View allAll Photos Tagged vermello
Pensaba en a-saltar ese artefacto de la pared, pero el riesgo era "alto" y la superficie de apoyo resbaladiza, así que me quedé calculando la distancia para el próximo intento. En unos meses mi cuerpo crecerá y acometeré de nuevo con paciencia la investigación de esa esfera con símbolos y palos que se mueven que tanto mira mi dueña últimamente.Ha de guardar algo increíble quizá para jugar o zampar.Asoman ya las uñas y la boca se me hace agua de pensarlo.Por lo de ahora, observo con perseverancia y tomo la medida bien estiradita para valorar.Parece que estoy castigada pero no es así, estoy controlando mi curiosidad, mis ansias de brincar, de volar. En cualquier caso, que sepáis que no estoy tampoco rezando sino aprovechando esta eternidad para mi meditación diaria, mi mindfulness particular. Por cierto, mi nombre es Minimoc, disculpad por no haberme presentado, soy la minina más pequeña de la casa, me trajeron muy malita y después de muchos cuidados salí adelante con mucho esfuerzo. Ahora, entenderéis todas mis elucubraciones, no dejan de ser cambios meteorológico en mi interior, a veces vientos, otras tormentas, nieves a veces y lluvias, pero casi siempre sol que distiende mi sentidos, me relaja, ronroneo y vivo en un éxtasis alerta, con el oído y del olfato alerta para preservar la invasión del espacio, cuando la investigación no me limita. Una felina en estado puro. Soy en el grupo la más pequeña como os he dicho pero con diferencia la más activa, aunque a veces tenga que salir por patas si no quiero que me coman de lo rica que estoy.(M.A.S.)
Veño co posto para face-la miña ofrenda. Veño á fin deste camiño a deixa-los meus agasallos. Deixo atrás privilexios e prebendas. So teño comigo os meus defectos e os meus fallos.
Ergo a mirada cara os teus ollos. Permítome sorrir cando aínda non aprendín. Fas que esqueces a miña presencia. Consegues que todavía crea menos en min.
Nada novo baixo a lúa.
--------------
I came here with just what I'm wearing to make my offering. I came here to the end of this road to give my presents. I leave my privileges and prebends behind. I only have my defects and failures with me.
I rise my sight towards your eyes. I allow myself to smile when I don't even know how. You pretend you've forgotten my presence. You make me believe even less in me than before.
Nothing new under the moon.
Beechwood of the Montseny in Autumn. Barcelona. Catalonia III
Check it out my Portfolio: GETTY IMAGES
Una ciudad que sorprende siempre, que acoge. El deseo y la belleza juegan contigo al mágico escondite. Cada rincón sugiere un mundo de posibilidades. Doblas una esquina y rueda el corazón escaleras abajo para quedarse mudo y sonríes y piensas, no volverá a pasar.
“You should therefore say: alone in one's boat, alone with one's care, alone with one's despair, which one is craven enough to want rather to keep than submit to the pain of being healed.” – Søren Kierkegaard.
The Lilac Time – Paper boat ♫ youtu.be/lfv-fE_tzUg
You sail a paper boat on an inky sea
Still you don’t know why you’re alone.
Photo edited with PicMonkey.
*Continúo co tema do barco de papel. Teño moitas máis fotos deste estilo, que supoño algún día "verán a luz" converténdose nunha serie/proxecto fotográfico.
- Riotinto és un riu de la província de Huelva (Andalusia),
El riu es conegut pel color vermellós de les seves aigues. La coloració té el seu origen en la meteorització de minerals que contenen sullfurs de metalls pesats (pirita i calcopirita) trobat en els jaciments del riu.
-El río Tinto es un río costero del sur de España, que discurre a lo largo de la provincia de Huelva, Andalucía.
El río es conocido por el color rojizo de sus aguas, de ahí su nombre. La coloración tiene su origen en la meteorización de minerales que contienen sulfuros de metales pesados (pirita y calcopirita) hallados en los yacimientos a lo largo del río.
- Rio Tinto is a Huelva's river, that belongs to the province of Huelva. Andalucia.
The river is known by the reddish color of its waters. The color has its origin in the weathering of minerals containing heavy metals sullfurs (pyrite and chalcopyrite) deposits found in the river.
Wikipedia
Reino:Animalia
Filo:Chordata
Clase:Aves
Orden:Paseriformes
Familia:Tyrannidae
Género:Myiozetetes
Especies:M. similis
Nombre binomial
Myiozetetes similis
( Spix , 1825),
Lugar captura:Morrete.Paraná.Brasil.
Nombre comùn:Bentevizinho-de-penacho-vermello.
Pantocrator at the dome: Humor Monastery
Mănăstirea Humor
CATALÀ
Fundat l'any 1530, Humor (Hoo mor) és més aviat petit, físicament, però té una grandària entre els tresors de Bucovina amb una gran varietat de frescos datats de 1535, incloent un que il·lustra el retorn del fill pròdig i un altre amb una representació "humorística" del Diable com a dona.
L'església, rematada per un sostre format en forma de creu, no té un campanar, el que indica que va ser construïda per un oficial de la cort més que un príncep. Els matisos predominants dels frescos són de color marró vermellós amb alguns blaus rics i infusions verdes. Una col·lecció d'ícones extremadament valuosa del segle XVI es mostra al monestir.
