View allAll Photos Tagged UNIDE,
9 December 2012. Kabkabiya: Lieutenant Colonel Ishjamts Bayarkhuu, military commander of the Mongolian medical team posted in Kabkabiya UNAMID team site, North Darfur, salutes his troops.
The contingent has 68 personnel, 34 men and 34 women, and operates the level 2 hospital in the team site, which has dentist clinic, surgery theatre, pediatric service, trauma and neurologic service, among others.
For the last two years, the hospital attended 11,000 people (7,000 people from the local community). The hospital assists around 20 persons from the local community every day.
Photo by Albert González Farran, UNAMID.
8 August 2011. Kutum: UNAMID South African troops celebrate their national Women's Day in Kutum (North Darfur). Photo by Albert Gonzalez Farran - UNAMID
30 November 2010. Nyala: The AU-UN Joint Chief Mediator, Djibril Bassole, and Qatari Minister of State for Foreign Affairs Ahmed bin Abdullah Al Mahmoud meet civil society representatives in Nyala UNAMID Compound. Photo by Albert Gonzalez Farran / UNAMID
28 August 2012. Kutum: A woman with her two sick children wait her turn in the provisional clinic installed by the local authorities in Kassab camp for Internally Displaced Persons (IDP).
Several weeks ago, all the IDPs left the camp due to the attacks of armed militias who also destroyed the main clinic, run by the NGO Goal. That clinic is still out of service because all the equipment was looted by the attackers.
The IDPs started to come back to the camp recently and this provisional clinic, located in an old shelter, assists between 300 and 400 people everyday with not enough personnel (only 3 medical assistants) and medicines.
The series of incidents began on 1 August when the Commissioner of the district of Alwaha, in Kutum town, and his driver were shot dead and his vehicle was carjacked by three unknown armed men. Later in the day, the official’s vehicle was recovered by Government of Sudan security agents 2 kilometres from the Kassab internally displaced persons (IDP) camp.
Subsequently, on the same day armed men surrounded Kassab, looted the market, burnt down the Sudanese Police post in the camp and reportedly killed four persons (three civilians and one police officer) and injured six others.
Similar events leading to the deterioration in the security and humanitarian situation occurred the following days in and around Kutum town, Kassab and Fataborno IDP camps, including fighting between the armed elements and Government Forces, as well as looting and displacement of civilians.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
14 November 2012. El Geneina: Staff members of the Teaching Hospital in El Geneina, West Darfur, receive the first vaccination treatment on Yellow Fever.
Yesterday, the hospital received a small number of vaccines that have already been used to inoculate hospital staff. The facility is expecting to receive thousands more vaccines that will be used to assist
the local population.
West Darfur is currently one of the states with the highest rates of yellow fever cases. The hospital has already treated 106 cases of Yellow Fever since the disease began to spread one month ago. Among these cases, 38 people have died, most of them farmers from El Geneina, Mornei, Habila, Kreink, Beida and Forobaranga.
The Ministry of Health in West Darfur is working closely with the African Union - United Nations Mission in Darfur (UNAMID), UN agencies and international and national nongovernmental organizations to fumigate, distribute vaccines and implement awareness campaigns. The epidemic has no precedent in the region.
Photo by Albert González Farran, UNAMID.
9 August 2012. Kutum: A woman from Kassab camp for Internally Displaced Persons (IDP), in Kutum (North Darfur), is assisted by a doctor.
The civilian population in Kutum received today the first humanitarian assistance since the area was attacked on 1 August. A school in the surroundings of the village has been used as a provisional medical center.
A medical team formed by UNAMID, World Health Organization (WHO) and the Ministry of Health of North Darfur assisted about 200 people, mostly women and children with injuries from the attacks and other kind of diseases due to the lack of food and potable water.
The series of incidents began on 1 August when the Commissioner of the district of Alwaha, in Kutum town, and his driver were shot dead and his vehicle was carjacked by three unknown armed men. Later in the day, the official’s vehicle was recovered by Government of Sudan security agents 2 kilometres from the Kassab internally displaced persons (IDP) camp.
Subsequently, on the same day armed men surrounded Kassab, looted the market, burnt down the Sudanese Police post in the camp and reportedly killed four persons (three civilians and one police officer) and injured six others.
Similar events leading to the deterioration in the security and humanitarian situation occurred the following days in and around Kutum town, Kassab and Fataborno IDP camps, including fighting between the armed elements and Government Forces, as well as looting and displacement of civilians.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
Conjunt arquitectònic format per la masia de Can Carbó i algunes dependències annexes que conformen un conjunt residencial de grans proporcions. Tot el conjunt es troba envoltat per un mur perimetral que crea tot un seguit de patis interiors i espais ajardinats. També cal considerat que l'edificació es troba ubicada aprofitant el pendent d'un turó - el de Can Carbó- i per tant alguns espais dins del conjunt s'han sobreelevat creant un espai aterrassat. Al voltant del conjunt es disposen un seguit de moderns coberts, garatxos i naus que disposen les modernes intal·lacions de Vinyendos del Penedés destinats a l'explotació agropecuària. L'accés al conjunt es realitza per dues portes obertes al mur i orientades a llevant. Del conjunt arquitectònic es distingueixen dues parts; per una banda les restes de l'antiga masia de Can Carbó orientades a migdia, a les quals s'ha adossat el modern casalot de Can Carbó. Interiorment els dos espais es troben totalment integrats sent pràcticament impossible distinguir on comença l'una i on acaba l'altra. De l'antiga masia només es pot distinguir un tram del que deuria ser la façana principal orientada a migdia, on s'aprecia un portal principal adovellat i rebaixat del qual s'han respectat algunes dovelles. Interiorment destaca l'existència d'una gran arcada de diagragma que dibideix internament una gran sala amb bigues de fusta i que fa de nexe d'unió entre ambues cases. La moderna casa de Can Carbó és un edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, i una torre també quadrangular que sobresurt al centre de l'edifici. Consta de planta baixa primer pis, segon pis i golfes .L'edifici s'ha construït en pedra irregular i ciment granulat a l'exterior. La façana principal es troba orientada a llevant, creant així un espai en angle recte amb la façana de l'antiga masia. La porta principal s'ha obert amb una gran llinda, i es troba acompanyada de dues finestres - una a cada banda- Al primer pis destaca l'existència d'una gran galeria oberta per un seguit de cinc arcades de gran tamany unides amb un pilar quadrangular. Aquestes arcades donen lloc a una galeria interiror coberta amb viges de fusta. Al segon pis s'obren un seguit de quatre finestres de petites proporcions. La façana de ponent comparteix el mateix tipus de distribució, però l'obertura de la galeria del primer pis ha estat substituïda per un seguit de tres balcons. En aquesta façana s'obre un ull de bou al tram de les golfes, en el qual s'ha pintat un rellotje de sol. La façana de ponent repeteix l'esquema de la de llevant, però a l'alçada del primer pis la galeria dona accés a una terrassa ajardinada. L'interior de la casa conserva l'aire d'una mansió senyorial de principis del segle XX.
