View allAll Photos Tagged UNIDE,
16 April 2012. El Fasher: Musa Mohammed, an experimented sheik in Al Moashi Market (El Fasher), makes "hijabs" (an ornament made with leather thought to give protection against arms, dangers or diseases).
Photo by Albert Gonzalez Farran - UNAMID
15 August 2012. El Fasher: A young woman carries a tray with cement for the construction of a community center in Althoura Shemal in El Fasher, North Darfur, as part of a Community Based-Labour Intensive Project (CLIP) sponsored by UNAMID DDR (Disarmament Demobilization Reintegration).
During three months, UNAMID provides training to 80 young people (60 men and 20 women) to construct this building.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
30 May 20012. Forog: A member of the rebel movement Sudan Liberation Army (Abdul Wahid faction), wearing hijabs, escorts the population in Forog (North Darfur) during the arrival of a UNAMID delegation who came to officially open a new clinic. The mission has also sponsored the construction of three new schools in the same area (Endero, Misteria and Deleba).
The local population reported a serious shortage of water and medicines during their meeting with the UNAMID deputy Joint Special Representative, Aichatou Mindaoudou.
Photo by Albert Gonzalez Farran
08 October 2012. El Daein: Children at the registration for the vaccination campaign against the meningitis at the School for Midwives in El Daein, East Darfur.
A massive vaccination campaign, organized by the Governement of Sudan and the World Health Organization (WHO) against meningococcal A meningitis started this month targeting 16.9 million children and adults, ranging from 1 to 29 years, in all Darfur states, Blue Nile, Khartoum, Gezira, Sennar and Gedaref. The rest of Sudan will be vaccinated during the first quarter of 2013.
The vaccine protects children as young as one year of age and young adults, and confers immunity that may last a decade. It reduces transmission and contributes to herd immunity, meaning that even people who were not vaccinated receive some protection.
WHO estimates that the vaccine is expected to reduce cases of meningitis A between 80% and 85%, and this is valid for Sudan as well, and will save nearly 150 000 young lives in the Meningitis belt countries by 2015.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
15 August 2012. El Fasher: Nurlehoda Mohammed works on the construction of a community center in Althoura Shemal in El Fasher, North Darfur, as part of a Community Based-Labour Intensive Project (CLIP) sponsored by UNAMID DDR (Disarmament Demobilization Reintegration).
During three months, UNAMID provides training to 80 young people (60 men and 20 women) to construct this building.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
18 October 2012. Sharga: Women in Sharga village, in North Darfur, preapre food during the visit of a delegation of ambassadors of the European Union countries into the SAFE centre.
The SAFE Centre is a project promoted by the World Food Program and currently only run by the local community.
The members of this center make fuel efficient stoves for themselves and to sell to the local markets. These stoves reduce around 30% the consumption of firewood and, consequently, it reduces the number of times that women go to the forests to collect firewood.
Besides, the center produces natural firebricks, plants seedlings, runs a forest of gum arabic trees and organizes trainings for illiterate women.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
Avinguda de Pau Casals
Pau Casals i Defilló (El Vendrell, Catalunya 1876 - San Juan, Puerto Rico 1973) fou un violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català. La seva gran contribució al món de la música va ser la innovació en la interpretació amb el violoncel que, més tard, va ser adoptada per tots els violoncel·listes del món.
La seva interpretació d'El cant dels ocells ha esdevingut un símbol de pau i llibertat arreu del món, i de manera molt més significativa dins l'àmbit català.
El 1958 va fer un concert i el "missatge de pau" que Pau Casals havia gravat uns dies abans a Ginebra fou retransmès a més de 40 països. També aquell any fou proposat com a candidat pel Premi Nobel de la Pau.
El 1961 va ser convidat pel president John F. Kennedy a fer un concert a la Casa Blanca i, dos anys més tard, el mateix president dels Estats Units, li concedí la Medalla de la Llibertat.
El 1971 va compondre l'Himne a les Nacions Unides, que dirigí el 24 d'octubre d'aquell any en un concert a la mateixa seu de les Nacions Unides, i on el secretari General de les Nacions Unides U Thant li entregà la Medalla de la Pau. Fou en aquesta ocasió que va pronunciar la frase "What is more, I am a Catalan." explicant que Catalunya tenia un parlament democratic molt abans que Anglaterra.
El 1973 va patir un atac de cor irreversible, a Puerto Rico. Va morir a San Juan de Puerto Rico el 22 d'octubre de 1973. L'any 1979 es van traslladar les seves despulles al cementiri del Vendrell, moment en el qual li fou concedida, a títol pòstum, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.
-------
Pau Casals i Defilló (Catalan pronunciation: [ˈpaw kəˈzaɫs]) (December 29, 1876 – October 22, 1973), known during his professional career as Pablo Casals, was a Spanish Catalan cellist and conductor. He made many recordings throughout his career, of solo, chamber, and orchestral music, also as conductor, but Casals is perhaps best remembered for the recording of the Bach Cello Suites he made from 1936 to 1939.
Casals was an ardent supporter of the Spanish Republican government. After its defeat in 1939, Casals vowed not to return to Spain until democracy had been restored, although he did not live to see the end of the Franco dictatorial regime.
One of his last compositions was the "Hymn of the United Nations". He conducted its first performance in a special concert at the United Nations on October 24, 1971, two months before his 95th birthday. On that day, the Secretary-General of the United Nations, U Thant awarded Pau Casals the U.N. Peace Medal in recognition of his stance for peace, justice and freedom. Casals accepted the medal and made his famous "I am a Catalan" speech, where he explained that Catalonia had the first democratic parliament, long before England did.
He also made popular the old Catalan song, "El cant dels ocells" playing it at the UN.
-------
Pau Carles Salvador Casals i Defilló (El Vendrell, 29 de diciembre de 1876 - San Juan de Puerto Rico, 22 de octubre de 1973), más conocido como Pau Casals, y también como Pablo Casals en Latinoamérica y el mundo anglosajón, es unos de los músicos catalanes mas destacados del siglo XX. Por su incomparable desempeño como instrumentista del violonchelo, Casals es considerado uno de los mejores violonchelistas de todos los tiempos.
Una de sus composiciones más célebres es el "Himno de las Naciones Unidas", conocido como el "Himno de la Paz", compuesto mientras residía en su segunda patria, Puerto Rico (donde había nacido y se había criado su madre), y donde residían otros españoles renombrados internacionalmente, tales como Juan Ramón Jiménez y Francisco Ayala. Magnífico director de orquesta y notabilísimo compositor, Casals fue siempre un artista completísimo, con la más férrea disciplina y la dedicación más profunda a la música.
Además de reconocérselo por su imponente obra musical, Pau Casals destacó en todo el mundo por su activismo en la defensa de la paz, la democracia, la libertad y los derechos humanos, que le valieron prestigiosas condecoraciones como la Medalla de la Paz de la ONU y ser nominado al Premio Nobel de la Paz.
Fue en la ONU donde Casal dijo al aceptar la medalla "I am a Catalan"" (Soy un Catalán) donde explico que Catalunya tenia el primer parlamento democratico, mucho antes que Inglaterra.
Casals también manifestó públicamente su oposición al régimen franquista y su deseo de ver una Cataluña no necesariamente independiente pero con un grado alto de autonomía (vid. cap. V de sus memorias, dictadas originariamente en francés a Albert E. Kahn y traducidas al catalán como Joia i Tristor).
Pau Casals murió el 22 de octubre de 1973, a la edad de 96 años, en San Juan de Puerto Rico, a consecuencia de un ataque al corazón. Fue enterrado en el Cementerio Conmemorativo de San Juan de Puerto Rico.
El 9 de noviembre de 1979, restablecida la democracia en España, sus restos fueron trasladados al cementerio de El Vendrell, su población natal, donde actualmente descansan.