ENGLISH
Founded in 1530, Humor (Hoo mor) is rather small, physically, but it looms large among Bucovina’s treasures with a variety of frescoes dating from 1535, including one illustrating the Return of the Prodigal Son and one with a “humorous” depiction of the devil as a woman.The church, topped by a cross-shaped shingled roof, is without a steeple, indicating that it was built by a court official rather than a prince. The predominant hues of the frescoes are reddish brown with some rich blues and green infusions. An extremely valuable collection of icons from the 16th century is displayed in the monastery.
La cala de L'Illa Roja rep el seu nom a causa d'una enorme roca de color vermellós que la presideix i que juntament amb les aigües transparents i blaves la converteixen en un lloc idíl·lic i amb fama d'oasi en plena natura.
Pertany al municipi de Begur (Costa Brava) CAT. i forma part del camí de ronda que condueix la platja de Sa Riera fins a la platja del Racó de Pals.
És una platja nudista coneguda internacionalment i, merescudament, un dels paisatges de la Costa Brava més fotografiats.
A causa de les marees, la seva imatge és canviant, ja que tant la podem trobar unida a la terra com flotant a prop de la platja.
------------------------------------------------
Red Island Creek.
The cove of Illa Roja gets its name from a huge reddish rock that presides over it and that together with its transparent and blue waters make it an idyllic place with a reputation for being an oasis in the middle of nature.
It belongs to the municipality of Begur (Costa Brava) CAT. and is part of the path that leads from Sa Riera beach to Racó de Pals beach.
It is an internationally known nudist beach and, deservedly, one of the most photographed landscapes on the Costa Brava.
Due to the tides, its image is changing, as we can find it both attached to the land and floating near the beach.
CATALÀ
El pericó o herba de Sant Joan (Hypericum perforatum) és una planta herbàcia de la família de les clusiàcies, abans anomenada Hipericàcies. Aquesta planta està present a bona part d'Europa, Àfrica, l'Àsia occidental i zones temperades de la resta del món, deserts i regions antàrtiques. S'importa de l'antiga URSS, Bulgària, Hongria i Romania. Es troba distribuïda àmpliament als Països Catalans.
És una espècie herbàcia perenne de 30 a 60 cm d'alçada. Presenta un rizoma que es fa més prim prop del final de la planta, i té una Arrel axonomorfa i fusiforme d'on surten tiges llenyoses de la base de color verd-groguenc a vermellós, erectes i cilíndriques amb dues línies prominents al costat. Les fulles (1,5-4 cm) són lanceolades, oposades, de marge sencer, sèssils i amb pigues translúcides que són glàndules plenes d'oli essencial i travessen la fulla del revers a l'anvers. A l'anvers de les fulles es veu un nervi mig molt prominent. Als cantons d'aquestes fulles es poden observar uns petits punts glandulosos foscos. Les flors són pentàmeres, estrellades,hermafrodites, disposades en cimes dicotòmiques, reunides en una panícula terminal. El calze té 5 sèpals d'apendix puntxegut, llisos, amb el marge serrat a la punta i amb glangules clares i obscures als dos costats del nervi mitjà. Els 5 pètals són grocs i també porten glàndules secretores als cantons. L'androceu es compon d'estams molt nombrosos i definits, amb filaments i anteres grogues amb un puntet negre molt perceptible i amb un pistil que remata amb tres estils molt ben individualitzats. El gineceu és súper amb 2 o 3 carpels soldats. La inflorescència és un corimbe i el fruit una càpsula ovoide de 3 càmares que poden ser ovals o triangulars. Les llavors són cilíndriques d'1-3 mm de longitud i amb la superfície coberta de petites berrugues i de color marró fosc o negre.
VIQUIPÈDIA
ENGLISH
Possibly a hybrid between H. maculatum and H. attenuatum, the species can be found across temperate areas of Eurasia and has been introduced as an invasive weed to much of North and South America, as well as South Africa and Australia. While the species is harmful to livestock and can interfere with prescription drugs, it has been used in folk medicine over centuries, and remains commercially cultivated in the 21st century. Hyperforin, a phytochemical constituent of the species, is under basic research for its possible biological properties.
Perforate St John's wort is a herbaceous perennial plant with extensive, creeping rhizomes. Its reddish stems are erect and branched in the upper section, and can grow up to 1 m (3 ft 3 in) high. The stems are woody near their base and may appear jointed from leaf scars.[3] The branches are typically clustered about a depressed base. It has opposite and stalkless leaves that are narrow and oblong in shape and 1–2 cm (0.39–0.79 in) long.[4] Leaves borne on the branches subtend the shortened branchlets. The leaves are yellow-green in color, with scattered translucent dots of glandular tissue.[5] The dots are conspicuous when held up to the light, giving the leaves the "perforated" appearance to which the plant's Latin name refers. The flowers measure up to 2.5 cm (0.98 in) across, have five petals and sepals, and are colored bright yellow with conspicuous black dots.[6] The flowers appear in broad helicoid cymes at the ends of the upper branches, between late spring and early to mid summer. The cymes are leafy and bear many flowers. The pointed sepals have black glandular dots. The many stamens are united at the base into three bundles. The pollen grains are ellipsoidal. The black and lustrous seeds are rough, netted with coarse grooves.
