View allAll Photos Tagged Note4
This shot was taken from the C&O Canal across the Potomac River from Harper's Ferry. Harper's Ferry lies just to the outside left of this picture. I admit that at this point in the day, I had just completed a complete hike of the "Maryland Heights" trail and was quite tired. I didn't have the energy to pull out my Nikon to take some shots, so I took a few shots with my cellphone. I love the rounded rocks in the river. I believe it's wild to think of how many thousands of years it must have taken to give the river it's look that it has today around Harper's Ferry.
QUANDO LE SFIDE ERANO ALL'ULTIMO SANGUE.
Il tennistavolo (o tennis tavolo), più popolarmente conosciuto come ping pong, è uno degli sport di maggior diffusione nel mondo ed una specialità olimpica.
È stato inventato alla fine dell'800, in particolare nel 1884.
Può essere svolto a scopo ricreativo a qualsiasi età e si può giocare in luoghi ristretti, al chiuso e all'aperto.
Per la pratica agonistica sono necessari luoghi attrezzati e spaziosi al chiuso. Richiede, inoltre, un'opportuna preparazione psicofisica a causa delle sollecitazioni, sia fisiche che di concentrazione mentale, espresse nei brevi tempi di ogni scambio.
Per questo l'atleta di tennistavolo esprime in genere doti fisiche di coordinazione, rapidità di movimento e ottimi riflessi oltre ad una certa sensibilità nel tocco.
Dagli appassionati viene spesso detto che "il tennistavolo è giocare a scacchi correndo i cento metri". Questa affermazione testimonia che l'elevata dose di concentrazione richiesta dal gioco va abbinata ad una fulminea velocità di movimento.
Tratto da Wikipedia, l'Enciclopedia Libera.
In EXPLORE il 28/11/2017 al n. 43
Immagine realizzata con lo smartphone SAMSUNG NOTE4
MESSAGGERO VENETO,IL QUOTIDIANO DEI FRIULANI
MURALE N.1
Il Messaggero Veneto, può vantare di essere uno dei quotidiani più venduti in Friuli-Venezia Giulia ed ha la sua massima diffusione in Friuli. Si tratta di una fonte autorevole dalle Dolomiti Friulane fino alle Alpi Giulie garantendo ogni giorno notizie fresche dell'ultimo minuto, approfondimenti su sport, economia e tendenze del momento.
La testata deve il suo nome al fatto che all'epoca della creazione, il Friuli era considerato parte integrante del Veneto. Il quotidiano sarà il primo in tutta Italia ad introdurre la rotativa a colori, si trattava di macchine da stampa, per il tempo estremamente rivoluzionarie, perché permettevano di aumentare la velocità di produzione e la qualità dello stampato. Dal 1994 il giornale è stato diviso in due edizioni: la prima si occupa dei fatti a livello Nazionale, mentre la seconda di quelli regionali, per le province di Udine, Pordenone e Trieste.
Il Messaggero Veneto ha fatto dell'innovazione e della ricerca nel campo dei macchinari d'avanguardia la sua ragion d'essere, primo in Italia ad aver pubblicato una foto a colori in prima pagina, fornisce da sempre qualità e professionalità ai suoi lettori.
Immagine realizzata con lo smartphone SAMSUNG NOTE4
Sant Serni de Tavèrnoles és un monestir romà nic del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell) i que es troba en el poble d'Anserall. La seva situació, al bell mig del camà ral de la Seu a Andorra, el deuria convertir en un lloc d'acolliment i hostalatge, d'aquÃ, probablement, el nom de Tavèrnoles derivat del mot llatà taverna. És un monument declarat bé cultural d'interès nacional.
De l'església, que era de tres naus cobertes amb volta de canó, només se'n conserva la capçalera i el transsepte. La disposició absidal és molt singular: tres absis en creu disposats entorn d'un absis major, dels quals l'absis central té encara unes altres tres absidioles buidades interiorment en el gruix del mur. El transsepte és acabat també amb una absidiola a cada extrem. Entre el braç septentrional del creuer i els absis hi ha les restes de la torre circular del campanar, amb una escala de cargol interior. Dins l'església hi ha uns fragments d'estuc romà nic que emmarcaven les obertures i finestres. El que resta de l'església fou restaurat entre 1971 i 1975 per la Direcció General de Belles Arts, sota la direcció de l'arquitecte J. Pons Sorolla.
Alguns capitells es troben a Barcelona i a Amèrica del Nord, ja que van ser venuts a un col·leccionista; en el Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserva el baldaquà més un frontal d'altar del segle XII amb els dos laterals en els quals apareixen representats nou bisbes i dos sants amb aurèoles i en la catedral de la Seu d'Urgell diversos documents, entre ells el cartulari de l'abadia. El 1971 es va iniciar la restauració de la capçalera.
