View allAll Photos Tagged PRECISIO
Avui cal disfrutar de la presència d'altres companyes de camí.Montamarta ja es deixa veure,de fet un raig de sol senyala amb precisió el lloc exacte.
Etapa de Villanueva de Campear a Montamarta feta el quinze de setembre del 2006.
Les vaig deixar l'andemà i em vam atrapar a Ourense després de bonificar uns cent cinquanta quilòmetres des de Requejo a Ourense amb bus per culpa de fortes pluges que no les deixaven avançar.
Descripció:
L'església de Santa Maria és un temple romànic d'una nau de planta rectangular. Seguint l'esquema tradicional dels temples romànics, constava d'un absis semicircular i una coberta amb volta de canó. Es pot observar a l'arquitectura de l'església com amb posterioritat a l'aixecament del primer temple, l'absis fou retallat per poder allargar l'edifici. També s'afegiren contraforts a la paret nord per sostenir la volta, mentre que al cantó sud s'hi adossaren edificacions. La façana de l'església destaca per la triple arquivolta d'estil clarament romànic amb dues petites columnetes amb capitells llisos que en sustenten l'arquivolta central. Únicament està decorada la imposta amb el cap d'un àngel, una pinya i una punta de diamant. Sobre la portalada principal es situà un petit rosetó. La façana està rematada per un campanar d'espadanya de dos ulls.
Notes històriques:
L'església està documentada l'any 1170 quan Guerau de Granyena, senyor del castell de la vila i el seu germà concediren l'església i altres drets al monestir de l'església de Montserrat. Al 1264 el monestir de poblet va comprar els drets de patronatge a Ripoll. L'any 1279-80 ja apareix en les llistes de les parròquies de l'arquebisbat de Tarragona. Aquesta situació va crear un conflicte entre Poblet i l'Arquebisbe que no es resoldrà fins al 1294 amb una concòrdia per la qual Poblet es reservava el dret de patronatge i l'arquebisbat la jurisdicció espiritual.
Observacions:
Els peus de l'altar de l'església són de Poblet. Encara es conserva una pica d'aigua beneita de pedra d'estil renaixentista, i dues lloses sepulcrals del segle XVII i XVIII.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
Descripció
Església d'una sola nau, originàriament amb absis semicircular a la capçalera que va ser aterrat tardanament i cobert per una volta de canó apuntat que arrenca d'una imposta.
La portada d'accés primitiva està situada als peus de l'església. És d'arc de mig punt i dos arcs adovellats en gradació assenyalen el cap alçament. A banda i a banda hi ha una columna amb capitell a la part superior sense cap mena d'ornamentació. Únicament apareix una decoració molt esquemàtica a la imposta de la qual arrenquen els arcs ja esmentats. És tracta del cap d'un àngel, una pinya i una punta de diamant que evidencien un ma molt poc hàbil. La part més externa de les dovelles es recorreguda per un bordó a manera de guardapols. En conjunt la portalada és molt senzilla. El material constructiu és el carreu de pedra tallada amb cura a cops d'escoda i col·locada a la manera isòdoms.
Notícies històriques
Senant pertanyia a la família dels Granyena quan l'any 1173, per donació testamentaria d'un dels seus membres, va passar a dependre del priorat del Monestir de Ripoll a Montserrat. Fins mitjans del s. XIII no va canviar novament de propietari. Aleshores l'any 1264, per venda, l'adquirí el monestir de Poblet. En el document es detalla amb precisió tot allò que incloïa el castell i no es menciona per res l'existència de l'església. És possible que aleshores encara no fos bastida. Hem de pensar que Poblet va mantenir fins molt avançat el segle XIV el costum de bastir segons la tipologia romànica i com a exemple d'això cal mencionar la construcció de l'església de Vinaixa en la qual hi van tenir un paper decisiu els monjos pobletans.
Església situada a l'entrada del nucli, de planta basilical, d'una sola nau, amb el mur de carreus regulars de mitjanes dimensions i coberta a dues aigües. La nau és orientada en direcció est-oest, amb la porta a occident, segons la norma clàssica de l'estil romànic. Posteriorment, al segle XVIII, s'hi va afegir un creuer, realitzat amb carreus de pedra, donant a la planta la configuració gairebé de creu grega. A la mateixa època, o una mica més tard, es va construir, al damunt del mur d'entrada un robust campanar de pedra ben tallada, l'aresta del qual cau verticalment sobre el centre de la portada.
La portada és la part més notable de l'església, formada per tres arquivoltes. Els arcs parteixen de l'interior del mur i la portada s'obre en un cos que sobresurt, col·locat al frontispici de la façana i coronat per una cornisa. Tot junt forma un rectangle que es recolza sobre un basament, format a cada costat per dos sòcols corbats i un altre de prismàtic. La portada pròpiament dita és feta de vuit columnes, quatre a cada banda, coronades per sis capitells que sostenen les tres arquivoltes, amb l'espai semicircular que queda situat entre aquestes i la llinda ocupades per un timpà esculturat en baix relleu.
Les columnes són exemptes i de fust monolític, llis i uniforme, quatre situades als angles que formen els brancals de la porta, i les altres quatre apariades, amb un capitell comú a ambdós costats. No tenen base i es recolzen directament sobre el basament.
Els capitells, amb forma de piràmide truncada invertida, estan decorats amb motius geomètrics, vegetals i zoomòrfics. A la part inferior tenen una motllura i són coronades per un àbac molt desenvolupat que forma una imposta seguida amb abundosa decoració, que comprèn els tres capitells de cada banda.
A la portada hi ha tres arquivoltes que enllacen les columnes i els capitells d'un costat amb els de l'altre. La primera és formada per un simple arc de dovelles totalment llises. La segona està motllurada amb un bossell que sobresurt entre dues motllures còncaves de mitja canya, una de les quals es projecta sobre el llindar de la porta i l'altra cap al davant. La tercera, molt erosionada a la banda esquerra, és feta per dovelles, ornada amb una filera de semiesferes, totes iguals, cada una de les quals duu un petit apèndix que l'uneix a l'arquivolta.
El timpà és presidit per una figura central hieràtica, dreta, vestida amb ornaments litúrgics amb els braços lleugerament aixecats i estesos en actitud orant, porta la barba i una corona al cap, segurament es tracta de la "Maiestas Domini". Aquesta figura de Crist és tancada dins d'una màndorla que està sostinguda per dos personatges drets, apòstols o àngels, un a cada banda, en actitud de reverència i amb túniques de plecs acanalats. Els tres personatges miren endavant amb uns ulls grans i inexpressius. Dins la màndorla, decorada en part només per anagrames, i sota el braç dret del personatge central, hi ha un cercle amb una flor oberta de vuit pètals. Sota dels peus, a la mateixa llinda de la portada, hi ha un petit emblema gravat, d'interpretació imprecisa.
L'absis, situat a la banda d'orient i cobert amb lloses de pedra, és de grans dimensions i semicircular. Al centre hi ha una finestra senzilla de doble esqueixada, sense cap decoració realitzada amb una sola pedra tallada amb gran precisió. A la banda nord hi ha dues pilastres escalonades, completament llises, com a contrafort. Sota la teulada i coronant el mur hi ha una petita cornisa, sobre mènsules i sense decoració que rodeja tot l'edifici.
La primera notícia de l¡església prové de l'acta de consagració de l'església de Guissona, el 1098, on es fa referència a Sant Esteve de Pelagalls. L'actual temple és una reconstrucció del segle XII del primitiu edifici romànic. El 1968, quan es procedia a una restauració de l'edifici, es trobà sota l'altar un reliquiari policromat amb el pergamí de l'acta de consagració, efectuada el 14 de novembre de 1180 pel bisbe d'Urgell, Arnau de Preixens. El document anava acompanyat d'unes relíquies de sant Ermengol, sant Llàtzer i d'altres sants.
Monestir de Sant Joan de les Abadesses
El Monestir de Sant Joan, anomenat antigament Sant Joan de Ripoll [1] és un antic monestir al nucli de Sant Joan de les Abadesses (el Ripollès). Fundat el 887,[2] fins a l'any 945 va ser l'únic monestir femení de Catalunya. És un monument declarat bé cultural d'interès nacional.[3]
Història
El monestir de Sant Joan de Ter fou una fundació personal del comte Guifré el Pilós que el 885 creà un nou cenobi prop del Monestir de Santa Maria de Ripoll, per a una comunitat de monges benedictines. La primera abadessa fou Emma, filla dels Comtes de Barcelona, Guifré el Pilós i Guinedilda, els quals van donar com a dot pel monestir, el castell i termes de Montgrony, el terme d'Estamariu, unes terres a Vallfogona, unes vinyes al Conflent, unes propietats a Cabanes i uns servents.[4]
Emma repobla el territori de manera que els habitants dels territoris sobre els que el monestir exerceix la seva protecció pagant només un cens anual de dos sacs de blat al bisbe.[5] En 913, 500 habitants signen per seguir sota la seva protecció.[6] La seva activitat fundadora arribà fins al Vallés. Tot plegat estimula l'ambició dels seus propis familiars. En 1017, Bernat Tallaferro, Comte de Besalú, per aconseguir una demarcació episcopal pel seu comtat, amb la complaença d'Oliba, abat de Ripoll, es fa amb una butlla papal de Benet VIII amb la que la comunitat fou dissolta, amb acusacions falses, ja que les germanes van ser acollides sense problemes en altres monestirs. L'última abadessa va ser Ingilberga, d'il·lustre memòria, segons el seu epitafi. Bernat I aconsegueix el seu objectiu i, amb una altra butlla emesa simultàniament, es crea el bisbat de Besalú sent un fill de Tallaferro, Guifré de Besalú, el primer i únic bisbe.
Hi fou instaurada una comunitat de canonges aquisgranesos, fins que el 1083 el monestir fou pres amb violència, amb el beneplàcit del comte Bernat II de Besalú, per l'abadia benedictina de Sant Víctor de Marsella,[7] que hi tornà a instal·lar una comunitat de monges (1098).
És en aquest temps de violència quan el poble comença a parlar del monestir de Sant Joan com "de les abadesses", nom que ha perdurat fins als nostres dies.
