View allAll Photos Tagged UNIDE
3 December 2012. El Daein: UNAMID staff members posted in El Daein, East Darfur, unload mattresses and beds from the trucks to deliver the local hospital. UNAMID celebrated today the official handover of 300 beds to the hospital.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
UN Police officer Ephraim Kwarteng of Ghana talks to high school students about his job as a police officer and working on mission for the United Nations. This was part of an outreach campaign for United Nations Day in Monrovia, Liberia.
UNMIL Photo/Staton Winter
17 October 2010. Shangle Tubaya: Nifasha IDP Camp. More than 30,000 people live in this IDP Camp from different tribes (Fur, Zagawa, Tunjuru, Mima, Tama, Arabs...). The lack of food and water is the main concern. In the picture, from left to right, Adam Mohammed Ahmad Adam (4 years old), his father Mohamed Ahmad Adam (40) and a relative, Ali Mohamed Ahmad (38), all originally from Ambowatta, a village near Kaye. No adults in the family have job. Photo by Albert Gonzalez Farran / UNAMID
5 August 2012. El Fasher: UNAMID peacekeeper Lieutenant Colonel Yuli Cahyanti, of the Indonesia's civilian police, interacts with women in a water point in Abu Shouk camp for Internally Displaced Persons (North Darfur) during a morning patrol.
Indonesia has around 150 FPU policemen deployed in Darfur to provide escort and security to UNAMID, UN agencies and any other aid organization, as to the Internally Displaced Persons (IDP) in Abu Shouk and Zam Zam camps.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
5 August 2012. El Fasher: UNAMID peacekeeper first Lieutenant Sigit Jatmiko, of the Indonesia's Formed Police Unit, interacts with children in Abu Shouk camp for Internally Displaced Persons (North Darfur) during a morning patrol.
Indonesia has around 150 FPU policemen deployed in Darfur to provide escort and security to UNAMID, UN agencies and any other aid organization, as to the Internally Displaced Persons (IDP) in Abu Shouk and Zam Zam camps.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
18 November 2012. Al Salam: A boy carries food that he got from WFP vouchers in Al Salam camp for internally displaced persons (IDP), North Darfur.
The World Food Program (WFP) has replaced the direct distribution of food to the IDPs for a voucher system where each family can exchange its value for products such as sugar, salt, lentils, oil, cereals, meat, chicken and dried tomatoes. The center hosts 12 local vendors who distributes these products to the IDPs.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
2 January 2012. Kuma Garadayat: Women from Kuma Garadayat (North Darfur) welcome the UNAMID Deputy Joint Special Representative (Political), Aichatou Mindaoudou Souleymane, on her arrival to the village.
Mindaoudou officially presented to the population the new UNAMID Quick Impact Project (QIT) on the construction of a new school with 14 classrooms for girls and boys, a clinic, a youth center and a women center. The execution of this project will start in one month by the Senegalese Engineering battalion based in the UNAMID team site in Korma.
Photo by Albert Gonzalez Farran - UNAMID
12 August 2012. Kutum: Members of the Indonesia's Formed Police Unit, deployed in Kutum by UNAMID, unload material from an helicopter.
The series of incidents began on 1 August when the Commissioner of the district of Alwaha, in Kutum town, and his driver were shot dead and his vehicle was carjacked by three unknown armed men. Later in the day, the official’s vehicle was recovered by Government of Sudan security agents 2 kilometres from the Kassab internally displaced persons (IDP) camp.
Subsequently, on the same day armed men surrounded Kassab, looted the market, burnt down the Sudanese Police post in the camp and reportedly killed four persons (three civilians and one police officer) and injured six others.
Similar events leading to the deterioration in the security and humanitarian situation occurred the following days in and around Kutum town, Kassab and Fataborno IDP camps, including fighting between the armed elements and Government Forces, as well as looting and displacement of civilians.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
17 November 2011. El Fasher: Left to right, Adam Sidig Bashir (18) and Matar Abdallah Adam (19), both blind and members of the center of the Sudanese Association for Disabled People in El Fasher. The organization takes care of all disabled people in Darfur.
Photo by Albert Gonzalez Farran - UNAMID
8 December 2012. El Fasher: A nurse sterilizes the tools after attending a patient at the emergency room in El Fasher Hospital, North Darfur. More than 500 patients visit the hospital everyday and they are assisted first by 4 emergency doctors during the day. At night time, only one is on duty.
The population of El Fasher has increased enormously for the last years due to the arrival of Internally Displaced Persons at the outskirts of the city and it became a problem of capacity for the hospital.
Photo by Albert González Farran, UNAMID.
21 June 20012. Abu Shouk: "Fakih" (master on traditional medicine), Sidig Ahmad Mohamed, assists a client with mental illness with a traditional treatment. The client has to smell the smoke that comes up from a piece of paper (with Koran sentences written on it) fired with charcoal, roots from Sudan and species from India. This treatment usually costs between 100-200 Sudanese pounds (20-40 US dollars), depending on the level of the sickness. Photo by Albert Gonzalez Farran - UNAMID
08 October 2012. El Daein: A woman prepares an injection for the vaccination campaign against the meningitis at the School of Midwives in El Daein, East Darfur.
A massive vaccination campaign, organized by the Governement of Sudan and the World Health Organization (WHO) against meningococcal A meningitis started this month targeting 16.9 million children and adults, ranging from 1 to 29 years, in all Darfur states, Blue Nile, Khartoum, Gezira, Sennar and Gedaref. The rest of Sudan will be vaccinated during the first quarter of 2013.
