View allAll Photos Tagged Autodidacta,
Vacaciones de Verano 2008
Lugar: Fundo Isla Teja Norte, Valdivia - Región de los Ríos - Chile
Fecha: 21 de Febrero del 2008
Fotografía: Christian Varas Kallens
Contacto: c.varaskallens@gmail.com
Nikon D80
18-135mm
(Ver ampliada)
♫♪ TIEMPOS MODERNOS BSO – CHARLES CHAPLIN♪♪♫♪♪♫
Ejercen su dictadura cadenciosa,
dilatan la realidad, la contraen,
disimulan su oscuridad, tintinean,
vomitan instantes y segundos,
nos recorren la piel del rostro y la mirada,
nos poseen. Osadamente llegan
a ocupar nuestra intención
y allí se quedan...
Los relojes invisibles laten
imperceptibles latidos
que vacían el tiempo más vacío
en el que somos bostezo hueco,
paréntesis real y colectivo...
Pura María García
José Caveda y Nava, Villaviciosa, 1796 - Gijón, 1882, fue uno de los iniciadores de la escritura en asturiano. Era hijo de Francisco de Paula Caveda y Solares, amigo de Gaspar Melchor de Jovellanos. Inició sus estudios en el Instituto Jovellanos de Gijón, trasladándose después a Madrid. La invasión francesa y la muerte de su padre interrumpieron sus estudios, aunque siguió su formación de forma autodidacta en Villaviciosa, ingresando en 1818 en la Real Academia de la Historia. Durante el Trienio Liberal formó parte de la Milicia Nacional, por lo que con la restauración del absolutismo tuvo que esconderse en su ciudad natal. Tras la muerte de Fernando VII fue miembro de la Junta General del Principado de Asturias, hasta su desaparición cuando es sustituida por la diputación provincial. Formó parte de las filas moderadas y fue diputado en Cortes en 1837.
Escribió una «Memoria histórica sobre la Junta General del Principado» (1834) y «Colección de poesías en dialecto asturiano» (1839) que fue el primer libro impreso en asturiano, una selección de poesías, con algunas propias que se convirtió en el modelo literario para los escritores en asturiano del siglo XIX. La imagen rural que reflejó en sus obras se convirtió en un tópico, como su visión del asturiano como una forma de castellano antiguo que no había evolucionado.
Xosé Caveda y Nava (Villaviciosa, 1796 - Xixón, 1882), foi un escritor asturianu, ún de los qu'entamaron la escritura n'asturianu.
Yera fíu de Francisco de Paula Caveda y Solares, amigu de Gaspar Melchor de Xovellanos. Entamó los estudios nel Institutu Xovellanos de Xixón, treslladándose dempués a Madrid. La invasión francesa y la muerte de so padre, interrumpiéron-y los estudios, magar que siguió la so formación d'un mou autodidacta en Villaviciosa, ingresando en 1818 na Real Academia de la Historia.
Durante'l Trieniu Lliberal formó parte de la Milicia Nacional, polo que, cola restauración del absolutismu hebo de tapecese na so ciudá natal. Tres de la muerte de Fernandu VII foi miembru de la Xunta Xeneral del Principáu d'Asturies, fasta la so desapaición cuando va sostituyila la diputación provincial.
Formó parte de les files moderaes y foi diputáu en Cortes en 1837. Escribió una «Memoria histórica sobre la Junta General del Principado» (1834) y «Colección de poesías en dialecto asturiano» (1839) que foi´l primer llibru imprentáu n'asturianu; una esbilla de poesíes, con delles propies que foi modelu lliterariu pa los escritores n'asturianu del sieglu XIX. La iamxe rural qu'espeyó nes sos obres devino un tópicu.
Esta foto particip{o en el juego En un lugar de Flickr
Se trataba de adivinar el lugar de la fotografía.
www.google.com.ec/maps/@43.4811477,-5.4356748,3a,20.7y,33...
Stunning exhibit at the Museo de Artes Visuales(MAVI) by the Chilean painter Alvaro Oyarzun. Called "El Autodidacta" it's a very political exploration of the ugly, evil and marginalized in contemporary Chile. The painter works from photographs (which he takes himself) and includes both hyperrealist and surrealist elements to make his points (with a few abstracts which he writes that he paints for relief). The hundreds of canvases (oil and acrylic) and the comprehenssivness and lack of compromize in his vision are exceptional. Santiago, Chile. Copyright 2018, James A. Glazier.
-Retrats ciclistes: Marc Beltrán Sastre-
Dins de les activitats dels 30 dies en bici Barcelona, els fotògrafs Xavi Calvo @calvox i Sergi Periche @sergiperiche ens unim per realitzar un projecte fotogràfic anomenat 'Retrats ciclistes' on descubrirem diferents perfils de persones ciclistes, on la bici gira al voltant de la seva vida, ja siguin ciclistes de tota la vida o de fa un any, urbans o esportius, mes o menys actius, sense importar sexe o edat.
---
Avui ens citem amb el Marc Beltrán Sastre que és (sense ordre de preferència) arquitecte, professor, i ciclista.
En el món de la bici es podria dir que és un ‘Bromptonià’ que a més de gaudir de la seva Brompton en curses o rutes i fer-la servir cada dia per anar a la feina, també va crear la marca ‘standupforbrompton.com’, on comparteix l’ús d’aquesta bicicleta plegable i dissenya accessoris com la plataforma ‘bbbr’, pensada per poder portar els seus fills o altres ‘trastos’ just en el pont central de la seva Brompton,
És també el president accidentat de l’associació ABRILBICISMIL, un càrrec que li va tocar perquè algú havia de ser-ho, quan van decidir constituir-se per continuar dinamitzant la campanya global 30iesAMBbiciBCN.
Ell ens cita a un encreuament amb molt de trànsit, i no busca fugir dels cotxes i vehicles a motor, ens el contrari, el trobem al carrer Bruc amb Diagonal per on passa gairebé cada dia per anar a la feina i on, com ell mateix diu, la bici té tot el dret (i el deure) d’anar per la calçada ocupant i el centre del carril; que a més, és la forma més segura de fer-ho per al propi ciclista.
Estudiem la fase semafòrica i també per on venen cotxes, ciclistes i vianants i fem les fotos en els espais temporals adequats. Un cop realitzades les fotos busquem un lloc per fer un cafè, birra i xerrar una estona.
1.- Per què has triat aquest lloc.
-Trio aquest carrer Bruc i en mig del trànsit diari perquè penso que els ciclistes som part de la ciutat, i com a participants actius per una mobilitat sostenible hem de usar l’espai de la calçada destinat al trànsit urbà del que en som part. Aquest és el meu trajecte habitual que en funció de l’hora enllaça de forma molt favorable l’ona semafòrica de baixada….;)
Les infraestructures ciclistes estan augmentant a molts llocs de la ciutat, però cada cop hi ha més demanda de trajectes urbans en bicicleta, i malgrat s’està reconeixent una necessitat de infraestructures més capaces d’acceptar el creixent nombre de ciclistes, a l’Eixample encara no estan ben resoltes.
Per exemple; carrils bici bidireccionals que estan en carrers que de tota la vida han estat d’una sola direcció. Penso que estaria millor mantenir la unidireccionalitat dels carrers com s’ha fet en altres traçats i alternar vies d’anada o tornada en cada carrer.
Segons el temps que tingui i com em trobi aquell dia trio una ruta o una altra, per exemple per anar cap al mar i ràpid trio el carrer Pau Claris i Via Laietana, per on NO pots anar relaxat, has d’estar molt atent i concentrat com a part del trànsit però participes d’una mobilitat eficient i sostenible.
El meu dia a dia es baixar per Bruc com deia, però quan m’acompanya la familia o vull una tornada més relaxada trio el carril bici del carrer Girona...si tinc pressa de pujada Roger de Llúria, tinc opcions per a tots els dies i necessitats.
2.- Com vas conèixer els 30 dies en bici?
-Vaig conèixer 30 days of biking fa una mica més de 2 anys arrel de la meva participació a les xarxes socials i via perfils ciclistes dels Estats Units. El fet de crear un producte per la bici Brompton i ser usuari de la bici, em va ajudar a conèixer la xarxa d’establiments i personatges entorn el ciclisme urbà de Barcelona.
Quan un grup de gent molt diversa amb un interès comú es va unir per impulsar 30 días en bici (nacional) a Barcelona em van convocar per participar.
L’any 2018 varem organitzar algunes activitats i accions pròpies per promocionar l’ús de la bicicleta, i varem fer d’altaveu d’altres activitats que altres entitats, col·lectius i establiments organitzaven al llarg del mes d’Abril….va ser una mica precipitat i no vam tenir el temps que ens hagués agradat per preparar-ho millor però vam quedar amb ganes de repetir un altre any i aquest 2019 hem pogut fer una millor tasca amb moltes més activitats amb més temps, més gent col·laborant i algo de pressupost gràcies al premi BICIMPULS que vem guanyar per la nostra promoció de l’ús de la bicicleta i ens van lliurar el passat 9 de gener.
Cal dir que Amics de la Bici havien dinamitzat també els 30 dies en Bici a Barcelona des del 2014 quant va començar aquesta iniciativa a nivell mundial. -Amics de la Bici és una associació pionera en la promoció de l’ús de la bicicleta a Barcelona que treballa per la bici des del 1981, en 2 anys cumpliran 40 anys de vida-
3.- Com vau guanyar aquest premi Bicimpuls?
- Després dels 30 dies en bici al abril varem voler continuar fent accions en favor de l’ús diari de la bicicleta i sempre amb recursos propis i l’energia del nostre grup. Al setembre vam participar al Parking Day dins la setmana de la mobilitat sostenible. El Parking Day proposa visualitzar possibles usos de l’espai públic (de tots i totes) habitualment ocupat per cotxes a través d’instal·lacions o activitats en places d’aparcament al carrer. Vàrem instal·lar el nostre ‘park’ al carrer Girona a la vista del carril bici, i hi vàrem desenvolupar un Think-Tank on tothom qui volia podia conèixer la nostra activitat i aportar idees en favor d’aquesta forma de mobilitat.
Al novembre ens vàrem assabentar de la convocatòria dels premis Bicimpuls i vam decidir constituir l’associació ‘Abril Bicis Mil’ per impulsar la promoció i ús de la bicicleta i continuar fent d’altaveu de tota mena d’activitats al voltant de la bici. La presidència, que igual que a les comunitats de veïns és un requisit legal, no agrada massa a ningú dels que preferim un funcionament més transversal... i jo vaig ser qui menor resistència va presentar ;)
El premi Bicimpuls que ens van atorgar per la nostra activitat ens ha servit aquest any per poder fer més activitats, festa d’inauguració i clausura, cartells i merchandising, mussetes i detalls per animar a la gent a anar en bici i compartir-ho cada dia fent major promoció dels 30 dies.
4.- Quant fa que vas en bici?
-Vaig començar a pedalar diria que amb sis anys...però recordo la intensitat de la tarda en que progressivament i de forma bastant autodidacta vaig anar desmuntant primer una de les rodetes i després l’altra de la BH “plegable” de color blau i blanc que m’havia caigut a les mans i amb la que pedalava pel carrer, encara de terra, on teniem la casa. Anys més tard em van anar regalant altres bicis i la mida de roda de les BH s’anava fent més gran...la Bicicross vermella, la Califòrnia dels amics i la Running Bull que ja amb roda de 700 va ser una de les primeres BTT que van fabricar els Hermanos Beistegui…després d’anys d’aventures per collserola i venint a viure a BCN em vaig iniciar al ciclisme urbà amb una híbrida que em van roba, però que em va fer retornar al tamany de roda amb que m’havia iniciat al món a pedals…:)
- Quan vaig conèixer la plegable anglesa la veia com la bici que m’hagués agradat que els fills me la regalessin pels meus 50 o 60 anys...Però aquesta idea es va transformar quan vaig trobar el meu cadenat tallat a terra i on la meva bici ja no era a la Zona Universitària on la lligava per agafar el bus fins a Esplugues molt abans de la nova Ciclovia. Aleshores i gràcies amics i familia vaig poder-me avançar uns 30 anys al fet de tenir una Brompton de la que ja no m’hi he baixat!
5.- De petit havies anat en bici?
-De petit havia anat molt en bici perquè vivia a La Floresta i la feia servir més per jugar i després més de jove amb les primeres Mountain Bikes per la muntanya.
6.- A casa com ho feu, teniu tots bici?
- A casa és la Eva qui ens porta en cotxe quan cal sortir de la ciutat carregats perquè jo no tinc carnet de conduir malgrat haver aprovat la teòrica per lliure fa anys. Tenim dues bicicletes plegables, tres mountainbikes i una race i una mini BMX encara que només jo vaig en bici cada dia perquè els fills van en tren i caminant per pujar a l’escola i a la mare li agrada molt caminar.
Amb la creixent confiança per camins que guanyaven la meva filla i el meu fill en les seves BTT vaig decidir de comprar-ne una per mi perquè amb la Brompton ja no els podria seguir. Gràcies a ells vaig retornar a la bicicleta de muntanya i he pogut disfrutar de les llargues distàncies pujant a Girona a visitar la familia o prenent l’alternativa ciclista als desplaçaments familiars en cotxe deixant que ells surtin una mica més tard.
L’any 2017 vaig participar en la fantàstica prova CAT700, una brevet en solitari que creua Catalunya del Pirineu al Delta de l’Ebre, i que tot i completar el recorregut en poc més de dos dies em va deixar amb ganes de continuar pedalant... Amb la Brompton també he fet alguna animalada en ruta i durant anys vàrem poder gaudir a Barcelona de la iniciativa pionera del Campionat del Món que ara fa anys que s’escampa pel món i té el seu epicentre a la capital Anglesa dins el gran festival ciclista Ride London, en la que hem pres part diversos anys.
7.- Parla’m d’aquest invent Barceloní, anomenat ‘bbbr’ que vas crear per portar pes a la Brompton damunt una plataforma?
-Tot comença per la necessitat que vaig tenir de portar els meus fills en la Brompton quan el petit va néixer i la gran ja tenia 3 anys...en demanar l‘accessori que volia (El Pere o It-chair un altre invent català) un cop la nena ja no cabia a la cadireta frontal, em van dir que trigarien més d’un mes en arribar-ne per un problema de fabricació i stock...No volia esperar tant, i en penjar la trucada, vaig començar a dibuixar i modelar una plataforma de transport per la meva bici on els meus fills poguessin gaudir de l’experiència d’anar en bici cada dia. Als pocs dies el fuster del barri ja m’havia fabricat un prototip reciclant un tros de fusta que vam trobar al seu taller.
Amb el prototip en ple funcionament vàrem continuar provant diferents materials i afinant el disseny tant per a optimitzar el material com la seva funcionalitat i estètica. Fins que vàrem donar per bona la idea i vam llançar una primera sèrie numerada de 113 unitats, del que llavors era més una fita personal que no pas un projecte comercial. La comunicació i disseny de tot el procés així com la manufactura semi-artesana és a les mans de la meva companya, i va ser precisament on havíem d’haver comprat el “Pere” on vàrem vendre la primera peça empaquetada.
La plataforma ‘bbbr’ es munta al centre del quadre de la bici amb un suport que no la modifica ni interfereix per res en el seu plegat. Així es crea una superfície plana que pot suportar el pes d’un nen o nena i on es poden portar sense problemes molts altres tipus de càrrega.
8.- Per acabar, com veus la convivència amb els vehicles a motor i ciclistes?
- Sota el meu punt de vista cal molta més empatia i consciència social i ciutadana pel dia a dia, ja que tots i totes compartim espai i infraestructura. Potser em ve del passat al cau i dels pares defensors dels drets humans però estic força en desacord amb la creixent sobre regulació normativa perquè sovint m’he trobat que això porta a un individu a pensar que les obligacions dels altres situen els seus drets i deures a un nivell superior, creant persones incapaces de posar-se mai en el lloc de l’altre.
No crec que sigui un lema inventat per mi però el crit de ‘Més educació! Menys Legislació!’ em resona cada vegada que veig que una dificultat o situació es resol per decret o ordenança mentre a sectors tant fonamentals com l’educació es continuen patint retallades.
Massa sovint el vehicle a motor i els seus conductors pensen que tenen més drets que els ciclistes d’anar per la calçada pensant que el carrer és del vehicle i no pas del ciutadà. I el mateix pot passar a les voreres de les que les bicis han estat expulsades per una ordenança, sense pensar que un ús empàtic, conscient i responsable dels que hi circulin evitaria les situacions conflictives.
Com a ciclista a diari, prefereixo compartir la calçada amb la resta de vehicles i desitjo una ciutat millor amb vies pacificades i compartides. I no pas amb carrils especialitzats per a cada sistema de mobilitat que veig abocats al fracàs pel seu mal dimensionat, que sovint sembla voler satisfer interessos no prou centrats en la millora de l’entorn urbà.
Moltes gràcies Marc!
-Retrats ciclistes: Marc Beltrán Sastre-
Dins de les activitats dels 30 dies en bici Barcelona, els fotògrafs Xavi Calvo @calvox i Sergi Periche @sergiperiche ens unim per realitzar un projecte fotogràfic anomenat 'Retrats ciclistes' on descubrirem diferents perfils de persones ciclistes, on la bici gira al voltant de la seva vida, ja siguin ciclistes de tota la vida o de fa un any, urbans o esportius, mes o menys actius, sense importar sexe o edat.
---
Avui ens citem amb el Marc Beltrán Sastre que és (sense ordre de preferència) arquitecte, professor, i ciclista.
En el món de la bici es podria dir que és un ‘Bromptonià’ que a més de gaudir de la seva Brompton en curses o rutes i fer-la servir cada dia per anar a la feina, també va crear la marca ‘standupforbrompton.com’, on comparteix l’ús d’aquesta bicicleta plegable i dissenya accessoris com la plataforma ‘bbbr’, pensada per poder portar els seus fills o altres ‘trastos’ just en el pont central de la seva Brompton,
És també el president accidentat de l’associació ABRILBICISMIL, un càrrec que li va tocar perquè algú havia de ser-ho, quan van decidir constituir-se per continuar dinamitzant la campanya global 30iesAMBbiciBCN.
