View allAll Photos Tagged UNIDE,
Els escurçons, víbries o vibres (Viperinae) formen una subfamília de serps verinoses que comprèn aproximadament 150 espècies.
És molt semblant a les serps. S'hi diferencia pel seu cap triangular recobert d'escates petites, excepte el parell d'escates grans i ovals a sobre de cada ull. En canvi, les colobres tenen escates grans damunt del cap i la pupil·la rodona. A més, els escurçons són rèptils rabassuts de cua curta i sense potes, que difícilment superen els 60 o 70 cm de longitud. A la part dorsal hi té uns rombes foscos, quasi negres, sobre un fons de color gris clar, de vegades desviat cap a un to verdós en l'escurçó europeu o vermellós en l'ibèric. Però el color i el dibuix són variables i, per tant, caràcters poc definitoris per identificar-los. Té els ulls rodons, amb la pupil·la vertical com la dels gats. No té parpelles, sinó una membrana molt fina que li recobreix l'ull per protegir-lo de la pols i de possibles cops, per això pot semblar que ens estigui mirant fixament i que porti lents. El seu esquelet pot tenir de 200 a 300 costelles que no estan unides a la panxa, d'aquesta manera poden empassar-se preses molt grosses. Per distingir-ne el sexe s'ha de mirar si la cua és més llarga (mascle) o més curta (femella). Una altra manera és contant les escates de la punta de la cua: si en té de 29 a 39 és una femella, i si en té de 35 a 47 és un mascle. En general, no és fàcil distingir-los.
Viuen preferentment en ambients pedregosos, on puguin prendre el sol, perquè són animals de sang freda. A l'hivern resten inactius, hivernen. Són ovovivípars, de manera que la mare pareix petits escurçonets, embolcallats d'una feble membrana, que les cries trenquen tot just acabades de néixer. S'alimenten d'animals petits, com ratolins, ocellets i sargantanes, que capturen amb la seva mossegada mortal, que els paralitza, llavors ell en segueix el rastre per agafar-los un cop morts.
L'escurçó conté un verí molt potent, que injecta a través dels dos ullals, que són com xeringues retràctils, penjats de la mandíbula superior. La picada d'escurçó provoca la inflamació aguda de la part afectada, que progressivament avança cap a la resta del cos. Provoca un dolor intens, vertigen, taquicàrdia i trastorns generals greus. La gravetat de la mossegada depèn sobretot de la quantitat de verí inoculada; només molt esporàdicament arriba a ser mortal. L'únic tractament eficaç contra la seva picada és administrar, el més aviat possible, el corresponent sèrum antiviperí. Per tant, cal portar ràpidament la víctima a un centre mèdic on disposin de l'antídot específic contra la picada d'escurçó. L'escurçó no atacarà una persona, si no és que involuntàriament o a propòsit se'l molesti. La reacció d'un escurçó davant de la presència humana serà, com la de tants altres animals, fugir; però si no té escapatòria pot fingir-se mort. En cas de trobar-se un escurçó, el més prudent és deixar-lo en pau i passar discretament.
L'escurçó és un animal en perill d'extinció, ja que queden pocs exemplars de l'espècie. Una de les principals causes de la seva desaparició és la destrucció dels seus hàbitats. Els incendis forestals que afecten a boscos i matollars, juntament amb l'aprofitament intensiu del territori per a l'agricultura, les pedreres i urbanitzacions, redueixen el seu territori i impedeix la seva supervivència. L'augment de carreteres arreu del territori fa que molts d'aquests rèptils de desplaçament lent morin esclafats sota les rodes dels cotxes quan volen travessar-les, especialment durant l'època d'aparellament. Molts altres són presa de gats domèstics o ensalvatgits. Desgraciadament, però, les serps són vistes com a animals malignes i perillosos. Tradicionalment han estat la representació del mal, del pecat i de la vilesa. A l'escurçó, en particular, se li afegeix el fet de ser verinós. És per això que des de l'antiguitat els ofidis han sofert la implacable persecució de l'home i han estat víctimes de falses creences, mites i històries inversemblants. Per això és una espècie protegida i està prohibit matar-la. La millor manera de conservar-lo seria deixar-lo en pau i conservar-ne el seu hàbitat, ja que és un gran aliat per combatre plagues de rates i ratolins.
El claustro de Elna es un monumento medieval situado en la ciudad francesa de Elna en la región de los Pirineos Orientales. Fue la residencia de los canónigos de la catedral. El claustro es conocido sobre todo por sus esculturas románicas, aunque también contiene numerosas esculturas góticas.
A diferencia de la mayoría de los claustros del Rosellón, el claustro de Elna no fue construido por los monjes sino por los canónigos, clérigos asistentes del obispo en el gobierno de la diócesis. Estos canónigos disponían de habitaciones para la vida y el estudio, situadas a este y oeste del claustro. La catedral está al sur del mismo.
La construcción se hizo en diferentes etapas: la galería sur fue realizada a finales del siglo XII; la galería este a principios del siglo XIII; la galería norte a finales de ese mismo siglo; y la galería oeste a principios del siglo XIV. El claustro tuvo también un piso, del siglo XIV, que fue destruido en 1827. La residencia de los canónigos se trasladó de forma oficial a Perpiñán en 1602 aunque el claustro quedó abandonado antes de esa fecha. Durante la Revolución francesa fue ocupado por la administración municipal y se convirtió en el “claustro de los ciudadanos”. Las primeras restauraciones del monumento son también de esa época.
El claustro respeta el esquema arquitectónico establecido en el siglo XII: cada galería tiene cinco pilares cuadrangulares y ocho columnas geminadas unidas por arcos cimbrados. Está cubierto por completo de mármol blanco, procedente de Céret. El espacio central está ocupado por un jardín que no era accesible durante la época medieval ya que las galerías no están cortadas por ninguna puerta.
La escultura de la galería sur es completamente románica, heredera de los maestros de Serrabona y de San Miguel de Cuixá; se desarrollan temas de vegetales y animales. La columna central está adornada con escenas históricas de la vida de san Pedro y san Pablo. La pared de la galería contigua a la catedral alberga numerosas sepulturas de prelados y de habitantes de Elna. En el extremo de la galería, se encuentra una portalada del siglo XIV, realizada con mármol blanco y rojo, que da acceso al templo. Esta galería fue dotada por bóvedas góticas en el siglo XIV que están decoradas con escenas de la resurrección de Cristo.
La galería oeste es un duplicado de la galería sur, con algunos capiteles de estilo gótico.
En la galería norte hay capiteles de estilo románico y otros de estilo gótico. El esquema es igual al de la galería sur, con capiteles decorados con motivos vegetales y animales y con una única escena histórica, el martirio de Santa Eulalia de Mérida y de Santa Julia, en el pilar central.
La galería este, de estilo gótico, está decorado con escenas de la infancia de Cristo representadas en las columnas, y escenas de la Pasión en las paredes. En la parte inferior del claustro se encuentran unas salas de exposición en las que se encuentran algunos objetos de arte de Elna entre los que destaca un armario litúrgico de finales del siglo XV.
es.wikipedia.org/wiki/Claustro_de_Elna
Claustre d'Elna
El claustre d'Elna és un monument medieval del Rosselló, a Elna. És el claustre de la catedral d'Elna i fou residència dels seus canonges. El claustre es coneix essencialment per les seves escultures romàniques, però a més d'això també hi ha un nombre important d'escultures gòtiques.
A diferència de la majoria dels claustres de la Catalunya del Nord, el claustre d'Elna no va ser construït per monjos sinó per canonges, els clergues assistents del bisbe en el govern de la diòcesi. Els canonges disposaven d'edificacions de vida i d'estudi ubicades a l'est i a l'oest del claustre. La catedral se situa al sud.
La construcció del claustre es va fer en diverses etapes: la galeria sud es va dur a terme a finals del segle XII; la galeria est és de principis del XIII, la galeria nord de finals d'aquell mateix segle i la galeria oest de començament del segle XIV. Els canonges d'Elna van continuar els treballs del claustre, malgrat el declivi de la vila enfront de la seva rival, Perpinyà. La residència dels canonges es transferí oficialment a Perpinyà el 1602, tot i que el claustre havia estat abandonat força abans d'aquesta data. Durant la Revolució francesa, fou ocupat per l'administració municipal i es convertí en el claustre dels ciutadans. Les primeres restauracions del monument es van dur a terme en aquella època.
Detall d'algunes formes de les columnes del claustre
El claustre respecta l'esquema d'arquitectura establert al segle XII: cada galeria té cinc pilars quadrangulars i vuit columnes geminades unides amb arcs de mig punt. Està elaborat totalment amb marbre blanc, probablement marbre de Ceret. L'espai central l'ocupa un jardí que en l'època medieval no era accessible, perquè no hi havia cap porta.
L'escultura de la galeria sud és del tot romànica, hereva dels tallers de Santa Maria de Serrabona i de Sant Miquel de Cuixà. S'hi desenvolupen temes vegetals i animals, però el pilar central és l'únic que està ornamentat amb escenes historiades, tretes de la vida de sant Pere i de sant Pau. La paret de la galeria, contigua a la catedral, conté nombroses sepultures de prelats i d'habitants d'Elna. A l'extrem de la galeria, hi ha una gran porta del segle XIV, feta de marbres blancs i rojos, que dóna a la catedral. En aquesta galeria, s'hi van afegir arcs gòtics al segle XIV, decorats amb escenes de la resurrecció de Crist.
La galeria oest és una còpia de les escultures de la galeria sud, amb alguns capitells tractats amb estil gòtic.
La galeria nord veu com hi coexisteixen a parts iguals els capitells d'estil romànic i els capitells gòtics. Tot i això, l'esquema d'escultura és la mateixa que la de la galeria sud, sobretot amb capitells amb motius vegetals i animals i una sola escena historiada: el martiri de santa Eulàlia i santa Júlia, damunt del pilar central.
La galeria est, d'estil gòtic, està decorada amb un cicle de la infantesa de Crist representada als pilars de la galeria, i amb un cicle de la passió de Crist a la paret de la galeria.
Hi ha dos sepulcres de l'escultor Ramon de Bianya: el del bisbe Ramon de Vilallonga (1216) i el de Ferran del Soler (1203). Un tercer sepulcre, el del bisbe Guillem Jordà (1186) és d'autor desconegut.
Els edificis del claustre, els ocupen unes sales d'història i d'arqueologia que contenen una col·lecció d'objectes d'art d'Elna. La peça més destacable n'és un armari litúrgic de finals del segle XIV, decorat amb una verge que alleta, que ha tornat fa poc a Elna.
ca.wikipedia.org/wiki/Claustre_d%27Elna
Le cloître d'Elne est un monument médiéval situé dans la ville d'Elne, dans le département français des Pyrénées-Orientales en région Occitanie.
Ce cloître était autrefois le lieu de résidence des chanoines de la cathédrale d'Elne. Le cloître est surtout connu pour sa sculpture romane, mais il abrite également de nombreuses sculptures gothiques.
À la différence de la plupart des cloîtres du Roussillon, le cloître d'Elne n'a pas été construit pour des moines mais pour des chanoines, clercs assistant l'évêque dans son gouvernement du diocèse. Ces chanoines disposaient de bâtiments de vie et d'étude situés à l'est et à l'ouest du cloître. La cathédrale est située au sud du cloître.
Le cloître est classé monument historique depuis 1840.
Historique
La construction du cloître s'est faite en plusieurs étapes : la galerie sud a été réalisée à la fin du XIIe siècle, probablement par l'évêque Guillermo Jordán (1172-1186) qui y est enterré. C'est la plus remarquable. La galerie est du XIVe siècle, la galerie nord date du XIIIe siècle et la galerie ouest du XIIIe siècle. Elle a été qualifiée par Marcel Durliat de galerie "pastiche" car elle pastiche les chapiteaux de la galerie sud2. Le cloître comptait autrefois un étage, sans doute du XIVe siècle, mais il fut détruit en 1827. Le chantier du cloître a été mené avec obstination par les chanoines d'Elne malgré le déclin de la ville face à sa rivale Perpignan. La résidence des chanoines a été transférée officiellement à Perpignan en 1602, mais le cloître devait être abandonné bien avant cette date. À la révolution il fut occupé par l'administration municipale et devint le cloître des citoyens. Les premières restaurations du monument intervinrent à cette époque.
Le cloître d'Elne est un des rares cloîtres du Roussillon à être demeuré intact sans avoir été restauré massivement. Il est, de plus, l'un des plus complet. Il rassemble en un seul monument, toute l'évolution de la sculpture médiévale en Roussillon.
Description
Le cloître respecte le schéma d'architecture établi au XIIe siècle : chaque galerie compte cinq piliers quadrangulaires et huit colonnes géminées réunies par des arcs en plein cintre. Il est entièrement bâti en marbre blanc, sans doute du marbre de Céret. L'espace central est occupé par un jardin qui n'était sans doute pas accessible à l'époque médiévale, la margelle des galeries n'étant interrompue par aucune porte.
Le cloître affecte, en plan, la forme d'un quadrilatère irrégulier. Les galeries orientale et occidentale, au lieu d'être perpendiculaire à celle du sud et au mur de l'église, s'inclinent légèrement vers l'est.
La voûte du cloître est sur croisée d'ogives, avec des doubleaux et des formerets. Les compartiments des voûtes sont maçonnés en briques posées de champ. Les travées du cloître ne sont pas carrées. Elles s'allongent dans le sens de l'axe des galeries, de sorte que l'arc des doubleaux est beaucoup plus aigu que celui des formerets.
Les nervures s'appuient sur les piliers. Les colonnettes portent les arcades par lesquelles les galeries prennent jour sur le patio. L'arc en plein cintre de ces baies est encadré, sur ses deux faces d'un chanfrein. À l'intérieur, ce chanfrein est orné de quatre-feuilles et de rosaces. À l'extérieur, il porte de loin en loin une tête-plate. Ce chanfrein se retrouve dans plusieurs cloîtres catalans, notamment à Girone.
Les supports, les nervures, l'appui de la claire-voie, la lunette des voûtes du côté du patio, le mur extérieur jusqu'à la corniche, sont en marbre blanc veiné de bleu.
Le cloître est renommé pour la richesse de l'appareil et par l'extrême variété des motifs de décoration. Ainsi, les chapiteaux des colonnettes, les impostes des piliers, un grand nombre des futs des colonnettes, quelques astragales sont couverts d'une ornementation d'une grande variété : telle colonnette est revêtue d'écailles, telle autre d'entrelacs ou striée de cannelures ou creusée de gorges profondes contournées en spirale. Certains futs sont à pans coupés et d'autres ornées de feuillages.
Les colonnettes font toutes 1,04 m de haut. les chapiteaux et les bases font 34 cm de côté pour des tailloirs de 81 cm par 46 cm.
Les culs-de-lampe placés aux quatre angles du cloître sont sculptés d’Évangélistes. qui surmontent leur symbole, à savoir : le taureau pour Luc, l'ange pour Matthieu, le lion pour Marc et l'aigle pour Jean. Ils ont été mutilés par les soldats de Napoléon qui avait transformé le cloître en écuries.
La porte entre le cloître et l'église
La porte par laquelle on passe de l'église au cloître est particulièrement riche. Son archivolte et ses piédroits, qui ont à une moulure près, un profil identique à celui de l'archivolte, comprennent des gorges et de larges bandeaux unis ou sur lesquels sont appliqués des tores. Les assises des piédroits et les voussoirs sont alternativement en marbre blanc et en marbre rouge.
Les bases des colonnettes de la porte débordent leurs petits socles prismatiques et sont soutenues par des modillons. Les chapiteaux sont travaillés. Le décor est propre au Roussillon avec ses monstres et ses feuillages.
Les vantaux de la porte sont armés de pentures en fer forgé d'un style archaïsant datant du XIVe siècle.
La galerie sud (du XIIe siècle) est la plus ancienne, et est, de fait, la seule à être pleinement romane. Elle est longue de 15,50m pour une largeur de 3,60m.
