Freelancing photos on Flickr

El pont de la Mar o pont del Mar és un pont de València que creua el riu Túria i connecta els barris de Mestalla i el Pla del Remei. Relaciona, doncs, el passeig de l'Albereda amb la plaça d'Amèrica i el passeig de la Ciutadella. És un pont exclusivament per als vianants, i és dels considerats històrics, ja que va ser construït el 1591, després que una riuada destruí l'anterior.El pont és un dels més històrics de la ciutat, i és l'única que se situa a desnivell amb els carrers fitants. Concretament, penja a quatre metres per damunt de les ribes del riu, ja que en construir-se el pont d'Aragó als anys 30, aquest es va peatonalitzar, encarregant-se de les obres l'arquitecte Xavier Goerlich. És, per tant, accessible només a peu, mitjançant una sèrie d'esgraons disposada en forma de ventall al voltant dels dos caps del pont. L'estructura mateixa és feta sencerament de pedra blanca, tallada en rajoles i blocs de grans dimensions que alhora es troben un tant desgastats pel temps.Atès que el pas de cotxes o bicis hi és prohibit, i de fet físicament impossible, sorprèn la gran amplària del pont: al voltant de sis metres i mig. Una altra sorpresa és la posició realtiva al riu: el creua diagonalment, sent doncs més llarg del que és estrictament necessari. És sostingut per una sèrie de nou baluards gruixuts i allargats que fan tot l'ampli del pont. És interessant notar que, tot i que el pont creua el Túria en diagonal, els pilars sobre els quals recolza són orientats en la mateixa direcció del riu i per tant en diagonal de la coberta del pont. A més a més, cada baluard acaba en cada extrem en forma d'una "v" enorme. Aquest motiu és habitual en els ponts medievals perquè, en continuar fins a la part transitable del pont, hi crea un lloc de pas, però en el cas del pont de la Mar, no se’ls aprofita, sinó acaben abans d'arribar a dalt de tot. Per altra banda, l'amplària de la calçada és tant que no caldria en cap cas un lloc de pas. Sembla doncs un element més aviat decoratiu que tanmateix dóna una forma més feixuga al que, d'altra manera, és una estructura bastant esvelta. Aquests nou baluards, que prenen la forma de parets més àmplies que altes, es reparteixen en fila d'Índia al llarg del pont; entre cada un, es produeix un suau arc gòtic amb una punta bastant súbtil. Just a sobre de cadascuna d'aquestes puntes hi ha un desaiguàs. Arran de la pasarel·la, la posició de cada pilar és indicada per una petita esfera de pedra damunt de la barana. Gairebé tots els dies, especialment els caps de setmana, es pot observar escaladors individuals o en grups grimpant un d'aquests pilars, els quals són especialment idonis per a aquesta afició gràcies a la seua superfície foradada, que fa la seua escala practicable sense gaire dificultat.

ESP:

El puente del Mar es un puente de Valencia que cruza el río Turia y conecta los barrios de Mestalla y el Pla del Remei. Relaciona, pues, el paseo de la Alameda con la plaza de América y el paseo de la Ciudadela. Es un puente exclusivamente peatonal, y es de los considerados históricos, ya que fue construido en 1591, después de que una riada destruyó el anterior. El puente es uno de los más históricos de la ciudad, y es la única que se sitúa a desnivel con las calles acotando. Concretamente, cuelga a cuatro metros por encima de las orillas del río, ya que al construirse el puente de Aragón en los años 30, este se peatonalizar, encargándose de las obras del arquitecto Xavier Goerlich. Es, por tanto, accesible sólo a pie, mediante una serie de escalones dispuesta en forma de abanico alrededor de los dos jefes del puente. La estructura misma está hecha enteramente de piedra blanca, cortada en baldosas y bloques de grandes dimensiones que a su vez se encuentran un tanto desgastados por temps.Atès que el paso de coches o bicis está prohibido, y de hecho físicamente imposible, sorprende la gran anchura del puente: alrededor de seis metros y medio. Otra sorpresa es la posición realtiva al río: lo cruza diagonalmente, siendo pues más largo de lo estrictamente necesario. Es sostenido por una serie de nueve baluartes gruesos y alargados que hacen todo el amplio del puente. Es interesante notar que, aunque el puente cruza el Turia en diagonal, los pilares sobre los que apoya son orientados en la misma dirección del río y por tanto en diagonal de la cubierta del puente. Además, cada baluarte termina en cada extremo en forma de una "v" enorme. Este motivo es habitual en los puentes medievales que, al continuar hasta la parte transitable del puente, hay crea un lugar de paso, pero en el caso del puente del Mar, no se les aprovecha, sino terminan antes de llegar a alto. Por otra parte, la anchura de la calzada es tanto que no habría en ningún caso un lugar de paso. Parece pues un elemento más bien decorativo que, sin embargo da una forma más pesada en el que, de otra manera, es una estructura bastante esbelta. Estos nueve baluartes, que toman la forma de paredes más amplias que altas, se reparten en fila de India a lo largo del puente, entre cada uno, se produce un suave arco gótico con una punta bastante sutil. Justo encima de cada una de estas puntas hay un desaiguàs. A raíz de la pasarela, la posición de cada pilar es indicada por una pequeña esfera de piedra encima de la barandilla. Casi todos los días, especialmente los fines de semana, se puede observar escaladores individuales o en grupos trepando uno de estos pilares, los cuales son especialmente idóneos para esta afición gracias a su superficie agujereada, que hace su escala practicable sin mucho dificultad.