Popularizó la antigua canción catalana "El cant dels ocells" tocándola en la sede de la ONU;
Avinguda de Pau Casals
Pau Casals i Defilló (El Vendrell, Catalunya 1876 - San Juan, Puerto Rico 1973) fou un violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català. La seva gran contribució al món de la música va ser la innovació en la interpretació amb el violoncel que, més tard, va ser adoptada per tots els violoncel·listes del món.
La seva interpretació d'El cant dels ocells ha esdevingut un símbol de pau i llibertat arreu del món, i de manera molt més significativa dins l'àmbit català.
El 1958 va fer un concert i el "missatge de pau" que Pau Casals havia gravat uns dies abans a Ginebra fou retransmès a més de 40 països. També aquell any fou proposat com a candidat pel Premi Nobel de la Pau.
El 1961 va ser convidat pel president John F. Kennedy a fer un concert a la Casa Blanca i, dos anys més tard, el mateix president dels Estats Units, li concedí la Medalla de la Llibertat.
El 1971 va compondre l'Himne a les Nacions Unides, que dirigí el 24 d'octubre d'aquell any en un concert a la mateixa seu de les Nacions Unides, i on el secretari General de les Nacions Unides U Thant li entregà la Medalla de la Pau. Fou en aquesta ocasió que va pronunciar la frase "What is more, I am a Catalan." explicant que Catalunya tenia un parlament democratic molt abans que Anglaterra.
El 1973 va patir un atac de cor irreversible, a Puerto Rico. Va morir a San Juan de Puerto Rico el 22 d'octubre de 1973. L'any 1979 es van traslladar les seves despulles al cementiri del Vendrell, moment en el qual li fou concedida, a títol pòstum, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.
-------
Pau Casals i Defilló (Catalan pronunciation: [ˈpaw kəˈzaɫs]) (December 29, 1876 – October 22, 1973), known during his professional career as Pablo Casals, was a Spanish Catalan cellist and conductor. He made many recordings throughout his career, of solo, chamber, and orchestral music, also as conductor, but Casals is perhaps best remembered for the recording of the Bach Cello Suites he made from 1936 to 1939.
Casals was an ardent supporter of the Spanish Republican government. After its defeat in 1939, Casals vowed not to return to Spain until democracy had been restored, although he did not live to see the end of the Franco dictatorial regime.
One of his last compositions was the "Hymn of the United Nations". He conducted its first performance in a special concert at the United Nations on October 24, 1971, two months before his 95th birthday. On that day, the Secretary-General of the United Nations, U Thant awarded Pau Casals the U.N. Peace Medal in recognition of his stance for peace, justice and freedom. Casals accepted the medal and made his famous "I am a Catalan" speech, where he explained that Catalonia had the first democratic parliament, long before England did.
He also made popular the old Catalan song, "El cant dels ocells" playing it at the UN.
-------
Pau Carles Salvador Casals i Defilló (El Vendrell, 29 de diciembre de 1876 - San Juan de Puerto Rico, 22 de octubre de 1973), más conocido como Pau Casals, y también como Pablo Casals en Latinoamérica y el mundo anglosajón, es unos de los músicos catalanes mas destacados del siglo XX. Por su incomparable desempeño como instrumentista del violonchelo, Casals es considerado uno de los mejores violonchelistas de todos los tiempos.
Una de sus composiciones más célebres es el "Himno de las Naciones Unidas", conocido como el "Himno de la Paz", compuesto mientras residía en su segunda patria, Puerto Rico (donde había nacido y se había criado su madre), y donde residían otros españoles renombrados internacionalmente, tales como Juan Ramón Jiménez y Francisco Ayala. Magnífico director de orquesta y notabilísimo compositor, Casals fue siempre un artista completísimo, con la más férrea disciplina y la dedicación más profunda a la música.
Además de reconocérselo por su imponente obra musical, Pau Casals destacó en todo el mundo por su activismo en la defensa de la paz, la democracia, la libertad y los derechos humanos, que le valieron prestigiosas condecoraciones como la Medalla de la Paz de la ONU y ser nominado al Premio Nobel de la Paz.
Fue en la ONU donde Casal dijo al aceptar la medalla "I am a Catalan"" (Soy un Catalán) donde explico que Catalunya tenia el primer parlamento democratico, mucho antes que Inglaterra.
Casals también manifestó públicamente su oposición al régimen franquista y su deseo de ver una Cataluña no necesariamente independiente pero con un grado alto de autonomía (vid. cap. V de sus memorias, dictadas originariamente en francés a Albert E. Kahn y traducidas al catalán como Joia i Tristor).
Pau Casals murió el 22 de octubre de 1973, a la edad de 96 años, en San Juan de Puerto Rico, a consecuencia de un ataque al corazón. Fue enterrado en el Cementerio Conmemorativo de San Juan de Puerto Rico.
El 9 de noviembre de 1979, restablecida la democracia en España, sus restos fueron trasladados al cementerio de El Vendrell, su población natal, donde actualmente descansan.
Popularizó la antigua canción catalana "El cant dels ocells" tocándola en la sede de la ONU;
15 August 2012. El Fasher: (right) Hamid Ibrahim Abderrahman makes cement for the construction of a community center in Althoura Shemal in El Fasher, North Darfur, as part of a Community Based-Labour Intensive Project (CLIP) sponsored by UNAMID DDR (Disarmament Demobilization Reintegration).
During three months, UNAMID provides training to 80 young people (60 men and 20 women) to construct this building.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
25 November 2012. El Fasher: Huda Abdala Mohammed is pictured at the community center that she participated to build in Althoura Shemal in El Fasher, North Darfur, as part of a Community Based-Labour Intensive Project (CLIP) sponsored by UNAMID DDR (Disarmament Demobilization Reintegration).
During the last five months, UNAMID provided training to 80 young people (60 men and 20 women) to construct this building.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
6 March 2011. Malha (North Darfur): A Sudanese woman, originally from Darfur, with her undernourished baby attended in Malha hospital (North Darfur) just returned from Libya. So far, there are about 60 returnees in Malha (mostly women and children) and they arrived on Sunday 6 March from villages located in South Libya. The returnees, mainly migrant workers belonging to Zaghawa and Meidob tribes, left Sudan some years ago to search for job opportunities in Libya. They are now returning from Libya since they have lost their jobs due to the current crisis as well as for alleged security concerns. The local authorities in Malha are expecting 40 more trucks from Libya (more than 2,000 returnees) for the coming days and they asked help to the UN agencies (UNICEF, OCHA, WHO, UNHCR) to attend all of them. Photo by Albert Gonzalez Farran / UNAMID
27 March 2011. Rounyn: A child collects bullets from the ground in Rounyn, a village located about 15 km north of Shangil Tobaya, North Darfur. Most of the population in Rounyn recently fled to camps for displaced people due to the clashes between the Government and the armed movements. Photo by Albert Gonzalez Farran / UNAMID - www.albertgonzalez.net
London is the capital city of England and the United Kingdom. It is the most populous region, urban zone and metropolitan area in the United Kingdom. Standing on the River Thames, London has been a major settlement for two millennia, its history going back to its founding by the Romans, who named it Londinium. London's ancient core, the City of London, largely retains its 1.12-square-mile (2.9 km2) mediaeval boundaries and in 2011 had a resident population of 7,375, making it the smallest city in England. Since at least the 19th century, the term London has also referred to the metropolis developed around this core. The bulk of this conurbation forms the London region and the Greater London administrative area, governed by the Mayor of London and the London Assembly.
London is a leading global city, with strengths in the arts, commerce, education, entertainment, fashion, finance, healthcare, media, professional services, research and development, tourism and transport all contributing to its prominence. It is one of the world's leading financial centres and has the fifth-or sixth-largest metropolitan area GDP in the world depending on measurement. London is a world cultural capital. It is the world's most-visited city as measured by international arrivals and has the world's largest city airport system measured by passenger traffic. London's 43 universities form the largest concentration of higher education in Europe. In 2012, London became the first city to host the modern Summer Olympic Games three times.
