto. Está elaborado totalmente con mármol blanco, probablemente mármol de Ceret. El espacio central lo ocupa un jardín que en la época medieval no era accesible, porque no había ninguna puerta.
----------------------
--------------------
-------------------------
[...] But let me say one thing. I am a Catalan. Today a province of Spain. But what has been Catalonia? Catalonia has been the greatest nation in the world. I will tell you why. Catalonia has had the first parliament, much before England. Catalonia had the beginning of the United Nations. All the authorities of Catalonia in the 11th century met in a city of France, at that time Catalonia, to speak about peace. 11th century! Peace in the world and against, against, against war, the inhumanity of war. This was Catalonia. I am so so happy, so moved to be here, with you. [...]
------------------------------------------
Aquest és l’honor més gran que he rebut a la meva vida. La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. La meva mare – una dona excepcional, genial - , quan jo era noi, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres. A més, sóc català. Catalunya va tenir el primer Parlament democràtic molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on hi hagué les primeres nacions unides. En aquell temps – segle onzè – van reunir-se a Toluges – avui França – per parlar de la pau, perquè els catalans d’aquell temps ja estaven contra, CONTRA la guerra. Per això les Nacions Unides, que treballen únicament per l’ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau hi va directament. (...)
-------------------------------
Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però crec que he de fer-ho en aquesta ocasió. Vaig a tocar una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: "Peace, Peace, Peace" (pau, pau, pau) i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya.
—
Pau Casals, 24 October 1971
------------------------------
-------------------------------
El Llao Llao Hotel & Resort és un tradicional hotel de Bariloche, Província de Río Negro, Argentina, propietat del Grup Sutton Dabbah i del grup IRSA, per parts iguals.
El mateix s'emplaça a l'oest de la ciutat, específicament a l'Av. Exequiel Bustillo km 25. El predi es troba en un petit turó sobre la península Llao Llao, entre els llacs Nahuel Huapi i Moreno. És una construcció de principis del segle XX d'estil canadenc, feta de fusta, pedra i teules normandes. Amb 173 habitacions i 28 suites, compta a més amb camp de golf de 18 forats, spa, i piscina climatitzada. El 2007 es va inaugurar una ala nova sobre el Llac Moreno amb 43 luxoses habitacions. Per ser l'edifici Antic Monument Històric Nacional, l'ala nova va ser construïda de manera que no n'alteri la imatge, en forma separada i ambdues unides per un pont i ascensor que els vincula.
Potser l'emplaçament de l'hotel a la zona de Llao Llao sigui única al món: envoltat de dos llacs, muntanyes i boscos. El llavors ambaixador francès Conde Wladimir d'Ormesson, va dir mirant des dels seus finestrals: "No estic gaire lluny de creure que el llac Nahuel Huapi sigui el més meravellós llac existent al món".
Villa Llao Llao va ser fundada el 1937 a 25 km de Sant Carles de Bariloche per Exequiel Bustillo, president de Parcs nacionals i germà de l'arquitecte Alejandro Bustillo, constructor de l'hotel Llao Llao i avui es troben unides per una avinguda costanera que porta el nom del primer director de Parcs nacionals: Exequiel Bustillo.
L'hotel va ser emplaçat dins del parc nacional Nahuel Huapi, envoltat de cristalls llacs, majestuoses muntanyes i boscos, que li concedeixen una vista sense igual a la regió. Des de les seves instal·lacions poden apreciar-se els turons López, Capella i el Tronador.
A 300 m de l'hotel s'alça la pintoresca capella Sant Eduardo que acull una sèrie de frisos donats per l'artista plàstic Raúl Soldi. També a les rodalies es troba Puerto Pañuelo.
Aquesta foto ha jugat a A place from Flickr.
La Col·legiata dels Sants Quirico i Giulitta és la principal edificació religiosa de la localitat toscana de San Quirico d'Orcia.
L'edifici actual es va construir a finals del segle XII o al començament del XIII; la part més antiga sembla ser la corresponent a la façana i, en particular, al portal principal. La capçalera va ser alterada completament per l'abstracció de l'absis original en 1653 per construir el cor.
L'església té una planta en forma de creu llatina amb una sola nau i capelles d'absidal. Dels tres portals, el més significatiu és el portal principal d'estil llombard, que consisteix en un arcada lleugerament puntejada, decorada i sostinguda per dos parells de columnes per banda, de gres, unides al centre i descansant en estilitzats lleons. A la part superior de les columnes hi trobem l'arc. Cinc arquivoltes completen el portal, amb capitells decorats amb animals i fulles d'acant. Hi ha dos cocodrils enfrontats a l'arquitrau del portal. Enmig del timpà, una figura està tallada en alt relleu, que es pot identificar amb la representació de Sant Quirze. La decoració del portal es desenvolupa d'acord amb una iconografia cristiana simbòlica que deriva de l'art llombard.
A la segona meitat del segle XIII es van dur a terme obres d'ampliació que incloïen l'entrada del creuer i dels dos portals laterals de la Via Francigena. El primer dels portals laterals construïts en 1288 va ser atribuït a Giovanni Pisano, que en aquells anys (1287-1288) es dedicava a Siena en la construcció del Duomo. A la cúspide del portal s'escriu en tipografia gòtica Iohes, interpretat com el nom de Pisano o també com a record del nom antic de la pàtria dedicada a San Quirico i San Giovanni Battista. A 1298 s'obre el portal situat la paret del transsepte, obra de Lotto (de la inscripció del seu arquitrau), que probablement va edificar el mateix transsepte. El portal ofereix una combinació d'elements gòtics i romànics. El 1644 es va ascendir a l'església a col·legiata. En el període comprès entre el 1724 i 1763, a disposició del cardenal Anton Felice Zondadari, es va enderrocar l'antic campanar per donar lloc a un nou i l'interior de l'església va ser remodelat en estil barroc.