FreeLance UK FG18HZH by Harry's On The Road Truck Photos

6

A1(M) Dishforth 21/07/2021

FreeLance UK FJ15EAA by Harry's On The Road Truck Photos

8

M5 Strensham 22/03/2018

Destiny by CK-MCMLXXXI

78 1

Freelancer Over Delamar by Jorunn StarCitizen

L'Ermita de la Mare de Déu dels Peixets,Alboraia by Toni Duarte

60 228

www.toniduarte.tk

Toni Duarte Freelance Photographer

Please don't use this image on websites, blogs or other media

without my explicit permission.

Contac: toniduarte[a]cmail.cat

Wikipedia:

L'Ermita de la Mare de Déu dels Peixets o del Miracle dels Peixos és una ermita d'Alboraia (Horta Nord, País Valencià) situada al sud del desembocament del barranc de Carraixet, i al costat de la platja de la Patacona. Així mateix, sobremira Port Sa Platja, un nucli urbà d'Alboraia situat a la riba nord del barranc.

L'ermita és el lloc on els alboraiencs festegen el miracle dels peixos. D'estil neogòtic, mostra una façana dividida en tres cossos, amb ventanals ogivals i teulada a dues aigües, en el costat dret es pot observar un panell ceràmic amb l'al·lusió al miracle suposadament ocorregut en l'any 1348 en aquest mateix lloc.El miracle dels peixets fou un esdeveniment religiós que, segons la tradició, tingué lloc el juliol de 1348 entre els actuals municipis d'Alboraia i Almàssera (Horta Nord, País Valencià).El miracle es commemora amb una romeria el dilluns de Pentecosta a l'ermita erigida en record de tal succés.

Segons la llegenda, un convers anomenat Hassam-Ardà, que estava greument ferit, cridà el capellà d'Alboraia (ja que Almàssera pertanyia llavors eclesiàsticament a eixa localitat) per a rebre el Sant Viàtic. El clergue, en anar a creuar el barranc de Carraixet, que venia crescut per una forta pluja, caigué en l'aigua juntament amb el seu cavall, perdent l'arqueta on guardava les sagrades formes.El religiós decidí tornar a Alboraia, i més tard hi acudiren uns llauradors dient que havien vist unes llumenetes brillants al barranc, que resultaren ser dos peixos amb les formes dins de la boca.Així doncs, el capellà recollí les formes amb un calze, que es conserva a Alboraia, mentres que l'arqueta és custodiada a Almàssera.Existix una polèmica sobre si el rector anava a Almàssera o en tornava, centrada en que si hi anava portaria tres formes i si en tornava, en portaria dos. Per tant, a l'escut d'Alboraia apareixen tres peixos i al d'Almàssera, dos.

Arran d'este succés, Almàssera sol·licità al bisbe de València una parròquia pròpia, cosa que aconseguí el 1352 gràcies a la mediació de n'Hug de Fenollet

ESP:

La Ermita de la Virgen de los Peces o del Milagro de los Peces es una ermita de Alboraya (Horta Nord, Valencia) situada al sur del desembocament del barranco de Carraixet, y junto a la playa de la Patacona. Asimismo, sobremira Puerto Sa Playa, un núcleo urbano de Alboraya situado en la orilla norte del barranco.