Els canonges, sota la protecció del bisbe de Vic i de la regla augustiniana reeixiren a instal·lar-s'hi definitivament el 1114 i hi restaren fins al 1484. D'aquesta data fins al 1581, el monestir fou regit per bisbes i cardenals forasters i el 1592, el Papa Climent VIII, en suprimir les canòniques regulars agustines de Catalunya i Rosselló, erigí en col·legiata secular, suprimida pel Concordat de 1856. L'església romànica, que perdura en part refeta després del terratrèmol de 1428, fou renovada a partir de 1130 i consagrada el 1150.[3]
Arquitectura
Santíssim Misteri (davallament)
Absis
L'església del Monestir de Sant Joan, concebuda com un edifici de tres naus, amb transsepte, i una àmplia capçalera amb absis, girola i capelles radials, segueix una estructura usual a França i especialment de les anomenades esglésies de peregrinació. El pla, però, no es dugué a terme i l'església té únicament una nau molt curta, de manera que a la pràctica esdevé un edifici de creu grega. Els absis són decorats interna i externament per arcuacions i columnetes formant una estructura de dos pisos. El terratrèmol de 1428 afectà la capçalera, que ja no fou reconstruïda a la manera original. Actualment, tres capelles radials s'obren al gran absis central, mentre que un petit absis s'obre a cada braç del creuer.[3]
Un senzill claustre d'estil gòtic, iniciat el 1442 pels artistes Joan de Bar i Joan de Girard, i algunes arcades de l'anterior claustre romànic completen el conjunt.[3] Entre l'església i el claustre trobem la capella dels Dolors (o del Santíssim), d'època barroca, amb cúpula i elements decoratius del tallista Josep Moretó, l'obra del qual (1710) fou continuada pel seu germà Jacint (1714). Estatja una notable talla de la Pietat, obra de Josep Viladomat i Massanas.[3]
Destaca sobre tot el conjunt escultòric que presideix l'absis major, anomenat el Davallament, tallat el 1250 i considerat com una de les mostres més destacades del romànic català.[3] Aquest conjunt escultòric es coneix també amb el nom de Santíssim Misteri, ja que el 1426 es van trobar unes restes incorruptes a l'interior d'un reliquiari amagat en el cap de Crist. També cal assenyalar la tomba de Miró de Tagamanent, mort a Sant Joan el 12 de setembre de 1161 i al que es va venerar com beat en el monestir. Aquest sepulcre gòtic, del 1345, es restaurà el 1950. És obra d'un taller d'escultors especialitzat en la talla de l'alabastre que va tenir la seva base a Sant Joan de les Abadesses al segle xiv. Al mateix taller s'atribueixen altres obres conservades a l'església del monestir com el retaule de Santa Maria la Blanca, presidit per la imatge de la Mare de Déu (1343) i el reconstruït retaule de Sant Agustí.[3]
L'altar major entre 1912 i 1924
La façana de la capella dels Dolors que dona al passeig del Comte Guifré, és arrebossada amb esgrafiats. Aquests conformen diferents sanefes, una més ampla que està situada sota el teulat, alternant amb les finestres rodones; a sota una d'estreta i després alternant amb les finestres grosses els dibuixos dels esgrafiats ocupen molta superfície i sota de cada finestra hi ha un motiu d'estil diferent a tota la resta. A sota es torna a repetir la sanefa més estreta i després a tota la resta de la paret fins aproximadament un metre de terra hi ha un esgrafiat uniforme.[3] Aquestes esgrafiats presentaven un mal estat de conservació i van ser restaurants el 2014.[8]
Finalment, també es conserva l'antic Palau de l'Abadia, del segle xv. Ja al segle xx, la important restauració de l'església, iniciada per Puig i Cadafalch i completada el 1948-63 per R. Duran i Reynals, sota els auspicis de Jaume Espona, ha retornat a l'edifici el caràcter primitiu que tenia després de la restauració del 1428. Entre els anys 1992 i 2000 s'han restaurat la totalitat de les cobertes i s'ha consolidat l'estructura del claustre. La capella dels Dolors, construcció barroca del segle xviii, va ser totalment refeta els anys cinquanta sota la direcció de l'arquitecte Raimon Duran i Reynals, gràcies al mecenatge de Jaume Espona i Brunet. Fou inaugurada l'últim diumenge d'agost de 1955. Els esgrafiats són l'únic element de la capella que ha sofert una greu degradació i no s'ha vist cap preocupació per minorar-la o solucionar-la.[3]
La col·lecció del museu situat al mateix edifici, a l'antiga rectoria, consta d'escultures, pintures, teixits i orfebreria que il·lustren la història del monestir i la vila.[9]
El rellotge n'és un element destacat. Per bé que no se'n coneix amb exactitud la data en què es posà en funcionament aquest aparell, es creu que va ser construït al segle xvi, o a les darreries del s. XV, ja que en el Necrologi de Sant Joan, hi ha la següent notícia: "Iste Iohannes de Peralta fecit fieri orlogium quod est supra tectum ecclesie, in parte...". Sabem, doncs, el nom de l'abat que el feu fabricar Joan de Peralta, el qual també fou bisbe de Vic. És destacable el fet que aquest artefacte estigui encara en ple ús. Hom hi dona corda diàriament, i toca amb admirable precisió les hores. A part d'una petita soldadura que calgué fer en una de les peces, la resta és original.[3]
El rellotge és mecànic i està muntat sobre una estructura en forma de cub de ferro. El seu mecanisme està format exclusivament per peces de ferro, bàsicament rodes dentades de diverses mides. Dues llargues cordes sostenen els pesos (també de ferro) que ajuden al seu funcionament. A la part superior i en un angle, s'hi pot veure un seient semblant al de les bicicletes, lloc on s'asseu l'encarregat de donar-li corda (operació que cal fer diàriament), i que es fa tot pedalant.[3]
Existeix una matraca de fusta que consta d'un total de nou martells repartits entre tres espais. El seu funcionament es fa mitjançant una corda la qual a través d'una corriola articula la roda on es troben els martells de fusta, que al desnivellar-se piquen al damunt de les taules de fusta també tot provocant el soroll. La seva ubicació sota la teulada del campanar a l'aire lliure i el seu desús han provocat un avançat deteriorament. Concretament manca un dels martells.[3]
La matraca és un element singular. Encara que aquest tipus d'artefactes tinguin el seu origen a l'acabament de l'Edat Mitjana, el que podem veure avui dia al campanar del monestir, data del període posterior a la Guerra Civil, ja que l'original va ser destruït. Actualment s'utilitza el Divendres Sant i el Dissabte Sant, tot seguint la vella tradició, de tal manera que la matraca forma part del folklore.[3]
La làpida sepulcral, sembla que fou feta quan l'abat Berenguer Arnau va morir, l'any 1137. L'abat, era de la família dels senyores d'Ogassa, i ensems ardiaca de l'església de Girona. Sostingué amb coratge el restabliment de la canònica en la recuperació del monestir amb l'aprovació pontifícia i amb la protecció del comte de Barcelona. Recuperà el patrimoni de la casa i impulsà a una comunitat florent. Després de renunciar a la dignitat abacial el 1131, visqué com a simple canonge fins a la seva mort, ocorreguda el 21 d'octubre del 1137.[3]
La làpida sepulcral de l'abat Berenguer Arnau, està esculpida i posada a la paret frontal del pòrtic de Sant Mateu, antic claustre que fou destruït l'any 1620. Està emmarcada per dues llindes de pedra i una tercera amb uns ornaments al voltant, que envolten l'escenificació del mort jacent. En aquest cas representa l'abat Berenguer Arnau damunt d'un llit i voltat per dotze persones que podrien significar els dotze apòstols.[3]
Abaciologi
Segons la Guia del Monestir de Sant Joan de les Abadesses (2012):[10]
Abadesses benedictines
898-942: Emma de Barcelona, filla de Guifré el Pilós.
942-949: Nom desconegut
949-955: Adelaida de Barcelona, filla del comte de Barcelona Sunyer I i vídua del comte d'Urgell Sunifred II
955-962: Ranló, filla de Delà, comte d'Empúries
962-996: Fredeburga, filla de Miró II de Cerdanya i germana dels comtes de Cerdanya Sunifred, Miró i Oliba.
996-1017: Ingilberga, filla bastarda del comte de Cerdanya i de Besalú Oliba Cabreta i germana de Gombau de Besora.[11]
Abats canonicals
1017-1054 Guifré, bisbe de Besalú
1055-1077 Andreu
1083-1098 Berenguer de Lluçà
1098-1111 Gaufred d'Atzerat
1111-1131 Berenguer Arnau
1131-1139 Pere Guillem
1140-1193 Ponç de Monells
1193-1197 Pere Guillem II
1198-1203 Ramon de Blanes
1203-1217 Pere de Soler
1217-1225 Arnau de Corsavell
1226-1229 Arnau de Manlleu
1230-1250 Ramon de la Bisbal
1248-1250 Guillem III
1250-1252 Ramon de Vallmanya I
1252-1259 Berenguer Arnau de Sant Esteve
1260-1273 Dalmau de Minyana
1273-1293 Berenguer de Blanes
1293-1314 Guillem de Sant Joan de Pla de Corts
1314-1319 Ramon de Cornellà
1321-1323 Guillem de Sant Joan de Pla de Corts
1324-1348 Ramon de Bianya
1348-1355 Francesc Roig
1356-1393 Ramon de Vallmanya II
1393-1427 Arnau de Vilalba
1427-1447 Pere de Montcorb
1448-1454 Pere de Calvó
1454-1456 Bernat Guillem de Samasó
1456-1484 Miquel Isalguer
Abats comendataris
1484-1485 Joan d'Aragó i Chiaramonte
1485-1496 Joan Miquel de Sant Àngel
1401-1505 Joan de Peralta
1507-1510 Francesc Fascio Santori
1510-1518 Alfons d'Aragó
1518-1524 Baldassare Turini
1524-1526 Bernat de Sant Climent
1527-1528 Enric de Cardona i Enríquez
1528-1581 Miquel Agullana
Descripció:
L'església de Santa Maria és un temple romànic d'una nau de planta rectangular. Seguint l'esquema tradicional dels temples romànics, constava d'un absis semicircular i una coberta amb volta de canó. Es pot observar a l'arquitectura de l'església com amb posterioritat a l'aixecament del primer temple, l'absis fou retallat per poder allargar l'edifici. També s'afegiren contraforts a la paret nord per sostenir la volta, mentre que al cantó sud s'hi adossaren edificacions. La façana de l'església destaca per la triple arquivolta d'estil clarament romànic amb dues petites columnetes amb capitells llisos que en sustenten l'arquivolta central. Únicament està decorada la imposta amb el cap d'un àngel, una pinya i una punta de diamant. Sobre la portalada principal es situà un petit rosetó. La façana està rematada per un campanar d'espadanya de dos ulls.
Notes històriques:
L'església està documentada l'any 1170 quan Guerau de Granyena, senyor del castell de la vila i el seu germà concediren l'església i altres drets al monestir de l'església de Montserrat. Al 1264 el monestir de poblet va comprar els drets de patronatge a Ripoll. L'any 1279-80 ja apareix en les llistes de les parròquies de l'arquebisbat de Tarragona. Aquesta situació va crear un conflicte entre Poblet i l'Arquebisbe que no es resoldrà fins al 1294 amb una concòrdia per la qual Poblet es reservava el dret de patronatge i l'arquebisbat la jurisdicció espiritual.
Observacions:
Els peus de l'altar de l'església són de Poblet. Encara es conserva una pica d'aigua beneita de pedra d'estil renaixentista, i dues lloses sepulcrals del segle XVII i XVIII.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
Descripció
Església d'una sola nau, originàriament amb absis semicircular a la capçalera que va ser aterrat tardanament i cobert per una volta de canó apuntat que arrenca d'una imposta.
La portada d'accés primitiva està situada als peus de l'església. És d'arc de mig punt i dos arcs adovellats en gradació assenyalen el cap alçament. A banda i a banda hi ha una columna amb capitell a la part superior sense cap mena d'ornamentació. Únicament apareix una decoració molt esquemàtica a la imposta de la qual arrenquen els arcs ja esmentats. És tracta del cap d'un àngel, una pinya i una punta de diamant que evidencien un ma molt poc hàbil. La part més externa de les dovelles es recorreguda per un bordó a manera de guardapols. En conjunt la portalada és molt senzilla. El material constructiu és el carreu de pedra tallada amb cura a cops d'escoda i col·locada a la manera isòdoms.
Notícies històriques
Senant pertanyia a la família dels Granyena quan l'any 1173, per donació testamentaria d'un dels seus membres, va passar a dependre del priorat del Monestir de Ripoll a Montserrat. Fins mitjans del s. XIII no va canviar novament de propietari. Aleshores l'any 1264, per venda, l'adquirí el monestir de Poblet. En el document es detalla amb precisió tot allò que incloïa el castell i no es menciona per res l'existència de l'església. És possible que aleshores encara no fos bastida. Hem de pensar que Poblet va mantenir fins molt avançat el segle XIV el costum de bastir segons la tipologia romànica i com a exemple d'això cal mencionar la construcció de l'església de Vinaixa en la qual hi van tenir un paper decisiu els monjos pobletans.
Descripció:
L'església de Santa Maria és un temple romànic d'una nau de planta rectangular. Seguint l'esquema tradicional dels temples romànics, constava d'un absis semicircular i una coberta amb volta de canó. Es pot observar a l'arquitectura de l'església com amb posterioritat a l'aixecament del primer temple, l'absis fou retallat per poder allargar l'edifici. També s'afegiren contraforts a la paret nord per sostenir la volta, mentre que al cantó sud s'hi adossaren edificacions. La façana de l'església destaca per la triple arquivolta d'estil clarament romànic amb dues petites columnetes amb capitells llisos que en sustenten l'arquivolta central. Únicament està decorada la imposta amb el cap d'un àngel, una pinya i una punta de diamant. Sobre la portalada principal es situà un petit rosetó. La façana està rematada per un campanar d'espadanya de dos ulls.
Notes històriques:
L'església està documentada l'any 1170 quan Guerau de Granyena, senyor del castell de la vila i el seu germà concediren l'església i altres drets al monestir de l'església de Montserrat. Al 1264 el monestir de poblet va comprar els drets de patronatge a Ripoll. L'any 1279-80 ja apareix en les llistes de les parròquies de l'arquebisbat de Tarragona. Aquesta situació va crear un conflicte entre Poblet i l'Arquebisbe que no es resoldrà fins al 1294 amb una concòrdia per la qual Poblet es reservava el dret de patronatge i l'arquebisbat la jurisdicció espiritual.