Pàgina a la UNESCO World Heritage List.
Aquesta foto ha jugat a A place from Flickr.
Els edificis Trade
Situats a la Gran Via de Carles III, al xamfrà amb el carrer d’Europa, són un conjunt arquitectònic capdavanter en la modernització de l’arquitectura barcelonina.
Els Edificis Trade són un conjunt d’edificis d’oficines construïts entre 1966 i 1969, previ enderroc dels masos de Can Grau i Can Calopa (o Calona), originaris del segle XVI, que formaven part del primitiu nucli de les Corts Velles.
Projectats pels participants de les idees de renovació arquitectònica del Grup R Josep Antoni Coderch i Manuel Valls i Vergés, els edificis s’articulen a partir d’un cos central de planta baixa i dos pisos que formen un conjunt uniforme, amb el característic mur cortina de vidre fumat. Dues de les torres tenen onze plantes i les altres dues tretze, mentre que tres d’elles queden unides per la planta baixa.
Les façanes són sinuoses i envidriades, provocant un important efecte d’integració dels edificis amb el seu entorn. L’estil dels edifics Trade s’inspira en les experiències del moviment arquitectònic modern, singularment en idees ja treballades de Mies van der Rohe i en els gratacels de vidre de grans ciutats com Chicago i Nova York. Això dóna molta llum a l’interior, tot i que la gran particularitat és la configuració de les plantes, totalment diàfana, cosa que els atorga una versatilitat sense límits
No sé ben bé per qué, però aquesta mirada, la postura, la foscor del fons... em transmeten dos sentiments,,, esperança i un punt d'inocència.
És molt probable que ambdues sensacions vaguin molt més unides del que em puc pensar.
No són ben bé retrats, en el sentit que, com actors, com actrius, anaven fent i quant m'era possible disparava amb la llum que hi havia, més aviat escasa i gens controlada, La màgia la posa la seva expressivitat i com van aconseguir fer-me arribar tot un munt de sensacions i sentiments que vaig intentar expressar amb més o menys encert.
Diuen que si aquesta marca, de càmara fotogràfica, o l'altra, que si el nou model, o bé que el vell. Un bon amic diu paciència i si de cada 100 fotos se'n pot aprofitar una és una joia, una alegria. Imageneu-vos la meva gran joia ja que de unes 50 fotos en vaig "salvar" una dotzena. Tranquils no les posseré pas totes, però ja podria estar contentíssim amb les tres que, de moment, porto compartides amb vosaltres i que, pel que sembla, us agraden... i a mi em plau moltíssim que us agradin, doncs, no sé si seran bones o delentes, però me les vaig "currar" i me'n sento força satisfet, encara que tingui la sensació que es poden millorar.
No és vanitat, és pura i senzillament una petita satisfacció...
Creieu que me la puc permetre?
CATALÀ
El lot corniculat (Lotus corniculatus) és una planta fabàcia pertanyent a la família Leguminosidae.
És molt comuna a Europa, el nord d'Àfrica i Àsia, però també es pot trobar als Estats Units, Austràlia, Argentina i Xile. Creix a tots els Països Catalans.
És una planta que s'adapta molt bé a una gran diversitat de sòls i que s'utilitza per a alimentació del bestiar en forma de farratge.
Creix principalment en climes temperats, en espais assolellats i humits, tot i que tolera també la calor, les sequeres estivals (de forma moderada) i la salinitat. S'adapta a una àmplia gamma de sòls, ja siguin arenosos, fangosos o rocallosos, i és capaç d'aguantar condicions de baixa fertilitat. Es pot trobar en prats, zones de pastura, marges o fins i tot zones rocoses.
El terme corniculatus deriva de la paraula llatina cornus i fa referència a la forma de banya amb què acaba l'àpex de les llegums que fa aquesta planta.
Tot i que aquesta planta es coneix popularment com a corona de rei, hi ha dues altres espècies de plantes completament diferents que es coneixen popularment sota el mateix nom: Doronicum cordatum i Doronicum pardalianches.
El lotus és una planta herbàcia, lleguminosa i perenne d'entre 5-50 cm d'altura.
Presenta una arrel axonomorfa poc ramificada que es lignifica amb l'edat.
Les nombroses tiges són cilíndriques ascendents, ben ramificades i neixen d'un mateix punt d'unió amb l'arrel. En trobem d'erectes, que acostumen a ser glabres o glabrescents (és a dir amb poc o sense pèl), i d'horitzontals subterrànies anomenades rizomes, els quals són de textura llenyosa. Floreix entre els mesos de maig i setembre.
Les fulles són compostes trifoliades amb dues estípules a la base del pecíol que sovint es confonen per dos folíols més. Els folíols són membranosos, glabres i amb marge llis, de limbe obovat amb l'àpex arrodonit i la base atenuada. Les estípules són ovalanceolades i punxegudes.
Les inflorescències es troben distribuïdes en forma d'umbel·les de fins a 8 flors unides mitjançant pedicels curts o peduncles auxiliars llargs que semblen néixer del mateix punt i que es troben al mateix nivell. Les flors són zigomorfes i papilionàcies, estan formades per un calze en forma de campana amb 5 sèpals acabats en punta i units (gamosèpals), i una corol·la pentàmera (amb 5 pètals) i dialipètala (pètals separats) de coloració groga o amb tons taronges o vermells. La corol·la es troba distribuïda en un pètal major anomenat estendard, ovalat i arrodonit; dos pètals o ales laterals; i dos de més petits units longitudinalment entre ells formant un con tancat anomenat quilla o cornet. Aquesta planta floreix entre els mesos de març i setembre.