London has a diverse range of peoples and cultures, and more than 300 languages are spoken within its boundaries. London had an official population of 8,308,369 in 2012, making it the most populous municipality in the European Union, and accounting for 12.5% of the UK population. The Greater London Urban Area is the second-largest in the EU with a population of 9,787,426 according to the 2011 census. The London metropolitan area is the largest in the EU with a total population of 13,614,409, while the Greater London Authority puts the population of London metropolitan region at 21 million. London had the largest population of any city in the world from around 1831 to 1925.
London contains four World Heritage Sites: the Tower of London; Kew Gardens; the site comprising the Palace of Westminster, Westminster Abbey, and St Margaret's Church; and the historic settlement of Greenwich (in which the Royal Observatory, Greenwich marks the Prime Meridian, 0° longitude, and GMT). Other famous landmarks include Buckingham Palace, the London Eye, Piccadilly Circus, St Paul's Cathedral, Tower Bridge, Trafalgar Square, and The Shard.
London is home to numerous museums, galleries, libraries, sporting events and other cultural institutions, including the British Museum, National Gallery, Tate Modern, British Library and 40 West End theatres. The London Underground is the oldest underground railway network in the world.
Londres és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa. Està situada al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mànega, que separa el Regne Unit de França. Al nord hi ha els comtats de Essex i Hertfordshire, a l'oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.
Londres està format per la City i 32 municipis. El cor de la ciutat, l'antiga City de Londres, encara manté els seus límits medievals, però des del segle XIX el terme Londres també es refereix al total de la metròpoli que s'ha desenvolupat al voltant. L'actual connurbació forma la regió de Londres i l'àrea administrativa del Gran Londres. Avui dia la City és una petita part de Londres, exactament de 2'6 km², però que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d'Anglaterra, mentre que els 32 municipis de Londres formen part del Comtat cerimonial d'Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 municipis tenen estatus especials, Westminster té estatus de ciutat, el municipi de Kingston upon Thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de municipi Reial.
La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues parts. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, d'estil neogòtic.
Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals, i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals. A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l'Abadia de Westminster i l'església de Santa Margarita; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins botànics Reials, Kew. La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s'ha vist incrementada a causa del creixement econòmic
Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i s'hi parlen més de 300 llengües. El 2011 la població oficial era de 8.174.100, dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea. i l'àrea metropolitana s'estima que té una població d'entre 12 i 14 milions. Londres ha estat la seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2012.
Els principals aeroports de Londres són els de Heathrow, Gatwick i Stansted. També hi ha altres aeroports menors, com el de la City, el de Luton i el de Southend.
24 October 2012. El Fasher: A member of the Boys Scouts and Girls Guides of El Fasher, North Darfur, is pictured holding a Sudanese flag in Al Zubir stadium during the commemoration program of the United Nations Day.
UNAMID, UN agencies and the people of Darfur gathered in El Fasher, North Darfur, to commemorate the 67th anniversary of the UN with a special parade, cultural dances, peace songs and exhibitions to promote the principles of the organisation. Similar events were held throughout Darfur.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
14 September 2010. El Fasher: Unamid Police Women NetWorking, headed (in the picture) by Deputy Police Comissioner Hester Paneras (South Africa) in Supercamp. Photo by Albert Gonzalez Farran / Unamid
9 August 2012. Kutum: An elder man from Kassab camp for Internally Displaced Persons (IDP), in Kutum (North Darfur), is transported by a wheelbarrow to be examined by doctors.
The civilian population in Kutum received today the first humanitarian assistance since the area was attacked on 1 August. A school in the surroundings of the village has been used as a provisional medical center.
A medical team formed by UNAMID, World Health Organization (WHO) and the Ministry of Health of North Darfur assisted about 200 people, mostly women and children with injuries from the attacks and other kind of diseases due to the lack of food and potable water.
The series of incidents began on 1 August when the Commissioner of the district of Alwaha, in Kutum town, and his driver were shot dead and his vehicle was carjacked by three unknown armed men. Later in the day, the official’s vehicle was recovered by Government of Sudan security agents 2 kilometres from the Kassab internally displaced persons (IDP) camp.
Subsequently, on the same day armed men surrounded Kassab, looted the market, burnt down the Sudanese Police post in the camp and reportedly killed four persons (three civilians and one police officer) and injured six others.
Similar events leading to the deterioration in the security and humanitarian situation occurred the following days in and around Kutum town, Kassab and Fataborno IDP camps, including fighting between the armed elements and Government Forces, as well as looting and displacement of civilians.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
La cisterna fou construida sota el palau de Lausos en el segle IV. Té una superficie de 3.640 m2 i pot emmagatzemar 40.000 m3 d'aigua. La cisterna té 224 columnes de 14 o 15 metres fabricades amb màrmol de l'illa de Marmara. Cada columna és en realitat la superposició de 2 columnes unides amb un anell de màrmol.
---------------
The Cistern of Philoxenos (Greek: Κινστέρνα Φιλοξένου), or Birbindirek Cistern, is a man-made subterranean reservoir in Istanbul, situated between the Forum of Constantine and the Hippodrome of Constantinople in the Sultanahmet district. It has been restored and is now visited as a tourist attraction.
The cistern was constructed under a palace, often identified as the Palace of Lausus in the 5th century. The reservoir has a surface area of 3640 m2, storing 40,000 m3 of water. The cistern is composed of a large hypostyle chamber supported by vaults. The 224 columns, each 14 to 15 meters tall, are made of marble from nearby Marmara Island. Each column is a superposition of two columns, joined by a marble ring. The floor of the cistern was later reinforced, so that only the upper column and a short sleeve of the lower column are thus visible. A part of the original exterior is is now preserved on display near the entrance. Most of the columns, and also the caps, are engraved with a Greek mason's mark.
The cistern was restored by Justinian I in the 6th century, after the palace was completely destroyed in a fire in 475. After the conquest of the city by the Ottomans in 1453, the cistern fell into disuse, and was forgotten until rediscovered during the construction of Fazli Pasha's palace on the same site in the 17th century.
The name Binbirdirek translates from Turkish as "1001 Columns" although the true number is only 224.
--------------
Le citerne de Philoxenos ou de Birbindirek est une citerne souterraine située entre le Forum de Constantin et l’Hippodrome de Constantinople à Istanbul, dans l’actuel quartier de Sultanahmet. Elle est toujours visitable et a été réhabilitée pour accueilir les touristes.
Elle fut construite sous un palais longtemps identifié à tort au palais de Lausos au IVe siècle. D'une surface de 3 640 m² (64 x 56,4 m), elle pouvait stocker près 40 000 m³ d’eau. Elle se présente comme une vaste salle hypostyle, couverte d'une série de voûtes d'arêtes. Ses 224 colonnes de marbre de Proconnèse (16 x 14) de 14 à 15 mètres de haut sont en fait composées de deux colonnes superposées réunies par une bague de marbre. Le sol de la citerne a été consolidé afin de la renforcer, de sorte que seule la colonne supérieure et un court tronçon de la colonne inférieure sont encore visibles. Une partie de l'élévation originelle est toutefois conservée près de l’entrée. La plupart des colonnes, mais aussi des chapiteaux, ainsi que certaines bases portent des marques de tâcheron (monogrammes ou abréviations de deux ou trois lettres grecques)
La citerne fut restaurée quand le palais fut complètement détruit au VIe siècle. Après la conquête de la ville par les Ottomans en 1453, la citerne tomba dans l’oubli et fut redécouverte quand Fazli Pasa construisit sa demeure au-dessus au XVIIe siècle.