The vaccine protects children as young as one year of age and young adults, and confers immunity that may last a decade. It reduces transmission and contributes to herd immunity, meaning that even people who were not vaccinated receive some protection.
WHO estimates that the vaccine is expected to reduce cases of meningitis A between 80% and 85%, and this is valid for Sudan as well, and will save nearly 150 000 young lives in the Meningitis belt countries by 2015.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
1 April 2012. El Fasher: Members of the UNAMID Military contingent from Rwanda posted in Zam Zam (North Darfur) participate at the "Lend your leg" campaign organized by UN to commemorate the International Day of Mine Awareness and Assistance in Mine Action (4 April).
"Lend Your Leg" is a campaign that encourages people worldwide by a simple but symbolic gesture of rolling up a pant leg or sleeve to stop the damage land mines still cause while showing solidarity with all survivors of land mines and other explosive remnants of war."
Photo by Albert González Farran - UNAMID
28 March 2012. Forog: UNAMID peacekeepers from South Africa work on the installation of a plastic water tank in Forog, 45 kilometers North of Kutum (North Darfur).
The UNAMID peacekeepers from South Africa, based in Kutum, transported two trucks with 30,000 liters of water for the local population (9,000 people) to be able to build a clinic.
The area is controlled by the rebel movement SLA / Abdul Wahid and, according to the community leaders, there is a serious lack of water.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
26 September 2010. Tawilla: Training and simulation of an ambush by Rwandan Contingent in Tawilla Unamid camp site. Photo by Albert Gonzalez Farran / Unamid
14 November 2012. El Geneina: Waiting area of the Teaching Hospital in El Geneina, West Darfur.
Yesterday, the hospital received a small number of vaccines that have already been used to inoculate hospital staff. The facility is expecting to receive thousands more vaccines that will be used to assist
the local population. West Darfur is currently one of the states with the highest rates of yellow fever cases.
The hospital has already treated 106 cases of Yellow Fever since the disease began to spread one month ago. Among these cases, 38 people have died, most of them farmers from El Geneina, Mornei, Habila, Kreink, Beida and Forobaranga. The Ministry of Health in West Darfur is working closely with the African Union - United Nations Mission in Darfur (UNAMID), UN agencies and international and national nongovernmental organisations to fumigate, distribute vaccines and implement awareness campaigns. The epidemic has no precedent in the region.
Photo by Albert González Farran, UNAMID.
22 November 2012. El Fasher: (Front) Abu Ali Abas (aged 4), and (behind left to right) Ahmad Mohamed and Abdu Muntalab (both 13), all from the Nomad community in Gorer, North Darfur, are pictured beside a tent for a mobile school erected in El Fasher outskirts, North Darfur, as part of Quick Impact Project (QIP) sponsored by UNAMID Humanitarian Affairs section. The project includes a total of 12 tents that cost 70,000 Sudanese pounds and will be delivered to the nomad community in Kabkabiya, Seraf Umra, El Seraif, El Cuma and El Walha, in North Darfur. Nearly 1,500 children (aged 6-10 years) and 14 teachers will be benefited with this project.
Photo by Albert González Farran - UNAMID.
5 August 2012. El Fasher: UNAMID peacekeeper fist lieutenant Bernardo Damanik of the Indonesia's Formed Police Unit conducts a Christian prayer at the base in UNAMID headquarters in El Fasher.
Indonesia has around 150 FPU policemen deployed in Darfur to provide escort and security to UNAMID, UN agencies and any other aid organization, as to the Internally Displaced Persons (IDP) in Abu Shouk and Zam Zam camps.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
5 August 2012. El Fasher: UNAMID peacekeeper first sergeant Bahari of the Indonesia's Formed Police Unite (FPU) gets ready to go on morning patrol to Abu Shouk camp for Internally Displaced Persons (North Darfur).
Indonesia has around 150 FPU policemen deployed in Darfur to provide escort and security to UNAMID, UN agencies and any other aid organization, as to the Internally Displaced Persons (IDP) in Abu Shouk and Zam Zam camps.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
30 March 2011. Muhkjar (West Darfur): UNAMID peacekeepers from Thailand and based in Muhkjar (West Darfur) distribute C-Vitamine pills to sick children in Buru (more than 50 km to the south of Muhkjar). Most of the children have serious diseases and infections due to the lack of health care in the village (the nearest clinic is 30 km away). This is the first time that many villagers see blue helmets in Buru due to difficulties of access. Photo by Albert Gonzalez Farran / UNAMID
El castell de Ponts es troba ubicat al cim del turó de Sant Pere, que domina des de llevant la població de Ponts. Es tracta de les restes d'un gran castell del què encara són diferenciables bona part dels seus elements, entre els que s'hi diferencien clarament en recinte sobirà i el jussà.
Domina el conjunt una torre circular que corona la fortificació, just arran de la cinglera que atorga defenses naturals als flancs de migdia i ponent. La torre mestra, situada al lloc més alt, va ser construïda en dues etapes. El cos central, amb un diàmetre intern de 220 centímetres i amb un gruix de 270 centímetres, fou embolcat per un recobriment extern, perfectament visible al flanc sud-est, que té un gruix que oscil·la entre els 100 cm i els 170 cm, depenent de les característiques del terreny que envolta la torre original. Actualment conserva entre 2 i 6 metres d'alçada. La torre original és feta amb carreus força quadrats i de mida gran (40 x 30 centímetres), arrenglerats en filades i units per un morter gruixut fet sobretot de calç. Les pedres de la torre exterior, en canvi, tenen una forma rectangular i allargada (30 x 15 centímetres), i estan col·locades en filades i unides amb un morter més fi, amb més calç. Als seus peus s'hi poden distingir clarament grans panys de paret de secció circular procedents, de ben segur, de quan fou destruïda durant les guerres carlines.