Es tracta d'una planta monoica amb flors hermafrodites i, per tant, trobem androceu i gineceu en la mateixa flor. L'androceu, que es troba a l'interior de la quilla, conté 10 estams diadelfs, és a dir, trobem un estam posterior lliure i els 9 restants soldats de forma alterna (5 de llargs i 4 de més curts) pels seus filaments per formar un tub incomplet al voltant del seu únic pistil. El gineceu és monocarpel·lar, format per un únic carpel, amb un sol primordi seminal multiovulat d'on n'emergeix un estil acabat en un estigma situat per sobre les anteres dels estams per facilitar la pol·linització. Aquesta és creuada, no s'autopol·linitzen, i entomòfila, necessiten insectes per dur-la a terme. Floreix de març a octubre.
Farmacologia
Composició química
En farmacologia la planta s'utilitza sencera tot i que és la flor de la que se'n fa un major ús. Els seus principis actius es troben sobretot en les inflorescències. S'hi troben compostos cianhídrics en baixa quantitat, i en alt contingut trobem tanins i substàncies flavonoides.
Usos medicinals i accions farmacològiques
L'abundant presència de tanins i flavonoides confereixen a la planta propietats sedants, antiespasmòdiques i cardiotòniques que permeten ajudar en problemes neurovegetatius i de depressions com l'ansietat, l'insomni, la taquicàrdia, les palpitacions, les migranyes i el vertigen. També en casos d'espasmes gastrointestinals, dismenorrea i hipertensió entre altres problemes de la salut.
Toxicitat
La seva toxicitat és baixa tot i que és aconsellable no donar dosificacions amb contingut alcohòlic a nens menors de dos anys i a persones addictes a l'alcohol.
Posologia
La manera de prendre aquestes flors és en forma d'infusions o xarops. No obstant, però, l'ús tòpic d'aquesta herba medicinal té també propietats antiinflamatòries.
WIKIPEDIA
Campaments Refugiats Sahrauís - Desert i dunes de Dajla
Entre 1975 i 1976, els sahrauís es van veure obligats a deixar les seves cases i les seves terres i fugir.
Una part de la població es va refugiar al sud-oest d'Algèria, en una zona anomenada Lahamada de Tindouf.
Altres es van quedar a la zona ocupada, al sahara occidental. Des de llavors hi ha famílies que viuen separades.
Des de 1975, Nacions Unides ha dictat més de 60 resolucions en què insta el Marroc i el Front Polisario a la resolució pacífica del conflicte.
19 January 2012. El Fasher: A man from Kassab camp for Internal Displaced Persons (IDP), in Kutum (North Darfur), during the meeting of the local leaders with the UNAMID Joint Special Representative Ibrahim Gambari. More than 25,000 IDPs live in the camp and UNAMID troops organize patrols every day to control the area.
Photo by Albert Gonzalez Farran - UNAMID
4 August 2010. Kutum: South African contingent based in UNAMID Kutum camp site since May 2010. In the picture, soldiers coming back to their tent after patrolling. Photo by Albert Gonzalez Farran / Unamid / www.albertgonzalez.net
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC): tras el primer intento fallido realizado en septiembre y octubre de 2021, en febrero de 2023 se retomó la formación del personal para la puesta de nuevo en servicio del tren histórico del tipo 400, la famosa «Granota» (rana). Finalmente, el 7 de mayo realizó el primer tren turístico regular en la línea Barcelona-Vallès. Aquí lo vemos realizando la marcha de formación D601, de Les Planes a Terrassa Nacions Unides.
Este tren forma parte de una serie de 28 automotores eléctricos y 14 remolques intermedios, que fueron construidos por la empresa privada que operaba este ferrocarril (Ferrocarriles de Cataluña S.A., FCC) en sus talleres de Sarrià, entre los años 1943 y 1977. El tren histórico está formado por:
* El automotor de segunda clase 409. Fue construido como número 413 y puesto en servicio el 17 de marzo de 1973. Fue renumerado como 409 en 1998.
* El remolque intermedio de tercera clase 809. Fue construido como número 805 y puesto en servicio el 18 de agosto de 1949. Fue renumerado como 409 en 1998.
* El automotor de tercera clase 507. Fue puesto en servicio el 8 de junio de 1967.
Estos tres coches fueron restaurados en su estado original en 1998, realizando desde entonces numerosos trenes históricos públicos o privados. Fue retirado del servicio en 2013. En 2017, FGC decidió que volviera a circular, para lo que se realizaron unos trabajos de restauración y mejoras que finalizaron en 2019.
____________________________________________________
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC): after the first unsuccessful attempt made in September and October 2021, in February 2023 the training of personnel for the return to service of the heritage type 400 train, the famous "Granota" (frog), was resumed. Finally, on May 7, it carried out the first regular tourist train on the Barcelona-Vallès line. Here we see him carrying out the formation train D601, from Les Planes to Terrassa Nacions Unides.
This train is part of a series of 28 electric railcars and 14 intermediate trailers, which were built by the private company that operated this railway (Ferrocarriles de Cataluña S.A., FCC) in its workshops in Sarrià, between 1943 and 1977. The heritage train consists of:
* The 409 second class railcar. It was built as number 413 and entered service on March 17, 1973. It was renumbered as 409 in 1998.
* The 809 third class intermediate Trailer. It was built as number 805 and commissioned on August 18, 1949. It was renumbered 409 in 1998.
* The third class railcar 507. It was put into service on June 8, 1967.
These three cars were restored to their original condition in 1998, since then making numerous public or private heritage trains. It was withdrawn from service in 2013. In 2017, FGC decided to put it back into service, for which restoration and improvement work was carried out that ended in 2019.
El Pedraforca és una emblemàtica muntanya de Catalunya, situada entre els termes municipals de Saldes i Gósol, al Berguedà. Té una forma molt peculiar, formada per dues carenes paral·leles (els pollegons) unides per un coll (l'Enforcadura). El Pollegó Superior té una altitud de 2.506,4 metres (amb un cim secundari, el Calderer de 2.496,7 metres) i el Pollegó Inferior de 2444,8 m. L'Enforcadura se situa a 2.356,2 m i té una tartera a cada banda. La singularitat de la seva forma, junt amb el fet que el massís no forma part d'una serralada pròpiament dita han convertit la muntanya en una de les més famoses del territori català. El massís de Pedraforca està declarat paratge natural d'interès nacional, i l'entorn forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró.