Observacions:
Els peus de l'altar de l'església són de Poblet. Encara es conserva una pica d'aigua beneita de pedra d'estil renaixentista, i dues lloses sepulcrals del segle XVII i XVIII.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
Descripció
Església d'una sola nau, originàriament amb absis semicircular a la capçalera que va ser aterrat tardanament i cobert per una volta de canó apuntat que arrenca d'una imposta.
La portada d'accés primitiva està situada als peus de l'església. És d'arc de mig punt i dos arcs adovellats en gradació assenyalen el cap alçament. A banda i a banda hi ha una columna amb capitell a la part superior sense cap mena d'ornamentació. Únicament apareix una decoració molt esquemàtica a la imposta de la qual arrenquen els arcs ja esmentats. És tracta del cap d'un àngel, una pinya i una punta de diamant que evidencien un ma molt poc hàbil. La part més externa de les dovelles es recorreguda per un bordó a manera de guardapols. En conjunt la portalada és molt senzilla. El material constructiu és el carreu de pedra tallada amb cura a cops d'escoda i col·locada a la manera isòdoms.
Notícies històriques
Senant pertanyia a la família dels Granyena quan l'any 1173, per donació testamentaria d'un dels seus membres, va passar a dependre del priorat del Monestir de Ripoll a Montserrat. Fins mitjans del s. XIII no va canviar novament de propietari. Aleshores l'any 1264, per venda, l'adquirí el monestir de Poblet. En el document es detalla amb precisió tot allò que incloïa el castell i no es menciona per res l'existència de l'església. És possible que aleshores encara no fos bastida. Hem de pensar que Poblet va mantenir fins molt avançat el segle XIV el costum de bastir segons la tipologia romànica i com a exemple d'això cal mencionar la construcció de l'església de Vinaixa en la qual hi van tenir un paper decisiu els monjos pobletans.
Amb una simple peanya molt erosionada i un fust nou, la creu de Claravalls, situada davant de l'ermita de la Mare de Déu dels Arcs, és una obra estilísticament hetereògenia i d'iconografia remarcable. Les diferències d'execució entre el capitell i la creu fan pensar en la reutilització del cos immediat al fust per part de l'autor del coronament. És probable que el primer hagués estat integrat en una creu més antiga. La part superior del capitell, configurada pels dossers dels sants, i l'àbac de forma cònica amb un tancament vegetal inclou elements de tradició gòtica, com ara els arcs conopials i els florons arrissats. La sèrie de sants, molt erosionada en una de les seves cares, respon a la tipologia característica d'aquests capitells i reposa en una plataforma decorada amb un fris d'oves d'orientació clàssica. La creu en sentit estricte, els braços de la qual estan circumdats per una corona floral, presenta una sèrie de trets que permeten datar-la dins el segle XVIII
La figura del crucificat envoltada per raigs lluminosos reposa damunt d'una enorme calavera que substitueix el perfil del Gòlgota. Al dors hi ha una imatge de la Verge amb el Nen voltada del Tetramorf. El símbol situat als peus de la Verge, l'àngel de Sant Mateu, és l'únic que no apareix encerclat i forma part de la base de la creu grega. La combinació de la Mare de Déu amb els símbols dels evangelistes no és un motiu iconogràfic freqüent però compta amb precedents que haurien pogut servir de model indirecte a l'autor de la imatge
La factura dels elements esculpits al XVIII no assoleix la definició de volums complexos sinó que tendeix a una estructuració planimètrica dels cossos, donant al conjunt un aire ingenu, malgrat l'assimilació de modismes d'època rococó.
Creu de terme de tipologia llatina i flordeliselada on per una banda hi ha Crist Crucificat barbat i nimbat envoltat per quatre medallons situats als extrems dels braços de la creu. Cada uns d'aquests medallons porten inscrits interiorment uns personatges que per mal estat de conservació s'intueixen més que no pas s'aprecien directament. Deduïm que haurien de tractar-se de les representacions de Sant Joan Baptista, la Mare de Déu plorant, Adam ressuscitant i Crist sortint del sepulcre. Però això només pot tractar-se d'una hipòtesi perquè realment aquests medallons no són observats amb tanta precisió com per afirmar que sigui aquest model iconogràfic. En el revers de la creu, molt més ben conservada i visible, hi ha la Mare de Déu amb el Nen Jesús i envoltada lateralment per quatre medallons on hi ha inscrits els símbols dels 4 evangelistes. Tota la superfície està unida a una corona d'espines. El nus de la creu és també molt destacable estilísticament. Adopta una forma poligonal de nou costats articulada a partir de diferents pinacles gòtics. Aquests aixopluguen nous sants: Sant Jaume, Sant Andreu, Sant Pere, Sant Roc, i d'altres que s'aprecien amb claredat i per tant són difícils d'identificar ja que no tenen els seus atributs.
Església situada a l'entrada del nucli, de planta basilical, d'una sola nau, amb el mur de carreus regulars de mitjanes dimensions i coberta a dues aigües. La nau és orientada en direcció est-oest, amb la porta a occident, segons la norma clàssica de l'estil romànic. Posteriorment, al segle XVIII, s'hi va afegir un creuer, realitzat amb carreus de pedra, donant a la planta la configuració gairebé de creu grega. A la mateixa època, o una mica més tard, es va construir, al damunt del mur d'entrada un robust campanar de pedra ben tallada, l'aresta del qual cau verticalment sobre el centre de la portada.
La portada és la part més notable de l'església, formada per tres arquivoltes. Els arcs parteixen de l'interior del mur i la portada s'obre en un cos que sobresurt, col·locat al frontispici de la façana i coronat per una cornisa. Tot junt forma un rectangle que es recolza sobre un basament, format a cada costat per dos sòcols corbats i un altre de prismàtic. La portada pròpiament dita és feta de vuit columnes, quatre a cada banda, coronades per sis capitells que sostenen les tres arquivoltes, amb l'espai semicircular que queda situat entre aquestes i la llinda ocupades per un timpà esculturat en baix relleu.
Les columnes són exemptes i de fust monolític, llis i uniforme, quatre situades als angles que formen els brancals de la porta, i les altres quatre apariades, amb un capitell comú a ambdós costats. No tenen base i es recolzen directament sobre el basament.
Els capitells, amb forma de piràmide truncada invertida, estan decorats amb motius geomètrics, vegetals i zoomòrfics. A la part inferior tenen una motllura i són coronades per un àbac molt desenvolupat que forma una imposta seguida amb abundosa decoració, que comprèn els tres capitells de cada banda.
A la portada hi ha tres arquivoltes que enllacen les columnes i els capitells d'un costat amb els de l'altre. La primera és formada per un simple arc de dovelles totalment llises. La segona està motllurada amb un bossell que sobresurt entre dues motllures còncaves de mitja canya, una de les quals es projecta sobre el llindar de la porta i l'altra cap al davant. La tercera, molt erosionada a la banda esquerra, és feta per dovelles, ornada amb una filera de semiesferes, totes iguals, cada una de les quals duu un petit apèndix que l'uneix a l'arquivolta.
El timpà és presidit per una figura central hieràtica, dreta, vestida amb ornaments litúrgics amb els braços lleugerament aixecats i estesos en actitud orant, porta la barba i una corona al cap, segurament es tracta de la "Maiestas Domini". Aquesta figura de Crist és tancada dins d'una màndorla que està sostinguda per dos personatges drets, apòstols o àngels, un a cada banda, en actitud de reverència i amb túniques de plecs acanalats. Els tres personatges miren endavant amb uns ulls grans i inexpressius. Dins la màndorla, decorada en part només per anagrames, i sota el braç dret del personatge central, hi ha un cercle amb una flor oberta de vuit pètals. Sota dels peus, a la mateixa llinda de la portada, hi ha un petit emblema gravat, d'interpretació imprecisa.
L'absis, situat a la banda d'orient i cobert amb lloses de pedra, és de grans dimensions i semicircular. Al centre hi ha una finestra senzilla de doble esqueixada, sense cap decoració realitzada amb una sola pedra tallada amb gran precisió. A la banda nord hi ha dues pilastres escalonades, completament llises, com a contrafort. Sota la teulada i coronant el mur hi ha una petita cornisa, sobre mènsules i sense decoració que rodeja tot l'edifici.
La primera notícia de l¡església prové de l'acta de consagració de l'església de Guissona, el 1098, on es fa referència a Sant Esteve de Pelagalls. L'actual temple és una reconstrucció del segle XII del primitiu edifici romànic. El 1968, quan es procedia a una restauració de l'edifici, es trobà sota l'altar un reliquiari policromat amb el pergamí de l'acta de consagració, efectuada el 14 de novembre de 1180 pel bisbe d'Urgell, Arnau de Preixens. El document anava acompanyat d'unes relíquies de sant Ermengol, sant Llàtzer i d'altres sants.
Amb una simple peanya molt erosionada i un fust nou, la creu de Claravalls, situada davant de l'ermita de la Mare de Déu dels Arcs, és una obra estilísticament hetereògenia i d'iconografia remarcable. Les diferències d'execució entre el capitell i la creu fan pensar en la reutilització del cos immediat al fust per part de l'autor del coronament. És probable que el primer hagués estat integrat en una creu més antiga. La part superior del capitell, configurada pels dossers dels sants, i l'àbac de forma cònica amb un tancament vegetal inclou elements de tradició gòtica, com ara els arcs conopials i els florons arrissats. La sèrie de sants, molt erosionada en una de les seves cares, respon a la tipologia característica d'aquests capitells i reposa en una plataforma decorada amb un fris d'oves d'orientació clàssica. La creu en sentit estricte, els braços de la qual estan circumdats per una corona floral, presenta una sèrie de trets que permeten datar-la dins el segle XVIII
La figura del crucificat envoltada per raigs lluminosos reposa damunt d'una enorme calavera que substitueix el perfil del Gòlgota. Al dors hi ha una imatge de la Verge amb el Nen voltada del Tetramorf. El símbol situat als peus de la Verge, l'àngel de Sant Mateu, és l'únic que no apareix encerclat i forma part de la base de la creu grega. La combinació de la Mare de Déu amb els símbols dels evangelistes no és un motiu iconogràfic freqüent però compta amb precedents que haurien pogut servir de model indirecte a l'autor de la imatge
La factura dels elements esculpits al XVIII no assoleix la definició de volums complexos sinó que tendeix a una estructuració planimètrica dels cossos, donant al conjunt un aire ingenu, malgrat l'assimilació de modismes d'època rococó.
Creu de terme de tipologia llatina i flordeliselada on per una banda hi ha Crist Crucificat barbat i nimbat envoltat per quatre medallons situats als extrems dels braços de la creu. Cada uns d'aquests medallons porten inscrits interiorment uns personatges que per mal estat de conservació s'intueixen més que no pas s'aprecien directament. Deduïm que haurien de tractar-se de les representacions de Sant Joan Baptista, la Mare de Déu plorant, Adam ressuscitant i Crist sortint del sepulcre. Però això només pot tractar-se d'una hipòtesi perquè realment aquests medallons no són observats amb tanta precisió com per afirmar que sigui aquest model iconogràfic. En el revers de la creu, molt més ben conservada i visible, hi ha la Mare de Déu amb el Nen Jesús i envoltada lateralment per quatre medallons on hi ha inscrits els símbols dels 4 evangelistes. Tota la superfície està unida a una corona d'espines. El nus de la creu és també molt destacable estilísticament. Adopta una forma poligonal de nou costats articulada a partir de diferents pinacles gòtics. Aquests aixopluguen nous sants: Sant Jaume, Sant Andreu, Sant Pere, Sant Roc, i d'altres que s'aprecien amb claredat i per tant són difícils d'identificar ja que no tenen els seus atributs.
Descripció:
L'església de Santa Maria és un temple romànic d'una nau de planta rectangular. Seguint l'esquema tradicional dels temples romànics, constava d'un absis semicircular i una coberta amb volta de canó. Es pot observar a l'arquitectura de l'església com amb posterioritat a l'aixecament del primer temple, l'absis fou retallat per poder allargar l'edifici. També s'afegiren contraforts a la paret nord per sostenir la volta, mentre que al cantó sud s'hi adossaren edificacions. La façana de l'església destaca per la triple arquivolta d'estil clarament romànic amb dues petites columnetes amb capitells llisos que en sustenten l'arquivolta central. Únicament està decorada la imposta amb el cap d'un àngel, una pinya i una punta de diamant. Sobre la portalada principal es situà un petit rosetó. La façana està rematada per un campanar d'espadanya de dos ulls.