Son nom turc, « Binbirdirek », signifie « 1001 colonnes », bien que ce nombre ne soit que de 224.
------
3 November 2011. Dar El Salaam: UNAMID in collaboration with the North Darfur Committee on Women organizes an open day session on the UN Security Council Resolution 1325 on women, peace and security in Dar El Salaam, North Darfur. The purpose of the activity was to discuss the progress made in the State with regards to women’s issues.
The forum, which was attended by 80 participants including Government representatives, women leaders and UNAMID officials, identified the possible impact of the resolution on daily life and key areas including protection, women’s rights, participation in the peace process, training for midwives and socio-economic empowerment.
Photo by Albert Gonzalez Farran - UNAMID
18 October 2012. Abu Shouk: A local trader measures oil at the voucher distribution center in Abu Shouk camp for internally displaced persons (IDP), North Darfur.
The World Food Program (WFP) has replaced the direct distribution of food to the IDPs for a voucher system where each family can exchange its value for products such as sugar, salt, lentils, oil, cereals, meat, chicken and dried tomatoes. The center hosts 12 local vendors who distributes these products to the IDPs.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
08 October 2012. El Fasher: A child receives a vaccination against the meningitis at the office of the Expanded Program of Immunization (EPI) in E Fasher, North Darfur.
A massive vaccination campaign, organized by the Governement of Sudan and the World Health Organization (WHO) against meningococcal A meningitis started this month targeting 16.9 million children and adults, ranging from 1 to 29 years, in all Darfur states, Blue Nile, Khartoum, Gezira, Sennar and Gedaref. The rest of Sudan will be vaccinated during the first quarter of 2013.
The vaccine protects children as young as one year of age and young adults, and confers immunity that may last a decade. It reduces transmission and contributes to herd immunity, meaning that even people who were not vaccinated receive some protection.
WHO estimates that the vaccine is expected to reduce cases of meningitis A between 80% and 85%, and this is valid for Sudan as well, and will save nearly 150 000 young lives in the Meningitis belt countries by 2015.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
09 October 2012. El Daein: A company of UNAMID peacekeepers from Nigeria get ready before escorting the UNAMID water trucks to the water point in El Daein, East Darfur. The troops have to travel twice a day to the local borehole to collect water for the team site.
Nigeria has a battalion (860 soldiers) deployed in El Daein that are tasked with providing security in the area.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
08 October 2012. El Daein: A child receives a vaccination against the meningitis at the community center in Al Neem camp for Internally Displaced People in El Daein, East Darfur.
A massive vaccination campaign, organized by the Governement of Sudan and the World Health Organization (WHO) against meningococcal A meningitis started this month targeting 16.9 million children and adults, ranging from 1 to 29 years, in all Darfur states, Blue Nile, Khartoum, Gezira, Sennar and Gedaref. The rest of Sudan will be vaccinated during the first quarter of 2013.
The vaccine protects children as young as one year of age and young adults, and confers immunity that may last a decade. It reduces transmission and contributes to herd immunity, meaning that even people who were not vaccinated receive some protection.
WHO estimates that the vaccine is expected to reduce cases of meningitis A between 80% and 85%, and this is valid for Sudan as well, and will save nearly 150 000 young lives in the Meningitis belt countries by 2015.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
18 October 2012. Sharga: Remains of an animal (most probably, a donkey) on the road to Sharga village, in North Darfur. At the background, the siluette of a UNAMID pecekeeper from Rwanda escorting a convoy with some ambassadors from the European Union countries during their visit to North Darfur.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
18 October 2012. Sharga: Women in Sharga village, in North Darfur, perform a demostration on how to make fuel efficient stoves to a delegation of ambassadors of the European Union countries into the SAFE centre.
The SAFE Centre is a project promoted by the World Food Program and currently only run by the local community.
The members of this center make fuel efficient stoves for themselves and to sell to the local markets. These stoves reduce around 30% the consumption of firewood and, consequently, it reduces the number of times that women go to the forests to collect firewood.
Besides, the center produces natural firebricks, plants seedlings, runs a forest of gum arabic trees and organizes trainings for illiterate women.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
08 October 2012. El Daein: A woman prepares an injection for the vaccination campaign against the meningitis at the community center in Al Neem camp for Internally Displaced People in El Daein, East Darfur.
A massive vaccination campaign, organized by the Governement of Sudan and the World Health Organization (WHO) against meningococcal A meningitis started this month targeting 16.9 million children and adults, ranging from 1 to 29 years, in all Darfur states, Blue Nile, Khartoum, Gezira, Sennar and Gedaref. The rest of Sudan will be vaccinated during the first quarter of 2013.
The vaccine protects children as young as one year of age and young adults, and confers immunity that may last a decade. It reduces transmission and contributes to herd immunity, meaning that even people who were not vaccinated receive some protection.
WHO estimates that the vaccine is expected to reduce cases of meningitis A between 80% and 85%, and this is valid for Sudan as well, and will save nearly 150 000 young lives in the Meningitis belt countries by 2015.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
19 August 2012. El Fasher: Sudanese muslims from El Fasher, North Darfur, greet each other after the morning prayer at the outskirts of El Fasher for the celebration of the Eid ul-Fitr, the feast marking the end of the fast of Ramadan.
One of the main bridges that gives access to El Fasher broke down yesterday due to the heavy rain and many people living in the West part of the city couldn't attend the religious celebration at the main mosque.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
5 December 2010. El Fasher: Abdulhamid Abass Abdulmahid, English teacher in Ahigro private school in El Fasher. Photo by Albert Gonzalez Farran / UNAMID
25 July 2011. Kodiel: Distribution of 40,000 liters of water among the local community in El Srief (North Darfur), that includes Shiero, Metwier, Eata Ibrahim, Ahmed, Ali and Kodiel villages. The nearest water point is 15 kilometers away and the women have to spend 6 hours a day to collect the water for their families. Due to the drought, the community leaders report that the lack of water is severe in the area and it specially affects children and sick people.
This water distribution was part of a DDR (Disarmament, Demobilization and Reintegration) outreach activity, organized by UNAMID, with the support of UNDP, UNICEF, North Sudan DDR Commission and the local NGO Friends of Peace and Development Organization (FPDO). The DDR activity promoted messages of disarmament and security arm control among the population, historically controlled by SLA / Free Will faction and currently with few individual armed actions. Photo by Albert Gonzalez Farran - UNAMID.
L'ermita de Sant Joan Baptista pertany a la regió de Tebes. Es troba al costat de la nova ermita de Sant Joan, que va ser construïda en el segle XIX i al costat de l'ermita de Sant Onofre. Antigament les ermites de Sant Joan Baptista i Sant Onofre van estar unides per una passarel·la ja que només hi han 30 pams de distància entre les dues. L'ermita es va aixecar aprofitant una balma natural, sota una penya, a la vessant de la muntanya per protegir-la de les inclemències meteorològiques i gaudir d'una bona vista. Va ser residència dels abats Garriga, Tocco i Salinas, aquest darrer la va restaurar el 1591. Durant la Guerra del Francès, l'ermita va ser destruïda per l'exèrcit gal. A principis del segle XX s'hi adossà un nou edifici que es va utilitzar com a restaurant.
Les restes de l'ermita de Sant Joan Baptista es troben en bon estat de conservació, al no trobar-se embrossades es poden apreciar perfectament els murs de pedra, el passos, restes de paviment, dues cisternes, i terrasses. L'ermita de Sant Joan Baptista compta amb una bona panoràmica on es poden veure altres ermites.
Estatua a Pau Casals
Pau Casals i Defilló (El Vendrell, Catalunya 1876 - San Juan, Puerto Rico 1973) fou un violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català. La seva gran contribució al món de la música va ser la innovació en la interpretació amb el violoncel que, més tard, va ser adoptada per tots els violoncel·listes del món.
