View allAll Photos Tagged UNIDE,
Cuines d'en Rocaguinarda
Les Cuines d'en Roca Guinart, com popularment es coneix a Taradell, estan situades al mig de l'espadat o gran roquissar que delimita les Sitges i el bosc de Mansa. Són coves i balmes situades en una magnífica plataforma que forma com una balconada protegida i de difícil accés. Les coves pròpiament dites són tres cavitats, dues d'elles unides, que han estat excavades a la roca calcària, per algun antic corrent o filtració d'aigua.
Aquest indret va servir moltes vegades de refugi o amagatall del bandoler Perot Rocaguinarda entre els anys 1606 i 1610 que actuava com a cap de quadrilla dels Nyerros.
Font: www.taradell.cat/descobreix/que-visitar/paisatges-natural...
El dia 24 d'octubre del 1971 i amb U Thant al seu costat, Casals va dirigir personalment la interpretació del seu Himne a les Nacions Unides, amb lletra del reconegut poeta britànic W.H. Auden. En finalitzar el concert, el secretari general de l'ONU va atorgar a Pau Casals la Medalla de la Pau, honor que el músic no s'esperava i que va descriure com el més important de la seva vida.
Un discurs improvisat per a la història
De fet, el parlament que Casals va haver d'improvisar durant uns tres minuts i en el qual va explicar els seus orígens ha quedat per als annals de la història i també en l'imaginari col·lectiu del Principat. "Sóc un català. Catalunya és avui una província d'Espanya. Però què va ser Catalunya? Catalunya va ser la nació més gran del món. Us diré per què. Catalunya va tenir el primer parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides. En el segle XI totes les autoritats de Catalunya es van trobar en una ciutat de França, aleshores de Catalunya, per parlar de la pau. En el segle XI. Pau en el món i contra la guerra. Això era Catalunya."
Aquelles paraules, pronunciades en un anglès molt clar i fort per un home tan gran, van causar un enorme impacte i les portades dels diaris nord-americans del dia següent se'n van fer especial ressò. Aquest cop, sí que destacaven la catalanitat de Pau Casals i la seva lluita constant per la pau al Principat i al món .______
Poble de Beneixida al Pais Valencia.
48 exposicions de un minut a iso400 intentar no captar tota la llum residual de Gabarda (darrere de l'esglesia) a f2.8 per captar el maxim d'estels unides amb una accio al photoshop.
La il.luminació l'he feta amb una Lenser M7 + CTO i amb el SB900. La temperatura de les 48 exposicions a segut manual a 2630K.
Old town Beneixida.
48 expositions of 1 minute at iso400 and aperture f2.8 iluminated with lenser M7 + CTO gel and SB900
Temperature of all pictures taked was set manually to 2630k
Pueblo de Beneixida (Pais Valencia)
48 exposiciones de un minuto a iso400, abertura f2.8 despues unidas con una accion en photoshop, temperatura manual 2630k e iluminado con Lenser M7 + CTO y flash SB900
EXPLORE November 24, 2008 #321
Dedicada a Bruane
Textura: Holey by playingwithbrushes
L'any 1981 es va celebrar a Bogotá (Colombia) el Primer "Encuentro Feminista Latinoamericano y del Caribe", on es va acordar assenyalar el 25 de novembre com a Dia Internacional per la No Violència contre les Dones, en commemoració del brutal assassinat de les germanes Mirabal, activistes polítiques dominicanes, l'any 1960 per ordre del dictador Rafael Leónidas Trujillo.
L'any 1993 l'Assamblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaración sobre l'eliminació de la violència contra les dones, en la que es va definir la violència contra les dones com a:
tot acte de violència basat en el gènere que té com a resultat possible o real un dany físic, sexual o psicològic, incloent les amenaces, la coerció o la prohibició arbitrària de la llibertat, ja sigui que ocorri a la via pública o en la vida privada.
En aquesta Assamblea es va reconèixer que era necessaria "una clara declaració dels drets que s'han d'aplicar per assegurar l'eliminació de tota violència contra les dones en totes les seve formes i un compromís dels Estats i de la comunitat internacional en general per a eliminar la violència contra les dones".
El 17 de desembre de 1999, l'Assamblea General de les Nacions Unides va designar oficialment el 25 de novembre como el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra les Dones. L'ONU va invitar a governs, organitzacions internacionals i organitzacions no governamentals a organitzar activitats dirigides a sensibilitzar al públic respecte del problema en aquest dia com una celebració internacional.
--------------------
Women's activists have marked November 25 as a day against violence since 1981. On December 17, 1999, the United Nations General Assembly designated 25 November as the International Day for the Elimination of Violence Against Women (Resolution 54/134). The UN invited governments, international organizations and NGOs to organize activities designated to raise public awareness of the problem on this day as an international observance. Women around the world are subject to rape, domestic violence and other forms of violence, and the scale and true nature of the issue is often hidden.
This date came from the brutal assassination in 1960, of the three Mirabal sisters, political activists in the Dominican Republic, on orders of Dominican dictator Rafael Trujillo (1930-1961).
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC): tras el primer intento fallido realizado en septiembre y octubre de 2021, en febrero de 2023 se retomó la formación del personal para la puesta de nuevo en servicio del tren histórico del tipo 400, la famosa «Granota» (rana), que finalmente realizó su primer viaje público como tren histórico el 7 de mayo de 2023. Aquí lo vemos realizando la marcha de formación D601, de Les Planes a Terrassa Nacions Unides.
Este tren forma parte de una serie de 28 automotores eléctricos y 14 remolques intermedios, que fueron construidos por la empresa privada que operaba este ferrocarril (Ferrocarriles de Cataluña S.A., FCC) en sus talleres de Sarrià, entre los años 1943 y 1977. El tren histórico está formado por:
* El automotor de segunda clase 409. Fue construido como número 413 y puesto en servicio el 17 de marzo de 1973. Fue renumerado como 409 en 1998.
* El remolque intermedio de tercera clase 809. Fue construido como número 805 y puesto en servicio el 18 de agosto de 1949. Fue renumerado como 409 en 1998.
* El automotor de tercera clase 507. Fue puesto en servicio el 8 de junio de 1967.
Estos tres coches fueron restaurados en su estado original en 1998, realizando desde entonces numerosos trenes históricos públicos o privados. Fue retirado del servicio en 2013. En 2017, FGC decidió que volviera a circular, para lo que se realizaron unos trabajos de restauración y mejoras que finalizaron en 2019.
____________________________________________________
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC): after the first failed attempt made in September and October 2021, in February 2023 the training of personnel was resumed for the return to service of the heritage train of type 400, the famous "Granota" (frog), which finally completed its first public trip as a historic train on May 7, 2023. Here we see him doing the formation train D601, from Les Planes to Terrassa Nacions Unides.
This train is part of a series of 28 electric railcars and 14 intermediate trailers, which were built by the private company that operated this railway (Ferrocarriles de Cataluña S.A., FCC) in its workshops in Sarrià, between 1943 and 1977. The heritage train consists of:
* The 409 second class railcar. It was built as number 413 and entered service on March 17, 1973. It was renumbered as 409 in 1998.
* The 809 third class intermediate Trailer. It was built as number 805 and commissioned on August 18, 1949. It was renumbered 409 in 1998.
* The third class railcar 507. It was put into service on June 8, 1967.
These three cars were restored to their original condition in 1998, since then making numerous public or private heritage trains. It was withdrawn from service in 2013. In 2017, FGC decided to put it back into service, for which restoration and improvement work was carried out that ended in 2019.
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC): la UT 112.01 en el apeadero de Hospital General, realizando el tren D021 de la línea S1 del Metro del Vallès, de Barcelona Plaça Catalunya a Terrassa Nacions Unides. Forma parte de una serie de 22 UT construidas por CAF, GEC-Alsthom y ABB entre los años 1995 y 1996 (112.01 a 112.16) y en 2003 (112.17 a 112.22).
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC): the EMU 112.01 at the halt of Hospital General, working the train D021 of line S1 of the Metro del Vallès, from Barcelona Plaça Catalunya to Terrassa Nacions Unides. It is part of a series of 22 EMUs built by CAF, GEC-Alsthom and ABB between 1995 and 1996 (112.01 to 112.16) and in 2003 (112.17 to 112.22).
La pluja és precipitació en forma de gotes d'aigua líquida, de diàmetre superior a 0.5 mil·límetres, tot i que si és dispersa les gotes poden tenir una mida inferior. El diàmetre de cada gota de pluja pot arribar als 3 mil·límetres, i el diàmetre màxim de les gotes unides és de 7 mil·límetres.
Les gotes de pluja tenen el seu origen en els núvols, formats a partir de la condensació del vapor d'aigua present a l'atmosfera, a causa del refredament adiabàtic que experimenten les parcel·les d'aire ascendent, i cauen per efecte de la gravetat.
Es tracta d'un meteor que forma part del cicle de l'aigua, sent-ne un dels principals components, i és la responsable de dipositar la major part de l'aigua dolça del planeta. Depenent de les condicions meteorològiques i geogràfiques, es poden diferenciar diverses formes de pluja. La classificació de la pluja es pot fer segons la seva durada o intensitat, segons els mecanismes que l'originen, la seva distribució espacial o l'impacte causat sobre el terra, per citar alguns exemples. És possible classificar la mateixa pluja segons diferents criteris, de vegades depenent de la perspectiva de l'observador.
Les dues torres del port, és la imatge icònica de La Rochelle. Sembla que antigament estaven unides per un gran arc que tancava el port protegit.
fr.wikipedia.org/wiki/Vieux-Port_de_La_Rochelle
fr.wikipedia.org/wiki/Fichier:Les_tours_de_La_Rochelle_vu...