Al seu entorn hi trobem el recinte sobirà, d'una morfologia amb tendència rectangular, amb uns 30 metres de costat. Els costats de migdia i ponent segueixen l'espadat, adaptant-s'hi, formant un angle gairebé recte; per contra, els costats de llevant i septentrional, la zona més accessible, presenten una forma amb tendència semicircular. Aquest mur perimetral té, en general, un gruix de 120 centímetres. És fet amb un aparell constructiu semblant al de la segona torre, la de recobriment, amb carreus allargats, de mida mitjana (15 x 30 centímetres), col·locats en filades. A l'extrem nord del pany de mur occidental, s'hi conserva, força malmesa, una bestorre de planta quadrangular. Cal assenyalar també que a la part central de la muralla nord-est sobresurt un cos, d'una longitud de 7,6 metres i que sobresurt 45 i 90 centímetres del llenç de muralla, amb les cantonades construïdes amb uns carreus més grans i ben treballats.
A l'interior d'aquest recinte, adossada a la torre, hi ha una nau, orientada d'est a oest i coberta amb una volta apuntada. Té una amplada de 3,6 metres i devia fer uns 8,5 metres de llarg. Al final d'aquesta nau hi ha un mur, amb una orientació semblant, d'una longitud d'uns 15 metres i d'un gruix de 80 centímetres. En aquest mur s'hi obria una porta. Més cap a l'est, prop del cos que sobresurt del mur sobirà, hi ha una construcció que fa 5,6 metres de llarg per, potser, uns 6,5 metres d'ample. És feta amb carreus grossos (30 x 40 centímetres) i el mur té un gruix de 120 centímetres. Intervencions clandestines han fet aflorar algun altre mur, difícil de relacionar amb els altres.
El recinte jussà, molt més gran que el sobirà, és de forma rectangular, d'uns 100 metres de costat a llevant i ponent, i uns 80 metres al nord i migdia. Adossades al mur, d'uns 120 centímetres de gruix, hi ha 6 bestorres quadrangulars, d'uns 4 metres de costat, lleugerament atalussades. En alguns trams, la muralla original va ser recoberta en un moment posterior per un talús. Dins del recinte jussà hi ha un gran trull o base de premsa de forma cilíndrica i excavat a la roca, amb un broc a la base.
Notícies històriques
L'any 1024 apareix citat per primera vegada el castell de Ponts. A I'església de Sant Pere del castell de Ponts fou pronunciada una sentencia que obligava Durand, abat de Santa Cecília d'Elins, a restituir al bisbe Ermengol i a Santa Maria de la Seu d'Urgell l'església de Cortiuda i les dècimes i les primícies de Castelló, retingudes indegudament per l'esmentat monestir. Foren presents en aquest judici els comtes Ermengol II d'Urgell i Berenguer Ramon I de Barcelona i la comtessa Ermessenda, mare del segon. La presència d'ambdós comtes és un indici que el castell de Ponts es devia trobar sota l'alt domini dels comtes de Barcelona, que l'havien infeudat al comte d'Urgell. Aquesta situació és documentada posteriorment i ha de tenir l'origen en la minoria d'edat d'Ermengol II, que comportà la intervenció del seu tutor, el comte de Barcelona Ramon Borrell, en els afers del comtat. El 4 de juny de 1057, la comtessa Ermessenda, muller de Ramon Borrell de Barcelona, va vendre a Ramon Berenguer I de Barcelona, el seu nét, els drets i les propietats que tenia en els comtats de Barcelona, Girona, Osona, Manresa i Urgell. Posteriorment se signà el jurament de fidelitat entre Ermessenda i el comte de Barcelona pels comtats, castells i drets venuts anteriorment, entre els quals se cita el castell de Ponts. Entre els anys 1053 i 1071 la comtessa Sança (d'Urgell) jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer I i a Almodis per una sèrie de castells que tenia per ells, entre els quals hom esmenta el de Ponts. L'any 1167, Ermengol VII d'Urgell deixà en testament el castell de Ponts al seu fill Ermengol VIII. Aquest comte, abans de I'any 1185, féu donació dels seus drets sobre el castell i la vila de Ponts a la seva esposa Elvira de Subirats.
El castell de Ponts tingué un destacat protagonisme en les lluites que es produïren al comtat d'Urgell arran de la mort d'Ermengol VIII, sense descendència masculina. L'any 1228 Jaume I va recuperar el castell de Ponts per a Aurembiaix. Trenta anys després, I'any 1258, a causa de les rivalitats entre els Montcada i els Cabrera, comtes d'Urgell, el castell i la vila de Ponts foren saquejats i incendiats per les hosts dels Montcada. El rei Jaume I, en envair el comtat d'Urgell per l'octubre del 1268, ordenà des de Balaguer al comte de Foix, Roger Bernat III, que lliurés la potestat dels castells que li tenia infeudats. El vescomte de Cardona i el comte de Foix, davant les amenaces del rei, es feren forts al castell de Ponts. Pere el Gran també va assetjar el castell de Ponts (1279) en el marc de les lluites contra la noblesa revoltada al començament del seu regnat. L'any 1280 aquest rei encomanà el castell de Ponts al cavaller Guillem Moliner, però dos anys més tard la jurisdicció del castell retornà a Berenguer de Puigverd, senyor de Ponts. Les referències al castell continuen durant la guerra contra Joan II i posteriorment. Com a resultat de la revolta del comte de Pallars, el 1491 el castell de' Ponts fou confiscat i incorporat a la corona, ja que Hug Roger de Pallars era casat amb Caterina Albert, filla de Felip Albert, senyor de Ponts, Maldà i Maldanell. El 1427 era senyor del castell i la vila de Ponts Ramon de Casaldàliga. Els Albert recuperaren el castell de Ponts al començament del segle XVI -moment en què hi feren fer algunes obres de reparació-, però el van vendre el 1572 a Bernat de Codina, tresorer del Principat de Catalunya. Els Codina foren senyors de Ponts fins el 1648. El castell restà força malmès un cop acabada la guerra de Successió, i fou totalment destruït el 1839, després de la voladura que hi dugueren a terme les tropes carlines enviades pel comte d'Espanya.
