View allAll Photos Tagged Note4
Els bous, toros i vaques (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar. Com tots els remugants, els bovins són artiodàctils, o sigui, ungulats amb un nombre parell de dits. Els bous són l'espècie més nombrosa del seu gènere i descendeixen del bou salvatge de Mesopotàmia, ja extint.
Els bous foren uns dels primers animals a ser domesticats per usos agrícoles i hom els valora principalment per la llet, la pell i la carn. El cuir de bou és el més utilitzat de tots els animals i, una vegada adobat, es pot fer servir per a una gran varietat d'usos. La carn bovina rep els noms de «carn de vedella» quan és d'un animal jove i «carn de bou» quan és d'un animal adult. Continuen sent importants avui dia pels productes que se n'obtenen i a vegades, també es cria com a animal de càrrega, per concursos bovins o, en alguns països, per la tauromàquia.
La ramaderia bovina es practica arreu del món i ha estat molt important per nombroses civilitzacions. Actualment, l'Índia, el Brasil, la Xina i els Estats Units són els principals productors de bous.
Com a animal clau a la història de la ramaderia, els bous ocupen un lloc molt important en la cultura humana, el llenguatge modern i la simbologia. Com a bestiar, solen associar-se amb el simbolisme cristià i jueu, però adquireixen la seva màxima importància en l'hinduisme, on hom els venera com a animals sagrats. Apareixen en molts mites (com el del Minotaure) i grans religions. Tant en els ritus religiosos antics com en els moderns, els bous han servit d'animals de sacrifici. El bou és un dels dotze animals del zodíac xinès.
L'espècie i el mascle es diuen «bou», mentre que la femella s'anomena «vaca». El mascle adult sense castrar rep el nom de «toro» i si és castrat, se'n diu «bou». Els individus jóvens de menys d'un any reben el nom de «vedell» o «vedella» i els d'entre un i dos anys s'anomenen «jònecs».
Museo Archeologico Torino
Info da:
museoarcheologico.piemonte.beniculturali.it/index.php/95-...
Il Museo di Antichità di Torino con la mostra “Archeologia a Torino” apre di fatto la sua terza sezione, dedicata alla lunga storia della città. Il trasferimento della Galleria Sabauda nella Manica Nuova di Palazzo Reale e la creazione di un unico ingresso per i due musei - che contribuiscono a completare il Polo Reale - hanno offerto l’occasione per l’allestimento dei locali al piano seminterrato, direttamente affacciati sul teatro romano.
Tali suggestivi ambienti saranno da ora i primi spazi di visita del Museo di Antichità.
Tenerife. Costa del Silencio
Lepromoris gibba is a species of beetle in the family Cerambycidae, and the only species in the genus Lepromoris. It was described by Brullé in 1838
en.wikipedia.org/wiki/Lepromoris_gibba
This fascinating nocturnal species, endemic to Canary Islands, develops in various Euphorbia plants but also in Kleinia neriifolia.
www.cerambyx.uochb.cz/lepromoris_gibba.php
Subfamily Lamiinae Latreille, 1825
Tribe Morimopsini Lacordaire, 1869
Genus Lepromoris Pascoe, 1864
Synonyms
Lamia (Acanthoderus) gibba Brullé, 1838
Leprosoma asperatum Thomson, 1860
Leprosoma gibbum Wollaston, 1862
Leprosoma gibba Thomson, 1864
Lepromoris gibba Lacordaire, 1869 (Vitali & Touroult, 2006)
Brussels.
Sobieski park
Created at the beginning of the last century, this is above all a park for walking and recreation; it is also a part of the Brussels “green network” that, in this capacity, plays an ecological role in the Brussels landscape. SobieskiPark was not originally a public park. It was part of the royal gardens of Leopold II and produced fruit for the court.
A wooded bed runs along the two streets that border the garden. A 3000-square-metre body of water, now colonised by numerous palmipeds, has been excavated in the lower portion.
In the centre of the garden, some tall stock fruit trees have been planted in a large mowed meadow. This leads to the upper portion, where espaliered fruit trees and a very beautiful bed of rhododendrons grow.
A colony of Egyptian geese lives around the pond, and a fox has chosen to live on the site. Four plant specimens are on the Brussels list of remarkable trees. Others are worth a detour, such as a magnificent catalpa and an impressive weeping willow.
The meadow is only mowed once or twice a year, and thus has become a natural space that contrasts with the rest of the park, maintained by the gardeners of Brussels Environment.
Can Feliu o can Sitjas és una masia d'origen humil de l'Ametlla del Vallès que consta des de l'any 1780, segurament any en què es va reformar, ja que es considera que és, molt probablement, anterior a aquesta data. Històricament, ha tingut una forta dependència de la veïna can Forns.
És una masia de tipologia 2 segons Danés, això és amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. La façana és arremolinada i pintada a sobre. Compta amb una estructura de 2 plantes i un tercer pis repujat amb una terrassa. La casa té una porta principal, amb brancal de totxo i una de secundària d'una reforma posterior. Es troben 4 finestres amb empits i brancals de totxo tot i que han quedat amagats per la reforma de la façana. Les parets interiors són fetes de pedra. A la dècada de 1930, Eugeni Xammar va comprar la casa, que va reformar i ampliar, afegint un cos al lateral dret de la casa i un torreó a la cantonera d'un marcat estil colonial. L'edificació encara conserva les antigues corts, tot i que ja no hi ha bestiar.
Dins les propietats cal destacar el rec de can Feliu, que encara avui en dia porta aigua.
Tradicionalment s'hi ha conreat vinya, ametllers i oliveres.
Ruta Eugeni Xammar, el periodista que ens va explicar el món.