================================================
The two towers of La Rochelle are the most known image of this ancient french port. In the middle ages they were united by a huge arch, protecting the entrance to the inner harbour.
en.wikipedia.org/wiki/La_Rochelle
fr.wikipedia.org/wiki/Vieux-Port_de_La_Rochelle
fr.wikipedia.org/wiki/Fichier:Les_tours_de_La_Rochelle_vu...
Malgrat no s'esmenta en els fogatges, el cognom Flaquer el tenim documentat des de l'any 1357, i des de l'any 1527 es pot establir la continuïtat del cognom fins avui dia.
Can Flaquer és una masia de Samalús molt emmascarada per les reformes posteriors que en dificulten la seva atribució. Actualment presenta un cos principal de planta basilical, de tres crugies, en les que s'observa la planta, el pis, i les golfes al cos central. D'aquest nucli primigeni observem a la façana la porta amb llinda plana, finestres envoltades de carreus al primer pis i tres finestres de mig punt a les golfes. En una de les finestres del primer pis hi ha la data de 1830 amb el nom del propietari, Francisco Flaquer. En aquest cos principal s'hi afegiren edificacions annexes.
La casa conserva una fresquera al seu interior.
Del gran jardí en destaca una terrassa i l'entrada, obra de l'arquitecte Manuel Raspall. A la zona aterrassada hi trobem una balaustrada formada per dobles columnes coronades d'elements neoclàssics, i unides entre sí per bigues metàl·liques corvades. La zona de l'entrada a la finca està decorada amb una portalada amb elements vegetals i el nom de la casa inscrit, vigilat per una caseta.
El projecte de l'arquitecte Raspall era més complexe i comprenia la construcció d'un habitatge, que no s'arribà a construir.
La Torre Roja és una torre en ruïnes de Caldes de Montbui que consta d'una torre exterior de planta circular amb un diàmetre d'uns 10,5 metres i una alçada conservada 1,70 metres. Els murs tenen un gruix de 1,55 metres.
La base de fonamentació de la torre de guaita és feta amb carreus regulars que recorden tipològicament les construccions romanes. La part de la torre orientada cap a la plana de Caldes va ser construïda a base de pedres disposades formant un opus spicatum. En canvi, pel que fa a la part de la torre orientada cap a la muntanya, aquesta va ser construïda amb carreus més grans, i mesurant alguns d'ells entre 25 centímetres d'alçada per 105 centímetres. d'amplada. A l'interior d'aquesta torre n'hi ha una segona torre, igualment de planta circular, amb un diàmetre interior de 3,60 metres, i un gruix de fins a 1,90 metres. Actualment mesura 1,40 metres. Les pedres del mur, de 15 per 25 centímetres, estan unides amb morter de calç. Hi ha llocs on es poden observar restes de l'arrebossat de calç de la cara exterior de la construcció.
La llegenda de la Torre Roja és una llegenda que relata com un capità anomenat Guillem de Zaportella, valent de mena, un dia va ser recompensat. Guifré el Pelós, li va dir que triés una de les tres coses que li oferia en recompensa a la seva lleialtat: en primer lloc li oferia cinquanta almogàvers; en segon lloc, podia fer-lo senyor d'un castell, i per últim, li oferia l'oportunitat d'escollir entre els seus familiars, els sis més intrèpids, als quals Guifré els nomenaria cavallers amb la condició de que servissin al capità de Zaportella. Aquest últim tria la tercera opció. En arribar el dia de ser nomenats cavallers, el comte els feu jurar protecció als dèbils, orfes, i obediència al seu capità. Un cop acabada la cerimònia marxaren cap al seu campament, i abans d'arribar-hi es van topar amb uns nuvis. La núvia anava acompanyada de cinc donzelles. El capità va oferir a la núvia va oferir-li protecció i en regal de noses li donà una cinta d'or. Evidentment els cinc cavallers van fer el mateix amb les donzelles que acompanyaven a la núvia. En arribar el vespre, els cavallers, oblidant el jurament van anar al poble i varen agafar les donzelles i la núvia i les dugueren cap a una Torre damunt d'un turó de Caldes. El marit desesperat que tenia coneixement de la cinta d'or va córrer fins al capità Zaportella explicant-li el que havia passat. El capità aparegué en primer lloc, seguit del marit, el pare de la núvia i altres familiars de les donzelles. En entrar a la torre, va fer deslligar a les donzelles i ordenà que posessin sis ganxos al sostre amb sis cordes. Després demanà a les donzelles les lligacames per fer-ne sis nusos corredissos per penjar els sis cavallers. Malgrat la por, les donzelles van demanar al capità que els perdonés la vida. Guillem però no les va voler escoltar i preparà la sentencieu-ne dels cavallers demanà al capità que els permetés clavar-se una espasa al pit per no ser penjats com uns vulgars malfactors. El capità acceptà la súplica. Un cop morts, el terra de la torre, quedà banyada per la sang. A partir d'aquell moment la torre s'anomenà Torre Roja.
Veure ruta senderista a Wikiloc.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.
El Club Ferroviari de Terrassa va organitzar una visita a la nova estació de Terrassa Nacions Unides (Can Roca) i al dipòsit de trens que formen part del perllongament de FGC a Terrassa. Una obra espectacular que es preveu que es posi en servei l'estiu del 2015. A la foto, l'agulla bretelle situada passat la nova estació de Nacions Unides direcció el dipòsit de trens i els túnels bessons que caracteritzen tot el perllongament.
A view of a bretelle switch of the new FGC line in Terrassa from Terrassa Rambla to Can Roca.
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC): la UT 113.18 llega al apeadero de La Floresta, realizando el tren D050 de la línea S1 del Metro del Vallès, de Terrassa Nacions Unides a Barcelona Plaça Catalunya. Forma parte de una serie de 19 UT construidas por CAF y Alstom entre 2013 y 2014.
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC): the EMU 113.18 arrives at the La Floresta halt, working the D050 train of the S1 line of the Metro del Vallès, from Terrassa Nacions Unides to Barcelona Plaça Catalunya. It is part of a series of 19 EMUs built by CAF and Alstom between 2013 and 2014.
El Paseo de la Isla és un passeig de tall romàntic que disposa d'una gran varietat botànica, així com de monuments. Es troba en la marge dreta del riu Arlanzón al seu pas per Burgos. El seu nom prové d'una antiga illa formada en el riu i és considerat un veritable jardí botànic.
Posseeix una longitud aproximada de 800 metres, en 120 metres d'amplada, s'estén des del pont de Malatos fins al pont de Castella. La riquesa arqueològica i la varietat d'arbrat, unides al disseny tant de passejades com de jardins, fan d'aquest parc un agradable recés i lloc de descans. El 2011, es va realitzar una rehabilitació total, que va incloure la reparació de monuments, millora dels jardins i de les zones de passeig, així com nou mobiliari urbà.
L'església de Nuestra Señora de la Llana, a la localitat burgalesa de Cerezo del Río Tirón, és datada entre els segles XI i XIII. La parròquia va ser tancada a la fi del segle XVIII, i l'edifici abandonat. D'ella procedeix la portada romànica que es troba al Paseo de la Isla de Burgos des de 1931, i que va ser recuperada l'any 1928 després d'una denúncia quan era a punt de ser embarcada rumb als Estats Units, marcades les seves pedres com màquines de cosir. Pitjor sort va córrer un baix relleu, espècie de timpà que representa l'Adoració dels Reis Mags, i que es troba al Cloisters de Nova York.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.
Sant Andreu
Sant Andreu d'Oristà és una església amb elements romànics, barrocs i neoclàssics d'Oristà (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
L'església de Sant Andreu centra el poble d'Oristà. Es tracta d'una construcció neoclàssica que conserva una antiga cripta romànica. Església d'una sola nau amb dos nivells parcialment superposats, arran del descobriment de la cripta. La nau, de considerables dimensions i poques obertures, és una construcció neoclàssica que deixa enrere les formes barroques. Va variar la seva orientació cap a l'oest degut al descobriment de la nau inferior. Cal destacar també un petit campanar de base quadrada amb 8 obertures, dos per cada costat, adossat damunt la nau.[1]
No és clar que l'anomenada cripta de Sant Andreu fos realment una cripta, és possible que originalment fos una tribuna, tot i que caldria estudiar-ho. L'espai és de planta rectangular i està situada sota el nivell del terra actual de l'església. Té tres naus separades per dues rengleres de columnes, unides entre si per arcs de mig punt i formant trams de volta d'aresta. Sols una de les actuals sis columnes és original, junt amb les adossades al mur de llevant. Una escala tapiada al mur de tramuntana és l'únic testimoni de l'antic accés. Als murs de la cripta on no hi ha columnes adossades, hi ha finestres de doble esqueixada, que foren afegides a l'última restauració.[1]
Història
La noticia més antiga que es conserva és del 27 de febrer del 923 arràn d'una venda de vinyes que es trobaven dins la finca de l'església. També per una venda de vinyes apareix documentada com a parròquia el 31 de maig de 942, funció que es confirma en la notícia que dona la restauració de la canònica de Vic el 957. En diverses visites de bisbes vigatans apareixen anomenats els diferents altars el 1358, el 1581 es mana refer la teulada. El 1589 es dona per primera vegada notícia de la cripta, notícia que detalla el 1666 el bisbe Antoni Pascual. El 1775 comencen les notícies d'una nova església. El bisbe Veyan manà aterrar la part antiga del cor i possiblement soterrar la cripta. El 1969, a partir de les descripcions, es va descobrir la cripta, que fou restaurada amb participació de la Diputació de Barcelona i recursos locals.[1]
London is the capital city of England and the United Kingdom. It is the most populous region, urban zone and metropolitan area in the United Kingdom. Standing on the River Thames, London has been a major settlement for two millennia, its history going back to its founding by the Romans, who named it Londinium. London's ancient core, the City of London, largely retains its 1.12-square-mile (2.9 km2) mediaeval boundaries and in 2011 had a resident population of 7,375, making it the smallest city in England. Since at least the 19th century, the term London has also referred to the metropolis developed around this core. The bulk of this conurbation forms the London region and the Greater London administrative area, governed by the Mayor of London and the London Assembly.