Tradicionalment s’ha cregut que la part més antiga del castell era la torre construïda al segle X o en època andalusina, amb una refacció al segle XI, moment en que es construiria la resta del conjunt, excepte el cos jussà que data dels segles XVI-XVII. Les excavacions dutes a terme l’any 2000, però, van qüestionar aquestes cronologies i van atribuir la construcció de la primera torre a l'època ibèrica i el seu recobriment exterior a l'època romana. Per tant, a la zona superior del castell hauria existit un assentament d'època ibèrica (ca. s. III a.C.), modificat i ampliat en època romana amb la construcció d'un castellum (s. III d.C.). D'aquesta època destaca la presència vora el temple de Sant Pere d'una llinda monumental d'una entrada relacionada amb un establiment militar romà; aquesta té esculpida una motllura amb un toro i escòcia emmarcada per listeles i decorada amb corones vegetals i un emblema militar al centre. En època medieval s'efectuen noves modificacions, construint-se entre els segles XI i XII la muralla defensiva del cos jussà. Durant l'època moderna el conjunt és ocupat de forma marginal fins a la seve destrucció.
Si dividim l’actual edifici de la paeria en els seus dos grans moments constructius –el segle XVII i el segle XVIII-, tenim que l’edifici siscentista està centrat verticalment per un gran portal amb l’escut de Cervera i un finestral a la part superior, decorat amb un frontó amb volutes. A banda i banda d’aquest eix vertical es disposen dos balcons, sostinguts per dos grups de cinc mènsules que han esdevingut la part més representativa de l’edifici. Un dels grups representa personatges típics del mercat que es celebrava en aquella plaça, i l’altre les actituds pròpies dels cinc sentits corporals –en una clara al·lusió a les virtuts que havia de tenir tot bon governant. A un extrem de l’edifici s’obria una galeria que posteriorment seria derruïda per construir un nou cos arquitectònic que ampliaria la paeria, mentre a l’altre extrem s’hi havia bastit l’edifici de la taula de canvi. A la part superior de la nova paeria, la galeria de solana amb finestres corregudes d’arc de mig punt que trobem a la paeria de Tàrrega, aquí és substituïda per set obertures quadrangulars, que si bé tenen la mateixa funció, estan desproveïdes de l’aspecte arcaic de les de Tàrrega. Per una descripció del cerverí Josep Corts, realitzada vers l’any 1724, sabem que a la part baixa de la nova paeria cerverina hi havia diverses dependències i les presons, la cort del Batlle i l’oficina dels drets de les portes a banda i banda de l’entrada. El pis principal disposava d’un rebedor o distribuïdor des d’on s’accedia a les escrivanies, a la sala del Consell municipal, a la sala dels retrats reials i a la capella. La portada d’accés està emmarcada amb aparell encoixinat i dovelles a saltacavall a la llinda, que ja trobem en exemples ja del segle XVI, com el portal de mar de la Ciutadella de Roses, de Luigi Pizano (1539) on es posa de manifest en l’austeritat d’aquest llenguatge clàssic, una certa influencia d’alguns edificis de Màntua, Pàdua o Ferrara. També en tenim exemples molt primerencs del segle XVII, com la porta de l’hort del convent franciscà de Bellpuig o la casa de Cosme Vidal a Alcover, construida l’any 1618 per iniciativa dels germans Antón i Pròsper Company i la traça de la qual s’atribueix a Pere Blai. Pel que fa a l’escut, aquí apareix coronat i sostingut per dos nens o putti. Durant i Sanpere diu al respecte: “Essent aquest escut obra del seu temps, trobaríem molts escuts semblants escampats en construccions barroques, però ens sembla haver trobat el model immediat de l’escut de Cervera que descrivim, en l’escut que pocs anys abans, Joan i Francesc Grau havien posat a la portalada de la casa municipal que s’estava construint a la ciutat de Manresa, casa que actualment és residència dels jutjats”. Aquest nucli primitiu de l’edifici s’amplià durant l’últim terç del segle XVIII, davant la necessitat de proveir la ciutat d’unes noves presons. El resultat de l’ampliació fou l’afegitó d’un cos amb una portada i un balcó que reproduïen exactament els anteriors. Així, en el contracte de la nova obra s’especifica que les figures de les mènsules que han de sostenir les llosanes dels balcons han de ser semblants a les dels altres dos balcons, però sense que n’hi pugui haver dues d’iguals, i posant la condició d’haver de presentar els dibuixos de les figures abans de procedir a llur execució. El resultat no difereix en qualitat de l’edifici construït per Francesc Puig: la part nova presenta un portal exactament igual que l’anterior, amb l’escut de la ciutat a la part superior i amb el gran finestrat amb frontó partit per volutes. També hi ha un balcó idèntic als altres dos, igualment amb cinc mènsules que aquí hem de creure que representen personatges al·lusius al món de les presons i la justícia. Finalment, una porta secundària amb la data de 1786, les finestres de la part superior i les cornises i ràfec completen la unitat del conjunt i la perfecta inserció amb la construcció de finals del Sis-cents. Tot i això, val a dir que aquesta solució no fou del gust de César Martinell, qui considera “No obstant, tot el que l’edifici guanyà en dimensions amb l’ampliació, ho perdé en elegància, ja que la primitiva construcció amb un sol eix de simetria i composició encertada mostrava un conjunt de ritme graciós que avui li manca” En definitiva, però, el resultat de la intervenció van ser uns nous espais arquitectònics que no solament permeteren comptar amb unes presons amplies i ventilades a la part inferior de l’edifici, sinó també disposar a la part superior d’espaioses sales que contribuïssin a facilitar la gestió del govern municipal a les autoritats cerverines de finals del segle XVIII.
