SOMETHING WITH RED
View allAll Photos Tagged vermello
There were large flocks of them foraging on the fields recently ploughed, but never too close to the dirt road. Suddenly, one of them takes off, all of them follow... and we never get THAT shot :)
Vale Santo, Sagres, Portugal
Esta es la vista más completa que encontré para fotografiar el castillo. Se puede visitar pero no hay nada especial que llame la atención en el interior. Como podéis apreciar destaca por ese tono rojizo porducto del oxido de hierro que hay en la zona.
This is the most complete view I found to photograph the castle. It can be visited but there is nothing special that attracts attention inside. As you can see, it stands out for that reddish tone due to the iron oxide produced in the area.
Aqueta és la vista més completa que vaig trobar per fotografiar el castell. Es pot visitar però no hi ha res especial que cridi l'atenció a l'interior. Com podeu apreciar destaca per aquest to vermellós porducto de l'òxid de ferro que hi ha a la zona.
Estos montes de Peracense están formados por areniscas y conglomerados silíceos del Triásico (Era Secundaria). Se trata de un espacio natural muy característico por el color rojizo que tienen óxidos de hierro. Estas rocas han sido alteradas por los fenómenos meteorológicos durante cientos de años y han formado un relieve con bloques redondeados que se levantan como columnas. También hay salientes, pasadizos y otras formas de relieve característico de esta roca.
El hermoso color de estas rocas contrasta con el verde de los prados y de los matorrales de las laderas. La proximidad del castillo hace de estas montañas un paisaje espectacular digno de parada y fonda.
Realmente es un paisaje especial y muy llamativo por las formas tan curiosas de las rocas y el color rojizo de la tierra y piedras. Junto al gran castillo forman una combinación mágica.
These mountains of Peracense are formed by sandstones and siliceous conglomerates of the Triassic (Secondary Era). It is a very characteristic natural space due to the reddish color of iron oxides. These rocks have been altered by meteorological phenomena for hundreds of years and have formed a relief with rounded blocks that rise like columns. There are also ledges, passageways and other landforms characteristic of this rock.
The beautiful color of these rocks contrasts with the green of the meadows and scrub on the slopes. The proximity of the castle makes these mountains a spectacular landscape worth stopping and dining.
It really is a special and very striking landscape due to the curious shapes of the rocks and the reddish color of the earth and stones. Together with the great castle they form a magical combination.
Aquestes muntanyes de Peracense estan formats per gresos i conglomerats silicis de l'Triàsic (Era Secundària). Es tracta d'un espai natural molt característic pel color vermellós que tenen òxids de ferro. Aquestes roques han estat alterades pels fenòmens meteorològics durant centenars d'anys i han format un relleu amb blocs arrodonits que s'alcen com columnes. També hi ha sortints, passadissos i altres formes de relleu característic d'aquesta roca.
El bell color d'aquestes roques contrasta amb el verd dels prats i dels matolls dels vessants. La proximitat de l'castell fa d'aquestes muntanyes un paisatge espectacular digne de parada i fonda.
Realment és un paisatge especial i molt cridaner per les formes tan curioses de les roques i el color vermellós de la terra i pedres. Al costat de el gran castell formen una combinació màgica.
Not exactly a beautiful setting, but this was the only time I found this shy species a little closer... not too close, anyway :)
Vale Santo, Sagres, Portugal
Fotografia tomada en las Playetes de Bellver en Oropesa del Mar, la larga exposicion, junto con el color de las rocas en este sito de un tono rojizo, nos da una sensancion de tranquilidad y placer, la verdad es que disfrute mucho la estancia en este lugar.
Die Aufnahme, die bei den Playetes de Bellver in Oropesa del Mar gemacht wurde, die lange Belichtung, zusammen mit der Farbe der Felsen in dieser Seite eines rötlichen Tones, gibt uns ein Gefühl der Ruhe und des Vergnügens, die Wahrheit ist, dass Sie wirklich Ihren Aufenthalt darin genießen Platz.
Fotografia presa en les Playetes de Bellver a Orpesa, la llarga exposició, juntament amb el color de les roques en aquest situat d'un to vermellós, ens dóna una sensanción de tranquil·litat i plaer, la veritat és que gaudeixi molt la estada en aquest lloc
Photograph taken at the Playetes de Bellver in Oropesa del Mar, the long exposure, together with the color of the rocks in this site of a reddish tone, gives us a sensation of tranquility and pleasure, the truth is that you enjoy the stay in this place.