Notes històriques:
L'església està documentada l'any 1170 quan Guerau de Granyena, senyor del castell de la vila i el seu germà concediren l'església i altres drets al monestir de l'església de Montserrat. Al 1264 el monestir de poblet va comprar els drets de patronatge a Ripoll. L'any 1279-80 ja apareix en les llistes de les parròquies de l'arquebisbat de Tarragona. Aquesta situació va crear un conflicte entre Poblet i l'Arquebisbe que no es resoldrà fins al 1294 amb una concòrdia per la qual Poblet es reservava el dret de patronatge i l'arquebisbat la jurisdicció espiritual.
Observacions:
Els peus de l'altar de l'església són de Poblet. Encara es conserva una pica d'aigua beneita de pedra d'estil renaixentista, i dues lloses sepulcrals del segle XVII i XVIII.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
Descripció
Església d'una sola nau, originàriament amb absis semicircular a la capçalera que va ser aterrat tardanament i cobert per una volta de canó apuntat que arrenca d'una imposta.
La portada d'accés primitiva està situada als peus de l'església. És d'arc de mig punt i dos arcs adovellats en gradació assenyalen el cap alçament. A banda i a banda hi ha una columna amb capitell a la part superior sense cap mena d'ornamentació. Únicament apareix una decoració molt esquemàtica a la imposta de la qual arrenquen els arcs ja esmentats. És tracta del cap d'un àngel, una pinya i una punta de diamant que evidencien un ma molt poc hàbil. La part més externa de les dovelles es recorreguda per un bordó a manera de guardapols. En conjunt la portalada és molt senzilla. El material constructiu és el carreu de pedra tallada amb cura a cops d'escoda i col·locada a la manera isòdoms.
Notícies històriques
Senant pertanyia a la família dels Granyena quan l'any 1173, per donació testamentaria d'un dels seus membres, va passar a dependre del priorat del Monestir de Ripoll a Montserrat. Fins mitjans del s. XIII no va canviar novament de propietari. Aleshores l'any 1264, per venda, l'adquirí el monestir de Poblet. En el document es detalla amb precisió tot allò que incloïa el castell i no es menciona per res l'existència de l'església. És possible que aleshores encara no fos bastida. Hem de pensar que Poblet va mantenir fins molt avançat el segle XIV el costum de bastir segons la tipologia romànica i com a exemple d'això cal mencionar la construcció de l'església de Vinaixa en la qual hi van tenir un paper decisiu els monjos pobletans.
Descripció:
L'església de Santa Maria és un temple romànic d'una nau de planta rectangular. Seguint l'esquema tradicional dels temples romànics, constava d'un absis semicircular i una coberta amb volta de canó. Es pot observar a l'arquitectura de l'església com amb posterioritat a l'aixecament del primer temple, l'absis fou retallat per poder allargar l'edifici. També s'afegiren contraforts a la paret nord per sostenir la volta, mentre que al cantó sud s'hi adossaren edificacions. La façana de l'església destaca per la triple arquivolta d'estil clarament romànic amb dues petites columnetes amb capitells llisos que en sustenten l'arquivolta central. Únicament està decorada la imposta amb el cap d'un àngel, una pinya i una punta de diamant. Sobre la portalada principal es situà un petit rosetó. La façana està rematada per un campanar d'espadanya de dos ulls.
Notes històriques:
L'església està documentada l'any 1170 quan Guerau de Granyena, senyor del castell de la vila i el seu germà concediren l'església i altres drets al monestir de l'església de Montserrat. Al 1264 el monestir de poblet va comprar els drets de patronatge a Ripoll. L'any 1279-80 ja apareix en les llistes de les parròquies de l'arquebisbat de Tarragona. Aquesta situació va crear un conflicte entre Poblet i l'Arquebisbe que no es resoldrà fins al 1294 amb una concòrdia per la qual Poblet es reservava el dret de patronatge i l'arquebisbat la jurisdicció espiritual.
Observacions:
Els peus de l'altar de l'església són de Poblet. Encara es conserva una pica d'aigua beneita de pedra d'estil renaixentista, i dues lloses sepulcrals del segle XVII i XVIII.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
Descripció
Església d'una sola nau, originàriament amb absis semicircular a la capçalera que va ser aterrat tardanament i cobert per una volta de canó apuntat que arrenca d'una imposta.
La portada d'accés primitiva està situada als peus de l'església. És d'arc de mig punt i dos arcs adovellats en gradació assenyalen el cap alçament. A banda i a banda hi ha una columna amb capitell a la part superior sense cap mena d'ornamentació. Únicament apareix una decoració molt esquemàtica a la imposta de la qual arrenquen els arcs ja esmentats. És tracta del cap d'un àngel, una pinya i una punta de diamant que evidencien un ma molt poc hàbil. La part més externa de les dovelles es recorreguda per un bordó a manera de guardapols. En conjunt la portalada és molt senzilla. El material constructiu és el carreu de pedra tallada amb cura a cops d'escoda i col·locada a la manera isòdoms.
Notícies històriques
Senant pertanyia a la família dels Granyena quan l'any 1173, per donació testamentaria d'un dels seus membres, va passar a dependre del priorat del Monestir de Ripoll a Montserrat. Fins mitjans del s. XIII no va canviar novament de propietari. Aleshores l'any 1264, per venda, l'adquirí el monestir de Poblet. En el document es detalla amb precisió tot allò que incloïa el castell i no es menciona per res l'existència de l'església. És possible que aleshores encara no fos bastida. Hem de pensar que Poblet va mantenir fins molt avançat el segle XIV el costum de bastir segons la tipologia romànica i com a exemple d'això cal mencionar la construcció de l'església de Vinaixa en la qual hi van tenir un paper decisiu els monjos pobletans.
Del monestir de Sant Joan de les Abadesses, que centra la població, resta l'església i el claustre del segle XV.
L'església del monestir de Sant Joan de les Abadesses, concebuda com un edifici de tres naus, amb transsepte, i una àmplia capçalera amb absis, girola i capelles radials, segueix una estructura usual a França i especialment de les anomenades esglésies de peregrinació. El pla, però, no es dugué a terme i l'església té únicament una nau molt curta, de manera que a la pràctica esdevé un edifici de creu grega. Els absis són decorats internament i externament per arcuacions i columnetes formant una estructura de dos pisos. El terratrèmol de 1428 afectà la capçalera, que ja no fou reconstruïda a la manera original. Actualment, tres capelles radials s'obren al gran absis central, mentre que un petit absis s'obre a cada braç del creuer.
Un senzill claustre gòtic, iniciat el 1442 pels artistes Joan de Bar i Joan de Girard, i algunes arcades de l'anterior claustre romànic completen el conjunt.
Capella dels Dolors
Entre l'església i el claustre trobem la capella dels Dolors (o del Santíssim), d'època barroca, amb cúpula i elements decoratius del tallista Josep Moretó, l'obra del qual (1710) fou continuada pel seu germà Jacint (1714). Estatja una notable talla de la Pietat, obra de Josep Viladomat.
Tota la superfície de la façana de la capella dels Dolors que dona al passeig del Comte Guifré, és arrebossada amb esgrafiats. A causa del lloc humit i bac on es troba aquesta façana està molt malmesa i en força mal estat.
Encara es pot veure que l'esgrafiat està format per diferents sanefes, una més ampla que està situada sota el teulat, alternant amb les finestres rodones; a sota una d'estreta i després alternant amb les finestres grosses els dibuixos dels esgrafiats ocupen molta superfície i sota de cada finestra hi ha un motiu d'estil diferent. A sota es torna a repetir la sanefa més estreta i després a tota la resta de la paret fins a aproximadament un metre de terra hi ha un esgrafiat uniforme.
L'absis major és avui presidit pel conjunt escultòric del Davallament (1251), un dels més importants del romànic català.
Dins de l'església es guarda també la imatge de Santa Maria la Blanca amb el seu retaule d'alabastre (1343) i el sepulcre del canonge beat Miró de Tagamanent (1345) restaurat el 1950, ambdues obres d'estil gòtic. Al monestir es conserven també les restes de l'antic retaule gòtic de Sant Sadurní.
El rellotge és mecànic i està muntat sobre una estructura en forma de cub de ferro. El seu mecanisme està format exclusivament per peces de ferro, bàsicament rodes dentades de diverses mides.
Dues llargues cordes sostenen els pesos (també de ferro) que ajuden al seu funcionament. A la part superior i en un angle, s'hi pot veure un seient semblant al de les bicicletes, lloc on s'asseu l'encarregat de donar-li corda (operació que cal fer diàriament), i que es fa tot pedalant.
Existeix una matraca de fusta que consta d'un total de nou martells repartits entre tres espais. El seu funcionament es fa mitjançant una corda la qual a través d'una corriola articula la roda on es troben els martells de fusta, que en desnivellar-se piquen al damunt de les taules de fusta també tot provocant el soroll. La seva ubicació sota la teulada del campanar a l'aire lliure i el seu desús han provocat un avançat deteriorament. Concretament manca un dels martells.
La làpida sepulcral de l'abat Berenguer Arnau es troba a la paret frontal del pòrtic de Sant Mateu, antic claustre que fou destruït l'any 1620. El relleu representa l'abat Berenguer Arnau damunt d'un llit i voltat per dotze persones que podrien significar els dotze apòstols.
El monestir de Sant Joan de les Abadesses fou una fundació personal del comte Guifré el Pelós, que el 885 creà un nou cenobi prop del de Santa Maria de Ripoll, per a una comunitat de monges benedictines. La primera abadessa fou Emma, filla de Guifré. El 1017, però, la comunitat fou dissolta, amb l'acusació de dur una disbauxada (que la llegenda relaciona amb el mític comte Arnau). Hi fou instaurada una comunitat de canonges, fins que el monestir fou cedit a l'abadia benedictina de Sant Víctor de Marsella, que hi tornà a instal·lar una comunitat de monges (1098). Amb tot, els canonges, sota la protecció del bisbe de Vic i de la regla augustiniana reeixiren a instal·lar-s'hi definitivament el 1114 i hi restaren fins al 1484. D'aquesta data fins al 1581, el monestir fou regit per bisbes i cardenals forasters i el 1592, el Papa Climent VIII, en suprimir les canòniques regulars agustines de Catalunya i Rosselló, erigí en col·legiata secular, suprimida pel Concordat de 1856.
L'església romànica, que perdura en part refeta després del terratrèmol de 1428, fou renovada a partir de 1130 i consagrada el 1150.
La intel·ligent restauració de l'església, iniciada per Puig i Cadafalch i completada el 1948-63 per R. Duran i Reynals, sota els auspicis de Jaume Espona, ha retornat a l'edifici el caràcter primitiu que tenia després de la restauració del 1428.
Entre els anys 1992 i 2000 s'han restaurat la totalitat de les cobertes i s'ha consolidat l'estructura del claustre.
Entre els anys 2013 i 2014 s'han efectuat altres obres al claustre: restauració de la seva paret exterior i millora del sistema de desguàs.
L'any 2015 es restaura la façana del pòrtic de Sant Mateu.
Capella dels Dolors
La capella dels Dolors, construcció barroca del segle XVIII, va ser totalment refeta els anys cinquanta sota la direcció de l'arquitecte R.Duran i Reynals, gràcies al mecenatge de J. Espona i Brunet.
Fou inaugurada l'últim diumenge d'agost de 1955.
Els esgrafiats varen ser restaurats l'any 2013.
Rellotge
Per bé que no coneixem amb exactitud la data en què es posà en funcionament aquest aparell, sabem que va ser construït al segle XVI, o a les darreries del segle XV, ja que en el Necrològic de Sant Joan de les Abadesses, hi trobem la següent notícia: "Iste Iohannes de Peralta fecit fieri orlogium quod est supra tectum ecclesie, in parte...". Sabem, doncs, el nom de l'abat que el feu fabricar Joan de Peralta, el qual també fou bisbe de Vic. És destacable el fet que aquest artefacte estigui encara en ple ús. Hom hi dona corda diàriament, i toca amb admirable precisió les hores. A part d'una petita soldadura que calgué fer en una de les peces, la resta és original.