Ses sculptures sont les héritières des ateliers de Serrabone et de Saint-Michel de Cuxa. Les chapiteaux développent des thèmes végétaux, côté jardin, et des thèmes d'animaux, côté galerie. Côté galerie, il est possible d'admirer des griffons, des aigles, des bouquetins, des lions et des paons ; côté jardin, on découvre des rangées de palmettes, de feuilles d'acanthe et de fleurs carrées de lotus.
Le mur de la galerie, contigu à la cathédrale, abrite de nombreuses sépultures de prélats et d'habitants d'Elne. Ainsi, la galerie abrite la pierre tumulaire de l'évêque Guillaume Jorda. Elle date de la fin du XIIe siècle.
À l'extrémité de la galerie une grande porte du XIVe siècle, réalisée dans un assemblage de marbres blancs et rouges, permet d'entrer dans la cathédrale.
Cette galerie a reçu des voûtes gothiques au XIVe siècle qui ont remplacé la couverture primitive en bois. À la retombée des arêtes, des voûtes décorées de scènes en bas-relief représentent des épisodes de la Résurrection du Christ:
Jésus-Christ dans les Limbes.
La Mise au Tombeau.
L'apparition de Madeleine après la Résurrection.
L’Ascension.
La Pentecôte.
Le pilier central est le seul à être orné de scènes historiées, tirées de la vie de saint Pierre et de saint Paul. Les personnages sont disproportionnés, leurs vêtements sont schématiques avec des plis qui tombent lourdement. Les yeux sont coulés au plomb, ce qui donne au regard des personnages, du volume et de la vie. Les chapiteaux étaient peints. lors des restaurations et des nettoyages, des traces ont été retrouvées. Le rouge serait la couleur dominante.
Sur un des piliers, sont représentés trois chevaliers, dont deux sont vêtus de haubert et coiffés d'un capuchon de maille. Ils sont accompagnés de leurs écuyers. L'un des chevaliers a mis pied à terre et se tient en face d'un baron assis qui le saisit à la poitrine. Cette scène peut représenter l'entrevue des Mages et d'Hérode ou être une illustration tirée d'un fabliau.
Un autre pilier (deuxième pilier à partir du portail de la cathédrale) porte à son imposte, un bas-relief dont l'objet est difficile à déterminer. Il représenterait deux épisodes du martyr de saint Pierre qui était l'objet d'un culte à Elne. Il pourrait s'agir de la scène connue sous le nom de "Domine quo vadis" racontant la fuite de saint Pierre de Rome devant l'hostilité de ses habitants et sa rencontre avec le Christ qui lui dit " Je vais à Rome pour y être crucifié de nouveau". Cette scène est sculptée sur la face ouest du pilier. Sur les faces sud et est, est figurée la séparation de saint Paul (personne petit) et de saint Pierre que les soldats trainent au supplice. Dans la première scène, le Christ est pieds nus et en chasuble. Dans la seconde, l'un des soldats porte une espèce de chlamyde courte nouée sur l'épaule qui était commune au XIIe siècle en Roussillon.
Une des colonnettes du côté du patio est surmontée d'un chapiteau historié. C'est l'un des plus remarquables du cloître. Il représente la création d'Adam et celle d’Ève ainsi que leur chute. Dieu modèle Adam à partir de la glaise et tire Ève de la côte de ce dernier.
Deux chapiteaux doubles présentent des sirènes. La sirène tient dans ses mains les extrémités de ses deux queues de poisson. Les écailles sont dessinées avec précision. Sa physionomie ne montre pas la jeunesse. Le bas de son buste est caché par une curieuse petite jupe plissée tenue par une ceinture de perles. Cette sirène est représentée quatre fois sur le chapiteau côté patio. Sur celui côté galerie, l'iconographie de la sirène est un animal ailé, un oiseau, avec une tête humaine. Elle est représentée, aussi, quatre fois, à chaque angle du chapiteau.
La galerie ouest (milieu du XIIIe siècle) est une copie des sculptures de la galerie sud, avec quelques chapiteaux traités dans un style gothique. Elle en marque la naissance. En effet, dans les derniers chapiteaux de la galerie, on peut remarquer le travail du détail et la finesse de la sculpture si caractéristiques de l'art gothique.
Cette galerie longe des constructions qui devaient être autrefois la salle capitulaire et le réfectoire. La salle capitulaire abrite de nos jours un musée sur l'histoire locale. Il présente, notamment, une armoire liturgique du XIVe siècle, provenant de la cathédrale.
Les voûtes de la galerie, qui fait 17,60 m de longueur pour 3,50 m de large, sont sur croisées d'ogives à nervures saillantes et retombées sur culs-de-lampe du XIIIe siècle.
Sur un des piliers de la galerie, la scène des trois chevaliers figurant sur un des piliers de la galerie sud a été de nouveau sculptée.
Le chapiteau qui suit ce pilier, du côté de la galerie, décrit les scènes de la création et du péché originel, traitées à l'époque gothique.
Un autre pilier présente de nouveau la scène de "Domine quo vadis". Ce travail date de la réfection du cloître. C'est une copie des bas-reliefs analogues de la galerie du sud, exécutée avec de curieuses variantes. Ainsi, sur le bas relief du XIIe siècle, se trouve, à côté du Christ, une tête sans corps qui devait être la représentation d'un personnage placé à l'arrière plan. L'artiste de l'époque gothique n'a pas compris le modèle, et il a figuré le Christ tenant cette tête par les cheveux et la jetant dans la ville. De même, l'artiste a transformé saint Paul en soldat dans la scène décrivant la séparation de ce dernier de saint Pierre.
Le mur intérieur de la galerie présente une série d'épitaphes et de pierres tombales dont une en marbre blanc qui porte la signature de Ramon Bianya.
La galerie nord (fin XIIIe siècle) est longue de 16,80 m pour une largeur de 3,50 m. Elle voit coexister à part égale des chapiteaux de style roman et des chapiteaux gothiques. Les œuvres de l'époque gothique sont inspirées de l'art de l'Ile-de-France. L'explosion des thèmes végétaux très naturalistes en font un véritable herbier : feuilles de lierre, de marronnier, de figuier, de chêne ou de platane.
Le schéma de sculpture est toutefois le même que dans la galerie sud, avec surtout des chapiteaux à décor végétal et animal, et une seule scène historiée, le martyre de sainte Eulalie et sainte Julie, sur le pilier central.
Eulalie de Merida est une de ces jeunes martyres, comme Agnès, ou Cécile, dont le nom rayonne dans l'histoire des premiers âges du christianisme. À treize ans, elle s'enfuit de la maison paternelle pour confesser publiquement sa foi. Ni les fouets des bourreaux, ni l'huile bouillante qu'on lui versa sur les seins, ni le bain de chaux dans lequel on la plongea, ni le plomb fondu dont elle fut arrosée ne purent briser sa foi en Dieu. Elle fut traînée au supplice par les cheveux, et on lui brula les flancs. Son cadavre fut abandonné sur place. Mais Dieu voulut que la neige enveloppât d'un suaire son corps. Le lendemain, les fidèles retrouvèrent son corps éclatant de blancheur. Telle est la légende de sainte Eulalie.
Battue de verges, elle est représentée sur la face est. Sur la face nord, figurent le préteur et le juge qui l'ont envoyée au supplice. La face ouest représente sa descente de croix. Dans la réalité, sainte Eulalie de Mérida n'a pas été crucifiée. Le sculpteur a sans doute confondu la patronne d'Elne avec son homonyme, sainte Eulalie de Barcelone qui a été attachée au chevalet. Cette scène pourrait, aussi, représenter le martyr de sainte Julie.
Sur un des piliers de la galerie, figure, de nouveau, la scène des trois chevaliers.
La galerie est
La galerie est la dernière à avoir été construite, au XIVe siècle entre 1315 et 1325. Elle est de style gothique, longue de 17,60 m pour une largeur de 3,50 m. Construite à l'apogée du gothique roussillonnais, elle est consacrée à la vie de la Vierge et du Christ. En effet, la galerie est décorée d'un cycle de l'enfance du Christ représenté sur ses piliers, et d'un cycle de la Passion, sur le mur de la galerie :
la flagellation,
Jésus sur le chemin du Calvaire avec un bourreau lui donnant un coup de pied,
la Crucifixion.
Un des piliers de la galerie illustre la mort de la Vierge. Les Apôtres pleurent autour du lit et le Christ, reconnaissable à son nimbe crucifère, tient l'âme de sa mère. Cette dernière est représentée, selon une iconographie classique, sous la forme d'une petite figurine.
Viennent ensuite l'Apparition de Jésus à Marie-Madeleine, l'Enfant Jésus au milieu des docteurs, qui sont reconnaissables à leurs bonnets pointus et aux livres qu'ils tiennent, la Présentation au Temple et la Fuite en Égypte.
Sur le chapiteau d'une des colonnes, sur le côté de la galerie, sont représentées plusieurs scènes : Lazare et le mauvais riche ; les chiens léchant les plaies de Lazare, les anges enlevant l'âme de Lazare dans le sein d'Abraham ; des diables emportant l'âme du mauvais riche.
Sur un autre pilier, ont été sculptés le massacre des Innocents, le songe des trois Rois, l'Adoration des Mages et leur voyage.
Un chapiteau représente, sur la face côté galerie, la Création.
Sur un autre pilier, plusieurs scènes sont illustrées : les rois Mages en présence d'Hérode, l'apparition des anges aux bergers, la Nativité, la Visitation, l'Annonciation.
Sur le mur intérieur, aux retombées des arêtes des voûtes, par un souci esthétique de finition, des petits tableaux ont été sculptés. Ces tableaux illustrent le chemin de Croix qui se termine dans la galerie sud.
Une des portes donnant dans cette galerie s'ouvre sur une chapelle souterraine. Celle-ci était autrefois dédiée à saint Laurent. Elle suit la galerie sur toute sa longueur. Ses proportions son écrasées et son extrême simplicité donnent à cette construction un aspect archaïsant. Elle prenait jour sur le cloître par des fenêtres très ébrasées. De nos jours, elle abrite un musée archéologique qui présente des objets provenant des fouilles conduites sur le territoire de la commune, et qui en reflètent l'histoire, du néolithique au Moyen Âge.
Les anciens bâtiments claustraux sont occupés par des salles d'histoire et d'archéologie abritant une collection d'objets d'art d'Elne, dont le plus notable est une armoire liturgique de la fin du XIVe siècle décorée d'une Vierge allaitante, armoire qui est de retour depuis peu à Elne.
Panoràmica de 5 fotografies unides en Photo Stitch.
Moltes gràcies per eixe simple gest de fer click en les meues fotos i deixar una visita/comentari/invitació/etc.
Muchas gracias por ese simple gesto de hacer click en mis fotos y dejar una visita/comentário/invitación/etc.
Thank you very much for that simple act of clicking on my photos and leave a visit / comment / Invitation / etc.
London is the capital city of England and the United Kingdom. It is the most populous region, urban zone and metropolitan area in the United Kingdom. Standing on the River Thames, London has been a major settlement for two millennia, its history going back to its founding by the Romans, who named it Londinium. London's ancient core, the City of London, largely retains its 1.12-square-mile (2.9 km2) mediaeval boundaries and in 2011 had a resident population of 7,375, making it the smallest city in England. Since at least the 19th century, the term London has also referred to the metropolis developed around this core. The bulk of this conurbation forms the London region and the Greater London administrative area, governed by the Mayor of London and the London Assembly.
London is a leading global city, with strengths in the arts, commerce, education, entertainment, fashion, finance, healthcare, media, professional services, research and development, tourism and transport all contributing to its prominence. It is one of the world's leading financial centres and has the fifth-or sixth-largest metropolitan area GDP in the world depending on measurement. London is a world cultural capital. It is the world's most-visited city as measured by international arrivals and has the world's largest city airport system measured by passenger traffic. London's 43 universities form the largest concentration of higher education in Europe. In 2012, London became the first city to host the modern Summer Olympic Games three times.
London has a diverse range of peoples and cultures, and more than 300 languages are spoken within its boundaries. London had an official population of 8,308,369 in 2012, making it the most populous municipality in the European Union, and accounting for 12.5% of the UK population. The Greater London Urban Area is the second-largest in the EU with a population of 9,787,426 according to the 2011 census. The London metropolitan area is the largest in the EU with a total population of 13,614,409, while the Greater London Authority puts the population of London metropolitan region at 21 million. London had the largest population of any city in the world from around 1831 to 1925.
London contains four World Heritage Sites: the Tower of London; Kew Gardens; the site comprising the Palace of Westminster, Westminster Abbey, and St Margaret's Church; and the historic settlement of Greenwich (in which the Royal Observatory, Greenwich marks the Prime Meridian, 0° longitude, and GMT). Other famous landmarks include Buckingham Palace, the London Eye, Piccadilly Circus, St Paul's Cathedral, Tower Bridge, Trafalgar Square, and The Shard.
London is home to numerous museums, galleries, libraries, sporting events and other cultural institutions, including the British Museum, National Gallery, Tate Modern, British Library and 40 West End theatres. The London Underground is the oldest underground railway network in the world.
Londres és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa. Està situada al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mànega, que separa el Regne Unit de França. Al nord hi ha els comtats de Essex i Hertfordshire, a l'oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.
Londres està format per la City i 32 municipis. El cor de la ciutat, l'antiga City de Londres, encara manté els seus límits medievals, però des del segle XIX el terme Londres també es refereix al total de la metròpoli que s'ha desenvolupat al voltant. L'actual connurbació forma la regió de Londres i l'àrea administrativa del Gran Londres. Avui dia la City és una petita part de Londres, exactament de 2'6 km², però que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d'Anglaterra, mentre que els 32 municipis de Londres formen part del Comtat cerimonial d'Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 municipis tenen estatus especials, Westminster té estatus de ciutat, el municipi de Kingston upon Thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de municipi Reial.
La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues parts. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, d'estil neogòtic.
Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals, i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals. A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l'Abadia de Westminster i l'església de Santa Margarita; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins botànics Reials, Kew. La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s'ha vist incrementada a causa del creixement econòmic
Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i s'hi parlen més de 300 llengües. El 2011 la població oficial era de 8.174.100, dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea. i l'àrea metropolitana s'estima que té una població d'entre 12 i 14 milions. Londres ha estat la seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2012.
Els principals aeroports de Londres són els de Heathrow, Gatwick i Stansted. També hi ha altres aeroports menors, com el de la City, el de Luton i el de Southend.
London is the capital city of England and the United Kingdom. It is the most populous region, urban zone and metropolitan area in the United Kingdom. Standing on the River Thames, London has been a major settlement for two millennia, its history going back to its founding by the Romans, who named it Londinium. London's ancient core, the City of London, largely retains its 1.12-square-mile (2.9 km2) mediaeval boundaries and in 2011 had a resident population of 7,375, making it the smallest city in England. Since at least the 19th century, the term London has also referred to the metropolis developed around this core. The bulk of this conurbation forms the London region and the Greater London administrative area, governed by the Mayor of London and the London Assembly.
London is a leading global city, with strengths in the arts, commerce, education, entertainment, fashion, finance, healthcare, media, professional services, research and development, tourism and transport all contributing to its prominence. It is one of the world's leading financial centres and has the fifth-or sixth-largest metropolitan area GDP in the world depending on measurement. London is a world cultural capital. It is the world's most-visited city as measured by international arrivals and has the world's largest city airport system measured by passenger traffic. London's 43 universities form the largest concentration of higher education in Europe. In 2012, London became the first city to host the modern Summer Olympic Games three times.
London has a diverse range of peoples and cultures, and more than 300 languages are spoken within its boundaries. London had an official population of 8,308,369 in 2012, making it the most populous municipality in the European Union, and accounting for 12.5% of the UK population. The Greater London Urban Area is the second-largest in the EU with a population of 9,787,426 according to the 2011 census. The London metropolitan area is the largest in the EU with a total population of 13,614,409, while the Greater London Authority puts the population of London metropolitan region at 21 million. London had the largest population of any city in the world from around 1831 to 1925.
London contains four World Heritage Sites: the Tower of London; Kew Gardens; the site comprising the Palace of Westminster, Westminster Abbey, and St Margaret's Church; and the historic settlement of Greenwich (in which the Royal Observatory, Greenwich marks the Prime Meridian, 0° longitude, and GMT). Other famous landmarks include Buckingham Palace, the London Eye, Piccadilly Circus, St Paul's Cathedral, Tower Bridge, Trafalgar Square, and The Shard.