L’antecedent directe dels actuals aerogeneradors són els vells molins de vent, que fins i tot avui dia se segueixen utilitzant per extreure aigua o moldre gra. Un molí és una màquina posseeix aspes o pales unides a un eix comú, que comença a girar quan el vent bufa. Aquest eix giratori aquesta unit a diferents tipus de maquinària, per exemple maquinària per moldre gra, bombar aigua o produir electricitat. Per obtenir electricitat, el moviment de les aspes o paletes acciona un generador elèctric (un alternador o un dinamo) que converteix la energia mecànica de la rotació en energia elèctrica.
Les dues grans serralades del Cadí i el Moixeró, unides pel coll de Tancalaporta, formen una impressionant barrera muntanyosa en el punt d’unió entre el Prepirineu i el Pirineu.
És en aquesta zona on el Parc Natural del Cadí-Moixeró acull, a més d’una gran biodiversitat, llocs d’una bellesa i un atractiu especials.
És una serra que s’estén en sentit oest-est al llarg d’uns 40 km i que pertany a les comarques de l’Alt Urgell (Josa i Tuixén, Cava) i la Cerdanya (Montellà i Martinet), en el seu sector lleidatà (CAT). És la més important del Prepirineu.
Dins de la part corresponent a l’Alt Urgell hi trobem el punt més elevat: el Vulturó o Puig de la Canal Baridana que arriba als 2.649 m d’altitud i també cal destacar la Torreta de Cadí de 2.562,1 m d’alçada.
A la vessant nord-est de la serra, molt a prop del Pas dels Gosolans i del Comabona, hi trobem el refugi de muntanya Prat d’Aguiló Cèsar August Torres.
La serra del Cadí està inclosa dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró.
------------------------------------------------
Sierra del Cadí.
The two large mountain ranges of El Cadí and El Moixeró, joined by the Tancalaporta hill, form an impressive mountain barrier at the junction between the Pyrenees and the Pyrenees.
It is in this area where the Cádiz-Moixeró Natural Park is home to, besides a great biodiversity, places of special beauty and appeal.
It is a mountain range that extends west-east along 40 km and belongs to the counties of Alt Urgell (Josa and Tuixén, Cava) and Cerdanya (Montellà i Martinet), in its sector Lleida (CAT). It is the most important of the Pre-Pyrenees.
In the part corresponding to Alt Urgell we find the highest point: the Vulturó or Puig of the Baridana Channel that reaches 2,649 m altitude and we must also mention the Cadí Torreta of 2,562.1 m in height.
On the north-east slope of the Sierra, very close to Pas dels Gosolans and Comabona, we can find the Prat d'Aguiló mountain refuge Cèsar August Torres.
The Cadí mountain range is included in the Cadí-Moixeró Natural Park.
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC): la UT 115.08 se estaciona en Valldoreix, realizando el tren D022 de la línea S1 del Metro del Vallès, de Terrassa Nacions Unides a Barcelona Plaça Catalunya. Forma parte de una serie de 15 UT construidas por Stadler Rail entre 2021 y 2022.
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC): the EMU 115.08 pauses in Valldoreix, working the D022 train of the S1 line of the Metro del Vallès, from Terrassa Nacions Unides to Barcelona Plaça Catalunya. It is part of a series of 15 EMUs built by Stadler Rail between 2021 and 2022.
Són d’una generació que no veu futur?
Lluitem de manera pacífica, però no tenim un futur.
La comunitat internacional no fa res per nosaltres.
La joventut està molt desesperada i només veu la solució en la lluita armada.
La comunitat internacional no fa res, ni tampoc les Nacions Unides.
Mentrestant, el Marroc s’aprofita dels nostres recursos naturals.
Compra els països occidentals, que callen.
Compren el seu silenci.
El govern espanyol és el responsable de tot, de tot.
Té la clau de la nostra causa, però és que Espanya hi té molts interessos.
(Hayat Rguib - activista sahraui)
Campaments Refugiats Sahrauís - Smara
------------------------------------------
Third generation.
Are they from a generation that sees no future?
We fight peacefully, but we have no future.
The international community does nothing for us.
The youth are very desperate and only see the solution in the armed struggle.
The international community does nothing, nor does the United Nations.
In the meantime, Morocco is taking advantage of our natural resources.
Buy western countries, which are silent.
They understand his silence.
The Spanish government is responsible for everything, everything.
It is the key to our cause, but it is that Spain has many interests.
(Hayat Rguib - Sahrawi activist)
Sahrawi Refugee Camps - Smara
Abandonat per Espanya, ocupat pel Marroc i enyorat pels sahrauís, el Sàhara Occidental és el darrer territori a l'Àfrica pendent de descolonització.
Els múltiples intents de les Nacions Unides per apropar postures i fer un referèndum han estat en va i, mentre que el Marroc ofereix autonomia i la República Àrab Sahrauí Democràtica demana independència, ja gairebé són tres les generacions nascudes en camps de refugiats que continuen esperant una solució que sembla no arribar-hi.
SAHARA LIBRE, YA!
elordenmundial.com/sahara-occidental-ultima-colonia-africa/
Campaments Refugiats Sahrauís - Dajkla - Recollint l'ajuda humanitària.
------------------------------------------------
46 years of abandonment.
Abandoned by Spain, occupied by Morocco and missed by the Sahrawis, Western Sahara is the last territory in Africa pending decolonization.
The United Nations' multiple attempts to bring positions closer and hold a referendum have been in vain, and while Morocco offers autonomy and the Sahrawi Arab Democratic Republic demands independence, there are now almost three generations born in refugee camps who continue to wait for a solution that seems not to get there.