Una vista general de pueblo de Albarracin ubicado en la provincia de Teruel, Comunidad de Aragon, esta considerado como uno de los pueblos mas bonitos de España, hay que resaltar el color rojizo de sus fachadas que es caracteristico y unico de este pueblo.
Eine allgemeine Ansicht der Stadt Albarracin in der Provinz Teruel, Gemeinschaft von Aragon, gilt als eines der schönsten Dörfer in Spanien, müssen wir die rötliche Farbe der Fassaden hervorheben, die charakteristisch und einzigartig für diese Stadt ist.
Una visió general de poble d'Albarracin situat a la província de Terol, Comunitat d'Aragon, aquesta considerat com un dels pobles més bonics d'Espanya, cal ressaltar el color vermellós de les seves façanes que és característic i únic d'aquest poble.
A general view of Albarracin town located in the province of Teruel, Community of Aragon, is considered one of the most beautiful villages in Spain, we must highlight the reddish color of its facades that is characteristic and unique to this town.
CATALÀ
El coure comú (Lycaena phlaeas) és una papallona diürna de la família dels licènids.
El coure comú és una papallona petita, amb una envergadura de 22 a 27 mm. Les ales són de coloració carabassa i negra. A la cara superior la coloració és molt vistosa però a la inferior de colors més suaus.
L'eruga d'aquesta espècie fa només 15 mm de llargada màxima. Normalment les erugues del coure comú són de color verd, però alguns exemplars tenen una coloració de color marró vermellós. S'alimenten de les fulles de diferents espècies de plantes del gènere Rumex com, per exemple, Rumex acetosa. Hi ha erugues que romanen actives tot l’any.
ENGLISH
Lycaena phlaeas, the small copper, American copper, or common copper, is a butterfly of the Lycaenids or gossamer-winged butterfly family. According to Guppy and Shepard (2001), its specific name phlaeas is said to be derived either from the Greek phlego, "to burn up" or from the Latin floreo, "to flourish”.
CASTELLANO
La mariposa manto bicolor (Lycaena phlaeas) es una mariposa diurna del género Lycaena y de la familia Lycaenidae.
WIKIPEDIA
CATALÀ: Herba fetgera, viola de llop o viola de pastor.
ENGLISH: Common hepatica, liverwort.
CASTELLÀ: Hierba de Trinidad, Hierba del hígado.
Època de Floració: Gener, Febrer, Març, Abril i Maig.
Hàbitat: Es troba al sotabosc d'una gran varietat de boscos (fagedes, alzinars, rouredes, pinedes...) o bé en indrets desforestats ombrívols.
Distribució per províncies: Barcelona, Castelló, Girona, Lleida, Tarragona, València.Característiques: Herba rizomatosa i acaule. Les fulles són coriàcies, llargament peciolades, cordades a la base i trilobades; el revers sovint és vermellós i l'anvers tacat de blanc. Les flors són solitàries i es disposen al final de llargs peduncles (5-15 cm). El perigoni está format per un nombre variable de peces petaloides, generalment 6-7; també tenen una coloració variable, normalment són violacis o blaus, però també poden ser rosats o blancs. El fruit és un poliaqueni.
Font: HERBARI VIRTUAL DEL MEDITERRANI OCCIDENTAL
It's already Spring in Camprodon
Ya es Primavera en Camprodon
Anemone hepatica L.
CATALÀ: Herba fetgera, viola de llop o viola de pastor.
ENGLISH: Common hepatica, liverwort.
CASTELLÀ: Hierba de Trinidad, Hierba del hígado.
Època de Floració: Gener, Febrer, Març, Abril i Maig.
Hàbitat: Es troba al sotabosc d'una gran varietat de boscos (fagedes, alzinars, rouredes, pinedes...) o bé en indrets desforestats ombrívols.