London is home to numerous museums, galleries, libraries, sporting events and other cultural institutions, including the British Museum, National Gallery, Tate Modern, British Library and 40 West End theatres. The London Underground is the oldest underground railway network in the world.
Londres és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa. Està situada al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mànega, que separa el Regne Unit de França. Al nord hi ha els comtats de Essex i Hertfordshire, a l'oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.
Londres està format per la City i 32 municipis. El cor de la ciutat, l'antiga City de Londres, encara manté els seus límits medievals, però des del segle XIX el terme Londres també es refereix al total de la metròpoli que s'ha desenvolupat al voltant. L'actual connurbació forma la regió de Londres i l'àrea administrativa del Gran Londres. Avui dia la City és una petita part de Londres, exactament de 2'6 km², però que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d'Anglaterra, mentre que els 32 municipis de Londres formen part del Comtat cerimonial d'Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 municipis tenen estatus especials, Westminster té estatus de ciutat, el municipi de Kingston upon Thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de municipi Reial.
La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues parts. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, d'estil neogòtic.
Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals, i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals. A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l'Abadia de Westminster i l'església de Santa Margarita; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins botànics Reials, Kew. La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s'ha vist incrementada a causa del creixement econòmic
Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i s'hi parlen més de 300 llengües. El 2011 la població oficial era de 8.174.100, dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea. i l'àrea metropolitana s'estima que té una població d'entre 12 i 14 milions. Londres ha estat la seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2012.
Els principals aeroports de Londres són els de Heathrow, Gatwick i Stansted. També hi ha altres aeroports menors, com el de la City, el de Luton i el de Southend.
London is the capital city of England and the United Kingdom. It is the most populous region, urban zone and metropolitan area in the United Kingdom. Standing on the River Thames, London has been a major settlement for two millennia, its history going back to its founding by the Romans, who named it Londinium. London's ancient core, the City of London, largely retains its 1.12-square-mile (2.9 km2) mediaeval boundaries and in 2011 had a resident population of 7,375, making it the smallest city in England. Since at least the 19th century, the term London has also referred to the metropolis developed around this core. The bulk of this conurbation forms the London region and the Greater London administrative area, governed by the Mayor of London and the London Assembly.
London is a leading global city, with strengths in the arts, commerce, education, entertainment, fashion, finance, healthcare, media, professional services, research and development, tourism and transport all contributing to its prominence. It is one of the world's leading financial centres and has the fifth-or sixth-largest metropolitan area GDP in the world depending on measurement. London is a world cultural capital. It is the world's most-visited city as measured by international arrivals and has the world's largest city airport system measured by passenger traffic. London's 43 universities form the largest concentration of higher education in Europe. In 2012, London became the first city to host the modern Summer Olympic Games three times.
London has a diverse range of peoples and cultures, and more than 300 languages are spoken within its boundaries. London had an official population of 8,308,369 in 2012, making it the most populous municipality in the European Union, and accounting for 12.5% of the UK population. The Greater London Urban Area is the second-largest in the EU with a population of 9,787,426 according to the 2011 census. The London metropolitan area is the largest in the EU with a total population of 13,614,409, while the Greater London Authority puts the population of London metropolitan region at 21 million. London had the largest population of any city in the world from around 1831 to 1925.
London contains four World Heritage Sites: the Tower of London; Kew Gardens; the site comprising the Palace of Westminster, Westminster Abbey, and St Margaret's Church; and the historic settlement of Greenwich (in which the Royal Observatory, Greenwich marks the Prime Meridian, 0° longitude, and GMT). Other famous landmarks include Buckingham Palace, the London Eye, Piccadilly Circus, St Paul's Cathedral, Tower Bridge, Trafalgar Square, and The Shard.
London is home to numerous museums, galleries, libraries, sporting events and other cultural institutions, including the British Museum, National Gallery, Tate Modern, British Library and 40 West End theatres. The London Underground is the oldest underground railway network in the world.
Londres és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa. Està situada al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mànega, que separa el Regne Unit de França. Al nord hi ha els comtats de Essex i Hertfordshire, a l'oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.
Londres està format per la City i 32 municipis. El cor de la ciutat, l'antiga City de Londres, encara manté els seus límits medievals, però des del segle XIX el terme Londres també es refereix al total de la metròpoli que s'ha desenvolupat al voltant. L'actual connurbació forma la regió de Londres i l'àrea administrativa del Gran Londres. Avui dia la City és una petita part de Londres, exactament de 2'6 km², però que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d'Anglaterra, mentre que els 32 municipis de Londres formen part del Comtat cerimonial d'Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 municipis tenen estatus especials, Westminster té estatus de ciutat, el municipi de Kingston upon Thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de municipi Reial.
La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues parts. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, d'estil neogòtic.
Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals, i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals. A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l'Abadia de Westminster i l'església de Santa Margarita; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins botànics Reials, Kew. La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s'ha vist incrementada a causa del creixement econòmic
Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i s'hi parlen més de 300 llengües. El 2011 la població oficial era de 8.174.100, dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea. i l'àrea metropolitana s'estima que té una població d'entre 12 i 14 milions. Londres ha estat la seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2012.
Els principals aeroports de Londres són els de Heathrow, Gatwick i Stansted. També hi ha altres aeroports menors, com el de la City, el de Luton i el de Southend.
Vaig baixar del cotxe per fer aquesta fotografia, que en realitat són dues, amb una exposició diferent i unides amb photoshop.
Canon Eos 550D + Tokina 11-16 PRO DX 2
@andreugallart
La pluja és precipitació en forma de gotes d'aigua líquida, de diàmetre superior a 0.5 mm, tot i que si és dispersa les gotes poden tenir una mida inferior. El diàmetre de cada gota de pluja pot arribar als 3 mm, i el diàmetre màxim de les gotes unides és de 7 mm.
Les gotes de pluja tenen el seu origen en els núvols, formats a partir de la condensació del vapor d'aigua present a l'atmosfera, a causa del refredament adiabàtic que experimenten les parcel·les d'aire ascendent, i cauen per efecte de la gravetat.
Es tracta d'un meteor que forma part del cicle de l'aigua.
Si vols saber-ne més, ves aquí.
El castell de Santa Pau és un edifici de planta quadrada construït en diferents etapes entre els segles XIII i XVIII.
L'origen del castell es troba en els Santa Pau, castlans de Finestres i del seu castell, del que eren senyors els Porqueres. Però seria amb Ponç II que aquesta nissaga esdevindria definitivament senyorial i a ell es deu, molt probablement, l'aixecament del seu castell de Santa Pau. El seu fill Hug I es casar amb Beatriu de Porqueres, i amb aquest fet ambdues famílies quedaren unides. El castell original prefeudal era el de Finestres: el nou i residencial seria el de Santa Pau, que rebria la titulació de baronia.
El rei Pere El Gran, a l'agost de l'any 1285, hi residí quan anava de camí al passos fronterers dels Pirineus, en la guerra contra els creuats francesos de Felip l'Ardit. Bernat Desclot, en la seva Crònica, escrigué: i el rei d'Aragó aquell dia va anar a dinar a un lloc que té per nom Santa Pau; mai se l'havia vist tan alegre, ni tan joiós, ni tan ben allotjat, com ho fou aquell dia.
« Sì, Dante mio, essi potranno ben crocifiggere i nostri corpi
.... ma non potranno mai distruggere le nostre idee,
che rimarranno ancora più belle per le future generazioni a venire. »
(Nicola Sacco, al figlio Dante - 1927)
Cento Passi :
it.youtube.com/watch?v=DkmY81p2Tto
it.youtube.com/watch?v=6QWUmTOuB1M&feature=related
Sacco e Vanzetti
it.youtube.com/watch?v=mNxLlxjNsZ0
Aldo Moro
El Pont de la Llibertat és un encàrrec de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat a instàncies del Col·lectiu Antifranquista de l'Hospitalet com a element commemoratiu a la lluita duta a terme per totes les persones vinculades a la ciutat vers la lluita per la democràcia durant la dictadura del general Franco. Segons l'autor, l'escultura vol transmetre l'esperit de força, alegria i llibertat fent alhora homenatge als homes i les dones antifranquistes que varen lluitar per la democràcia a la nostra ciutat.
La peça, obra d'Eduard Arranz-Bravo, consta de dues escultures originals de bronze, que tenen unes dimensions de 4,5 metres d'alçada, 4 metres d'amplada i 4 metres de fondària i un pes de 3.500 quilos cadascuna, unides per un arc d'acer inoxidable de 20 metres de longitud. És de bronze i acer inoxidable i va ser inaugurada el 1999.
London is the capital city of England and the United Kingdom. It is the most populous region, urban zone and metropolitan area in the United Kingdom. Standing on the River Thames, London has been a major settlement for two millennia, its history going back to its founding by the Romans, who named it Londinium. London's ancient core, the City of London, largely retains its 1.12-square-mile (2.9 km2) mediaeval boundaries and in 2011 had a resident population of 7,375, making it the smallest city in England. Since at least the 19th century, the term London has also referred to the metropolis developed around this core. The bulk of this conurbation forms the London region and the Greater London administrative area, governed by the Mayor of London and the London Assembly.
London is a leading global city, with strengths in the arts, commerce, education, entertainment, fashion, finance, healthcare, media, professional services, research and development, tourism and transport all contributing to its prominence. It is one of the world's leading financial centres and has the fifth-or sixth-largest metropolitan area GDP in the world depending on measurement. London is a world cultural capital. It is the world's most-visited city as measured by international arrivals and has the world's largest city airport system measured by passenger traffic. London's 43 universities form the largest concentration of higher education in Europe. In 2012, London became the first city to host the modern Summer Olympic Games three times.
London has a diverse range of peoples and cultures, and more than 300 languages are spoken within its boundaries. London had an official population of 8,308,369 in 2012, making it the most populous municipality in the European Union, and accounting for 12.5% of the UK population. The Greater London Urban Area is the second-largest in the EU with a population of 9,787,426 according to the 2011 census. The London metropolitan area is the largest in the EU with a total population of 13,614,409, while the Greater London Authority puts the population of London metropolitan region at 21 million. London had the largest population of any city in the world from around 1831 to 1925.
London contains four World Heritage Sites: the Tower of London; Kew Gardens; the site comprising the Palace of Westminster, Westminster Abbey, and St Margaret's Church; and the historic settlement of Greenwich (in which the Royal Observatory, Greenwich marks the Prime Meridian, 0° longitude, and GMT). Other famous landmarks include Buckingham Palace, the London Eye, Piccadilly Circus, St Paul's Cathedral, Tower Bridge, Trafalgar Square, and The Shard.
London is home to numerous museums, galleries, libraries, sporting events and other cultural institutions, including the British Museum, National Gallery, Tate Modern, British Library and 40 West End theatres. The London Underground is the oldest underground railway network in the world.
Londres és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa. Està situada al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mànega, que separa el Regne Unit de França. Al nord hi ha els comtats de Essex i Hertfordshire, a l'oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.
Londres està format per la City i 32 municipis. El cor de la ciutat, l'antiga City de Londres, encara manté els seus límits medievals, però des del segle XIX el terme Londres també es refereix al total de la metròpoli que s'ha desenvolupat al voltant. L'actual connurbació forma la regió de Londres i l'àrea administrativa del Gran Londres. Avui dia la City és una petita part de Londres, exactament de 2'6 km², però que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d'Anglaterra, mentre que els 32 municipis de Londres formen part del Comtat cerimonial d'Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 municipis tenen estatus especials, Westminster té estatus de ciutat, el municipi de Kingston upon Thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de municipi Reial.
La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues parts. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, d'estil neogòtic.
Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals, i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals. A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l'Abadia de Westminster i l'església de Santa Margarita; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins botànics Reials, Kew. La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s'ha vist incrementada a causa del creixement econòmic
Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i s'hi parlen més de 300 llengües. El 2011 la població oficial era de 8.174.100, dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea. i l'àrea metropolitana s'estima que té una població d'entre 12 i 14 milions. Londres ha estat la seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2012.
Els principals aeroports de Londres són els de Heathrow, Gatwick i Stansted. També hi ha altres aeroports menors, com el de la City, el de Luton i el de Southend.
La rectoria de Tagamanent són una casa i una capella unides i situades aprofitant el pendent natural del terreny.
La casa consta de 3 pisos (sala-celler al sòtan, menjador, cuina, sala a la planta; habitacions, serveis, galeria; al primer pis). Coberta per una teulada que aigua-vessa a la façana. Té una porta quadrada i adovellada, dues finestres rectangulars i el porxo al pis, que es troba orientat cap el riu Congost.
La capella té teulada de doble vessant amb molt poc pendent i cobert amb teula aràbiga. El campanar és amb forma d'espadanya, d'un sol ull, a sobre hi ha un petit rosetó amb la data de 1916 i la porta és quadrada i amb una llinda.
A la façana posterior s'observa la part original i més antiga amb dues finestres petites i una de més grossa amb una llinda de pedra. El sistema constructiu és de mamposteria, maó, amb pedres més grosses a les cantonades. L'accés al pis de baix es pot realitzar tant des de l'interior, amb unes escales que baixen al costat de la cuina, o des de l'exterior, a pla del riu Congost. Aquest pis està cobert amb volta i s'hi conserva la resta d'una premsa, les juntes on anava encaixada a la paret i el seu espai d'ubicació.
At disposal for new Escaldes center, Avinguda Nacions Unides, Escaldes, Escaldes-Engordany, Andorra center, Andorra, Pyrenees - (c) Lutz Meyer
More Escaldes & Escaldes-Engordany (E-E) parroquia images: Follow the group links at right side.
.......
About this image:
* Medium format (645) 4x3 high quality image
* Usage: Large format prints optional
* Motive is suitable as symbol pic
* "Andorra authentic" edition (20 years 2003-2023)
* "Andorra camis & rutes" active collection
* Advanced metadata functionality on dynamic websites or apps
* for large metadata-controlled business collections: photo-archives, travel agencies, tourism editiorials
We offer 200.000+ photos of Andorra and North of Spain. 20.000+ visable here at Flickr. Its the largest professional image catalog of Andorra: all regions, all cities and villages, all times, all seasons, all weather(s). Consistent for additional advanced programming. For smartphones and web-db. REAL TIME!
It's based on GeoCoded stock-photo images and metadata with 4-5 languages. Prepared for easy systematic organising of very large image portfolios with advanced online / print-publishing as "Culture-GIS" (Geographic Info System).
More information about usage, tips, how-to, conditions: www.flickr.com/people/lutzmeyer/. Get quality, data consistency, stable organisation and PR environments: Professional stockphotos for exciting stories - docu, tales, mystic.
Ask for licence! lutz(at)lutz-meyer.com
(c) Lutz Meyer, all rights reserved. Do not use this photo without license.
El Pedraforca és una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya. Té una forma molt peculiar, ja que està formada per dues carenes paral·leles (els Pollegons) unides per un coll (l'Enforcadura). El Pollegó superior té una altitud de 2506,1 metres (amb un cim secundari, el Calderer de 2475,4 metres) i el Pollegó inferior de 2444,8 metres. L'Enforcadura se situa a 2356,2 metres i té una tartera a cada banda.
Diu la llegenda que una nit els habitants dels pobles que envolten el Pedraforca van sentir crits, penjades, pedres remogudes... L'endemà els habitants ven veure com sobre la muntanya del Pedraforca s'aixecava una gran fortalesa habitada per uns sers que s'aliaven amb els sarrains i mataven als cristians que gosaven passar per les terres ocupades per aquell castell. Els cristians infeliços davant la impotència de no poder fer res contra aquestes forces del mal, van demanar ajuda a Déu. Déu va enviar a Sant Miquel amb un seguit d'àngels que van destruir el castell. Des de llavors, es diu que el dia 31 de desembre les bruixes es reuneixen a la muntanya en memòria al castell.