When flower buds (not the flowers themselves) or seed pods are crushed, a reddish/purple liquid is produced.
WIKIPEDIA
Fotografía presentada a la XVIII Gymkhana de Canonistas.com, de un total de 15, con las que obtuve uno de los 5 cuartos puestos. Tema "Impacto".
Los campos de la mancha lucen espectaculares en esta época cuando el verde de los cereales se mezcla con el rojizo de los suelos y los colores de las flores.
Els camps de la mantxa llueixen espectaculars en aquesta època quan el verd dels cereals es mescla amb el vermellós dels sòls i els colors de les flors.
Los campos de la mancha lucen espectaculares en esta época cuando el verde de los cereales se mezcla con el rojizo de los suelos y los colores de las flores.
#nikonD500 #nikonistas #sigma150600contemporary #corralrubio #naturephotography #castillalamancha #albacetr @nikonistas @sigmaphotospain @nature.geography @turismocastillalamancha
Lagoa Colorada atópase dentro da Reserva Nacional de Fauna Andina Eduardo Abaroa, Bolivia, no altiplano potosino.A coloración vermella das súas augas é debido aos sedimentos da cor vermella e pigmentos dalgúns tipos de algas, os tons da auga van de marróns ata vermellos intensos.E un luar de cría para os flamencos andinos aves migratorias que se contan por miles nas súas augas ricas en minerais
Red-backed Shrike
alcaudón dorsirrojo
#Galiza
..........................................................................................................
Os nomes galegos das aves: Unirte ó grupo (Facebook)
..........................................................................................................
- #imaxes_en_galego #nature #naturephotography
#birdwatching
[SGO] | [achave.gal]
- #aves #galiza #galiciabirding #galiciannature #galizaimaxes #galicia #galicianatural #imaxes_en_galego #paxareando #birding #birdphotography #birds #amariñaluguesa #amariñalucense #amariña #Galiza #galizaimaxes #galiciabirding #galiciannature #galice #birdwatching #birdphotography
Cabo home esta situado na parte máis occidental da Península do Morrazo, na zona terrestre máis próxima ás Illas Cíes (A Costa dá Vela), pertencentes ao Parque Nacional das Illas Atlánticas esta catalogada como espazo protexido dentro da Rede Natura 2000.
O Faro vermello esta situado en Punta Robaleira moi preto da praia de melide .
Cangas do morrazo-galicia
De L'Hospitalet de Llobregat. Pale Ale. Aigua, malta (cinc maltes torrades alemanyes), blat, civada, llúpol, llevat. 13 IBUs. 4,2%. Color vermellós. Gustos a caramel i crosta de pa, galeta, etc. No es nota gaire el perfil del llúpol. Molt poc carbonatada. S'assembla molt a la seva Vienna Lager. #paleale #ale #localbeer #craftbeer #cervesaartesana #cervesaartesanal #beer #pivo #birra #cervesa #cerveza #olut #øl #cerveja #пиво #bière #beerporn #beergeek #beernerd #craftbeerlive #hophead #craftbeernotcrapbeer #craftbeerporn #craftbeerlover #beerstagram #beerpic #bier #biere #cerveja #ceverxa #garagardo #beoir #bjor #beuer
Baztan és un municipi i alhora una comarca de Navarra, dins la merindad de Pamplona. Forma el municipi més extens de Navarra. La vall de Baztan està formada per la conca alta del riu Bidasoa, que rep en aquesta zona el nom de riu Baztan.
El nom de la vall és d'origen i significat enigmàtics. Hi ha una etimologia popular molt estesa que fa derivar el nom de bat han, que significa en basc 'allà tots u', justificant aquesta denominació per la solidaritat i igualtat existent des d'antic entre els baztanencs.
La depressió de la vall és de tipus estructural i erosiva. L'erosió l'ha aprofundida aprofitant que el sòl està format principalment per argiles corresponents al Triàsic superior, i d'ofites, intensament alterades en el període Terciari i transformades en una massa de color groguenc o marró vermellós.
El clima de la zona és de tipus temperat-atlàntic i es caracteritza per tenir precipitacions abundants i regulars, la debilitat de les amplituds tèrmiques i l'absència d'aridesa.
L'església parroquial d'Irurita. consagrada a Sant Salvador, conforma un edifici barroc construït a mitjans del segle XVIII al mateix emplaçament que el primitiu temple del segle XVI, del qual no se'n conserva cap vestigi arquitectònic encara que si ens han arribat abundants notícies documentals. Aquí ens expliquen com aquesta primitiva església va anar deteriorant-se per diferents causes al llarg del segle XVII i com decideixen a la primera meitat del segle XVIII, enderrocar-la per després construir al mateix lloc una altra església de nova planta.
Aquest nou temple, de dimensions considerables, presenta una planta de creu llatina de marcada tendència longitudinal composta per una esvelta nau de tres trams de creuer de poca profunditat i àmplia capçalera recta. A l'exterior, l'edifici es manifesta com una massa compacta de gran puresa de línies a base de murs de carreu irregular parcialment arrebossats i cadenes de carreu delimitant els cantons.