London is a leading global city, with strengths in the arts, commerce, education, entertainment, fashion, finance, healthcare, media, professional services, research and development, tourism and transport all contributing to its prominence. It is one of the world's leading financial centres and has the fifth-or sixth-largest metropolitan area GDP in the world depending on measurement. London is a world cultural capital. It is the world's most-visited city as measured by international arrivals and has the world's largest city airport system measured by passenger traffic. London's 43 universities form the largest concentration of higher education in Europe. In 2012, London became the first city to host the modern Summer Olympic Games three times.
London has a diverse range of peoples and cultures, and more than 300 languages are spoken within its boundaries. London had an official population of 8,308,369 in 2012, making it the most populous municipality in the European Union, and accounting for 12.5% of the UK population. The Greater London Urban Area is the second-largest in the EU with a population of 9,787,426 according to the 2011 census. The London metropolitan area is the largest in the EU with a total population of 13,614,409, while the Greater London Authority puts the population of London metropolitan region at 21 million. London had the largest population of any city in the world from around 1831 to 1925.
London contains four World Heritage Sites: the Tower of London; Kew Gardens; the site comprising the Palace of Westminster, Westminster Abbey, and St Margaret's Church; and the historic settlement of Greenwich (in which the Royal Observatory, Greenwich marks the Prime Meridian, 0° longitude, and GMT). Other famous landmarks include Buckingham Palace, the London Eye, Piccadilly Circus, St Paul's Cathedral, Tower Bridge, Trafalgar Square, and The Shard.
London is home to numerous museums, galleries, libraries, sporting events and other cultural institutions, including the British Museum, National Gallery, Tate Modern, British Library and 40 West End theatres. The London Underground is the oldest underground railway network in the world.
Londres és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa. Està situada al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mànega, que separa el Regne Unit de França. Al nord hi ha els comtats de Essex i Hertfordshire, a l'oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.
Londres està format per la City i 32 municipis. El cor de la ciutat, l'antiga City de Londres, encara manté els seus límits medievals, però des del segle XIX el terme Londres també es refereix al total de la metròpoli que s'ha desenvolupat al voltant. L'actual connurbació forma la regió de Londres i l'àrea administrativa del Gran Londres. Avui dia la City és una petita part de Londres, exactament de 2'6 km², però que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d'Anglaterra, mentre que els 32 municipis de Londres formen part del Comtat cerimonial d'Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 municipis tenen estatus especials, Westminster té estatus de ciutat, el municipi de Kingston upon Thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de municipi Reial.
La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues parts. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, d'estil neogòtic.
Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals, i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals. A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l'Abadia de Westminster i l'església de Santa Margarita; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins botànics Reials, Kew. La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s'ha vist incrementada a causa del creixement econòmic
Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i s'hi parlen més de 300 llengües. El 2011 la població oficial era de 8.174.100, dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea. i l'àrea metropolitana s'estima que té una població d'entre 12 i 14 milions. Londres ha estat la seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2012.
Els principals aeroports de Londres són els de Heathrow, Gatwick i Stansted. També hi ha altres aeroports menors, com el de la City, el de Luton i el de Southend.
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC): tras el primer intento fallido realizado en septiembre y octubre de 2021, en febrero de 2023 se ha retomado la formación del personal para la puesta de nuevo en servicio del tren histórico del tipo 400, la famosa «Granota» (rana), que está previsto que vuelva a prestar servicios turísticos regulares en la línea Barcelona-Vallès en breve. Aquí lo vemos realizando la marcha de formación D602, de Terrassa Nacions Unides a Les Planes.
Este tren forma parte de una serie de 28 automotores eléctricos y 14 remolques intermedios, que fueron construidos por la empresa privada que operaba este ferrocarril (Ferrocarriles de Cataluña S.A., FCC) en sus talleres de Sarrià, entre los años 1943 y 1977. El tren histórico está formado por:
* El automotor de segunda clase 409. Fue construido como número 413 y puesto en servicio el 17 de marzo de 1973. Fue renumerado como 409 en 1998.
* El remolque intermedio de tercera clase 809. Fue construido como número 805 y puesto en servicio el 18 de agosto de 1949. Fue renumerado como 409 en 1998.
* El automotor de tercera clase 507. Fue puesto en servicio el 8 de junio de 1967.
Estos tres coches fueron restaurados en su estado original en 1998, realizando desde entonces numerosos trenes históricos públicos o privados. Fue retirado del servicio en 2013. En 2017, FGC decidió que volviera a circular, para lo que se realizaron unos trabajos de restauración y mejoras que finalizaron en 2019.
____________________________________________________
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC): after the first unsuccessful attempt in September and October 2021, in February 2023 the training of personnel was resumed for the return to service of the heritage type 400 train, the famous "Granota" (frog), which is scheduled to to resume regular tourist services on the Barcelona-Vallès line shortly. Here we see him doing the formation train DH602, from Terrassa Nacions Unides to Les Planes.
This train is part of a series of 28 electric railcars and 14 intermediate trailers, which were built by the private company that operated this railway (Ferrocarriles de Cataluña S.A., FCC) in its workshops in Sarrià, between 1943 and 1977. The heritage train consists of:
* The 409 second class railcar. It was built as number 413 and entered service on March 17, 1973. It was renumbered as 409 in 1998.
* The 809 third class intermediate Trailer. It was built as number 805 and commissioned on August 18, 1949. It was renumbered 409 in 1998.
* The third class railcar 507. It was put into service on June 8, 1967.
These three cars were restored to their original condition in 1998, since then making numerous public or private heritage trains. It was withdrawn from service in 2013. In 2017, FGC decided to put it back into service, for which restoration and improvement work was carried out that ended in 2019.
Falten només 2 dies perquè el perllongament de la línia Barcelona-Vallès dels FGC entri en servei (29/7/15). Ahir diumenge 26/7 el Club Ferroviari de Terrassa va poder visitar les noves instal·lacions. A més de les 3 estacions vam poder arribar fins al dipòsit de trens de Can Roca, que en aquell moment acollia 7 unitats de tren entre les seves 4 vies, que vam omplir amb el nostre tren especial des de Terrassa Nacions Unides, ja que la capacitat màxima de trens és de 8 unitats.
Faltan solo 2 días para que la prolongación de la línea Barcelona-Vallès de los FGC entre en servicio (29/7/15). Ayer domingo 26/7 el Club Ferroviari de Terrassa pudo visitar las nuevas instalaciones. Además de las 3 estaciones pudimos llegar hasta el depósito de trenes de Can Roca, que en aquel momento acogía 7 unidades de tren entre sus 4 vías, que llenamos con nuestro tren especial desde Terrassa Nacions Unides, ya que la capacidad máxima de trenes es de 8 unidades.
Two days are missing for the opening of the new extension of the Barcelona-Vallès line of Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). The new depot of Can Roca (Terrassa, Barcelona) placed at the end of this extension can be seen on the photo. This depot has 4 platforms, with a capacity of 8 trains.
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC): durante el mes de abril se han realizado varios viajes de formación del tren histórico «Granota», previos a su circulación regular durante algunos domingos del año 2024. Aquí lo vemos en la vía 4 de la estación de Les Planes, tras haber llegado procedente de Rubí y antes de volver a salir hacia Terrassa Nacions Unides.
Este tren forma parte de una serie de 28 automotores eléctricos y 14 remolques intermedios, que fueron construidos por la empresa privada que operaba este ferrocarril (Ferrocarriles de Cataluña S.A., FCC) en sus talleres de Sarrià, entre los años 1943 y 1977. El tren histórico está formado por:
* El automotor de segunda clase 409. Fue construido como número 413 y puesto en servicio el 17 de marzo de 1973. Fue renumerado como 409 en 1998.
* El remolque intermedio de tercera clase 809. Fue construido como número 805 y puesto en servicio el 18 de agosto de 1949. Fue renumerado como 409 en 1998.
* El automotor de tercera clase 507. Fue puesto en servicio el 8 de junio de 1967.
Estos tres coches fueron restaurados en su estado original en 1998, realizando desde entonces numerosos trenes históricos públicos o privados. Fue retirado del servicio en 2013. En 2017, FGC decidió que volviera a circular, para lo que se realizaron unos trabajos de restauración y mejoras que finalizaron en 2019. Fue de nuevo puesto en servicio el 7 de mayo de 2023.
____________________________________________________
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC): during the month of April, several training trips of the historic train "Granota" were made, prior to its regular service on some Sundays in 2024. Here we see it on track 4 of the Les Planes station, after having arrived from Rubí and before leaving again for Terrassa Nacions Unides.
This train is part of a series of 28 electric railcars and 14 intermediate trailers, which were built by the private company that operated this railway (Ferrocarriles de Cataluña S.A., FCC) in its workshops in Sarrià, between 1943 and 1977. The heritage train consists of:
* The 409 second class railcar. It was built as number 413 and entered service on March 17, 1973. It was renumbered as 409 in 1998.
* The 809 third class intermediate Trailer. It was built as number 805 and commissioned on August 18, 1949. It was renumbered 409 in 1998.
* The third class railcar 507. It was put into service on June 8, 1967.
These three cars were restored to their original condition in 1998, since then making numerous public or private heritage trains. It was withdrawn from service in 2013. In 2017, FGC decided to put it back into service, for which restoration and improvement work was carried out that ended in 2019. It was recommissioned on May 7, 2023.