Matraca
Tot i que aquest tipus d'artefactes tinguin el seu origen a finals de l'Edat Mitjana, el que podem veure avui dia al campanar de monestir, data del període posterior a la Guerra Civil, ja que l'original va ser destruït. Actualment, s'utilitza el Divendres Sant i el Dissabte Sant, tot seguint la vella tradició, de tal manera que la matraca forma part del folklore.
Làpida de l'abat Berenguer Arnau
La làpida sepulcral, sembla que fou feta quan l'abat Berenguer Arnau va morir, l'any 1137. L'abat, era de la família dels senyors d'Ogassa, i ensems ardiaca de l'església de Girona. Sostingué amb coratge el restabliment de la canònica en la recuperació del monestir amb l'aprovació pontifícia i amb la protecció del comte de Barcelona. Recuperà el patrimoni de la casa i impulsà a una comunitat florent. Després de renunciar a la dignitat abacial el 1131, visqué com a simple canonge fins a la seva mort, ocorreguda el 21 d'octubre del 1137.
Descripció:
L'església de Santa Maria és un temple romànic d'una nau de planta rectangular. Seguint l'esquema tradicional dels temples romànics, constava d'un absis semicircular i una coberta amb volta de canó. Es pot observar a l'arquitectura de l'església com amb posterioritat a l'aixecament del primer temple, l'absis fou retallat per poder allargar l'edifici. També s'afegiren contraforts a la paret nord per sostenir la volta, mentre que al cantó sud s'hi adossaren edificacions. La façana de l'església destaca per la triple arquivolta d'estil clarament romànic amb dues petites columnetes amb capitells llisos que en sustenten l'arquivolta central. Únicament està decorada la imposta amb el cap d'un àngel, una pinya i una punta de diamant. Sobre la portalada principal es situà un petit rosetó. La façana està rematada per un campanar d'espadanya de dos ulls.
Notes històriques:
L'església està documentada l'any 1170 quan Guerau de Granyena, senyor del castell de la vila i el seu germà concediren l'església i altres drets al monestir de l'església de Montserrat. Al 1264 el monestir de poblet va comprar els drets de patronatge a Ripoll. L'any 1279-80 ja apareix en les llistes de les parròquies de l'arquebisbat de Tarragona. Aquesta situació va crear un conflicte entre Poblet i l'Arquebisbe que no es resoldrà fins al 1294 amb una concòrdia per la qual Poblet es reservava el dret de patronatge i l'arquebisbat la jurisdicció espiritual.
Observacions:
Els peus de l'altar de l'església són de Poblet. Encara es conserva una pica d'aigua beneita de pedra d'estil renaixentista, i dues lloses sepulcrals del segle XVII i XVIII.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
Descripció
Església d'una sola nau, originàriament amb absis semicircular a la capçalera que va ser aterrat tardanament i cobert per una volta de canó apuntat que arrenca d'una imposta.
La portada d'accés primitiva està situada als peus de l'església. És d'arc de mig punt i dos arcs adovellats en gradació assenyalen el cap alçament. A banda i a banda hi ha una columna amb capitell a la part superior sense cap mena d'ornamentació. Únicament apareix una decoració molt esquemàtica a la imposta de la qual arrenquen els arcs ja esmentats. És tracta del cap d'un àngel, una pinya i una punta de diamant que evidencien un ma molt poc hàbil. La part més externa de les dovelles es recorreguda per un bordó a manera de guardapols. En conjunt la portalada és molt senzilla. El material constructiu és el carreu de pedra tallada amb cura a cops d'escoda i col·locada a la manera isòdoms.
Notícies històriques
Senant pertanyia a la família dels Granyena quan l'any 1173, per donació testamentaria d'un dels seus membres, va passar a dependre del priorat del Monestir de Ripoll a Montserrat. Fins mitjans del s. XIII no va canviar novament de propietari. Aleshores l'any 1264, per venda, l'adquirí el monestir de Poblet. En el document es detalla amb precisió tot allò que incloïa el castell i no es menciona per res l'existència de l'església. És possible que aleshores encara no fos bastida. Hem de pensar que Poblet va mantenir fins molt avançat el segle XIV el costum de bastir segons la tipologia romànica i com a exemple d'això cal mencionar la construcció de l'església de Vinaixa en la qual hi van tenir un paper decisiu els monjos pobletans.
Descripció:
Per a construir el celler de Llorenç es van fusionar les dues associacions agràries del poble, el 1920. Martinell va dissenyar un celler i trull amb les dues naus paral·leles actuals, però la segona no es va construir fins al 1966, amb tanta precisió que no es distingeix de l'antiga. El 1920 només es va poder aixecar una nau transversal al darrere de la gran, per a les màquines i la recepció del raïm, i una sola de principal amb cinc tines de formigó separades del terra amb un sistema de voltes de maó com al celler de Cornudella. La resta de tines van arribar més tard, com la zona posterior destinada al trull, que no es va fer fins al 1932. Totes les façanes són de paredat comú, amb pedra més grossa al sòcol. Això atorga al celler una textura naturalista semblant a la tradicional en pedra seca. Una trama ortogonal de maó que forma finestres verticals -avui tapiades- caracteritza els dos frontals, amb coronament piramidal truncat amb teules, capitells de maó i rajola verda.
Cada nau té la seva porta d'accés d'arc semicircular, i a sobre unes finestres rectangulars col·locades dins d'una estructura en forma romboïdal on també hi ha diverses finestres cegades. La coberta és a dues vessants. La decoració és feta mitjançant l'alternança del maó i la pedra. La nau horitzontal presenta una sèrie de finestres semicirculars a la part superior. A la part baixa té dues portes, una amb llinda i l'altra semicircular, i dues finestres semicirculars. Cal destacar els trulls, que són veritables tines fetes al sistema de voltes tabicades amb unes separacions que permeten els pas dels operaris.
Notes històriques:
El Celler, bastit l'any 1920, està dissenyat per l'arquitecte Cèsar Martinell, un especialista en aquest tipus d'edificacions.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
Descripció:
Està format per dues naus rectangulars, la nau esquerra és tallada per una nau de col·locació horitzontal. Cada nau té la seva porta d'accés d'arc semicircular, i a sobre unes finestres rectangulars col·locades dins d'una estructura en forma romboïdal on també hi ha diverses finestres cegades. La coberta és a dues vessants. La decoració és feta mitjançant l'alternança del maó i la pedra. La nau horitzontal presenta una sèrie de finestres semicirculars a la part superior. A la part baixa té dues portes, una amb llinda i l'altra semicircular, i dues finestres semicirculars.
Notícies històriques:
Llorenç del Penedès posseeix un dels primers cellers de la comarca, ja que l'edifici data del 1918. L'edifici aixopluga les tines i els cups, amb capacitat per acollir 40000 hL. La collita de raïm produeix generalment uns 25000hL. Es conreen dos tipus de vi, el negre i el blanc. Aquest últim, com en la majoria dels pobles de la rodalia, és venut a les cases xampanyeres de Sant Sadurní d'Anoia. Posteriorment la cooperativa de Llorenç tingué cent noranta socis viticultors (1982).
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
Always elegant Leena Sarvi!
For more information about Precision Audio, visit
Everybody Should Be Able To Enjoy Music™
Descripció:
L'església de Santa Maria és un temple romànic d'una nau de planta rectangular. Seguint l'esquema tradicional dels temples romànics, constava d'un absis semicircular i una coberta amb volta de canó. Es pot observar a l'arquitectura de l'església com amb posterioritat a l'aixecament del primer temple, l'absis fou retallat per poder allargar l'edifici. També s'afegiren contraforts a la paret nord per sostenir la volta, mentre que al cantó sud s'hi adossaren edificacions. La façana de l'església destaca per la triple arquivolta d'estil clarament romànic amb dues petites columnetes amb capitells llisos que en sustenten l'arquivolta central. Únicament està decorada la imposta amb el cap d'un àngel, una pinya i una punta de diamant. Sobre la portalada principal es situà un petit rosetó. La façana està rematada per un campanar d'espadanya de dos ulls.
Notes històriques:
L'església està documentada l'any 1170 quan Guerau de Granyena, senyor del castell de la vila i el seu germà concediren l'església i altres drets al monestir de l'església de Montserrat. Al 1264 el monestir de poblet va comprar els drets de patronatge a Ripoll. L'any 1279-80 ja apareix en les llistes de les parròquies de l'arquebisbat de Tarragona. Aquesta situació va crear un conflicte entre Poblet i l'Arquebisbe que no es resoldrà fins al 1294 amb una concòrdia per la qual Poblet es reservava el dret de patronatge i l'arquebisbat la jurisdicció espiritual.
Observacions:
Els peus de l'altar de l'església són de Poblet. Encara es conserva una pica d'aigua beneita de pedra d'estil renaixentista, i dues lloses sepulcrals del segle XVII i XVIII.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
Descripció
Església d'una sola nau, originàriament amb absis semicircular a la capçalera que va ser aterrat tardanament i cobert per una volta de canó apuntat que arrenca d'una imposta.
La portada d'accés primitiva està situada als peus de l'església. És d'arc de mig punt i dos arcs adovellats en gradació assenyalen el cap alçament. A banda i a banda hi ha una columna amb capitell a la part superior sense cap mena d'ornamentació. Únicament apareix una decoració molt esquemàtica a la imposta de la qual arrenquen els arcs ja esmentats. És tracta del cap d'un àngel, una pinya i una punta de diamant que evidencien un ma molt poc hàbil. La part més externa de les dovelles es recorreguda per un bordó a manera de guardapols. En conjunt la portalada és molt senzilla. El material constructiu és el carreu de pedra tallada amb cura a cops d'escoda i col·locada a la manera isòdoms.
Notícies històriques
Senant pertanyia a la família dels Granyena quan l'any 1173, per donació testamentaria d'un dels seus membres, va passar a dependre del priorat del Monestir de Ripoll a Montserrat. Fins mitjans del s. XIII no va canviar novament de propietari. Aleshores l'any 1264, per venda, l'adquirí el monestir de Poblet. En el document es detalla amb precisió tot allò que incloïa el castell i no es menciona per res l'existència de l'església. És possible que aleshores encara no fos bastida. Hem de pensar que Poblet va mantenir fins molt avançat el segle XIV el costum de bastir segons la tipologia romànica i com a exemple d'això cal mencionar la construcció de l'església de Vinaixa en la qual hi van tenir un paper decisiu els monjos pobletans.
La granota verda és un amfibi de la família dels Rànids.
Caça petits insectes amb la seva llengua que llença amb rapidesa i precisió.
Viu en basses naturals i en zones d'aigües lentes com petits torrents, rieres i rius. També en basses fetes per l'home i en canals de regadiu.
Li agrada amagar-se entre la vegetació de les vores, o estar-se quieta surant entre les plantes aquàtiques.
És difícil veure-la perquè al més mínim soroll salta i se submergeix. És bona saltadora i nedadora.
Canta durant la primavera i l’estiu.
Hiverna durant tot l'hivern.
El seu cant, molt conegut i familiar, és una mena de "croac" que va repetint amb variacions; els mascles acostumen a cantar tots junts, sobretot en el període d'aparellament.
A inicis de la primavera s’aparella i la femella pon els ous (entre 5.000 i 10.000) cap a l'abril.
Els cap-grossos neixen a finals de juny i durant l'estiu.
Llavors es produeix el fantàstic procés de metamorfosi, gràcies al qual esdevindran granotes adultes al cap d'uns mesos.
Class: Amphibia.
Subclass: Lissamphibia.
Order: Anura.
Suborder: Neobatrachi.
Superfamily: Ranoidea.
Family: Ranidae.
Subfamily: Raninae.
Descripció:
L'església de Santa Maria és un temple romànic d'una nau de planta rectangular. Seguint l'esquema tradicional dels temples romànics, constava d'un absis semicircular i una coberta amb volta de canó. Es pot observar a l'arquitectura de l'església com amb posterioritat a l'aixecament del primer temple, l'absis fou retallat per poder allargar l'edifici. També s'afegiren contraforts a la paret nord per sostenir la volta, mentre que al cantó sud s'hi adossaren edificacions. La façana de l'església destaca per la triple arquivolta d'estil clarament romànic amb dues petites columnetes amb capitells llisos que en sustenten l'arquivolta central. Únicament està decorada la imposta amb el cap d'un àngel, una pinya i una punta de diamant. Sobre la portalada principal es situà un petit rosetó. La façana està rematada per un campanar d'espadanya de dos ulls.