Observacions: S'ha conservat bona part del mobiliari de l'època. Destaca l'existència d'una pintura a l'oli de grans dimensions que representa una visió idealitzada de les feines de la verema al paisatge a finals del segle XIX. La data de quadre és del 1886 i està signat per Ricarda S.C. També es conserven alguns estris antics relacionats amb les tasques agrícoles: -1 màquina d'aixafar raïm -1 romana -Mesures de gra També compta amb: -1 pedra de molí -1 recipient cilíndric de pedra
Sens dubte es tracta d'una de les masies més antigues del terme de Vilobí del Penedés. El nom tradicional amb el que apareix és el de Can Carbó de la Guixera, segurament degut a la proximitat als jaciments de guix i l'explotació que d'ells es fes. La primera referència documental la trobem l'any 1322, quan en la relació de cases del terme de Vilobí que apareix en el document de venda de la quadra de Vilobí a la Pia Almoina, apareix una dona anomenada Mancell Carbona, que és vídua d'en Carbó.(LLORAC, 1990: 87). Ja al fogatge del 1553 és té constància de l'existència de Pere Carbó de la Guixera. (LLORAC, 1990: 41). Al 1680 en una de les llibretes de notes de la casa Olivella, la del recompte del mill del delme apareix censada Can Carbó de la Guixera, que contribueix amb una quartera i 2 quartans. Sens dubte devia tractar-se ja d'una de les cases econòmicament més importants de la quadra de Vilobí. (LLORAC, 1990:50). També apareix en la llibreta de delmes que es pagaven a la Pía Almina al 1729 i que es conserva a la Casa Olivella, la menció a Jaume Carbó de la Guixera amb la quantitat de cereals i pagaments en espècie que es feien (LLORAC,1990: 52) . El 1754 a la relació de famílies que composaven el lloc del terme de la Quadra de Vilobí apareix Pau Carbó, llaurador de 39 anys i el seu fill Jaume (LLORAC, 1990: 174). Al cadastre de Vilobí del 1791 apareix Jaume Carbó, amb la relació de terres que té per sembrar, la categoria i l'import que paguen (LLORAC,1990:181) . També al rebut d'arbitris de l'Ajuntament de 1871 apareix Jaume Carbó que paga setanta pessetes i vuit cèntims. (LLORAC, 1990:190). Per l'import pagat, devia tractar-se d'una de les masies més importants del terme. És molt possible que el conjunt arquitectònic actual s'aixequés a finals del segle XIX sobre les restes de l'antiga masia de Can Carbó, inclús aprofitant algunes. De l'original masia de Can Carbó de les Guixeres només resten alguns trams de la façana principal, incorporada a l'edifici actual. No se sap a partirt de quin moment la veïna masia de Can Baró va passar a formar part de la propietat de Can Carbó, segurament a principis del segle XX, quan comencen a mancar notícies de Can Baró. Durant tot el segle XX ambdues propietats van restar unificades.L'any 1990 el conjunt, juntament amb la casa de Cal Baró va ser adquirida per la companyia Vinyedos del Penedés S.A. a la Sra. Francisca Carbó, l'últim membre de l'original nissaga de propietaris.
patrimonicultural.diba.cat/?fitxa=302000047#
11 November 2010. El Fasher: Supervisor Radia Ibrahim Hamid and the translator to the sign language, Abdelatif Adam Ibrahim, are teaching mathematics to the students at the North Darfur Association for the Disabled, in El Fasher. Photo by Albert Gonzalez Farran / UNAMID
9 August 2012. Kutum: Women from Kassab camp for Internally Displaced Persons (IDP), in Kutum (North Darfur) show their sorrow while she is waiting to be assisted by a doctor.
The civilian population in Kutum received today the first humanitarian assistance since the area was attacked on 1 August. A school in the surroundings of the village has been used as a provisional medical center.
A medical team formed by UNAMID, World Health Organization (WHO) and the Ministry of Health of North Darfur assisted about 200 people, mostly women and children with injuries from the attacks and other kind of diseases due to the lack of food and potable water.
The series of incidents began on 1 August when the Commissioner of the district of Alwaha, in Kutum town, and his driver were shot dead and his vehicle was carjacked by three unknown armed men. Later in the day, the official’s vehicle was recovered by Government of Sudan security agents 2 kilometres from the Kassab internally displaced persons (IDP) camp.
Subsequently, on the same day armed men surrounded Kassab, looted the market, burnt down the Sudanese Police post in the camp and reportedly killed four persons (three civilians and one police officer) and injured six others.
Similar events leading to the deterioration in the security and humanitarian situation occurred the following days in and around Kutum town, Kassab and Fataborno IDP camps, including fighting between the armed elements and Government Forces, as well as looting and displacement of civilians.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
03 October 2012. El Geneina: Peacekeepers from Nigeria posted in El Geneina, West Darfur, stand in formation during their meeting with the UNAMID Force Commander, Lieutenant General Patrick Nyamvumba (Rwanda) after a convoy suffered an ambush last night.
Four peacekeepers were killed and eight injured in this ambush by unidentified assailants.
The incident, which involved a Nigerian military patrol, occurred approximately two kilometers from the Mission's regional headquarters.
UNAMID personnel, who were heavily fired upon from several directions, returned fire.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
29 November 2010. Nyala: The AU-UN Joint Chief Mediator, Djibril Bassole (talking with the children), and Qatari Minister of State for Foreign Affairs Ahmed bin Abdullah Al Mahmoud (left) visit Kalma IDP Camp. Photo by Albert Gonzalez Farran / UNAMID
3 November 2011. Dar El Salaam: UNAMID in collaboration with the North Darfur Committee on Women organizes an open day session on the UN Security Council Resolution 1325 on women, peace and security in Dar El Salaam, North Darfur. The purpose of the activity was to discuss the progress made in the State with regards to women’s issues.
The forum, which was attended by 80 participants including Government representatives, women leaders and UNAMID officials, identified the possible impact of the resolution on daily life and key areas including protection, women’s rights, participation in the peace process, training for midwives and socio-economic empowerment.
Photo by Albert Gonzalez Farran - UNAMID
2 January 2012. Kuma Garadayat: Women collect water manually from the only one well in Kuma Garadayat (North Darfur).
UNAMID is planning to build a water pump for this well as part of a Quit Impact Project (QIT) that plans also the construction of a new school with 14 classrooms for girls and boys, a clinic, a youth center and a women center. The execution of this project will start in one month by the Senegalese Engineering battalion based in the UNAMID team site in Korma.
Photo by Albert Gonzalez Farran - UNAMID
3 February 2011.Addis Ababa (Ethiopia): From left to right, UNAMID Joint Special Representative Ibrahim Gambari, UN Under Secretary General, Susana Malcorra, African Union Commissioner for Peace and Security Lamamra Ramtane, Sudanese Under Secretary for Foreign Affairs Rahamtalla M. Osman and UN Under Secretary General Alain Le Roy, at the meeting of Tripartite Mechanism in African Union Head Quarters in Addis Ababa (Ethiopia). Photo by Albert Gonzalez Farran / UNAMID
La llacuna de La Tancada és la segona llacuna més gran del delta de l'Ebre, després de l'Encanyissada. Antigament totes dos estaven unides, però al pas dels anys i amb l'assecació dels terrenys per al conreu de l'arròs les han fet separar.
Amposta (Tarragona/ Catalunya)
Història dels kurds
Els kurds són descendents dels indoeuropeus ceps a la derecha en The Edge de la zona muntanyosa de zagra durant el mil · lenni aC Com en l'any 2000 aC, hi havia un poble anomenat kardaker considerat com el kurd "avantpassats.
Només 636 AD va ser un canvi important en aquest àmbit on la majoria del poble kurd, com a resultat de la conquesta àrab de trens, és l'islamisme.