London is the capital city of England and the United Kingdom. It is the most populous region, urban zone and metropolitan area in the United Kingdom. Standing on the River Thames, London has been a major settlement for two millennia, its history going back to its founding by the Romans, who named it Londinium. London's ancient core, the City of London, largely retains its 1.12-square-mile (2.9 km2) mediaeval boundaries and in 2011 had a resident population of 7,375, making it the smallest city in England. Since at least the 19th century, the term London has also referred to the metropolis developed around this core. The bulk of this conurbation forms the London region and the Greater London administrative area, governed by the Mayor of London and the London Assembly.
London is a leading global city, with strengths in the arts, commerce, education, entertainment, fashion, finance, healthcare, media, professional services, research and development, tourism and transport all contributing to its prominence. It is one of the world's leading financial centres and has the fifth-or sixth-largest metropolitan area GDP in the world depending on measurement. London is a world cultural capital. It is the world's most-visited city as measured by international arrivals and has the world's largest city airport system measured by passenger traffic. London's 43 universities form the largest concentration of higher education in Europe. In 2012, London became the first city to host the modern Summer Olympic Games three times.
London has a diverse range of peoples and cultures, and more than 300 languages are spoken within its boundaries. London had an official population of 8,308,369 in 2012, making it the most populous municipality in the European Union, and accounting for 12.5% of the UK population. The Greater London Urban Area is the second-largest in the EU with a population of 9,787,426 according to the 2011 census. The London metropolitan area is the largest in the EU with a total population of 13,614,409, while the Greater London Authority puts the population of London metropolitan region at 21 million. London had the largest population of any city in the world from around 1831 to 1925.
London contains four World Heritage Sites: the Tower of London; Kew Gardens; the site comprising the Palace of Westminster, Westminster Abbey, and St Margaret's Church; and the historic settlement of Greenwich (in which the Royal Observatory, Greenwich marks the Prime Meridian, 0° longitude, and GMT). Other famous landmarks include Buckingham Palace, the London Eye, Piccadilly Circus, St Paul's Cathedral, Tower Bridge, Trafalgar Square, and The Shard.
London is home to numerous museums, galleries, libraries, sporting events and other cultural institutions, including the British Museum, National Gallery, Tate Modern, British Library and 40 West End theatres. The London Underground is the oldest underground railway network in the world.
Londres és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa. Està situada al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mànega, que separa el Regne Unit de França. Al nord hi ha els comtats de Essex i Hertfordshire, a l'oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.
Londres està format per la City i 32 municipis. El cor de la ciutat, l'antiga City de Londres, encara manté els seus límits medievals, però des del segle XIX el terme Londres també es refereix al total de la metròpoli que s'ha desenvolupat al voltant. L'actual connurbació forma la regió de Londres i l'àrea administrativa del Gran Londres. Avui dia la City és una petita part de Londres, exactament de 2'6 km², però que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d'Anglaterra, mentre que els 32 municipis de Londres formen part del Comtat cerimonial d'Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 municipis tenen estatus especials, Westminster té estatus de ciutat, el municipi de Kingston upon Thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de municipi Reial.
La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues parts. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, d'estil neogòtic.
Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals, i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals. A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l'Abadia de Westminster i l'església de Santa Margarita; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins botànics Reials, Kew. La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s'ha vist incrementada a causa del creixement econòmic
Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i s'hi parlen més de 300 llengües. El 2011 la població oficial era de 8.174.100, dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea. i l'àrea metropolitana s'estima que té una població d'entre 12 i 14 milions. Londres ha estat la seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2012.
Els principals aeroports de Londres són els de Heathrow, Gatwick i Stansted. També hi ha altres aeroports menors, com el de la City, el de Luton i el de Southend.
La nova unitat 115.02 d'FGC, en el seu primer dia de servei comercial amb viatgers, arribant a les Fonts amb un servei S1 a Terrassa Nacions Unides de la tarda.
La nueva unidad 115.02 de FGC, en su primer día de servicio comercial con viajeros, llegando a les Fonts con un servicio S1 a Terrassa Nacions Unides de la tarde.
The new EMU 115.02 of FGC, on its first day with passengers, arriving to Les Fonts station with a S1 line afternoon service to Terrassa Nacions Unides.
El tren històric de FGC 400 "Granota" 507-809-409 en el seu primer cap de setmana de formació de maquinistes a la via 2 de Terrassa Estació del Nord. Aquesta va ser de les primeres vegades que es podia veure la "Granota" pel perllongament de Terrassa Rambla a Nacions Unides en horari comercial.
El tren histórico de FGC 400 "Rana" 507-809-409 en su primer fin de semana de formación de maquinistas en la vía 2 de Terrassa Estació del Nord. Esta fue de las primeras veces que pudo verse una "Rana" por la prolongación de FGC entre Terrassa Rambla y Nacions Unides en horario comercial.
The heritage train 400 of FGC, nicknamed frog, 507-809-409 on the first weekend of driver's training on platform 2 of Terrassa Estació del Nord station.
London is the capital city of England and the United Kingdom. It is the most populous region, urban zone and metropolitan area in the United Kingdom. Standing on the River Thames, London has been a major settlement for two millennia, its history going back to its founding by the Romans, who named it Londinium. London's ancient core, the City of London, largely retains its 1.12-square-mile (2.9 km2) mediaeval boundaries and in 2011 had a resident population of 7,375, making it the smallest city in England. Since at least the 19th century, the term London has also referred to the metropolis developed around this core. The bulk of this conurbation forms the London region and the Greater London administrative area, governed by the Mayor of London and the London Assembly.
London is a leading global city, with strengths in the arts, commerce, education, entertainment, fashion, finance, healthcare, media, professional services, research and development, tourism and transport all contributing to its prominence. It is one of the world's leading financial centres and has the fifth-or sixth-largest metropolitan area GDP in the world depending on measurement. London is a world cultural capital. It is the world's most-visited city as measured by international arrivals and has the world's largest city airport system measured by passenger traffic. London's 43 universities form the largest concentration of higher education in Europe. In 2012, London became the first city to host the modern Summer Olympic Games three times.
London has a diverse range of peoples and cultures, and more than 300 languages are spoken within its boundaries. London had an official population of 8,308,369 in 2012, making it the most populous municipality in the European Union, and accounting for 12.5% of the UK population. The Greater London Urban Area is the second-largest in the EU with a population of 9,787,426 according to the 2011 census. The London metropolitan area is the largest in the EU with a total population of 13,614,409, while the Greater London Authority puts the population of London metropolitan region at 21 million. London had the largest population of any city in the world from around 1831 to 1925.
London contains four World Heritage Sites: the Tower of London; Kew Gardens; the site comprising the Palace of Westminster, Westminster Abbey, and St Margaret's Church; and the historic settlement of Greenwich (in which the Royal Observatory, Greenwich marks the Prime Meridian, 0° longitude, and GMT). Other famous landmarks include Buckingham Palace, the London Eye, Piccadilly Circus, St Paul's Cathedral, Tower Bridge, Trafalgar Square, and The Shard.
London is home to numerous museums, galleries, libraries, sporting events and other cultural institutions, including the British Museum, National Gallery, Tate Modern, British Library and 40 West End theatres. The London Underground is the oldest underground railway network in the world.
Londres és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa. Està situada al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mànega, que separa el Regne Unit de França. Al nord hi ha els comtats de Essex i Hertfordshire, a l'oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.
Londres està format per la City i 32 municipis. El cor de la ciutat, l'antiga City de Londres, encara manté els seus límits medievals, però des del segle XIX el terme Londres també es refereix al total de la metròpoli que s'ha desenvolupat al voltant. L'actual connurbació forma la regió de Londres i l'àrea administrativa del Gran Londres. Avui dia la City és una petita part de Londres, exactament de 2'6 km², però que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d'Anglaterra, mentre que els 32 municipis de Londres formen part del Comtat cerimonial d'Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 municipis tenen estatus especials, Westminster té estatus de ciutat, el municipi de Kingston upon Thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de municipi Reial.
La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues parts. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, d'estil neogòtic.
Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals, i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals. A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l'Abadia de Westminster i l'església de Santa Margarita; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins botànics Reials, Kew. La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s'ha vist incrementada a causa del creixement econòmic
Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i s'hi parlen més de 300 llengües. El 2011 la població oficial era de 8.174.100, dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea. i l'àrea metropolitana s'estima que té una població d'entre 12 i 14 milions. Londres ha estat la seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2012.
Els principals aeroports de Londres són els de Heathrow, Gatwick i Stansted. També hi ha altres aeroports menors, com el de la City, el de Luton i el de Southend.
London is the capital city of England and the United Kingdom. It is the most populous region, urban zone and metropolitan area in the United Kingdom. Standing on the River Thames, London has been a major settlement for two millennia, its history going back to its founding by the Romans, who named it Londinium. London's ancient core, the City of London, largely retains its 1.12-square-mile (2.9 km2) mediaeval boundaries and in 2011 had a resident population of 7,375, making it the smallest city in England. Since at least the 19th century, the term London has also referred to the metropolis developed around this core. The bulk of this conurbation forms the London region and the Greater London administrative area, governed by the Mayor of London and the London Assembly.
London is a leading global city, with strengths in the arts, commerce, education, entertainment, fashion, finance, healthcare, media, professional services, research and development, tourism and transport all contributing to its prominence. It is one of the world's leading financial centres and has the fifth-or sixth-largest metropolitan area GDP in the world depending on measurement. London is a world cultural capital. It is the world's most-visited city as measured by international arrivals and has the world's largest city airport system measured by passenger traffic. London's 43 universities form the largest concentration of higher education in Europe. In 2012, London became the first city to host the modern Summer Olympic Games three times.