Notes històriques:
L'església està documentada l'any 1170 quan Guerau de Granyena, senyor del castell de la vila i el seu germà concediren l'església i altres drets al monestir de l'església de Montserrat. Al 1264 el monestir de poblet va comprar els drets de patronatge a Ripoll. L'any 1279-80 ja apareix en les llistes de les parròquies de l'arquebisbat de Tarragona. Aquesta situació va crear un conflicte entre Poblet i l'Arquebisbe que no es resoldrà fins al 1294 amb una concòrdia per la qual Poblet es reservava el dret de patronatge i l'arquebisbat la jurisdicció espiritual.
Observacions:
Els peus de l'altar de l'església són de Poblet. Encara es conserva una pica d'aigua beneita de pedra d'estil renaixentista, i dues lloses sepulcrals del segle XVII i XVIII.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
Descripció
Església d'una sola nau, originàriament amb absis semicircular a la capçalera que va ser aterrat tardanament i cobert per una volta de canó apuntat que arrenca d'una imposta.
La portada d'accés primitiva està situada als peus de l'església. És d'arc de mig punt i dos arcs adovellats en gradació assenyalen el cap alçament. A banda i a banda hi ha una columna amb capitell a la part superior sense cap mena d'ornamentació. Únicament apareix una decoració molt esquemàtica a la imposta de la qual arrenquen els arcs ja esmentats. És tracta del cap d'un àngel, una pinya i una punta de diamant que evidencien un ma molt poc hàbil. La part més externa de les dovelles es recorreguda per un bordó a manera de guardapols. En conjunt la portalada és molt senzilla. El material constructiu és el carreu de pedra tallada amb cura a cops d'escoda i col·locada a la manera isòdoms.
Notícies històriques
Senant pertanyia a la família dels Granyena quan l'any 1173, per donació testamentaria d'un dels seus membres, va passar a dependre del priorat del Monestir de Ripoll a Montserrat. Fins mitjans del s. XIII no va canviar novament de propietari. Aleshores l'any 1264, per venda, l'adquirí el monestir de Poblet. En el document es detalla amb precisió tot allò que incloïa el castell i no es menciona per res l'existència de l'església. És possible que aleshores encara no fos bastida. Hem de pensar que Poblet va mantenir fins molt avançat el segle XIV el costum de bastir segons la tipologia romànica i com a exemple d'això cal mencionar la construcció de l'església de Vinaixa en la qual hi van tenir un paper decisiu els monjos pobletans.
Descripció:
L'església de Santa Maria és un temple romànic d'una nau de planta rectangular. Seguint l'esquema tradicional dels temples romànics, constava d'un absis semicircular i una coberta amb volta de canó. Es pot observar a l'arquitectura de l'església com amb posterioritat a l'aixecament del primer temple, l'absis fou retallat per poder allargar l'edifici. També s'afegiren contraforts a la paret nord per sostenir la volta, mentre que al cantó sud s'hi adossaren edificacions. La façana de l'església destaca per la triple arquivolta d'estil clarament romànic amb dues petites columnetes amb capitells llisos que en sustenten l'arquivolta central. Únicament està decorada la imposta amb el cap d'un àngel, una pinya i una punta de diamant. Sobre la portalada principal es situà un petit rosetó. La façana està rematada per un campanar d'espadanya de dos ulls.
Notes històriques:
L'església està documentada l'any 1170 quan Guerau de Granyena, senyor del castell de la vila i el seu germà concediren l'església i altres drets al monestir de l'església de Montserrat. Al 1264 el monestir de poblet va comprar els drets de patronatge a Ripoll. L'any 1279-80 ja apareix en les llistes de les parròquies de l'arquebisbat de Tarragona. Aquesta situació va crear un conflicte entre Poblet i l'Arquebisbe que no es resoldrà fins al 1294 amb una concòrdia per la qual Poblet es reservava el dret de patronatge i l'arquebisbat la jurisdicció espiritual.
Observacions:
Els peus de l'altar de l'església són de Poblet. Encara es conserva una pica d'aigua beneita de pedra d'estil renaixentista, i dues lloses sepulcrals del segle XVII i XVIII.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
Descripció
Església d'una sola nau, originàriament amb absis semicircular a la capçalera que va ser aterrat tardanament i cobert per una volta de canó apuntat que arrenca d'una imposta.
La portada d'accés primitiva està situada als peus de l'església. És d'arc de mig punt i dos arcs adovellats en gradació assenyalen el cap alçament. A banda i a banda hi ha una columna amb capitell a la part superior sense cap mena d'ornamentació. Únicament apareix una decoració molt esquemàtica a la imposta de la qual arrenquen els arcs ja esmentats. És tracta del cap d'un àngel, una pinya i una punta de diamant que evidencien un ma molt poc hàbil. La part més externa de les dovelles es recorreguda per un bordó a manera de guardapols. En conjunt la portalada és molt senzilla. El material constructiu és el carreu de pedra tallada amb cura a cops d'escoda i col·locada a la manera isòdoms.
Notícies històriques
Senant pertanyia a la família dels Granyena quan l'any 1173, per donació testamentaria d'un dels seus membres, va passar a dependre del priorat del Monestir de Ripoll a Montserrat. Fins mitjans del s. XIII no va canviar novament de propietari. Aleshores l'any 1264, per venda, l'adquirí el monestir de Poblet. En el document es detalla amb precisió tot allò que incloïa el castell i no es menciona per res l'existència de l'església. És possible que aleshores encara no fos bastida. Hem de pensar que Poblet va mantenir fins molt avançat el segle XIV el costum de bastir segons la tipologia romànica i com a exemple d'això cal mencionar la construcció de l'església de Vinaixa en la qual hi van tenir un paper decisiu els monjos pobletans.
Sant Esteve de Pelagalls
Sant Esteve de Pelagalls és una església romànica del municipi dels Plans de Sió (Segarra). Va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional per decret publicat al DOGC el 05-11-1982.[1]
Situació
L'església està situada al nucli de Pelagalls, a llevant del poble. Des de la carretera L-304 (de Mont-roig a Concabella) s'hi pot accedir directament des del punt quilomètric 1 (41° 45′ 0.89″ N, 1° 11′ 19.05″ E) o bé des del km. 3,1 (41° 45′ 32.13″ N, 1° 12′ 26.88″ E). En aquest últim cas caldrà travessar la població de Sisteró.
Arquitectura
Església de planta basilical, d'una sola nau, amb el mur de carreus regulars de mitjanes dimensions i coberta a dues aigües. La nau és orientada en direcció est-oest, amb la porta a occident, segons la norma clàssica de l'estil romànic. Posteriorment, al segle xviii, s'hi va afegir un creuer, realitzat amb carreus de pedra, donant a la planta la configuració gairebé de creu grega. A la mateixa època, o una mica més tard, es va construir, al damunt del mur d'entrada un robust campanar de pedra ben tallada, l'aresta del qual cau verticalment sobre el centre de la portada.
La portada és la part més notable de l'església, formada per tres arquivoltes. Els arcs parteixen de l'interior del mur i la portada s'obre en un cos que sobresurt, col·locat al frontispici de la façana i coronat per una cornisa. Tot junt forma un rectangle que es recolza sobre un basament, format a cada costat per dos sòcols corbats i un altre de prismàtic. La portada pròpiament dita és feta de vuit columnes, quatre a cada banda, coronades per sis capitells que sostenen les tres arquivoltes, amb l'espai semicircular que queda situat entre aquestes i la llinda ocupat per un timpà treballat en baix relleu. Les columnes són exemptes i de fust monolític, llis i uniforme, quatre situades als angles que formen els brancals de la porta, i les altres quatre apariades, amb un capitell comú a ambdós costats. No tenen base i es recolzen directament sobre el basament.
Detall d'un capitell
Els capitells, amb forma de piràmide truncada invertida, estan decorats amb motius geomètrics, vegetals i zoomòrfics. A la part inferior tenen una motllura i són coronades per un àbac molt desenvolupat que forma una imposta seguida amb abundosa decoració, que comprèn els tres capitells de cada banda. A la portada hi ha tres arquivoltes que enllacen les columnes i els capitells d'un costat amb els de l'altre. La primera és formada per un simple arc de dovelles totalment llises. La segona està motllurada amb un bossell que sobresurt entre dues motllures còncaves de mitja canya, una de les quals es projecta sobre el llindar de la porta i l'altra cap al davant. La tercera, molt erosionada a la banda esquerra, és feta per dovelles, ornada amb una filera de semiesferes, totes iguals, cada una de les quals duu un petit apèndix que l'uneix a l'arquivolta.
Grup escultòric del timpà
El timpà, és presidit per una figura central hieràtica, dreta, vestida amb ornaments litúrgics amb els braços lleugerament aixecats i estesos en actitud orant, porta la barba i una corona al cap, segurament es tracta de la "''Maiestas Domini''". Aquesta figura de Crist és tancada dins d'una màndorla que està sostinguda per dos personatges drets, apòstols o àngels, un a cada banda, en actitud de reverència i amb túniques de plecs acanalats. Els tres personatges miren endavant amb uns ulls grans i inexpressius. Dins la màndorla, decorada en part només per anagrames, i sota el braç dret del personatge central, hi ha un cercle amb una flor oberta de vuit pètals. Sota dels peus, a la mateixa llinda de la portada, hi ha un petit emblema gravat, d'interpretació imprecisa.
Absis
L'absis, situat a la banda d'orient i cobert amb lloses de pedra, és de grans dimensions i semicircular. Al centre hi ha una finestra senzilla de doble esqueixada, sense cap decoració realitzat amb una sola pedra tallada amb gran precisió. A la banda nord hi ha dues pilastres escalonades, completament llises, com a contrafort. Sota la teulada i coronant el mur hi ha una petita cornisa, sobre mènsules i sense decoració que rodeja tot l'edifici.[2]
Notícies històriques
La primera notícia de l'església prové de l'acta de consagració de l'església de Guissona, el 1098, on es fa referència a Sant Esteve de Pelagalls. L'actual temple és una reconstrucció del segle xii del primitiu edifici romànic. El 1968, quan es procedia a una restauració de l'edifici, es trobà sota l'altar un reliquiari policromat amb el pergamí de l'acta de consagració, efectuada el 14 de novembre de 1180 pel bisbe d'Urgell, Arnau de Preixens. El document anava acompanyat d'unes relíquies de sant Ermengol, sant Llàtzer i d'altres sants.[2]
Descripció:
L'església de Santa Maria és un temple romànic d'una nau de planta rectangular. Seguint l'esquema tradicional dels temples romànics, constava d'un absis semicircular i una coberta amb volta de canó. Es pot observar a l'arquitectura de l'església com amb posterioritat a l'aixecament del primer temple, l'absis fou retallat per poder allargar l'edifici. També s'afegiren contraforts a la paret nord per sostenir la volta, mentre que al cantó sud s'hi adossaren edificacions. La façana de l'església destaca per la triple arquivolta d'estil clarament romànic amb dues petites columnetes amb capitells llisos que en sustenten l'arquivolta central. Únicament està decorada la imposta amb el cap d'un àngel, una pinya i una punta de diamant. Sobre la portalada principal es situà un petit rosetó. La façana està rematada per un campanar d'espadanya de dos ulls.
Notes històriques:
L'església està documentada l'any 1170 quan Guerau de Granyena, senyor del castell de la vila i el seu germà concediren l'església i altres drets al monestir de l'església de Montserrat. Al 1264 el monestir de poblet va comprar els drets de patronatge a Ripoll. L'any 1279-80 ja apareix en les llistes de les parròquies de l'arquebisbat de Tarragona. Aquesta situació va crear un conflicte entre Poblet i l'Arquebisbe que no es resoldrà fins al 1294 amb una concòrdia per la qual Poblet es reservava el dret de patronatge i l'arquebisbat la jurisdicció espiritual.
Observacions:
Els peus de l'altar de l'església són de Poblet. Encara es conserva una pica d'aigua beneita de pedra d'estil renaixentista, i dues lloses sepulcrals del segle XVII i XVIII.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
Descripció
Església d'una sola nau, originàriament amb absis semicircular a la capçalera que va ser aterrat tardanament i cobert per una volta de canó apuntat que arrenca d'una imposta.