La ermita es el lugar donde los alboraiencs festejan el milagro de los peces. De estilo neogótico, muestra una fachada dividida en tres cuerpos, con ventanales ojivales y tejado a dos aguas, en el lado derecho se puede observar un panel cerámico con la alusión al milagro supuestamente ocurrido en el año 1348 en este mismo lugar.El milagro de los peces (en valenciano miracle dels peixets) fue un acontecimiento religioso que, según la tradición, tuvo lugar en julio de 1348 entre los actuales municipios de Alboraya y Almácera (Huerta Norte, Valencia).1 El milagro se conmemora con una romería el lunes de Pentecostés a la ermita erigida en recuerdo de tal suceso.

Según la leyenda, un converso llamado Hassam-Arda, que estaba gravemente herido, llamó al cura de Alboraya (ya que Almácera pertenecía entonces eclesiásticamente a esa localidad) para recibir el Santo Viático. El parróco, al ir a cruzar el Carraixet, que venía crecido por una fuerte lluvia, cayó al agua junto a su caballo, perdiendo la arqueta donde contenía las sagradas formas.

El religioso decidió volver a Alboraya, y más tarde acudieron a él unos labradores diciendo que habían visto unas luces brillantes en el barranco, que resultaron ser dos peces con las formas en la boca. Así pues, el párroco recogió dichas formas con un cáliz, que se conserva en Alboraya, mientras que la arqueta está custodiada en Almácera.Existe una polémica sobre si el cura iba a Almácera o volvía de allí, centrada en que si iba a Almácera llevaría tres formas y si volvía, llevaría dos. Por tanto, en el escudo de Alboraya aparecen tres peces y en el de Almácera, dos.

A raíz de este suceso, Almácera solició al obispo de Valencia una parroquia propia, cosa que consiguió en 1352 gracias a la mediación de Hug de Fenollet.

Culla by Toni Duarte

70 247

www.toniduarte.tk

Toni Duarte Freelance Photographer

Please don't use this image on websites, blogs or other media

without my explicit permission.

Contac: toniduarte[a]cmail.cat

Wikipedia:

Culla és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat a la província de Castelló i pertanyent a la comarca de l'Alt Maestrazgo.Situada a la Serra de Segures seu clima és continental. La seva orografia es caracteritza per grans desnivells, profunds barrancs i nombroses coves i avencs, la qual cosa proporciona un fort atractiu natural i paisatgístic a la zona.

El clima és mediterrani, però amb contrastos més acusats a causa de la influència de l'element orogràfic. Els hiverns són una mica més freds que a la costa amb el que no és rar veure la neu. Els estius són molt agradables, amb calor durant el dia i fresc per la noche.Remonta seus orígens a èpoques prehistòriques. Prova d'això són les restes arqueològiques trobades al voltant de la Font de la Carrasca i a la Roca del Corb, així com les pintures rupestres del Barranc de Santa Maria i Covarxa o les restes del poblat iber del Castellar.

Fins l'edat mitjana es manca de dades històriques sobre el municipi de Culla, sent incerta l'època de dominació romana. Va ser domini musulmà fins a principis del segle XIII, passant de manera definitiva a mans cristianes en 1233, després de ser reconquerit per D. Blasco de Alagón.

Culla va rebre la carta de poblament el 1244, de mans de Guillem d'Anglesola i la seva dona Constança de Alagón.

El Castell de Culla jugava en aquella època un important paper estratègic per la seva situació i per ampli del seu territori. Al segle XIII va ser castellà del mateix Arnau de Monsonís.

En 1303, Guillem d'Anglesola, nét de Blasco d'Alagó, ven Culla i tots els seus dominis a l'Orde del Temple per la quantitat de 500.000 sous. El 1307 és extingida aquesta Ordre per manament Papal, passant a dependre des de 1317 de l'Ordre de Santa Maria de Montesa. Sent Tinença de l'Ordre de Montesa va passar al seu titular Bernat de Monsonís, que era Comendador Major de l'Ordre de Montesa i Comendador d'Ares i Peñíscolay per herència la baylía de Culla passarà a la família de Català de Monsonís, propietaris de la Casa del Comendador qui van tenir la baylía durant generacions fins al segle XVIII.