Distribució per províncies: Barcelona, Castelló, Girona, Lleida, Tarragona, València.Característiques: Herba rizomatosa i acaule. Les fulles són coriàcies, llargament peciolades, cordades a la base i trilobades; el revers sovint és vermellós i l'anvers tacat de blanc. Les flors són solitàries i es disposen al final de llargs peduncles (5-15 cm). El perigoni está format per un nombre variable de peces petaloides, generalment 6-7; també tenen una coloració variable, normalment són violacis o blaus, però també poden ser rosats o blancs. El fruit és un poliaqueni.
Font: HERBARI VIRTUAL DEL MEDITERRANI OCCIDENTAL
Flor / Flower: 4-6 cm llarg forget / long
CATALÀ
Lilium bulbiferum és una espècie de planta de la família de les liliàcies nativa d'Europa. Lilium bulbiferum arriba a mesurar una mitjana de 20 a 90 cm d'alçada, amb un màxim de 120 cm. Els bulbs són ovoides, amb esquames blanquinoses i punxegudes, i poden arribar als 1,5 cm de diàmetre. La tija és erecta, les fulles són lanceolades, de fins a 10 cm de longitud. La inflorescència té d'1 a 5 flors hermafrodites i no oloroses, les quals tenen 6 tèpals, amb la part externa lleugerament més estreta que la interna. Les flors poden arribar a mesurar 4-6 cm de longitud i són de color groc brillant-taronja amb punts de color marró-vermellós. Els estams estan erigits, aproximadament la meitat del temps que els tèpals, amb les anteres vermelles. L'estil és taronja, d'uns 35 mm d'alçada. El període de floració s'estén de maig a juliol.[
Hi ha dues varietats: L. b. var. croceum a la part occidental de la seva àrea de distribució i L. b. var. bulbiferum a la part oriental. Només aquesta última produeix sempre bulbs aeris secundaris (bulbils) a les axil·les de les fulles superiors. Aquests "bulbils" cauen al terra i maduren després de 2 o 3 anys. Quan se separen manualment de la tija es poden utilitzar fàcilment per a la propagació de la planta.
ENGLISH
Lilium bulbiferum reaches on average 20–90 centimetres (7.9–35.4 in) of height, with a maximum of 120 centimetres (47 in). The bulbs are ovoid, with whitish large and pointed scales and can reach about 1.5 centimetres (0.59 in) of diameter. The stem is erect, the leaves are lanceolate, up to 10 centimeters long. The inflorescence has one to five short-haired flowers. They are hermaphroditic and scentless, have six upright tepals, the outer are slightly narrower than the inner ones. The flowers can reach 4–6 centimeters in length and are bright yellow-orange with reddish-brown dots. The stamens are erect, about half as long as the tepals, with red anthers. The style is orange, 35 millimetres (1.4 in) of height. The flowering period extends from May through July.
WIKIPEDIA
Flor / Flower: 4-6 cm llarg forget / long
CATALÀ
Lilium bulbiferum és una espècie de planta de la família de les liliàcies nativa d'Europa. Lilium bulbiferum arriba a mesurar una mitjana de 20 a 90 cm d'alçada, amb un màxim de 120 cm. Els bulbs són ovoides, amb esquames blanquinoses i punxegudes, i poden arribar als 1,5 cm de diàmetre. La tija és erecta, les fulles són lanceolades, de fins a 10 cm de longitud. La inflorescència té d'1 a 5 flors hermafrodites i no oloroses, les quals tenen 6 tèpals, amb la part externa lleugerament més estreta que la interna. Les flors poden arribar a mesurar 4-6 cm de longitud i són de color groc brillant-taronja amb punts de color marró-vermellós. Els estams estan erigits, aproximadament la meitat del temps que els tèpals, amb les anteres vermelles. L'estil és taronja, d'uns 35 mm d'alçada. El període de floració s'estén de maig a juliol.[
Hi ha dues varietats: L. b. var. croceum a la part occidental de la seva àrea de distribució i L. b. var. bulbiferum a la part oriental. Només aquesta última produeix sempre bulbs aeris secundaris (bulbils) a les axil·les de les fulles superiors. Aquests "bulbils" cauen al terra i maduren després de 2 o 3 anys. Quan se separen manualment de la tija es poden utilitzar fàcilment per a la propagació de la planta.