London is the capital city of England and the United Kingdom. It is the most populous region, urban zone and metropolitan area in the United Kingdom. Standing on the River Thames, London has been a major settlement for two millennia, its history going back to its founding by the Romans, who named it Londinium. London's ancient core, the City of London, largely retains its 1.12-square-mile (2.9 km2) mediaeval boundaries and in 2011 had a resident population of 7,375, making it the smallest city in England. Since at least the 19th century, the term London has also referred to the metropolis developed around this core. The bulk of this conurbation forms the London region and the Greater London administrative area, governed by the Mayor of London and the London Assembly.
London is a leading global city, with strengths in the arts, commerce, education, entertainment, fashion, finance, healthcare, media, professional services, research and development, tourism and transport all contributing to its prominence. It is one of the world's leading financial centres and has the fifth-or sixth-largest metropolitan area GDP in the world depending on measurement. London is a world cultural capital. It is the world's most-visited city as measured by international arrivals and has the world's largest city airport system measured by passenger traffic. London's 43 universities form the largest concentration of higher education in Europe. In 2012, London became the first city to host the modern Summer Olympic Games three times.
London has a diverse range of peoples and cultures, and more than 300 languages are spoken within its boundaries. London had an official population of 8,308,369 in 2012, making it the most populous municipality in the European Union, and accounting for 12.5% of the UK population. The Greater London Urban Area is the second-largest in the EU with a population of 9,787,426 according to the 2011 census. The London metropolitan area is the largest in the EU with a total population of 13,614,409, while the Greater London Authority puts the population of London metropolitan region at 21 million. London had the largest population of any city in the world from around 1831 to 1925.
London contains four World Heritage Sites: the Tower of London; Kew Gardens; the site comprising the Palace of Westminster, Westminster Abbey, and St Margaret's Church; and the historic settlement of Greenwich (in which the Royal Observatory, Greenwich marks the Prime Meridian, 0° longitude, and GMT). Other famous landmarks include Buckingham Palace, the London Eye, Piccadilly Circus, St Paul's Cathedral, Tower Bridge, Trafalgar Square, and The Shard.
London is home to numerous museums, galleries, libraries, sporting events and other cultural institutions, including the British Museum, National Gallery, Tate Modern, British Library and 40 West End theatres. The London Underground is the oldest underground railway network in the world.
Londres és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa. Està situada al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mànega, que separa el Regne Unit de França. Al nord hi ha els comtats de Essex i Hertfordshire, a l'oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.
Londres està format per la City i 32 municipis. El cor de la ciutat, l'antiga City de Londres, encara manté els seus límits medievals, però des del segle XIX el terme Londres també es refereix al total de la metròpoli que s'ha desenvolupat al voltant. L'actual connurbació forma la regió de Londres i l'àrea administrativa del Gran Londres. Avui dia la City és una petita part de Londres, exactament de 2'6 km², però que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d'Anglaterra, mentre que els 32 municipis de Londres formen part del Comtat cerimonial d'Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 municipis tenen estatus especials, Westminster té estatus de ciutat, el municipi de Kingston upon Thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de municipi Reial.
La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues parts. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, d'estil neogòtic.
Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals, i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals. A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l'Abadia de Westminster i l'església de Santa Margarita; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins botànics Reials, Kew. La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s'ha vist incrementada a causa del creixement econòmic
Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i s'hi parlen més de 300 llengües. El 2011 la població oficial era de 8.174.100, dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea. i l'àrea metropolitana s'estima que té una població d'entre 12 i 14 milions. Londres ha estat la seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2012.
Els principals aeroports de Londres són els de Heathrow, Gatwick i Stansted. També hi ha altres aeroports menors, com el de la City, el de Luton i el de Southend.
L'antiga església i quadra civil de Sant Joan del Galí forma part del municipi de Vic, tot i ser sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer. En alguna documentació també apareix esmentada com Sant Joan de Riuprimer.
Existia ja el 1003, i l'antiga església romànica fou transformada al llarg del segle XVII. Guarda un antic sarcòfag esculpit, del segle XIV. La quadra civil tenia des del segle XV els masos de Montalegre o Bosc, Miquel, Sauleda, Franc, Ermengol i Galí. Aquest darrer donà el nom modern a l'església. La quadra de Sant Joan formà part de les Quadres Unides (amb Folgueroles, Riudeperes, Golomers i Torrellebreta) fins el 1770, que s'uní al municipi de Sentfores, i el 1931 passà, amb Sentfores, a Vic.
Ocult per la boira que ja anava escampant, dalt del turó que s'entreveu, hi ha l'ermita de Sant Sebastià, reconeguda pel fet que va ser on es signà el Pacte del Vigatans.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.
Edifici romànic d'una nau, coberta a cel ras, amb absis semicircular sobrealçat. És una construcció rústega de pedres unides amb fang. La portada és adovellada i s'obre al mur N. El campanar, de planta quadrada, és d'època més tardana. Originàriament estava decorada, a l'interior, amb unes pintures murals les restes de les quals es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
London is the capital city of England and the United Kingdom. It is the most populous region, urban zone and metropolitan area in the United Kingdom. Standing on the River Thames, London has been a major settlement for two millennia, its history going back to its founding by the Romans, who named it Londinium. London's ancient core, the City of London, largely retains its 1.12-square-mile (2.9 km2) mediaeval boundaries and in 2011 had a resident population of 7,375, making it the smallest city in England. Since at least the 19th century, the term London has also referred to the metropolis developed around this core. The bulk of this conurbation forms the London region and the Greater London administrative area, governed by the Mayor of London and the London Assembly.
London is a leading global city, with strengths in the arts, commerce, education, entertainment, fashion, finance, healthcare, media, professional services, research and development, tourism and transport all contributing to its prominence. It is one of the world's leading financial centres and has the fifth-or sixth-largest metropolitan area GDP in the world depending on measurement. London is a world cultural capital. It is the world's most-visited city as measured by international arrivals and has the world's largest city airport system measured by passenger traffic. London's 43 universities form the largest concentration of higher education in Europe. In 2012, London became the first city to host the modern Summer Olympic Games three times.
London has a diverse range of peoples and cultures, and more than 300 languages are spoken within its boundaries. London had an official population of 8,308,369 in 2012, making it the most populous municipality in the European Union, and accounting for 12.5% of the UK population. The Greater London Urban Area is the second-largest in the EU with a population of 9,787,426 according to the 2011 census. The London metropolitan area is the largest in the EU with a total population of 13,614,409, while the Greater London Authority puts the population of London metropolitan region at 21 million. London had the largest population of any city in the world from around 1831 to 1925.
London contains four World Heritage Sites: the Tower of London; Kew Gardens; the site comprising the Palace of Westminster, Westminster Abbey, and St Margaret's Church; and the historic settlement of Greenwich (in which the Royal Observatory, Greenwich marks the Prime Meridian, 0° longitude, and GMT). Other famous landmarks include Buckingham Palace, the London Eye, Piccadilly Circus, St Paul's Cathedral, Tower Bridge, Trafalgar Square, and The Shard.
London is home to numerous museums, galleries, libraries, sporting events and other cultural institutions, including the British Museum, National Gallery, Tate Modern, British Library and 40 West End theatres. The London Underground is the oldest underground railway network in the world.
Londres és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa. Està situada al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mànega, que separa el Regne Unit de França. Al nord hi ha els comtats de Essex i Hertfordshire, a l'oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.
Londres està format per la City i 32 municipis. El cor de la ciutat, l'antiga City de Londres, encara manté els seus límits medievals, però des del segle XIX el terme Londres també es refereix al total de la metròpoli que s'ha desenvolupat al voltant. L'actual connurbació forma la regió de Londres i l'àrea administrativa del Gran Londres. Avui dia la City és una petita part de Londres, exactament de 2'6 km², però que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d'Anglaterra, mentre que els 32 municipis de Londres formen part del Comtat cerimonial d'Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 municipis tenen estatus especials, Westminster té estatus de ciutat, el municipi de Kingston upon Thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de municipi Reial.
La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues parts. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, d'estil neogòtic.
Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals, i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals. A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l'Abadia de Westminster i l'església de Santa Margarita; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins botànics Reials, Kew. La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s'ha vist incrementada a causa del creixement econòmic
Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i s'hi parlen més de 300 llengües. El 2011 la població oficial era de 8.174.100, dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea. i l'àrea metropolitana s'estima que té una població d'entre 12 i 14 milions. Londres ha estat la seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2012.
Els principals aeroports de Londres són els de Heathrow, Gatwick i Stansted. També hi ha altres aeroports menors, com el de la City, el de Luton i el de Southend.
London is the capital city of England and the United Kingdom. It is the most populous region, urban zone and metropolitan area in the United Kingdom. Standing on the River Thames, London has been a major settlement for two millennia, its history going back to its founding by the Romans, who named it Londinium. London's ancient core, the City of London, largely retains its 1.12-square-mile (2.9 km2) mediaeval boundaries and in 2011 had a resident population of 7,375, making it the smallest city in England. Since at least the 19th century, the term London has also referred to the metropolis developed around this core. The bulk of this conurbation forms the London region and the Greater London administrative area, governed by the Mayor of London and the London Assembly.
London is a leading global city, with strengths in the arts, commerce, education, entertainment, fashion, finance, healthcare, media, professional services, research and development, tourism and transport all contributing to its prominence. It is one of the world's leading financial centres and has the fifth-or sixth-largest metropolitan area GDP in the world depending on measurement. London is a world cultural capital. It is the world's most-visited city as measured by international arrivals and has the world's largest city airport system measured by passenger traffic. London's 43 universities form the largest concentration of higher education in Europe. In 2012, London became the first city to host the modern Summer Olympic Games three times.
London has a diverse range of peoples and cultures, and more than 300 languages are spoken within its boundaries. London had an official population of 8,308,369 in 2012, making it the most populous municipality in the European Union, and accounting for 12.5% of the UK population. The Greater London Urban Area is the second-largest in the EU with a population of 9,787,426 according to the 2011 census. The London metropolitan area is the largest in the EU with a total population of 13,614,409, while the Greater London Authority puts the population of London metropolitan region at 21 million. London had the largest population of any city in the world from around 1831 to 1925.
London contains four World Heritage Sites: the Tower of London; Kew Gardens; the site comprising the Palace of Westminster, Westminster Abbey, and St Margaret's Church; and the historic settlement of Greenwich (in which the Royal Observatory, Greenwich marks the Prime Meridian, 0° longitude, and GMT). Other famous landmarks include Buckingham Palace, the London Eye, Piccadilly Circus, St Paul's Cathedral, Tower Bridge, Trafalgar Square, and The Shard.
London is home to numerous museums, galleries, libraries, sporting events and other cultural institutions, including the British Museum, National Gallery, Tate Modern, British Library and 40 West End theatres. The London Underground is the oldest underground railway network in the world.
Londres és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa. Està situada al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mànega, que separa el Regne Unit de França. Al nord hi ha els comtats de Essex i Hertfordshire, a l'oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.
Londres està format per la City i 32 municipis. El cor de la ciutat, l'antiga City de Londres, encara manté els seus límits medievals, però des del segle XIX el terme Londres també es refereix al total de la metròpoli que s'ha desenvolupat al voltant. L'actual connurbació forma la regió de Londres i l'àrea administrativa del Gran Londres. Avui dia la City és una petita part de Londres, exactament de 2'6 km², però que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d'Anglaterra, mentre que els 32 municipis de Londres formen part del Comtat cerimonial d'Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 municipis tenen estatus especials, Westminster té estatus de ciutat, el municipi de Kingston upon Thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de municipi Reial.
La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues parts. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, d'estil neogòtic.
Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals, i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals. A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l'Abadia de Westminster i l'església de Santa Margarita; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins botànics Reials, Kew. La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s'ha vist incrementada a causa del creixement econòmic
Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i s'hi parlen més de 300 llengües. El 2011 la població oficial era de 8.174.100, dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea. i l'àrea metropolitana s'estima que té una població d'entre 12 i 14 milions. Londres ha estat la seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2012.
Els principals aeroports de Londres són els de Heathrow, Gatwick i Stansted. També hi ha altres aeroports menors, com el de la City, el de Luton i el de Southend.
Interior de la torre del campanar.. Monestir de Sant Pere de Rodes. El Port de la Selva.
L'origen de aquest monestir benedicití es troba embolicat per les llegendes, que unides als interrogants arqueològics i històrics, fa que el lloc tingui un cert aire de misteri. Aquestes llegendes parlen també del cos, o de les relíquies, de Sant Pere i d'altres sants, dipositades en aquest lloc des de l'antiguitat.
La veritat és que al costat del monestir es conserven unes estructures d'origen molt antic, possiblement romà, i que d'aquesta lloc procedeixen petits fragments marmoris decorats, d'aquella època, reutilitzats més endavant.
El Paseo de la Isla és un passeig de tall romàntic que disposa d'una gran varietat botànica, així com de monuments. Es troba en la marge dreta del riu Arlanzón al seu pas per Burgos. El seu nom prové d'una antiga illa formada en el riu i és considerat un veritable jardí botànic.
Posseeix una longitud aproximada de 800 metres, en 120 metres d'amplada, s'estén des del pont de Malatos fins al pont de Castella. La riquesa arqueològica i la varietat d'arbrat, unides al disseny tant de passejades com de jardins, fan d'aquest parc un agradable recés i lloc de descans. El 2011, es va realitzar una rehabilitació total, que va incloure la reparació de monuments, millora dels jardins i de les zones de passeig, així com nou mobiliari urbà.
Els arcs de Castilfalé procedeixen d'una granja propera a la ciutat i van ser donats pel comte de Castilfalé... Això és el que he trobat, però si era d'una granja, com era la granja?
Edifici romànic d'una nau, coberta a cel ras, amb absis semicircular sobrealçat. És una construcció rústega de pedres unides amb fang. La portada és adovellada i s'obre al mur N. El campanar, de planta quadrada, és d'època més tardana. Originàriament estava decorada, a l'interior, amb unes pintures murals les restes de les quals es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
London is the capital city of England and the United Kingdom. It is the most populous region, urban zone and metropolitan area in the United Kingdom. Standing on the River Thames, London has been a major settlement for two millennia, its history going back to its founding by the Romans, who named it Londinium. London's ancient core, the City of London, largely retains its 1.12-square-mile (2.9 km2) mediaeval boundaries and in 2011 had a resident population of 7,375, making it the smallest city in England. Since at least the 19th century, the term London has also referred to the metropolis developed around this core. The bulk of this conurbation forms the London region and the Greater London administrative area, governed by the Mayor of London and the London Assembly.
London is a leading global city, with strengths in the arts, commerce, education, entertainment, fashion, finance, healthcare, media, professional services, research and development, tourism and transport all contributing to its prominence. It is one of the world's leading financial centres and has the fifth-or sixth-largest metropolitan area GDP in the world depending on measurement. London is a world cultural capital. It is the world's most-visited city as measured by international arrivals and has the world's largest city airport system measured by passenger traffic. London's 43 universities form the largest concentration of higher education in Europe. In 2012, London became the first city to host the modern Summer Olympic Games three times.
London has a diverse range of peoples and cultures, and more than 300 languages are spoken within its boundaries. London had an official population of 8,308,369 in 2012, making it the most populous municipality in the European Union, and accounting for 12.5% of the UK population. The Greater London Urban Area is the second-largest in the EU with a population of 9,787,426 according to the 2011 census. The London metropolitan area is the largest in the EU with a total population of 13,614,409, while the Greater London Authority puts the population of London metropolitan region at 21 million. London had the largest population of any city in the world from around 1831 to 1925.
London contains four World Heritage Sites: the Tower of London; Kew Gardens; the site comprising the Palace of Westminster, Westminster Abbey, and St Margaret's Church; and the historic settlement of Greenwich (in which the Royal Observatory, Greenwich marks the Prime Meridian, 0° longitude, and GMT). Other famous landmarks include Buckingham Palace, the London Eye, Piccadilly Circus, St Paul's Cathedral, Tower Bridge, Trafalgar Square, and The Shard.
London is home to numerous museums, galleries, libraries, sporting events and other cultural institutions, including the British Museum, National Gallery, Tate Modern, British Library and 40 West End theatres. The London Underground is the oldest underground railway network in the world.