És de destacar en aquesta època el naixement de la Setena de Culla o "Comunitat d'herbatge" que estava constituïda per Culla, Benassal, Vistabella del Maestrat, Atzeneta, Benafigos, Vilar de Canes i la Torre d'En Besora. Aquesta agrupació de municipis va comprar els drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals a l'Ordre de Montesa, per així defensar amb més força els seus interessos ramaders comuns. El funcionament de la Setena de Culla va perdurar fins a meitat del segle XIX.

Al segle XVIII es produeix una forta transformació urbanística a Culla, amb la construcció de l'Església, l'ermita de Sant Cristòfol, acompanyat d'altres obres de millora i ampliació del nucli urbà.

ESP:

Culla es un municipio de la Comunidad Valenciana, España. Situado en la provincia de Castellón y perteneciente a la comarca del Alto Maestrazgo.Situada en plena Sierra de Seguras su clima es continental. Su orografía se caracteriza por grandes desniveles, profundos barrancos y numerosas cuevas y simas, lo cual proporciona un fuerte atractivo natural y paisajístico a la zona.

El clima es mediterráneo, pero con contrastes más acusados debido a la influencia del elemento orográfico. Los inviernos son un poco más fríos que en la costa con lo que no es raro ver la nieve. Los veranos son muy agradables, con calor durante el día y fresco por la noche.Remonta sus orígenes a épocas prehistóricas. Prueba de ello son los restos arqueológicos encontrados alrededor de la Fuente de la Carrasca y en la Roca del Corb, así como las pinturas rupestres del Barranco de Santa María y Covarxa o los restos del poblado íbero del Castellar.

Hasta la Edad Media se carece de datos históricos sobre el municipio de Culla, siendo incierta la época de dominación romana. Fue dominio musulmán hasta principios del siglo XIII, pasando de manera definitiva a manos cristianas en 1233, tras ser reconquistado por D. Blasco de Alagón.

Culla recibió la Carta de Población en 1244, de manos de Guillermo de Anglesola y su mujer Constanza de Alagón.

El Castillo de Culla jugaba en aquella época un importante papel estratégico por su situación y por lo amplio de su territorio. En el siglo XIII fue castellano del mismo Arnau de Monsonís.

En 1303, Guillem d'Anglesola, nieto de Blasco de Alagón, vende Culla y todos sus dominios a la Orden del Temple por la cantidad de 500.000 sueldos. En 1307 es extinguida esta Orden por mandamiento Papal, pasando a depender desde 1317 de la Orden de Santa María de Montesa. Siendo Tenencia de la Orden de Montesa pasó a su titular Bernat de Monsonís, que era Comendador Mayor de la Orden de Montesa y Comendador de Ares y Peñíscolay por herencia la baylía de Culla pasará a la familia de Catalá de Monsonís, propietarios de la Casa del Comendador quienes tuvieron la baylía durante generaciones hasta el siglo XVIII.

Es de destacar en esta época el nacimiento de la Setena de Culla o "Comunitat d'Herbatge" que estaba constituida por Culla, Benasal, Vistabella del Maestrazgo, Adzaneta, Benafigos, Villar de Canes y la Torre de Embesora. Esta agrupación de municipios compró los derechos de explotación de los recursos pecuarios y forestales a la Orden de Montesa, para de esta forma defender con más fuerza sus intereses ganaderos comunes. El funcionamiento de la Setena de Culla perduró hasta mitad del siglo XIX.

En el siglo XVIII se produce una fuerte transformación urbanística en Culla, con la construcción de la Iglesia, la ermita de San Cristóbal, acompañado de otras obras de mejora y ampliación del casco urbano.

0298 El Benicadell by Quim Granell

34 150

View On Black & LARGE

Thanks for the visit, comments, awards, invitations and favorites.

Please don't use this image on websites, blogs or other media
without my explicit permission.

QuimG Freelance Photographer

© All rights reserved

Contact: quimgranell@cmail.cat

CAT:

El Benicadell és el pic més alt (1.104m) de la serra del mateix nom. Es tracta d'una autèntica paret muntanyosa que separa les comarques valencianes de la Vall d'Albaida i del Comtat. Amb una direcció bètica (concretament del Prebètic extern) de nordest a sudoest, el característic pic de Benicadell té forma de cresteria rocallosa de litologia calcària que li dona una singularitat al paisatge.

La serra del Benicadell fou declarat Paisatge Protegit pel Consell de la Generalitat Valenciana en dues fases. En un primer lloc la solana o cara sud i més recentment l'ombria o cara nord.