SAHARA LIBRE, YA!
elordenmundial.com/sahara-occidental-ultima-colonia-africa/
Sahrawi Refugee Camps - Dajkla - Collecting humanitarian aid.
El Pedraforca és una emblemàtica muntanya de Catalunya, situada entre els termes municipals de Saldes i Gósol, al Berguedà.
Té una forma molt peculiar, formada per dues carenes paral·leles (els pollegons) unides per un coll (l'Enforcadura).
El Pollegó Superior té una altitud de 2.506,4 metres (amb un cim secundari, el Calderer de 2.496,7 metres) i el Pollegó Inferior de 2444,8 m.
L'Enforcadura se situa a 2.356,2 m i té una tartera a cada banda.
La singularitat de la seva forma, junt amb el fet que el massís no forma part d'una serralada pròpiament dita han convertit la muntanya en una de les més famoses del territori català.
És dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró i, a més, els voltants del Pedraforca han estat declarats paratge natural d'interès nacional.
El castell de Santa Pau és un edifici de planta quadrada construït en diferents etapes entre els segles XIII i XVIII.
L'origen del castell es troba en els Santa Pau, castlans de Finestres i del seu castell, del que eren senyors els Porqueres. Però seria amb Ponç II que aquesta nissaga esdevindria definitivament senyorial i a ell es deu, molt probablement, l'aixecament del seu castell de Santa Pau. El seu fill Hug I es casar amb Beatriu de Porqueres, i amb aquest fet ambdues famílies quedaren unides. El castell original prefeudal era el de Finestres: el nou i residencial seria el de Santa Pau, que rebria la titulació de baronia.
El rei Pere El Gran, a l'agost de l'any 1285, hi residí quan anava de camí al passos fronterers dels Pirineus, en la guerra contra els creuats francesos de Felip l'Ardit. Bernat Desclot, en la seva Crònica, escrigué: i el rei d'Aragó aquell dia va anar a dinar a un lloc que té per nom Santa Pau; mai se l'havia vist tan alegre, ni tan joiós, ni tan ben allotjat, com ho fou aquell dia.
L’ermita de Sant Joan Baptista pertany a la regió de Tebas. Es troba al costat de la nova ermita de Sant Joan, que va ser construïda en el segle XIX i al costat de l’ermita de Sant Onofre. Antigament les ermites de Sant Joan Baptista i Sant Onofre van estar unides per una passarel·la ja que només hi ha 30 pams de distància entre totes dues. L’ermita es va aixecar aprofitant una balma natural, sota una penya, a la vessant de la muntanya per protegir-la de les inclemències meteorològiques i gaudir d’una bona vista. Va ser residència dels abats Garriga, Tocco i Salinas, aquest darrer la va restaurar el 1591. Durant la Guerra del Francès, l’ermita va ser destruïda per l’exèrcit gal. A principis del segle XX s’hi adossà un nou edifici que es va utilitzar com a restaurant.
Estat actual
Les restes de l’ermita de Sant Joan Baptista es troben en bon estat de conservació; al no trobar-se embrossades es poden apreciar perfectament els murs de pedra, els passos, restes de paviment, dues cisternes, i terrasses. L’ermita de Sant Joan Baptista compta amb una bona panoràmica i es poden veure altres ermites.
Com arribar-hi
Al Pla de les Taràntules neix un ample camí que porta a l’ermita de Sant Joan Baptista. L’estat del camí és bastant bo, fins i tot es poden apreciar els graons que van ser construïts en roca per salvar els desnivells del terreny. Es troba aproximadament a trenta minuts del Monestir.
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC): tras el primer intento fallido realizado en septiembre y octubre de 2021, en febrero de 2023 se ha retomado la formación del personal para la puesta de nuevo en servicio del tren histórico del tipo 400, la famosa «Granota» (rana), que está previsto que vuelva a prestar servicios turísticos regulares en la línea Barcelona-Vallès en breve. Aquí lo vemos realizando la marcha de formación D601, de Les Planes a Terrassa Nacions Unides.
Este tren forma parte de una serie de 28 automotores eléctricos y 14 remolques intermedios, que fueron construidos por la empresa privada que operaba este ferrocarril (Ferrocarriles de Cataluña S.A., FCC) en sus talleres de Sarrià, entre los años 1943 y 1977. El tren histórico está formado por:
* El automotor de segunda clase 409. Fue construido como número 413 y puesto en servicio el 17 de marzo de 1973. Fue renumerado como 409 en 1998.
* El remolque intermedio de tercera clase 809. Fue construido como número 805 y puesto en servicio el 18 de agosto de 1949. Fue renumerado como 409 en 1998.
* El automotor de tercera clase 507. Fue puesto en servicio el 8 de junio de 1967.
Estos tres coches fueron restaurados en su estado original en 1998, realizando desde entonces numerosos trenes históricos públicos o privados. Fue retirado del servicio en 2013. En 2017, FGC decidió que volviera a circular, para lo que se realizaron unos trabajos de restauración y mejoras que finalizaron en 2019.
____________________________________________________
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC): after the first unsuccessful attempt in September and October 2021, in February 2023 the training of personnel was resumed for the return to service of the heritage type 400 train, the famous "Granota" (frog), which is scheduled to to resume regular tourist services on the Barcelona-Vallès line shortly. Here we see him doing the formation train D601, from Les Planes to Terrassa Nacions Unides.
This train is part of a series of 28 electric railcars and 14 intermediate trailers, which were built by the private company that operated this railway (Ferrocarriles de Cataluña S.A., FCC) in its workshops in Sarrià, between 1943 and 1977. The heritage train consists of:
* The 409 second class railcar. It was built as number 413 and entered service on March 17, 1973. It was renumbered as 409 in 1998.