A l'interior, per contra, destaquen tres retaule. Als dos costats del creuer, trobem dos retaules, un rococó dedicat a l'Asunción de María, i l'altre, de traça idèntica al seu col·lateral, estaria dedicat a la Mare de Déu del Roser. Val la pena aturar-se un segon en aquest retaule ja que constitueix una de millors talles d'escultura barroca cortesana, obra de Juan Domingo Olivieri. Nascut a Carrara (Itàlia) el 1708, treballa a les ordres del rei Felip V, tant al Palau Reial de Madrid com a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran. En aquesta obra privilegiada d'Iururita, que va arribar aquí per donació dels germans Tomàs i Pedro Francisco de Goyeneche, s'arriba a veure com es comença a fer servir la fusta policromada, en lloc del marbre o la pedra.
Per acabar, cal destacar el monumental retaule major neoclàssic que presideix l'església. Aquest retaule substitueix l'anterior datat el 1623.
Collaboracio amb Reptilian. Elaborada a Lliça d'Amunt, al Cluster Craft Beer. West Coast IPA. Aigua, malt d'ordi, llúpol (Pacific Sunrise, Nelson Sauvin, Centennial i Cryo Citra), llevat i Pitaya. 7%. Ben curiosa. La pitaya, el fruit d'un cactus, li deu donar aquest color vermellós i un gust terrós, dolç, com de síndria. No resulta fàcil de beure però és original. #localbeer #craftbeer #cervesaartesana #cervesaartesanal #beer #pivo #birra #cervesa #cerveza #olut #øl #пиво #bière #beerporn #beergeek #beernerd #craftbeerlive #hophead #craftbeernotcrapbeer #craftbeerporn #craftbeerlover #starkol #piwo #chelas #bierre #chela #instabeer
Así non queda pedra sobre pedra despois do temido tremor, despois da despedida meu amor, despois da fin dos tempos, despois só noites sen calor.
Así, só baixo as frías nubes de novembro, non importa se estou fóra ou dentro, non quedan apenas paredes e apenas un teito, non hai máis dimensión tanxible cá lembranza doutros momentos.
Así, dende este noutrora castelo, agora só ruina do pensamento, non hai vellos terreos polos que loitar nin novos que conquistar. Este o noso mundo remata no abismo, ese que está a tan só un paso infinito distancia.
------------
Thus there is no stone over stone after the so feared tremor, after the farewell my love, after the end of time, afterwards only nights with no warmth.
Ths, only under the cold November clouds, it doesn't matter if I'm outside or in, there are hardly any walls and almost no roof, there's no more tangible dimesion than the memory of another moments.
Thus, from what used to be a castle, now only a ruin of the thought, there are no old lands to fight for nor new ones to conquer. This our world ends up in the abyss, that one that is only one infinite step away.
-------------
Así no queda piedra sobre piedra después del temido temblor, después de la despedida mi amor, después del fin de los tiempos, después sólo noches sin calor.
Así, sólo bajo las frías nubes de noviembre, no importa si estoy fuera o dentro, no quedan apenas paredes y apenas un techo, no hay más dimensión tangible que el recuerdo de otros momentos.
Así, desde este que era un castillo, ahora sólo ruina del pensamiento, no hay viejos terrenos por los que luchar ni uevos que conquistar. Este nuestro mundo acaba en el abismo, ese que está a tan sólo un paso infinito de distancia.
Reino:Animalia
Filo:Chordata
Clase:Aves
Orden:Paseriformes
Familia:Tyrannidae
Género:Myiozetetes
Especies:M. similis
Nombre binomial
Myiozetetes similis
( Spix , 1825),
Lugar captura:Morrete.Paraná.Brasil.
Nombre comùn:Bentevizinho-de-penacho-vermello.
Avui, al migdia, un company m'explicava quanta tristor sentia en els moments de solitud. No només està sol, sinó se sent sol i això l'angoixa i el fa cavil·lar amb pensaments no gens positius. En canvi quan pot veure a algú, al seu germà, als seus fills o els seus nets li sembla que el sol ha tornat a sortir a la seva vida.
Potser perquè fa molt de temps que m'he acostumat a estar sol, però per a mi la solitud és un estat positiu per cercar aquells bons somnis que potser no podré realitzar mai, però que necessito veure'ls d'alguna manera. Per tant per mi la solitud és una manera creativa i positiva d'estar.
Possiblement sóc rar i molt estrany, però després de dedicar temps i estimació a la meva gent m'he trobat en la necessitat de cercar un camí sol. He tingut i tinc amics, però els fets i els pensaments més personals són únicament meus.
Ja veieu al final només una flors solitària em fa companyonia.
Recordo que de ben petit m'agradava pujar a una escala de gats per poder contemplar les teulades i veure-hi com un mar de colors vermellós, suau i equilibrat que deixava que el meu vaixell imaginatiu crees un somni plaent que encara sembla durar.
Ara em conforma en fotografiar flors i escriure petites tonteries ben meves.
“Jeez, someone needs to push the reset button on this planet.”― Libba Bray; 'Going Bovine'.