Noticies Historiques
L’actual casa de la Paeria de Cervera va ser construïda entre 1679 i 1688. La construcció d’una nova casa municipal substituïria l’edifici bastit a finals del segle XVI per mestre d’obres cerverí Joan Barrufet, segons la traça de Martí Ymor, mestre d’obres procedent de Bretanya. Pel que fa al principal artífex d’aquest nou edifici, podem dir que de la mateixa manera que Jaume Padró serà la figura dominant en el panorama artístic cerverí de l’últim terç del segle XVIII, Francesc Puig acompleix aquesta funció cent anys abans: Escultor de Cervera, Francesc Puig és l’artista que dominà en el seu temps l’ambient de la vila i, segons Duran i Sanpere, hi introduí el barroquisme. Era fill d’un fuster de Cervera. L’any 1643 era a Solsona on tenia encàrrec d’un retaule. Informat dels conflictes creats pel retaule major de Santa Maria de Cervera, s’oferí a modificar-lo i donar-li forma de tabernacle; el projecte de moment no reeixí, però Francesc Puig s’aposentà definitivament a Cervera. Poc després, l’any 1648, va associar-se amb l’escultor de Concabella Jacint Reguer, amb qui convingué la construcció d’un retaule de Sant Andreu per a la parròquia Santa Maria. També va fer la creu de terme dita dels Aurenets. Segons Razquin, Francesc Puig tingué un paper destacat en la vida pública de Cervera, fou col.lector dels béns de la Comunitat de Preveres i apareix documentat en la majoria d’obres que es realitzen a la ciutat en aquell temps. En la construcció de la capella hi participaren, a més de Francesc Puig com a autor de la traça i director de l’obra –el 28 de gener de 1688 se li paguen trenta-tres lliures del preu fet “per la fàbrica de la capella”-, altres artífex que apareixen a les anotacions dels comptes de l’obra. Per exemple, el dia 13 de febrer de 1687 es paguen trenta lliures a Josep Cases i Bernat Nuix pel preu fet de la portalada de la capella i el 21 de juliol del mateix any es paguen vint-i-cinc lliures al daurador Josep Puig per haver daurat “lo panell de la teulada y los scuts de la capella y del cap de la scala”. Finalment, el mateix Josep Puig cobra vint-i-cinc rals més el dia nou de desembre, per haver daurat la clau de volta de la capella. Malgrat la casa de la paeria s’havia fet nova, però, cent anys després ja precisava reformes importants. Al llarg del segle XVIII, Cervera havia passat de vila a ciutat i disposava de l’única Universitat literària del Principat. Una carta del fiscal del Crim, de l’any 1779, ja assenyalava la necessitat de construir unes noves presons que fossin més grans, mes segures i clements. Tradicionalment, les presons i la casa de la vila anaven unides, ja que els paers tenien jurisdicció civil i criminal. Segons Duran i Sanpere, no sembla que a paeria de Cervera hi hagués cap lloc construït a propòsit per aquesta funció i només hi ha indicis d’haver ocupat la part baixa de l’estança de la Taula de Canvi, amb finestres enreixades a la plaça de davant l’església i existeix la possibilitat que en aquest indret hi hagués alguna cambra subterrània utilitzada eventualment com a presó. Amb la intervenció del corregidor, el primitiu projecte de construir només unes noves presons es convertí en l’edificació d’un cos arquitectònic de gran envergadura que amplià notablement l’edifici de l’Ajuntament pel costat de sol ixent, alhora que respectava totalment la línia de la construcció del segle XVII. La traça de l’obra va anar a càrrec de l’escultor d’origen manresà Jaume Padró, que cobrà cinc lliures, dotze sous i sis diners, mentre que l’execució del projecte es va adjudicar al mestre de cases cerverí Marc Gaudier per cinc-centes lliures. Per poder dur a terme l’obra s’ensorraren algunes cases de la plaça de la Sebolleria, es modificà l’accès a aquest espai urbà i es va desfer la galeria que s’havia construït cent anys abans a l’extrem de la paeria. Segons Duran i Sanpere, un primer projecte consistia a edificar les noves presons al costat de la casa de l’Ajuntament, aprofitant el desnivell que hi havia entre la plaça Major i l’antiga plaça de la Sebolleria. Aquest pla permetia que la nova construcció no arribés a l’alçada de la galeria encarada a sol ixent que hi havia a la casa municipal. Jaume Padró també va tenir cura de l’ornamentació de la sala dels consells el 1796, el projecte de la qual va consistir en traçar l’obra, dibuixar el perfil de les obertures i treballar les cornises, tot per un import de dinou lliures i dotze sous.