London has a diverse range of peoples and cultures, and more than 300 languages are spoken within its boundaries. London had an official population of 8,308,369 in 2012, making it the most populous municipality in the European Union, and accounting for 12.5% of the UK population. The Greater London Urban Area is the second-largest in the EU with a population of 9,787,426 according to the 2011 census. The London metropolitan area is the largest in the EU with a total population of 13,614,409, while the Greater London Authority puts the population of London metropolitan region at 21 million. London had the largest population of any city in the world from around 1831 to 1925.
London contains four World Heritage Sites: the Tower of London; Kew Gardens; the site comprising the Palace of Westminster, Westminster Abbey, and St Margaret's Church; and the historic settlement of Greenwich (in which the Royal Observatory, Greenwich marks the Prime Meridian, 0° longitude, and GMT). Other famous landmarks include Buckingham Palace, the London Eye, Piccadilly Circus, St Paul's Cathedral, Tower Bridge, Trafalgar Square, and The Shard.
London is home to numerous museums, galleries, libraries, sporting events and other cultural institutions, including the British Museum, National Gallery, Tate Modern, British Library and 40 West End theatres. The London Underground is the oldest underground railway network in the world.
Londres és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa. Està situada al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mànega, que separa el Regne Unit de França. Al nord hi ha els comtats de Essex i Hertfordshire, a l'oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.
Londres està format per la City i 32 municipis. El cor de la ciutat, l'antiga City de Londres, encara manté els seus límits medievals, però des del segle XIX el terme Londres també es refereix al total de la metròpoli que s'ha desenvolupat al voltant. L'actual connurbació forma la regió de Londres i l'àrea administrativa del Gran Londres. Avui dia la City és una petita part de Londres, exactament de 2'6 km², però que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d'Anglaterra, mentre que els 32 municipis de Londres formen part del Comtat cerimonial d'Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 municipis tenen estatus especials, Westminster té estatus de ciutat, el municipi de Kingston upon Thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de municipi Reial.
La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues parts. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, d'estil neogòtic.
Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals, i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals. A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l'Abadia de Westminster i l'església de Santa Margarita; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins botànics Reials, Kew. La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s'ha vist incrementada a causa del creixement econòmic
Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i s'hi parlen més de 300 llengües. El 2011 la població oficial era de 8.174.100, dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea. i l'àrea metropolitana s'estima que té una població d'entre 12 i 14 milions. Londres ha estat la seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2012.
Els principals aeroports de Londres són els de Heathrow, Gatwick i Stansted. També hi ha altres aeroports menors, com el de la City, el de Luton i el de Southend.
La 115.06 de FGC sortint del túnel urbà de Terrassa amb un servei S1 de Terrassa Nacions Unides a Barcelona Pl. Catalunya. Les obres de reparació de mur caigut el passat desembre estan pràcticament acabades i amb els dos carrils d'entrada a la ciutat des de l'autopista restablerts.
La 115.06 de FGC saliendo del túnel urbano de Terrassa con un servicio S1 de Terrassa Nacions Unides a Barcelona Pl. Catalunya. Las obras de reparación del muro caído el pasado diciembre están prácticamente acabadas y con los dos carriles de entrada a la ciudad desde la autopista restablecidos.
The 115.06 EMU of FGC leaving the urban tunnel of Terrassa with a S1 line service from Terrassa Nacions Unides to Barcelona Pl. Catalunya.
El castell d'Os és un castell termenat situat damunt del poble d'Os de Balaguer, al cim d'un turó que controlava la part alta de la vall del riu Farfanya.
D'origen àrab, es documenta l'any 1036 en les afrontacions del castell de Santa Linya i el 1063 en la delimitació territorial del castell de Canelles quan aquest fou donat pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I a la seva esposa Almodis. El 1105, però, en un pacte entre el tutor d'Ermengol VI d'Urgell i el comte de Barcelona Ramon Berenguer III, s'esmenten diversos llocs que havien d'ésser conquerits als àrabs, estratègics i de difícil conquesta, entre els quals la fortalesa d'Os, una de les més importants de l'Alta Noguera.
El castell d'Os fou conquerit vers l'any 1116 pel comte Ermengol VI d'Urgell i el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera. Ermengol subscrigué una convinença amb el vescomte d'Àger donant-li el castell amb totes les seves pertinences, domini, potestat i ajut en cas d'atac pels àrabs, per rescabalar-lo de les despeses fetes pel vescomte en la conquesta d'Os. L'any 1116, el vescomte d'Àger feia donació de l'església del castell d'Os a l'abadia d'Àger, amb primícies, rèdits i delme. Segons una acta testamentària datada l'any 1158, el castell fou infeudat a la família Berenguer d'Àger.
El 1167, en el testament del comte Ermengol VII d'Urgell consta que llegà al seu fill i successor el castell d'Os. Posteriorment, en el segle XIII, es documenten les disputes entre els Cabrera, vescomtes d'Àger i els comtes d'Urgell per la potestat de diversos dominis, entre els quals el castell d'Os amb intervenció, a vegades de la corona.
En els fogatjaments del segle XIV, Os, amb 54 focs, consta que era del comte d'Urgell. Mort Martí l'Humà, el 1410, Jaume II d'Urgell, pretendent a la corona, donà a la seva germana Elionor el castell d'Os però el nou rei, Ferran d'Antequera, es quedà amb els béns d'Elionor i cedí el castell en franc alou al cavaller Joan Vivot (1415).
El 1553, era senyora d'Os Montserrat de Siscar i a l'inici del segle XVII ho eren Ramon de Siscar i Gravolosa i Isabel de Siscar i Saportell i el 1638, llur fill Ramon. La senyoria del lloc i castell d'Os continuà sota el domini d'aquest llinatge fins a la desamortització del segle XIX.
En les restes del castell es poden veure tres moments constructius. Primer, es construí un gran recinte conservat en part. En un segon moment, en època gòtica, s'edificà un casal a l'angle nord-est. Finalment, en època moderna, s'amplià el casal i s'hi féu la capella de Santa Bàrbara. El recinte és de planta trapezoïdal de 50 metres de llarg (est i oest) 75 metres el costat nord i 50 el costat sud. El gruix del mur oscil·la entre 210 centímetres a l'est i 100 centímetres el costat oest. En alguns llocs el mur té una alçada de 9 metres. L'aparell és de pedres petites poc treballades però arrenglerades en filades i unides amb morter. Es conserva sencer el costat sud. La façana est també ha pervingut sencera però amb reconstruccions. El costat nord fou refet en part i del costat oest només s'endevinen unes filades.
Un dels aspectes constructius més interessants són les diverses bestorres. N'hi ha una de molt ben conservada a la banda sud. Té una amplada interior de 3,6 metres i un gruix de paret de només 85 centímetres. Al costat est s'endevinen les escales per pujar al camí de ronda. A la meitat de la paret oest hi hauria una altra bestorre. La més ben acabada es troba a l'angle nord-est al costat de la porta. Els 2 metres inferiors són fets amb carreus grans, ben escairats i arrenglerats, col·locats a trencajunt. A Baix hi ha un basament. Damunt la zona de carreus una motllura longitudinal. Per damunt, uns 5 m d'aparell molt irregular i per sobre uns metres afegits en època moderna.
Hi havia segurament un mur que dividia el recinte de nord a sud del qual en veiem actualment uns 15 m, d'un gruix de 120 centímetres. Sembla doncs que en l'alta edat mitjana hi havia un recinte ampli.
La datació és difícil. Si fos situat en la Catalunya Vella, es consideraria una construcció tardana (segle XIII o XIV). Però els següents fets fan pensar en un més que probable origen islàmic. L'any 1116 hi ha documentat un castell musulmà important. L'aparell constructiu d'alguns sectors, amb molt de morter fet segurament amb una espècie d'encofrat seria d'origen andalusí. L'aparell tan acurat de la bestorre del nord-est, coronat amb motllura. I el més remarcable, les diverses torres de flanqueig semicirculars mentre a Europa, almenys fins al segle XII el normal eren els llenços de muralla llisos. Una fortalesa important que es pot relacionar amb d'altres situades més al sud, com el castell de Castelló de Farfanya.
És un monument declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
Entre l'any 2000 i 2002 és van transformar 14 locomotores de la série 269.0 amb transmissions monoreductores a 100 km/h. És van destinar a la UN de Cargas. A la fotografia veiem la 269.802 (ex-269.021, CAF 1974) estacionada a Montcada Bifurcació al capdavant d'una llarga composició. Durant l'any 2003 les locomotores 269.800 van ser unides en parelles formant la serie 269.850. La 269.802 forma part actualment de la 269.851, en servei actualment per a Low Cost Rail.
Les unitats 112.20 i 112.14 d'FGC fan encreuament a l'estació de les Fonts, les dues amb serveis de la línia S1, una cap a Terrassa Nacions Unides i l'altra cap a Barcelona Plaça Catalunya.
Las unidades 112.20 y 112.14 de FGC cruzandose en la estación de Les Fonts, las dos con servicio S1, una hacia Terrassa Nacions Unides y otra hacia Barcelona Plaça Catalunya.
Two 112 EMUs of FGC at Les Fonts station, with S1 line services to Terrassa and Barcelona.
És una casa de tres plantes situada a la cantonada de la plaça de l'església amb la intersecció del carrer de l'església. Els murs de la planta baixa es troben formats per pedres irregulars unides amb morter mentre que els murs superiors estan arrebossats amb calç. La part de la cantonada de la casa està reforçada per unes pedres ben tallades formant l'angle dels carrers. Aquestes pedres actuen com a reforç pel pas dels carruatges i animals domèstics. La porta d'accés adopta una solució arquitectònica arquitravada senzilla, amb una voluminosa llinda superior on es conserva una aclaridora inscripció: "Casa del pastor espiritual del pitit poble de Rocafort de Rocafort feta a expensas de samadas ovellas anu 1773"
L´església St. Genís d'Orís està situada a una altitud de 700 m. en el llom dels carenars despres del massís dels Munts, a l'extrem nord de la comarca d'Osona.