Londres és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa. Està situada al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mànega, que separa el Regne Unit de França. Al nord hi ha els comtats de Essex i Hertfordshire, a l'oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.
Londres està format per la City i 32 municipis. El cor de la ciutat, l'antiga City de Londres, encara manté els seus límits medievals, però des del segle XIX el terme Londres també es refereix al total de la metròpoli que s'ha desenvolupat al voltant. L'actual connurbació forma la regió de Londres i l'àrea administrativa del Gran Londres. Avui dia la City és una petita part de Londres, exactament de 2'6 km², però que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d'Anglaterra, mentre que els 32 municipis de Londres formen part del Comtat cerimonial d'Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 municipis tenen estatus especials, Westminster té estatus de ciutat, el municipi de Kingston upon Thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de municipi Reial.
La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues parts. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, d'estil neogòtic.
Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals, i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals. A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l'Abadia de Westminster i l'església de Santa Margarita; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins botànics Reials, Kew. La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s'ha vist incrementada a causa del creixement econòmic
Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i s'hi parlen més de 300 llengües. El 2011 la població oficial era de 8.174.100, dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea. i l'àrea metropolitana s'estima que té una població d'entre 12 i 14 milions. Londres ha estat la seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2012.
Els principals aeroports de Londres són els de Heathrow, Gatwick i Stansted. També hi ha altres aeroports menors, com el de la City, el de Luton i el de Southend.
El Pedraforca és una emblemàtica muntanya de Catalunya, situada entre els termes municipals de Saldes i Gósol, al Berguedà. Té una forma molt peculiar, formada per dues carenes paral·leles (els pollegons) unides per un coll (l'Enforcadura). El Pollegó superior té una altitud de 2.506,1 metres (amb un cim secundari, el Calderer de 2.475,4 metres) i el Pollegó inferior de 2444,8 m. L'Enforcadura se situa a 2.356,2 m i té una tartera a cada banda. La singularitat de la seva forma, junt amb el fet que el massís no forma part d'una serralada pròpiament dita han convertit la muntanya en una de les més famoses del territori català. És dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró i, a més, els voltants del Pedraforca han estat declarats paratge natural d'interès nacional.
Hi ha moltes llegendes al voltant de la muntanya del Pedraforca, i per això ha estat i és considerada una muntanya màgica. Una de les llegendes més difoses diu que la nit de Sant Silvestre (31 de desembre) les bruixes es reuneixen al Pedraforca[6] i salten i ballen per sobre de les argelagues. Una altra llegenda explica per què la muntanya té aquesta forma tan característica: una nit de Sant Silvestre les bruixes celebraven un aquelarre al cim d'una muntanya altíssima que era situada on actualment hi ha el Pedraforca. Les bruixes estaven dividides en dos bàndols i es barallaven entre elles, feien tant soroll que fins i tot tremolava la terra. Els habitants de Saldes es van espantar tant que van començar a encomanar-se a sant Miquel i a fer-li pregàries, tant, que els va escoltar, va baixar del cel i d'un cop d'espasa va trencar la muntanya en dues parts, bo i deixant un bàndol de bruixes al pollegó inferior i l'altre bàndol al pollegó superior. Alhora, amb aquell cop d'espasa va trencar en milions de trossos el cim de l'antiga muntanya: encara ara es poden veure les restes de pedres d'aquell cim a la tartera del Pedraforca.
El Pedraforca és, junt amb Montserrat i el Canigó, la muntanya emblemàtica de Catalunya. La seva silueta singular i l'activitat excursionista i alpinística que es desenvolupa en aquest cim l'han convertit en un símbol de Catalunya.
London is the capital city of England and the United Kingdom. It is the most populous region, urban zone and metropolitan area in the United Kingdom. Standing on the River Thames, London has been a major settlement for two millennia, its history going back to its founding by the Romans, who named it Londinium. London's ancient core, the City of London, largely retains its 1.12-square-mile (2.9 km2) mediaeval boundaries and in 2011 had a resident population of 7,375, making it the smallest city in England. Since at least the 19th century, the term London has also referred to the metropolis developed around this core. The bulk of this conurbation forms the London region and the Greater London administrative area, governed by the Mayor of London and the London Assembly.
London is a leading global city, with strengths in the arts, commerce, education, entertainment, fashion, finance, healthcare, media, professional services, research and development, tourism and transport all contributing to its prominence. It is one of the world's leading financial centres and has the fifth-or sixth-largest metropolitan area GDP in the world depending on measurement. London is a world cultural capital. It is the world's most-visited city as measured by international arrivals and has the world's largest city airport system measured by passenger traffic. London's 43 universities form the largest concentration of higher education in Europe. In 2012, London became the first city to host the modern Summer Olympic Games three times.
London has a diverse range of peoples and cultures, and more than 300 languages are spoken within its boundaries. London had an official population of 8,308,369 in 2012, making it the most populous municipality in the European Union, and accounting for 12.5% of the UK population. The Greater London Urban Area is the second-largest in the EU with a population of 9,787,426 according to the 2011 census. The London metropolitan area is the largest in the EU with a total population of 13,614,409, while the Greater London Authority puts the population of London metropolitan region at 21 million. London had the largest population of any city in the world from around 1831 to 1925.
London contains four World Heritage Sites: the Tower of London; Kew Gardens; the site comprising the Palace of Westminster, Westminster Abbey, and St Margaret's Church; and the historic settlement of Greenwich (in which the Royal Observatory, Greenwich marks the Prime Meridian, 0° longitude, and GMT). Other famous landmarks include Buckingham Palace, the London Eye, Piccadilly Circus, St Paul's Cathedral, Tower Bridge, Trafalgar Square, and The Shard.
London is home to numerous museums, galleries, libraries, sporting events and other cultural institutions, including the British Museum, National Gallery, Tate Modern, British Library and 40 West End theatres. The London Underground is the oldest underground railway network in the world.
Londres és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa. Està situada al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mànega, que separa el Regne Unit de França. Al nord hi ha els comtats de Essex i Hertfordshire, a l'oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.
Londres està format per la City i 32 municipis. El cor de la ciutat, l'antiga City de Londres, encara manté els seus límits medievals, però des del segle XIX el terme Londres també es refereix al total de la metròpoli que s'ha desenvolupat al voltant. L'actual connurbació forma la regió de Londres i l'àrea administrativa del Gran Londres. Avui dia la City és una petita part de Londres, exactament de 2'6 km², però que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d'Anglaterra, mentre que els 32 municipis de Londres formen part del Comtat cerimonial d'Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 municipis tenen estatus especials, Westminster té estatus de ciutat, el municipi de Kingston upon Thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de municipi Reial.
La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues parts. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, d'estil neogòtic.
Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals, i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals. A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l'Abadia de Westminster i l'església de Santa Margarita; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins botànics Reials, Kew. La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s'ha vist incrementada a causa del creixement econòmic
Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i s'hi parlen més de 300 llengües. El 2011 la població oficial era de 8.174.100, dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea. i l'àrea metropolitana s'estima que té una població d'entre 12 i 14 milions. Londres ha estat la seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2012.
Els principals aeroports de Londres són els de Heathrow, Gatwick i Stansted. També hi ha altres aeroports menors, com el de la City, el de Luton i el de Southend.
London is the capital city of England and the United Kingdom. It is the most populous region, urban zone and metropolitan area in the United Kingdom. Standing on the River Thames, London has been a major settlement for two millennia, its history going back to its founding by the Romans, who named it Londinium. London's ancient core, the City of London, largely retains its 1.12-square-mile (2.9 km2) mediaeval boundaries and in 2011 had a resident population of 7,375, making it the smallest city in England. Since at least the 19th century, the term London has also referred to the metropolis developed around this core. The bulk of this conurbation forms the London region and the Greater London administrative area, governed by the Mayor of London and the London Assembly.
London is a leading global city, with strengths in the arts, commerce, education, entertainment, fashion, finance, healthcare, media, professional services, research and development, tourism and transport all contributing to its prominence. It is one of the world's leading financial centres and has the fifth-or sixth-largest metropolitan area GDP in the world depending on measurement. London is a world cultural capital. It is the world's most-visited city as measured by international arrivals and has the world's largest city airport system measured by passenger traffic. London's 43 universities form the largest concentration of higher education in Europe. In 2012, London became the first city to host the modern Summer Olympic Games three times.
London has a diverse range of peoples and cultures, and more than 300 languages are spoken within its boundaries. London had an official population of 8,308,369 in 2012, making it the most populous municipality in the European Union, and accounting for 12.5% of the UK population. The Greater London Urban Area is the second-largest in the EU with a population of 9,787,426 according to the 2011 census. The London metropolitan area is the largest in the EU with a total population of 13,614,409, while the Greater London Authority puts the population of London metropolitan region at 21 million. London had the largest population of any city in the world from around 1831 to 1925.
London contains four World Heritage Sites: the Tower of London; Kew Gardens; the site comprising the Palace of Westminster, Westminster Abbey, and St Margaret's Church; and the historic settlement of Greenwich (in which the Royal Observatory, Greenwich marks the Prime Meridian, 0° longitude, and GMT). Other famous landmarks include Buckingham Palace, the London Eye, Piccadilly Circus, St Paul's Cathedral, Tower Bridge, Trafalgar Square, and The Shard.
London is home to numerous museums, galleries, libraries, sporting events and other cultural institutions, including the British Museum, National Gallery, Tate Modern, British Library and 40 West End theatres. The London Underground is the oldest underground railway network in the world.
Londres és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa. Està situada al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mànega, que separa el Regne Unit de França. Al nord hi ha els comtats de Essex i Hertfordshire, a l'oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.
Londres està format per la City i 32 municipis. El cor de la ciutat, l'antiga City de Londres, encara manté els seus límits medievals, però des del segle XIX el terme Londres també es refereix al total de la metròpoli que s'ha desenvolupat al voltant. L'actual connurbació forma la regió de Londres i l'àrea administrativa del Gran Londres. Avui dia la City és una petita part de Londres, exactament de 2'6 km², però que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d'Anglaterra, mentre que els 32 municipis de Londres formen part del Comtat cerimonial d'Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 municipis tenen estatus especials, Westminster té estatus de ciutat, el municipi de Kingston upon Thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de municipi Reial.
La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues parts. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, d'estil neogòtic.
Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals, i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals. A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l'Abadia de Westminster i l'església de Santa Margarita; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins botànics Reials, Kew. La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s'ha vist incrementada a causa del creixement econòmic
Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i s'hi parlen més de 300 llengües. El 2011 la població oficial era de 8.174.100, dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea. i l'àrea metropolitana s'estima que té una població d'entre 12 i 14 milions. Londres ha estat la seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2012.
Els principals aeroports de Londres són els de Heathrow, Gatwick i Stansted. També hi ha altres aeroports menors, com el de la City, el de Luton i el de Southend.
London is the capital city of England and the United Kingdom. It is the most populous region, urban zone and metropolitan area in the United Kingdom. Standing on the River Thames, London has been a major settlement for two millennia, its history going back to its founding by the Romans, who named it Londinium. London's ancient core, the City of London, largely retains its 1.12-square-mile (2.9 km2) mediaeval boundaries and in 2011 had a resident population of 7,375, making it the smallest city in England. Since at least the 19th century, the term London has also referred to the metropolis developed around this core. The bulk of this conurbation forms the London region and the Greater London administrative area, governed by the Mayor of London and the London Assembly.
London is a leading global city, with strengths in the arts, commerce, education, entertainment, fashion, finance, healthcare, media, professional services, research and development, tourism and transport all contributing to its prominence. It is one of the world's leading financial centres and has the fifth-or sixth-largest metropolitan area GDP in the world depending on measurement. London is a world cultural capital. It is the world's most-visited city as measured by international arrivals and has the world's largest city airport system measured by passenger traffic. London's 43 universities form the largest concentration of higher education in Europe. In 2012, London became the first city to host the modern Summer Olympic Games three times.
London has a diverse range of peoples and cultures, and more than 300 languages are spoken within its boundaries. London had an official population of 8,308,369 in 2012, making it the most populous municipality in the European Union, and accounting for 12.5% of the UK population. The Greater London Urban Area is the second-largest in the EU with a population of 9,787,426 according to the 2011 census. The London metropolitan area is the largest in the EU with a total population of 13,614,409, while the Greater London Authority puts the population of London metropolitan region at 21 million. London had the largest population of any city in the world from around 1831 to 1925.
London contains four World Heritage Sites: the Tower of London; Kew Gardens; the site comprising the Palace of Westminster, Westminster Abbey, and St Margaret's Church; and the historic settlement of Greenwich (in which the Royal Observatory, Greenwich marks the Prime Meridian, 0° longitude, and GMT). Other famous landmarks include Buckingham Palace, the London Eye, Piccadilly Circus, St Paul's Cathedral, Tower Bridge, Trafalgar Square, and The Shard.
London is home to numerous museums, galleries, libraries, sporting events and other cultural institutions, including the British Museum, National Gallery, Tate Modern, British Library and 40 West End theatres. The London Underground is the oldest underground railway network in the world.
Londres és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa. Està situada al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mànega, que separa el Regne Unit de França. Al nord hi ha els comtats de Essex i Hertfordshire, a l'oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.
Londres està format per la City i 32 municipis. El cor de la ciutat, l'antiga City de Londres, encara manté els seus límits medievals, però des del segle XIX el terme Londres també es refereix al total de la metròpoli que s'ha desenvolupat al voltant. L'actual connurbació forma la regió de Londres i l'àrea administrativa del Gran Londres. Avui dia la City és una petita part de Londres, exactament de 2'6 km², però que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d'Anglaterra, mentre que els 32 municipis de Londres formen part del Comtat cerimonial d'Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 municipis tenen estatus especials, Westminster té estatus de ciutat, el municipi de Kingston upon Thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de municipi Reial.
La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues parts. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, d'estil neogòtic.
Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals, i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals. A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l'Abadia de Westminster i l'església de Santa Margarita; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins botànics Reials, Kew. La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s'ha vist incrementada a causa del creixement econòmic
Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i s'hi parlen més de 300 llengües. El 2011 la població oficial era de 8.174.100, dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea. i l'àrea metropolitana s'estima que té una població d'entre 12 i 14 milions. Londres ha estat la seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2012.
Els principals aeroports de Londres són els de Heathrow, Gatwick i Stansted. També hi ha altres aeroports menors, com el de la City, el de Luton i el de Southend.
El 28 de juliol de 2015 passarà a la història de Terrassa i de FGC com la data en què es va inaugurar el perllongament de la línia, després de 12 llargs anys d'obres, amb 3 noves estacions: Vallparadís Universitat, Terrassa Estació del Nord i Terrassa Nacions Unides. La jornada es va celebrar com cal, a més de l'acte institucional amb la presència del president de la Generalitat Artur Mas, es va fer una jornada de portes obertes a les estacions, amb circulacions de trens, que molts ciutadans van voler conèixer. A més, també es van fer actes de cultura popular i va circular el ferrocarril de Vallparadís.
El 28 de julio de 2015 pasará a la historia de Terrassa y de FGC como la fecha en que se inauguró la prolongación de la línea, tras 12 largos años de obras, con 3 nuevas estaciones: Vallparadís Universitat, Terrassa Estació del Nord y Terrassa Nacions Unides. La jornada se celebró como requería, además del acto institucional con la presencia del president de la Generalitat Artur Mas, se hizo una jornada de puertas abiertas en las estaciones, con circulaciones de trenes, que muchos ciudadanos quisieron conocer. Además, también se hicieron actos de cultura popular y circuló el ferrocarril de Vallparadís.
Opening of the FGC line extension in Terrassa town, Barcelona
London is the capital city of England and the United Kingdom. It is the most populous region, urban zone and metropolitan area in the United Kingdom. Standing on the River Thames, London has been a major settlement for two millennia, its history going back to its founding by the Romans, who named it Londinium. London's ancient core, the City of London, largely retains its 1.12-square-mile (2.9 km2) mediaeval boundaries and in 2011 had a resident population of 7,375, making it the smallest city in England. Since at least the 19th century, the term London has also referred to the metropolis developed around this core. The bulk of this conurbation forms the London region and the Greater London administrative area, governed by the Mayor of London and the London Assembly.