B.R.E.E.D ― Reset the world ♫ www.youtube.com/watch?v=Lz4wbasHHBE
"E eu penso no graffiti da rúa Ramón Cabanillas do que un día tirei unha foto e fixen unhas camisolas: 'RESET THE WORLD'. Hoxe atopar unha solución aos problemas aos que nos enfrontamos require dar un paso atrás e reiniciar. ― Emilio Martínez (Vicexerente de Recursos Humanos na Universidade de Vigo).*
*"Y yo pienso en el graffiti de la calle Ramón Cabanillas del que saqué una foto e hice unas camisetas: 'Reset the World'. Hoy encontrar una solución a los problemas a los que nos enfrentamos requiere dar un paso atrás y reiniciar"
"And I think of the Ramón Cabanillas street graffiti from which I took a photo and made some T-shirts: 'Reset the World'. Today finding a solution to the problems we face requires taking a step back and restarting".
"The trouble with real life is, there's no reset button". ― Donald E Westlake; “Drowned Hopes”.
-------
Na rúa Ramón Cabanillas de Santiago de Compostela, o portón dun garaxe luce, dende fai tempo, un graffiti do que descoñezo o seu autor: un pequeno círculo vermello rodeado pola frase “RESET THE WORLD”. E nestes días de confinamento polo estado de alarma a causa do coronavirus, eu penso no graffiti da rúa Ramón Cabanillas do que un día--non moi lonxano--tirei unha foto.
Photo taken with mobile phone (Nokia Lumia 930) and edited with Fotor.
La reserva africana de Sijan és un parc temàtic situat a la vora de la vila de Sijan i a 15 quilòmetres de Narbona, a Occitània al sud de França, on en situació de semillibertat, viuen més de tres mil animals, majoritàriament d'origen africà.
El cob lichi (Kobus leche) és un antílop africà, nadiu del delta de l'Okavango i les zones d'aiguamolls de Zàmbia i la República Democràtica del Congo. El seu pelatge és marró vermellós, més fosc als costats, mentre que el mentó i la gola són blancs. Els mascles presenten banyes adornades amb anells a les puntes, que mesuren fins a 60 centímetres de llarg. La gestació és d'aproximadament 200 dies i acaba amb el naixement d'una cria. L'hàbitat natural del cob lichi són els aiguamolls i les planes inundables, neda bé i galopa amb naturalitat en camps fangosos, però té certes dificultats per moure's per terra ferma.
Era el primer cop que estava aquí, per tant, tenia al cap com podia ser aquest lloc per les imatges vistes per la tv o internet, per exemple la foto panoràmica que ja fa temps vaig posar de Piazza San Pietro agafant els edificis de columnes que rodegen la plaça, un cop allà, em va cridar molt l’atenció aquesta pedra blanca marcant l’oest rodejada de pedres d’un color vermellós i al fons la Basílica de Sant Pere i vaig buscar una composició que em sembles interessant. Aquí a Roma és dels llocs on més he fet servis el gran angular, i de fet si hagués tingut menys de 17mm hauria estat millor, però has de jugar amb el que tens, ara el fet de fer anar un angular tan gran també fa que la Basílica es veu molt petita i la pedra gran, que és el que es busca amb una composició d’aquestes posant tan a prop la pedra principal. La dificultat més gran, aquí, tot i ser de nit, és la gent, aquesta és una imatge feta de 4, ja que no hi ha manera per molt llarga exposició que no surti gent, i he hagut d’agafar trossets d’altres imatges sense gent per deixar la imatge neta.
EXIF: 15seg f11 ISO100 17mm
@sonyalpha A7iii + @tamron 17-28 f2.8
#vatican #sanpietro #rome #roma #italy #italia #travel #art #photography #igersroma #romeitaly #architecture #travelphotography #lazio #history #raccontandoroma #rogervivephoto #avecmontamron #tamronglobal #city #cityscape #architecture #nightcitylights #nightcity #west #patrimoniomundial
Por enriba do ceo a escuridade, por enriba dos teus bicos algunha verdade, por enriba deste desexo algunha mentira interrumpida pola mesma visita dunha noite de soidade.
O vento morre aquí, os océanos son bágoas por ti. Nesta montaña sen acceso da que non poder sair, este castelo é o meu cemiterio, este altar un sacrificio e medio, este aire non entra en min.
Outono fóra e dentro, o que miras é o que ves. As follas caen por tradición, verde, vermello e marrón. Ponte ese vestido que me gusta quitar, a túa pel a fronteira a cruzar. Chámalle desexo ou amor, di que é un erro calculado dos dous, que non querías, que non sabes dicir non.
Di que so queres unhas raiolas de sol pola fiestra, unha manta enredada e confundir os teus cos meus pés.
“These paper boats of mine are meant to dance on the ripples of hours, and not reach any destination.” - Rabindranath Tagore.
Belle & Sebastian – Paper boat ♫ youtu.be/DdVKTU3fWw8
I think it's going to be all right
I think it's going to be just fine
I think it's going to get much better than before.
I think we're going to see the sun
I think we're going to have some fun,
I think we're going walk out through the open door.
And maybe when we wake up in the morning
Maybe when the darkness starts to fade
Maybe in a paper boat we'll both just float away.
Happiness is… puddles and paper boats.
Photo taken with mobile phone (Nokia Lumia 930) and edited with PicMonkey.