Al començament dels anys 1500 es va convertir en el Kurdistan d'una lesió terreny difícil per els combats entre l'otomà i l'Imperi Persa. A mitjan dècada de 1800 va fer la primera divisió del territori entre els dos imperis. Al final de la Primera Guerra Mundial va tenir un nou repartiment d'habitacions. Kurdistan està dividit en quatre parts, entre els quatre països, Turquia, Iran, Iraq i Síria. Els kurds han lluitat per la seva independència i el seu promès en repetides ocasions algun tipus d'autonomia en els nous estats. Tanmateix, s'han traït les promeses. El CENT purificar el nacionalisme no parla una forta minoria. Els interessos econòmics i formes dels països colonials també vetllar per la nova oljerikedomer a la regió kurda. El kurd segueix sent un poble sense país.
Religió
La majoria de kurdena són musulmans, principalment sunnites. El major grup no musulmà entre els kurds és yezideierna, una secta que té el seu origen en el zoroàstrica. Hi ha diversos altres petits grups religiosos en el Kurdistan.
Idioma
Llengua kurda pertany a la llengua indo-família i és un dels idiomes de la llengua indoiranska grup. Kurdi escaneig té diversos dialectes. Els dos principals dialecte kurd al nord també es coneix com Kurmanji i sydkudiska també anomenat sorani. Aquests dos dialectes són també per escrit el dia d'avui, encara que amb diferents alfa-remolatxa.
El kurd a Turquia
La majoria dels kurds viu a Turquia. S'estima que entre 14 i 15 milions d'euros. A Turquia ni tan sols reconeix el kurd existència. Tot està prohibida en relació amb kurd i Kurdistan. La rebel · lió kurda per assolits pel canvi de segle i fins a la dècada del 30 va ser aixafat en la forma més inhumana. Nens, dones i ancians cremats al bosc tancat o en l'interior de coves a les muntanyes. Milers de kurds van ser deportats des Kurdistan a les parts occidentals de Turquia, especialment a la regió de Konya.
El kurd a l'Iran kurd a l'Iran va lluitar al costat d'altres ciutadans iranians Dijous tirar més de la no-democràtic i injust sistema de Shah. Es va actuar per introduir millores. Però el resultat va ser res, però la democràcia i la justícia. Un reaccionari i antidemocràtic Islàmica lideratge, famosa pel terror va prendre el poder. Al començament el control kurd en tota la seva àrea. Però Khomeny declarar l'anomenat "cap de setmana la guerra" contra la població kurda i les tropes islàmiques, el pare de Kurdistan. Que va devastar tot a mitigar els rebels kurds lleó. Durant el primer any d'execució més de 50.000 kurds.
Els kurds a l'Iraq del règim dictatorial a l'Iraq ha portat a terme una política contra l'RACISTA kurderna.Den Dijous intentant destruir tot el kurd. El terror, la humiliació, el desplaçament forçat i förarabisering de Kurdistan és el règim de polítiques. Recerca kurd llibertat resposta va ser a les armes químiques.
Els kurds a Síria a Síria va presentar durant un silenci conscient política d'arabització contra els kurds. En cas que el kurd no tenen documents d'identitat i qualitat de refugiats, tot i que han viscut allà durant generacions. El Kurdistan sirià, els kurds no són qualsevol lluita armada, però pacíficament motståndsrörelen Dijous intentant assolir les metes que siguin justes i jämlighet per als kurds.
La situació actual al Kurdistan kurd al Kurdistan iraquià es va aixecar després de la Guerra del Golf, i va alliberar a la totalitat del seu territori. Però quan va atacar l'Iraq kurd fugit de gairebé dos milions i mig de kurds coll per sobre del seu cap fora de l'exèrcit iraquià. La majoria van fugir a l'Iran i Turquia. La magnitud d'aquesta massa, juntament amb preocupacions sobre el seu efecte desestabilitzador a tot l'Orient Mitjà impulsar les Nacions Unides i un nombre d'altres actors internacionals Dijous perceben la situació com una amenaça per a la pau i la seguretat internacionals. El Consell de Seguretat va aprovar la resolució 688 en relació amb enviar tropes aliades i les Nacions Unides Guàrdia Dijous Kurdistan iraquià per tal d'establir i oversee una zona franca. El problema kurd es va convertir en una qüestió internacional com mai abans en la història. Malgrat l'enorme cost en sofriment humà dels iraquians kurds al Kurdistan es pensava que donaria lloc a un desenvolupament positiu per a la comunitat internacional en el seu conjunt.
1992 va optar per kurdena seu propi parlament i un govern kurd Dijous dirigir a la zona. Lamentablement això no va ser persistent i una guerra entre els dos principals grups kurds que va esclatar part de la relació es va fer encara pitjor per als kurds al Kurdistan iraquià. Iran, Iraq i Turquia ha posat en el conflicte, que erosionen la capacitat de trobar una solució.
El kurd a l'Iran i el Kurdistan sirià no ha experimentat cap canvi dramàtic després de la Guerra del Golf. El moviment de resistència iranià al Kurdistan s'ha convertit en quelcom més forta i la lluita continua.
La resistència kurda al Kurdistan turc s'ha convertit en un moviment de masses a les principals ciutats de la regió, incloses les accions de demostració i aixecament popular. Mentrestant, l'exèrcit turc contra la brutalitat kurd ha augmentat en els darrers anys. Els kurds es veuen obligats a abandonar les seves llars. Les seves ciutats i aldees destruïdes, el sistema dels boscos s'estableixen en el foc. Les dones seleccionades, però la torturats fins a la mort i les presons estan plenes de joves. Hi ha en curs un genocidi al Kurdistan turc. La gent té por i no s'atreveixen a sortir d'altres que en el grup. Aquesta és una petita selecció del que està passant en el Kurdistan turc el dia d'avui.
Halabja Halabja és una ciutat al sud de Kurdistan, hi havia al voltant de 70.000 habitants. Dimecres, 16 de març 1988 ansöll aèria iraquiana de la pau de la ciutat en 16 ocasions. A cada atac participar avions de 6-8. Les bombes que es van reduir més de la ciutat va ser gasbomber que continguin diversos internatioellt verins químics prohibits. Almenys cinc mil persones, la majoria nens, dones i ancians, van morir immediatament. I 10.000 van resultar ferits. La ciutat de tots els habitants van fugir, principalment a Iran. Des de la primavera de 1991 té moltes traslladat de tornada a Halabja. Entre els kurds de Halabja anomenat "Kurdistan Hiroshima."
21 February 2012. Abu Shouk: Kaltoum Yakoub Issa, 19 years old, makes bricks for her new house in Abu Shouk camp for internally displaced people (IDP), in North Darfur.
Kaltoum, originally from Jebel Seet (North Darfur), lost her left hand and part of the other was seriously bounded when her village was attacked and her house burnt ten years ago.
It was when her family fled to Abu Shouk and was helped by International Rescue Committee (IRC) to get an artificial hand.
However, during the last years, her parents moved away and she is now alone with one sister in the IDP camp, and struggling with her already useless prosthesis to build her own house.
Photo by Albert Gonzalez Farran - UNAMID
9 December 2012. Kabkabiya: Captain Bolormaa Lkhaguasuren teaches English to the members of the Mongolian medical team posted in Kabkabiya UNAMID team site, North Darfur.
The contingent has 68 personnel, 34 men and 34 women, and operates the level 2 hospital in the team site, which has dentist clinic, surgery theatre, pediatric service, trauma and neurologic service, among others.