La seva interpretació d'El cant dels ocells ha esdevingut un símbol de pau i llibertat arreu del món, i de manera molt més significativa dins l'àmbit català.
El 1958 va fer un concert i el "missatge de pau" que Pau Casals havia gravat uns dies abans a Ginebra fou retransmès a més de 40 països. També aquell any fou proposat com a candidat pel Premi Nobel de la Pau.
El 1961 va ser convidat pel president John F. Kennedy a fer un concert a la Casa Blanca i, dos anys més tard, el mateix president dels Estats Units, li concedí la Medalla de la Llibertat.
El 1971 va compondre l'Himne a les Nacions Unides, que dirigí el 24 d'octubre d'aquell any en un concert a la mateixa seu de les Nacions Unides, i on el secretari General de les Nacions Unides U Thant li entregà la Medalla de la Pau. Fou en aquesta ocasió que va pronunciar la frase "What is more, I am a Catalan." explicant que Catalunya tenia un parlament democratic molt abans que Anglaterra.
El 1973 va patir un atac de cor irreversible, a Puerto Rico. Va morir a San Juan de Puerto Rico el 22 d'octubre de 1973. L'any 1979 es van traslladar les seves despulles al cementiri del Vendrell, moment en el qual li fou concedida, a títol pòstum, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.
-------
Pau Casals i Defilló (Catalan pronunciation: [ˈpaw kəˈzaɫs]) (December 29, 1876 – October 22, 1973), known during his professional career as Pablo Casals, was a Spanish Catalan cellist and conductor. He made many recordings throughout his career, of solo, chamber, and orchestral music, also as conductor, but Casals is perhaps best remembered for the recording of the Bach Cello Suites he made from 1936 to 1939.
Casals was an ardent supporter of the Spanish Republican government. After its defeat in 1939, Casals vowed not to return to Spain until democracy had been restored, although he did not live to see the end of the Franco dictatorial regime.
One of his last compositions was the "Hymn of the United Nations". He conducted its first performance in a special concert at the United Nations on October 24, 1971, two months before his 95th birthday. On that day, the Secretary-General of the United Nations, U Thant awarded Pau Casals the U.N. Peace Medal in recognition of his stance for peace, justice and freedom. Casals accepted the medal and made his famous "I am a Catalan" speech, where he explained that Catalonia had the first democratic parliament, long before England did.
He also made popular the old Catalan song, "El cant dels ocells" playing it at the UN.
-------
Pau Carles Salvador Casals i Defilló (El Vendrell, 29 de diciembre de 1876 - San Juan de Puerto Rico, 22 de octubre de 1973), más conocido como Pau Casals, y también como Pablo Casals en Latinoamérica y el mundo anglosajón, es unos de los músicos catalanes mas destacados del siglo XX. Por su incomparable desempeño como instrumentista del violonchelo, Casals es considerado uno de los mejores violonchelistas de todos los tiempos.
Una de sus composiciones más célebres es el "Himno de las Naciones Unidas", conocido como el "Himno de la Paz", compuesto mientras residía en su segunda patria, Puerto Rico (donde había nacido y se había criado su madre), y donde residían otros españoles renombrados internacionalmente, tales como Juan Ramón Jiménez y Francisco Ayala. Magnífico director de orquesta y notabilísimo compositor, Casals fue siempre un artista completísimo, con la más férrea disciplina y la dedicación más profunda a la música.
Además de reconocérselo por su imponente obra musical, Pau Casals destacó en todo el mundo por su activismo en la defensa de la paz, la democracia, la libertad y los derechos humanos, que le valieron prestigiosas condecoraciones como la Medalla de la Paz de la ONU y ser nominado al Premio Nobel de la Paz.
Fue en la ONU donde Casal dijo al aceptar la medalla "I am a Catalan"" (Soy un Catalán) donde explico que Catalunya tenia el primer parlamento democratico, mucho antes que Inglaterra.
Casals también manifestó públicamente su oposición al régimen franquista y su deseo de ver una Cataluña no necesariamente independiente pero con un grado alto de autonomía (vid. cap. V de sus memorias, dictadas originariamente en francés a Albert E. Kahn y traducidas al catalán como Joia i Tristor).
Pau Casals murió el 22 de octubre de 1973, a la edad de 96 años, en San Juan de Puerto Rico, a consecuencia de un ataque al corazón. Fue enterrado en el Cementerio Conmemorativo de San Juan de Puerto Rico.
El 9 de noviembre de 1979, restablecida la democracia en España, sus restos fueron trasladados al cementerio de El Vendrell, su población natal, donde actualmente descansan.
Popularizó la antigua canción catalana "El cant dels ocells" tocándola en la sede de la ONU;
Edifici industrial amb una superfície total de 2.610 m2 (1.892 m2 d'ús), amb dues naus centrals flanquejades per altres dues de major llargada (corresponents a diverses fases, constituint una estructura d'U"), definint un gran pati al seu davant. L'aparell constructiu és de maó, amb obertures culminades amb arcs rebaixats, i culminació ondulada de les façanes, tot reproduint l'estil constructiu fabril britànic propi del S. XIX. La coberta de les diverses naus és resolta a doble vessant.
Observacions: L'espai de la fàbrica, adquirida per l'Ajuntament de Masquefa, inclou actualment una aula informàtica, el Punt d'Informació Juvenil i provisionalment el Fons Fotogràfic Municipal. Tanmateix, hi ha el projecte d'instal·lar-hi en un futur la biblioteca de la xarxa de la diputació, una sala polivalent, un casal entitats, joves i esplai, l'arxiu històric i una sala d'exposicions.
Creada el 1920 (tot i que l'empresa era instal·lada a la població des del 1892) i originalment dedicada a la fabricació de sivelles de cinturó, la fàbrica ha estat un dels principals motors econòmics de Masquefa al llarg del S. XX. Durant la Guerra Civil la seva producció fou substituïda per la de projectils per al bàndol republicà. Aquest fet provocà l'atac aeri franquista del 22 de gener de 1939, en que es llençaren dues bombes amb la fàbrica com a objectiu, tot i que n'erraren el blanc.
patrimonicultural.diba.cat/?fitxa=119000035#
Descripció:
La fàbrica Rogelio Rojo està situada entre els carrers Rogelio Rojo, Fàbrica, Santa Clara i avinguda Catalunya. Es tracta d'un conjunt arquitectònic d'ús industrial construït en èpoques diferents: any 1917, anys 30, anys 50, anys 60 i any 1973. El volum principal del conjunt té forma d'U, està format per dos naus de planta baixa i una nau de planta baixa i primera planta. A més hi ha una sèrie d'edificacions annexes que s'han anat afegint al llarg del temps. L'espai interior és diàfan i de grans dimensions, gràcies als grans finestrals i a la coberta en forma de dent de serra. L'estructura vertical és de pilars d'acer i parets de càrrega d'obra vista a base de maó massís. La coberta és de teula àrab sobre solera de ceràmica que es recolza sobre encavallades de fusta i metàl·liques (en substitució de les de fusta originals). La nau principal i la les altres dues estan unides ja que les parets laterals han estat substituïdes per jàsseres metàl·liques amb un pilar d'obra (fàbrica de maó massís) al mig. Els fonaments són murs correguts de maçoneria de pedra de 60 cm d'amplada. La coberta de la nau llarga és de teula ceràmica sobre encadellat ceràmic. Els paviments són de formigó i presenten certs desnivells i algunes reparacions. A l'interior hi ha unes divisions a total alçada amb parets de maó amb pilarets de reforç. El conjunt industrial ocupa un solar de 9.752 m2 dels quals 4.675 són de construccions.