London is a leading global city, with strengths in the arts, commerce, education, entertainment, fashion, finance, healthcare, media, professional services, research and development, tourism and transport all contributing to its prominence. It is one of the world's leading financial centres and has the fifth-or sixth-largest metropolitan area GDP in the world depending on measurement. London is a world cultural capital. It is the world's most-visited city as measured by international arrivals and has the world's largest city airport system measured by passenger traffic. London's 43 universities form the largest concentration of higher education in Europe. In 2012, London became the first city to host the modern Summer Olympic Games three times.
London has a diverse range of peoples and cultures, and more than 300 languages are spoken within its boundaries. London had an official population of 8,308,369 in 2012, making it the most populous municipality in the European Union, and accounting for 12.5% of the UK population. The Greater London Urban Area is the second-largest in the EU with a population of 9,787,426 according to the 2011 census. The London metropolitan area is the largest in the EU with a total population of 13,614,409, while the Greater London Authority puts the population of London metropolitan region at 21 million. London had the largest population of any city in the world from around 1831 to 1925.
London contains four World Heritage Sites: the Tower of London; Kew Gardens; the site comprising the Palace of Westminster, Westminster Abbey, and St Margaret's Church; and the historic settlement of Greenwich (in which the Royal Observatory, Greenwich marks the Prime Meridian, 0° longitude, and GMT). Other famous landmarks include Buckingham Palace, the London Eye, Piccadilly Circus, St Paul's Cathedral, Tower Bridge, Trafalgar Square, and The Shard.
London is home to numerous museums, galleries, libraries, sporting events and other cultural institutions, including the British Museum, National Gallery, Tate Modern, British Library and 40 West End theatres. The London Underground is the oldest underground railway network in the world.
Londres és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa. Està situada al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mànega, que separa el Regne Unit de França. Al nord hi ha els comtats de Essex i Hertfordshire, a l'oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.
Londres està format per la City i 32 municipis. El cor de la ciutat, l'antiga City de Londres, encara manté els seus límits medievals, però des del segle XIX el terme Londres també es refereix al total de la metròpoli que s'ha desenvolupat al voltant. L'actual connurbació forma la regió de Londres i l'àrea administrativa del Gran Londres. Avui dia la City és una petita part de Londres, exactament de 2'6 km², però que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d'Anglaterra, mentre que els 32 municipis de Londres formen part del Comtat cerimonial d'Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 municipis tenen estatus especials, Westminster té estatus de ciutat, el municipi de Kingston upon Thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de municipi Reial.
La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues parts. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, d'estil neogòtic.
Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals, i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals. A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l'Abadia de Westminster i l'església de Santa Margarita; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins botànics Reials, Kew. La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s'ha vist incrementada a causa del creixement econòmic
Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i s'hi parlen més de 300 llengües. El 2011 la població oficial era de 8.174.100, dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea. i l'àrea metropolitana s'estima que té una població d'entre 12 i 14 milions. Londres ha estat la seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2012.
Els principals aeroports de Londres són els de Heathrow, Gatwick i Stansted. També hi ha altres aeroports menors, com el de la City, el de Luton i el de Southend.
Les dues torres del port, és la imatge icònica de La Rochelle. Sembla que antigament estaven unides per un gran arc que tancava el port protegit.
fr.wikipedia.org/wiki/Vieux-Port_de_La_Rochelle
fr.wikipedia.org/wiki/Fichier:Les_tours_de_La_Rochelle_vu...
================================================
The two towers of La Rochelle are the most known image of this ancient french port. In the middle ages they were united by a huge arch, protecting the entrance to the inner harbour.
en.wikipedia.org/wiki/La_Rochelle
fr.wikipedia.org/wiki/Vieux-Port_de_La_Rochelle
fr.wikipedia.org/wiki/Fichier:Les_tours_de_La_Rochelle_vu...
Passatge de Valira & Avinguda Nacions Unides, Escaldes, E-E, the center, Andorra, Pyrenees
City motive of Escaldes in medium format archive quality: Recommended for LFP (large format printing) and ultra high resolution digital master applications.
More Escaldes & Escaldes-Engordany parroquia images: Follow the group links at right side.
.......
About this image:
* Medium format 4x3 high quality image
* Usage: Large format prints optional
* Motive is suitable as symbol pic
* "Andorra authentic" edition (10 years decade 2008-2018)
* "Andorra camis & rutes" active collection
We offer 100.000+ photos of Andorra and North of Spain. HighRes & HighColor GeoCoded stock-photo images including metadata in 4-5 languages. Prepared for an easy systematic organising of large image portfolios with advanced online / print-publishing as "Culture-GIS" (Geographic Info System). The big stockphoto collection from the Pyrenees.
More information about usage, tips, how-to, conditions: www.flickr.com/people/lutzmeyer/. Get quality, data consistency, stable organisation and PR environments: Professional stockphotos for exciting stories - docu, tales, mystic.
Ask for licence! lutz(at)lutz-meyer.com
(c) Lutz Meyer, all rights reserved. Do not use this photo without license.
La Col·legiata dels Sants Quirico i Giulitta és la principal edificació religiosa de la localitat toscana de San Quirico d'Orcia.
L'edifici actual es va construir a finals del segle XII o al començament del XIII; la part més antiga sembla ser la corresponent a la façana i, en particular, al portal principal. La capçalera va ser alterada completament per l'abstracció de l'absis original en 1653 per construir el cor.
L'església té una planta en forma de creu llatina amb una sola nau i capelles d'absidal. Dels tres portals, el més significatiu és el portal principal d'estil llombard, que consisteix en un arcada lleugerament puntejada, decorada i sostinguda per dos parells de columnes per banda, de gres, unides al centre i descansant en estilitzats lleons. A la part superior de les columnes hi trobem l'arc. Cinc arquivoltes completen el portal, amb capitells decorats amb animals i fulles d'acant. Hi ha dos cocodrils enfrontats a l'arquitrau del portal. Enmig del timpà, una figura està tallada en alt relleu, que es pot identificar amb la representació de Sant Quirze. La decoració del portal es desenvolupa d'acord amb una iconografia cristiana simbòlica que deriva de l'art llombard.
A la segona meitat del segle XIII es van dur a terme obres d'ampliació que incloïen l'entrada del creuer i dels dos portals laterals de la Via Francigena. El primer dels portals laterals construïts en 1288 va ser atribuït a Giovanni Pisano, que en aquells anys (1287-1288) es dedicava a Siena en la construcció del Duomo. A la cúspide del portal s'escriu en tipografia gòtica Iohes, interpretat com el nom de Pisano o també com a record del nom antic de la pàtria dedicada a San Quirico i San Giovanni Battista. A 1298 s'obre el portal situat la paret del transsepte, obra de Lotto (de la inscripció del seu arquitrau), que probablement va edificar el mateix transsepte. El portal ofereix una combinació d'elements gòtics i romànics. El 1644 es va ascendir a l'església a col·legiata. En el període comprès entre el 1724 i 1763, a disposició del cardenal Anton Felice Zondadari, es va enderrocar l'antic campanar per donar lloc a un nou i l'interior de l'església va ser remodelat en estil barroc.
Pàgina a la UNESCO World Heritage List.
Aquesta foto ha jugat a A place from Flickr.
London is the capital city of England and the United Kingdom. It is the most populous region, urban zone and metropolitan area in the United Kingdom. Standing on the River Thames, London has been a major settlement for two millennia, its history going back to its founding by the Romans, who named it Londinium. London's ancient core, the City of London, largely retains its 1.12-square-mile (2.9 km2) mediaeval boundaries and in 2011 had a resident population of 7,375, making it the smallest city in England. Since at least the 19th century, the term London has also referred to the metropolis developed around this core. The bulk of this conurbation forms the London region and the Greater London administrative area, governed by the Mayor of London and the London Assembly.
London is a leading global city, with strengths in the arts, commerce, education, entertainment, fashion, finance, healthcare, media, professional services, research and development, tourism and transport all contributing to its prominence. It is one of the world's leading financial centres and has the fifth-or sixth-largest metropolitan area GDP in the world depending on measurement. London is a world cultural capital. It is the world's most-visited city as measured by international arrivals and has the world's largest city airport system measured by passenger traffic. London's 43 universities form the largest concentration of higher education in Europe. In 2012, London became the first city to host the modern Summer Olympic Games three times.
London has a diverse range of peoples and cultures, and more than 300 languages are spoken within its boundaries. London had an official population of 8,308,369 in 2012, making it the most populous municipality in the European Union, and accounting for 12.5% of the UK population. The Greater London Urban Area is the second-largest in the EU with a population of 9,787,426 according to the 2011 census. The London metropolitan area is the largest in the EU with a total population of 13,614,409, while the Greater London Authority puts the population of London metropolitan region at 21 million. London had the largest population of any city in the world from around 1831 to 1925.
London contains four World Heritage Sites: the Tower of London; Kew Gardens; the site comprising the Palace of Westminster, Westminster Abbey, and St Margaret's Church; and the historic settlement of Greenwich (in which the Royal Observatory, Greenwich marks the Prime Meridian, 0° longitude, and GMT). Other famous landmarks include Buckingham Palace, the London Eye, Piccadilly Circus, St Paul's Cathedral, Tower Bridge, Trafalgar Square, and The Shard.
London is home to numerous museums, galleries, libraries, sporting events and other cultural institutions, including the British Museum, National Gallery, Tate Modern, British Library and 40 West End theatres. The London Underground is the oldest underground railway network in the world.
Londres és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa. Està situada al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mànega, que separa el Regne Unit de França. Al nord hi ha els comtats de Essex i Hertfordshire, a l'oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.
Londres està format per la City i 32 municipis. El cor de la ciutat, l'antiga City de Londres, encara manté els seus límits medievals, però des del segle XIX el terme Londres també es refereix al total de la metròpoli que s'ha desenvolupat al voltant. L'actual connurbació forma la regió de Londres i l'àrea administrativa del Gran Londres. Avui dia la City és una petita part de Londres, exactament de 2'6 km², però que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d'Anglaterra, mentre que els 32 municipis de Londres formen part del Comtat cerimonial d'Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 municipis tenen estatus especials, Westminster té estatus de ciutat, el municipi de Kingston upon Thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de municipi Reial.
La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues parts. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, d'estil neogòtic.
Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals, i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals. A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l'Abadia de Westminster i l'església de Santa Margarita; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins botànics Reials, Kew. La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s'ha vist incrementada a causa del creixement econòmic
Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i s'hi parlen més de 300 llengües. El 2011 la població oficial era de 8.174.100, dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea. i l'àrea metropolitana s'estima que té una població d'entre 12 i 14 milions. Londres ha estat la seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2012.
Els principals aeroports de Londres són els de Heathrow, Gatwick i Stansted. També hi ha altres aeroports menors, com el de la City, el de Luton i el de Southend.
A 317 metros de altitud, sobre el camino del Ordal, se encuentran los restos del castillo de Cervelló y su capilla. El castillo consta de dos recintos, uno superior y otro inferior. En el recinto inferior estaba el barrio del castillo cerrado por una muralla; aquí se conservan restos de edificaciones de difícil identificación, algunos depósitos, una sala que conserva parte de una bóveda apuntada y una cisterna redonda cavada en la roca: es donde debía estar el poblado. En el recinto soberano hay una puerta o poterna muy derruida, defendida por un muro con contrafuertes, y las paredes de la torre o baluarte de poniente; se conservan, muy derruidas, las paredes de tramontana, mediodía y poniente, y, a levante, se levanta una torre maciza de planta ligeramente trapezial y algo ataludada. Las dos torres estaban unidas por cierres de muralla.
Entre los años 2010-2011, el conjunto monumental del castillo fue restaurado y consolidado para hacerlo visitable. Durante esta restauración se llevaron a cabo diversas intervenciones arqueológicas que permitieron dejar a la vista buena parte de las estructuras que configuraban el castillo y delimitar diferentes fases constructivas del mismo, incluyendo una ocupación del lugar en la edad del bronce.
Capilla:
Desde mediados del siglo X ya se menciona la parroquia de San Esteban, que estaba en el mismo edificio que la celda de la Santa Cruz dependiente de Sant Cugat, debajo mismo del castillo, en el lugar de la iglesia llamada hoy Santa María de Cervelló. Hay una consagración de 1231 que se refiere al altar mayor de San Esteban que, a pesar de que por la fecha correspondería mejor a la capilla del castillo de Cervelló y no a la parroquia, siempre se la ha atribuido a esta última.
invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index= 0&cons...
Descripción
El castillo de Cervelló está documentado en el año 904, cuando el conde Guifré Borrell, que residía ahí, hizo unas donaciones al monasterio de Sant Cugat. En 992, el castillo fue vendido por los hijos del conde Borrell, Ramon Borrell de Barcelona y Ermengol de Urgell, Ènec Bonfill, que se convirtió en señor de Cervelló, la Palma, Torrelles de Llobregat, Vallirana y Olesa de Bonesvalls. En 1297 Guerau de Cervelló vendió al rey Jaime II la baronía. En 1309, el castillo vino a la condesa Sibila de Pallars, y en 1320 a Arnau Roger II de Pallars. Posteriormente volvió a la corona, que en 1390 lo vendió a la ciudad de Barcelona. Pasó después a los Bellera, Luna, Ansa y otros nobles linajes. Alrededor de 1715, el castillo ya estaba abandonado.
Capilla:
A poniente del recinto inferior se encuentra la capilla, un pequeño edificio rectangular, con el ábside marcado sólo en el interior por un par de arcosóleos. La bóveda, pese a estar derruida, parece que fue apuntada, y en el arranque de ésta hay una línea de impostas en caveto. La entrada era a poniente pero hoy en día hay un gran agujero, al igual que en la pared del ábside. El aparejo es de sillares grandes, muy bien cortados, propio del románico.
Con la voluntad por parte del Ayuntamiento de Cervelló de rehabilitar el castillo y hacerlo visitable, se encargó el proyecto arquitectónico a una empresa obteniendo parte de la financiación de la obra del Ministerio de Fomento.
En 2010 se realizó una intervención arqueológica en el recinto superior del castillo, que permitió localizar un gran nivel de derribo. En el ámbito D se documentó una escala de tipo gótico. Estos dos hallazgos son evidencias de la existencia de un piso superior. Finalmente en el ámbito B se halló un capitel y una ménsula.
En 2010 en el marco de un proyecto de restauración de la zona se llevó a cabo una excavación arqueológica. El conjunto monumental está formado por el castillo, la iglesia, la necrópolis y estructuras de habitación.
La excavación del recinto superior del castillo proporcionó una secuencia estratifgráfica que ha alcanzado una potencia de cerca de 3m de profundidad en la torre, mientras que en el sector de poniente, la potencia era de entre 1 y 1'5m. Los estratos superiores corresponden a potentes escombros que proporcionan información sobre un posible piso superior.
El derribo ha proporcionado material datable del primer cuarto del siglo XVIII por lo que es necesario asociarlo a la Guerra de Sucesión, que habría implicado su destrucción definitiva.
Los niveles de amortización y/o abandono aportaron materiales asociados a la primera mitad del s. XVII, cerámica azul catalana y cerámica decorada con reflejos metálicos con pincel-peine.
El nivel de uso o pavimentos estaba formado por un nivel de ladrillos, y/o losas de piedra, lo que lleva a los investigadores a pensar en un enlosado de piedra en época gótica. Por debajode él se halló un pavimento de cal en algunos ámbitos. El castillo sufrió modificaciones y reformas que, seguramente, borraron toda huella estratigráfica anterior al siglo XIV, pero el estudio de los paramentos quizás ayude a dar luz a estas reformas y/o sus cronologías.
Entre 2010 y 2011 se realizaron la segunda y tercera campaña de excavación en el castillo que se centraron en la actuación en el recinto inferior del castillo y las terrazas adyacentes. Como resultado se documentó una primera ocupación del lugar en el bronce inicial. También se documentaron diversas estructuras del período altomedieval, así como un primer momento de abandono en torno al siglo XV. Sin embargo, el castillo se volvió a ocupar, documentando reformas posteriores situadas ya a partir del siglo XVI. La destrucción del castillo durante la guerra de sucesión ha quedado confirmada por los niveles de derribo y del material arqueológico asociado al mismo. Durante esta intervención se ha efectuado además una nueva planimetría del castillo.