Ell ens cita a un encreuament amb molt de trànsit, i no busca fugir dels cotxes i vehicles a motor, ens el contrari, el trobem al carrer Bruc amb Diagonal per on passa gairebé cada dia per anar a la feina i on, com ell mateix diu, la bici té tot el dret (i el deure) d’anar per la calçada ocupant i el centre del carril; que a més, és la forma més segura de fer-ho per al propi ciclista.
Estudiem la fase semafòrica i també per on venen cotxes, ciclistes i vianants i fem les fotos en els espais temporals adequats. Un cop realitzades les fotos busquem un lloc per fer un cafè, birra i xerrar una estona.
1.- Per què has triat aquest lloc.
-Trio aquest carrer Bruc i en mig del trànsit diari perquè penso que els ciclistes som part de la ciutat, i com a participants actius per una mobilitat sostenible hem de usar l’espai de la calçada destinat al trànsit urbà del que en som part. Aquest és el meu trajecte habitual que en funció de l’hora enllaça de forma molt favorable l’ona semafòrica de baixada….;)
Les infraestructures ciclistes estan augmentant a molts llocs de la ciutat, però cada cop hi ha més demanda de trajectes urbans en bicicleta, i malgrat s’està reconeixent una necessitat de infraestructures més capaces d’acceptar el creixent nombre de ciclistes, a l’Eixample encara no estan ben resoltes.
Per exemple; carrils bici bidireccionals que estan en carrers que de tota la vida han estat d’una sola direcció. Penso que estaria millor mantenir la unidireccionalitat dels carrers com s’ha fet en altres traçats i alternar vies d’anada o tornada en cada carrer.
Segons el temps que tingui i com em trobi aquell dia trio una ruta o una altra, per exemple per anar cap al mar i ràpid trio el carrer Pau Claris i Via Laietana, per on NO pots anar relaxat, has d’estar molt atent i concentrat com a part del trànsit però participes d’una mobilitat eficient i sostenible.
El meu dia a dia es baixar per Bruc com deia, però quan m’acompanya la familia o vull una tornada més relaxada trio el carril bici del carrer Girona...si tinc pressa de pujada Roger de Llúria, tinc opcions per a tots els dies i necessitats.
2.- Com vas conèixer els 30 dies en bici?
-Vaig conèixer 30 days of biking fa una mica més de 2 anys arrel de la meva participació a les xarxes socials i via perfils ciclistes dels Estats Units. El fet de crear un producte per la bici Brompton i ser usuari de la bici, em va ajudar a conèixer la xarxa d’establiments i personatges entorn el ciclisme urbà de Barcelona.
Quan un grup de gent molt diversa amb un interès comú es va unir per impulsar 30 días en bici (nacional) a Barcelona em van convocar per participar.
L’any 2018 varem organitzar algunes activitats i accions pròpies per promocionar l’ús de la bicicleta, i varem fer d’altaveu d’altres activitats que altres entitats, col·lectius i establiments organitzaven al llarg del mes d’Abril….va ser una mica precipitat i no vam tenir el temps que ens hagués agradat per preparar-ho millor però vam quedar amb ganes de repetir un altre any i aquest 2019 hem pogut fer una millor tasca amb moltes més activitats amb més temps, més gent col·laborant i algo de pressupost gràcies al premi BICIMPULS que vem guanyar per la nostra promoció de l’ús de la bicicleta i ens van lliurar el passat 9 de gener.
Cal dir que Amics de la Bici havien dinamitzat també els 30 dies en Bici a Barcelona des del 2014 quant va començar aquesta iniciativa a nivell mundial. -Amics de la Bici és una associació pionera en la promoció de l’ús de la bicicleta a Barcelona que treballa per la bici des del 1981, en 2 anys cumpliran 40 anys de vida-
3.- Com vau guanyar aquest premi Bicimpuls?
- Després dels 30 dies en bici al abril varem voler continuar fent accions en favor de l’ús diari de la bicicleta i sempre amb recursos propis i l’energia del nostre grup. Al setembre vam participar al Parking Day dins la setmana de la mobilitat sostenible. El Parking Day proposa visualitzar possibles usos de l’espai públic (de tots i totes) habitualment ocupat per cotxes a través d’instal·lacions o activitats en places d’aparcament al carrer. Vàrem instal·lar el nostre ‘park’ al carrer Girona a la vista del carril bici, i hi vàrem desenvolupar un Think-Tank on tothom qui volia podia conèixer la nostra activitat i aportar idees en favor d’aquesta forma de mobilitat.
Al novembre ens vàrem assabentar de la convocatòria dels premis Bicimpuls i vam decidir constituir l’associació ‘Abril Bicis Mil’ per impulsar la promoció i ús de la bicicleta i continuar fent d’altaveu de tota mena d’activitats al voltant de la bici. La presidència, que igual que a les comunitats de veïns és un requisit legal, no agrada massa a ningú dels que preferim un funcionament més transversal... i jo vaig ser qui menor resistència va presentar ;)
El premi Bicimpuls que ens van atorgar per la nostra activitat ens ha servit aquest any per poder fer més activitats, festa d’inauguració i clausura, cartells i merchandising, mussetes i detalls per animar a la gent a anar en bici i compartir-ho cada dia fent major promoció dels 30 dies.
4.- Quant fa que vas en bici?
-Vaig començar a pedalar diria que amb sis anys...però recordo la intensitat de la tarda en que progressivament i de forma bastant autodidacta vaig anar desmuntant primer una de les rodetes i després l’altra de la BH “plegable” de color blau i blanc que m’havia caigut a les mans i amb la que pedalava pel carrer, encara de terra, on teniem la casa. Anys més tard em van anar regalant altres bicis i la mida de roda de les BH s’anava fent més gran...la Bicicross vermella, la Califòrnia dels amics i la Running Bull que ja amb roda de 700 va ser una de les primeres BTT que van fabricar els Hermanos Beistegui…després d’anys d’aventures per collserola i venint a viure a BCN em vaig iniciar al ciclisme urbà amb una híbrida que em van roba, però que em va fer retornar al tamany de roda amb que m’havia iniciat al món a pedals…:)
- Quan vaig conèixer la plegable anglesa la veia com la bici que m’hagués agradat que els fills me la regalessin pels meus 50 o 60 anys...Però aquesta idea es va transformar quan vaig trobar el meu cadenat tallat a terra i on la meva bici ja no era a la Zona Universitària on la lligava per agafar el bus fins a Esplugues molt abans de la nova Ciclovia. Aleshores i gràcies amics i familia vaig poder-me avançar uns 30 anys al fet de tenir una Brompton de la que ja no m’hi he baixat!
5.- De petit havies anat en bici?
-De petit havia anat molt en bici perquè vivia a La Floresta i la feia servir més per jugar i després més de jove amb les primeres Mountain Bikes per la muntanya.
6.- A casa com ho feu, teniu tots bici?
- A casa és la Eva qui ens porta en cotxe quan cal sortir de la ciutat carregats perquè jo no tinc carnet de conduir malgrat haver aprovat la teòrica per lliure fa anys. Tenim dues bicicletes plegables, tres mountainbikes i una race i una mini BMX encara que només jo vaig en bici cada dia perquè els fills van en tren i caminant per pujar a l’escola i a la mare li agrada molt caminar.
Amb la creixent confiança per camins que guanyaven la meva filla i el meu fill en les seves BTT vaig decidir de comprar-ne una per mi perquè amb la Brompton ja no els podria seguir. Gràcies a ells vaig retornar a la bicicleta de muntanya i he pogut disfrutar de les llargues distàncies pujant a Girona a visitar la familia o prenent l’alternativa ciclista als desplaçaments familiars en cotxe deixant que ells surtin una mica més tard.
L’any 2017 vaig participar en la fantàstica prova CAT700, una brevet en solitari que creua Catalunya del Pirineu al Delta de l’Ebre, i que tot i completar el recorregut en poc més de dos dies em va deixar amb ganes de continuar pedalant... Amb la Brompton també he fet alguna animalada en ruta i durant anys vàrem poder gaudir a Barcelona de la iniciativa pionera del Campionat del Món que ara fa anys que s’escampa pel món i té el seu epicentre a la capital Anglesa dins el gran festival ciclista Ride London, en la que hem pres part diversos anys.
7.- Parla’m d’aquest invent Barceloní, anomenat ‘bbbr’ que vas crear per portar pes a la Brompton damunt una plataforma?
-Tot comença per la necessitat que vaig tenir de portar els meus fills en la Brompton quan el petit va néixer i la gran ja tenia 3 anys...en demanar l‘accessori que volia (El Pere o It-chair un altre invent català) un cop la nena ja no cabia a la cadireta frontal, em van dir que trigarien més d’un mes en arribar-ne per un problema de fabricació i stock...No volia esperar tant, i en penjar la trucada, vaig començar a dibuixar i modelar una plataforma de transport per la meva bici on els meus fills poguessin gaudir de l’experiència d’anar en bici cada dia. Als pocs dies el fuster del barri ja m’havia fabricat un prototip reciclant un tros de fusta que vam trobar al seu taller.
Amb el prototip en ple funcionament vàrem continuar provant diferents materials i afinant el disseny tant per a optimitzar el material com la seva funcionalitat i estètica. Fins que vàrem donar per bona la idea i vam llançar una primera sèrie numerada de 113 unitats, del que llavors era més una fita personal que no pas un projecte comercial. La comunicació i disseny de tot el procés així com la manufactura semi-artesana és a les mans de la meva companya, i va ser precisament on havíem d’haver comprat el “Pere” on vàrem vendre la primera peça empaquetada.
La plataforma ‘bbbr’ es munta al centre del quadre de la bici amb un suport que no la modifica ni interfereix per res en el seu plegat. Així es crea una superfície plana que pot suportar el pes d’un nen o nena i on es poden portar sense problemes molts altres tipus de càrrega.
8.- Per acabar, com veus la convivència amb els vehicles a motor i ciclistes?
- Sota el meu punt de vista cal molta més empatia i consciència social i ciutadana pel dia a dia, ja que tots i totes compartim espai i infraestructura. Potser em ve del passat al cau i dels pares defensors dels drets humans però estic força en desacord amb la creixent sobre regulació normativa perquè sovint m’he trobat que això porta a un individu a pensar que les obligacions dels altres situen els seus drets i deures a un nivell superior, creant persones incapaces de posar-se mai en el lloc de l’altre.
No crec que sigui un lema inventat per mi però el crit de ‘Més educació! Menys Legislació!’ em resona cada vegada que veig que una dificultat o situació es resol per decret o ordenança mentre a sectors tant fonamentals com l’educació es continuen patint retallades.
Massa sovint el vehicle a motor i els seus conductors pensen que tenen més drets que els ciclistes d’anar per la calçada pensant que el carrer és del vehicle i no pas del ciutadà. I el mateix pot passar a les voreres de les que les bicis han estat expulsades per una ordenança, sense pensar que un ús empàtic, conscient i responsable dels que hi circulin evitaria les situacions conflictives.
Com a ciclista a diari, prefereixo compartir la calçada amb la resta de vehicles i desitjo una ciutat millor amb vies pacificades i compartides. I no pas amb carrils especialitzats per a cada sistema de mobilitat que veig abocats al fracàs pel seu mal dimensionat, que sovint sembla voler satisfer interessos no prou centrats en la millora de l’entorn urbà.
Moltes gràcies Marc!
-Retrats ciclistes: Marc Beltrán Sastre-
Dins de les activitats dels 30 dies en bici Barcelona, els fotògrafs Xavi Calvo @calvox i Sergi Periche @sergiperiche ens unim per realitzar un projecte fotogràfic anomenat 'Retrats ciclistes' on descubrirem diferents perfils de persones ciclistes, on la bici gira al voltant de la seva vida, ja siguin ciclistes de tota la vida o de fa un any, urbans o esportius, mes o menys actius, sense importar sexe o edat.
---
Avui ens citem amb el Marc Beltrán Sastre que és (sense ordre de preferència) arquitecte, professor, i ciclista.
En el món de la bici es podria dir que és un ‘Bromptonià’ que a més de gaudir de la seva Brompton en curses o rutes i fer-la servir cada dia per anar a la feina, també va crear la marca ‘standupforbrompton.com’, on comparteix l’ús d’aquesta bicicleta plegable i dissenya accessoris com la plataforma ‘bbbr’, pensada per poder portar els seus fills o altres ‘trastos’ just en el pont central de la seva Brompton,
És també el president accidentat de l’associació ABRILBICISMIL, un càrrec que li va tocar perquè algú havia de ser-ho, quan van decidir constituir-se per continuar dinamitzant la campanya global 30iesAMBbiciBCN.
Ell ens cita a un encreuament amb molt de trànsit, i no busca fugir dels cotxes i vehicles a motor, ens el contrari, el trobem al carrer Bruc amb Diagonal per on passa gairebé cada dia per anar a la feina i on, com ell mateix diu, la bici té tot el dret (i el deure) d’anar per la calçada ocupant i el centre del carril; que a més, és la forma més segura de fer-ho per al propi ciclista.
Estudiem la fase semafòrica i també per on venen cotxes, ciclistes i vianants i fem les fotos en els espais temporals adequats. Un cop realitzades les fotos busquem un lloc per fer un cafè, birra i xerrar una estona.
1.- Per què has triat aquest lloc.
-Trio aquest carrer Bruc i en mig del trànsit diari perquè penso que els ciclistes som part de la ciutat, i com a participants actius per una mobilitat sostenible hem de usar l’espai de la calçada destinat al trànsit urbà del que en som part. Aquest és el meu trajecte habitual que en funció de l’hora enllaça de forma molt favorable l’ona semafòrica de baixada….;)
Les infraestructures ciclistes estan augmentant a molts llocs de la ciutat, però cada cop hi ha més demanda de trajectes urbans en bicicleta, i malgrat s’està reconeixent una necessitat de infraestructures més capaces d’acceptar el creixent nombre de ciclistes, a l’Eixample encara no estan ben resoltes.
Per exemple; carrils bici bidireccionals que estan en carrers que de tota la vida han estat d’una sola direcció. Penso que estaria millor mantenir la unidireccionalitat dels carrers com s’ha fet en altres traçats i alternar vies d’anada o tornada en cada carrer.
Segons el temps que tingui i com em trobi aquell dia trio una ruta o una altra, per exemple per anar cap al mar i ràpid trio el carrer Pau Claris i Via Laietana, per on NO pots anar relaxat, has d’estar molt atent i concentrat com a part del trànsit però participes d’una mobilitat eficient i sostenible.
El meu dia a dia es baixar per Bruc com deia, però quan m’acompanya la familia o vull una tornada més relaxada trio el carril bici del carrer Girona...si tinc pressa de pujada Roger de Llúria, tinc opcions per a tots els dies i necessitats.
2.- Com vas conèixer els 30 dies en bici?
-Vaig conèixer 30 days of biking fa una mica més de 2 anys arrel de la meva participació a les xarxes socials i via perfils ciclistes dels Estats Units. El fet de crear un producte per la bici Brompton i ser usuari de la bici, em va ajudar a conèixer la xarxa d’establiments i personatges entorn el ciclisme urbà de Barcelona.
Quan un grup de gent molt diversa amb un interès comú es va unir per impulsar 30 días en bici (nacional) a Barcelona em van convocar per participar.
L’any 2018 varem organitzar algunes activitats i accions pròpies per promocionar l’ús de la bicicleta, i varem fer d’altaveu d’altres activitats que altres entitats, col·lectius i establiments organitzaven al llarg del mes d’Abril….va ser una mica precipitat i no vam tenir el temps que ens hagués agradat per preparar-ho millor però vam quedar amb ganes de repetir un altre any i aquest 2019 hem pogut fer una millor tasca amb moltes més activitats amb més temps, més gent col·laborant i algo de pressupost gràcies al premi BICIMPULS que vem guanyar per la nostra promoció de l’ús de la bicicleta i ens van lliurar el passat 9 de gener.
Cal dir que Amics de la Bici havien dinamitzat també els 30 dies en Bici a Barcelona des del 2014 quant va començar aquesta iniciativa a nivell mundial. -Amics de la Bici és una associació pionera en la promoció de l’ús de la bicicleta a Barcelona que treballa per la bici des del 1981, en 2 anys cumpliran 40 anys de vida-
3.- Com vau guanyar aquest premi Bicimpuls?
- Després dels 30 dies en bici al abril varem voler continuar fent accions en favor de l’ús diari de la bicicleta i sempre amb recursos propis i l’energia del nostre grup. Al setembre vam participar al Parking Day dins la setmana de la mobilitat sostenible. El Parking Day proposa visualitzar possibles usos de l’espai públic (de tots i totes) habitualment ocupat per cotxes a través d’instal·lacions o activitats en places d’aparcament al carrer. Vàrem instal·lar el nostre ‘park’ al carrer Girona a la vista del carril bici, i hi vàrem desenvolupar un Think-Tank on tothom qui volia podia conèixer la nostra activitat i aportar idees en favor d’aquesta forma de mobilitat.
Al novembre ens vàrem assabentar de la convocatòria dels premis Bicimpuls i vam decidir constituir l’associació ‘Abril Bicis Mil’ per impulsar la promoció i ús de la bicicleta i continuar fent d’altaveu de tota mena d’activitats al voltant de la bici. La presidència, que igual que a les comunitats de veïns és un requisit legal, no agrada massa a ningú dels que preferim un funcionament més transversal... i jo vaig ser qui menor resistència va presentar ;)
El premi Bicimpuls que ens van atorgar per la nostra activitat ens ha servit aquest any per poder fer més activitats, festa d’inauguració i clausura, cartells i merchandising, mussetes i detalls per animar a la gent a anar en bici i compartir-ho cada dia fent major promoció dels 30 dies.
4.- Quant fa que vas en bici?