Notícies històriques:
En el període de la primera Guerra Mundial (1914-1918) es produeix un augment de demanda per part dels països contendents que anima el desenvolupament de la industria dedicada al sector tèxtil i metal·lúrgic. En aquest moment la família Rojo va iniciar la fabricació de complements per les peces de roba que confeccionaven ells mateixos. Finalment varen optar per fabricar únicament fornitures metàl·liques com sivelles, botons i agulles i també plaques per a les ampolles de cava. Després de la Guerra les exportacions catalanes van patir una davallada. La crisi es tradueix en atur dels treballadors i es produeixen conflictes socials. L'empresa Rogelio Rojo instal·la la seva nova fàbrica a Masquefa, lluny de la conflictivitat de les àrees urbanes. L'arquitecte encarregat del projecte fou Josep Donés i Torres. El ritme de producció dels primers anys era estable, la balança entre les importacions i exportacions era favorable, els salaris eren baixos i la plantilla estava majoritàriament per dones. L'any 1936 amb l'esclat de la Guerra Civil la producció no es va alterar. L'any 1937 en contacte amb la Comissió d'indústries de Guerra per la Generalitat de Catalunya, es comencen a fabricar projectils per l'exercit republicà i també es construeix un nou edifici. El 22 de gener de 1939 Masquefa va ser bombardejada per l'aviació italiana. L'època des post guerra van ser uns moments difícils i la fàbrica es va convertir en un referent econòmic i un element socialitzador pel municipi de Masquefa. Durant la dècada de 1970 es construeix un nou edifici de dues plantes preparat pel procés productiu del galvanitzat. A finals dels anys 80 les instal·lacions de la fàbrica van quedar obsoletes i ja no podia competir en el mercat. La fàbrica va tancar al tombant del segle XX. Aquesta fàbrica ha desenvolupat activitats relacionades amb la metal·lúrgia. La darrera empresa va plegar l'any 2002.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
10 December 2012. Kabkabiya: Women and children from the local community wait their turn to be attended by doctors from Mongolia at the Level 2 Hospital of the UNAMID base in Kabkabiya, North Darfur.
The Mongolian medical team posted in Kabkabiya UNAMID team site, has 68 personnel, 34 men and 34 women, and operates the level 2 hospital in the team site, which has dentist clinic, surgery theatre, pediatric service, trauma and neurologic service, among others.
For the last two years, the hospital attended 11,000 people (7,000 people from the local community). The hospital assists around 20 persons from the local community every day.
Photo by Albert González Farran, UNAMID.
17 October 2012. El Fasher: Ambassadors of European Union countries in Sudan meet the participants of the Humanitarian Workshop for Darfur's Nomads Networks coordinated by UNAMID Humanitarian Affairs section and the colaboration other international organizations, including ICRC, Practical Action, UNDP, and OCHA.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
Edifici industrial amb una superfície total de 2.610 m2 (1.892 m2 d'ús), amb dues naus centrals flanquejades per altres dues de major llargada (corresponents a diverses fases, constituint una estructura d'U"), definint un gran pati al seu davant. L'aparell constructiu és de maó, amb obertures culminades amb arcs rebaixats, i culminació ondulada de les façanes, tot reproduint l'estil constructiu fabril britànic propi del S. XIX. La coberta de les diverses naus és resolta a doble vessant.
Observacions: L'espai de la fàbrica, adquirida per l'Ajuntament de Masquefa, inclou actualment una aula informàtica, el Punt d'Informació Juvenil i provisionalment el Fons Fotogràfic Municipal. Tanmateix, hi ha el projecte d'instal·lar-hi en un futur la biblioteca de la xarxa de la diputació, una sala polivalent, un casal entitats, joves i esplai, l'arxiu històric i una sala d'exposicions.
Creada el 1920 (tot i que l'empresa era instal·lada a la població des del 1892) i originalment dedicada a la fabricació de sivelles de cinturó, la fàbrica ha estat un dels principals motors econòmics de Masquefa al llarg del S. XX. Durant la Guerra Civil la seva producció fou substituïda per la de projectils per al bàndol republicà. Aquest fet provocà l'atac aeri franquista del 22 de gener de 1939, en que es llençaren dues bombes amb la fàbrica com a objectiu, tot i que n'erraren el blanc.
patrimonicultural.diba.cat/?fitxa=119000035#
Descripció:
La fàbrica Rogelio Rojo està situada entre els carrers Rogelio Rojo, Fàbrica, Santa Clara i avinguda Catalunya. Es tracta d'un conjunt arquitectònic d'ús industrial construït en èpoques diferents: any 1917, anys 30, anys 50, anys 60 i any 1973. El volum principal del conjunt té forma d'U, està format per dos naus de planta baixa i una nau de planta baixa i primera planta. A més hi ha una sèrie d'edificacions annexes que s'han anat afegint al llarg del temps. L'espai interior és diàfan i de grans dimensions, gràcies als grans finestrals i a la coberta en forma de dent de serra. L'estructura vertical és de pilars d'acer i parets de càrrega d'obra vista a base de maó massís. La coberta és de teula àrab sobre solera de ceràmica que es recolza sobre encavallades de fusta i metàl·liques (en substitució de les de fusta originals). La nau principal i la les altres dues estan unides ja que les parets laterals han estat substituïdes per jàsseres metàl·liques amb un pilar d'obra (fàbrica de maó massís) al mig. Els fonaments són murs correguts de maçoneria de pedra de 60 cm d'amplada. La coberta de la nau llarga és de teula ceràmica sobre encadellat ceràmic. Els paviments són de formigó i presenten certs desnivells i algunes reparacions. A l'interior hi ha unes divisions a total alçada amb parets de maó amb pilarets de reforç. El conjunt industrial ocupa un solar de 9.752 m2 dels quals 4.675 són de construccions.
Notícies històriques:
En el període de la primera Guerra Mundial (1914-1918) es produeix un augment de demanda per part dels països contendents que anima el desenvolupament de la industria dedicada al sector tèxtil i metal·lúrgic. En aquest moment la família Rojo va iniciar la fabricació de complements per les peces de roba que confeccionaven ells mateixos. Finalment varen optar per fabricar únicament fornitures metàl·liques com sivelles, botons i agulles i també plaques per a les ampolles de cava. Després de la Guerra les exportacions catalanes van patir una davallada. La crisi es tradueix en atur dels treballadors i es produeixen conflictes socials. L'empresa Rogelio Rojo instal·la la seva nova fàbrica a Masquefa, lluny de la conflictivitat de les àrees urbanes. L'arquitecte encarregat del projecte fou Josep Donés i Torres. El ritme de producció dels primers anys era estable, la balança entre les importacions i exportacions era favorable, els salaris eren baixos i la plantilla estava majoritàriament per dones. L'any 1936 amb l'esclat de la Guerra Civil la producció no es va alterar. L'any 1937 en contacte amb la Comissió d'indústries de Guerra per la Generalitat de Catalunya, es comencen a fabricar projectils per l'exercit republicà i també es construeix un nou edifici. El 22 de gener de 1939 Masquefa va ser bombardejada per l'aviació italiana. L'època des post guerra van ser uns moments difícils i la fàbrica es va convertir en un referent econòmic i un element socialitzador pel municipi de Masquefa. Durant la dècada de 1970 es construeix un nou edifici de dues plantes preparat pel procés productiu del galvanitzat. A finals dels anys 80 les instal·lacions de la fàbrica van quedar obsoletes i ja no podia competir en el mercat. La fàbrica va tancar al tombant del segle XX. Aquesta fàbrica ha desenvolupat activitats relacionades amb la metal·lúrgia. La darrera empresa va plegar l'any 2002.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
09 October 2012. El Daein: A UNAMID peacekeeper from Nigeria escorts UNAMID water trucks at the water point in El Daein, East Darfur. The troops have to travel twice a day to the local borehole to collect water for the team site.