En 2015 se realizó el control arqueológico del movimiento de tierras durante las obras para la instalación de la iluminación del castillo, el cual no proporcionó restos arqueológicos.
Traducido de
invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=0&consulta=&a. ..
A 317 metres d'altitud, sobre el camí de l'Ordal, es troben les restes del castell de Cervelló i la seva capella. El castell consta de dos recintes, un de superior i un altre inferior. Al recinte jussà hi havia el barri del castell tancat per una muralla; aquí es conserven restes d'edificacions de difícil identificació, alguns dipòsits, una sala que conserva part d'una volta apuntada i una cisterna rodona buidada a la roca: és on devia estar el poblat. Al recinte sobirà hi ha una porta o poterna molt enderrocada, defensada per un mur amb contraforts, i les parets de la torre o baluard de ponent; es conserven, molt enderrocades, les parets de tramuntana, migdia i ponent, i, a llevant, s'aixeca una torre massissa de planta lleugerament trapezial i una mica atalussada. Les dues torres eren unides per panys de muralla.
Entre els anys 2010-2011 el conjunt monumental del castell fou restaurat i consolidat per tal de fer-lo visitable. Durant aquesta restauració es van portar a terme diverses intervencions arqueològiques que van permetre deixar a la vista bona part de les estructures que configuraven el castell i delimitar diferents fases constructives d'aquest, incloent-hi una ocupació de l'indret en l'edat del bronze.
Capella:
Des de la meitat de segle X ja s'esmenta la parròquia de Sant Esteve, que era al mateix edifici que la cel·la de Santa Creu depenent de Sant Cugat, sota mateix del castell, a l'indret de l'església anomenada avui Santa Maria de Cervelló. Hi ha una consagració del 1231 que es refereix a l'altar major de Sant Esteve que, malgrat que per la data correspondria millor a la capella del castell de Cervelló i no a la parròquia, hom sempre l'ha atribuïda a aquesta darrera.
invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&cons...
Descripció
El castell de Cervelló és documentat l'any 904, quan el comte Guifré Borrell, que hi residia, feu unes donacions al monestir de Sant Cugat. El 992, el castell fou venut pels fills del comte Borrell, Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol d'Urgell, a Ènnec Bonfill, que esdevingué senyor de Cervelló, la Palma, Torrelles de Llobregat, Vallirana i Olesa de Bonesvalls. El 1297 Guerau de Cervelló vengué al rei Jaume II la baronia. El 1309, el castell pervingué a la comtessa Sibil·la de Pallars, i el 1320 a Arnau Roger II de Pallars. Posteriorment retornà a la corona, que el 1390 el vengué a la ciutat de Barcelona. Passà després als Bellera, als Luna, als Ansa i a d'altres nobles llinatges. Al voltant de 1715, el castell ja era abandonat. Capella: Des de la meitat de segle X ja s'esmenta la parròquia de Sant Esteve, que era al mateix edifici que la cel·la de Santa Creu depenent de Sant Cugat, sota mateix del castell, a l'indret de l'església anomenada avui Santa Maria de Cervelló. Hi ha una consagració del 1231 que es refereix a l'altar major de Sant Esteve que, malgrat que per la data correspondria millor a la capella del castell de Cervelló i no a la parròquia, hom sempre l'ha atribuïda a aquesta darrera.
Capella:
A ponent del recinte jussà es troba la capella, un petit edifici rectangular, amb l'absis marcat només a l'interior per un parell d'arcosolis. La volta, tot i estar enderrocada, sembla que va ser apuntada, i a l'arrencament d'aquesta hi ha un a línia d'impostes en cavet. L'entrada era a ponent però avui dia hi ha un gran forat, a l'igual que a la paret de l'absis.L'aparell és de carreus grans, molt ben tallats, propi del romànic.
Amb la voluntat per part de l'Ajuntament de Cervelló de rehabilitar el castell i fer-lo visitable, es va encarregar el projecte arquitectònic a una empresa i es va obtenir part del finançament de l'obra del Ministeri de Foment.
L'any 2010 es va realitzar una intervenció arqueològica al recinte superior del castell, que va permetre localitzar un gran nivell d'enderroc. A l'àmbit D es va documentar una escala de tipus gòtic. Aquestes dues troballes són evidències de l'existència d'un pis superior. Finalment a l'àmbit B es va trobar un capitell i una mènsula.
L'any 2010 en el marc d'un projecte de restauració de la zona es va portar a terme una excavació arqueològica. El conjunt monumental està format pel castell, l'esglèsia, la necròpolis, i estructures d'habitació.
L'excavació del recinte superior del castell va proporcionar una seqüència estratifgràfica que, a la torre, ha assolit una potència de prop de 3m de profunditat mentre que al sector de ponent, la potència era d'entre 1 i 1'5m. Els estrats superiors corresponen a potents enderrocs que proporcionen informació sobre un possible pis superior.
L'enderroc ha proporcionat material datable del primer quart del segle XVIII per la qual cosa cal associar-lo a la Guerra de Successió, que n'hauria implicat la seva destrucció definitiva.
Els nivells d'amortització i/o abandonament van aportar materials associats a la primera meitat del s. XVII, ceràmica blava catalana i ceràmica decorada amb reflexos metàl·lics amb pinzell-pinta.
El nivell d'ús o paviments estava format per un nivell de rajols, i/o lloses de pedra. Fet que porta als investigadors a pensar en un enllosat de pedra en època gòtica. Per sota en alguns àmbits es va trobar un paviment de calç. El castell va sofrir modificacions i refiormes que, segurament, van esvorrar tota petjada estratigràfica anterior al segle XIV, però l'estudi dels paraments potser ajuda a donar llum a aquestes reformes i/o les seves cronologies.
Entre 2010 i 2011 es va realitzar la segona i tercera campanya d'excavació al castell que es centraren en l'actuació al recinte inferior del castell i les terrasses adjacents. Com a resultat es va documentar una primera ocupació de l'indret en el bronze inicial. També es documentaren diverses estructures del període altmedieval, així com un primer moment d'abandonament entorn del segle XV. Amb tot, el castell es tornà a ocupar, documentant reformes posteriors situades ja a partir del segle XVI. La destrucció del castell durant la guerra de successió ha quedat confirmat pels nivells d'enderroc i del material arqueològic associat a aquest. Durant aquesta intervenció s'ha efectuat a més una nova planimetria del castell.
L'any 2015 es va realitzar el control arqueològic del moviment de terres durant les obres per a la instal·lació de l'il·luminació del castell, el qual no va proporcionar restes arqueològiques.
Els sahrauís, els maputxes i els kurds són pobles oblidats i sense estat, una nosa en el món globalitzat.
El Sàhara Occidental porta quatre dècades lluitant per la seva independència, després que l'Estat espanyol es retirés d'aquelles terres que havia colonitzat i les deixés en mans marroquines.
Des de llavors, 200.000 sahrauís viuen exiliats al desert d'Algèria en unes condicions extremadament precàries.
L'organització d'un referèndum d'autodeterminació, llargament promès per Nacions Unides, es troba en punt mort i cada cop sembla més lluny la possibilitat de trobar una situació negociada al conflicte.
A més, l'ajuda internacional als refugiats es va reduint any rere any.
Campaments Refugiats Sahrauís - "27 de Febrero" - Oblidats del món.
---------------------------------------------
Forgotten in the world.
The Saharawi Mapuches and Kurds are stateless and forgotten people, a nuisance in the globalized world.
Western Sahara has four decades fighting for its independence, after Spain withdrew from those lands were colonized and left to Morocco.
Since then, 200,000 Sahrawis live in exile in the desert of Algeria in extremely precarious conditions.
The organization of a referendum of self-determination, long promised by the United Nations is in deadlock and increasingly looks beyond the possibility of finding a negotiated solution to the conflict situation.
In addition, international assistance to refugees is shrinking year by year.
Saharawi refugee camps - "27 de Febrero" - Forgotten World.
London is the capital city of England and the United Kingdom. It is the most populous region, urban zone and metropolitan area in the United Kingdom. Standing on the River Thames, London has been a major settlement for two millennia, its history going back to its founding by the Romans, who named it Londinium. London's ancient core, the City of London, largely retains its 1.12-square-mile (2.9 km2) mediaeval boundaries and in 2011 had a resident population of 7,375, making it the smallest city in England. Since at least the 19th century, the term London has also referred to the metropolis developed around this core. The bulk of this conurbation forms the London region and the Greater London administrative area, governed by the Mayor of London and the London Assembly.
London is a leading global city, with strengths in the arts, commerce, education, entertainment, fashion, finance, healthcare, media, professional services, research and development, tourism and transport all contributing to its prominence. It is one of the world's leading financial centres and has the fifth-or sixth-largest metropolitan area GDP in the world depending on measurement. London is a world cultural capital. It is the world's most-visited city as measured by international arrivals and has the world's largest city airport system measured by passenger traffic. London's 43 universities form the largest concentration of higher education in Europe. In 2012, London became the first city to host the modern Summer Olympic Games three times.
London has a diverse range of peoples and cultures, and more than 300 languages are spoken within its boundaries. London had an official population of 8,308,369 in 2012, making it the most populous municipality in the European Union, and accounting for 12.5% of the UK population. The Greater London Urban Area is the second-largest in the EU with a population of 9,787,426 according to the 2011 census. The London metropolitan area is the largest in the EU with a total population of 13,614,409, while the Greater London Authority puts the population of London metropolitan region at 21 million. London had the largest population of any city in the world from around 1831 to 1925.
London contains four World Heritage Sites: the Tower of London; Kew Gardens; the site comprising the Palace of Westminster, Westminster Abbey, and St Margaret's Church; and the historic settlement of Greenwich (in which the Royal Observatory, Greenwich marks the Prime Meridian, 0° longitude, and GMT). Other famous landmarks include Buckingham Palace, the London Eye, Piccadilly Circus, St Paul's Cathedral, Tower Bridge, Trafalgar Square, and The Shard.
London is home to numerous museums, galleries, libraries, sporting events and other cultural institutions, including the British Museum, National Gallery, Tate Modern, British Library and 40 West End theatres. The London Underground is the oldest underground railway network in the world.
Londres és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa. Està situada al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mànega, que separa el Regne Unit de França. Al nord hi ha els comtats de Essex i Hertfordshire, a l'oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.
Londres està format per la City i 32 municipis. El cor de la ciutat, l'antiga City de Londres, encara manté els seus límits medievals, però des del segle XIX el terme Londres també es refereix al total de la metròpoli que s'ha desenvolupat al voltant. L'actual connurbació forma la regió de Londres i l'àrea administrativa del Gran Londres. Avui dia la City és una petita part de Londres, exactament de 2'6 km², però que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d'Anglaterra, mentre que els 32 municipis de Londres formen part del Comtat cerimonial d'Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 municipis tenen estatus especials, Westminster té estatus de ciutat, el municipi de Kingston upon Thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de municipi Reial.
La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues parts. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, d'estil neogòtic.
Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals, i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals. A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l'Abadia de Westminster i l'església de Santa Margarita; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins botànics Reials, Kew. La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s'ha vist incrementada a causa del creixement econòmic
Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i s'hi parlen més de 300 llengües. El 2011 la població oficial era de 8.174.100, dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea. i l'àrea metropolitana s'estima que té una població d'entre 12 i 14 milions. Londres ha estat la seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2012.
Els principals aeroports de Londres són els de Heathrow, Gatwick i Stansted. També hi ha altres aeroports menors, com el de la City, el de Luton i el de Southend.
Sant Julià i Santa Basilissa de Vilanova de Raò és una església romànica desafectada, antiga seu de la parròquia del mateix nom, al municipi rossellonès de Vilanova de Raò.
HistòriaModifica
Esmentada per primer cop el 996, l'església és un edifici romànic del segle xii. Amb posterioritat, el 1312, Sant Julià passà a ser possessió de l'abadia de Fontfreda. Va ser l'església parroquial fins que hom bastí una nova església dalt del turó on hi ha el poble (el 1428 encara ho era), i el 1471 es registra que l'església depèn de l'abadia de la Grassa.[2] Amb la Revolució francesa, l'església és desafectada el 1793 i venuda com a granja. A començament del segle xx, el 2 de maig del 1912, és classificada com a monument nacional en tant que exponent de l'art romànic.[2] La seva rehabilitació s'inicia definitivament quan el 1979 es constituí l'Associació d'Amics de la Capella de Sant Julià; el 1998, el municipi comprà el temple per un franc i n'inicià la restauració.[2]
DescripcióModifica
Per les restes que queden de la seva construcció i decoració, es tracta d'un edifici ben representatiu de l'arquitectura romànica rossellonesa. Exteriorment, destaca per la unió "telescòpica" (en diferents plans) del cor, de dimensions modestes, amb la nau única i l'absis semi-circular. En l'interior, el cor està emmarcat per dos arcs dobles sustentats en columnes unides pel capitell. La capçalera, encara que modificada extensament, presenta una doble sèrie d'arcades cegues superposades; la sèrie inferior reposa sobre pilastres, mentre que la superior se sosté sobre columnetes acabades en capitells esculpits. Encara en romanen quatre, d'aquests capitells, molt desgastats per l'efecte dels elements. De la porta monumental que s'obria al migdia no en queden sinó algunes restes.
ca.m.wikipedia.org/wiki/Sant_Juli%C3%A0_i_Santa_Basilissa...
El Pont del Petroli és una estructura de formigó que consta d'un pont d'accés de 235 m acabat en una plataforma de descàrrega de 100 m² i suportada per uns pilons metàl·lics. El pont està format per dues bigues de formigó en forma de T i unides entre sí. Les bigues són sobre uns carregadors transversals de formigó suportats pels pilons. Els capçals carregadors transversals tenen una amplada de 3,20 m, més gran que les bigues perquè suportaven també les canonades dels hidrocarburs que arribaven fins a la refineria.[1]
El pont està suportat per 16 grups de pilons separats cada 15 m. Els grups són dobles excepte dos formats per quatre pilons. Tres dels grups de pilons són a la sorra de la platja i la resta dins de l'aigua clavats 6 m en el fons marí de sorra. La plataforma té 20 pilons més amb una batimetria màxima de 12 m. Tots els pilons tenen un diàmetre de 392 mm i un gruix de 12 mm.
London is the capital city of England and the United Kingdom. It is the most populous region, urban zone and metropolitan area in the United Kingdom. Standing on the River Thames, London has been a major settlement for two millennia, its history going back to its founding by the Romans, who named it Londinium. London's ancient core, the City of London, largely retains its 1.12-square-mile (2.9 km2) mediaeval boundaries and in 2011 had a resident population of 7,375, making it the smallest city in England. Since at least the 19th century, the term London has also referred to the metropolis developed around this core. The bulk of this conurbation forms the London region and the Greater London administrative area, governed by the Mayor of London and the London Assembly.
London is a leading global city, with strengths in the arts, commerce, education, entertainment, fashion, finance, healthcare, media, professional services, research and development, tourism and transport all contributing to its prominence. It is one of the world's leading financial centres and has the fifth-or sixth-largest metropolitan area GDP in the world depending on measurement. London is a world cultural capital. It is the world's most-visited city as measured by international arrivals and has the world's largest city airport system measured by passenger traffic. London's 43 universities form the largest concentration of higher education in Europe. In 2012, London became the first city to host the modern Summer Olympic Games three times.
London has a diverse range of peoples and cultures, and more than 300 languages are spoken within its boundaries. London had an official population of 8,308,369 in 2012, making it the most populous municipality in the European Union, and accounting for 12.5% of the UK population. The Greater London Urban Area is the second-largest in the EU with a population of 9,787,426 according to the 2011 census. The London metropolitan area is the largest in the EU with a total population of 13,614,409, while the Greater London Authority puts the population of London metropolitan region at 21 million. London had the largest population of any city in the world from around 1831 to 1925.