La portada d'accés primitiva està situada als peus de l'església. És d'arc de mig punt i dos arcs adovellats en gradació assenyalen el cap alçament. A banda i a banda hi ha una columna amb capitell a la part superior sense cap mena d'ornamentació. Únicament apareix una decoració molt esquemàtica a la imposta de la qual arrenquen els arcs ja esmentats. És tracta del cap d'un àngel, una pinya i una punta de diamant que evidencien un ma molt poc hàbil. La part més externa de les dovelles es recorreguda per un bordó a manera de guardapols. En conjunt la portalada és molt senzilla. El material constructiu és el carreu de pedra tallada amb cura a cops d'escoda i col·locada a la manera isòdoms.
Notícies històriques
Senant pertanyia a la família dels Granyena quan l'any 1173, per donació testamentaria d'un dels seus membres, va passar a dependre del priorat del Monestir de Ripoll a Montserrat. Fins mitjans del s. XIII no va canviar novament de propietari. Aleshores l'any 1264, per venda, l'adquirí el monestir de Poblet. En el document es detalla amb precisió tot allò que incloïa el castell i no es menciona per res l'existència de l'església. És possible que aleshores encara no fos bastida. Hem de pensar que Poblet va mantenir fins molt avançat el segle XIV el costum de bastir segons la tipologia romànica i com a exemple d'això cal mencionar la construcció de l'església de Vinaixa en la qual hi van tenir un paper decisiu els monjos pobletans.
L'única construcció conservada del complex monacal és un exponent destacat de la tipologia d'església de planta circular. Els seus trets peculiars permeten atribuir-li una funció diferenciada i una significació específica respecte al marc on s'integrava. Ara bé, aquestes no han estat establertes amb precisió absoluta, malgrat que hom ha insinuat el caràcter funerari, associant l'obra a les característiques d'un Sant Sepulcre
Segons Villanueva, la capella data del segle XI, opinió que ha estat respectada en bibliografia posterior. Tot i que no coneixem dades segures pel que fa al bastiment, seria lògic situar-lo a la fi d'aquell segle o bé a principis del XII: Es tracta d'un edifici de planta centralitzada amb absis semicircular acusat a l'exterior, en el qual s'obren dues finestres de doble esqueixada i de proporcions desiguals. El parament, disposat amb certa regularitat, presenta els murs exteriors pràcticament llisos, encara que hi ha un nivell de sòcol a partir del qual alguns autors pensen que es preveia un sistema de lesenes. Coronant la coberta, de pedres planes, s'eleva una espadanya simple, potser posterior a l'edifici
L'ingrés és constituït per una porta amb arc de mig punt que s'obre en el mur, de gruix molt considerable, de tal manera que permet la conformació d'un llindar, avantsala de l'espai circular. La porta es troba desplaçada del que seria l'eix longitudinal que defineix l'interior. Aquest es conforma mitjançant la conjugació de l'absis i la rotonda, units gràcies a un tram, que en la zona del presbiteri, estableix la transició entre tots dos, com en els exemples de Sant Sepulcre d'Olèrdola i Sant Jaume de Vilanova. L'interior del mur va ser buidat amb una sèrie de fornícules que articulen i alleugereixen l'Ambit corresponent a la nau, aquests elements es retroben en el marc de construccions característiques del primer romànic i que tampoc són estranyes a la tipologia d'esglésies circulars, on poden adquirir, fins i tot, les dimensions de petites capelles, així, podríem tenir en compte la planta de Sant Esteve de Sallent
El sistema de cobertes determina a l'espai centralitzat una falsa cúpula, mentre quer a l'absis hi ha una volta de quart d'esfera, com en els nínxols. L'espai que enllaça la nau i la capçalera és cobert per arcuacions de mig punt que donen solució per tal de tancar un tram en degradació. Podem esmentar, així mateix, una escala que recorre el gruix del mur i que permet accedir a la zona de cobertes
És sabut que fins el 1715 hi havia encara en aquest indret dependències de l'antic conjunt monacal, que ja des del segle XV havia estat abandonat per la seva comunitat. Amb tot, a finals del segle XVIII es va realitzar una reforma parcial de les edificacions, en particular de sant Pere Gros, en que es practicà l'arrebossat general i s'introduïren alguns elements de mobiliari litúrgic. En els anys 1960 l'església fou restaurada, i alliberada d'intervencions alienes al romànic, si bé no espot afirmar que el seu aspecte sigui estrictament l'originari.
Descripció:
L'església de Santa Maria és un temple romànic d'una nau de planta rectangular. Seguint l'esquema tradicional dels temples romànics, constava d'un absis semicircular i una coberta amb volta de canó. Es pot observar a l'arquitectura de l'església com amb posterioritat a l'aixecament del primer temple, l'absis fou retallat per poder allargar l'edifici. També s'afegiren contraforts a la paret nord per sostenir la volta, mentre que al cantó sud s'hi adossaren edificacions. La façana de l'església destaca per la triple arquivolta d'estil clarament romànic amb dues petites columnetes amb capitells llisos que en sustenten l'arquivolta central. Únicament està decorada la imposta amb el cap d'un àngel, una pinya i una punta de diamant. Sobre la portalada principal es situà un petit rosetó. La façana està rematada per un campanar d'espadanya de dos ulls.
Notes històriques:
L'església està documentada l'any 1170 quan Guerau de Granyena, senyor del castell de la vila i el seu germà concediren l'església i altres drets al monestir de l'església de Montserrat. Al 1264 el monestir de poblet va comprar els drets de patronatge a Ripoll. L'any 1279-80 ja apareix en les llistes de les parròquies de l'arquebisbat de Tarragona. Aquesta situació va crear un conflicte entre Poblet i l'Arquebisbe que no es resoldrà fins al 1294 amb una concòrdia per la qual Poblet es reservava el dret de patronatge i l'arquebisbat la jurisdicció espiritual.
Observacions:
Els peus de l'altar de l'església són de Poblet. Encara es conserva una pica d'aigua beneita de pedra d'estil renaixentista, i dues lloses sepulcrals del segle XVII i XVIII.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
Descripció
Església d'una sola nau, originàriament amb absis semicircular a la capçalera que va ser aterrat tardanament i cobert per una volta de canó apuntat que arrenca d'una imposta.
La portada d'accés primitiva està situada als peus de l'església. És d'arc de mig punt i dos arcs adovellats en gradació assenyalen el cap alçament. A banda i a banda hi ha una columna amb capitell a la part superior sense cap mena d'ornamentació. Únicament apareix una decoració molt esquemàtica a la imposta de la qual arrenquen els arcs ja esmentats. És tracta del cap d'un àngel, una pinya i una punta de diamant que evidencien un ma molt poc hàbil. La part més externa de les dovelles es recorreguda per un bordó a manera de guardapols. En conjunt la portalada és molt senzilla. El material constructiu és el carreu de pedra tallada amb cura a cops d'escoda i col·locada a la manera isòdoms.
Notícies històriques
Senant pertanyia a la família dels Granyena quan l'any 1173, per donació testamentaria d'un dels seus membres, va passar a dependre del priorat del Monestir de Ripoll a Montserrat. Fins mitjans del s. XIII no va canviar novament de propietari. Aleshores l'any 1264, per venda, l'adquirí el monestir de Poblet. En el document es detalla amb precisió tot allò que incloïa el castell i no es menciona per res l'existència de l'església. És possible que aleshores encara no fos bastida. Hem de pensar que Poblet va mantenir fins molt avançat el segle XIV el costum de bastir segons la tipologia romànica i com a exemple d'això cal mencionar la construcció de l'església de Vinaixa en la qual hi van tenir un paper decisiu els monjos pobletans.
Descripció:
L'església de Santa Maria és un temple romànic d'una nau de planta rectangular. Seguint l'esquema tradicional dels temples romànics, constava d'un absis semicircular i una coberta amb volta de canó. Es pot observar a l'arquitectura de l'església com amb posterioritat a l'aixecament del primer temple, l'absis fou retallat per poder allargar l'edifici. També s'afegiren contraforts a la paret nord per sostenir la volta, mentre que al cantó sud s'hi adossaren edificacions. La façana de l'església destaca per la triple arquivolta d'estil clarament romànic amb dues petites columnetes amb capitells llisos que en sustenten l'arquivolta central. Únicament està decorada la imposta amb el cap d'un àngel, una pinya i una punta de diamant. Sobre la portalada principal es situà un petit rosetó. La façana està rematada per un campanar d'espadanya de dos ulls.
Notes històriques:
L'església està documentada l'any 1170 quan Guerau de Granyena, senyor del castell de la vila i el seu germà concediren l'església i altres drets al monestir de l'església de Montserrat. Al 1264 el monestir de poblet va comprar els drets de patronatge a Ripoll. L'any 1279-80 ja apareix en les llistes de les parròquies de l'arquebisbat de Tarragona. Aquesta situació va crear un conflicte entre Poblet i l'Arquebisbe que no es resoldrà fins al 1294 amb una concòrdia per la qual Poblet es reservava el dret de patronatge i l'arquebisbat la jurisdicció espiritual.
Observacions:
Els peus de l'altar de l'església són de Poblet. Encara es conserva una pica d'aigua beneita de pedra d'estil renaixentista, i dues lloses sepulcrals del segle XVII i XVIII.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
Descripció
Església d'una sola nau, originàriament amb absis semicircular a la capçalera que va ser aterrat tardanament i cobert per una volta de canó apuntat que arrenca d'una imposta.
La portada d'accés primitiva està situada als peus de l'església. És d'arc de mig punt i dos arcs adovellats en gradació assenyalen el cap alçament. A banda i a banda hi ha una columna amb capitell a la part superior sense cap mena d'ornamentació. Únicament apareix una decoració molt esquemàtica a la imposta de la qual arrenquen els arcs ja esmentats. És tracta del cap d'un àngel, una pinya i una punta de diamant que evidencien un ma molt poc hàbil. La part més externa de les dovelles es recorreguda per un bordó a manera de guardapols. En conjunt la portalada és molt senzilla. El material constructiu és el carreu de pedra tallada amb cura a cops d'escoda i col·locada a la manera isòdoms.
Notícies històriques
Senant pertanyia a la família dels Granyena quan l'any 1173, per donació testamentaria d'un dels seus membres, va passar a dependre del priorat del Monestir de Ripoll a Montserrat. Fins mitjans del s. XIII no va canviar novament de propietari. Aleshores l'any 1264, per venda, l'adquirí el monestir de Poblet. En el document es detalla amb precisió tot allò que incloïa el castell i no es menciona per res l'existència de l'església. És possible que aleshores encara no fos bastida. Hem de pensar que Poblet va mantenir fins molt avançat el segle XIV el costum de bastir segons la tipologia romànica i com a exemple d'això cal mencionar la construcció de l'església de Vinaixa en la qual hi van tenir un paper decisiu els monjos pobletans.
Descripció:
L'església de Santa Maria és un temple romànic d'una nau de planta rectangular. Seguint l'esquema tradicional dels temples romànics, constava d'un absis semicircular i una coberta amb volta de canó. Es pot observar a l'arquitectura de l'església com amb posterioritat a l'aixecament del primer temple, l'absis fou retallat per poder allargar l'edifici. També s'afegiren contraforts a la paret nord per sostenir la volta, mentre que al cantó sud s'hi adossaren edificacions. La façana de l'església destaca per la triple arquivolta d'estil clarament romànic amb dues petites columnetes amb capitells llisos que en sustenten l'arquivolta central. Únicament està decorada la imposta amb el cap d'un àngel, una pinya i una punta de diamant. Sobre la portalada principal es situà un petit rosetó. La façana està rematada per un campanar d'espadanya de dos ulls.
Notes històriques:
L'església està documentada l'any 1170 quan Guerau de Granyena, senyor del castell de la vila i el seu germà concediren l'església i altres drets al monestir de l'església de Montserrat. Al 1264 el monestir de poblet va comprar els drets de patronatge a Ripoll. L'any 1279-80 ja apareix en les llistes de les parròquies de l'arquebisbat de Tarragona. Aquesta situació va crear un conflicte entre Poblet i l'Arquebisbe que no es resoldrà fins al 1294 amb una concòrdia per la qual Poblet es reservava el dret de patronatge i l'arquebisbat la jurisdicció espiritual.
Observacions:
Els peus de l'altar de l'església són de Poblet. Encara es conserva una pica d'aigua beneita de pedra d'estil renaixentista, i dues lloses sepulcrals del segle XVII i XVIII.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
Descripció
Església d'una sola nau, originàriament amb absis semicircular a la capçalera que va ser aterrat tardanament i cobert per una volta de canó apuntat que arrenca d'una imposta.