For the last two years, the hospital attended 11,000 people (7,000 people from the local community). The hospital assists around 20 persons from the local community every day.
Photo by Albert González Farran, UNAMID.
21 November 2010. El Fasher: KaltoumAdam Imam with one of her five children collects millet in a land rented by a community leader in Saluma Area, near El Fasher (North Darfur). She works with her sister Sadias (at the background). Both are from Tarne village (some kilometers away) and they emigrated to Saluma due to security reasons. Twice a week, UNAMID organize patrols to escort women who are farming and collecting firewood in rural areas, like outside Zam Zam IDP Camp (El Fasher, North Darfur). Photo by Albert Gonzalez Farran / UNAMID
14 November 2012. El Geneina: Joint workshop on basic human rights by UNAMID Human Rights section and local NGO Chield Friends Organization, for a hundred children, most of who are orphans.
It has been reported to the HRT during the monitoring activities that these children face many human rights abuses. In a recent court case in which eight male minors were raped by their religious teacher, the suspect was acquitted by Supreme Court for lack of physical evidence. One of the advocacy strategies of the HRT is to ensure prompt legal redress in such cases. While strengthening of rule of law institutions and awareness raising of responsible entities are being carried out to prevent many such human rights abuses, it is also observed that awareness of these children, mainly orphans who are vulnerable to such human rights abuses, was equally important. During the workshop, a session was facilitated by UNAMID HIV/AIDs Unit on the health implications of sexual abuses mainly STDs and HIV/AIDS.
Photo by Albert González Farran, UNAMID.
31 January 2011. Abu Shouk: A child pushes a Water Roller in a water point in Abu Shouk IDP camp and, besides her, abother one carries 4 jerry cans with the same capacity of one hippo roller.
A large number of the Darfurian population has a limited access to water resources and have to carry heavy buckets or jerry cans many times a day because for it is small capacity for long distance. Water Roller is a device for carrying water more easily and efficiently than traditional methods. The hippo roller, with its large drum capacity (usually 75 liters), frees women and children from having to spend a large portion of every day dedicated to collecting water for their households.
The Water Roller project started in South Africa and thousands of them have been distributed worldwide over the past 16 years, benefiting over 225,000 people. It have been used by Word Food Program (WFP), Operation Hunger, Operation Mobilization International as well as many other NGO's.
UNAMID (African Union and United Nations Peacekeeping Mission in Darfur), in contribution of the development and early recovery, is distributing 30,000 rollers to returnee villages across Darfur with limited access to water resources. Photo by Albert Gonzalez Farran / UNAMID
A blind person receives a cane during the hand-over ceremony of material to the disabled community in the Abu Shouk camp for displaced persons in El Fasher. UN Volunteers distributed 102 crutches, 75 canes for blind persons, 5 wheel chairs and clothing. (Albert González Farran/ UNAMID, 2012)
9 December 2012. Kabkabiya: Members of the Mongolian medical team posted in Kabkabiya UNAMID team site, North Darfur, practice sports at the gym in the base.
The contingent has 68 personnel, 34 men and 34 women, and operates the level 2 hospital in the team site, which has dentist clinic, surgery theatre, pediatric service, trauma and neurologic service, among others.
For the last two years, the hospital attended 11,000 people (7,000 people from the local community). The hospital assists around 20 persons from the local community every day.
Photo by Albert González Farran, UNAMID.
6 December 2010. Nyala:
After months of preparations, 1,500 residents of Kalma camp (in Nyala, South Darfur) for internally displaced persons (IDPs) began to return to their homes of origin in West Darfur. This is the first government owned operation with the assistance of UN Agencies in the area.
The IDPs will return to Tandusa, Andi, Gido, Sullu and Urum villages in West Darfur located about 90 and 150 kilometers south of El Geneina town.
United Nations High Commission for Refugees (UNHCR) and Office for the Coordination of Humanitarian Affairs (OCHA) distributed non food items including blankets, jerricans and sleeping mats to each household to use on the journey. The World Health Organization (WHO) in coordination with the Ministry of Health conducted medical screening to all residents scheduled to travel to check their fitness level.
The first 84 IDPs left Nyala for Tandusa village on Sunday 5 December and on Tuesday 7 December 270 Individuals more departed for Andi and Gido villages. The exercise is expected to conclude on Sunday 12 December. Photo by Albert Gonzalez Farran / UNAMID
Edifici industrial amb una superfície total de 2.610 m2 (1.892 m2 d'ús), amb dues naus centrals flanquejades per altres dues de major llargada (corresponents a diverses fases, constituint una estructura d'U"), definint un gran pati al seu davant. L'aparell constructiu és de maó, amb obertures culminades amb arcs rebaixats, i culminació ondulada de les façanes, tot reproduint l'estil constructiu fabril britànic propi del S. XIX. La coberta de les diverses naus és resolta a doble vessant.
Observacions: L'espai de la fàbrica, adquirida per l'Ajuntament de Masquefa, inclou actualment una aula informàtica, el Punt d'Informació Juvenil i provisionalment el Fons Fotogràfic Municipal. Tanmateix, hi ha el projecte d'instal·lar-hi en un futur la biblioteca de la xarxa de la diputació, una sala polivalent, un casal entitats, joves i esplai, l'arxiu històric i una sala d'exposicions.
Creada el 1920 (tot i que l'empresa era instal·lada a la població des del 1892) i originalment dedicada a la fabricació de sivelles de cinturó, la fàbrica ha estat un dels principals motors econòmics de Masquefa al llarg del S. XX. Durant la Guerra Civil la seva producció fou substituïda per la de projectils per al bàndol republicà. Aquest fet provocà l'atac aeri franquista del 22 de gener de 1939, en que es llençaren dues bombes amb la fàbrica com a objectiu, tot i que n'erraren el blanc.
patrimonicultural.diba.cat/?fitxa=119000035#
Descripció:
La fàbrica Rogelio Rojo està situada entre els carrers Rogelio Rojo, Fàbrica, Santa Clara i avinguda Catalunya. Es tracta d'un conjunt arquitectònic d'ús industrial construït en èpoques diferents: any 1917, anys 30, anys 50, anys 60 i any 1973. El volum principal del conjunt té forma d'U, està format per dos naus de planta baixa i una nau de planta baixa i primera planta. A més hi ha una sèrie d'edificacions annexes que s'han anat afegint al llarg del temps. L'espai interior és diàfan i de grans dimensions, gràcies als grans finestrals i a la coberta en forma de dent de serra. L'estructura vertical és de pilars d'acer i parets de càrrega d'obra vista a base de maó massís. La coberta és de teula àrab sobre solera de ceràmica que es recolza sobre encavallades de fusta i metàl·liques (en substitució de les de fusta originals). La nau principal i la les altres dues estan unides ja que les parets laterals han estat substituïdes per jàsseres metàl·liques amb un pilar d'obra (fàbrica de maó massís) al mig. Els fonaments són murs correguts de maçoneria de pedra de 60 cm d'amplada. La coberta de la nau llarga és de teula ceràmica sobre encadellat ceràmic. Els paviments són de formigó i presenten certs desnivells i algunes reparacions. A l'interior hi ha unes divisions a total alçada amb parets de maó amb pilarets de reforç. El conjunt industrial ocupa un solar de 9.752 m2 dels quals 4.675 són de construccions.