-Vaig començar a pedalar diria que amb sis anys...però recordo la intensitat de la tarda en que progressivament i de forma bastant autodidacta vaig anar desmuntant primer una de les rodetes i després l’altra de la BH “plegable” de color blau i blanc que m’havia caigut a les mans i amb la que pedalava pel carrer, encara de terra, on teniem la casa. Anys més tard em van anar regalant altres bicis i la mida de roda de les BH s’anava fent més gran...la Bicicross vermella, la Califòrnia dels amics i la Running Bull que ja amb roda de 700 va ser una de les primeres BTT que van fabricar els Hermanos Beistegui…després d’anys d’aventures per collserola i venint a viure a BCN em vaig iniciar al ciclisme urbà amb una híbrida que em van roba, però que em va fer retornar al tamany de roda amb que m’havia iniciat al món a pedals…:)
- Quan vaig conèixer la plegable anglesa la veia com la bici que m’hagués agradat que els fills me la regalessin pels meus 50 o 60 anys...Però aquesta idea es va transformar quan vaig trobar el meu cadenat tallat a terra i on la meva bici ja no era a la Zona Universitària on la lligava per agafar el bus fins a Esplugues molt abans de la nova Ciclovia. Aleshores i gràcies amics i familia vaig poder-me avançar uns 30 anys al fet de tenir una Brompton de la que ja no m’hi he baixat!
5.- De petit havies anat en bici?
-De petit havia anat molt en bici perquè vivia a La Floresta i la feia servir més per jugar i després més de jove amb les primeres Mountain Bikes per la muntanya.
6.- A casa com ho feu, teniu tots bici?
- A casa és la Eva qui ens porta en cotxe quan cal sortir de la ciutat carregats perquè jo no tinc carnet de conduir malgrat haver aprovat la teòrica per lliure fa anys. Tenim dues bicicletes plegables, tres mountainbikes i una race i una mini BMX encara que només jo vaig en bici cada dia perquè els fills van en tren i caminant per pujar a l’escola i a la mare li agrada molt caminar.
Amb la creixent confiança per camins que guanyaven la meva filla i el meu fill en les seves BTT vaig decidir de comprar-ne una per mi perquè amb la Brompton ja no els podria seguir. Gràcies a ells vaig retornar a la bicicleta de muntanya i he pogut disfrutar de les llargues distàncies pujant a Girona a visitar la familia o prenent l’alternativa ciclista als desplaçaments familiars en cotxe deixant que ells surtin una mica més tard.
L’any 2017 vaig participar en la fantàstica prova CAT700, una brevet en solitari que creua Catalunya del Pirineu al Delta de l’Ebre, i que tot i completar el recorregut en poc més de dos dies em va deixar amb ganes de continuar pedalant... Amb la Brompton també he fet alguna animalada en ruta i durant anys vàrem poder gaudir a Barcelona de la iniciativa pionera del Campionat del Món que ara fa anys que s’escampa pel món i té el seu epicentre a la capital Anglesa dins el gran festival ciclista Ride London, en la que hem pres part diversos anys.
7.- Parla’m d’aquest invent Barceloní, anomenat ‘bbbr’ que vas crear per portar pes a la Brompton damunt una plataforma?
-Tot comença per la necessitat que vaig tenir de portar els meus fills en la Brompton quan el petit va néixer i la gran ja tenia 3 anys...en demanar l‘accessori que volia (El Pere o It-chair un altre invent català) un cop la nena ja no cabia a la cadireta frontal, em van dir que trigarien més d’un mes en arribar-ne per un problema de fabricació i stock...No volia esperar tant, i en penjar la trucada, vaig començar a dibuixar i modelar una plataforma de transport per la meva bici on els meus fills poguessin gaudir de l’experiència d’anar en bici cada dia. Als pocs dies el fuster del barri ja m’havia fabricat un prototip reciclant un tros de fusta que vam trobar al seu taller.
Amb el prototip en ple funcionament vàrem continuar provant diferents materials i afinant el disseny tant per a optimitzar el material com la seva funcionalitat i estètica. Fins que vàrem donar per bona la idea i vam llançar una primera sèrie numerada de 113 unitats, del que llavors era més una fita personal que no pas un projecte comercial. La comunicació i disseny de tot el procés així com la manufactura semi-artesana és a les mans de la meva companya, i va ser precisament on havíem d’haver comprat el “Pere” on vàrem vendre la primera peça empaquetada.
La plataforma ‘bbbr’ es munta al centre del quadre de la bici amb un suport que no la modifica ni interfereix per res en el seu plegat. Així es crea una superfície plana que pot suportar el pes d’un nen o nena i on es poden portar sense problemes molts altres tipus de càrrega.
8.- Per acabar, com veus la convivència amb els vehicles a motor i ciclistes?
- Sota el meu punt de vista cal molta més empatia i consciència social i ciutadana pel dia a dia, ja que tots i totes compartim espai i infraestructura. Potser em ve del passat al cau i dels pares defensors dels drets humans però estic força en desacord amb la creixent sobre regulació normativa perquè sovint m’he trobat que això porta a un individu a pensar que les obligacions dels altres situen els seus drets i deures a un nivell superior, creant persones incapaces de posar-se mai en el lloc de l’altre.
No crec que sigui un lema inventat per mi però el crit de ‘Més educació! Menys Legislació!’ em resona cada vegada que veig que una dificultat o situació es resol per decret o ordenança mentre a sectors tant fonamentals com l’educació es continuen patint retallades.
Massa sovint el vehicle a motor i els seus conductors pensen que tenen més drets que els ciclistes d’anar per la calçada pensant que el carrer és del vehicle i no pas del ciutadà. I el mateix pot passar a les voreres de les que les bicis han estat expulsades per una ordenança, sense pensar que un ús empàtic, conscient i responsable dels que hi circulin evitaria les situacions conflictives.
Com a ciclista a diari, prefereixo compartir la calçada amb la resta de vehicles i desitjo una ciutat millor amb vies pacificades i compartides. I no pas amb carrils especialitzats per a cada sistema de mobilitat que veig abocats al fracàs pel seu mal dimensionat, que sovint sembla voler satisfer interessos no prou centrats en la millora de l’entorn urbà.
Moltes gràcies Marc!
Nova incursió a Can Roquet, un restaurant que fa uns mesos ens va deixar enlluernats per la seva singularitat i on, de nou, hem completat una experiència força satisfactòria que, ja ho avancem, no serà la última.
Una masia rústica del segle XVII ubicada en un dels indrets de muntanya més bonics i plàcids de la comarca del Baix Empordà (el massís de Les Gavarres, vessant sud), perfectament rehabilitada i magníficament decorada, que també compte amb un generós pati amb vistes on també es pot menjar quan la climatologia ho permet, configuren un destí tremendament atractiu on ve molt de gust quedar-s'hi. Servei atent i implicat de caire professional i una cuina autodidacta i molt personal que oscil·la entre el perfil mediterrani de l’entorn i el més atlàntic dels seus propietaris (són belgues) completen un conjunt que, ja ho hem dit abans, desplega una enorme singularitat i que recomanem sense reserves a qualsevol que vulgui gaudir de un lloc diferent, de qualitat i molt ben gestionat.
El que més ens va agradar: la singularitat del conjunt
El que menys ens va agradar: la dolçor dels aperitius; l’oli de tòfona en el filet
El que recomanem: per àpats gastronòmics en un lloc encantador envoltat d’un plàcid i preciós entorn natural
Satisfacció: @@@@-
17246 Romanyà de la Selva
Telèfon: 972 83 30 81
Tanca dilluns i dimarts.
Hem tornat a El Canari i de nou hem gaudit d’un àpat d’alta volada en aquesta “Casa de menjars” tan exclusiva com poc sofisticada. L’absència de sofisticació es fa ben evident només entrar i veure l’aire senzill i clarament popular de l’espai interior i en comprovar el tarannà afable i comunicatiu que dispensa en Jaume a la sala. I pel que fa a l’exclusivitat, sense dubte, aquesta ve de la mà d’un producte d’una qualitat extrema que el mateix Jaume s’encarrega de localitzar i fer arribar fins aquell petit racó de Les Guilleries. A modus d’exemple: el millor peix i marisc arriba procedent d’un pescador de la Ria d’Arousa, sota comanda, en petites quantitats i per transport urgent (12 hores) entre tres i quatre cops per setmana per tal de garantir la seva frescor. I gairebé tot el que s’ofereix en aquesta casa funciona d’aquesta manera, sent la màgia de la Cèlia (una virtuosa cuinera, autodidacta i vocacional) el catalitzador que transforma tot el que toca en plats memorables i converteix cada asseguda en aquesta casa en una autèntic plaer “gastro”. Llarga vida!.
El que més ens va agradar: la qualitat del producte i els magnífics resultats al plat
El que creiem que es pot millorar: potser hi ha detalls millorables però la bondat de la seva oferta sòlida ens impedeix considerar-los
El que recomanem: anar amb temps per voltar pel poble i les rodalies, que son magnífics
Satisfacció: @@@@
El Canari
Santa Maria, 4
08519 Vilanova de Sau (Osona-Barcelona)
Telèfon: 93 884 70 95
Tanca els dimarts.
-Retrats ciclistes: Marc Beltrán Sastre-
Dins de les activitats dels 30 dies en bici Barcelona, els fotògrafs Xavi Calvo @calvox i Sergi Periche @sergiperiche ens unim per realitzar un projecte fotogràfic anomenat 'Retrats ciclistes' on descubrirem diferents perfils de persones ciclistes, on la bici gira al voltant de la seva vida, ja siguin ciclistes de tota la vida o de fa un any, urbans o esportius, mes o menys actius, sense importar sexe o edat.
---
Avui ens citem amb el Marc Beltrán Sastre que és (sense ordre de preferència) arquitecte, professor, i ciclista.
En el món de la bici es podria dir que és un ‘Bromptonià’ que a més de gaudir de la seva Brompton en curses o rutes i fer-la servir cada dia per anar a la feina, també va crear la marca ‘standupforbrompton.com’, on comparteix l’ús d’aquesta bicicleta plegable i dissenya accessoris com la plataforma ‘bbbr’, pensada per poder portar els seus fills o altres ‘trastos’ just en el pont central de la seva Brompton,
És també el president accidentat de l’associació ABRILBICISMIL, un càrrec que li va tocar perquè algú havia de ser-ho, quan van decidir constituir-se per continuar dinamitzant la campanya global 30iesAMBbiciBCN.
Ell ens cita a un encreuament amb molt de trànsit, i no busca fugir dels cotxes i vehicles a motor, ens el contrari, el trobem al carrer Bruc amb Diagonal per on passa gairebé cada dia per anar a la feina i on, com ell mateix diu, la bici té tot el dret (i el deure) d’anar per la calçada ocupant i el centre del carril; que a més, és la forma més segura de fer-ho per al propi ciclista.
Estudiem la fase semafòrica i també per on venen cotxes, ciclistes i vianants i fem les fotos en els espais temporals adequats. Un cop realitzades les fotos busquem un lloc per fer un cafè, birra i xerrar una estona.
1.- Per què has triat aquest lloc.
-Trio aquest carrer Bruc i en mig del trànsit diari perquè penso que els ciclistes som part de la ciutat, i com a participants actius per una mobilitat sostenible hem de usar l’espai de la calçada destinat al trànsit urbà del que en som part. Aquest és el meu trajecte habitual que en funció de l’hora enllaça de forma molt favorable l’ona semafòrica de baixada….;)
Les infraestructures ciclistes estan augmentant a molts llocs de la ciutat, però cada cop hi ha més demanda de trajectes urbans en bicicleta, i malgrat s’està reconeixent una necessitat de infraestructures més capaces d’acceptar el creixent nombre de ciclistes, a l’Eixample encara no estan ben resoltes.
Per exemple; carrils bici bidireccionals que estan en carrers que de tota la vida han estat d’una sola direcció. Penso que estaria millor mantenir la unidireccionalitat dels carrers com s’ha fet en altres traçats i alternar vies d’anada o tornada en cada carrer.
Segons el temps que tingui i com em trobi aquell dia trio una ruta o una altra, per exemple per anar cap al mar i ràpid trio el carrer Pau Claris i Via Laietana, per on NO pots anar relaxat, has d’estar molt atent i concentrat com a part del trànsit però participes d’una mobilitat eficient i sostenible.
El meu dia a dia es baixar per Bruc com deia, però quan m’acompanya la familia o vull una tornada més relaxada trio el carril bici del carrer Girona...si tinc pressa de pujada Roger de Llúria, tinc opcions per a tots els dies i necessitats.
2.- Com vas conèixer els 30 dies en bici?
-Vaig conèixer 30 days of biking fa una mica més de 2 anys arrel de la meva participació a les xarxes socials i via perfils ciclistes dels Estats Units. El fet de crear un producte per la bici Brompton i ser usuari de la bici, em va ajudar a conèixer la xarxa d’establiments i personatges entorn el ciclisme urbà de Barcelona.
Quan un grup de gent molt diversa amb un interès comú es va unir per impulsar 30 días en bici (nacional) a Barcelona em van convocar per participar.
L’any 2018 varem organitzar algunes activitats i accions pròpies per promocionar l’ús de la bicicleta, i varem fer d’altaveu d’altres activitats que altres entitats, col·lectius i establiments organitzaven al llarg del mes d’Abril….va ser una mica precipitat i no vam tenir el temps que ens hagués agradat per preparar-ho millor però vam quedar amb ganes de repetir un altre any i aquest 2019 hem pogut fer una millor tasca amb moltes més activitats amb més temps, més gent col·laborant i algo de pressupost gràcies al premi BICIMPULS que vem guanyar per la nostra promoció de l’ús de la bicicleta i ens van lliurar el passat 9 de gener.
Cal dir que Amics de la Bici havien dinamitzat també els 30 dies en Bici a Barcelona des del 2014 quant va començar aquesta iniciativa a nivell mundial. -Amics de la Bici és una associació pionera en la promoció de l’ús de la bicicleta a Barcelona que treballa per la bici des del 1981, en 2 anys cumpliran 40 anys de vida-
3.- Com vau guanyar aquest premi Bicimpuls?
- Després dels 30 dies en bici al abril varem voler continuar fent accions en favor de l’ús diari de la bicicleta i sempre amb recursos propis i l’energia del nostre grup. Al setembre vam participar al Parking Day dins la setmana de la mobilitat sostenible. El Parking Day proposa visualitzar possibles usos de l’espai públic (de tots i totes) habitualment ocupat per cotxes a través d’instal·lacions o activitats en places d’aparcament al carrer. Vàrem instal·lar el nostre ‘park’ al carrer Girona a la vista del carril bici, i hi vàrem desenvolupar un Think-Tank on tothom qui volia podia conèixer la nostra activitat i aportar idees en favor d’aquesta forma de mobilitat.
Al novembre ens vàrem assabentar de la convocatòria dels premis Bicimpuls i vam decidir constituir l’associació ‘Abril Bicis Mil’ per impulsar la promoció i ús de la bicicleta i continuar fent d’altaveu de tota mena d’activitats al voltant de la bici. La presidència, que igual que a les comunitats de veïns és un requisit legal, no agrada massa a ningú dels que preferim un funcionament més transversal... i jo vaig ser qui menor resistència va presentar ;)
El premi Bicimpuls que ens van atorgar per la nostra activitat ens ha servit aquest any per poder fer més activitats, festa d’inauguració i clausura, cartells i merchandising, mussetes i detalls per animar a la gent a anar en bici i compartir-ho cada dia fent major promoció dels 30 dies.
4.- Quant fa que vas en bici?
-Vaig començar a pedalar diria que amb sis anys...però recordo la intensitat de la tarda en que progressivament i de forma bastant autodidacta vaig anar desmuntant primer una de les rodetes i després l’altra de la BH “plegable” de color blau i blanc que m’havia caigut a les mans i amb la que pedalava pel carrer, encara de terra, on teniem la casa. Anys més tard em van anar regalant altres bicis i la mida de roda de les BH s’anava fent més gran...la Bicicross vermella, la Califòrnia dels amics i la Running Bull que ja amb roda de 700 va ser una de les primeres BTT que van fabricar els Hermanos Beistegui…després d’anys d’aventures per collserola i venint a viure a BCN em vaig iniciar al ciclisme urbà amb una híbrida que em van roba, però que em va fer retornar al tamany de roda amb que m’havia iniciat al món a pedals…:)
- Quan vaig conèixer la plegable anglesa la veia com la bici que m’hagués agradat que els fills me la regalessin pels meus 50 o 60 anys...Però aquesta idea es va transformar quan vaig trobar el meu cadenat tallat a terra i on la meva bici ja no era a la Zona Universitària on la lligava per agafar el bus fins a Esplugues molt abans de la nova Ciclovia. Aleshores i gràcies amics i familia vaig poder-me avançar uns 30 anys al fet de tenir una Brompton de la que ja no m’hi he baixat!
5.- De petit havies anat en bici?
-De petit havia anat molt en bici perquè vivia a La Floresta i la feia servir més per jugar i després més de jove amb les primeres Mountain Bikes per la muntanya.
6.- A casa com ho feu, teniu tots bici?
- A casa és la Eva qui ens porta en cotxe quan cal sortir de la ciutat carregats perquè jo no tinc carnet de conduir malgrat haver aprovat la teòrica per lliure fa anys. Tenim dues bicicletes plegables, tres mountainbikes i una race i una mini BMX encara que només jo vaig en bici cada dia perquè els fills van en tren i caminant per pujar a l’escola i a la mare li agrada molt caminar.
Amb la creixent confiança per camins que guanyaven la meva filla i el meu fill en les seves BTT vaig decidir de comprar-ne una per mi perquè amb la Brompton ja no els podria seguir. Gràcies a ells vaig retornar a la bicicleta de muntanya i he pogut disfrutar de les llargues distàncies pujant a Girona a visitar la familia o prenent l’alternativa ciclista als desplaçaments familiars en cotxe deixant que ells surtin una mica més tard.
L’any 2017 vaig participar en la fantàstica prova CAT700, una brevet en solitari que creua Catalunya del Pirineu al Delta de l’Ebre, i que tot i completar el recorregut en poc més de dos dies em va deixar amb ganes de continuar pedalant... Amb la Brompton també he fet alguna animalada en ruta i durant anys vàrem poder gaudir a Barcelona de la iniciativa pionera del Campionat del Món que ara fa anys que s’escampa pel món i té el seu epicentre a la capital Anglesa dins el gran festival ciclista Ride London, en la que hem pres part diversos anys.