Nigeria has a battalion (860 soldiers) deployed in El Daein that are tasked with providing security in the area.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
08 October 2012. El Daein: A woman prepares an injection for the vaccination campaign against the meningitis at the School of Midwives in El Daein, East Darfur.
A massive vaccination campaign, organized by the Governement of Sudan and the World Health Organization (WHO) against meningococcal A meningitis started this month targeting 16.9 million children and adults, ranging from 1 to 29 years, in all Darfur states, Blue Nile, Khartoum, Gezira, Sennar and Gedaref. The rest of Sudan will be vaccinated during the first quarter of 2013.
The vaccine protects children as young as one year of age and young adults, and confers immunity that may last a decade. It reduces transmission and contributes to herd immunity, meaning that even people who were not vaccinated receive some protection.
WHO estimates that the vaccine is expected to reduce cases of meningitis A between 80% and 85%, and this is valid for Sudan as well, and will save nearly 150 000 young lives in the Meningitis belt countries by 2015.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
Edifici industrial amb una superfície total de 2.610 m2 (1.892 m2 d'ús), amb dues naus centrals flanquejades per altres dues de major llargada (corresponents a diverses fases, constituint una estructura d'U"), definint un gran pati al seu davant. L'aparell constructiu és de maó, amb obertures culminades amb arcs rebaixats, i culminació ondulada de les façanes, tot reproduint l'estil constructiu fabril britànic propi del S. XIX. La coberta de les diverses naus és resolta a doble vessant.
Observacions: L'espai de la fàbrica, adquirida per l'Ajuntament de Masquefa, inclou actualment una aula informàtica, el Punt d'Informació Juvenil i provisionalment el Fons Fotogràfic Municipal. Tanmateix, hi ha el projecte d'instal·lar-hi en un futur la biblioteca de la xarxa de la diputació, una sala polivalent, un casal entitats, joves i esplai, l'arxiu històric i una sala d'exposicions.
Creada el 1920 (tot i que l'empresa era instal·lada a la població des del 1892) i originalment dedicada a la fabricació de sivelles de cinturó, la fàbrica ha estat un dels principals motors econòmics de Masquefa al llarg del S. XX. Durant la Guerra Civil la seva producció fou substituïda per la de projectils per al bàndol republicà. Aquest fet provocà l'atac aeri franquista del 22 de gener de 1939, en que es llençaren dues bombes amb la fàbrica com a objectiu, tot i que n'erraren el blanc.
patrimonicultural.diba.cat/?fitxa=119000035#
Descripció:
La fàbrica Rogelio Rojo està situada entre els carrers Rogelio Rojo, Fàbrica, Santa Clara i avinguda Catalunya. Es tracta d'un conjunt arquitectònic d'ús industrial construït en èpoques diferents: any 1917, anys 30, anys 50, anys 60 i any 1973. El volum principal del conjunt té forma d'U, està format per dos naus de planta baixa i una nau de planta baixa i primera planta. A més hi ha una sèrie d'edificacions annexes que s'han anat afegint al llarg del temps. L'espai interior és diàfan i de grans dimensions, gràcies als grans finestrals i a la coberta en forma de dent de serra. L'estructura vertical és de pilars d'acer i parets de càrrega d'obra vista a base de maó massís. La coberta és de teula àrab sobre solera de ceràmica que es recolza sobre encavallades de fusta i metàl·liques (en substitució de les de fusta originals). La nau principal i la les altres dues estan unides ja que les parets laterals han estat substituïdes per jàsseres metàl·liques amb un pilar d'obra (fàbrica de maó massís) al mig. Els fonaments són murs correguts de maçoneria de pedra de 60 cm d'amplada. La coberta de la nau llarga és de teula ceràmica sobre encadellat ceràmic. Els paviments són de formigó i presenten certs desnivells i algunes reparacions. A l'interior hi ha unes divisions a total alçada amb parets de maó amb pilarets de reforç. El conjunt industrial ocupa un solar de 9.752 m2 dels quals 4.675 són de construccions.
Notícies històriques:
En el període de la primera Guerra Mundial (1914-1918) es produeix un augment de demanda per part dels països contendents que anima el desenvolupament de la industria dedicada al sector tèxtil i metal·lúrgic. En aquest moment la família Rojo va iniciar la fabricació de complements per les peces de roba que confeccionaven ells mateixos. Finalment varen optar per fabricar únicament fornitures metàl·liques com sivelles, botons i agulles i també plaques per a les ampolles de cava. Després de la Guerra les exportacions catalanes van patir una davallada. La crisi es tradueix en atur dels treballadors i es produeixen conflictes socials. L'empresa Rogelio Rojo instal·la la seva nova fàbrica a Masquefa, lluny de la conflictivitat de les àrees urbanes. L'arquitecte encarregat del projecte fou Josep Donés i Torres. El ritme de producció dels primers anys era estable, la balança entre les importacions i exportacions era favorable, els salaris eren baixos i la plantilla estava majoritàriament per dones. L'any 1936 amb l'esclat de la Guerra Civil la producció no es va alterar. L'any 1937 en contacte amb la Comissió d'indústries de Guerra per la Generalitat de Catalunya, es comencen a fabricar projectils per l'exercit republicà i també es construeix un nou edifici. El 22 de gener de 1939 Masquefa va ser bombardejada per l'aviació italiana. L'època des post guerra van ser uns moments difícils i la fàbrica es va convertir en un referent econòmic i un element socialitzador pel municipi de Masquefa. Durant la dècada de 1970 es construeix un nou edifici de dues plantes preparat pel procés productiu del galvanitzat. A finals dels anys 80 les instal·lacions de la fàbrica van quedar obsoletes i ja no podia competir en el mercat. La fàbrica va tancar al tombant del segle XX. Aquesta fàbrica ha desenvolupat activitats relacionades amb la metal·lúrgia. La darrera empresa va plegar l'any 2002.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
31 January 2011. Abu Shouk: Women and children using the Water Rollers in a water point in Abu Shouk camp for Internal Displaced People.
A large number of the Darfurian population has a limited access to water resources and have to carry heavy buckets or jerry cans many times a day because for it is small capacity for long distance. Water Roller is a device for carrying water more easily and efficiently than traditional methods. The hippo roller, with its large drum capacity (usually 75 liters), frees women and children from having to spend a large portion of every day dedicated to collecting water for their households.
The Water Roller project started in South Africa and thousands of them have been distributed worldwide over the past 16 years, benefiting over 225,000 people. It have been used by Word Food Program (WFP), Operation Hunger, Operation Mobilization International as well as many other NGO's.
UNAMID (African Union and United Nations Peacekeeping Mission in Darfur), in contribution of the development and early recovery, is distributing 30,000 rollers to returnee villages across Darfur with limited access to water resources. Photo by Albert Gonzalez Farran / UNAMID
19 August 2012. El Fasher: Sudanese muslims from El Fasher, North Darfur, attend the morning prayer at the outskirts of the city to celebrate the Eid ul-Fitr, the feast marking the end of the fast of Ramadan.
One of the main bridges that gives access to El Fasher broke down yesterday due to the heavy rain and many people living in the West part of the city couldn't attend the religious celebration at the main mosque.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
10 December 2012. Kabkabiya: A nurse from Mongolia babysits a child while his mother is attended by a doctor at the Level 2 Hospital of the UNAMID base in Kabkabiya, North Darfur.
The Mongolian medical team posted in Kabkabiya UNAMID team site, has 68 personnel, 34 men and 34 women, and operates the level 2 hospital in the team site, which has dentist clinic, surgery theatre, pediatric service, trauma and neurologic service, among others.
For the last two years, the hospital attended 11,000 people (7,000 people from the local community). The hospital assists around 20 persons from the local community every day.
Photo by Albert González Farran, UNAMID.