ENGLISH
Lilium bulbiferum reaches on average 20–90 centimetres (7.9–35.4 in) of height, with a maximum of 120 centimetres (47 in). The bulbs are ovoid, with whitish large and pointed scales and can reach about 1.5 centimetres (0.59 in) of diameter. The stem is erect, the leaves are lanceolate, up to 10 centimeters long. The inflorescence has one to five short-haired flowers. They are hermaphroditic and scentless, have six upright tepals, the outer are slightly narrower than the inner ones. The flowers can reach 4–6 centimeters in length and are bright yellow-orange with reddish-brown dots. The stamens are erect, about half as long as the tepals, with red anthers. The style is orange, 35 millimetres (1.4 in) of height. The flowering period extends from May through July.
WIKIPEDIA
L’illot del cap Roig dóna nom i personalitat a aquesta cala. Té un to vermellós, a causa dels cristalls de feldspat que el componen.
CAT
Sense veu arriba la nit
amb un tel vermellós
que llisca dels dels
amples horitzons
en una llum fugissera
que omple tots els límits.
Com una ombra velada
el dia esdevé nit.
OC
Sens votz la nuèch ven
amb un drap rogenc
que glissa d'un a l'autre
orizonts largs
dins una lutz fugaça
qu'emplena totes los limits.
Coma una ombra velada
lo jorn ven la nuèch.
Captura: Nyàmera i al fons el campanar del Monestir de Sant Pere, Camprodon, Catalunya.
CATALÀ
La nyàmera o patata de canya (Helianthus tuberosus), és una espècie de planta amb flors del gènere Helianthus dins la família de les asteràcies nativa d'Amèrica del Nord.
Addicionalment pot rebre els noms de dimonis, nyàmeres, pataca, pataca de pala, patarota, patata burba, patata de Màlaga, patata moruna, patata setembrera, patates, patates de jardí, patates nyàmeres, ramons, setembres, trumfa nyama i batata de la Noguera. També s'han recollit les variants lingüístiques nyama, nyàmara, nyapes, topinambur, tupinambo i tupinambur.
Arreu del territori espanyol està catalogada com a espècie exòtica invasora. Entre altres, això implica que està prohibit comercialitzar-la i introduir-la al medi natural. Tampoc es poden reintroduir exemplars que hagin estat extrets de la natura.
És una planta herbàcia vivaç rizomatosa que pot atènyer més de metre i mig d'altura. Les seves fulles són entre ovades i lanceolades, dentades, acuminades (amb l'àpex en punta allargada i aguda) i peciolades de disposició oposada. Les flors, sèssils, es troben agrupades en inflorescència en capítols de color groc, pseudants semblants als del gira-sol, però de mida més petita. Els seu rizoma és carnós i d'un color que pot anar de groguenc a vermellós. El fruit és un aqueni.
ENGLISH
The Jerusalem artichoke (Helianthus tuberosus), also called sunroot, sunchoke, wild sunflower, topinambur, or earth apple, is a species of sunflower native to central North America. It is cultivated widely across the temperate zone for its tuber, which is used as a root vegetable.
Description
Helianthus tuberosus is a herbaceous perennial plant growing to 1.5–3 m (4 ft 11 in – 9 ft 10 in) tall with opposite leaves on the lower part of the stem but alternate towards the top. The leaves have a rough, hairy texture. Larger leaves on the lower stem are broad ovoid-acute and can be up to 30 cm (12 in) long. Leaves higher on the stem are smaller and narrower.
WIKIPEDIA
Red is the color at the long wavelength end of the visible spectrum of light, next to orange and opposite violet. It is a primary color in the RGB color model and the CMYK color model, and is the complementary color of cyan. Reds range from the brilliant yellow-tinged scarlet and vermillion to bluish-red crimson, and vary in shade from the pale red pink to the dark red burgundy.
Red pigment made from ochre was one of the first colors used in prehistoric art. The Ancient Egyptians and Mayans colored their faces red in ceremonies; Roman generals had their bodies colored red to celebrate victories. It was also an important color in China, where it was used to color early pottery and later the gates and walls of palaces. In the Renaissance, the brilliant red costumes for the nobility and wealthy were dyed with kermes and cochineal. The 19th century brought the introduction of the first synthetic red dyes, which replaced the traditional dyes. Red became a symbolic color of Communism; Soviet Russia adopted a red flag following the Bolshevik Revolution in 1917, later followed by China, Vietnam, and other communist countries.