Un abric rocós o balma (sovint també anomenada bauma pel fenomen fonètic de vocalització de la l en u) és una cavitat no gaire profunda en un cingle o vessant rocallós d'una muntanya en la qual penetra la claror. Les baumes tot sovint són de forma allargada horitzontal. De vegades són condicionades com a habitacle d'éssers humans, o com a refugi d'animals.
Un gorg és un clot pregon en el llit d'un corrent d'aigua, on aquesta s'entolla o alenteix el seu curs.
La Vall de Sant Miquel, a Riells del Fai, en el curs del Tenes, està farcida de gorgs. Un dels primers és el de la Bauma Rosa, on hi ha una de les balmes més impressionants dels Cingles de Bertí, pràcticament a sota de l'antic priorat de Sant Miquel del Fai, un lloc molt bucòlic. Reb el nom pel color de la pedra que la forma, conglomerats calcaris del paleocè (uns 65 milions d'any) de color vermellós. Els salts d'aigua del Tenes als gorgs ha anat esquitxant a les roques dels voltants, que a força de temps i perseverança ha generat, en aquest punt, aquesta impressionant balma.
Reino:Animalia
Filo:Chordata
Clase:Aves
Orden:Paseriformes
Familia:Tyrannidae
Género:Myiozetetes
Especies:M. similis
Nombre binomial
Myiozetetes similis
( Spix , 1825),
Lugar captura:Morrete.Paraná.Brasil.
Nombre comùn:Bentevizinho-de-penacho-vermello.
As meigas fixeron das súas.
El subtitulo en gallego a mas no poder, dice "las brujas hicieron de las suyas". Un buen reflejo de la excursión. El día antes comenzamos saliendo por dos motivos principales, el railsagunto Trasona-Monforte-Vigo y cierto tren de planchas que tenia previsto llegar a Hermanos Freire en Gándaras (magia negra este ultimo), a los que se sumaban el teco, el camas, el Arco, un maderas cargado de Takargo y algunas cosas mas. Bueno! y también un corte de ekklos vacío destino Lugo-Mercancías. Es decir, un no parar, veamos como acabó la fiesta:
El día amaneció bastante fresquito a las nueve de la mañana, sin prisa pero sin pausa nos fuimos al triangulo de Guillarei, cual inocentes eramos, nos acabábamos de meter en el triangulo....de las Bermudas, llegamos y como el pobre de Julio Cesar "veni, no vidi, no vinci" la niebla inundaba el lugar, mal rollo. y.......a esperar.
Esperamos, esperamos, esperamos mas, y pasó el Arco camino del País Vasco, luego el regional de Valença, y seguimos esperando. Era raro, después del Arco se suele abrir la veda de mercantes que entran a Vigo y Gandaras de mañana pero por allí solo campaba a sus anchas la helada y la niebla. Lo raro es cuando esperando por el th de Barcelona este tampoco aparecía. La cagada perfecta se consumaba, por allí no aparecía ni el tato, hasta que 45 minutos después de su hora aparece el catalán. Seguimos esperando por los mercantes, y nada. Todo igual.
El misterio fue resuelto ya por la tarde asi que hago un paréntesis y me voy a por el. En algún punto inconcreto entre Ponferrada y Ourense el teco de Vigo se había quedado tirado, lógico si a 400 metros de contenedores le endosamos una sola prima en León y pretendamos que circule a las seis de la mañana con el carril helado (algunas poblaciones de Ourense amanecieron a -5ºC), pero lo mejor del tema fue el tapón que montó. Así el trenhotel se vio ligeramente afectado, igual que un especial de cemento a Gandaras que llegó con dos horas, o un bobinas a Vigo que apareció con tres, justo cuando la luz peor pegaba en el triangulo y en la zona. Los retrasos continuaron, el alvia también vino con media hora y detrás el REX que me dejaría en Redondela para poder volver a casa a comer, como también venia con retraso perdí el enlace a Pontevedra y mis dos compas (un abrazo a Jose y Germán) me tuvieron que invitar a bocata. Dentro de todo lo malo, decidimos darnos un garbeo después de comer a sabiendas que subía en hora el maderas vacío (milagro!!) desde Portugal y por iluminación me dio por arrastrarlos a ver si encontrábamos un nuevo encuadre, no está tan mal, verdad? ;)
Locomotora 6005 de Takargo con un Louriçal - Lugo mercancías vacío.
Ja estem quasi a les 6 de la tarda del diumenge, avui ha estat un dia molt bla, com tou i ben seré.
Ara estic a casa mentre estic escoltant un C.D. de cant gregorià. i encara m'ajuda encara més a sentir-me més reposar, tranquil i, està clar, seré. Com si mai hagués tingut un mal dia, ara però, no el recordo, val més que tingui en la memòria dies com avui i com ahir, de dolents ja en vindran. És la vida.
Cal aprendre a acceptar-los tots, ja que cadascú és una demostració palpable que estem ben viu, uns amb mala cara i altres amb bona cara.
La vida és un continuo que quan para és ben bé que ja no hi haurà bons dies ni mals dies, s'hauran acabat els dies.
“A woman I should like to think I know rather well and a woman I had always considered a mystery, are in fact the same person.” – Erin Morgenstern; ‘The Night Circus’.
“A man doesn’t dream about a woman because he thinks her “mysterious”; he decides that she is “mysterious” to justify his dreaming of her” – Henry de Montherlant.