Context Historic Artistic
La construcció de les cases consistorials va estretament lligada a l’increment del poder municipal, que es veu en disposició de competir amb l’església. A l’època baixmedieval, els escassos exemples de cases consistorials es concentren bàsicament a les grans ciutats –Ajuntament de Barcelona-. A l’adveniment dels segles moderns, en canvi, les zones rurals –sempre parlant de nuclis d’una certa importància- ben aviat substituïran la dicotomia església-castell per la d’església-ajuntament, adquirint aquestes cases comunals un protagonisme molt elevat dins el nucli històric de la vila o ciutat. Els Ajuntaments segueixen el mateix model que les residències privades, adaptant les habitacions necessàries per a les funcions administratives –sala de reunions, capella, arxiu, presó, etc. L’exterior pot seguir dos models, segons presenti o no un porxo d’arcades a la planta baixa –per a reunions o mercat. Els porxos apareixen en èpoques precedents i l’únic canvi és la substitució dels arcs apuntats per arcs de mig punt. La tipologia definida, gairebé sense variants, responia a les necessitats funcionals i simbòliques plantejades en el moment de la seva construcció: En el cas dels porxos o llotjes, aquests compaginaven d’entrada la funció mercantil amb l’assembleària, alliberant els diferents governs de la relació de dependència que de vegades existia amb l’església, sobretot quan no es tenia cap lloc propi on reunir-se. D’aquesta manera, les sales de consells possibilitaven les reunions periòdiques dels consistoris, al mateix temps que servien de marc per a recepcions extraordinàries, honrant a visitants d’excepció. Les escrivanies i arxius possibilitaven l’exercici burocràtic inherent a qualsevol sistema de govern. Finalment, una sèrie de dependències com les presons, graners, carnisseries o fins i tot el pou de gel (en el cas de Cervera) conformaven l’ampli ventall d’infrastructura cívica que podien contenir aquests edificis. Tornant a la seva ubicació en un indret preferent de la ciutat o vila, normalment a la plaça major o del mercadal, on tenien lloc les activitats mercantils –veurem com els porxos o llotges inferiors s’utilitzaven com a perllongació del mercat- compartint protagonisme amb l’església, cal assenyalar l’excepció de Cervera, on l’església parroquial es troba situada immediatament posterior a la casa de la vila, i amb la porta d’accés un xic allunyada de la plaça. Aquest “desplaçament” queda perfectament compensat per la imponent presència del magnífic campanar gòtic, que sobresurt per damunt de l’edifici de la paeria i és visible des de qualsevol punt de la plaça, com volguent reivindicar la seva preponderància per damunt del poder municipal. Finalment, cal advertir que les múltiples transformacions que han sofert aquests edificis al llarg del temps, i que han afectat sobretot el seu aspecte i distribució interiors, reverteixen negativament a l’hora d’interpretar l’edifici en el seu conjunt i de forma correcta, de manera que no podem evitar caure en un excés de “façanisme”, ja que indubtablement la façana és la part d’aquests edificis que ha romàs més inalterada. D’altra banda, però, existeix quelcom que també pot contribuir a excusar aquesta mancança, i és el fet que la façana principal constituïa la part més important de l’edifici –a l’interior únicament destacaríem l’escala i la sala del Consell-, el senyal d’identitat i la “tarja de presentació”, en detriment de les façanes laterals i posterior.
Notes Complementaries
Jaume Padró també treballà per a l’Ajuntament realitzant obres d’arquitectura o d’art efímer: Així mateix, l’anY 1803 se li paguen 11 lliures per haver fet l’arquitectura fingida amb la qual es decorà la façana de l’Ajuntament per la proclamació del rei Carles IV. De la mateixa manera, el 24 de setembre de l’any 1803, Jaume Padró cobra 33 lliures i 13 sous en concepte de “los jornales empleados en componer el aparato del frontispicio de las casas consistoriales de la ciudad de Cervera, esto es dirigir la obra, haser un nuevo disenyo para la adición del aparato y demás conveniente que se ha ofrecido para la perfección del mismo”. Aquesta obra es correspon amb l’arquitectura efímera realitzada per la visita reial de Carles IV i la seva esposa, Mª Lluïsa de Parma, el mes de setembre de 1802.
21 November 2010. El Fasher: Sadias Adam Imam collects millet in a land rented by a community leader in Saluma Area, near El Fasher. Today, she is escorted by Jordanian peacekeepers. Twice a week, UNAMID organize patrols to escort women who are farming and collecting firewood in rural areas, like outside Zam Zam IDP Camp (El Fasher, North Darfur). Photo by Albert Gonzalez Farran / UNAMID
10 December. 2013. El Fasher: a group perform a show during the event to commemorate the international Human Rights day , organized by UNAMID Human Rights Unit in El Fasher, North Darfur. The event intends to raise awareness in communities , Photo by Hamid Abdulsalam, UNAMID
25 July 2011. Kodiel: Distribution of 40,000 liters of water among the local community in El Srief (North Darfur), that includes Shiero, Metwier, Eata Ibrahim, Ahmed, Ali and Kodiel villages. The nearest water point is 15 kilometers away and the women have to spend 6 hours a day to collect the water for their families. Due to the drought, the community leaders report that the lack of water is severe in the area and it specially affects children and sick people.