De l'església parroquial de Sant Genís d'Orís n'hi ha notícies des del 943. La primitiva parròquia es trobava en el puig o serradet que s'aixeca darrera la casa de Can Marsal, entre aquesta i la casa en runes de Can Jep.
L'antiguitat i les reformes fetes a l'església vella, unides a l'augment relatiu de població, foren causa de l'erecció d'una nova església que va aixecar-se a més d'un centenar de metres de l'antiga, sobre el mas Coma, entre el castell i l'antic Puig de la Guàrdia.
La nova església va iniciar-se el 1791; va inaugurar-se el 1799, però no es va concloure fins al 1821, degut a la guerra napoleònica. És una església del tipus barroc-neoclàssicista dels Morató, que durant la guerra civil va perdre tots els antics retaules i imatges, llevat de la imatge gòtica de Santa Maria.
Font: Web ajuntament d'Orís
La 114.03 "Carme Serrallonga" d'FGC fent de manera excepcional un servei S1 de Barcelona Pl. Catalunya a Terrassa Nacions Unides a l'estació de Terrassa Rambla. Les unitats 114, de 3 cotxes, rarament es veuen fent serveis fora de la línia L7 i menys a les línies S1 o S2. La vigília del dia de Nadal de 2021 vam tenir la sort de poder-ho veure en hora punta del matí en una sola circulació.
La 114.03 "Carme Serrallonga" de FGC haciendo de manera excepcional un servicio S1 de Barcelona Pl. Catalunya a Terrassa Nacions Unides en la estación de Terrassa Rambla. Las unidades 114, de 3 coches, raramente se ven haciendo servicios fuera de la línea L7 y menos en las líneas S1 o S2. La víspera del día de Navidad de 2021 tuvimos la suerte de poderlo ver en hora punta de la mañana en una sola circulación.
The 114.03 "Carme Serrallonga" of FGC covering exceptionally a S1 line service from Barcelona Pl. Catalunya to Terrassa Nacions Unides at Terrassa Rambla station. The 114 EMUs usually covers L7 line services because they only have 3 coaches.
London is the capital city of England and the United Kingdom. It is the most populous region, urban zone and metropolitan area in the United Kingdom. Standing on the River Thames, London has been a major settlement for two millennia, its history going back to its founding by the Romans, who named it Londinium. London's ancient core, the City of London, largely retains its 1.12-square-mile (2.9 km2) mediaeval boundaries and in 2011 had a resident population of 7,375, making it the smallest city in England. Since at least the 19th century, the term London has also referred to the metropolis developed around this core. The bulk of this conurbation forms the London region and the Greater London administrative area, governed by the Mayor of London and the London Assembly.
London is a leading global city, with strengths in the arts, commerce, education, entertainment, fashion, finance, healthcare, media, professional services, research and development, tourism and transport all contributing to its prominence. It is one of the world's leading financial centres and has the fifth-or sixth-largest metropolitan area GDP in the world depending on measurement. London is a world cultural capital. It is the world's most-visited city as measured by international arrivals and has the world's largest city airport system measured by passenger traffic. London's 43 universities form the largest concentration of higher education in Europe. In 2012, London became the first city to host the modern Summer Olympic Games three times.
London has a diverse range of peoples and cultures, and more than 300 languages are spoken within its boundaries. London had an official population of 8,308,369 in 2012, making it the most populous municipality in the European Union, and accounting for 12.5% of the UK population. The Greater London Urban Area is the second-largest in the EU with a population of 9,787,426 according to the 2011 census. The London metropolitan area is the largest in the EU with a total population of 13,614,409, while the Greater London Authority puts the population of London metropolitan region at 21 million. London had the largest population of any city in the world from around 1831 to 1925.
London contains four World Heritage Sites: the Tower of London; Kew Gardens; the site comprising the Palace of Westminster, Westminster Abbey, and St Margaret's Church; and the historic settlement of Greenwich (in which the Royal Observatory, Greenwich marks the Prime Meridian, 0° longitude, and GMT). Other famous landmarks include Buckingham Palace, the London Eye, Piccadilly Circus, St Paul's Cathedral, Tower Bridge, Trafalgar Square, and The Shard.
London is home to numerous museums, galleries, libraries, sporting events and other cultural institutions, including the British Museum, National Gallery, Tate Modern, British Library and 40 West End theatres. The London Underground is the oldest underground railway network in the world.
Londres és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa. Està situada al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mànega, que separa el Regne Unit de França. Al nord hi ha els comtats de Essex i Hertfordshire, a l'oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.
Londres està format per la City i 32 municipis. El cor de la ciutat, l'antiga City de Londres, encara manté els seus límits medievals, però des del segle XIX el terme Londres també es refereix al total de la metròpoli que s'ha desenvolupat al voltant. L'actual connurbació forma la regió de Londres i l'àrea administrativa del Gran Londres. Avui dia la City és una petita part de Londres, exactament de 2'6 km², però que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d'Anglaterra, mentre que els 32 municipis de Londres formen part del Comtat cerimonial d'Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 municipis tenen estatus especials, Westminster té estatus de ciutat, el municipi de Kingston upon Thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de municipi Reial.
La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues parts. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, d'estil neogòtic.
Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals, i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals. A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l'Abadia de Westminster i l'església de Santa Margarita; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins botànics Reials, Kew. La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s'ha vist incrementada a causa del creixement econòmic
Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i s'hi parlen més de 300 llengües. El 2011 la població oficial era de 8.174.100, dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea. i l'àrea metropolitana s'estima que té una població d'entre 12 i 14 milions. Londres ha estat la seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2012.
Els principals aeroports de Londres són els de Heathrow, Gatwick i Stansted. També hi ha altres aeroports menors, com el de la City, el de Luton i el de Southend.
Malgrat no s'esmenta en els fogatges, el cognom Flaquer el tenim documentat des de l'any 1357, i des de l'any 1527 es pot establir la continuïtat del cognom fins avui dia.
Can Flaquer és una masia de Samalús molt emmascarada per les reformes posteriors que en dificulten la seva atribució. Actualment presenta un cos principal de planta basilical, de tres crugies, en les que s'observa la planta, el pis, i les golfes al cos central. D'aquest nucli primigeni observem a la façana la porta amb llinda plana, finestres envoltades de carreus al primer pis i tres finestres de mig punt a les golfes. En una de les finestres del primer pis hi ha la data de 1830 amb el nom del propietari, Francisco Flaquer. En aquest cos principal s'hi afegiren edificacions annexes.
La casa conserva una fresquera al seu interior.
Del gran jardí en destaca una terrassa i l'entrada, obra de l'arquitecte Manuel Raspall. A la zona aterrassada hi trobem una balaustrada formada per dobles columnes coronades d'elements neoclàssics, i unides entre sí per bigues metàl·liques corvades. La zona de l'entrada a la finca està decorada amb una portalada amb elements vegetals i el nom de la casa inscrit, vigilat per una caseta.
El projecte de l'arquitecte Raspall era més complexe i comprenia la construcció d'un habitatge, que no s'arribà a construir.
La llacuna de La Tancada és la segona llacuna més gran del delta de l'Ebre, després de l'Encanyissada. Antigament totes dos estaven unides, però al pas dels anys i amb l'assecació dels terrenys per al conreu de l'arròs les han fet separar.
Amposta (Tarragona/ Catalunya)
6 30 sec exposures with a ND3 filter stitched as a panorama.
6 exposicions de 30seg. unides en un panorama
La 113.05 d'FGC passa sense aturar-se per Sant Gervasi amb un S1 a Terrassa Nacions Unides.
La 113.05 de FGC pasa sin detenerse por Sant Gervasi con un S1 a Terrassa Nacions Unides.
The 113.05 of FGC at Sant Gervasi station without stop with a S1 line service to Terrassa Nacions Unides.
Avui 28 de desembre de 2019 fa just 100 anys que el tren de la línia de Catalunya va arribar discretament a Terrassa, amb l'obertura del tram entre Rubí i Terrassa. El 1921 es va inaugurar l'estació definitiva, ubicada al mateix lloc que l'actual Terrassa Rambla però en superfície. El 1979 la línia passava a formar part dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, FGC. El 1986 s'inaugurava l'estació subterrània i el 2015 el perllongament fins a Terrassa Nacions Unides. Per celebrar-ho publiquem una foto amb un dels trens de la sèrie més nova que circula per Terrassa Rambla, les unitats 113, que comparteixen serveis amb les unitats 112. Abans ho havien fet els trens Brill, les Granota i les unitats 111. Les celebracions centrals del Centenari estan previstes per a la primavera, pels volts de la Fira Modernista de Terrassa. Per molts anys Tren de Baix!!
Hoy 28 de diciembre de 2019 cumple justo 100 años de la llegada del trens de la línea de Catalunya a Terrassa, con la apertura del tramo entre Rubí y Terrassa. ¡Muchas felicidades!
Today 28th December 2019 is the 100th anniversary of the line section from Rubí to Terrassa.