7.- Parla’m d’aquest invent Barceloní, anomenat ‘bbbr’ que vas crear per portar pes a la Brompton damunt una plataforma?
-Tot comença per la necessitat que vaig tenir de portar els meus fills en la Brompton quan el petit va néixer i la gran ja tenia 3 anys...en demanar l‘accessori que volia (El Pere o It-chair un altre invent català) un cop la nena ja no cabia a la cadireta frontal, em van dir que trigarien més d’un mes en arribar-ne per un problema de fabricació i stock...No volia esperar tant, i en penjar la trucada, vaig començar a dibuixar i modelar una plataforma de transport per la meva bici on els meus fills poguessin gaudir de l’experiència d’anar en bici cada dia. Als pocs dies el fuster del barri ja m’havia fabricat un prototip reciclant un tros de fusta que vam trobar al seu taller.
Amb el prototip en ple funcionament vàrem continuar provant diferents materials i afinant el disseny tant per a optimitzar el material com la seva funcionalitat i estètica. Fins que vàrem donar per bona la idea i vam llançar una primera sèrie numerada de 113 unitats, del que llavors era més una fita personal que no pas un projecte comercial. La comunicació i disseny de tot el procés així com la manufactura semi-artesana és a les mans de la meva companya, i va ser precisament on havíem d’haver comprat el “Pere” on vàrem vendre la primera peça empaquetada.
La plataforma ‘bbbr’ es munta al centre del quadre de la bici amb un suport que no la modifica ni interfereix per res en el seu plegat. Així es crea una superfície plana que pot suportar el pes d’un nen o nena i on es poden portar sense problemes molts altres tipus de càrrega.
8.- Per acabar, com veus la convivència amb els vehicles a motor i ciclistes?
- Sota el meu punt de vista cal molta més empatia i consciència social i ciutadana pel dia a dia, ja que tots i totes compartim espai i infraestructura. Potser em ve del passat al cau i dels pares defensors dels drets humans però estic força en desacord amb la creixent sobre regulació normativa perquè sovint m’he trobat que això porta a un individu a pensar que les obligacions dels altres situen els seus drets i deures a un nivell superior, creant persones incapaces de posar-se mai en el lloc de l’altre.
No crec que sigui un lema inventat per mi però el crit de ‘Més educació! Menys Legislació!’ em resona cada vegada que veig que una dificultat o situació es resol per decret o ordenança mentre a sectors tant fonamentals com l’educació es continuen patint retallades.
Massa sovint el vehicle a motor i els seus conductors pensen que tenen més drets que els ciclistes d’anar per la calçada pensant que el carrer és del vehicle i no pas del ciutadà. I el mateix pot passar a les voreres de les que les bicis han estat expulsades per una ordenança, sense pensar que un ús empàtic, conscient i responsable dels que hi circulin evitaria les situacions conflictives.
Com a ciclista a diari, prefereixo compartir la calçada amb la resta de vehicles i desitjo una ciutat millor amb vies pacificades i compartides. I no pas amb carrils especialitzats per a cada sistema de mobilitat que veig abocats al fracàs pel seu mal dimensionat, que sovint sembla voler satisfer interessos no prou centrats en la millora de l’entorn urbà.
Moltes gràcies Marc!
-Retrats ciclistes: Marc Beltrán Sastre-
Dins de les activitats dels 30 dies en bici Barcelona, els fotògrafs Xavi Calvo @calvox i Sergi Periche @sergiperiche ens unim per realitzar un projecte fotogràfic anomenat 'Retrats ciclistes' on descubrirem diferents perfils de persones ciclistes, on la bici gira al voltant de la seva vida, ja siguin ciclistes de tota la vida o de fa un any, urbans o esportius, mes o menys actius, sense importar sexe o edat.
---
Avui ens citem amb el Marc Beltrán Sastre que és (sense ordre de preferència) arquitecte, professor, i ciclista.
En el món de la bici es podria dir que és un ‘Bromptonià’ que a més de gaudir de la seva Brompton en curses o rutes i fer-la servir cada dia per anar a la feina, també va crear la marca ‘standupforbrompton.com’, on comparteix l’ús d’aquesta bicicleta plegable i dissenya accessoris com la plataforma ‘bbbr’, pensada per poder portar els seus fills o altres ‘trastos’ just en el pont central de la seva Brompton,
És també el president accidentat de l’associació ABRILBICISMIL, un càrrec que li va tocar perquè algú havia de ser-ho, quan van decidir constituir-se per continuar dinamitzant la campanya global 30iesAMBbiciBCN.
Ell ens cita a un encreuament amb molt de trànsit, i no busca fugir dels cotxes i vehicles a motor, ens el contrari, el trobem al carrer Bruc amb Diagonal per on passa gairebé cada dia per anar a la feina i on, com ell mateix diu, la bici té tot el dret (i el deure) d’anar per la calçada ocupant i el centre del carril; que a més, és la forma més segura de fer-ho per al propi ciclista.
Estudiem la fase semafòrica i també per on venen cotxes, ciclistes i vianants i fem les fotos en els espais temporals adequats. Un cop realitzades les fotos busquem un lloc per fer un cafè, birra i xerrar una estona.
1.- Per què has triat aquest lloc.
-Trio aquest carrer Bruc i en mig del trànsit diari perquè penso que els ciclistes som part de la ciutat, i com a participants actius per una mobilitat sostenible hem de usar l’espai de la calçada destinat al trànsit urbà del que en som part. Aquest és el meu trajecte habitual que en funció de l’hora enllaça de forma molt favorable l’ona semafòrica de baixada….;)
Les infraestructures ciclistes estan augmentant a molts llocs de la ciutat, però cada cop hi ha més demanda de trajectes urbans en bicicleta, i malgrat s’està reconeixent una necessitat de infraestructures més capaces d’acceptar el creixent nombre de ciclistes, a l’Eixample encara no estan ben resoltes.
Per exemple; carrils bici bidireccionals que estan en carrers que de tota la vida han estat d’una sola direcció. Penso que estaria millor mantenir la unidireccionalitat dels carrers com s’ha fet en altres traçats i alternar vies d’anada o tornada en cada carrer.
Segons el temps que tingui i com em trobi aquell dia trio una ruta o una altra, per exemple per anar cap al mar i ràpid trio el carrer Pau Claris i Via Laietana, per on NO pots anar relaxat, has d’estar molt atent i concentrat com a part del trànsit però participes d’una mobilitat eficient i sostenible.
El meu dia a dia es baixar per Bruc com deia, però quan m’acompanya la familia o vull una tornada més relaxada trio el carril bici del carrer Girona...si tinc pressa de pujada Roger de Llúria, tinc opcions per a tots els dies i necessitats.
2.- Com vas conèixer els 30 dies en bici?
-Vaig conèixer 30 days of biking fa una mica més de 2 anys arrel de la meva participació a les xarxes socials i via perfils ciclistes dels Estats Units. El fet de crear un producte per la bici Brompton i ser usuari de la bici, em va ajudar a conèixer la xarxa d’establiments i personatges entorn el ciclisme urbà de Barcelona.
Quan un grup de gent molt diversa amb un interès comú es va unir per impulsar 30 días en bici (nacional) a Barcelona em van convocar per participar.
L’any 2018 varem organitzar algunes activitats i accions pròpies per promocionar l’ús de la bicicleta, i varem fer d’altaveu d’altres activitats que altres entitats, col·lectius i establiments organitzaven al llarg del mes d’Abril….va ser una mica precipitat i no vam tenir el temps que ens hagués agradat per preparar-ho millor però vam quedar amb ganes de repetir un altre any i aquest 2019 hem pogut fer una millor tasca amb moltes més activitats amb més temps, més gent col·laborant i algo de pressupost gràcies al premi BICIMPULS que vem guanyar per la nostra promoció de l’ús de la bicicleta i ens van lliurar el passat 9 de gener.
Cal dir que Amics de la Bici havien dinamitzat també els 30 dies en Bici a Barcelona des del 2014 quant va començar aquesta iniciativa a nivell mundial. -Amics de la Bici és una associació pionera en la promoció de l’ús de la bicicleta a Barcelona que treballa per la bici des del 1981, en 2 anys cumpliran 40 anys de vida-
3.- Com vau guanyar aquest premi Bicimpuls?
- Després dels 30 dies en bici al abril varem voler continuar fent accions en favor de l’ús diari de la bicicleta i sempre amb recursos propis i l’energia del nostre grup. Al setembre vam participar al Parking Day dins la setmana de la mobilitat sostenible. El Parking Day proposa visualitzar possibles usos de l’espai públic (de tots i totes) habitualment ocupat per cotxes a través d’instal·lacions o activitats en places d’aparcament al carrer. Vàrem instal·lar el nostre ‘park’ al carrer Girona a la vista del carril bici, i hi vàrem desenvolupar un Think-Tank on tothom qui volia podia conèixer la nostra activitat i aportar idees en favor d’aquesta forma de mobilitat.
Al novembre ens vàrem assabentar de la convocatòria dels premis Bicimpuls i vam decidir constituir l’associació ‘Abril Bicis Mil’ per impulsar la promoció i ús de la bicicleta i continuar fent d’altaveu de tota mena d’activitats al voltant de la bici. La presidència, que igual que a les comunitats de veïns és un requisit legal, no agrada massa a ningú dels que preferim un funcionament més transversal... i jo vaig ser qui menor resistència va presentar ;)
El premi Bicimpuls que ens van atorgar per la nostra activitat ens ha servit aquest any per poder fer més activitats, festa d’inauguració i clausura, cartells i merchandising, mussetes i detalls per animar a la gent a anar en bici i compartir-ho cada dia fent major promoció dels 30 dies.
4.- Quant fa que vas en bici?
-Vaig començar a pedalar diria que amb sis anys...però recordo la intensitat de la tarda en que progressivament i de forma bastant autodidacta vaig anar desmuntant primer una de les rodetes i després l’altra de la BH “plegable” de color blau i blanc que m’havia caigut a les mans i amb la que pedalava pel carrer, encara de terra, on teniem la casa. Anys més tard em van anar regalant altres bicis i la mida de roda de les BH s’anava fent més gran...la Bicicross vermella, la Califòrnia dels amics i la Running Bull que ja amb roda de 700 va ser una de les primeres BTT que van fabricar els Hermanos Beistegui…després d’anys d’aventures per collserola i venint a viure a BCN em vaig iniciar al ciclisme urbà amb una híbrida que em van roba, però que em va fer retornar al tamany de roda amb que m’havia iniciat al món a pedals…:)
- Quan vaig conèixer la plegable anglesa la veia com la bici que m’hagués agradat que els fills me la regalessin pels meus 50 o 60 anys...Però aquesta idea es va transformar quan vaig trobar el meu cadenat tallat a terra i on la meva bici ja no era a la Zona Universitària on la lligava per agafar el bus fins a Esplugues molt abans de la nova Ciclovia. Aleshores i gràcies amics i familia vaig poder-me avançar uns 30 anys al fet de tenir una Brompton de la que ja no m’hi he baixat!
5.- De petit havies anat en bici?
-De petit havia anat molt en bici perquè vivia a La Floresta i la feia servir més per jugar i després més de jove amb les primeres Mountain Bikes per la muntanya.
6.- A casa com ho feu, teniu tots bici?
- A casa és la Eva qui ens porta en cotxe quan cal sortir de la ciutat carregats perquè jo no tinc carnet de conduir malgrat haver aprovat la teòrica per lliure fa anys. Tenim dues bicicletes plegables, tres mountainbikes i una race i una mini BMX encara que només jo vaig en bici cada dia perquè els fills van en tren i caminant per pujar a l’escola i a la mare li agrada molt caminar.
Amb la creixent confiança per camins que guanyaven la meva filla i el meu fill en les seves BTT vaig decidir de comprar-ne una per mi perquè amb la Brompton ja no els podria seguir. Gràcies a ells vaig retornar a la bicicleta de muntanya i he pogut disfrutar de les llargues distàncies pujant a Girona a visitar la familia o prenent l’alternativa ciclista als desplaçaments familiars en cotxe deixant que ells surtin una mica més tard.
L’any 2017 vaig participar en la fantàstica prova CAT700, una brevet en solitari que creua Catalunya del Pirineu al Delta de l’Ebre, i que tot i completar el recorregut en poc més de dos dies em va deixar amb ganes de continuar pedalant... Amb la Brompton també he fet alguna animalada en ruta i durant anys vàrem poder gaudir a Barcelona de la iniciativa pionera del Campionat del Món que ara fa anys que s’escampa pel món i té el seu epicentre a la capital Anglesa dins el gran festival ciclista Ride London, en la que hem pres part diversos anys.
7.- Parla’m d’aquest invent Barceloní, anomenat ‘bbbr’ que vas crear per portar pes a la Brompton damunt una plataforma?
-Tot comença per la necessitat que vaig tenir de portar els meus fills en la Brompton quan el petit va néixer i la gran ja tenia 3 anys...en demanar l‘accessori que volia (El Pere o It-chair un altre invent català) un cop la nena ja no cabia a la cadireta frontal, em van dir que trigarien més d’un mes en arribar-ne per un problema de fabricació i stock...No volia esperar tant, i en penjar la trucada, vaig començar a dibuixar i modelar una plataforma de transport per la meva bici on els meus fills poguessin gaudir de l’experiència d’anar en bici cada dia. Als pocs dies el fuster del barri ja m’havia fabricat un prototip reciclant un tros de fusta que vam trobar al seu taller.
Amb el prototip en ple funcionament vàrem continuar provant diferents materials i afinant el disseny tant per a optimitzar el material com la seva funcionalitat i estètica. Fins que vàrem donar per bona la idea i vam llançar una primera sèrie numerada de 113 unitats, del que llavors era més una fita personal que no pas un projecte comercial. La comunicació i disseny de tot el procés així com la manufactura semi-artesana és a les mans de la meva companya, i va ser precisament on havíem d’haver comprat el “Pere” on vàrem vendre la primera peça empaquetada.
La plataforma ‘bbbr’ es munta al centre del quadre de la bici amb un suport que no la modifica ni interfereix per res en el seu plegat. Així es crea una superfície plana que pot suportar el pes d’un nen o nena i on es poden portar sense problemes molts altres tipus de càrrega.
8.- Per acabar, com veus la convivència amb els vehicles a motor i ciclistes?
- Sota el meu punt de vista cal molta més empatia i consciència social i ciutadana pel dia a dia, ja que tots i totes compartim espai i infraestructura. Potser em ve del passat al cau i dels pares defensors dels drets humans però estic força en desacord amb la creixent sobre regulació normativa perquè sovint m’he trobat que això porta a un individu a pensar que les obligacions dels altres situen els seus drets i deures a un nivell superior, creant persones incapaces de posar-se mai en el lloc de l’altre.
No crec que sigui un lema inventat per mi però el crit de ‘Més educació! Menys Legislació!’ em resona cada vegada que veig que una dificultat o situació es resol per decret o ordenança mentre a sectors tant fonamentals com l’educació es continuen patint retallades.
Massa sovint el vehicle a motor i els seus conductors pensen que tenen més drets que els ciclistes d’anar per la calçada pensant que el carrer és del vehicle i no pas del ciutadà. I el mateix pot passar a les voreres de les que les bicis han estat expulsades per una ordenança, sense pensar que un ús empàtic, conscient i responsable dels que hi circulin evitaria les situacions conflictives.
Com a ciclista a diari, prefereixo compartir la calçada amb la resta de vehicles i desitjo una ciutat millor amb vies pacificades i compartides. I no pas amb carrils especialitzats per a cada sistema de mobilitat que veig abocats al fracàs pel seu mal dimensionat, que sovint sembla voler satisfer interessos no prou centrats en la millora de l’entorn urbà.
Moltes gràcies Marc!
-Retrats ciclistes: Marc Beltrán Sastre-
Dins de les activitats dels 30 dies en bici Barcelona, els fotògrafs Xavi Calvo @calvox i Sergi Periche @sergiperiche ens unim per realitzar un projecte fotogràfic anomenat 'Retrats ciclistes' on descubrirem diferents perfils de persones ciclistes, on la bici gira al voltant de la seva vida, ja siguin ciclistes de tota la vida o de fa un any, urbans o esportius, mes o menys actius, sense importar sexe o edat.
---
Avui ens citem amb el Marc Beltrán Sastre que és (sense ordre de preferència) arquitecte, professor, i ciclista.
En el món de la bici es podria dir que és un ‘Bromptonià’ que a més de gaudir de la seva Brompton en curses o rutes i fer-la servir cada dia per anar a la feina, també va crear la marca ‘standupforbrompton.com’, on comparteix l’ús d’aquesta bicicleta plegable i dissenya accessoris com la plataforma ‘bbbr’, pensada per poder portar els seus fills o altres ‘trastos’ just en el pont central de la seva Brompton,
És també el president accidentat de l’associació ABRILBICISMIL, un càrrec que li va tocar perquè algú havia de ser-ho, quan van decidir constituir-se per continuar dinamitzant la campanya global 30iesAMBbiciBCN.
Ell ens cita a un encreuament amb molt de trànsit, i no busca fugir dels cotxes i vehicles a motor, ens el contrari, el trobem al carrer Bruc amb Diagonal per on passa gairebé cada dia per anar a la feina i on, com ell mateix diu, la bici té tot el dret (i el deure) d’anar per la calçada ocupant i el centre del carril; que a més, és la forma més segura de fer-ho per al propi ciclista.
Estudiem la fase semafòrica i també per on venen cotxes, ciclistes i vianants i fem les fotos en els espais temporals adequats. Un cop realitzades les fotos busquem un lloc per fer un cafè, birra i xerrar una estona.
1.- Per què has triat aquest lloc.