Notícies històriques:
En el període de la primera Guerra Mundial (1914-1918) es produeix un augment de demanda per part dels països contendents que anima el desenvolupament de la industria dedicada al sector tèxtil i metal·lúrgic. En aquest moment la família Rojo va iniciar la fabricació de complements per les peces de roba que confeccionaven ells mateixos. Finalment varen optar per fabricar únicament fornitures metàl·liques com sivelles, botons i agulles i també plaques per a les ampolles de cava. Després de la Guerra les exportacions catalanes van patir una davallada. La crisi es tradueix en atur dels treballadors i es produeixen conflictes socials. L'empresa Rogelio Rojo instal·la la seva nova fàbrica a Masquefa, lluny de la conflictivitat de les àrees urbanes. L'arquitecte encarregat del projecte fou Josep Donés i Torres. El ritme de producció dels primers anys era estable, la balança entre les importacions i exportacions era favorable, els salaris eren baixos i la plantilla estava majoritàriament per dones. L'any 1936 amb l'esclat de la Guerra Civil la producció no es va alterar. L'any 1937 en contacte amb la Comissió d'indústries de Guerra per la Generalitat de Catalunya, es comencen a fabricar projectils per l'exercit republicà i també es construeix un nou edifici. El 22 de gener de 1939 Masquefa va ser bombardejada per l'aviació italiana. L'època des post guerra van ser uns moments difícils i la fàbrica es va convertir en un referent econòmic i un element socialitzador pel municipi de Masquefa. Durant la dècada de 1970 es construeix un nou edifici de dues plantes preparat pel procés productiu del galvanitzat. A finals dels anys 80 les instal·lacions de la fàbrica van quedar obsoletes i ja no podia competir en el mercat. La fàbrica va tancar al tombant del segle XX. Aquesta fàbrica ha desenvolupat activitats relacionades amb la metal·lúrgia. La darrera empresa va plegar l'any 2002.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
8 December 2012. El Fasher: A woman takes care of her child at the pediatric area of El Fasher Hospital, North Darfur. Everyday more than one hundred patients are admitted in this area and the ministry of Health started the construction of a Pediatric Hospital in the Eastern part of the city but there aren't funds to continue.
The population of El Fasher has increased enormously for the last years due to the arrival of Internally Displaced Persons at the outskirts of the city and it became a problem of capacity for the hospital.
Photo by Albert González Farran, UNAMID.
3 November 2011. Dar El Salaam: UNAMID in collaboration with the North Darfur Committee on Women organizes an open day session on the UN Security Council Resolution 1325 on women, peace and security in Dar El Salaam, North Darfur. The purpose of the activity was to discuss the progress made in the State with regards to women’s issues.
The forum, which was attended by 80 participants including Government representatives, women leaders and UNAMID officials, identified the possible impact of the resolution on daily life and key areas including protection, women’s rights, participation in the peace process, training for midwives and socio-economic empowerment.
Photo by Albert Gonzalez Farran - UNAMID
10 December 2012. Kabkabiya: A baby is attended by a doctor from Mongolia with the support of a language assistant (left) at the Level 2 Hospital of the UNAMID base in Kabkabiya, North Darfur.
The Mongolian medical team posted in Kabkabiya UNAMID team site, has 68 personnel, 34 men and 34 women, and operates the level 2 hospital in the team site, which has dentist clinic, surgery theatre, pediatric service, trauma and neurologic service, among others.
For the last two years, the hospital attended 11,000 people (7,000 people from the local community). The hospital assists around 20 persons from the local community every day.
Photo by Albert González Farran, UNAMID.
12 August 2012. Kutum: UNAMID peacekeepers from South Africa unload nearly one hundred boxes with medications to deliver to the Rural Hospital in Kutum, North Darfur, after the incidents occurred in the city.
The series of incidents began on 1 August when the Commissioner of the district of Alwaha, in Kutum town, and his driver were shot dead and his vehicle was carjacked by three unknown armed men. Later in the day, the official’s vehicle was recovered by Government of Sudan security agents 2 kilometres from the Kassab internally displaced persons (IDP) camp.
Subsequently, on the same day armed men surrounded Kassab, looted the market, burnt down the Sudanese Police post in the camp and reportedly killed four persons (three civilians and one police officer) and injured six others.
Similar events leading to the deterioration in the security and humanitarian situation occurred the following days in and around Kutum town, Kassab and Fataborno IDP camps, including fighting between the armed elements and Government Forces, as well as looting and displacement of civilians.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
El Tren Granota entra a Hospital General procedent de Les Planes amb destinació Terrassa Nacions Unides, sota una fina capa de pluja. Pel 2024 ens queda una circulació de la Granota el dia 1 de desembre.
El Tren Granota entra en Hospital General procedente de Les Planes con destino Terrassa Nacions Unides, bajo una fina capa de lluvia. Para el 2024 nos queda una circulación de la Granota el día 1 de diciembre.
The Granota train enters Hospital General from Les Planes with destination Terrassa Nacions Unides, under a thin layer of rain. For 2024 we still have one Granota train running on 1st December.
9 August 2012. Kutum: Fatma Abdarraman, a woman from Kassab camp for Internally Displaced Persons (IDP), in Kutum (North Darfur), is assisted by doctors due to several injuries in her legs.
The civilian population in Kutum received today the first humanitarian assistance since the area was attacked on 1 August. A school in the surroundings of the village has been used as a provisional medical center.
A medical team formed by UNAMID, World Health Organization (WHO) and the Ministry of Health of North Darfur assisted about 200 people, mostly women and children with injuries from the attacks and other kind of diseases due to the lack of food and potable water.
The series of incidents began on 1 August when the Commissioner of the district of Alwaha, in Kutum town, and his driver were shot dead and his vehicle was carjacked by three unknown armed men. Later in the day, the official’s vehicle was recovered by Government of Sudan security agents 2 kilometres from the Kassab internally displaced persons (IDP) camp.
Subsequently, on the same day armed men surrounded Kassab, looted the market, burnt down the Sudanese Police post in the camp and reportedly killed four persons (three civilians and one police officer) and injured six others.
Similar events leading to the deterioration in the security and humanitarian situation occurred the following days in and around Kutum town, Kassab and Fataborno IDP camps, including fighting between the armed elements and Government Forces, as well as looting and displacement of civilians.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
25 November 2012. El Fasher: Leader Isan Adan Aarun and members of the youth community are pictured at the community center that they participated to build in Althoura Shemal in El Fasher, North Darfur, as part of a Community Based-Labour Intensive Project (CLIP) sponsored by UNAMID DDR (Disarmament Demobilization Reintegration).
During the last five months, UNAMID provided training to 80 young people (60 men and 20 women) to construct this building.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
Edifici industrial amb una superfície total de 2.610 m2 (1.892 m2 d'ús), amb dues naus centrals flanquejades per altres dues de major llargada (corresponents a diverses fases, constituint una estructura d'U"), definint un gran pati al seu davant. L'aparell constructiu és de maó, amb obertures culminades amb arcs rebaixats, i culminació ondulada de les façanes, tot reproduint l'estil constructiu fabril britànic propi del S. XIX. La coberta de les diverses naus és resolta a doble vessant.
Observacions: L'espai de la fàbrica, adquirida per l'Ajuntament de Masquefa, inclou actualment una aula informàtica, el Punt d'Informació Juvenil i provisionalment el Fons Fotogràfic Municipal. Tanmateix, hi ha el projecte d'instal·lar-hi en un futur la biblioteca de la xarxa de la diputació, una sala polivalent, un casal entitats, joves i esplai, l'arxiu històric i una sala d'exposicions.