Christine Lavin ― Mysterious Woman ♫ youtu.be/JNZwC9y_Uhk
Potser la meva foto preferida de les que vaig fer a la Montanya Palentina, amb @paco_farero y @pixelecta . Una slow foto, feta mentre descansava i amb temps d’observar el paisatge amb calma. Ja ho he dit uns quants cops, crec que és molt important prener-se temps per estar a un lloc i anar mirant amb calma, a part que la llum va canviant i poden aparèixer fotos que sense aquesta llum no serien el mateix. En aquest cas veia la filera dels arbres grocs sobre els matolls verds amb el gris/vermellós del fons crec que li dona un contrast molt interessant que vaig potenciar desenfocant el fons.
EXIF: 1/13s f6.3 iso100 400mm
#montañapalentina #palencia #otoño #leon #cantabria #trees #somospalencia #addicted_to_castillayleon #castillayleonturismo #earthpix #therare_earth #landscapes_captures #autumncolors #rogervivephoto #automne #bosque #autumn #autumncolors #autumncolours #sonyalpha #landscape_hunter #landscape_collection #paisaje #elementsphotomag
Sant Joan les Fonts
Era un antic priorat dependent de l'abadia de Sant Víctor de Marsella, després de Sant Pere de Besalú fins al 1592 i fins a 1835 depengué de Sant Pere de Camprodon. Declarada monument nacional, l'església és un edifici romànic de tres naus, la central amb volta de canó lleugerament apuntada i les laterals de quart de cercle, sense transsepte. La sagristia i el campanar daten del segle XVIII. Destaca pel color vermellós de la pedra amb què està construïda. A l'interior destaquen els capitells decorats, la pica baptismal d'immersió amb relleus i la reproducció de la Majestat de Sant Joan les Fonts. Al desembre del 2007 es va inaugurar l'exposició permanent constituïda per cinc mòduls on s'explica l'evolució del monestir romànic
ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Joan_les_Fonts
Era un antiguo priorato dependiente de la abadía de San Víctor de Marsella, después de San Pedro de Besalú hasta el 1592 y hasta 1835 dependió de Sant Pere de Camprodon. Declarada monumento nacional, la iglesia es un edificio románico de tres naves, la central con bóveda de cañón ligeramente apuntada y las laterales de cuarto de círculo, sin transepto. La sacristía y el campanario datan del siglo XVIII. Destaca por el color rojizo de la piedra con que está construida. En el interior destacan los capiteles decorados, la pila bautismal de inmersión con relieves y la reproducción de la Majestad de Sant Joan les Fonts. En diciembre de 2007 se inauguró la exposición permanente constituida por cinco módulos donde se explica la evolución del monasterio románico
LAS TINAS son construcciones hechas de piedra, mortero de cal y impermeabilizadas interior con baldosas (azulejos barnizadas de un color rojizo). La técnica utilizada es la piedra seca y la vuela es de hiladas de piedras planas que se van cerrando. Suelen tener dos entradas: en la parte superior, era por donde entraba la vendimia se vierte sobre brescats de madera para pisarla, en la parte inferior estaba la buje (como un grifo) que servía para extraer el vino . En este lugar se solía construir una barraca de viña de piedra seca que además de proteger el buje, servía para poder guardar herramientas o dormir alguna noche.
La peculiaridad de las tinas que se encuentran en las Valls del Montcau es que se presentan como construcciones aisladas independientes y no adosadas en las masías o casas como ocurre en otros lugares de Catalunya. Las tinas en medio de la viña, es pues, un hecho que sólo se da en este territorio, y aunque son casi desconocidas tienen una fuerte tradición histórica.
-----------------
LES TINES són construccions fetes de pedra, morter de calç i impermeabilitzades a l’interior amb cairons (rajoles envernissades d’un color vermellós). La tècnica utilitzada és la pedra seca i la vola és de filades de pedres planes que es van tancant progressivament. Acostumen a tenir dues entrades: a la part superior, era per on s’entrava la verema i s’abocava sobre brescats de fusta per trepitjar-la; i a la part inferior hi havia la boixa ( com una aixeta) que servia per extreure al vi. En aquest lloc se solia construir una barraca de vinya de pedra seca que a més de protegir la boixa, servia per poder guardar eines o dormir-hi alguna nit.
La peculiaritat de les tines que es troben a les Valls del Montcau és que es presenten com a construccions aïllades independents i no adossades als masos o masies com passa a altres indrets de Catalunya. Les tines al mig de la vinya, és doncs, un fet que només es dóna en aquest territori, i tot i que són gairebé desconegudes tenen una forta tradició històrica.
Càmera NIKON D90
Òptica: AF NIKKOR 16-85 VR
Tècnica: HDR, a partir d´una sola imatge Raw
GRACIES PER
LA TEVA VISITA,
COMENTARIS,
I FAVORITES
Disculpam si alguna vegada, per manca de temps, no comento una foto teva.
Si us plau, no utilitzeu aquesta imatge a la vostre web, blocs o altres mitjans sense el meu permís explícit. © Tots els drets reservats.
Sant Pere de Vallferosa és una església prop del nucli de Vallferosa, i també és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.