Since red is the color of blood, it has historically been associated with sacrifice, danger, and courage. Modern surveys in Europe and the United States show red is also the color most commonly associated with heat, activity, passion, sexuality, anger, love, and joy. In China, India and many other Asian countries it is the color of symbolizing happiness and good fortune.
Varieties of the color red may differ in hue, chroma or lightness, or in two or three of these qualities. Variations in value are also called tints and shades, a tint being a red or other hue mixed with white, a shade being mixed with black.
The human eye sees red when it looks at light with a wavelength between approximately 625 and 740 nanometers. It is a primary color in the RGB color model and the light just past this range is called infrared, or below red, and cannot be seen by human eyes, although it can be sensed as heat.
Primates can distinguish the full range of the colors of the spectrum visible to humans, but many kinds of mammals, such as dogs and cattle, have dichromacy, which means they can see blues and yellows, but cannot distinguish red and green (both are seen as gray). Bulls, for instance, cannot see the red color of the cape of a bullfighter, but they are agitated by its movement.
One theory for why primates developed sensitivity to red is that it allowed ripe fruit to be distinguished from unripe fruit and inedible vegetation. This may have driven further adaptations by species taking advantage of this new ability, such as the emergence of red faces.
Red light is used to help adapt night vision in low-light or night time, as the rod cells in the human eye are not sensitive to red.
Red illumination is used as a safelight while working in a darkroom as it does not expose most photographic paper and some films. Today modern darkrooms usually use an amber safelight.
At sunrise and sunset, when the path of the sunlight through the atmosphere to the eye is longest, the blue and green components are removed almost completely, leaving the longer wavelength orange and red light. The remaining reddened sunlight can also be scattered by cloud droplets and other relatively large particles, which give the sky above the horizon its red glow.
Red is associated with dominance in a number of animal species. For example, in mandrills, red coloration of the face is greatest in alpha males, increasingly less prominent in lower ranking subordinates, and directly correlated with levels of testosterone. Red can also affect the perception of dominance by others, leading to significant differences in mortality, reproductive success and parental investment between individuals displaying red and those not. Source Wikipedia.
TD : 1/50 f/8 ISO 100 @28 mm
Espais Naturals del Delta del Llobregat. Remolar-Filipines.
Sortida organitzada amb els companys de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya.
No es un au gaire comú al Remolar. Amb el seu plomatge hivernal no es tan vistós com amb el d’estiu, però sempre destaca el seu ull vermellós.
És ben curiós. En principi d'aquesta primavera vaig sortir a comprar i a fer alguna foto, aquesta va ser la primera, ara i aquí la poso l'ultima, a veure si m'animo una mica i amb temps en vaig a fer mes.
Son les primeres noves fulles d'un petit roser encara sense roses. Em va encuriosir el fet que les fulles més tendres tinguessin un color com vermellós i que en mica en mica el verd anés prenen força des del mig.
Ara ja començo a esperar que surtin les roses, si ara plou, tot i que ne ens plau massa en poden sortir de ben boniques i ofenoses i no em quedarà cap més remei que canviar d'estar d'ànim.
-Riotinto és un riu de la província de Huelva (Andalusia),
El riu es conegut pel color vermellós de les seves aigues. La coloració té el seu origen en la meteorització de minerals que contenen sullfurs de metalls pesats (pirita i calcopirita) trobat en els jaciments del riu.
-El río Tinto es un río costero del sur de España, que discurre a lo largo de la provincia de Huelva, Andalucía.
El río es conocido por el color rojizo de sus aguas, de ahí su nombre. La coloración tiene su origen en la meteorización de minerales que contienen sulfuros de metales pesados (pirita y calcopirita) hallados en los yacimientos a lo largo del río.
- Rio Tinto is a Huelva's river, that belongs to the province of Huelva. Andalucia.
The river is known by the reddish color of its waters. The color has its origin in the weathering of minerals containing heavy metals sullfurs (pyrite and chalcopyrite) deposits found in the river.