Creada el 1920 (tot i que l'empresa era instal·lada a la població des del 1892) i originalment dedicada a la fabricació de sivelles de cinturó, la fàbrica ha estat un dels principals motors econòmics de Masquefa al llarg del S. XX. Durant la Guerra Civil la seva producció fou substituïda per la de projectils per al bàndol republicà. Aquest fet provocà l'atac aeri franquista del 22 de gener de 1939, en que es llençaren dues bombes amb la fàbrica com a objectiu, tot i que n'erraren el blanc.
patrimonicultural.diba.cat/?fitxa=119000035#
Descripció:
La fàbrica Rogelio Rojo està situada entre els carrers Rogelio Rojo, Fàbrica, Santa Clara i avinguda Catalunya. Es tracta d'un conjunt arquitectònic d'ús industrial construït en èpoques diferents: any 1917, anys 30, anys 50, anys 60 i any 1973. El volum principal del conjunt té forma d'U, està format per dos naus de planta baixa i una nau de planta baixa i primera planta. A més hi ha una sèrie d'edificacions annexes que s'han anat afegint al llarg del temps. L'espai interior és diàfan i de grans dimensions, gràcies als grans finestrals i a la coberta en forma de dent de serra. L'estructura vertical és de pilars d'acer i parets de càrrega d'obra vista a base de maó massís. La coberta és de teula àrab sobre solera de ceràmica que es recolza sobre encavallades de fusta i metàl·liques (en substitució de les de fusta originals). La nau principal i la les altres dues estan unides ja que les parets laterals han estat substituïdes per jàsseres metàl·liques amb un pilar d'obra (fàbrica de maó massís) al mig. Els fonaments són murs correguts de maçoneria de pedra de 60 cm d'amplada. La coberta de la nau llarga és de teula ceràmica sobre encadellat ceràmic. Els paviments són de formigó i presenten certs desnivells i algunes reparacions. A l'interior hi ha unes divisions a total alçada amb parets de maó amb pilarets de reforç. El conjunt industrial ocupa un solar de 9.752 m2 dels quals 4.675 són de construccions.
Notícies històriques:
En el període de la primera Guerra Mundial (1914-1918) es produeix un augment de demanda per part dels països contendents que anima el desenvolupament de la industria dedicada al sector tèxtil i metal·lúrgic. En aquest moment la família Rojo va iniciar la fabricació de complements per les peces de roba que confeccionaven ells mateixos. Finalment varen optar per fabricar únicament fornitures metàl·liques com sivelles, botons i agulles i també plaques per a les ampolles de cava. Després de la Guerra les exportacions catalanes van patir una davallada. La crisi es tradueix en atur dels treballadors i es produeixen conflictes socials. L'empresa Rogelio Rojo instal·la la seva nova fàbrica a Masquefa, lluny de la conflictivitat de les àrees urbanes. L'arquitecte encarregat del projecte fou Josep Donés i Torres. El ritme de producció dels primers anys era estable, la balança entre les importacions i exportacions era favorable, els salaris eren baixos i la plantilla estava majoritàriament per dones. L'any 1936 amb l'esclat de la Guerra Civil la producció no es va alterar. L'any 1937 en contacte amb la Comissió d'indústries de Guerra per la Generalitat de Catalunya, es comencen a fabricar projectils per l'exercit republicà i també es construeix un nou edifici. El 22 de gener de 1939 Masquefa va ser bombardejada per l'aviació italiana. L'època des post guerra van ser uns moments difícils i la fàbrica es va convertir en un referent econòmic i un element socialitzador pel municipi de Masquefa. Durant la dècada de 1970 es construeix un nou edifici de dues plantes preparat pel procés productiu del galvanitzat. A finals dels anys 80 les instal·lacions de la fàbrica van quedar obsoletes i ja no podia competir en el mercat. La fàbrica va tancar al tombant del segle XX. Aquesta fàbrica ha desenvolupat activitats relacionades amb la metal·lúrgia. La darrera empresa va plegar l'any 2002.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
24 October 2012. El Fasher: UNAMID peacekeepers from Rwanda (right) participate at the parade march in Al Zubir stadium in El Fasher, North Darfur, as part of the commemoration program of the United Nations Day.
UNAMID, UN agencies and the people of Darfur gathered in El Fasher, North Darfur, to commemorate the 67th anniversary of the UN with a special parade, cultural dances, peace songs and exhibitions to promote the principles of the organisation. Similar events were held throughout Darfur.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
8 December 2012. El Fasher: Nurse student practicer, Rashida Ashak Ibrahim, at the male ward in the Emergency Area in El Fasher Hospital, North Darfur. More than 500 patients visit the hospital everyday and they are assisted first by 4 emergency doctors during the day. At night time, only one is on duty.
Photo by Albert González Farran, UNAMID.
3 November 2011. Dar El Salaam: UNAMID in collaboration with the North Darfur Committee on Women organizes an open day session on the UN Security Council Resolution 1325 on women, peace and security in Dar El Salaam, North Darfur. The purpose of the activity was to discuss the progress made in the State with regards to women’s issues.
The forum, which was attended by 80 participants including Government representatives, women leaders and UNAMID officials, identified the possible impact of the resolution on daily life and key areas including protection, women’s rights, participation in the peace process, training for midwives and socio-economic empowerment.
Photo by Albert Gonzalez Farran - UNAMID - www.albertgonzalez.net
13 November 2012. El Geneina: (right) Naema Adam Ali, staff member of the Sudanese Red Crescent, conducts a workshop on healthcare and Yellow Fever prevention in a community center in Al Riad camp for Internally Displaced Persons, in West Darfur, in collaboration with the international NGO Terre Des Hommes.
West Darfur is currently one of the states with the highest rates of yellow fever cases.
The Teaching Hospital in El Geneina has already treated 106 cases of Yellow Fever since the disease began to spread one month ago. Among these cases, 38 people have died, most of them farmers from El Geneina, Mornei, Habila, Kreink, Beida and Forobaranga. The Sudanese Ministry of Health is working closely with the African Union - United Nations Mission in Darfur (UNAMID), UN agencies and international and national nongovernmental
organisations to fumigate, distribute vaccines and implement awareness campaigns. The epidemic has no precedent in the region. Photo by Albert González Farran, UNAMID.
A 317 metres d'altitud, sobre el camí de l'Ordal, es troben les restes del castell de Cervelló i la seva capella. El castell consta de dos recintes, un de superior i un altre inferior. Al recinte jussà hi havia el barri del castell tancat per una muralla; aquí es conserven restes d'edificacions de difícil identificació, alguns dipòsits, una sala que conserva part d'una volta apuntada i una cisterna rodona buidada a la roca: és on devia estar el poblat. Al recinte sobirà hi ha una porta o poterna molt enderrocada, defensada per un mur amb contraforts, i les parets de la torre o baluard de ponent; es conserven, molt enderrocades, les parets de tramuntana, migdia i ponent, i, a llevant, s'aixeca una torre massissa de planta lleugerament trapezial i una mica atalussada. Les dues torres eren unides per panys de muralla.
Entre els anys 2010-2011 el conjunt monumental del castell fou restaurat i consolidat per tal de fer-lo visitable. Durant aquesta restauració es van portar a terme diverses intervencions arqueològiques que van permetre deixar a la vista bona part de les estructures que configuraven el castell i delimitar diferents fases constructives d'aquest, incloent-hi una ocupació de l'indret en l'edat del bronze.