L'interés d'aquest paratge rau en el paisatge d'erosió càrstica produïda pels agents atmosfèrics, originant nombroses coves, avencs, fondalades i enderrossalls. Però és de destacar la formació d'una llacuna endorraica al terme de Gaianes, coneguda com Albufera de Gaianes. La Ombria és molt més humit que no pas la Solana, amb una vegetació més exuberant, i destaca per la presència de brolladors i fonts.

La presència humana es considera com a factor clau en l'estructura del paisatge. Així cal mencionar els importants jaciments arqueològics que es troben a les diferents coves del paratge (Coveta del Mig, el Sercat, Cova del Moro o Cova del Mig), les diferents torres i castells de l'Edat Mitjana (Castell de Carbonera, Castell de Penya Cadiella o el Castell de Carrícola) o les magnífiques neveres d'elevat valor etnològic (nevera de Benicadell, de Dalt, de Baix, de la Lloma Solaneta, de Xamarra i del Corral de Diego).

ESP:

La sierra de Benicadell se extiende a lo largo de unos veinticinco kilómetros en dirección nordeste- sudoeste, separando las comarcas de la Vall d’Albaida (perteneciente a la provincia de València), por el norte, y del Comtat (correspondiente a la provincia de Alacant), por el sur. Su núcleo principal está adscrito a los términos municipales de Atzeneta d’Albaida, Beniatjar, Carrícola, Albaida y Salem, en lo que afecta a la provincia de València, y a Muro de Alcoy, Gaianes, Beniarrés y l’Orxa, en lo relativo a la provincia de Alicante. Por el este, la sierra de Benicadell finaliza en los barrancos por los que discurre el río Serpis que, procedente de la Sierra Mariola, de las tierras alcoianas, del embalse de Beniarrés y de l’Orxa, se dirige por el imponente “Estret de l’Infern” hacia Villalonga y Gandia, en donde desemboca en el Mediterráneo. Por el oeste, la sierra de Benicadell concluye en el Port d’Albaida (620 metros de altitud), por donde pasa desde hace muchos siglos la principal vía de comunicación entre València y Alacant por el interior, o lo que es lo mismo, por Xàtiva, Albaida, Muro de Alcoi, Cocentaina y Alcoi. La sierra de Agullent (que comienza en el antedicho puerto de Albaida) es una prolongación natural de la sierra de Benicadell, y se extiende unos doce kilómetros hacia el oeste, delimitando también las provincias de Alacant (Muro de Alcoi y Agres) y de València (Albaida, Agullent, Bocairent y Ontinyent), finalizando en el “Pou Clar”, en Ontinyent.

FreeLance UK FG18HZH by Harry's On The Road Truck Photos

7

A1(M) Dishforth 21/07/2021

Teruel. Cabra de Mora (II) by Angel Villalba

7 24

HDR

Angel Villalba Freelance Photographer

Please don't use this image on websites, blogs or other media

without my explicit permission. E-mail: arbres@ono.com

Every summer has a story - Paola, freelance photographer by Claudio Feleppa

8 5

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

freelancer by Alla Sokolova

46 26

Жил был художник один....

Unchain My Heart by Stefano Vu

17

Unchain my heart,baby let me go

www.facebook.com/DucVuPhotography?ref=hl

Star Citizen Freelancer by BrickAnBuild

16

Built in LDD and rendered with Stud.io.

Sexy in all shades by Kashif Qadri

12

Freelance by Ibai

57 15

www.ibaiacevedo.com | Facebook

twitter / fail bird illustration by martin gee

93 19

a freelance illustration about twitter going mainstream. my credit should have been @ohmgee. =) client: the national in abu dhabi.

click here for sketches.

here's the story: cheep talk?

for more illustrations, please visit my website.

forest by Freelancer

4

Freelance de fotografía by Pax Delgado

7

🤔💭 Oprime el botón para ...

FreeLance UK FG18HZH by Harry's On The Road Truck Photos

7

A1(M) Bramham 12/07/2018

by RV Henretty-Jornales

17 1

Spent a few weeks out in the Grand Tetons, Rocky Mountain National Park, the Badlands in South Dakota, Yellowstone, Custer state park, Denver, and here and there in between, around, and on the way to and from out there and Michigan. I'm back now, obviously.

I've posted some more stuff up here: 500px.com/RLH

Who is The Boss? ~ Paris ~ MjYj by MjYj ~ IamJ

12 2