* The 809 third class intermediate Trailer. It was built as number 805 and commissioned on August 18, 1949. It was renumbered 409 in 1998.
* The third class railcar 507. It was put into service on June 8, 1967.
These three cars were restored to their original condition in 1998, since then making numerous public or private heritage trains. It was withdrawn from service in 2013. In 2017, FGC decided to put it back into service, for which restoration and improvement work was carried out that ended in 2019.
Unitat 113 de FGC esperant a sortir a Barcelona amb un servei S1, a la capçalera de línia Terrassa Nacions Unides.
Unidad 113 de FGC esperando a salir a Brcelona con un servicio S1 en la cabecera de línea Terrassa Nacions Unides.
Panoràmica des de la fotalesa de La Cabaña.
Són un total de 7 fotos a pols i unides amb el programa Panorama Maker 3
CAT | La Granota es disposa a efectuar parada a la Floresta mentre opera un servei entre Terrassa-Nacions Unides i les Planes.
Aprofito per agrair un cop més al Pere i al Cesar la bona estona que vam passar.
CAST | La Granota está a punto de efectuar parada en La Floresta mientras opera un servicio entre Terrassa-Nacions Unides y Les Planes.
FR | L'automoteur historique, communément appelé "granota" (grenouille), passe La Floresta direction Les Planes.
Panoràmica de 5 fotografies unides en Photo Stitch.
Moltes gràcies per eixe simple gest de fer click en les meues fotos i deixar una visita/comentari/invitació/etc.
Muchas gracias por ese simple gesto de hacer click en mis fotos y dejar una visita/comentário/invitación/etc.
Thank you very much for that simple act of clicking on my photos and leave a visit / comment / Invitation / etc.
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC): la UT 112.01 sale del apeadero de Hospital General, realizando el tren D034 de la línea S1 del Metro del Vallès, de Terrassa Nacions Unides a Barcelona Plaça Catalunya. Forma parte de una serie de 22 UT construidas por CAF, GEC-Alsthom y ABB entre los años 1995 y 1996 (112.01 a 112.16) y en 2003 (112.17 a 112.22).
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC): the EMU 112.01 leaves from the halt of Hospital General, working the train D034 of line S1 of the Metro del Vallès, from Terrassa Nacions Unides to Barcelona Plaça Catalunya. It is part of a series of 22 EMUs built by CAF, GEC-Alsthom and ABB between 1995 and 1996 (112.01 to 112.16) and in 2003 (112.17 to 112.22).
Aquest cap de setmana ha sigut especialment virulent, amb vents que superaven els 100 quilòmetres per hora, i amb un incendi que ha socarrat un dels pulmons de la Marina Baixa, el Puig Campana
Este fin de semana ha sido especialmente virulento, con vientos que superaban los 100 kilómetros por hora, y con el incendio de uno de los pulmones de la Marina Baixa, el Puig Campana
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC): la UT 113.18 llega al apeadero de La Floresta, realizando el tren D050 de la línea S1 del Metro del Vallès, de Terrassa Nacions Unides a Barcelona Plaça Catalunya. Forma parte de una serie de 19 UT construidas por CAF y Alstom entre 2013 y 2014.
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC): the EMU 113.18 arrives at the La Floresta halt, working the D050 train of the S1 line of the Metro del Vallès, from Terrassa Nacions Unides to Barcelona Plaça Catalunya. It is part of a series of 19 EMUs built by CAF and Alstom between 2013 and 2014.
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC): la UT 115.08 se estaciona en Valldoreix, realizando el tren D022 de la línea S1 del Metro del Vallès, de Terrassa Nacions Unides a Barcelona Plaça Catalunya. Forma parte de una serie de 15 UT construidas por Stadler Rail entre 2021 y 2022.
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC): the EMU 115.08 pauses in Valldoreix, working the D022 train of the S1 line of the Metro del Vallès, from Terrassa Nacions Unides to Barcelona Plaça Catalunya. It is part of a series of 15 EMUs built by Stadler Rail between 2021 and 2022.
Sant Julià i santa Basilissa de Vilanova de Raó
Sant Julià i Santa Basilissa de Vilanova de Raò és una església romànica desafectada, antiga seu de la parròquia del mateix nom, al municipi rossellonès de Vilanova de Raò.
És al sud-est del nucli de població, al costat del cementiri.[1]
Història
Esmentada per primer cop el 996, l'església és un edifici romànic del segle xii. Amb posterioritat, el 1312, Sant Julià passà a ser possessió de l'abadia de Fontfreda. Va ser l'església parroquial fins que hom bastí una nova església dalt del turó on hi ha el poble (el 1428 encara ho era), i el 1471 es registra que l'església depèn de l'abadia de la Grassa.[2] Amb la Revolució francesa, l'església és desafectada el 1793 i venuda com a granja. A començament del segle xx, el 2 de maig del 1912, és classificada com a monument nacional en tant que exponent de l'art romànic.[2] La seva rehabilitació s'inicia definitivament quan el 1979 es constituí l'Associació d'Amics de la Capella de Sant Julià; el 1998, el municipi comprà el temple per un franc simbòlic i la restauració comença.[2]
Descripció
Per les restes que queden de la decoració de l'edifici, es tracta d'un edifici ben representatiu de l'arquitectura romànica rossellonesa. Exteriorment, destaca per la unió «telescòpica» (en diferents plans) del cor, de dimensions modestes, amb la nau única i l'absis semi-circular. A l'interior, el cor està emmarcat per dos arcs dobles sustentats en columnes unides pel capitell. La capçalera, encara que modificada extensament, presenta una doble sèrie d'arcades cegues superposades; la sèrie inferior reposa sobre pilastres, mentre que la superior recolza damunt columnetes acabades en capitells esculpits. Encara en romanen quatre, d'aquests capitells, molt desgastats per l'efecte dels elements. De la porta monumental que s'obria al migdia no en queden sinó algunes restes.