-Trio aquest carrer Bruc i en mig del trànsit diari perquè penso que els ciclistes som part de la ciutat, i com a participants actius per una mobilitat sostenible hem de usar l’espai de la calçada destinat al trànsit urbà del que en som part. Aquest és el meu trajecte habitual que en funció de l’hora enllaça de forma molt favorable l’ona semafòrica de baixada….;)
Les infraestructures ciclistes estan augmentant a molts llocs de la ciutat, però cada cop hi ha més demanda de trajectes urbans en bicicleta, i malgrat s’està reconeixent una necessitat de infraestructures més capaces d’acceptar el creixent nombre de ciclistes, a l’Eixample encara no estan ben resoltes.
Per exemple; carrils bici bidireccionals que estan en carrers que de tota la vida han estat d’una sola direcció. Penso que estaria millor mantenir la unidireccionalitat dels carrers com s’ha fet en altres traçats i alternar vies d’anada o tornada en cada carrer.
Segons el temps que tingui i com em trobi aquell dia trio una ruta o una altra, per exemple per anar cap al mar i ràpid trio el carrer Pau Claris i Via Laietana, per on NO pots anar relaxat, has d’estar molt atent i concentrat com a part del trànsit però participes d’una mobilitat eficient i sostenible.
El meu dia a dia es baixar per Bruc com deia, però quan m’acompanya la familia o vull una tornada més relaxada trio el carril bici del carrer Girona...si tinc pressa de pujada Roger de Llúria, tinc opcions per a tots els dies i necessitats.
2.- Com vas conèixer els 30 dies en bici?
-Vaig conèixer 30 days of biking fa una mica més de 2 anys arrel de la meva participació a les xarxes socials i via perfils ciclistes dels Estats Units. El fet de crear un producte per la bici Brompton i ser usuari de la bici, em va ajudar a conèixer la xarxa d’establiments i personatges entorn el ciclisme urbà de Barcelona.
Quan un grup de gent molt diversa amb un interès comú es va unir per impulsar 30 días en bici (nacional) a Barcelona em van convocar per participar.
L’any 2018 varem organitzar algunes activitats i accions pròpies per promocionar l’ús de la bicicleta, i varem fer d’altaveu d’altres activitats que altres entitats, col·lectius i establiments organitzaven al llarg del mes d’Abril….va ser una mica precipitat i no vam tenir el temps que ens hagués agradat per preparar-ho millor però vam quedar amb ganes de repetir un altre any i aquest 2019 hem pogut fer una millor tasca amb moltes més activitats amb més temps, més gent col·laborant i algo de pressupost gràcies al premi BICIMPULS que vem guanyar per la nostra promoció de l’ús de la bicicleta i ens van lliurar el passat 9 de gener.
Cal dir que Amics de la Bici havien dinamitzat també els 30 dies en Bici a Barcelona des del 2014 quant va començar aquesta iniciativa a nivell mundial. -Amics de la Bici és una associació pionera en la promoció de l’ús de la bicicleta a Barcelona que treballa per la bici des del 1981, en 2 anys cumpliran 40 anys de vida-
3.- Com vau guanyar aquest premi Bicimpuls?
- Després dels 30 dies en bici al abril varem voler continuar fent accions en favor de l’ús diari de la bicicleta i sempre amb recursos propis i l’energia del nostre grup. Al setembre vam participar al Parking Day dins la setmana de la mobilitat sostenible. El Parking Day proposa visualitzar possibles usos de l’espai públic (de tots i totes) habitualment ocupat per cotxes a través d’instal·lacions o activitats en places d’aparcament al carrer. Vàrem instal·lar el nostre ‘park’ al carrer Girona a la vista del carril bici, i hi vàrem desenvolupar un Think-Tank on tothom qui volia podia conèixer la nostra activitat i aportar idees en favor d’aquesta forma de mobilitat.
Al novembre ens vàrem assabentar de la convocatòria dels premis Bicimpuls i vam decidir constituir l’associació ‘Abril Bicis Mil’ per impulsar la promoció i ús de la bicicleta i continuar fent d’altaveu de tota mena d’activitats al voltant de la bici. La presidència, que igual que a les comunitats de veïns és un requisit legal, no agrada massa a ningú dels que preferim un funcionament més transversal... i jo vaig ser qui menor resistència va presentar ;)
El premi Bicimpuls que ens van atorgar per la nostra activitat ens ha servit aquest any per poder fer més activitats, festa d’inauguració i clausura, cartells i merchandising, mussetes i detalls per animar a la gent a anar en bici i compartir-ho cada dia fent major promoció dels 30 dies.
4.- Quant fa que vas en bici?
-Vaig començar a pedalar diria que amb sis anys...però recordo la intensitat de la tarda en que progressivament i de forma bastant autodidacta vaig anar desmuntant primer una de les rodetes i després l’altra de la BH “plegable” de color blau i blanc que m’havia caigut a les mans i amb la que pedalava pel carrer, encara de terra, on teniem la casa. Anys més tard em van anar regalant altres bicis i la mida de roda de les BH s’anava fent més gran...la Bicicross vermella, la Califòrnia dels amics i la Running Bull que ja amb roda de 700 va ser una de les primeres BTT que van fabricar els Hermanos Beistegui…després d’anys d’aventures per collserola i venint a viure a BCN em vaig iniciar al ciclisme urbà amb una híbrida que em van roba, però que em va fer retornar al tamany de roda amb que m’havia iniciat al món a pedals…:)
- Quan vaig conèixer la plegable anglesa la veia com la bici que m’hagués agradat que els fills me la regalessin pels meus 50 o 60 anys...Però aquesta idea es va transformar quan vaig trobar el meu cadenat tallat a terra i on la meva bici ja no era a la Zona Universitària on la lligava per agafar el bus fins a Esplugues molt abans de la nova Ciclovia. Aleshores i gràcies amics i familia vaig poder-me avançar uns 30 anys al fet de tenir una Brompton de la que ja no m’hi he baixat!
5.- De petit havies anat en bici?
-De petit havia anat molt en bici perquè vivia a La Floresta i la feia servir més per jugar i després més de jove amb les primeres Mountain Bikes per la muntanya.
6.- A casa com ho feu, teniu tots bici?
- A casa és la Eva qui ens porta en cotxe quan cal sortir de la ciutat carregats perquè jo no tinc carnet de conduir malgrat haver aprovat la teòrica per lliure fa anys. Tenim dues bicicletes plegables, tres mountainbikes i una race i una mini BMX encara que només jo vaig en bici cada dia perquè els fills van en tren i caminant per pujar a l’escola i a la mare li agrada molt caminar.
Amb la creixent confiança per camins que guanyaven la meva filla i el meu fill en les seves BTT vaig decidir de comprar-ne una per mi perquè amb la Brompton ja no els podria seguir. Gràcies a ells vaig retornar a la bicicleta de muntanya i he pogut disfrutar de les llargues distàncies pujant a Girona a visitar la familia o prenent l’alternativa ciclista als desplaçaments familiars en cotxe deixant que ells surtin una mica més tard.
L’any 2017 vaig participar en la fantàstica prova CAT700, una brevet en solitari que creua Catalunya del Pirineu al Delta de l’Ebre, i que tot i completar el recorregut en poc més de dos dies em va deixar amb ganes de continuar pedalant... Amb la Brompton també he fet alguna animalada en ruta i durant anys vàrem poder gaudir a Barcelona de la iniciativa pionera del Campionat del Món que ara fa anys que s’escampa pel món i té el seu epicentre a la capital Anglesa dins el gran festival ciclista Ride London, en la que hem pres part diversos anys.
7.- Parla’m d’aquest invent Barceloní, anomenat ‘bbbr’ que vas crear per portar pes a la Brompton damunt una plataforma?
-Tot comença per la necessitat que vaig tenir de portar els meus fills en la Brompton quan el petit va néixer i la gran ja tenia 3 anys...en demanar l‘accessori que volia (El Pere o It-chair un altre invent català) un cop la nena ja no cabia a la cadireta frontal, em van dir que trigarien més d’un mes en arribar-ne per un problema de fabricació i stock...No volia esperar tant, i en penjar la trucada, vaig començar a dibuixar i modelar una plataforma de transport per la meva bici on els meus fills poguessin gaudir de l’experiència d’anar en bici cada dia. Als pocs dies el fuster del barri ja m’havia fabricat un prototip reciclant un tros de fusta que vam trobar al seu taller.
Amb el prototip en ple funcionament vàrem continuar provant diferents materials i afinant el disseny tant per a optimitzar el material com la seva funcionalitat i estètica. Fins que vàrem donar per bona la idea i vam llançar una primera sèrie numerada de 113 unitats, del que llavors era més una fita personal que no pas un projecte comercial. La comunicació i disseny de tot el procés així com la manufactura semi-artesana és a les mans de la meva companya, i va ser precisament on havíem d’haver comprat el “Pere” on vàrem vendre la primera peça empaquetada.
La plataforma ‘bbbr’ es munta al centre del quadre de la bici amb un suport que no la modifica ni interfereix per res en el seu plegat. Així es crea una superfície plana que pot suportar el pes d’un nen o nena i on es poden portar sense problemes molts altres tipus de càrrega.
8.- Per acabar, com veus la convivència amb els vehicles a motor i ciclistes?
- Sota el meu punt de vista cal molta més empatia i consciència social i ciutadana pel dia a dia, ja que tots i totes compartim espai i infraestructura. Potser em ve del passat al cau i dels pares defensors dels drets humans però estic força en desacord amb la creixent sobre regulació normativa perquè sovint m’he trobat que això porta a un individu a pensar que les obligacions dels altres situen els seus drets i deures a un nivell superior, creant persones incapaces de posar-se mai en el lloc de l’altre.
No crec que sigui un lema inventat per mi però el crit de ‘Més educació! Menys Legislació!’ em resona cada vegada que veig que una dificultat o situació es resol per decret o ordenança mentre a sectors tant fonamentals com l’educació es continuen patint retallades.
Massa sovint el vehicle a motor i els seus conductors pensen que tenen més drets que els ciclistes d’anar per la calçada pensant que el carrer és del vehicle i no pas del ciutadà. I el mateix pot passar a les voreres de les que les bicis han estat expulsades per una ordenança, sense pensar que un ús empàtic, conscient i responsable dels que hi circulin evitaria les situacions conflictives.
Com a ciclista a diari, prefereixo compartir la calçada amb la resta de vehicles i desitjo una ciutat millor amb vies pacificades i compartides. I no pas amb carrils especialitzats per a cada sistema de mobilitat que veig abocats al fracàs pel seu mal dimensionat, que sovint sembla voler satisfer interessos no prou centrats en la millora de l’entorn urbà.
Moltes gràcies Marc!
-Retrats ciclistes: Marc Beltrán Sastre-
Dins de les activitats dels 30 dies en bici Barcelona, els fotògrafs Xavi Calvo @calvox i Sergi Periche @sergiperiche ens unim per realitzar un projecte fotogràfic anomenat 'Retrats ciclistes' on descubrirem diferents perfils de persones ciclistes, on la bici gira al voltant de la seva vida, ja siguin ciclistes de tota la vida o de fa un any, urbans o esportius, mes o menys actius, sense importar sexe o edat.
---
Avui ens citem amb el Marc Beltrán Sastre que és (sense ordre de preferència) arquitecte, professor, i ciclista.
En el món de la bici es podria dir que és un ‘Bromptonià’ que a més de gaudir de la seva Brompton en curses o rutes i fer-la servir cada dia per anar a la feina, també va crear la marca ‘standupforbrompton.com’, on comparteix l’ús d’aquesta bicicleta plegable i dissenya accessoris com la plataforma ‘bbbr’, pensada per poder portar els seus fills o altres ‘trastos’ just en el pont central de la seva Brompton,
És també el president accidentat de l’associació ABRILBICISMIL, un càrrec que li va tocar perquè algú havia de ser-ho, quan van decidir constituir-se per continuar dinamitzant la campanya global 30iesAMBbiciBCN.
Ell ens cita a un encreuament amb molt de trànsit, i no busca fugir dels cotxes i vehicles a motor, ens el contrari, el trobem al carrer Bruc amb Diagonal per on passa gairebé cada dia per anar a la feina i on, com ell mateix diu, la bici té tot el dret (i el deure) d’anar per la calçada ocupant i el centre del carril; que a més, és la forma més segura de fer-ho per al propi ciclista.
Estudiem la fase semafòrica i també per on venen cotxes, ciclistes i vianants i fem les fotos en els espais temporals adequats. Un cop realitzades les fotos busquem un lloc per fer un cafè, birra i xerrar una estona.
1.- Per què has triat aquest lloc.
-Trio aquest carrer Bruc i en mig del trànsit diari perquè penso que els ciclistes som part de la ciutat, i com a participants actius per una mobilitat sostenible hem de usar l’espai de la calçada destinat al trànsit urbà del que en som part. Aquest és el meu trajecte habitual que en funció de l’hora enllaça de forma molt favorable l’ona semafòrica de baixada….;)
Les infraestructures ciclistes estan augmentant a molts llocs de la ciutat, però cada cop hi ha més demanda de trajectes urbans en bicicleta, i malgrat s’està reconeixent una necessitat de infraestructures més capaces d’acceptar el creixent nombre de ciclistes, a l’Eixample encara no estan ben resoltes.
Per exemple; carrils bici bidireccionals que estan en carrers que de tota la vida han estat d’una sola direcció. Penso que estaria millor mantenir la unidireccionalitat dels carrers com s’ha fet en altres traçats i alternar vies d’anada o tornada en cada carrer.
Segons el temps que tingui i com em trobi aquell dia trio una ruta o una altra, per exemple per anar cap al mar i ràpid trio el carrer Pau Claris i Via Laietana, per on NO pots anar relaxat, has d’estar molt atent i concentrat com a part del trànsit però participes d’una mobilitat eficient i sostenible.
El meu dia a dia es baixar per Bruc com deia, però quan m’acompanya la familia o vull una tornada més relaxada trio el carril bici del carrer Girona...si tinc pressa de pujada Roger de Llúria, tinc opcions per a tots els dies i necessitats.
2.- Com vas conèixer els 30 dies en bici?
-Vaig conèixer 30 days of biking fa una mica més de 2 anys arrel de la meva participació a les xarxes socials i via perfils ciclistes dels Estats Units. El fet de crear un producte per la bici Brompton i ser usuari de la bici, em va ajudar a conèixer la xarxa d’establiments i personatges entorn el ciclisme urbà de Barcelona.
Quan un grup de gent molt diversa amb un interès comú es va unir per impulsar 30 días en bici (nacional) a Barcelona em van convocar per participar.
L’any 2018 varem organitzar algunes activitats i accions pròpies per promocionar l’ús de la bicicleta, i varem fer d’altaveu d’altres activitats que altres entitats, col·lectius i establiments organitzaven al llarg del mes d’Abril….va ser una mica precipitat i no vam tenir el temps que ens hagués agradat per preparar-ho millor però vam quedar amb ganes de repetir un altre any i aquest 2019 hem pogut fer una millor tasca amb moltes més activitats amb més temps, més gent col·laborant i algo de pressupost gràcies al premi BICIMPULS que vem guanyar per la nostra promoció de l’ús de la bicicleta i ens van lliurar el passat 9 de gener.
Cal dir que Amics de la Bici havien dinamitzat també els 30 dies en Bici a Barcelona des del 2014 quant va començar aquesta iniciativa a nivell mundial. -Amics de la Bici és una associació pionera en la promoció de l’ús de la bicicleta a Barcelona que treballa per la bici des del 1981, en 2 anys cumpliran 40 anys de vida-
3.- Com vau guanyar aquest premi Bicimpuls?
- Després dels 30 dies en bici al abril varem voler continuar fent accions en favor de l’ús diari de la bicicleta i sempre amb recursos propis i l’energia del nostre grup. Al setembre vam participar al Parking Day dins la setmana de la mobilitat sostenible. El Parking Day proposa visualitzar possibles usos de l’espai públic (de tots i totes) habitualment ocupat per cotxes a través d’instal·lacions o activitats en places d’aparcament al carrer. Vàrem instal·lar el nostre ‘park’ al carrer Girona a la vista del carril bici, i hi vàrem desenvolupar un Think-Tank on tothom qui volia podia conèixer la nostra activitat i aportar idees en favor d’aquesta forma de mobilitat.
Al novembre ens vàrem assabentar de la convocatòria dels premis Bicimpuls i vam decidir constituir l’associació ‘Abril Bicis Mil’ per impulsar la promoció i ús de la bicicleta i continuar fent d’altaveu de tota mena d’activitats al voltant de la bici. La presidència, que igual que a les comunitats de veïns és un requisit legal, no agrada massa a ningú dels que preferim un funcionament més transversal... i jo vaig ser qui menor resistència va presentar ;)
El premi Bicimpuls que ens van atorgar per la nostra activitat ens ha servit aquest any per poder fer més activitats, festa d’inauguració i clausura, cartells i merchandising, mussetes i detalls per animar a la gent a anar en bici i compartir-ho cada dia fent major promoció dels 30 dies.
4.- Quant fa que vas en bici?
-Vaig començar a pedalar diria que amb sis anys...però recordo la intensitat de la tarda en que progressivament i de forma bastant autodidacta vaig anar desmuntant primer una de les rodetes i després l’altra de la BH “plegable” de color blau i blanc que m’havia caigut a les mans i amb la que pedalava pel carrer, encara de terra, on teniem la casa. Anys més tard em van anar regalant altres bicis i la mida de roda de les BH s’anava fent més gran...la Bicicross vermella, la Califòrnia dels amics i la Running Bull que ja amb roda de 700 va ser una de les primeres BTT que van fabricar els Hermanos Beistegui…després d’anys d’aventures per collserola i venint a viure a BCN em vaig iniciar al ciclisme urbà amb una híbrida que em van roba, però que em va fer retornar al tamany de roda amb que m’havia iniciat al món a pedals…:)
- Quan vaig conèixer la plegable anglesa la veia com la bici que m’hagués agradat que els fills me la regalessin pels meus 50 o 60 anys...Però aquesta idea es va transformar quan vaig trobar el meu cadenat tallat a terra i on la meva bici ja no era a la Zona Universitària on la lligava per agafar el bus fins a Esplugues molt abans de la nova Ciclovia. Aleshores i gràcies amics i familia vaig poder-me avançar uns 30 anys al fet de tenir una Brompton de la que ja no m’hi he baixat!