Edifici industrial amb una superfície total de 2.610 m2 (1.892 m2 d'ús), amb dues naus centrals flanquejades per altres dues de major llargada (corresponents a diverses fases, constituint una estructura d'U"), definint un gran pati al seu davant. L'aparell constructiu és de maó, amb obertures culminades amb arcs rebaixats, i culminació ondulada de les façanes, tot reproduint l'estil constructiu fabril britànic propi del S. XIX. La coberta de les diverses naus és resolta a doble vessant.
Observacions: L'espai de la fàbrica, adquirida per l'Ajuntament de Masquefa, inclou actualment una aula informàtica, el Punt d'Informació Juvenil i provisionalment el Fons Fotogràfic Municipal. Tanmateix, hi ha el projecte d'instal·lar-hi en un futur la biblioteca de la xarxa de la diputació, una sala polivalent, un casal entitats, joves i esplai, l'arxiu històric i una sala d'exposicions.
Creada el 1920 (tot i que l'empresa era instal·lada a la població des del 1892) i originalment dedicada a la fabricació de sivelles de cinturó, la fàbrica ha estat un dels principals motors econòmics de Masquefa al llarg del S. XX. Durant la Guerra Civil la seva producció fou substituïda per la de projectils per al bàndol republicà. Aquest fet provocà l'atac aeri franquista del 22 de gener de 1939, en que es llençaren dues bombes amb la fàbrica com a objectiu, tot i que n'erraren el blanc.
patrimonicultural.diba.cat/?fitxa=119000035#
Descripció:
La fàbrica Rogelio Rojo està situada entre els carrers Rogelio Rojo, Fàbrica, Santa Clara i avinguda Catalunya. Es tracta d'un conjunt arquitectònic d'ús industrial construït en èpoques diferents: any 1917, anys 30, anys 50, anys 60 i any 1973. El volum principal del conjunt té forma d'U, està format per dos naus de planta baixa i una nau de planta baixa i primera planta. A més hi ha una sèrie d'edificacions annexes que s'han anat afegint al llarg del temps. L'espai interior és diàfan i de grans dimensions, gràcies als grans finestrals i a la coberta en forma de dent de serra. L'estructura vertical és de pilars d'acer i parets de càrrega d'obra vista a base de maó massís. La coberta és de teula àrab sobre solera de ceràmica que es recolza sobre encavallades de fusta i metàl·liques (en substitució de les de fusta originals). La nau principal i la les altres dues estan unides ja que les parets laterals han estat substituïdes per jàsseres metàl·liques amb un pilar d'obra (fàbrica de maó massís) al mig. Els fonaments són murs correguts de maçoneria de pedra de 60 cm d'amplada. La coberta de la nau llarga és de teula ceràmica sobre encadellat ceràmic. Els paviments són de formigó i presenten certs desnivells i algunes reparacions. A l'interior hi ha unes divisions a total alçada amb parets de maó amb pilarets de reforç. El conjunt industrial ocupa un solar de 9.752 m2 dels quals 4.675 són de construccions.
Notícies històriques:
En el període de la primera Guerra Mundial (1914-1918) es produeix un augment de demanda per part dels països contendents que anima el desenvolupament de la industria dedicada al sector tèxtil i metal·lúrgic. En aquest moment la família Rojo va iniciar la fabricació de complements per les peces de roba que confeccionaven ells mateixos. Finalment varen optar per fabricar únicament fornitures metàl·liques com sivelles, botons i agulles i també plaques per a les ampolles de cava. Després de la Guerra les exportacions catalanes van patir una davallada. La crisi es tradueix en atur dels treballadors i es produeixen conflictes socials. L'empresa Rogelio Rojo instal·la la seva nova fàbrica a Masquefa, lluny de la conflictivitat de les àrees urbanes. L'arquitecte encarregat del projecte fou Josep Donés i Torres. El ritme de producció dels primers anys era estable, la balança entre les importacions i exportacions era favorable, els salaris eren baixos i la plantilla estava majoritàriament per dones. L'any 1936 amb l'esclat de la Guerra Civil la producció no es va alterar. L'any 1937 en contacte amb la Comissió d'indústries de Guerra per la Generalitat de Catalunya, es comencen a fabricar projectils per l'exercit republicà i també es construeix un nou edifici. El 22 de gener de 1939 Masquefa va ser bombardejada per l'aviació italiana. L'època des post guerra van ser uns moments difícils i la fàbrica es va convertir en un referent econòmic i un element socialitzador pel municipi de Masquefa. Durant la dècada de 1970 es construeix un nou edifici de dues plantes preparat pel procés productiu del galvanitzat. A finals dels anys 80 les instal·lacions de la fàbrica van quedar obsoletes i ja no podia competir en el mercat. La fàbrica va tancar al tombant del segle XX. Aquesta fàbrica ha desenvolupat activitats relacionades amb la metal·lúrgia. La darrera empresa va plegar l'any 2002.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
21 June 20012. Abu Shouk: "Fakih" (master on traditional medicine), Sidig Ahmad Mohamed, reads the Holy Koran before preparing a treatment against mental illnesses. The client has to smell the smoke that comes up from a piece of paper (with Koran sentences written on it) fired with charcoal, roots from Sudan and species from India. This treatment usually costs between 100-200 Sudanese pounds (20-40 US dollars), depending on the level of the sickness. Photo by Albert Gonzalez Farran - UNAMID
3 November 2011. Dar El Salaam: UNAMID in collaboration with the North Darfur Committee on Women organizes an open day session on the UN Security Council Resolution 1325 on women, peace and security in Dar El Salaam, North Darfur. The purpose of the activity was to discuss the progress made in the State with regards to women’s issues.
The forum, which was attended by 80 participants including Government representatives, women leaders and UNAMID officials, identified the possible impact of the resolution on daily life and key areas including protection, women’s rights, participation in the peace process, training for midwives and socio-economic empowerment.
Photo by Albert Gonzalez Farran - UNAMID
08 October 2012. El Daein: Women and children wait to participate at the vaccination campaign against the meningitis at the community center in Al Neem camp for Internally Displaced People in El Daein, East Darfur.
A massive vaccination campaign, organized by the Governement of Sudan and the World Health Organization (WHO) against meningococcal A meningitis started this month targeting 16.9 million children and adults, ranging from 1 to 29 years, in all Darfur states, Blue Nile, Khartoum, Gezira, Sennar and Gedaref. The rest of Sudan will be vaccinated during the first quarter of 2013.
The vaccine protects children as young as one year of age and young adults, and confers immunity that may last a decade. It reduces transmission and contributes to herd immunity, meaning that even people who were not vaccinated receive some protection.
WHO estimates that the vaccine is expected to reduce cases of meningitis A between 80% and 85%, and this is valid for Sudan as well, and will save nearly 150 000 young lives in the Meningitis belt countries by 2015.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
13 August 2010. Turba: People from Turba fasting for Ramadan. In the picture, Sam Ibrahim preparing the dinner. Photo by Albert Gonzalez Farran / Unamid / www.albertgonzalez.net
24 January 2012. El Fasher: A nurse is assisting a newborn baby at the Maternity Hospital in El Fasher (North Darfur).
Photo by Albert Gonzalez Farran - UNAMID
20 June 20012. Abu Shouk: "Fakih" (master on traditional medicine), Musa Adam Sali, shows a piece of root that he uses for "Mayun" ritual, a treatment that cures mental illnesses. Photo by Albert Gonzalez Farran - UNAMID
18 October 2012. Abu Shouk: Women at the voucher distribution center in Abu Shouk camp for internally displaced persons (IDP), North Darfur.
The World Food Program (WFP) has replaced the direct distribution of food to the IDPs for a voucher system where each family can exchange its value for products such as sugar, salt, lentils, oil, cereals, meat, chicken and dried tomatoes. The center hosts 12 local vendors who distributes these products to the IDPs.
Photo by Albert González Farran - UNAMID