El castell termenat de Rialp és una fortificació situada a la part alta del poble de Rialp. Des del lloc on es bastí el castell es domina el riberal de la vall del riu Noguera Pallaresa i una part de la vall d'Àssua. És una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
Construït directament sobre la roca i de planta rectangular, es conserven dues parets de pedra que formen l'angle del nord-est. Les mides són aproximadament uns 8 metres d'alçada i una llargada d'uns 9,5 metres, l'una, i 5 metres, l'altra. Per tant, estaríem parlant d'una planta rectangular d'uns 50 m² amb diversos nivells. El gruix és d'1,30 m a peu pla i 30 cm menys a la part alta. Actualment, té una alçada de 7 m. A la planta baixa s'observen una finestra esqueixada i amb forma d'espitllera al seu exterior al mur nord i dues més al mur est acabades en arc de mig punt. Al primer pis, n'hi ha tres més. Les mides són 125 cm d'amplada per 150 cm d'alçada a l'interior i 10 cm per 70 cm a l'exterior. Les pedres de llicorella d'aquesta fortificació, sense retocar i petites, són unides morter de grava i calç. Les finestres estan emmarcades per carreus escairats o ben tallats. A uns 6 m cap al sud hi ha un pany de paret d'uns 4 m de llarg i un gruix de 118 que segurament es pot relacionar amb el castell. A la banda oposada hi havia el vall.
El castell podia haver estat, en un principi, una torre avançada del castell de Surp.
El castell d'Os és un castell termenat situat damunt del poble d'Os de Balaguer, al cim d'un turó que controlava la part alta de la vall del riu Farfanya.
D'origen àrab, es documenta l'any 1036 en les afrontacions del castell de Santa Linya i el 1063 en la delimitació territorial del castell de Canelles quan aquest fou donat pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I a la seva esposa Almodis. El 1105, però, en un pacte entre el tutor d'Ermengol VI d'Urgell i el comte de Barcelona Ramon Berenguer III, s'esmenten diversos llocs que havien d'ésser conquerits als àrabs, estratègics i de difícil conquesta, entre els quals la fortalesa d'Os, una de les més importants de l'Alta Noguera.
El castell d'Os fou conquerit vers l'any 1116 pel comte Ermengol VI d'Urgell i el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera. Ermengol subscrigué una convinença amb el vescomte d'Àger donant-li el castell amb totes les seves pertinences, domini, potestat i ajut en cas d'atac pels àrabs, per rescabalar-lo de les despeses fetes pel vescomte en la conquesta d'Os. L'any 1116, el vescomte d'Àger feia donació de l'església del castell d'Os a l'abadia d'Àger, amb primícies, rèdits i delme. Segons una acta testamentària datada l'any 1158, el castell fou infeudat a la família Berenguer d'Àger.
El 1167, en el testament del comte Ermengol VII d'Urgell consta que llegà al seu fill i successor el castell d'Os. Posteriorment, en el segle XIII, es documenten les disputes entre els Cabrera, vescomtes d'Àger i els comtes d'Urgell per la potestat de diversos dominis, entre els quals el castell d'Os amb intervenció, a vegades de la corona.
En els fogatjaments del segle XIV, Os, amb 54 focs, consta que era del comte d'Urgell. Mort Martí l'Humà, el 1410, Jaume II d'Urgell, pretendent a la corona, donà a la seva germana Elionor el castell d'Os però el nou rei, Ferran d'Antequera, es quedà amb els béns d'Elionor i cedí el castell en franc alou al cavaller Joan Vivot (1415).
El 1553, era senyora d'Os Montserrat de Siscar i a l'inici del segle XVII ho eren Ramon de Siscar i Gravolosa i Isabel de Siscar i Saportell i el 1638, llur fill Ramon. La senyoria del lloc i castell d'Os continuà sota el domini d'aquest llinatge fins a la desamortització del segle XIX.
En les restes del castell es poden veure tres moments constructius. Primer, es construí un gran recinte conservat en part. En un segon moment, en època gòtica, s'edificà un casal a l'angle nord-est. Finalment, en època moderna, s'amplià el casal i s'hi féu la capella de Santa Bàrbara. El recinte és de planta trapezoïdal de 50 metres de llarg (est i oest) 75 metres el costat nord i 50 el costat sud. El gruix del mur oscil·la entre 210 centímetres a l'est i 100 centímetres el costat oest. En alguns llocs el mur té una alçada de 9 metres. L'aparell és de pedres petites poc treballades però arrenglerades en filades i unides amb morter. Es conserva sencer el costat sud. La façana est també ha pervingut sencera però amb reconstruccions. El costat nord fou refet en part i del costat oest només s'endevinen unes filades.
Un dels aspectes constructius més interessants són les diverses bestorres. N'hi ha una de molt ben conservada a la banda sud. Té una amplada interior de 3,6 metres i un gruix de paret de només 85 centímetres. Al costat est s'endevinen les escales per pujar al camí de ronda. A la meitat de la paret oest hi hauria una altra bestorre. La més ben acabada es troba a l'angle nord-est al costat de la porta. Els 2 metres inferiors són fets amb carreus grans, ben escairats i arrenglerats, col·locats a trencajunt. A Baix hi ha un basament. Damunt la zona de carreus una motllura longitudinal. Per damunt, uns 5 m d'aparell molt irregular i per sobre uns metres afegits en època moderna.
Hi havia segurament un mur que dividia el recinte de nord a sud del qual en veiem actualment uns 15 m, d'un gruix de 120 centímetres. Sembla doncs que en l'alta edat mitjana hi havia un recinte ampli.
La datació és difícil. Si fos situat en la Catalunya Vella, es consideraria una construcció tardana (segle XIII o XIV). Però els següents fets fan pensar en un més que probable origen islàmic. L'any 1116 hi ha documentat un castell musulmà important. L'aparell constructiu d'alguns sectors, amb molt de morter fet segurament amb una espècie d'encofrat seria d'origen andalusí. L'aparell tan acurat de la bestorre del nord-est, coronat amb motllura. I el més remarcable, les diverses torres de flanqueig semicirculars mentre a Europa, almenys fins al segle XII el normal eren els llenços de muralla llisos. Una fortalesa important que es pot relacionar amb d'altres situades més al sud, com el castell de Castelló de Farfanya.
És un monument declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.
London is the capital city of England and the United Kingdom. It is the most populous region, urban zone and metropolitan area in the United Kingdom. Standing on the River Thames, London has been a major settlement for two millennia, its history going back to its founding by the Romans, who named it Londinium. London's ancient core, the City of London, largely retains its 1.12-square-mile (2.9 km2) mediaeval boundaries and in 2011 had a resident population of 7,375, making it the smallest city in England. Since at least the 19th century, the term London has also referred to the metropolis developed around this core. The bulk of this conurbation forms the London region and the Greater London administrative area, governed by the Mayor of London and the London Assembly.
London is a leading global city, with strengths in the arts, commerce, education, entertainment, fashion, finance, healthcare, media, professional services, research and development, tourism and transport all contributing to its prominence. It is one of the world's leading financial centres and has the fifth-or sixth-largest metropolitan area GDP in the world depending on measurement. London is a world cultural capital. It is the world's most-visited city as measured by international arrivals and has the world's largest city airport system measured by passenger traffic. London's 43 universities form the largest concentration of higher education in Europe. In 2012, London became the first city to host the modern Summer Olympic Games three times.
London has a diverse range of peoples and cultures, and more than 300 languages are spoken within its boundaries. London had an official population of 8,308,369 in 2012, making it the most populous municipality in the European Union, and accounting for 12.5% of the UK population. The Greater London Urban Area is the second-largest in the EU with a population of 9,787,426 according to the 2011 census. The London metropolitan area is the largest in the EU with a total population of 13,614,409, while the Greater London Authority puts the population of London metropolitan region at 21 million. London had the largest population of any city in the world from around 1831 to 1925.
London contains four World Heritage Sites: the Tower of London; Kew Gardens; the site comprising the Palace of Westminster, Westminster Abbey, and St Margaret's Church; and the historic settlement of Greenwich (in which the Royal Observatory, Greenwich marks the Prime Meridian, 0° longitude, and GMT). Other famous landmarks include Buckingham Palace, the London Eye, Piccadilly Circus, St Paul's Cathedral, Tower Bridge, Trafalgar Square, and The Shard.
London is home to numerous museums, galleries, libraries, sporting events and other cultural institutions, including the British Museum, National Gallery, Tate Modern, British Library and 40 West End theatres. The London Underground is the oldest underground railway network in the world.
Londres és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa. Està situada al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mànega, que separa el Regne Unit de França. Al nord hi ha els comtats de Essex i Hertfordshire, a l'oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.
Londres està format per la City i 32 municipis. El cor de la ciutat, l'antiga City de Londres, encara manté els seus límits medievals, però des del segle XIX el terme Londres també es refereix al total de la metròpoli que s'ha desenvolupat al voltant. L'actual connurbació forma la regió de Londres i l'àrea administrativa del Gran Londres. Avui dia la City és una petita part de Londres, exactament de 2'6 km², però que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d'Anglaterra, mentre que els 32 municipis de Londres formen part del Comtat cerimonial d'Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 municipis tenen estatus especials, Westminster té estatus de ciutat, el municipi de Kingston upon Thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de municipi Reial.
La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues parts. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, d'estil neogòtic.
Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals, i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals. A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l'Abadia de Westminster i l'església de Santa Margarita; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins botànics Reials, Kew. La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s'ha vist incrementada a causa del creixement econòmic
Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i s'hi parlen més de 300 llengües. El 2011 la població oficial era de 8.174.100, dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea. i l'àrea metropolitana s'estima que té una població d'entre 12 i 14 milions. Londres ha estat la seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2012.
Els principals aeroports de Londres són els de Heathrow, Gatwick i Stansted. També hi ha altres aeroports menors, com el de la City, el de Luton i el de Southend.
London is the capital city of England and the United Kingdom. It is the most populous region, urban zone and metropolitan area in the United Kingdom. Standing on the River Thames, London has been a major settlement for two millennia, its history going back to its founding by the Romans, who named it Londinium. London's ancient core, the City of London, largely retains its 1.12-square-mile (2.9 km2) mediaeval boundaries and in 2011 had a resident population of 7,375, making it the smallest city in England. Since at least the 19th century, the term London has also referred to the metropolis developed around this core. The bulk of this conurbation forms the London region and the Greater London administrative area, governed by the Mayor of London and the London Assembly.