Capella:
Des de la meitat de segle X ja s'esmenta la parròquia de Sant Esteve, que era al mateix edifici que la cel·la de Santa Creu depenent de Sant Cugat, sota mateix del castell, a l'indret de l'església anomenada avui Santa Maria de Cervelló. Hi ha una consagració del 1231 que es refereix a l'altar major de Sant Esteve que, malgrat que per la data correspondria millor a la capella del castell de Cervelló i no a la parròquia, hom sempre l'ha atribuïda a aquesta darrera.
invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&cons...
Descripció
El castell de Cervelló és documentat l'any 904, quan el comte Guifré Borrell, que hi residia, feu unes donacions al monestir de Sant Cugat. El 992, el castell fou venut pels fills del comte Borrell, Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol d'Urgell, a Ènnec Bonfill, que esdevingué senyor de Cervelló, la Palma, Torrelles de Llobregat, Vallirana i Olesa de Bonesvalls. El 1297 Guerau de Cervelló vengué al rei Jaume II la baronia. El 1309, el castell pervingué a la comtessa Sibil·la de Pallars, i el 1320 a Arnau Roger II de Pallars. Posteriorment retornà a la corona, que el 1390 el vengué a la ciutat de Barcelona. Passà després als Bellera, als Luna, als Ansa i a d'altres nobles llinatges. Al voltant de 1715, el castell ja era abandonat. Capella: Des de la meitat de segle X ja s'esmenta la parròquia de Sant Esteve, que era al mateix edifici que la cel·la de Santa Creu depenent de Sant Cugat, sota mateix del castell, a l'indret de l'església anomenada avui Santa Maria de Cervelló. Hi ha una consagració del 1231 que es refereix a l'altar major de Sant Esteve que, malgrat que per la data correspondria millor a la capella del castell de Cervelló i no a la parròquia, hom sempre l'ha atribuïda a aquesta darrera.
Capella:
A ponent del recinte jussà es troba la capella, un petit edifici rectangular, amb l'absis marcat només a l'interior per un parell d'arcosolis. La volta, tot i estar enderrocada, sembla que va ser apuntada, i a l'arrencament d'aquesta hi ha un a línia d'impostes en cavet. L'entrada era a ponent però avui dia hi ha un gran forat, a l'igual que a la paret de l'absis.L'aparell és de carreus grans, molt ben tallats, propi del romànic.
Amb la voluntat per part de l'Ajuntament de Cervelló de rehabilitar el castell i fer-lo visitable, es va encarregar el projecte arquitectònic a una empresa i es va obtenir part del finançament de l'obra del Ministeri de Foment.
L'any 2010 es va realitzar una intervenció arqueològica al recinte superior del castell, que va permetre localitzar un gran nivell d'enderroc. A l'àmbit D es va documentar una escala de tipus gòtic. Aquestes dues troballes són evidències de l'existència d'un pis superior. Finalment a l'àmbit B es va trobar un capitell i una mènsula.
L'any 2010 en el marc d'un projecte de restauració de la zona es va portar a terme una excavació arqueològica. El conjunt monumental està format pel castell, l'esglèsia, la necròpolis, i estructures d'habitació.
L'excavació del recinte superior del castell va proporcionar una seqüència estratifgràfica que, a la torre, ha assolit una potència de prop de 3m de profunditat mentre que al sector de ponent, la potència era d'entre 1 i 1'5m. Els estrats superiors corresponen a potents enderrocs que proporcionen informació sobre un possible pis superior.
L'enderroc ha proporcionat material datable del primer quart del segle XVIII per la qual cosa cal associar-lo a la Guerra de Successió, que n'hauria implicat la seva destrucció definitiva.
Els nivells d'amortització i/o abandonament van aportar materials associats a la primera meitat del s. XVII, ceràmica blava catalana i ceràmica decorada amb reflexos metàl·lics amb pinzell-pinta.
El nivell d'ús o paviments estava format per un nivell de rajols, i/o lloses de pedra. Fet que porta als investigadors a pensar en un enllosat de pedra en època gòtica. Per sota en alguns àmbits es va trobar un paviment de calç. El castell va sofrir modificacions i refiormes que, segurament, van esvorrar tota petjada estratigràfica anterior al segle XIV, però l'estudi dels paraments potser ajuda a donar llum a aquestes reformes i/o les seves cronologies.
Entre 2010 i 2011 es va realitzar la segona i tercera campanya d'excavació al castell que es centraren en l'actuació al recinte inferior del castell i les terrasses adjacents. Com a resultat es va documentar una primera ocupació de l'indret en el bronze inicial. També es documentaren diverses estructures del període altmedieval, així com un primer moment d'abandonament entorn del segle XV. Amb tot, el castell es tornà a ocupar, documentant reformes posteriors situades ja a partir del segle XVI. La destrucció del castell durant la guerra de successió ha quedat confirmat pels nivells d'enderroc i del material arqueològic associat a aquest. Durant aquesta intervenció s'ha efectuat a més una nova planimetria del castell.
L'any 2015 es va realitzar el control arqueològic del moviment de terres durant les obres per a la instal·lació de l'il·luminació del castell, el qual no va proporcionar restes arqueològiques.
8 December 2012. El Fasher: (Left to right) Nurse student practicer, Rashida Ashak Ibrahim, nurse student practicer, Mustapha Ibrahim Mohamed, and nurse officer Fatiah Idriss Gassim, at the male ward in the Emergency Area in El Fasher Hospital, North Darfur. More than 500 patients visit the hospital everyday and they are assisted first by 4 emergency doctors during the day. At night time, only one is on duty.
The population of El Fasher has increased enormously for the last years due to the arrival of Internally Displaced Persons at the outskirts of the city and it became a problem of capacity for the hospital.
Photo by Albert González Farran, UNAMID.
13 November 2012. El Geneina: A woman with her child attends a workshop on healthcare and Yellow Fever prevention in a community center in Al Riad camp for Internally Displaced Persons, in West Darfur, in collaboration with the international NGO Terre Des Hommes.
West Darfur is currently one of the states with the highest rates of yellow fever cases.
The Teaching Hospital in El Geneina has already treated 106 cases of Yellow Fever since the disease began to spread one month ago. Among these cases, 38 people have died, most of them farmers from El Geneina, Mornei, Habila, Kreink, Beida and Forobaranga. The Sudanese Ministry of Health is working closely with the African Union - United Nations Mission in Darfur (UNAMID), UN agencies and international and national nongovernmental
organisations to fumigate, distribute vaccines and implement awareness campaigns. The epidemic has no precedent in the region. Photo by Albert González Farran, UNAMID.
18 October 2012. Sharga: Local men in Sharga village, North Darfur, walk into the lands run by the SAFE Centre during the visit of a delegation of ambassadors of the European Union countries.
The SAFE Centre is a project promoted by the World Food Program and currently only run by the local community.
The members of this center make fuel efficient stoves for themselves and to sell to the local markets. These stoves reduce around 30% the consumption of firewood and, consequently, it reduces the number of times that women go to the forests to collect firewood.
Besides, the center produces natural firebricks, plants seedlings, runs a forest of gum arabic trees and organizes trainings for illiterate women.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
London is the capital city of England and the United Kingdom. It is the most populous region, urban zone and metropolitan area in the United Kingdom. Standing on the River Thames, London has been a major settlement for two millennia, its history going back to its founding by the Romans, who named it Londinium. London's ancient core, the City of London, largely retains its 1.12-square-mile (2.9 km2) mediaeval boundaries and in 2011 had a resident population of 7,375, making it the smallest city in England. Since at least the 19th century, the term London has also referred to the metropolis developed around this core. The bulk of this conurbation forms the London region and the Greater London administrative area, governed by the Mayor of London and the London Assembly.