This water distribution was part of a DDR (Disarmament, Demobilization and Reintegration) outreach activity, organized by UNAMID, with the support of UNDP, UNICEF, North Sudan DDR Commission and the local NGO Friends of Peace and Development Organization (FPDO). The DDR activity promoted messages of disarmament and security arm control among the population, historically controlled by SLA / Free Will faction and currently with few individual armed actions. Photo by Albert Gonzalez Farran - UNAMID.
8 March 2012. Kutum: Celebrations of the International Women's Day in Kutum.
Photo by Albert Gonzalez Farran - UNAMID
9 October 2011. El Fasher: Maimuna Mohamed Ismail, 17 years old, from El Fasher Secondary School for girls and member of the Girls and Boy Scouts of El Fasher. She is one of the 30 selected winners of the project Eyes of Darfur in El Fasher (among 700 participants and 15,000 photographs). She photographed a man with his donkey from a hole at the other side of a bricks wall. Maimuna wants to study journalism at the university next year. Title of photo: NEAR THE SUNSET. Photo by Albert Gonzalez Farran - UNAMID - www.albergonzalez.net
03 October 2012. El Geneina: A UNAMID peacekepeer recovers at the UNAMID hospital in El Geneina from the injures that he suffered in an ambush yesterday night.
Four peacekeepers were killed and eight injured in this ambush by unidentified assailants.
The incident, which involved a Nigerian military patrol, occurred approximately two kilometers from the Mission's regional headquarters.
UNAMID personnel, who were heavily fired upon from several directions, returned fire.
Photo By - Albert González Farran - UNAMID
2022-06-28
L'alcalde de València, Joan Ribó, rep una delegació del govern de Moldàvia, a representants de l'Agència per a l'Eficiència Energètica de Moldàvia, i de l'Organització de les Nacions Unides per al Desenvolupament Industrial (ONUDI).
18 March 2011. Fanga Suk: A member of the coalition of rebel forces (SLA Minni Minawi, SLA Abdul Wahid and LJM) who control Fanga Suk village, in East Jebel Marra (West Darfur), 88 kilometres West Tawilla. Photo by Albert Gonzalez Farran / UNAMID
6 October 2011. El Fasher: Amjat Mohammed Ahmed, 15 years old, Al Ribat Secondary School for Boys. He is one of the 30 selected winners of the project Eyes of Darfur in El Fasher (among 700 participants and 15,000 photographs). He wants to be engineer. He likes the project Eyes of Darfur because it helps to show the tradition. Title of photo: N/A. Photo by Albert Gonzalez Farran - UNAMID - www.albergonzalez.net
8 December 2012. El Fasher: Relatives of patients wait at the Emergency Area in El Fasher Hospital, North Darfur. More than 500 patients visit the hospital everyday and they are assisted first by 4 emergency doctors during the day. At night time, only one is on duty.
Photo by Albert González Farran, UNAMID.
28 September 2011. Um Kadada: UNAMID Egyptian troops, posted in Um Kadada (North Darfur), training at the team site.
860 troops from Egypt are posted in Um Kadada where they assume the responsibility of the security. However, since 2010, this area is free of clashes and there is no camps for displaced people. Photo by Albert Gonzalez Farran - UNAMID
14 July 2011. Kabkabiya: A man takes out his child from the bus during the trip. 14 July 2011. Aramba (Kabkabiya): Families are accomodated in buses right before the departure. More than 200 displaced families (about 800 people) are returning from Aramba to their original village, Sehjanna (100 kilometers distance).After more than seven years in an internally displaced persons (IDP) camp in Aramba (near Kabkabiya, North Darfur) they decided to participate at this voluntary repatriation program organized by UN Refugee Agency (UNHCR) and the Sudanese Humanitarian Aid Commission, with the logistical support of UNAMID. The families are farmers who fled their original village in Sehjanna (near Kutum, North Darfur) due to the conflict in Darfur.
The return operation started on Sunday 10 July and will continue for the next days. The returnees are transported by buses and their belongings by trucks for about 10 hours. During the trip, the Rwandan and South African UNAMID troops are escorting the returnees, who are also provided with water jerry cans. World Food Program will provide the returnees with food for the first six months.
This is the largest returnee operation organized in North Darfur for the last years.
Photo by Albert Gonzalez Farran - UNAMID
07 October 2012. El Daein: UNAMID peacekeepers from Nigeria participate at the cleaning exercise at the college campus of the University of El Daein, East Darfur. UNAMID Military, FPU, Civilian personnel, Civilian Police, language assistances, GoS military and police, women representatives, college students, teachers and other parts of the local community participated in this activity.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
19 August 2012. El Fasher: Sudanese muslims from El Fasher, North Darfur, attend the morning prayer at the outskirts of the city to celebrate the Eid ul-Fitr, the feast marking the end of the fast of Ramadan.
One of the main bridges that gives access to El Fasher broke down yesterday due to the heavy rain and many people living in the West part of the city couldn't attend the religious celebration at the main mosque.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
19 August 2012. El Fasher: Sudanese muslims from El Fasher, North Darfur, greet each other after the morning prayer at the outskirts of El Fasher for the celebration of the Eid ul-Fitr, the feast marking the end of the fast of Ramadan.
One of the main bridges that gives access to El Fasher broke down yesterday due to the heavy rain and many people living in the West part of the city couldn't attend the religious celebration at the main mosque.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
29 March 2011. Muhkjar: Peacekeepers from Thailand on patrol at the camp for refugees from Center African Republic (CAR) in Muhkjar (West Darfur). Photo by Albert Gonzalez Farran / UNAMID
09 October 2012. El Daein: A UNAMID peacekeeper from Nigeria foot patroling at night around the UNAMID team site in El Daein, East Darfur. The company patrol from midnight up to the sunrise to control the security of the base.