5.- De petit havies anat en bici?
-De petit havia anat molt en bici perquè vivia a La Floresta i la feia servir més per jugar i després més de jove amb les primeres Mountain Bikes per la muntanya.
6.- A casa com ho feu, teniu tots bici?
- A casa és la Eva qui ens porta en cotxe quan cal sortir de la ciutat carregats perquè jo no tinc carnet de conduir malgrat haver aprovat la teòrica per lliure fa anys. Tenim dues bicicletes plegables, tres mountainbikes i una race i una mini BMX encara que només jo vaig en bici cada dia perquè els fills van en tren i caminant per pujar a l’escola i a la mare li agrada molt caminar.
Amb la creixent confiança per camins que guanyaven la meva filla i el meu fill en les seves BTT vaig decidir de comprar-ne una per mi perquè amb la Brompton ja no els podria seguir. Gràcies a ells vaig retornar a la bicicleta de muntanya i he pogut disfrutar de les llargues distàncies pujant a Girona a visitar la familia o prenent l’alternativa ciclista als desplaçaments familiars en cotxe deixant que ells surtin una mica més tard.
L’any 2017 vaig participar en la fantàstica prova CAT700, una brevet en solitari que creua Catalunya del Pirineu al Delta de l’Ebre, i que tot i completar el recorregut en poc més de dos dies em va deixar amb ganes de continuar pedalant... Amb la Brompton també he fet alguna animalada en ruta i durant anys vàrem poder gaudir a Barcelona de la iniciativa pionera del Campionat del Món que ara fa anys que s’escampa pel món i té el seu epicentre a la capital Anglesa dins el gran festival ciclista Ride London, en la que hem pres part diversos anys.
7.- Parla’m d’aquest invent Barceloní, anomenat ‘bbbr’ que vas crear per portar pes a la Brompton damunt una plataforma?
-Tot comença per la necessitat que vaig tenir de portar els meus fills en la Brompton quan el petit va néixer i la gran ja tenia 3 anys...en demanar l‘accessori que volia (El Pere o It-chair un altre invent català) un cop la nena ja no cabia a la cadireta frontal, em van dir que trigarien més d’un mes en arribar-ne per un problema de fabricació i stock...No volia esperar tant, i en penjar la trucada, vaig començar a dibuixar i modelar una plataforma de transport per la meva bici on els meus fills poguessin gaudir de l’experiència d’anar en bici cada dia. Als pocs dies el fuster del barri ja m’havia fabricat un prototip reciclant un tros de fusta que vam trobar al seu taller.
Amb el prototip en ple funcionament vàrem continuar provant diferents materials i afinant el disseny tant per a optimitzar el material com la seva funcionalitat i estètica. Fins que vàrem donar per bona la idea i vam llançar una primera sèrie numerada de 113 unitats, del que llavors era més una fita personal que no pas un projecte comercial. La comunicació i disseny de tot el procés així com la manufactura semi-artesana és a les mans de la meva companya, i va ser precisament on havíem d’haver comprat el “Pere” on vàrem vendre la primera peça empaquetada.
La plataforma ‘bbbr’ es munta al centre del quadre de la bici amb un suport que no la modifica ni interfereix per res en el seu plegat. Així es crea una superfície plana que pot suportar el pes d’un nen o nena i on es poden portar sense problemes molts altres tipus de càrrega.
8.- Per acabar, com veus la convivència amb els vehicles a motor i ciclistes?
- Sota el meu punt de vista cal molta més empatia i consciència social i ciutadana pel dia a dia, ja que tots i totes compartim espai i infraestructura. Potser em ve del passat al cau i dels pares defensors dels drets humans però estic força en desacord amb la creixent sobre regulació normativa perquè sovint m’he trobat que això porta a un individu a pensar que les obligacions dels altres situen els seus drets i deures a un nivell superior, creant persones incapaces de posar-se mai en el lloc de l’altre.
No crec que sigui un lema inventat per mi però el crit de ‘Més educació! Menys Legislació!’ em resona cada vegada que veig que una dificultat o situació es resol per decret o ordenança mentre a sectors tant fonamentals com l’educació es continuen patint retallades.
Massa sovint el vehicle a motor i els seus conductors pensen que tenen més drets que els ciclistes d’anar per la calçada pensant que el carrer és del vehicle i no pas del ciutadà. I el mateix pot passar a les voreres de les que les bicis han estat expulsades per una ordenança, sense pensar que un ús empàtic, conscient i responsable dels que hi circulin evitaria les situacions conflictives.
Com a ciclista a diari, prefereixo compartir la calçada amb la resta de vehicles i desitjo una ciutat millor amb vies pacificades i compartides. I no pas amb carrils especialitzats per a cada sistema de mobilitat que veig abocats al fracàs pel seu mal dimensionat, que sovint sembla voler satisfer interessos no prou centrats en la millora de l’entorn urbà.
Moltes gràcies Marc!
-Retrats ciclistes: Marc Beltrán Sastre-
Dins de les activitats dels 30 dies en bici Barcelona, els fotògrafs Xavi Calvo @calvox i Sergi Periche @sergiperiche ens unim per realitzar un projecte fotogràfic anomenat 'Retrats ciclistes' on descubrirem diferents perfils de persones ciclistes, on la bici gira al voltant de la seva vida, ja siguin ciclistes de tota la vida o de fa un any, urbans o esportius, mes o menys actius, sense importar sexe o edat.
---
Avui ens citem amb el Marc Beltrán Sastre que és (sense ordre de preferència) arquitecte, professor, i ciclista.
En el món de la bici es podria dir que és un ‘Bromptonià’ que a més de gaudir de la seva Brompton en curses o rutes i fer-la servir cada dia per anar a la feina, també va crear la marca ‘standupforbrompton.com’, on comparteix l’ús d’aquesta bicicleta plegable i dissenya accessoris com la plataforma ‘bbbr’, pensada per poder portar els seus fills o altres ‘trastos’ just en el pont central de la seva Brompton,
És també el president accidentat de l’associació ABRILBICISMIL, un càrrec que li va tocar perquè algú havia de ser-ho, quan van decidir constituir-se per continuar dinamitzant la campanya global 30iesAMBbiciBCN.
Ell ens cita a un encreuament amb molt de trànsit, i no busca fugir dels cotxes i vehicles a motor, ens el contrari, el trobem al carrer Bruc amb Diagonal per on passa gairebé cada dia per anar a la feina i on, com ell mateix diu, la bici té tot el dret (i el deure) d’anar per la calçada ocupant i el centre del carril; que a més, és la forma més segura de fer-ho per al propi ciclista.
Estudiem la fase semafòrica i també per on venen cotxes, ciclistes i vianants i fem les fotos en els espais temporals adequats. Un cop realitzades les fotos busquem un lloc per fer un cafè, birra i xerrar una estona.
1.- Per què has triat aquest lloc.
-Trio aquest carrer Bruc i en mig del trànsit diari perquè penso que els ciclistes som part de la ciutat, i com a participants actius per una mobilitat sostenible hem de usar l’espai de la calçada destinat al trànsit urbà del que en som part. Aquest és el meu trajecte habitual que en funció de l’hora enllaça de forma molt favorable l’ona semafòrica de baixada….;)
Les infraestructures ciclistes estan augmentant a molts llocs de la ciutat, però cada cop hi ha més demanda de trajectes urbans en bicicleta, i malgrat s’està reconeixent una necessitat de infraestructures més capaces d’acceptar el creixent nombre de ciclistes, a l’Eixample encara no estan ben resoltes.
Per exemple; carrils bici bidireccionals que estan en carrers que de tota la vida han estat d’una sola direcció. Penso que estaria millor mantenir la unidireccionalitat dels carrers com s’ha fet en altres traçats i alternar vies d’anada o tornada en cada carrer.
Segons el temps que tingui i com em trobi aquell dia trio una ruta o una altra, per exemple per anar cap al mar i ràpid trio el carrer Pau Claris i Via Laietana, per on NO pots anar relaxat, has d’estar molt atent i concentrat com a part del trànsit però participes d’una mobilitat eficient i sostenible.
El meu dia a dia es baixar per Bruc com deia, però quan m’acompanya la familia o vull una tornada més relaxada trio el carril bici del carrer Girona...si tinc pressa de pujada Roger de Llúria, tinc opcions per a tots els dies i necessitats.
2.- Com vas conèixer els 30 dies en bici?
-Vaig conèixer 30 days of biking fa una mica més de 2 anys arrel de la meva participació a les xarxes socials i via perfils ciclistes dels Estats Units. El fet de crear un producte per la bici Brompton i ser usuari de la bici, em va ajudar a conèixer la xarxa d’establiments i personatges entorn el ciclisme urbà de Barcelona.
Quan un grup de gent molt diversa amb un interès comú es va unir per impulsar 30 días en bici (nacional) a Barcelona em van convocar per participar.
L’any 2018 varem organitzar algunes activitats i accions pròpies per promocionar l’ús de la bicicleta, i varem fer d’altaveu d’altres activitats que altres entitats, col·lectius i establiments organitzaven al llarg del mes d’Abril….va ser una mica precipitat i no vam tenir el temps que ens hagués agradat per preparar-ho millor però vam quedar amb ganes de repetir un altre any i aquest 2019 hem pogut fer una millor tasca amb moltes més activitats amb més temps, més gent col·laborant i algo de pressupost gràcies al premi BICIMPULS que vem guanyar per la nostra promoció de l’ús de la bicicleta i ens van lliurar el passat 9 de gener.
Cal dir que Amics de la Bici havien dinamitzat també els 30 dies en Bici a Barcelona des del 2014 quant va començar aquesta iniciativa a nivell mundial. -Amics de la Bici és una associació pionera en la promoció de l’ús de la bicicleta a Barcelona que treballa per la bici des del 1981, en 2 anys cumpliran 40 anys de vida-
3.- Com vau guanyar aquest premi Bicimpuls?
- Després dels 30 dies en bici al abril varem voler continuar fent accions en favor de l’ús diari de la bicicleta i sempre amb recursos propis i l’energia del nostre grup. Al setembre vam participar al Parking Day dins la setmana de la mobilitat sostenible. El Parking Day proposa visualitzar possibles usos de l’espai públic (de tots i totes) habitualment ocupat per cotxes a través d’instal·lacions o activitats en places d’aparcament al carrer. Vàrem instal·lar el nostre ‘park’ al carrer Girona a la vista del carril bici, i hi vàrem desenvolupar un Think-Tank on tothom qui volia podia conèixer la nostra activitat i aportar idees en favor d’aquesta forma de mobilitat.
Al novembre ens vàrem assabentar de la convocatòria dels premis Bicimpuls i vam decidir constituir l’associació ‘Abril Bicis Mil’ per impulsar la promoció i ús de la bicicleta i continuar fent d’altaveu de tota mena d’activitats al voltant de la bici. La presidència, que igual que a les comunitats de veïns és un requisit legal, no agrada massa a ningú dels que preferim un funcionament més transversal... i jo vaig ser qui menor resistència va presentar ;)
El premi Bicimpuls que ens van atorgar per la nostra activitat ens ha servit aquest any per poder fer més activitats, festa d’inauguració i clausura, cartells i merchandising, mussetes i detalls per animar a la gent a anar en bici i compartir-ho cada dia fent major promoció dels 30 dies.
4.- Quant fa que vas en bici?
-Vaig començar a pedalar diria que amb sis anys...però recordo la intensitat de la tarda en que progressivament i de forma bastant autodidacta vaig anar desmuntant primer una de les rodetes i després l’altra de la BH “plegable” de color blau i blanc que m’havia caigut a les mans i amb la que pedalava pel carrer, encara de terra, on teniem la casa. Anys més tard em van anar regalant altres bicis i la mida de roda de les BH s’anava fent més gran...la Bicicross vermella, la Califòrnia dels amics i la Running Bull que ja amb roda de 700 va ser una de les primeres BTT que van fabricar els Hermanos Beistegui…després d’anys d’aventures per collserola i venint a viure a BCN em vaig iniciar al ciclisme urbà amb una híbrida que em van roba, però que em va fer retornar al tamany de roda amb que m’havia iniciat al món a pedals…:)
- Quan vaig conèixer la plegable anglesa la veia com la bici que m’hagués agradat que els fills me la regalessin pels meus 50 o 60 anys...Però aquesta idea es va transformar quan vaig trobar el meu cadenat tallat a terra i on la meva bici ja no era a la Zona Universitària on la lligava per agafar el bus fins a Esplugues molt abans de la nova Ciclovia. Aleshores i gràcies amics i familia vaig poder-me avançar uns 30 anys al fet de tenir una Brompton de la que ja no m’hi he baixat!
5.- De petit havies anat en bici?
-De petit havia anat molt en bici perquè vivia a La Floresta i la feia servir més per jugar i després més de jove amb les primeres Mountain Bikes per la muntanya.
6.- A casa com ho feu, teniu tots bici?
- A casa és la Eva qui ens porta en cotxe quan cal sortir de la ciutat carregats perquè jo no tinc carnet de conduir malgrat haver aprovat la teòrica per lliure fa anys. Tenim dues bicicletes plegables, tres mountainbikes i una race i una mini BMX encara que només jo vaig en bici cada dia perquè els fills van en tren i caminant per pujar a l’escola i a la mare li agrada molt caminar.
Amb la creixent confiança per camins que guanyaven la meva filla i el meu fill en les seves BTT vaig decidir de comprar-ne una per mi perquè amb la Brompton ja no els podria seguir. Gràcies a ells vaig retornar a la bicicleta de muntanya i he pogut disfrutar de les llargues distàncies pujant a Girona a visitar la familia o prenent l’alternativa ciclista als desplaçaments familiars en cotxe deixant que ells surtin una mica més tard.
L’any 2017 vaig participar en la fantàstica prova CAT700, una brevet en solitari que creua Catalunya del Pirineu al Delta de l’Ebre, i que tot i completar el recorregut en poc més de dos dies em va deixar amb ganes de continuar pedalant... Amb la Brompton també he fet alguna animalada en ruta i durant anys vàrem poder gaudir a Barcelona de la iniciativa pionera del Campionat del Món que ara fa anys que s’escampa pel món i té el seu epicentre a la capital Anglesa dins el gran festival ciclista Ride London, en la que hem pres part diversos anys.
7.- Parla’m d’aquest invent Barceloní, anomenat ‘bbbr’ que vas crear per portar pes a la Brompton damunt una plataforma?
-Tot comença per la necessitat que vaig tenir de portar els meus fills en la Brompton quan el petit va néixer i la gran ja tenia 3 anys...en demanar l‘accessori que volia (El Pere o It-chair un altre invent català) un cop la nena ja no cabia a la cadireta frontal, em van dir que trigarien més d’un mes en arribar-ne per un problema de fabricació i stock...No volia esperar tant, i en penjar la trucada, vaig començar a dibuixar i modelar una plataforma de transport per la meva bici on els meus fills poguessin gaudir de l’experiència d’anar en bici cada dia. Als pocs dies el fuster del barri ja m’havia fabricat un prototip reciclant un tros de fusta que vam trobar al seu taller.
Amb el prototip en ple funcionament vàrem continuar provant diferents materials i afinant el disseny tant per a optimitzar el material com la seva funcionalitat i estètica. Fins que vàrem donar per bona la idea i vam llançar una primera sèrie numerada de 113 unitats, del que llavors era més una fita personal que no pas un projecte comercial. La comunicació i disseny de tot el procés així com la manufactura semi-artesana és a les mans de la meva companya, i va ser precisament on havíem d’haver comprat el “Pere” on vàrem vendre la primera peça empaquetada.
La plataforma ‘bbbr’ es munta al centre del quadre de la bici amb un suport que no la modifica ni interfereix per res en el seu plegat. Així es crea una superfície plana que pot suportar el pes d’un nen o nena i on es poden portar sense problemes molts altres tipus de càrrega.
8.- Per acabar, com veus la convivència amb els vehicles a motor i ciclistes?
- Sota el meu punt de vista cal molta més empatia i consciència social i ciutadana pel dia a dia, ja que tots i totes compartim espai i infraestructura. Potser em ve del passat al cau i dels pares defensors dels drets humans però estic força en desacord amb la creixent sobre regulació normativa perquè sovint m’he trobat que això porta a un individu a pensar que les obligacions dels altres situen els seus drets i deures a un nivell superior, creant persones incapaces de posar-se mai en el lloc de l’altre.
No crec que sigui un lema inventat per mi però el crit de ‘Més educació! Menys Legislació!’ em resona cada vegada que veig que una dificultat o situació es resol per decret o ordenança mentre a sectors tant fonamentals com l’educació es continuen patint retallades.
Massa sovint el vehicle a motor i els seus conductors pensen que tenen més drets que els ciclistes d’anar per la calçada pensant que el carrer és del vehicle i no pas del ciutadà. I el mateix pot passar a les voreres de les que les bicis han estat expulsades per una ordenança, sense pensar que un ús empàtic, conscient i responsable dels que hi circulin evitaria les situacions conflictives.
Com a ciclista a diari, prefereixo compartir la calçada amb la resta de vehicles i desitjo una ciutat millor amb vies pacificades i compartides. I no pas amb carrils especialitzats per a cada sistema de mobilitat que veig abocats al fracàs pel seu mal dimensionat, que sovint sembla voler satisfer interessos no prou centrats en la millora de l’entorn urbà.
Moltes gràcies Marc!
-Retrats ciclistes: Marc Beltrán Sastre-
Dins de les activitats dels 30 dies en bici Barcelona, els fotògrafs Xavi Calvo @calvox i Sergi Periche @sergiperiche ens unim per realitzar un projecte fotogràfic anomenat 'Retrats ciclistes' on descubrirem diferents perfils de persones ciclistes, on la bici gira al voltant de la seva vida, ja siguin ciclistes de tota la vida o de fa un any, urbans o esportius, mes o menys actius, sense importar sexe o edat.
---
Avui ens citem amb el Marc Beltrán Sastre que és (sense ordre de preferència) arquitecte, professor, i ciclista.