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC): la UT 115.05 sale del apeadero de Hospital General, realizando el tren D038 de la línea S1 del Metro del Vallès, de Terrassa Nacions Unides a Barcelona Plaça Catalunya. Forma parte de una serie de 15 UT construidas por Stadler Rail entre 2021 y 2022.
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC): the EMU 115.05 leaves from the Hospital General halt, working the D038 train of the S1 line of the Metro del Vallès, from Terrassa Nacions Unides to Barcelona Plaça Catalunya. It is part of a series of 15 EMUs built by Stadler Rail between 2021 and 2022.
Catalunya i el Sàhara Occidental: una simpatia mútua.
Hi ha molts contactes entre la societat catalana i els exiliats que malviuen al desert com a conseqüència d'una mala descolonització. Fins i tot, en diferents ocasions, diversos diputats del Parlament de Catalunya han visitat els campaments i han expressat la seva opinió negativa sobre les condicions de vida dels refugiats i la manera com el Marroc no permet resoldre aquesta situació, com també ho fan els membres de les diferents branques de l'ACAPS que hi ha al territori.
De tota manera, la sensibilització de la societat catalana no impedeix, de moment, que els saharauis hagin de dependre en gran mesura de l'ajuda i la cooperació internacionals per continuar la seva lluita de supervivència, i més ara que, amb la crisi, i segons relata el delegat del Front Polisario a Catalunya, Oualad Moussa, l'ajuda humanitària ha disminuït en un 40%, ja que ja pràcticament no es reben fons d'altres països i només se subsisteix amb el que donen entitats com les Nacions Unides i la Creu Roja saharaui.
De tota manera, un dels programes d'ajuda que ha quedat intacte, de moment, és "Vacances en pau", a través del qual mig miler de criatures saharauis passen els mesos de juliol i agost amb famílies a Catalunya.
www.ccma.cat/324/Els-refugiats-saharauis-fa-quaranta-anys...
Campaments Refugiats Sahrauís - Desert de Smara.
La unitat 113.17 "Josep Maria Espinàs" passa per sobre la línia Papiol-Mollet de via ampla en el seu trajecte S1 a Terrassa Nacions Unides per la línia Barcelona-Vallès dels FGC,
a la sortida d'Hospital General.
La unidad 113.17 "Josep Maria Espinàs" pasa por encima la línea Papiol-Mollet de vía ancha en su trayecto S1 a Terrassa Nacions Unides por la línea Barcelona-Vallès de FGC, a la salida de Hospital General.
The 113.17 EMU of FGC in a S1 line service from Barcelona to Terrassa is seen leaving Hospital General station.
Valença o Valença do Minho és un municipi portuguès al districte de Viana do Castelo, a la regió del Nord i subregió del Minho-Lima.
La població de Valença és una atractiva localitat fronteres que es troba situada dalt d'un turó amb vistes al Miño, davant per davant de Tui, amb la que es comunica pel pont internacional. El barri antic està situat entre dues fortaleses amb doble muralla en forma de corona i unides per un passadís. A nivell monumental destaquen el castell de Valença, que en realitat són dues fortaleses, dels segles XVII i XVIII, dissenyades per l'enginyer francès Sébastien Le Prestre de Vauban. Des de les muralles s'observen unes magnífiques vistes a Galícia.
Va rebre un fur de Sanç II de Portugal, sent llavors batejada com Contrasta. Va rebre el seu nom actual el 1262.
L'església de Santa Maria dels Àngels (en portuguès, Santa Maria dos Anjos) és una església romànica construïda a la segona meitat del segle XIII i consagrada el 1276 situada dins el nucli antic de la fortalesa de Valença. És de nau única longitudinal encapçalada per un absis rectangular, Campanar quadrangular, capella i sagristia rectangulars adossades al sud. La façana principal conté un portal amb arcs de mig punt amb tres arquivoltes sostingudes per columnes rematades per capitells. També té una capella funerària annexa de principis del segle XVI. Té protecció com a Patrimoni Arquitectònic de Portugal.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.
1987-1988. Acrílic sobre dues teles unides. 123 x 91,5 cm. Venut per Sotheby's el 2022. (4.149.000 GBP)
Avinguda Nacions Unides at Rotonda de la Unio, Escaldes, E-E, the center, Andorra, Pyrenees
More Escaldes images: Follow the group links at right side.
.......
About this image:
* Full frame format 3x2 quality image
* Usage: Large format prints optional
* Motive is suitable as symbol pic
* "Andorra authentic" edition (10 years decade 2008-2018)
* "Andorra camis & rutes" active collection
We offer 100.000+ photos of Andorra and North of Spain. HighRes & HighColor GeoCoded stock-photo images including metadata in 4-5 languages. Prepared for an easy systematic organising of large image portfolios with advanced online / print-publishing as "Culture-GIS" (Geographic Info System). The big stockphoto collection from the Pyrenees.
More information about usage, tips, how-to, conditions: www.flickr.com/people/lutzmeyer/. Get quality, data consistency, stable organisation and PR environments: Professional stockphotos for exciting stories - docu, tales, mystic.
Ask for licence! lutz(at)lutz-meyer.com
(c) Lutz Meyer, all rights reserved. Do not use this photo without license.
La Col·legiata dels Sants Quirico i Giulitta és la principal edificació religiosa de la localitat toscana de San Quirico d'Orcia.
L'edifici actual es va construir a finals del segle XII o al començament del XIII; la part més antiga sembla ser la corresponent a la façana i, en particular, al portal principal. La capçalera va ser alterada completament per l'abstracció de l'absis original en 1653 per construir el cor.