Nigeria has a battalion (860 soldiers) deployed in El Daein that are tasked with providing security in the area.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
1 August 2012. Kuma Garadayat: Boys are pictured in a new school in Kuma Garadayat (North Darfur) constructed by UNAMID. This center is part of six development projects - commonly known as Quick Impact Projects -, in the areas of education, sanitation, health, community development and women empowerment. The projects (a clinic, a women center and several schools) have been executed by UNAMID peacekeepers from Senegal.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
28 March 2012. Forog: Local community leaders and members of the rebel movement SLA-Abdul Wahid stare at the installation of a plastic water tank in Forog, 45 kilometers North of Kutum (North Darfur).
The UNAMID peacekeepers from South Africa, based in Kutum, transported two trucks with 30,000 liters of water for the local population (9,000 people) to be able to build a clinic.
The area is controlled by the rebel movement SLA / Abdul Wahid and, according to the community leaders, there is a serious lack of water.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
27 September 2011. Um Kadada: Egyptian soldiers, members of the UNAMID troops posted in Um Kadada (North Darfur), patrol in the morning.
860 troops from Egypt are posted in Um Kadada where they assume the responsibility of the security. However, since 2010, this area is free of clashes and there is no camps for displaced people. Photo by Albert Gonzalez Farran - UNAMID
03 October 2012. El Geneina: (left) UNAMID Force Commander, Lieutenant General Patrick Nyamvumba (Rwanda) visits the peacekeepers from Nigeria who recover at the UNAMID hospital in El Geneina from the injures that they suffered in an ambush yesterday night.
Four peacekeepers were killed and eight injured in this ambush by unidentified assailants.
The incident, which involved a Nigerian military patrol, occurred approximately two kilometers from the Mission's regional headquarters.
UNAMID personnel, who were heavily fired upon from several directions, returned fire.
Photo By - Albert González Farran - UNAMID
14 July 2011. Sehjanna: Returned families arrive to their original village and greet their relatives. More than 200 displaced families (about 800 people) are returning from Aramba to their original village, Sehjanna (100 kilometers distance).After more than seven years in an internally displaced persons (IDP) camp in Aramba (near Kabkabiya, North Darfur) they decided to participate at this voluntary repatriation program organized by UN Refugee Agency (UNHCR) and the Sudanese Humanitarian Aid Commission, with the logistical support of UNAMID. The families are farmers who fled their original village in Sehjanna (near Kutum, North Darfur) due to the conflict in Darfur.
The return operation started on Sunday 10 July and will continue for the next days. The returnees are transported by buses and their belongings by trucks for about 10 hours. During the trip, the Rwandan and South African UNAMID troops are escorting the returnees, who are also provided with water jerry cans. World Food Program will provide the returnees with food for the first six months.
This is the largest returnee operation organized in North Darfur for the last years.
Photo by Albert Gonzalez Farran - UNAMID
14 July 2011. Kabkabiya: UNAMID Rwandan troops escorting returnees. 14 July 2011. Aramba (Kabkabiya): Families are accomodated in buses right before the departure. More than 200 displaced families (about 800 people) are returning from Aramba to their original village, Sehjanna (100 kilometers distance).After more than seven years in an internally displaced persons (IDP) camp in Aramba (near Kabkabiya, North Darfur) they decided to participate at this voluntary repatriation program organized by UN Refugee Agency (UNHCR) and the Sudanese Humanitarian Aid Commission, with the logistical support of UNAMID. The families are farmers who fled their original village in Sehjanna (near Kutum, North Darfur) due to the conflict in Darfur.
The return operation started on Sunday 10 July and will continue for the next days. The returnees are transported by buses and their belongings by trucks for about 10 hours. During the trip, the Rwandan and South African UNAMID troops are escorting the returnees, who are also provided with water jerry cans. World Food Program will provide the returnees with food for the first six months.
This is the largest returnee operation organized in North Darfur for the last years.
Photo by Albert Gonzalez Farran - UNAMID - www.albertgonzalez.net
14 June 2012. Khartoum: Independent Expert for Human Rights, Professor Mashood Adebayo Baderin (from Nigeria), addresses the media during the press conference at the Ministry of Justice of the Government of Sudan in Khartoum. Adebayo visited Sudan for the first time to monitor the human rights situation in the country.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
30 March 2011. Buru (West Darfur): UNAMID Peacekeepers from Thailand on patrol in Buru market (more than 50 km to the south of the team site in Muhkjar) controlled by the Government forces. This is the first time that many villagers see blue helmets in Buru due to difficulties of access. Local leaders complain due to the lack of water, education and health system (the nearest clinic is 30 km away). Photo by Albert Gonzalez Farran / UNAMID
18 October 2012. Zamzam: The market in Zam Zam camp for internally displaced persons, North Darfur.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
7 April 2011. El Fasher: The Rwandan community in UNAMID organized the 17th Commemoration of the 1994 Genocide against Tutsi hold in Super Camp - RWANBATT 25 Military Camp (El Fasher). Photo by Albert Gonzalez Farran / UNAMID
26 September 2011. Um Kadada: Egyptian soldier Ahmed Mahmoud, member of the UNAMID troops posted in Um Kadada (North Darfur), patrols at night in Hali Mussa (North-West of Um Kadada).
860 troops from Egypt are posted in Um Kadada where they assume the responsibility of the security. However, since 2010, this area is free of clashes and there is no camps for displaced people. Photo by Albert Gonzalez Farran - UNAMID