En el món de la bici es podria dir que és un ‘Bromptonià’ que a més de gaudir de la seva Brompton en curses o rutes i fer-la servir cada dia per anar a la feina, també va crear la marca ‘standupforbrompton.com’, on comparteix l’ús d’aquesta bicicleta plegable i dissenya accessoris com la plataforma ‘bbbr’, pensada per poder portar els seus fills o altres ‘trastos’ just en el pont central de la seva Brompton,
És també el president accidentat de l’associació ABRILBICISMIL, un càrrec que li va tocar perquè algú havia de ser-ho, quan van decidir constituir-se per continuar dinamitzant la campanya global 30iesAMBbiciBCN.
Ell ens cita a un encreuament amb molt de trànsit, i no busca fugir dels cotxes i vehicles a motor, ens el contrari, el trobem al carrer Bruc amb Diagonal per on passa gairebé cada dia per anar a la feina i on, com ell mateix diu, la bici té tot el dret (i el deure) d’anar per la calçada ocupant i el centre del carril; que a més, és la forma més segura de fer-ho per al propi ciclista.
Estudiem la fase semafòrica i també per on venen cotxes, ciclistes i vianants i fem les fotos en els espais temporals adequats. Un cop realitzades les fotos busquem un lloc per fer un cafè, birra i xerrar una estona.
1.- Per què has triat aquest lloc.
-Trio aquest carrer Bruc i en mig del trànsit diari perquè penso que els ciclistes som part de la ciutat, i com a participants actius per una mobilitat sostenible hem de usar l’espai de la calçada destinat al trànsit urbà del que en som part. Aquest és el meu trajecte habitual que en funció de l’hora enllaça de forma molt favorable l’ona semafòrica de baixada….;)
Les infraestructures ciclistes estan augmentant a molts llocs de la ciutat, però cada cop hi ha més demanda de trajectes urbans en bicicleta, i malgrat s’està reconeixent una necessitat de infraestructures més capaces d’acceptar el creixent nombre de ciclistes, a l’Eixample encara no estan ben resoltes.
Per exemple; carrils bici bidireccionals que estan en carrers que de tota la vida han estat d’una sola direcció. Penso que estaria millor mantenir la unidireccionalitat dels carrers com s’ha fet en altres traçats i alternar vies d’anada o tornada en cada carrer.
Segons el temps que tingui i com em trobi aquell dia trio una ruta o una altra, per exemple per anar cap al mar i ràpid trio el carrer Pau Claris i Via Laietana, per on NO pots anar relaxat, has d’estar molt atent i concentrat com a part del trànsit però participes d’una mobilitat eficient i sostenible.
El meu dia a dia es baixar per Bruc com deia, però quan m’acompanya la familia o vull una tornada més relaxada trio el carril bici del carrer Girona...si tinc pressa de pujada Roger de Llúria, tinc opcions per a tots els dies i necessitats.
2.- Com vas conèixer els 30 dies en bici?
-Vaig conèixer 30 days of biking fa una mica més de 2 anys arrel de la meva participació a les xarxes socials i via perfils ciclistes dels Estats Units. El fet de crear un producte per la bici Brompton i ser usuari de la bici, em va ajudar a conèixer la xarxa d’establiments i personatges entorn el ciclisme urbà de Barcelona.
Quan un grup de gent molt diversa amb un interès comú es va unir per impulsar 30 días en bici (nacional) a Barcelona em van convocar per participar.
L’any 2018 varem organitzar algunes activitats i accions pròpies per promocionar l’ús de la bicicleta, i varem fer d’altaveu d’altres activitats que altres entitats, col·lectius i establiments organitzaven al llarg del mes d’Abril….va ser una mica precipitat i no vam tenir el temps que ens hagués agradat per preparar-ho millor però vam quedar amb ganes de repetir un altre any i aquest 2019 hem pogut fer una millor tasca amb moltes més activitats amb més temps, més gent col·laborant i algo de pressupost gràcies al premi BICIMPULS que vem guanyar per la nostra promoció de l’ús de la bicicleta i ens van lliurar el passat 9 de gener.
Cal dir que Amics de la Bici havien dinamitzat també els 30 dies en Bici a Barcelona des del 2014 quant va començar aquesta iniciativa a nivell mundial. -Amics de la Bici és una associació pionera en la promoció de l’ús de la bicicleta a Barcelona que treballa per la bici des del 1981, en 2 anys cumpliran 40 anys de vida-
3.- Com vau guanyar aquest premi Bicimpuls?
- Després dels 30 dies en bici al abril varem voler continuar fent accions en favor de l’ús diari de la bicicleta i sempre amb recursos propis i l’energia del nostre grup. Al setembre vam participar al Parking Day dins la setmana de la mobilitat sostenible. El Parking Day proposa visualitzar possibles usos de l’espai públic (de tots i totes) habitualment ocupat per cotxes a través d’instal·lacions o activitats en places d’aparcament al carrer. Vàrem instal·lar el nostre ‘park’ al carrer Girona a la vista del carril bici, i hi vàrem desenvolupar un Think-Tank on tothom qui volia podia conèixer la nostra activitat i aportar idees en favor d’aquesta forma de mobilitat.
Al novembre ens vàrem assabentar de la convocatòria dels premis Bicimpuls i vam decidir constituir l’associació ‘Abril Bicis Mil’ per impulsar la promoció i ús de la bicicleta i continuar fent d’altaveu de tota mena d’activitats al voltant de la bici. La presidència, que igual que a les comunitats de veïns és un requisit legal, no agrada massa a ningú dels que preferim un funcionament més transversal... i jo vaig ser qui menor resistència va presentar ;)
El premi Bicimpuls que ens van atorgar per la nostra activitat ens ha servit aquest any per poder fer més activitats, festa d’inauguració i clausura, cartells i merchandising, mussetes i detalls per animar a la gent a anar en bici i compartir-ho cada dia fent major promoció dels 30 dies.
4.- Quant fa que vas en bici?
-Vaig començar a pedalar diria que amb sis anys...però recordo la intensitat de la tarda en que progressivament i de forma bastant autodidacta vaig anar desmuntant primer una de les rodetes i després l’altra de la BH “plegable” de color blau i blanc que m’havia caigut a les mans i amb la que pedalava pel carrer, encara de terra, on teniem la casa. Anys més tard em van anar regalant altres bicis i la mida de roda de les BH s’anava fent més gran...la Bicicross vermella, la Califòrnia dels amics i la Running Bull que ja amb roda de 700 va ser una de les primeres BTT que van fabricar els Hermanos Beistegui…després d’anys d’aventures per collserola i venint a viure a BCN em vaig iniciar al ciclisme urbà amb una híbrida que em van roba, però que em va fer retornar al tamany de roda amb que m’havia iniciat al món a pedals…:)
- Quan vaig conèixer la plegable anglesa la veia com la bici que m’hagués agradat que els fills me la regalessin pels meus 50 o 60 anys...Però aquesta idea es va transformar quan vaig trobar el meu cadenat tallat a terra i on la meva bici ja no era a la Zona Universitària on la lligava per agafar el bus fins a Esplugues molt abans de la nova Ciclovia. Aleshores i gràcies amics i familia vaig poder-me avançar uns 30 anys al fet de tenir una Brompton de la que ja no m’hi he baixat!
5.- De petit havies anat en bici?
-De petit havia anat molt en bici perquè vivia a La Floresta i la feia servir més per jugar i després més de jove amb les primeres Mountain Bikes per la muntanya.
6.- A casa com ho feu, teniu tots bici?
- A casa és la Eva qui ens porta en cotxe quan cal sortir de la ciutat carregats perquè jo no tinc carnet de conduir malgrat haver aprovat la teòrica per lliure fa anys. Tenim dues bicicletes plegables, tres mountainbikes i una race i una mini BMX encara que només jo vaig en bici cada dia perquè els fills van en tren i caminant per pujar a l’escola i a la mare li agrada molt caminar.
Amb la creixent confiança per camins que guanyaven la meva filla i el meu fill en les seves BTT vaig decidir de comprar-ne una per mi perquè amb la Brompton ja no els podria seguir. Gràcies a ells vaig retornar a la bicicleta de muntanya i he pogut disfrutar de les llargues distàncies pujant a Girona a visitar la familia o prenent l’alternativa ciclista als desplaçaments familiars en cotxe deixant que ells surtin una mica més tard.
L’any 2017 vaig participar en la fantàstica prova CAT700, una brevet en solitari que creua Catalunya del Pirineu al Delta de l’Ebre, i que tot i completar el recorregut en poc més de dos dies em va deixar amb ganes de continuar pedalant... Amb la Brompton també he fet alguna animalada en ruta i durant anys vàrem poder gaudir a Barcelona de la iniciativa pionera del Campionat del Món que ara fa anys que s’escampa pel món i té el seu epicentre a la capital Anglesa dins el gran festival ciclista Ride London, en la que hem pres part diversos anys.
7.- Parla’m d’aquest invent Barceloní, anomenat ‘bbbr’ que vas crear per portar pes a la Brompton damunt una plataforma?
-Tot comença per la necessitat que vaig tenir de portar els meus fills en la Brompton quan el petit va néixer i la gran ja tenia 3 anys...en demanar l‘accessori que volia (El Pere o It-chair un altre invent català) un cop la nena ja no cabia a la cadireta frontal, em van dir que trigarien més d’un mes en arribar-ne per un problema de fabricació i stock...No volia esperar tant, i en penjar la trucada, vaig començar a dibuixar i modelar una plataforma de transport per la meva bici on els meus fills poguessin gaudir de l’experiència d’anar en bici cada dia. Als pocs dies el fuster del barri ja m’havia fabricat un prototip reciclant un tros de fusta que vam trobar al seu taller.
Amb el prototip en ple funcionament vàrem continuar provant diferents materials i afinant el disseny tant per a optimitzar el material com la seva funcionalitat i estètica. Fins que vàrem donar per bona la idea i vam llançar una primera sèrie numerada de 113 unitats, del que llavors era més una fita personal que no pas un projecte comercial. La comunicació i disseny de tot el procés així com la manufactura semi-artesana és a les mans de la meva companya, i va ser precisament on havíem d’haver comprat el “Pere” on vàrem vendre la primera peça empaquetada.
La plataforma ‘bbbr’ es munta al centre del quadre de la bici amb un suport que no la modifica ni interfereix per res en el seu plegat. Així es crea una superfície plana que pot suportar el pes d’un nen o nena i on es poden portar sense problemes molts altres tipus de càrrega.
8.- Per acabar, com veus la convivència amb els vehicles a motor i ciclistes?
- Sota el meu punt de vista cal molta més empatia i consciència social i ciutadana pel dia a dia, ja que tots i totes compartim espai i infraestructura. Potser em ve del passat al cau i dels pares defensors dels drets humans però estic força en desacord amb la creixent sobre regulació normativa perquè sovint m’he trobat que això porta a un individu a pensar que les obligacions dels altres situen els seus drets i deures a un nivell superior, creant persones incapaces de posar-se mai en el lloc de l’altre.
No crec que sigui un lema inventat per mi però el crit de ‘Més educació! Menys Legislació!’ em resona cada vegada que veig que una dificultat o situació es resol per decret o ordenança mentre a sectors tant fonamentals com l’educació es continuen patint retallades.
Massa sovint el vehicle a motor i els seus conductors pensen que tenen més drets que els ciclistes d’anar per la calçada pensant que el carrer és del vehicle i no pas del ciutadà. I el mateix pot passar a les voreres de les que les bicis han estat expulsades per una ordenança, sense pensar que un ús empàtic, conscient i responsable dels que hi circulin evitaria les situacions conflictives.
Com a ciclista a diari, prefereixo compartir la calçada amb la resta de vehicles i desitjo una ciutat millor amb vies pacificades i compartides. I no pas amb carrils especialitzats per a cada sistema de mobilitat que veig abocats al fracàs pel seu mal dimensionat, que sovint sembla voler satisfer interessos no prou centrats en la millora de l’entorn urbà.
Moltes gràcies Marc!
Can Roquet s’està convertint en un dels restaurants o més gaudim darrerament. Un privilegiat entorn natural, una cuina autodidacta, personal i molt ben resolta, un servei atent i molt acurat, una masia molt ben rehabilitada i exquisidament decorada i un esplèndid jardí on dinar quan la climatologia ho permet conformen un petit paradís “gastro” que tot bon aficionat hauria de conèixer.
El que més ens va agradar: la singularitat i qualitat del conjunt
El que menys ens va agradar: tot ho vam trobar correcte
El que recomanem: és un lloc ideal per àpats gastronòmics en un lloc encantador envoltat d’un plàcid i preciós entorn natural; planificar una caminada (abans o després de dinar o sopar) fins la Cova d’en Daina o la ruta dels Suros centenaris, ambdues molt fàcils i molt interessants
Satisfacció: @@@@-
17246 Romanyà de la Selva
Telèfon: 972 83 30 81
Tanca dilluns i dimarts.
Recorriendo Valparaiso
Lugar: Cerro Alegre, Valparaiso - Chile
Fotografía: Christian Varas Kallens
Contacto: c.varaskallens@gmail.com
Nikon FM10
50mm 1.8
Film: Carga Fortepan 400 asas.
© All rights reserved.
Stunning exhibit at the Museo de Artes Visuales(MAVI) by the Chilean painter Alvaro Oyarzun. Called "El Autodidacta" it's a very political exploration of the ugly, evil and marginalized in contemporary Chile. The painter works from photographs (which he takes himself) and includes both hyperrealist and surrealist elements to make his points (with a few abstracts which he writes that he paints for relief). The hundreds of canvases (oil and acrylic) and the comprehenssivness and lack of compromize in his vision are exceptional. Santiago, Chile. Copyright 2018, James A. Glazier.
Lugar: Humedal , Con Con - Chile
Fecha: 07 de Marzo del 2009.
Fotografía: Christian Varas Kallens
Contacto: c.varaskallens@gmail.com
Nikon D80
18 - 135mm
© All rights reserved.
IN FRAGANTI 10
(Ver ampliada)
♫♪ POSESSION – SARAH MCLACHLAN♪♪♫♪♪♫
Con el estremecer de las piedras,
rompe el atardecer
su luz desconocida.
Desembocan los andares
que el fuego comunica
y abejas caprichosas
liban la miel secreta
de indicios presentidos.
Es el mundo que atardece
como la tarde rota,
sutil enredadera
en trepadores minutos
que a la noche se niegan.
Escribo versos abrasados
en el inexistente papel
del crepúsculo dormido.
Para ti, para tus ojos
son cadenas,
racimos rimados,
poemas consentidos.
Pura María García
Blythemaniaco is a self-taught artist from Sevilla. Now he has combined his skills as illustrator with the magic hands of Mar Girona, a talented crafter from the same city. The result: an incredible collection of accessories for humans!
All these incredible creations have been added to the astonishing list of donations for our event’s tombola.
A helmet by EuroTrash, 4 sets of handpainted eyechips by Liquiriziadolly, a whole set by Muffinda, a pair of eyechips by Alice Blice, a kimono by Mame3, 4 pairs of realistic handpainted eyechips by Niruko, an outfit by Trio Blythe, a big bag of clothes by Jiajia Doll, several pieces of clothing by Madame Ze Cat, a cat hat by Tiny Haus, a selection of products of Tiny Feet by Bombom, a cupcake hat and a tiara by El Rincon de Catalina, an outfit by Sweets4cutes, an outfit by Stellina, an embroidered dress by Hello Miss.quito, an outfit by SweetNeat, a Licca by Momolita, a set of sewing stuff by PB Factory, a brooch by Blythemaniaco & Mar Girona, a dress by Stitchwhipped, a dress by Dutch Blythe Fashion, an illustration, postcards and badges by Mercredy Lunaris and 4 sets of t-shirts by Cositas de Nenitas can be yours.
Thank you very much for your donations, Ruth, Laura, Regla, Alicia, Emma, Nuria, Laurinda, JiaJia, Catherine, Diem, Filipa, Angela, Isabel, Florence, Monica, Sanna, Momoko, PB Factory, Alberto, Mar, Care, Valeri, Gaëlle and Cristina!
And we are so grateful for supporting BlytheCon Europe!
***
Blythemaniaco es un artista autodidacta de Sevilla. Ahora ha combinado sus habilidades para la ilustración con las manos mágicas de Mar Girona, una talentosa creadora de la misma ciudad. El resultado: una increíble colección de accesorios para humanos.
Todos estas increíbles creaciones han sido añadidas a la maravillosa lista de donaciones para la rifa del evento.
Un gorro de EuroTrash, 4 set de chips pintados a mano por Liquiriziadolly, un set completo de Muffinda, un par de chips pintados por Alice Blice, un kimono de Mame3, 4 pares de chips realistas pintados a mano por Niruko, un conjunto de ropa de Trio Blythe, un gran bolsa de ropas de Jiajia Doll, muchísimas piezas de ropa de Madame Ze Cat, un gorro con forma de gato de Tiny Haus, una selección de productos de Tiny Feet, un gorro con forma de cupcake y una tiara de El Rincon de Catalina, un conjunto de ropa de Sweets4cutes, un conjunto de ropa de Stellina, un vestido bordado por Hello Miss.quito, un conjunto de ropa de SweetNeat, una Licca de Momolita, un set de material de costura de PB Factory, un broche de Blythemaniaco y Mar Girona, un vestido de Stitchwhipped, un vestido de Dutch Blythe Fashion, una ilustración, postales y chapas de Mercredy Lunaris y 4 sets de camisetas de Cositas de Nenitas pueden ser tuyos.
¡Muchas gracias por vuestras donaciones, Ruth, Laura, Regla, Alicia, Emma, Nuria, Laurinda, JiaJia, Catherine, Diem, Filipa, Angela, Isabel, Florence, Monica, Sanna, Momoko, PB Factory, Alberto, Mar, Care, Valeri, Gaëlle y Cristina!
¡Estamos muy agradecidos por todo el apoyo que la BlytheCon Europe está recibiendo!
Callejón de Hamel de Salvador González Escalona
Cuban artist Salvador Gonzáles Escalona describes his Afro-Cuban style as a mix of surrealism, cubism, and abstract art. After spending more than two decades producing artworks in Cuba, as well as the U.S., Norway, Italy, and Venezuela, the self-taught artist began adorning the alley outside his apartment with art in 1990.