L'església té una planta en forma de creu llatina amb una sola nau i capelles d'absidal. Dels tres portals, el més significatiu és el portal principal d'estil llombard, que consisteix en un arcada lleugerament puntejada, decorada i sostinguda per dos parells de columnes per banda, de gres, unides al centre i descansant en estilitzats lleons. A la part superior de les columnes hi trobem l'arc. Cinc arquivoltes completen el portal, amb capitells decorats amb animals i fulles d'acant. Hi ha dos cocodrils enfrontats a l'arquitrau del portal. Enmig del timpà, una figura està tallada en alt relleu, que es pot identificar amb la representació de Sant Quirze. La decoració del portal es desenvolupa d'acord amb una iconografia cristiana simbòlica que deriva de l'art llombard.
A la segona meitat del segle XIII es van dur a terme obres d'ampliació que incloïen l'entrada del creuer i dels dos portals laterals de la Via Francigena. El primer dels portals laterals construïts en 1288 va ser atribuït a Giovanni Pisano, que en aquells anys (1287-1288) es dedicava a Siena en la construcció del Duomo. A la cúspide del portal s'escriu en tipografia gòtica Iohes, interpretat com el nom de Pisano o també com a record del nom antic de la pàtria dedicada a San Quirico i San Giovanni Battista. A 1298 s'obre el portal situat la paret del transsepte, obra de Lotto (de la inscripció del seu arquitrau), que probablement va edificar el mateix transsepte. El portal ofereix una combinació d'elements gòtics i romànics. El 1644 es va ascendir a l'església a col·legiata. En el període comprès entre el 1724 i 1763, a disposició del cardenal Anton Felice Zondadari, es va enderrocar l'antic campanar per donar lloc a un nou i l'interior de l'església va ser remodelat en estil barroc.
Pàgina a la UNESCO World Heritage List.
Aquesta foto ha jugat a A place from Flickr.
Les dones sahrauís, pilar de la resistència contra l’ocupació marroquina.
El conflicte de Sàhara Occidental encara no s’ha resolt definitivament.
Ara pertany a la categoria dels anomenats conflictes “oblidats” o “congelats”.
El conflicte, en si mateix, no és l’únic assumpte que ha estat oblidat malgrat l’ocupació il·legal del Marroc: també són passats per alt les resolucions de les Nacions Unides, els refugiats, els sahrauís dels territoris ocupats, les seves lluites, les condicions deplorables en què viuen i el seu dret a l’autodeterminació —reconegut— a través d'un referèndum lliure i just.
Als camps, als territoris ocupats o a la diàspora, les dones destaquen com un agent actiu, compromès i fonamental de la resistència.
Àvia, mare i filla a Bucràa de l'Aaiún, en els Campaments Refugiats Sahrauís.
----------------------------------------------
Pillar of resistance.
Sahrawi women, a pillar of resistance against the Moroccan occupation.
The conflict in Western Sahara has not yet been finally resolved.
It now belongs to the category of so-called "forgotten" or "frozen" conflicts.
The conflict, in itself, is not the only issue that has been forgotten despite the illegal occupation of Morocco: UN resolutions, refugees, Sahrawis in the occupied territories, their struggles, the deplorable conditions in which they live and their right to self-determination — recognized — through a free and fair referendum.
In the fields, in the occupied territories or in the diaspora, women stand out as an active, committed and fundamental agent of resistance.
Grandmother, mother and daughter in Bucràa de l'Aaiún, in the Sahrawi Refugee Camps.
La 113.14 "Maria Aurèlia Capmany" de FGC arribant puntual a Les Fonts sota la neu amb un S1 de Barcelona Pl.Catalunya a Terrassa Nacions Unides.
La 113.14 "Maria Aurèlia Capmany" de FGC llegando puntual a Les Fonts bajo la nieve con un S1 de Barcelona Pl.Catalunya a Terrassa Nacions Unides.
The 113.14 EMU of FGC arriving at Les Fonts station under the snow in a S1 line service from Barcelona to Terrassa.
Cuines d'en Rocaguinarda
Les Cuines d'en Roca Guinart, com popularment es coneix a Taradell, estan situades al mig de l'espadat o gran roquissar que delimita les Sitges i el bosc de Mansa. Són coves i balmes situades en una magnífica plataforma que forma com una balconada protegida i de difícil accés. Les coves pròpiament dites són tres cavitats, dues d'elles unides, que han estat excavades a la roca calcària, per algun antic corrent o filtració d'aigua.
Aquest indret va servir moltes vegades de refugi o amagatall del bandoler Perot Rocaguinarda entre els anys 1606 i 1610 que actuava com a cap de quadrilla dels Nyerros.
Font: www.taradell.cat/descobreix/que-visitar/paisatges-natural...
El dia 24 d'octubre del 1971 i amb U Thant al seu costat, Casals va dirigir personalment la interpretació del seu Himne a les Nacions Unides, amb lletra del reconegut poeta britànic W.H. Auden. En finalitzar el concert, el secretari general de l'ONU va atorgar a Pau Casals la Medalla de la Pau, honor que el músic no s'esperava i que va descriure com el més important de la seva vida.
Un discurs improvisat per a la història
De fet, el parlament que Casals va haver d'improvisar durant uns tres minuts i en el qual va explicar els seus orígens ha quedat per als annals de la història i també en l'imaginari col·lectiu del Principat. "Sóc un català. Catalunya és avui una província d'Espanya. Però què va ser Catalunya? Catalunya va ser la nació més gran del món. Us diré per què. Catalunya va tenir el primer parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides. En el segle XI totes les autoritats de Catalunya es van trobar en una ciutat de França, aleshores de Catalunya, per parlar de la pau. En el segle XI. Pau en el món i contra la guerra. Això era Catalunya."
Aquelles paraules, pronunciades en un anglès molt clar i fort per un home tan gran, van causar un enorme impacte i les portades dels diaris nord-americans del dia següent se'n van fer especial ressò. Aquest cop, sí que destacaven la catalanitat de Pau Casals i la seva lluita constant per la pau al Principat i al món .______