L'alt domini del castell de Vallferosa (esmentat ja el 1052) fou dels comtes d'Urgell i després del comtat i ducat de Cardona, on s'integrà posteriorment a la batllia de Torà. En foren feudataris Ramon de Camporrells (1166) i Ramon de Ribelles (1166), que la vengué a Bernat de Granyena (durant alguns anys, la comanda templera de Granyena en rebé els fruits). Al segle XIV s'hi establí la nissaga dels Brull (es conserva un sarcòfag de Bernat del Brull al Museu Diocesà de Solsona). La baronia de Vallferosa era el 1603 de Josep de Ferrer Ferrera i al segle XVIII de Cristòfol de Gironella, ciutadà honrat de Barcelona.
L'església fou cedida el 1109 a Santa Maria de Solsona per Guerau Ponç i Ramon Rotllan, amb la seva muller Adalgarús, amb els delmes i serveis que havien de fer els homes. L'església i les seves terres continuaren en mans dels bisbes d'Urgell (després de Solsona). Els jesuïtes de Betlem de Barcelona feren alçar, el 1698, l'església de Sant Pere que actualment es troba en runes.
L'església es troba al costat de la coneguda torre, al marge dret i a uns 50 metres per sobre del Barranc dels Quadros, tributari de la riera de Llanera. És de nau única amb capelles laterals de planta rectangular. A l'angle nord-oest de la façana s'aixeca la torre de campanar, que presenta una planta quadrangular de dos trams amb les arestes retallades i una balustrada de pedra. En cadascuna de les cares de la torre de campanar s'obra una llarga finestra d'arc de mig punt. La porta d'accés al temple té un entaulament amb un frontó triangular partit. Al centre d'aquest apareix una fornícula on hi havia una imatge de Sant Pere, actualment desapareguda. Damunt de la porta d'ingrés a l'església hi ha una gran rosassa que il·luminava l'interior del temple. La coberta de l'església ha desaparegut, així que només conservem els murs perimetrals i els arcs torals que sustentaven la volta. S'entreveuen altres estances de l'església, com per exemple la sagristia al sud-est o l'escala amb la que s'accedia al cor al sud-oest. La vegetació, la terra i la runa han cobert pràcticament tota la superfícies del paviment, per la qual cosa no és molt recomanable entrar-hi.
La Torre de Vallferosa és la torre medieval més interessant i extraordinària de Catalunya i una de les més importants d'Europa. La torre actual és realment impressionant, mesura 33 metres d'alçada i 12,30 metres de diàmetre, amb una porta d'entrada situada a uns 10 metres d'altura. La part superior de la torre, més estreta que la base mostra una corona de merlets i unes obertures situades a dos nivells diferents. Vallferosa es pot considerar l'element fortificat més genuí de l'època en què les terres septentrionals de l'actual comarca de la Segarra eren la frontera més avançada amb al-Andalus. Segons el senyor que ven les entrades per accedir al seu interior, proves de Carboni 14 en el seu embigat de fusta han dictaminat que les estructures més antigues són del segle VIII.
L'edifici és el resultat de tres fases constructives diferents:
1.- Al voltant del 970 es construí una primera torre circular (d'uns 23 metres d'alçada i un diàmetre intern d'uns 3,28 metres) que presentava quatre plantes i terrat. L'accés es feia per una porta situada a la primera planta.
2.- A les acaballes del segle X fou ampliada en alçat i planta, a causa de la inclinació que presentava en el sector nord, practicant-hi un recobriment. Això va permetre disposar d'una caixa d'escales independent de la torre. Sota el terrat emmerletat es disposaren dotze sageteres repartides alternativament en dues fileres de sis. La porta es situà en un lloc més inaccessible i a major alçada.
3.- En la tercera fase (segle XI) es reformà la planta baixa amb la construcció d'una volta amb un òcul central i s'incorporaren uns arcs diafragmàtics destinats a suportar els trebols de les plantes. També afectà la terrassa, primer amb la construcció d'una gran volta semiesfèrica per sostenir-la i després amb la construcció del mur ampitador, continu, que té una alçada d'uns 87 centímetres damunt del qual es bastiren setze merlets.
La torre presenta un color vermellós degut a l'òxid de la terra. Està arrebossada de dalt a baix amb la tècnica de l'opus spicatum (en forma d'escates de peix), que recorda les construccions islàmiques. Destacar l'existència d'una latrina o comuna, fet força insòlit en aquestes edificacions.
Excursió a Vallferosa a Wikiloc.
Poema rabudo
Cruñeses que mudastes a cor dos ollos azules,
mar espello ceo da nosa Ghalicia,
polo amarelo de Castilla e o vermello do sangue.
O Demo vos pape no inferno !
Al llarg de la vall de Sant Miquel, el Tenes forma tot un seguit de gorgs, alguns d'ells més fàcilment accessibles que d'altres. Un gorg és un clot pregon en el llit d'un corrent d'aigua, on aquesta s'entolla o alenteix el seu curs.
En plena Vall de Sant Miquel i abans d'arribar a l'antiga central hidroelèctrica, el riu fa un seguit de petites cascades seguides d'un petit gorg en un paratge de roca nua dels caracterísitcs conglomerats calcaris del paleocè (de fa uns 65 milions d'any) de color vermellós. En el darrer saltant és on es forma el gorg més gran, que es coneix com el gorg d'en Manelet.