Wikipedia
CATALÀ
Sympetrum striolatum és un odonat anisòpter de la família Libellulidae. Es tracta d'una espècie que s'estén des d'Europa fins al Japó i al voltant de la Mediterrània. Habita en aigües estancades o amb poc corrent, encara que siguin pobres en oxigen, en àrees assolellades.[
Envergadura alar d'uns 58 mm. Presenta un marcat dimorfisme sexual, sobretot en la coloració: els mascles són vermelloses mentre que les femelles són groguenques o marronoses. El mascle immadur és similar a una femella. Les ales són completament transparents amb venació marró vermellosa i el pterostigma també el tenen marró vermellós o simplement vermell.
ENGLISH
The common darter (Sympetrum striolatum) is a dragonfly of the family Libellulidae native to Eurasia. It is one of the most common dragonflies in Europe, occurring in a wide variety of water bodies, though with a preference for breeding in still water such as ponds and lakes. In the south of its range adults are on the wing all year round.
Sympetrum species are not easy to tell apart and in most areas more than one Sympetrum species will occur. Females and teneral individuals have light yellow thorax and abdomen. Males turn red as they mature. Females darken with age, becoming a dark chocolate brown, and sometimes develop a blue colouration to the bottom of the abdomen. The wings also develop a brown tinge with age. In all cases the legs have a cream or yellow stripe on a black background - this is a diagnostic feature of this species. The pterostigma of the females can be red, blue, pale blue or brown.Adults can be seen on the wing all year round in southern Europe but in northern regions they occur from June to November.
This small dragonfly is seen in a wide variety of habitats, including lakes, ponds, canals and slow-flowing rivers. They are ambush predators, waiting on a prominent perch - such as a leaf or the top of a gate, until prey fly past, whereupon they will fly after it. They are territorial on breeding waters, often attempting to chase much bigger dragonflies away such as southern hawkers. This habit of repeatedly returning to a sunny spot allows you to easily predict where they are going to land, which is why it is one of the easiest dragonflies to photograph.
In suitable hunting areas away from water, however, they are not territorial: large numbers may assemble - groups of several hundred in a single field have been recorded - and lines of insects can be seen along the top of field gates.
Eggs are not laid, but broadcast from the air: the male holds the female in tandem and swings her down and forward over water. At the furthest point of the arc the female releases some of her eggs to fall on the water.
WIKIPEDIA
www.flickr.com/photo_zoom.gne?id=2112653721&size=l
ARPELLA VULGAR
Esp: Aguilucho lagunero
Eng: Marsh Harrier
Ordre: Accipitriformes
Familia: Accipitridae
Subespècies a Catalunya: Circus Aeruginosus Aeruginosus
Llista patró: Categoria A
Població catalana: 41 parelles
Població eruropea: 93.000 – 140.000 parelles (25%-41% població mundial)
Legislació aplicable:
Conveni de Berna: Annex 3 (Estrictament protegida).
Conveni de Bonn: Annex 2 (Objecte d’acords internacionals)
Reial Decret 439/1990: Annex 2 (Espècie d’interès especial)
Llei 3/1988: Annex 2
Directiva 79/409: Annex 1
Estat de Conservació:
Catalunya: Vulnerable
Europa: Segura
Migrador regular i comú, més nombrós a la façana litoral que a l'interior, i hivernant comú a les zones humides, tant de l'interior com del litoral. Nidificant localitzat, regularment als Aiguamolls i a les zones humides de l'interior, com Utxesa o el pantà de Cellers, per ex. Cal destacar l'absència com a nidificant al delta de l'Ebre. Nidificant irregular en altres àrees, com per ex. el delta del Llobregat, tot i que els darrers anys sembla fer-ho més regularment. Estiuejant irregular en zones on no es reprodueix.
Descripció:
És la major de les arpelles, es diferencia de les altres espècies que ambdós sexes manquen de carpó blanc. El mascle adult presenta la cara finament estriada, amb el dors marró i la part superior de les ales negre i grisa. La femella, de major grandària, com és habitual en les rapinyaires, té el dors fosc i les parts inferiors vermelloses. El cap i el clatell són de color groc clar, gairebé blanc, amb la franja ocular fosca, el mateix color blanc mostren els seus "muscles". Els joves són semblats a les femelles, però d'un colorit general més vermellós.
Espècie niuant, la seva població és sedentària; per contra els individus més del nord són migrant, hivernant alguns en la Península, mentre que els restants creuen a Àfrica.