Can Noguera és una masia del poble de Bigues, en el terme municipal de Bigues i Riells, a la comarca del Vallès Oriental.
Es troba en el sector central del terme, a prop i al nord-oest del Rieral de Bigues, a la dreta del Tenes. El seu accés és des de la carretera BP-1432, en el punt quilomètric 23'4, des d'on una pista rural en bon estat travessa el riu just al nord de les Barbotes, i en uns 250 metres mena a Can Noguera.
Al nord d'aquesta masia hi ha el Camp de Palau, a ponent, les Costes de Can Noguera, al sud-oest, la Quintana de Can Noguera i al nord-est la masia subsidià ria de Can Noguereta.
És una de les masies històriques del terme. Data del segle XVII, amb nombroses modificacions al llarg del segle XX. És de planta basilical, corresponent a la part més antiga, però alhora té elements modernistes, en edificis annexos com la capella de la Mare de Déu de Montserrat, la granja i la porteria del conjunt arquitectònic, a més dels elements decoratius de la façana principal.
En els voltants, a més, hi ha tot d'edificis de dependències del mas, entre les quals destaca la casa dels masovers, una antiga planta embotelladora d'aigua, i diverses quadres i estables. Al nord de la casa principal, a ran del Tenes, hi ha un petit parc, amb una font també construïda a principis del segle XX.
C'E' UNA CASA NEL BOSCO,
L’altopiano del Cansiglio (circa m.1000 s.l.m.) e l'omonima foresta, solo in parte amministrativamente nella provincia di Treviso, è ciò che resta dei fitti boschi che sin dall’epoca preistorica rivestivano questi monti fino alla pianura ed è ritenuto uno dei più vasti e relativamente ben conservati che esistono in Italia. In epoca medievale era considerato bosco regio ed era severamente tutelato sia per i diritti di regalia della caccia, come per lo sfruttamento del legname.
L’ambiente naturale ancora incontaminato dà al visitatore una profonda sensazione di pace e di libertà per la bellezza dei boschi di conifere (abeti rossi e bianchi) e di faggi sui bordi.
IMMAGINE realizzata con lo smartphone SAMSUNG NOTE4
A classic Singaporean snack, that doesn't burn the wallet
Cream crackers with a piping hot instant coffee.
Have this for breakfast, tea, supper, anytime.
L'antiga central elèctrica del Tenes és un edifici de planta rectangular, de quatre plantes d'alçada i amb parets de cà rrega de maó massÃs vist. Els forjats eren de bigueta metà l·lica i revoltó cerà mic, i les cobertes, a dues aigües i de teula à rab, descansaven sobre encavallades de fusta. Hi havia un annexe a aquest cos principal, de la mateixa alçada, però de menors dimensions en llargada i amplada.
Encara es conserven parts de la canonada que duia l'aigua de l'embassament que es va construir abans dels saltants de Sant Miquel, aixà com el mateix embassament.
És una mostra dels edificis industrials de principis de segle XX, molt auster i sense decoracions.
Si ens fixem bé, encara es poden veure alguns trams de les canalitzacions que portaven l'aigua a l'antiga central, si bé poden passar força desaparcebudes al confondre's amb la vegetació.
Mas Miquel és un antic mas vigilat per la torre de senyals de Puiggraciós, que s'alça dominant prà cticament sobre seu. Presenta una portalada adovellada de mig punt i una finestra gòtica orientades a llevant. Des d'aquest punt, la muntanya ens priva de veure el proper Santuari de Puiggraciós, no obstant, podem contemplar la plana vallesana vers la Garriga.
IL DURO LAVORO DEI CAMPI
Cosa di più banale che falciare un prato? In effetti difficile non è, ma senza volere è facile fare danni anche gravi.
Ci sono luoghi che sembrano fatti apposta per le starne, le pernici, i fagiani e le lepri. Invece le starne sono praticamente estinte, le pernici sopravvivono in alcune zone, mentre di fagiani e di lepri se ne trovano al margine dei boschi e negli incolti. Ed insieme a loro sono scomparsi buona parte dei serpenti, dei rospi e di tutta la fauna tipica di questi ambienti.
Il principale colpevole sono le macchine falciatrici che hanno tre difetti, vibrano, sono veloci e rendono comodo falciare a spirale, girando intorno al prato, dall’esterno verso l’interno. Ovviamente, i danni maggiori si fanno nei campi, ma anche chi tosa il pratino dietro casa, se non sta attento, ogni volta fa una strage di cavallette, coleotteri e lucertole.
IMMAGINE realizzata con lo smartphone SAMSUNG NOTE4