La portada d'accés primitiva està situada als peus de l'església. És d'arc de mig punt i dos arcs adovellats en gradació assenyalen el cap alçament. A banda i a banda hi ha una columna amb capitell a la part superior sense cap mena d'ornamentació. Únicament apareix una decoració molt esquemàtica a la imposta de la qual arrenquen els arcs ja esmentats. És tracta del cap d'un àngel, una pinya i una punta de diamant que evidencien un ma molt poc hàbil. La part més externa de les dovelles es recorreguda per un bordó a manera de guardapols. En conjunt la portalada és molt senzilla. El material constructiu és el carreu de pedra tallada amb cura a cops d'escoda i col·locada a la manera isòdoms.
Notícies històriques
Senant pertanyia a la família dels Granyena quan l'any 1173, per donació testamentaria d'un dels seus membres, va passar a dependre del priorat del Monestir de Ripoll a Montserrat. Fins mitjans del s. XIII no va canviar novament de propietari. Aleshores l'any 1264, per venda, l'adquirí el monestir de Poblet. En el document es detalla amb precisió tot allò que incloïa el castell i no es menciona per res l'existència de l'església. És possible que aleshores encara no fos bastida. Hem de pensar que Poblet va mantenir fins molt avançat el segle XIV el costum de bastir segons la tipologia romànica i com a exemple d'això cal mencionar la construcció de l'església de Vinaixa en la qual hi van tenir un paper decisiu els monjos pobletans.
L'única construcció conservada del complex monacal és un exponent destacat de la tipologia d'església de planta circular. Els seus trets peculiars permeten atribuir-li una funció diferenciada i una significació específica respecte al marc on s'integrava. Ara bé, aquestes no han estat establertes amb precisió absoluta, malgrat que hom ha insinuat el caràcter funerari, associant l'obra a les característiques d'un Sant Sepulcre
Segons Villanueva, la capella data del segle XI, opinió que ha estat respectada en bibliografia posterior. Tot i que no coneixem dades segures pel que fa al bastiment, seria lògic situar-lo a la fi d'aquell segle o bé a principis del XII: Es tracta d'un edifici de planta centralitzada amb absis semicircular acusat a l'exterior, en el qual s'obren dues finestres de doble esqueixada i de proporcions desiguals. El parament, disposat amb certa regularitat, presenta els murs exteriors pràcticament llisos, encara que hi ha un nivell de sòcol a partir del qual alguns autors pensen que es preveia un sistema de lesenes. Coronant la coberta, de pedres planes, s'eleva una espadanya simple, potser posterior a l'edifici
L'ingrés és constituït per una porta amb arc de mig punt que s'obre en el mur, de gruix molt considerable, de tal manera que permet la conformació d'un llindar, avantsala de l'espai circular. La porta es troba desplaçada del que seria l'eix longitudinal que defineix l'interior. Aquest es conforma mitjançant la conjugació de l'absis i la rotonda, units gràcies a un tram, que en la zona del presbiteri, estableix la transició entre tots dos, com en els exemples de Sant Sepulcre d'Olèrdola i Sant Jaume de Vilanova. L'interior del mur va ser buidat amb una sèrie de fornícules que articulen i alleugereixen l'Ambit corresponent a la nau, aquests elements es retroben en el marc de construccions característiques del primer romànic i que tampoc són estranyes a la tipologia d'esglésies circulars, on poden adquirir, fins i tot, les dimensions de petites capelles, així, podríem tenir en compte la planta de Sant Esteve de Sallent
El sistema de cobertes determina a l'espai centralitzat una falsa cúpula, mentre quer a l'absis hi ha una volta de quart d'esfera, com en els nínxols. L'espai que enllaça la nau i la capçalera és cobert per arcuacions de mig punt que donen solució per tal de tancar un tram en degradació. Podem esmentar, així mateix, una escala que recorre el gruix del mur i que permet accedir a la zona de cobertes
És sabut que fins el 1715 hi havia encara en aquest indret dependències de l'antic conjunt monacal, que ja des del segle XV havia estat abandonat per la seva comunitat. Amb tot, a finals del segle XVIII es va realitzar una reforma parcial de les edificacions, en particular de sant Pere Gros, en que es practicà l'arrebossat general i s'introduïren alguns elements de mobiliari litúrgic. En els anys 1960 l'església fou restaurada, i alliberada d'intervencions alienes al romànic, si bé no espot afirmar que el seu aspecte sigui estrictament l'originari.
Descripció:
L'església de Santa Maria és un temple romànic d'una nau de planta rectangular. Seguint l'esquema tradicional dels temples romànics, constava d'un absis semicircular i una coberta amb volta de canó. Es pot observar a l'arquitectura de l'església com amb posterioritat a l'aixecament del primer temple, l'absis fou retallat per poder allargar l'edifici. També s'afegiren contraforts a la paret nord per sostenir la volta, mentre que al cantó sud s'hi adossaren edificacions. La façana de l'església destaca per la triple arquivolta d'estil clarament romànic amb dues petites columnetes amb capitells llisos que en sustenten l'arquivolta central. Únicament està decorada la imposta amb el cap d'un àngel, una pinya i una punta de diamant. Sobre la portalada principal es situà un petit rosetó. La façana està rematada per un campanar d'espadanya de dos ulls.
Notes històriques:
L'església està documentada l'any 1170 quan Guerau de Granyena, senyor del castell de la vila i el seu germà concediren l'església i altres drets al monestir de l'església de Montserrat. Al 1264 el monestir de poblet va comprar els drets de patronatge a Ripoll. L'any 1279-80 ja apareix en les llistes de les parròquies de l'arquebisbat de Tarragona. Aquesta situació va crear un conflicte entre Poblet i l'Arquebisbe que no es resoldrà fins al 1294 amb una concòrdia per la qual Poblet es reservava el dret de patronatge i l'arquebisbat la jurisdicció espiritual.
Observacions:
Els peus de l'altar de l'església són de Poblet. Encara es conserva una pica d'aigua beneita de pedra d'estil renaixentista, i dues lloses sepulcrals del segle XVII i XVIII.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
Descripció
Església d'una sola nau, originàriament amb absis semicircular a la capçalera que va ser aterrat tardanament i cobert per una volta de canó apuntat que arrenca d'una imposta.
La portada d'accés primitiva està situada als peus de l'església. És d'arc de mig punt i dos arcs adovellats en gradació assenyalen el cap alçament. A banda i a banda hi ha una columna amb capitell a la part superior sense cap mena d'ornamentació. Únicament apareix una decoració molt esquemàtica a la imposta de la qual arrenquen els arcs ja esmentats. És tracta del cap d'un àngel, una pinya i una punta de diamant que evidencien un ma molt poc hàbil. La part més externa de les dovelles es recorreguda per un bordó a manera de guardapols. En conjunt la portalada és molt senzilla. El material constructiu és el carreu de pedra tallada amb cura a cops d'escoda i col·locada a la manera isòdoms.
Notícies històriques
Senant pertanyia a la família dels Granyena quan l'any 1173, per donació testamentaria d'un dels seus membres, va passar a dependre del priorat del Monestir de Ripoll a Montserrat. Fins mitjans del s. XIII no va canviar novament de propietari. Aleshores l'any 1264, per venda, l'adquirí el monestir de Poblet. En el document es detalla amb precisió tot allò que incloïa el castell i no es menciona per res l'existència de l'església. És possible que aleshores encara no fos bastida. Hem de pensar que Poblet va mantenir fins molt avançat el segle XIV el costum de bastir segons la tipologia romànica i com a exemple d'això cal mencionar la construcció de l'església de Vinaixa en la qual hi van tenir un paper decisiu els monjos pobletans.
Església situada a l'entrada del nucli, de planta basilical, d'una sola nau, amb el mur de carreus regulars de mitjanes dimensions i coberta a dues aigües. La nau és orientada en direcció est-oest, amb la porta a occident, segons la norma clàssica de l'estil romànic. Posteriorment, al segle XVIII, s'hi va afegir un creuer, realitzat amb carreus de pedra, donant a la planta la configuració gairebé de creu grega. A la mateixa època, o una mica més tard, es va construir, al damunt del mur d'entrada un robust campanar de pedra ben tallada, l'aresta del qual cau verticalment sobre el centre de la portada.
La portada és la part més notable de l'església, formada per tres arquivoltes. Els arcs parteixen de l'interior del mur i la portada s'obre en un cos que sobresurt, col·locat al frontispici de la façana i coronat per una cornisa. Tot junt forma un rectangle que es recolza sobre un basament, format a cada costat per dos sòcols corbats i un altre de prismàtic. La portada pròpiament dita és feta de vuit columnes, quatre a cada banda, coronades per sis capitells que sostenen les tres arquivoltes, amb l'espai semicircular que queda situat entre aquestes i la llinda ocupades per un timpà esculturat en baix relleu.
Les columnes són exemptes i de fust monolític, llis i uniforme, quatre situades als angles que formen els brancals de la porta, i les altres quatre apariades, amb un capitell comú a ambdós costats. No tenen base i es recolzen directament sobre el basament.
Els capitells, amb forma de piràmide truncada invertida, estan decorats amb motius geomètrics, vegetals i zoomòrfics. A la part inferior tenen una motllura i són coronades per un àbac molt desenvolupat que forma una imposta seguida amb abundosa decoració, que comprèn els tres capitells de cada banda.
A la portada hi ha tres arquivoltes que enllacen les columnes i els capitells d'un costat amb els de l'altre. La primera és formada per un simple arc de dovelles totalment llises. La segona està motllurada amb un bossell que sobresurt entre dues motllures còncaves de mitja canya, una de les quals es projecta sobre el llindar de la porta i l'altra cap al davant. La tercera, molt erosionada a la banda esquerra, és feta per dovelles, ornada amb una filera de semiesferes, totes iguals, cada una de les quals duu un petit apèndix que l'uneix a l'arquivolta.
El timpà és presidit per una figura central hieràtica, dreta, vestida amb ornaments litúrgics amb els braços lleugerament aixecats i estesos en actitud orant, porta la barba i una corona al cap, segurament es tracta de la "Maiestas Domini". Aquesta figura de Crist és tancada dins d'una màndorla que està sostinguda per dos personatges drets, apòstols o àngels, un a cada banda, en actitud de reverència i amb túniques de plecs acanalats. Els tres personatges miren endavant amb uns ulls grans i inexpressius. Dins la màndorla, decorada en part només per anagrames, i sota el braç dret del personatge central, hi ha un cercle amb una flor oberta de vuit pètals. Sota dels peus, a la mateixa llinda de la portada, hi ha un petit emblema gravat, d'interpretació imprecisa.
L'absis, situat a la banda d'orient i cobert amb lloses de pedra, és de grans dimensions i semicircular. Al centre hi ha una finestra senzilla de doble esqueixada, sense cap decoració realitzada amb una sola pedra tallada amb gran precisió. A la banda nord hi ha dues pilastres escalonades, completament llises, com a contrafort. Sota la teulada i coronant el mur hi ha una petita cornisa, sobre mènsules i sense decoració que rodeja tot l'edifici.
La primera notícia de l¡església prové de l'acta de consagració de l'església de Guissona, el 1098, on es fa referència a Sant Esteve de Pelagalls. L'actual temple és una reconstrucció del segle XII del primitiu edifici romànic. El 1968, quan es procedia a una restauració de l'edifici, es trobà sota l'altar un reliquiari policromat amb el pergamí de l'acta de consagració, efectuada el 14 de novembre de 1180 pel bisbe d'Urgell, Arnau de Preixens. El document anava acompanyat d'unes relíquies de sant Ermengol, sant Llàtzer i d'altres sants.
Inclinació, el temps, les distàncies, l'altitud, la temperatura ambient o del vi, la llum... tot mesurat i controlat!
Retour sur la campagne où les laboratoires SALEM ont accompagné le Club d'Activités Polyvalentes (CAP) pour une aide humanitaire et médicale à Tamanrasset, l'extrême sud algérien.
Cette campagne a pour objectif d'apporter une éducation thérapeutique et sanitaire autour du #diabète et de la #Covid19 en Algérie, mais aussi, la prévention tout en suivant l'évolution de ces maladies au niveau de #Tamanrasset 🌴, pour exploiter les nouvelles technologies au service du patient.
Continuez à suivre notre campagne avec le hashtag #Salematuna 😉
#labosalem #Algerie