Costums:
Es pot observar en planatges com desinteressats, tranquils, anant i venint per les mateixes zones o seguint els canals d'aigua entre la vegetació. Vola sempre a baixa altura, i es deixa caure bruscament quan albira una possible presa. La seva dieta es basa en pollastres d'aus aquàtiques o dels adults quan muden o incuben. També menja rèptils, amfibis, peixos i, en poques ocasions conills.
Distribució:
La dependència de les zones humides ha provocat la seva vulnerabilitat ( a Catalunya es contan menys de 50 parelles).
Traductor: www.internostrum.com/
-Riotinto és un riu de la província de Huelva (Andalusia),
El riu es conegut pel color vermellós de les seves aigues. La coloració té el seu origen en la meteorització de minerals que contenen sullfurs de metalls pesats (pirita i calcopirita) trobat en els jaciments del riu.
-El río Tinto es un río costero del sur de España, que discurre a lo largo de la provincia de Huelva, Andalucía.
El río es conocido por el color rojizo de sus aguas, de ahí su nombre. La coloración tiene su origen en la meteorización de minerales que contienen sulfuros de metales pesados (pirita y calcopirita) hallados en los yacimientos a lo largo del río.
- Rio Tinto is a Huelva's river, that belongs to the province of Huelva. Andalucia.
The river is known by the reddish color of its waters. The color has its origin in the weathering of minerals containing heavy metals sullfurs (pyrite and chalcopyrite) deposits found in the river.
Wikipedia
La cigonya és un ocell de la família dels cicònids de gran tamany que fa 100 cm d'alçada i prop de 190 cm amb les ales obertes.
Té el plomatge de color blanc amb una franja negra a les ales.
El bec fa 15-19 cm de llarg i és de color vermellós; el coll és allargat i mòbil.
Les potes també són llargues i de color rogenc.
Menja insectes, petits mamífers, cucs, crancs, granotes, sargantanes, serps petites i peixos.
Fa el niu dalt d'edificis alts, xemeneies, campanars i arbres.
El niu està fet amb branques, fang i altres materials com fragments de roba.
La femella pon 3 o 5 ous de color blanc i els cova durant 5 setmanes; després neixen els pollets que romanen al niu durant unes 8-9 setmanes.
Viu prop de zones humides, aiguamolls i també en zones urbanes.
A l'hivern emigra cap a l'Àfrica passant per damunt de l'estret de Gibraltar i a la primavera retorna. En algunes zones del Segrià no emigra i s'hi queda tot l'any.
Vola a gran alçada amb el coll estirat, movent les ales lentament.
Camina a poc a poc buscant aliments.
Quan reposa s'aguanta sobre una sola pota.
Durant l'època de les migracions passen per damunt de Catalunya moltes cigonyes que provenen d'Alemanya, França i Holanda.
La cigüeña es una ave de la familia de las cicónidas de gran tamaño que mide 100 cm de altura y cerca de 190 cm con las alas abiertas.
Tiene el plumaje de color blanco con una franja negra en las alas.
El pico mide 15-19 cm de largo y es de color rojizo; el cuello es alargado y móvil.
Las patas también son largas y de color rojizo.
Come insectos, pequeños mamíferos, gusanos, cangrejos, ranas, lagartijas, serpientes pequeñas y peces.
Construye el nido encima de edificios altos, chimeneas, campanarios y árboles.
El nido está hecho con ramas, barro y otros materiales como fragmentos de ropa.
La hembra pone 3 o 5 huevos de color blanco y los incuba durante 5 semanas; después nacen los polluelos que permanecen en el nido durante unas 8-9 semanas.
Vive cerca de zonas húmedas, pantanales y también en zonas urbanas.
En invierno emigra hacia África pasando por encima del estrecho de Gibraltar y en primavera retorna.
En algunas zonas de la comarca del Segrià (Cataluña) no emigra y permanece en ellas todo el año.
Vuela a gran altura con el cuello estirado, moviendo lentamente las alas.
Anda despacio buscando alimentos.
Cuando reposa se aguanta sobre una sola pata.
Durante la época de las migraciones pasan por encima de Cataluña muchas cigüeñas que provienen de Alemania, Francia y Holanda.