London is a leading global city, with strengths in the arts, commerce, education, entertainment, fashion, finance, healthcare, media, professional services, research and development, tourism and transport all contributing to its prominence. It is one of the world's leading financial centres and has the fifth-or sixth-largest metropolitan area GDP in the world depending on measurement. London is a world cultural capital. It is the world's most-visited city as measured by international arrivals and has the world's largest city airport system measured by passenger traffic. London's 43 universities form the largest concentration of higher education in Europe. In 2012, London became the first city to host the modern Summer Olympic Games three times.
London has a diverse range of peoples and cultures, and more than 300 languages are spoken within its boundaries. London had an official population of 8,308,369 in 2012, making it the most populous municipality in the European Union, and accounting for 12.5% of the UK population. The Greater London Urban Area is the second-largest in the EU with a population of 9,787,426 according to the 2011 census. The London metropolitan area is the largest in the EU with a total population of 13,614,409, while the Greater London Authority puts the population of London metropolitan region at 21 million. London had the largest population of any city in the world from around 1831 to 1925.
London contains four World Heritage Sites: the Tower of London; Kew Gardens; the site comprising the Palace of Westminster, Westminster Abbey, and St Margaret's Church; and the historic settlement of Greenwich (in which the Royal Observatory, Greenwich marks the Prime Meridian, 0° longitude, and GMT). Other famous landmarks include Buckingham Palace, the London Eye, Piccadilly Circus, St Paul's Cathedral, Tower Bridge, Trafalgar Square, and The Shard.
London is home to numerous museums, galleries, libraries, sporting events and other cultural institutions, including the British Museum, National Gallery, Tate Modern, British Library and 40 West End theatres. The London Underground is the oldest underground railway network in the world.
Londres és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa. Està situada al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mànega, que separa el Regne Unit de França. Al nord hi ha els comtats de Essex i Hertfordshire, a l'oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.
Londres està format per la City i 32 municipis. El cor de la ciutat, l'antiga City de Londres, encara manté els seus límits medievals, però des del segle XIX el terme Londres també es refereix al total de la metròpoli que s'ha desenvolupat al voltant. L'actual connurbació forma la regió de Londres i l'àrea administrativa del Gran Londres. Avui dia la City és una petita part de Londres, exactament de 2'6 km², però que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d'Anglaterra, mentre que els 32 municipis de Londres formen part del Comtat cerimonial d'Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 municipis tenen estatus especials, Westminster té estatus de ciutat, el municipi de Kingston upon Thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de municipi Reial.
La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues parts. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, d'estil neogòtic.
Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals, i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals. A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l'Abadia de Westminster i l'església de Santa Margarita; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins botànics Reials, Kew. La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s'ha vist incrementada a causa del creixement econòmic
Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i s'hi parlen més de 300 llengües. El 2011 la població oficial era de 8.174.100, dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea. i l'àrea metropolitana s'estima que té una població d'entre 12 i 14 milions. Londres ha estat la seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2012.
Els principals aeroports de Londres són els de Heathrow, Gatwick i Stansted. També hi ha altres aeroports menors, com el de la City, el de Luton i el de Southend.
London is the capital city of England and the United Kingdom. It is the most populous region, urban zone and metropolitan area in the United Kingdom. Standing on the River Thames, London has been a major settlement for two millennia, its history going back to its founding by the Romans, who named it Londinium. London's ancient core, the City of London, largely retains its 1.12-square-mile (2.9 km2) mediaeval boundaries and in 2011 had a resident population of 7,375, making it the smallest city in England. Since at least the 19th century, the term London has also referred to the metropolis developed around this core. The bulk of this conurbation forms the London region and the Greater London administrative area, governed by the Mayor of London and the London Assembly.
London is a leading global city, with strengths in the arts, commerce, education, entertainment, fashion, finance, healthcare, media, professional services, research and development, tourism and transport all contributing to its prominence. It is one of the world's leading financial centres and has the fifth-or sixth-largest metropolitan area GDP in the world depending on measurement. London is a world cultural capital. It is the world's most-visited city as measured by international arrivals and has the world's largest city airport system measured by passenger traffic. London's 43 universities form the largest concentration of higher education in Europe. In 2012, London became the first city to host the modern Summer Olympic Games three times.
London has a diverse range of peoples and cultures, and more than 300 languages are spoken within its boundaries. London had an official population of 8,308,369 in 2012, making it the most populous municipality in the European Union, and accounting for 12.5% of the UK population. The Greater London Urban Area is the second-largest in the EU with a population of 9,787,426 according to the 2011 census. The London metropolitan area is the largest in the EU with a total population of 13,614,409, while the Greater London Authority puts the population of London metropolitan region at 21 million. London had the largest population of any city in the world from around 1831 to 1925.
London contains four World Heritage Sites: the Tower of London; Kew Gardens; the site comprising the Palace of Westminster, Westminster Abbey, and St Margaret's Church; and the historic settlement of Greenwich (in which the Royal Observatory, Greenwich marks the Prime Meridian, 0° longitude, and GMT). Other famous landmarks include Buckingham Palace, the London Eye, Piccadilly Circus, St Paul's Cathedral, Tower Bridge, Trafalgar Square, and The Shard.
London is home to numerous museums, galleries, libraries, sporting events and other cultural institutions, including the British Museum, National Gallery, Tate Modern, British Library and 40 West End theatres. The London Underground is the oldest underground railway network in the world.
Londres és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa. Està situada al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mànega, que separa el Regne Unit de França. Al nord hi ha els comtats de Essex i Hertfordshire, a l'oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.
Londres està format per la City i 32 municipis. El cor de la ciutat, l'antiga City de Londres, encara manté els seus límits medievals, però des del segle XIX el terme Londres també es refereix al total de la metròpoli que s'ha desenvolupat al voltant. L'actual connurbació forma la regió de Londres i l'àrea administrativa del Gran Londres. Avui dia la City és una petita part de Londres, exactament de 2'6 km², però que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d'Anglaterra, mentre que els 32 municipis de Londres formen part del Comtat cerimonial d'Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 municipis tenen estatus especials, Westminster té estatus de ciutat, el municipi de Kingston upon Thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de municipi Reial.
La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues parts. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, d'estil neogòtic.
Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals, i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals. A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l'Abadia de Westminster i l'església de Santa Margarita; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins botànics Reials, Kew. La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s'ha vist incrementada a causa del creixement econòmic
Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i s'hi parlen més de 300 llengües. El 2011 la població oficial era de 8.174.100, dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea. i l'àrea metropolitana s'estima que té una població d'entre 12 i 14 milions. Londres ha estat la seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2012.
Els principals aeroports de Londres són els de Heathrow, Gatwick i Stansted. També hi ha altres aeroports menors, com el de la City, el de Luton i el de Southend.
La 113.07 "Lluís Muncunill" de FGC fa una breu parada a la via 2 de Les Fonts en el seu trajecte de la línia S1 entre Terrassa Nacions Unides i Barcelona Pl.Catalunya.
La 113.07 "Lluís Muncunill" de FGC hace una breve parada en la vía 2 de Les Fonts en su trayecto de la línea S1 entre Terrassa Nacions Unides y Barcelona Pl.Catalunya.
The 113.07 "Lluís Muncunill" of FGC at Les Fonts station, on its trip on the S1 line service from Terrassa to Barcelona.
El pont del Mont-Blanc és el pont de Ginebra situat més amunt a la riba del Roine, directament a la seva sortida del llac Léman, del qual marca el final. Connectant dues carreteres principals a banda i banda de la ciutat, sovint està saturat de trànsit.
El primer pont del Mont-Blanc es va construir en xapa el 1862. Llavors mesurava 250 metres de llarg, 16 d'amplada i constava de 12 trams.
Mal construït i adaptat a les càrregues que havia de suportar, la ciutat va decidir, a principis de la dècada de 1900, canviar el tipus de vehicles del tramvia després de l'electrificació de la xarxa, i es va obrir un concurs públic per dur a terme una reparació completa del marc i un reforç general. Es comença a treballar 5 de gener de 1903 i s'executen sense interrupcions totals del trànsit. La longitud del pont s'incrementa en dos metres i l'amplada en tres metres, permetent així la instal·lació d'una via de tramvia doble al centre del pont. Realitzat en tres fases, es va acabar el treball el 19 d'agost de 1903 i el pont està obert al trànsit 31 d'octubre de 1903, dos mesos abans del previst.
El 1965, el pont es va tornar a eixamplar per arribar a una amplada de 26,8 metres, permetent així la construcció d'una calçada de 20 metres i dues voreres de tres metres.
El desembre del 2001 es va inaugurar un pas de vianants situat sota el primer arc del pont al marge dret per connectar el quai des Bergues amb el del Mont-Blanc, evitant la cruïlla. El passatge es compon principalment d'un pontó flotant d'acer únic.
El 2016, després de la votació de la nova Llei de mobilitat, l'Estat va llançar un estudi per desenvolupar carrils bici al pont. 5.000 ciclistes utilitzen el pont cada dia i la majoria utilitzen les voreres per a vianants per falta de carril bici.
Al llarg del pont, els porta-banderes fixes s'alineen a banda i banda. Si amb més freqüència s'alternen les banderes suïssa i ginebra, alguns esdeveniments presenten banderes diferents, ja siguin oficials (com la de les Nacions Unides ) o artístiques. Durant la Diada Nacional Suïssa hi són presents les banderes dels 26 cantons.
El pont, tal com existeix el 2007, està construït sobre set bigues de xapa principals per a una longitud total de 252 metres. L'alçada de les bigues varia de 65 centímetres a 1,7 metres. El seu pes total és de 1.176 tones de metall, incloent 1.056 tones per a l'estructura metàl·lica.