After filling the alley, which stretches for about two blocks, with mosaics, paintings, and sculptures, including a throne that bestows good luck and a bench made of old bathtubs, his works started spilling out onto street and up the sides of the buildings.
The area was once rather desolate, but the colorful street now provides an eccentric backdrop for musicians and rumba dancers who entertain the increasing crowds of tourists and locals. Sunday afternoon rumba sessions are popular with tourists. A local children’s art program meets in the alley. The surrounding Cayo Hueso neighborhood once had a dangerous reputation, but Salvador’s art has helped to change perceptions of the area.
Artista cubano Salvador González Escalona describe su estilo afrocubano como una mezcla de surrealismo, cubismo y arte abstracto. Después de pasar más de dos décadas produciendo obras de arte en Cuba, así como en los EE. UU., Noruega, Italia y Venezuela, el artista autodidacta comenzó a adornar el callejón fuera de su departamento con arte en 1990. Después de llenar el callejón, que se extiende por dos bloques, con mosaicos, pinturas y esculturas, incluido un trono que muestra buena suerte y un banco hecho de viejas bañeras, sus obras comenzaron a salir a la calle y a los lados de los edificios. La zona fue una vez bastante desolada, pero la colorida calle ahora ofrece un telón de fondo excéntrico para músicos y bailarines de rumba que entretienen a las crecientes multitudes de turistas y locales. Los domingos por la tarde las sesiones de rumba son populares entre los turistas. Un programa de arte infantil local se reúne en el callejón. El vecindario de Cayo Hueso circundante una vez tuvo una reputación peligrosa, pero el arte de Salvador ha ayudado a cambiar las percepciones del área.
Stunning exhibit at the Museo de Artes Visuales(MAVI) by the Chilean painter Alvaro Oyarzun. Called "El Autodidacta" it's a very political exploration of the ugly, evil and marginalized in contemporary Chile. The painter works from photographs (which he takes himself) and includes both hyperrealist and surrealist elements to make his points (with a few abstracts which he writes that he paints for relief). The hundreds of canvases (oil and acrylic) and the comprehenssivness and lack of compromize in his vision are exceptional. Santiago, Chile. Copyright 2018, James A. Glazier.
Una pedazo de pieza entre bancos.
No tengo ni idea de quien es el autor.
Graffiti del que toca con critica social un grito mudo de arte.
Lugar: Reñaca, Viña del Mar - Chile
Fecha: 07 de Marzo del 2009.
Fotografía: Christian Varas Kallens
Contacto: c.varaskallens@gmail.com
Nikon D80
18-135 mm
© All rights reserved.
ISRAEL FERREYRA - Guitar
BIOGRAPHY:
Born in April 18, 1985 in San Martin, Mendoza. He started to study music at the age of 13 with classical guitar for 6 years, then because of his musical preferences decided to purchase his first electric guitar. By not getting a proper teacher for the style and way of playing that he wanted (Heavy Metal), decides to base his studies in books and guitar clinics, becoming an autodidact. At 16 he had his first musical experience in a “Black Metal” band where he played the keyboard, then at the age of 17 plays as guitarist in a “Thrash Metal” band. Later he decides, with musicians from those bands, to form Nephelim, a “Power Metal” band in which he played several years until its dissolution. Since 2011 he is a member of the band “Blood Dress” where he plays the guitar.
BIOGRAFIA:
Nacido el 18 de Abril de 1985 en San Martín, Mendoza. Comienza sus estudios musicales a la de edad de 13 años con guitarra clásica durante 6 años, luego debido a preferencias musicales decide adquirir su primera guitarra eléctrica. Al no conseguir un profesor adecuado para al estilo y la forma de tocar que deseaba (Heavy Metal), decide basar sus estudios en libros y clínicas de guitarra, convirtiéndose en un autodidacta. A los 16 años tiene su primera experiencia musical en una banda de “Black Metal” donde ocupa el rol de tecladista. Luego, a la edad de 17 incursiona como guitarrista en una banda de “Thrash Metal”. Al pasar el tiempo decide junto con músicos de aquellas bandas formar “Nephelim”, banda de “Power Metal” donde toco varios años hasta su disolución. Desde el año 2011 forma parte de la banda “Blood Dress” donde se desempeña como guitarrista.
INFLUENCES / INFLUENCIAS:
Guitarists / Guitarristas:
Yngwie Malmsteen
Michael Romeo
Dimebag Darrell
Chuck Schuldiner
Christian Muenzner
Bands / Bandas:
Necrophagist
The Faceless
Obscura
Gorod
Spawn of Possession
Sleep Terror
EQUIPMENT / EQUIPAMIENTO:
Guitars / Guitarras:
Dean Razorback
Dean Dime
Jackson PS4
Bc Rich Warlock NT
Ovation Electroacustica Demented
Amplification / Amplificación:
Randall RH 100
Randall R412CX
Pedals / Pedales:
Boss GT 10-LS 2
Dunlop Dime Cry Baby From Hell
Line 6 DM4
Electro Harmonix Soul Preacher-LPB1
Marshall EH1
Korg Df10
Digitech Whammy
Alejandra Plaza, notera y candidata representante de Planeta Modelos.com
Alejandra Plaza
24 años
Argentina
Signo: Tauro
Estudiante de la carrera de Derecho
Medidas: 95 – 63 – 90
Estatura :1.69
Pelo castaño
Ojos turquesa
Alejandra fue PRINCESA NACIONAL DEL MAR, en el año 2003, en Mar del Plata
100% Natural
El lugar:
Restaurant Cavas de Chile, ubicado en calle suecia 019, segundo piso.
La diseñadora:
Carmen Gloria Rojas
Alejandra Plaza, notera y candidata representante de Planeta Modelos.com
Alejandra Plaza
24 años
Argentina
Signo: Tauro
Estudiante de la carrera de Derecho
Medidas: 95 – 63 – 90
Estatura :1.69
Pelo castaño
Ojos turquesa
Alejandra fue PRINCESA NACIONAL DEL MAR, en el año 2003, en Mar del Plata
100% Natural
El lugar:
Restaurant Cavas de Chile, ubicado en calle suecia 019, segundo piso.
La diseñadora:
Carmen Gloria Rojas
Benvolguts,
som dos apassionats de la fotografia i durant el darrer any, hem estat preparant un curs magnífic per a vosaltres!
El curs està enfocat de forma que una persona que no té coneixements de fotografia o que té uns coneixements bàsics, pugui aprendre tot el necessari per a millorar la seva forma pràctica de fer fotografies. Almenys així ho han fet els alumnes de les dues anteriors edicions!
El curs s'acompanya d'un dossier a tot color, amb explicacions i fotografies que les exemplifiquen. Aquesta part teòrica s'anirà desgranant a mida que avanci el curs, de forma lineal. Cada part anirà fortament acompanyada d’una part pràctica que es desenvoluparà a l'aire lliure i en grups reduïts guiats en tot moment per nosaltres dos.
A molts cursos, quan es tracta de sortir a practicar el professor no porta un programa de la pràctica i se solen sentir frases com ara "vinga, feu fotos i qualsevol dubte em pregunteu". Nosaltres no volem fer-ho així. Us proposarem exercicis concrets per a posar en pràctica el que s'ha explicat a la teoria i així reafirmar-ho i integrar-ho a l'hora de fer una foto.
A fi i efecte de poder arribar a cadascú de vosaltres, hem pensat en fer grups de, com a molt, 4 persones. Com que volem un bon assoliment dels conceptes calculem que la durada del curs serà flexible en funció del ritme del grup. Per tant amb un mínim de 15 hores ens podem allargar fins el que faci falta per a que s’entengui tot el que ens hem proposat explicar.
Farem les parts teòriques al local 4art (www.4art.es) i la part pràctica serà majoritàriament al carrer.
Programa aproximat (pot variar segons el ritme del curs):
Les classes estaran estructurades de la següent manera.
Primer dia:
· Presentació del curs i entrega del dossier.
· Explicació de la primera lliçó:
o Obertura
o Temps d'exposició
o Relació entre obertura i temps d’exposició. Usos.
o Profunditat de camp i relació amb els anteriors conceptes.
· Primera pràctica guiada
· Autor del dia
· Reflexió, repàs d'allò après i preguntes
· Proposta de la feina personal per a practicar allò après. La feina inclourà fer una ullada al següent tema per a que no vingui de nou.
Segon dia:
· Repàs dels conceptes apresos el dia anterior (precs i preguntes)
· Comentaris i correcció de la pràctica proposada el dia anterior.
· Explicació de la segona lliçó:
o Aprendre a dominar l’enfocament
o Histograma
o Balanç de blancs
o ISO
· Segona pràctica guiada
· Autor del dia
· Reflexió, repàs d'allò après i preguntes
· Proposta de la feina personal per a practicar allò après. La feina inclourà fer una ullada al següent tema per a que no vingui de nou.
· Activitat sorpresa: en busca de la clau perduda
Tercer dia:
· Repàs dels conceptes apresos el dia anterior (precs i preguntes)
· Comentaris i correcció de la pràctica proposada el dia anterior.
· Explicació de la tercera lliçó:
o Il·luminació (flash, ús del reflector, relació flash-iso)
o Objectius. Tipus, nomenclatures, utilitats.
· Tercera pràctica guiada
· Autor del dia
· Reflexió, repàs d'allò après i preguntes
· Proposta de la feina personal per a practicar allò après. La feina inclourà fer una ullada al següent tema per a que no vingui de nou.
· Activitat sorpresa: viatge estel·lar
Quart dia:
· Repàs dels conceptes apresos el dia anterior (precs i preguntes)
· Comentaris i correcció de la pràctica proposada el dia anterior.
· Explicació de la quarta lliçó:
o Composició. Regles: terços, punts forts, línies dominants,...
o Fotografia creativa. Trencar les regles i ser original.
· Quarta pràctica guiada
· Autor del dia
· Reflexió, repàs d'allò après i preguntes
· Proposta de la feina personal per a practicar allò après. La feina inclourà fer una ullada al següent tema per a que no vingui de nou.
· Activitat sorpresa: jugar amb foc
Cinquè dia:
· Repàs dels conceptes apresos el dia anterior (precs i preguntes)
· Comentaris i correcció de la pràctica proposada el dia anterior.
· Explicació de la cinquena lliçó (recomanat portar un portàtil):
o Panoràmiques. Des del carrer al paper.
o Format RAW. Què és i com treure’n partit.
o Repàs general del curs
· Cinquena pràctica guiada
· Autor del dia
· Reflexió, repàs d'allò après i preguntes
· Proposta de la feina personal per a practicar allò après. La feina inclourà fer una ullada al següent tema per a que no vingui de nou.
· Activitat sorpresa: trípode de corda
Lloc:
Els curs es durà a terme a la ciutat de Barcelona (majoritàriament a l'aire lliure).
Per alguna classe es farà a Sardenya amb Diputació.
Horaris:
Hem optat per a fer les classes els dissabtes, enlloc de fer-ho entre setmana, per aprofitar hores de llum i per tenir un horari més flexible:
Grup de dissabtes: 31 d’octubre, 7, 14, 21 i 28 de novembre.
Grup de diumenges: 1, 8, 15, 22 i 29 de novembre.
Hora: de 10 a 13 del matí
Preus i formes de pagament:
El preu del curs serà de 130€. Inclou el dossier en format digital. Si es vol una impressió s'hauran d'abonar 32€ i s’entregarà el dossier enquadernat imprès en paper fotogràfic d’alta qualitat.
S'haurà de fer una paga i senyal de 50€ abans del dia 30 d’octubre del 2009 i pagar la resta (80€+dossier si s'escau) abans del primer dia de classe o el primer dia de classe.
Inscripcions als telèfons 658566813 (Abel).
Com que el curs està limitat a 4 persones, cal que, si hi esteu interessats, us incriviu el més aviat possible!!!
Requeriments previs:
És recomanable portar càmera pròpia i és preferible que sigui rèflex. En cas que no se'n tingui en podreu disposar d'una durant les classes, o simplement treure el màxim profit de la compacta.
La nostra experiència prèvia:
Abel:
· Curs de 60 hores a l'Espai Virreina: "Curs integral de fotografia Digital".
· Curs de 19 hores al Pati Llimona: "Projecte fotogràfic d'autor" .
· Curs de 19 hores al Pati Llimona: "Fotografia de Viatge".
· Pàgina amb fotos d’Abel: www.flickr.com/photos/square_eye
· Primer premi del concurs de fotografia de Patrimoni Vallenc de Valls, any 2008.
· Exposició de 40 fotos al col·legi d'arquitectes de Terrassa i a la UAB. Nepal: l'arquitectura dels Déus.
Jan:
· Experiència autodidacta des dels 10 anys.
· Curs de 20 hores: “Reportatge fotogràfic”
· Curs de 25 hores: “Fotografia viatgera”
· Curs de 19 hores: “Fotografia creativa”
· Pàgina amb fotos d’en Jan: www.flickr.com/photos/jan_eye
Abel i Jan:
* Realització d’aquest curs en una prova pilot amb 4 alumnes (dues edicions).
* Seminari de 14 hores de flash portàtil al centre d’imatge i escola de fotografia “Fotoespai”.
Per a més informació sobre qualsevol aspecte del curs podeu trucar als telèfons 658566813 (Abel) o enviar un mail a uygabel@gmail.com.
US ESPEREM!!
Exposició itinerant del MAB:
“Ells també pinten”
Una mostra reduïda del fons d’obra del Museu d’Art Brut.
Dilluns 27 de maig a les 18.00h a l’Espai d’Exposicions de Palau de Mar
Departament de Benestar Social i Família
(Plaça Pau Vila, 1 Barcelona) - Entrada lliure
L'exposició, que es podrà visitar el mateix dia i romandrà oberta fins el 14 de juny.
La creació d’una exposició itinerant, que més endavant serà fixa en la mesura que es pugui habilitar un espai on presentar-la de forma estable, ha estat una iniciativa de Sant Pere Claver – Fundació Serveis Socials i, amb el suport de la Federació Salut Mental Catalunya, pretén donar a conèixer l’obra realitzada pels artistes amb problemes de salut mental que, de forma autodidacta o no, expressen els seus estats anímics o mentals sense cap condicionant estètic o cultural.
Aquesta iniciativa compta ja amb el suport d’algunes entitats, com ara la Fundació CPB Salut Mental i el Susoespai, però confia que s’hi vagin sumant altres entitats, per tal de treballar plegats en la inserció social i laboral de les persones amb problemes de salut mental, a més de contribuir a l’ampliació de l’oferta cultural i museística de la nostra ciutat.
Més informció:
mab@spcsocial.org
Tel. 93 324 88 91
Alejandra Plaza, notera y candidata representante de Planeta Modelos.com
Alejandra Plaza
24 años
Argentina
Signo: Tauro
Estudiante de la carrera de Derecho
Medidas: 95 – 63 – 90
Estatura :1.69
Pelo castaño
Ojos turquesa
Alejandra fue PRINCESA NACIONAL DEL MAR, en el año 2003, en Mar del Plata
100% Natural
El lugar:
Restaurant Cavas de Chile, ubicado en calle suecia 019, segundo piso.
La diseñadora:
Carmen Gloria Rojas
El Monumento a Scott (Scott Monument) es un monumento de estilo gótico erigido en honor del autor escocés Walter Scott (1771 - 1832). Situada en Los Jardines de la Calle de Príncipes, tiene una altura de 61'11 metros, y dispone de una escalera de caracol interna que permite acceder a los diversos pisos del edificio, desde los que se puede divisar la ciudad y alrededores. El mayor de ellos, al que se llega tras 287 peldaños, permite alcanzar la cúspide del edificio (a aquellos visitantes que lo alcancen se les entregará un certificado para conmemorar el evento). La mugrienta atmósfera del Edimburgo victoriano, que entonces era conocido como Auld Reekie (o la vieja [ciudad] humeante) por la gran contaminación industrial, provocó que las piedras perdieran su color original, adquiriendo una tonalidad negruzca.
Después del fallecimiento de Sir Walter Scott en 1832, se convocó un concurso público para escoger el diseño del monumento. El ganador fue George Meikle Kemp, un hombre de cuarenta y seis años dedicado a la ebanistería y al dibujo técnico pero carente de cualquier formación oficial en arquitectura, disciplina que había aprendido de forma autodidacta. Se levantó el monumento en 4 años - entre 1840 - 1844.
Info : Wikipedia - Monumento a Scott
*****************************
The Scott Monument is a Victorian Gothic monument to Scottish author Sir Walter Scott. It stands in Princes Street Gardens in Edinburgh and is 200 feet 6 inches (61.11 m) tall. Ithas a series of viewing decks reached by a series of narrow spiral staircases giving panoramic views of central Edinburgh and its surroundings. The highest viewing deck is reached by a total of 287 steps (those who climb the steps can obtain a certificate commemorating the event). It is built from Binnie shale quarried in nearby Livingston; the oil which continues to leech from its matrix has helped to glue the notoriously filthy atmosphere of Victorian Edinburgh (then nicknamed "Auld Reekie" — old smokey) to the tower, leaving it an unintended sooty-black colour.
Following Scott's death in 1832, a competition was held to design a monument to him. An unlikely entrant went under the pseudonym "John Morvo", the name of the medieval architect of Melrose Abbey. Morvo was in fact George Meikle Kemp, forty-five year old joiner, draftsman, and self-taught architect. It took 4 years to build : from 1840 - 1844.
Alejandra Plaza, notera y candidata representante de Planeta Modelos.com
Alejandra Plaza
24 años
Argentina
Signo: Tauro
Estudiante de la carrera de Derecho
Medidas: 95 – 63 – 90
Estatura :1.69
Pelo castaño
Ojos turquesa
Alejandra fue PRINCESA NACIONAL DEL MAR, en el año 2003, en Mar del Plata
100% Natural
El lugar:
Restaurant Cavas de Chile, ubicado en calle suecia 019, segundo piso.
La diseñadora:
Carmen Gloria Rojas