London is a leading global city, with strengths in the arts, commerce, education, entertainment, fashion, finance, healthcare, media, professional services, research and development, tourism and transport all contributing to its prominence. It is one of the world's leading financial centres and has the fifth-or sixth-largest metropolitan area GDP in the world depending on measurement. London is a world cultural capital. It is the world's most-visited city as measured by international arrivals and has the world's largest city airport system measured by passenger traffic. London's 43 universities form the largest concentration of higher education in Europe. In 2012, London became the first city to host the modern Summer Olympic Games three times.
London has a diverse range of peoples and cultures, and more than 300 languages are spoken within its boundaries. London had an official population of 8,308,369 in 2012, making it the most populous municipality in the European Union, and accounting for 12.5% of the UK population. The Greater London Urban Area is the second-largest in the EU with a population of 9,787,426 according to the 2011 census. The London metropolitan area is the largest in the EU with a total population of 13,614,409, while the Greater London Authority puts the population of London metropolitan region at 21 million. London had the largest population of any city in the world from around 1831 to 1925.
London contains four World Heritage Sites: the Tower of London; Kew Gardens; the site comprising the Palace of Westminster, Westminster Abbey, and St Margaret's Church; and the historic settlement of Greenwich (in which the Royal Observatory, Greenwich marks the Prime Meridian, 0° longitude, and GMT). Other famous landmarks include Buckingham Palace, the London Eye, Piccadilly Circus, St Paul's Cathedral, Tower Bridge, Trafalgar Square, and The Shard.
London is home to numerous museums, galleries, libraries, sporting events and other cultural institutions, including the British Museum, National Gallery, Tate Modern, British Library and 40 West End theatres. The London Underground is the oldest underground railway network in the world.
Londres és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa. Està situada al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mànega, que separa el Regne Unit de França. Al nord hi ha els comtats de Essex i Hertfordshire, a l'oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.
Londres està format per la City i 32 municipis. El cor de la ciutat, l'antiga City de Londres, encara manté els seus límits medievals, però des del segle XIX el terme Londres també es refereix al total de la metròpoli que s'ha desenvolupat al voltant. L'actual connurbació forma la regió de Londres i l'àrea administrativa del Gran Londres. Avui dia la City és una petita part de Londres, exactament de 2'6 km², però que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d'Anglaterra, mentre que els 32 municipis de Londres formen part del Comtat cerimonial d'Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 municipis tenen estatus especials, Westminster té estatus de ciutat, el municipi de Kingston upon Thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de municipi Reial.
La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues parts. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, d'estil neogòtic.
Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals, i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals. A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l'Abadia de Westminster i l'església de Santa Margarita; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins botànics Reials, Kew. La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s'ha vist incrementada a causa del creixement econòmic
Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i s'hi parlen més de 300 llengües. El 2011 la població oficial era de 8.174.100, dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea. i l'àrea metropolitana s'estima que té una població d'entre 12 i 14 milions. Londres ha estat la seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2012.
Els principals aeroports de Londres són els de Heathrow, Gatwick i Stansted. També hi ha altres aeroports menors, com el de la City, el de Luton i el de Southend.
21 November 2010. El Fasher: Women and children from rural areas outside El Fasher have to walk long distances every day by donkey to collect firewood for their families. Twice a week, UNAMID organize patrols to escort women who are farming and collecting firewood in rural areas, like outside Zam Zam IDP Camp (El Fasher, North Darfur). Photo by Albert Gonzalez Farran / UNAMID
24 July 2012. Gereida: (Left) Captain Abduro Keder, from Ethiopia, trains one of his soldiers at the UNAMID team site in Gereida (South Darfur).
The area is controlled by the Government of Sudan forces. In May, the rebel movement occupied Gereida for 24 hours after a big clash that destroyed the telecommunications of the city and several buildings.
UNAMID has deployed a battalion from Ethiopia (more than 800 soldiers) that assures the protection of civilians.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
9 August 2012. Kutum: A woman from Kassab camp for Internally Displaced Persons (IDP), in Kutum (North Darfur), receives medication from nurses.
The civilian population in Kutum received today the first humanitarian assistance since the area was attacked on 1 August. A school in the surroundings of the village has been used as a provisional medical center.
A medical team formed by UNAMID, World Health Organization (WHO) and the Ministry of Health of North Darfur assisted about 200 people, mostly women and children with injuries from the attacks and other kind of diseases due to the lack of food and potable water.
The series of incidents began on 1 August when the Commissioner of the district of Alwaha, in Kutum town, and his driver were shot dead and his vehicle was carjacked by three unknown armed men. Later in the day, the official’s vehicle was recovered by Government of Sudan security agents 2 kilometres from the Kassab internally displaced persons (IDP) camp.
Subsequently, on the same day armed men surrounded Kassab, looted the market, burnt down the Sudanese Police post in the camp and reportedly killed four persons (three civilians and one police officer) and injured six others.
Similar events leading to the deterioration in the security and humanitarian situation occurred the following days in and around Kutum town, Kassab and Fataborno IDP camps, including fighting between the armed elements and Government Forces, as well as looting and displacement of civilians.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
18 October 2012. Abu Shouk: A baby with his mother at the voucher distribution center in Abu Shouk camp for internally displaced persons (IDP), North Darfur.
The World Food Program (WFP) has replaced the direct distribution of food to the IDPs for a voucher system where each family can exchange its value for products such as sugar, salt, lentils, oil, cereals, meat, chicken and dried tomatoes. The center hosts 12 local vendors who distributes these products to the IDPs.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
09 October 2012. El Daein: UNAMID doctor Captain Maruf Ayodegu Jimoh,, from Nigeria, assists a local woman with an eye problem at the UNAMID team site in El Daein, East Darfur. The UNAMID clinic assists about 50 persons (mostly women and children) from the local community every Tuesday and Thursday.
Photo by Albert González Farran - UNAMID
13 November 2012. El Geneina: (right) Naema Adam Ali, staff member of the Sudanese Red Crescent, conducts a workshop on healthcare and Yellow Fever prevention in a community center in Al Riad camp for Internally Displaced Persons, in West Darfur, in collaboration with the international NGO Terre Des Hommes.
West Darfur is currently one of the states with the highest rates of yellow fever cases.
The Teaching Hospital in El Geneina has already treated 106 cases of Yellow Fever since the disease began to spread one month ago. Among these cases, 38 people have died, most of them farmers from El Geneina, Mornei, Habila, Kreink, Beida and Forobaranga. The Sudanese Ministry of Health is working closely with the African Union - United Nations Mission in Darfur (UNAMID), UN agencies and international and national nongovernmental
organisations to fumigate, distribute vaccines and implement awareness campaigns. The epidemic has no precedent in the region. Photo by Albert González Farran, UNAMID.
21 June 20012. Abu Shouk: Fakih (master on traditional medicine), Sidig Ahmad Mohamed, prepares a treatment against mental illnesses. The client has to smell the smoke that comes up from a piece of paper (with Koran sentences written on it) fired with charcoal, roots from Sudan and species from India. This treatment usually costs between 100-200 Sudanese pounds (20-40 US dollars), depending on the level of the sickness. Photo by Albert Gonzalez Farran - UNAMID