London contains four World Heritage Sites: the Tower of London; Kew Gardens; the site comprising the Palace of Westminster, Westminster Abbey, and St Margaret's Church; and the historic settlement of Greenwich (in which the Royal Observatory, Greenwich marks the Prime Meridian, 0° longitude, and GMT). Other famous landmarks include Buckingham Palace, the London Eye, Piccadilly Circus, St Paul's Cathedral, Tower Bridge, Trafalgar Square, and The Shard.
London is home to numerous museums, galleries, libraries, sporting events and other cultural institutions, including the British Museum, National Gallery, Tate Modern, British Library and 40 West End theatres. The London Underground is the oldest underground railway network in the world.
Londres és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa. Està situada al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mànega, que separa el Regne Unit de França. Al nord hi ha els comtats de Essex i Hertfordshire, a l'oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.
Londres està format per la City i 32 municipis. El cor de la ciutat, l'antiga City de Londres, encara manté els seus límits medievals, però des del segle XIX el terme Londres també es refereix al total de la metròpoli que s'ha desenvolupat al voltant. L'actual connurbació forma la regió de Londres i l'àrea administrativa del Gran Londres. Avui dia la City és una petita part de Londres, exactament de 2'6 km², però que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d'Anglaterra, mentre que els 32 municipis de Londres formen part del Comtat cerimonial d'Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 municipis tenen estatus especials, Westminster té estatus de ciutat, el municipi de Kingston upon Thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de municipi Reial.
La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues parts. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, d'estil neogòtic.
Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals, i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals. A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l'Abadia de Westminster i l'església de Santa Margarita; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins botànics Reials, Kew. La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s'ha vist incrementada a causa del creixement econòmic
Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i s'hi parlen més de 300 llengües. El 2011 la població oficial era de 8.174.100, dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea. i l'àrea metropolitana s'estima que té una població d'entre 12 i 14 milions. Londres ha estat la seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2012.
Els principals aeroports de Londres són els de Heathrow, Gatwick i Stansted. També hi ha altres aeroports menors, com el de la City, el de Luton i el de Southend.
Explore #333 on September 23, 2010
Interior de la Torre Rodona de Copenhaguen (2 fotos unides). La rampa a cargol de la Torre Rodona és única en l'arquitectura europea. Aquesta rampa de 209 metres de llarg dóna 7 voltes i mitja al voltant del nucli buit de la torre. Va ésser dissenyada per ascendir amb cavalls i carros, una forma pràctica de portar el material pesat de l'observatori astronòmic situat a la part superior.
Interior de la Torre Redonda de Copenhaguen (2 fotos unidas). La rampa en caracol de la Torre Redonda es única en la arquitectura europea. Dicha rampa de 209 metros de largo da 7 vueltas y media alrededor del núcleo hueco de la torre. Estuvo diseñada para ascender con caballos y carros, una forma practica de llevar el material pesado del observatorio astronómico situado en la parte superior.
Inside the Round Tower of Copenhagen. The spiral ramp in the Round Tower is unique in European architecture. The ramp 209 meters long given seven and a half turns around the hollow core of the tower. Was designed to rise with horses and chariots, a practical way to carry the heavy equipment of an astronomical observatory located on the top.
Les tortugues són rèptils caracteritzats pel fet de tenir un tronc ample i curt, protegit per una closca o cuirassa formada generalment per plaques òssies revestides de plaques còrnies, i a vegades només per plaques còrnies.
De la closca surten, per davant, el cap i les potes anteriors, i per darrere, les potes posteriors i la cua. Hi ha tortugues que la tenen dividida en dues parts, una de dorsal o superior i una altra de ventral, unides entre elles.
La característica més important de l'esquelet de les tortugues és que la columna vertebral és soldada a la part dorsal de la closca. L'esquelet fa que la respiració sigui impossible per moviment de la caixa toràcica, i és duta a terme principalment per l'acció de les extremitats.
El crani presenta característiques d'un gran primitivisme. No tenen dents, però sí una mandíbula afilada, semblant a un bec.
La reproducció és ovípara i la incubació va a càrrec de la irradiació solar.
És proverbial l'extrema longevitat de les tortugues; diverses espècies poden viure 100 anys o més.
N'hi ha d'hàbitats terrestres i n'hi ha d'aquàtiques, marines o d'aigua dolça. Les d'hàbitat terrestre presenten dits lliures, mentre que les aquàtiques tenen les extremitats transformades en aletes o bé els dits units per una membrana.
La tortuga és l'animal de la lentitud per excel·lència a la faula i la sàtira occidental (il·lustració del principi festina lente). En canvi per a la Xina simbolitza el saber, la immortalitat i la terra, igual que en determinades cultures africanes. A Mesopotàmia, per contra, era un símbol de l'aigua, ja que la tortuga acompanyava Ea, segons els escrits dels kudurru.
El Pedraforca és una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya. Té una forma molt peculiar, ja que està formada per dues carenes paral·leles (els pollegons) unides per un coll (l'Enforcadura). El Pollegó superior té una altitud de 2506,1 metres (amb un cim secundari, el Calderer de 2475,4 metres) i el Pollegó inferior de 2444,8 m. L'Enforcadura se situa a 2356,2 m i té una tartera a cada banda.
Diu la llegenda que una nit els habitants dels pobles que envolten el Pedraforca van sentir crits, penjades, pedres remogudes... L'endemà els habitants ven veure com sobre la muntanya del Pedraforca s'aixecava una gran fortalesa habitada per uns sers que s'aliaven amb els sarrains i mataven als cristians que gosaven passar per les terres ocupades per aquell castell. Els cristians infeliços davant la impotència de no poder fer res contra aquestes forces del mal, van demanar ajuda a Déu. Déu va enviar a Sant Miquel amb un seguit d'àngels que van destruir el castell. Des de llavors, es diu que el dia 31 de desembre les bruixes es reuneixen a la muntanya en memòria al castell.
Sant Julià i Santa Basilissa de Vilanova de Raò és una església romànica desafectada, antiga seu de la parròquia del mateix nom, al municipi rossellonès de Vilanova de Raò.
És al sud-est del nucli de població, al costat del cementiri.[1]
Història
Esmentada per primer cop el 996, l'església és un edifici romànic del segle xii. Amb posterioritat, el 1312, Sant Julià passà a ser possessió de l'abadia de Fontfreda. Va ser l'església parroquial fins que hom bastí una nova església dalt del turó on hi ha el poble (el 1428 encara ho era), i el 1471 es registra que l'església depèn de l'abadia de la Grassa.[2] Amb la Revolució francesa, l'església és desafectada el 1793 i venuda com a granja. A començament del segle xx, el 2 de maig del 1912, és classificada com a monument nacional en tant que exponent de l'art romànic.[2] La seva rehabilitació s'inicia definitivament quan el 1979 es constituí l'Associació d'Amics de la Capella de Sant Julià; el 1998, el municipi comprà el temple per un franc simbòlic i la restauració comença.[2]
Descripció
Per les restes que queden de la decoració de l'edifici, es tracta d'un edifici ben representatiu de l'arquitectura romànica rossellonesa. Exteriorment, destaca per la unió «telescòpica» (en diferents plans) del cor, de dimensions modestes, amb la nau única i l'absis semi-circular. A l'interior, el cor està emmarcat per dos arcs dobles sustentats en columnes unides pel capitell. La capçalera, encara que modificada extensament, presenta una doble sèrie d'arcades cegues superposades; la sèrie inferior reposa sobre pilastres, mentre que la superior recolza damunt columnetes acabades en capitells esculpits. Encara en romanen quatre, d'aquests capitells, molt desgastats per l'efecte dels elements. De la porta monumental que s'obria al migdia no en queden sinó algunes restes.
London is the capital city of England and the United Kingdom. It is the most populous region, urban zone and metropolitan area in the United Kingdom. Standing on the River Thames, London has been a major settlement for two millennia, its history going back to its founding by the Romans, who named it Londinium. London's ancient core, the City of London, largely retains its 1.12-square-mile (2.9 km2) mediaeval boundaries and in 2011 had a resident population of 7,375, making it the smallest city in England. Since at least the 19th century, the term London has also referred to the metropolis developed around this core. The bulk of this conurbation forms the London region and the Greater London administrative area, governed by the Mayor of London and the London Assembly.
London is a leading global city, with strengths in the arts, commerce, education, entertainment, fashion, finance, healthcare, media, professional services, research and development, tourism and transport all contributing to its prominence. It is one of the world's leading financial centres and has the fifth-or sixth-largest metropolitan area GDP in the world depending on measurement. London is a world cultural capital. It is the world's most-visited city as measured by international arrivals and has the world's largest city airport system measured by passenger traffic. London's 43 universities form the largest concentration of higher education in Europe. In 2012, London became the first city to host the modern Summer Olympic Games three times.
London has a diverse range of peoples and cultures, and more than 300 languages are spoken within its boundaries. London had an official population of 8,308,369 in 2012, making it the most populous municipality in the European Union, and accounting for 12.5% of the UK population. The Greater London Urban Area is the second-largest in the EU with a population of 9,787,426 according to the 2011 census. The London metropolitan area is the largest in the EU with a total population of 13,614,409, while the Greater London Authority puts the population of London metropolitan region at 21 million. London had the largest population of any city in the world from around 1831 to 1925.
London contains four World Heritage Sites: the Tower of London; Kew Gardens; the site comprising the Palace of Westminster, Westminster Abbey, and St Margaret's Church; and the historic settlement of Greenwich (in which the Royal Observatory, Greenwich marks the Prime Meridian, 0° longitude, and GMT). Other famous landmarks include Buckingham Palace, the London Eye, Piccadilly Circus, St Paul's Cathedral, Tower Bridge, Trafalgar Square, and The Shard.
London is home to numerous museums, galleries, libraries, sporting events and other cultural institutions, including the British Museum, National Gallery, Tate Modern, British Library and 40 West End theatres. The London Underground is the oldest underground railway network in the world.
Londres és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa. Està situada al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mànega, que separa el Regne Unit de França. Al nord hi ha els comtats de Essex i Hertfordshire, a l'oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.
Londres està format per la City i 32 municipis. El cor de la ciutat, l'antiga City de Londres, encara manté els seus límits medievals, però des del segle XIX el terme Londres també es refereix al total de la metròpoli que s'ha desenvolupat al voltant. L'actual connurbació forma la regió de Londres i l'àrea administrativa del Gran Londres. Avui dia la City és una petita part de Londres, exactament de 2'6 km², però que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d'Anglaterra, mentre que els 32 municipis de Londres formen part del Comtat cerimonial d'Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 municipis tenen estatus especials, Westminster té estatus de ciutat, el municipi de Kingston upon Thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de municipi Reial.
La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues parts. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, d'estil neogòtic.
Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals, i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals. A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l'Abadia de Westminster i l'església de Santa Margarita; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins botànics Reials, Kew. La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s'ha vist incrementada a causa del creixement econòmic
Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i s'hi parlen més de 300 llengües. El 2011 la població oficial era de 8.174.100, dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea. i l'àrea metropolitana s'estima que té una població d'entre 12 i 14 milions. Londres ha estat la seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2012.
Els principals aeroports de Londres són els de Heathrow, Gatwick i Stansted. També hi ha altres aeroports menors, com el de la City, el de Luton i el de Southend.
La Col·legiata dels Sants Quirico i Giulitta és la principal edificació religiosa de la localitat toscana de San Quirico d'Orcia.
L'edifici actual es va construir a finals del segle XII o al començament del XIII; la part més antiga sembla ser la corresponent a la façana i, en particular, al portal principal. La capçalera va ser alterada completament per l'abstracció de l'absis original en 1653 per construir el cor.
L'església té una planta en forma de creu llatina amb una sola nau i capelles d'absidal. Dels tres portals, el més significatiu és el portal principal d'estil llombard, que consisteix en un arcada lleugerament puntejada, decorada i sostinguda per dos parells de columnes per banda, de gres, unides al centre i descansant en estilitzats lleons. A la part superior de les columnes hi trobem l'arc. Cinc arquivoltes completen el portal, amb capitells decorats amb animals i fulles d'acant. Hi ha dos cocodrils enfrontats a l'arquitrau del portal. Enmig del timpà, una figura està tallada en alt relleu, que es pot identificar amb la representació de Sant Quirze. La decoració del portal es desenvolupa d'acord amb una iconografia cristiana simbòlica que deriva de l'art llombard.
A la segona meitat del segle XIII es van dur a terme obres d'ampliació que incloïen l'entrada del creuer i dels dos portals laterals de la Via Francigena. El primer dels portals laterals construïts en 1288 va ser atribuït a Giovanni Pisano, que en aquells anys (1287-1288) es dedicava a Siena en la construcció del Duomo. A la cúspide del portal s'escriu en tipografia gòtica Iohes, interpretat com el nom de Pisano o també com a record del nom antic de la pàtria dedicada a San Quirico i San Giovanni Battista. A 1298 s'obre el portal situat la paret del transsepte, obra de Lotto (de la inscripció del seu arquitrau), que probablement va edificar el mateix transsepte. El portal ofereix una combinació d'elements gòtics i romànics. El 1644 es va ascendir a l'església a col·legiata. En el període comprès entre el 1724 i 1763, a disposició del cardenal Anton Felice Zondadari, es va enderrocar l'antic campanar per donar lloc a un nou i l'interior de l'església va ser remodelat en estil barroc.
El Talgo és un tipus de tren format principalment per una composició articulada de cotxes curts, d'alumini i més baixos que els tradicionals, dissenyat i construït per l'empresa espanyola Patents Talgo. El seu nom és l'acrònim de Tren Articulado Ligero Goicoechea ORiol, en atenció al seu dissenyador Alejandro Goicoechea (Elorrio, Bizkaia, 23 de marzo de 1895 - Madrid, 30 de enero de 1984) i al financer que va recolzar les seves investigacions i la fabricació dels primers trens construïts amb aquest sistema, José Luis Oriol Urigüen (Bilbao, 4 de noviembre de 1877 - Madrid, 15 de abril de 1972); fundadors de l'empresa en 1942. Van construir els prototips Talgo 0 i Talgo I, sense ús comercial, i posteriorment el Talgo II, després de la qual cosa Goicoechea va deixar de participar en els projectes.
El funcionament d'aquest tren, es basa en el fet que, al revés del que passa en els trens convencionals, en què les pestanyes de les rodes guien aquestes sobre el carril, aquí són els vagons que guien les rodes sobre el carril. A més a més cada vagó és suportat pel vagó del davant i pel seu eix, i en les composicions d'ample variable, les rodes són independents, i no solidàries, unides per un eix com en els trens convencionals.
És pel fet que cada vagó només porta un eix, que és menester que en cada composició talgo existeixi un furgó, que és el que proveeix aire comprimit per a la suspensió, aigua per als serveis i electricitat per a l'enllumenat, aire condicionat i escalfadors de tots els vagons, sent per tant la composició autònoma de la màquina que l'arrossega.
D'altra banda, atesa la seva construcció, són vagons curts, fets amb alumini, molt lleugers, estem parlant d'un pes de no més de nou tones de mitjana, per 35 tones de mitjana d'un vagó normal. En no portar bastidor, a banda d'afavorir la qüestió del pes, afavoreix que els vagons siguin més baixos, baixant el centre de gravetat (dificulta que bolquin), dóna més penetració aerodinàmica, que facilita la velocitat, i redueix el consum.
La possibilitat de canviar d'amplada de via, en les instal·lacions especials Talgo, fa que un tren que circula per un ample RENFE (1668 m/m), passi a circular per un ample internacional (1428 m/m) en un temps de no més de vuit minuts per un tren de dos-cents metres de llargada, possibilitant sortir a França, o circular per les vies AVE, sense que el passatge se n'adoni.
També el fet que la suspensió sigui pneumàtica (a partir de TALGO III), i del peculiar sistema de suspensió, els vagons circulen penjats de la suspensió, afavoreix el sistema pendular, que fa que el terra del vagó (tot ell), s'inclini per contrarestar la força centrifuga, a partir de certa velocitat del tren.
Una altra peculiaritat que tenen els trens Talgo és que el sistema de frenat no es fa amb sabates com els trens convencionals, sinó amb discos, com els cotxes actuals, i amb sistema ABS, per reduir els desgastos de rodes i carrils. Aquest servei sí que depèn de la màquina que l'arrossega.