View allAll Photos Tagged sentiments
" When you walk away I count the steps that you take, do you see how much I need you right now? "
When You're Gone - Avril Lavigne
Love note left on the bathroom mirror from my wife when she left on her business trip this week.View On Black
So, it's really happenings 2017 is well and truly being rung out. The picture it says is worth a thousand words.
TV3, la televisió prohibida. De què tenen por els censors?...... Tot plegat, aquesta llarga història m’omple de tristor, i d’un profund sentiment de repugnància.
El País Valencià deixa de veure avui TV3
Demà entra en vigor una modificació de la llei valenciana de l'audiovisual que sanciona l'entitat amb 60.000 euros cada 15 dies mentre durin les emissions
Acció Cultural (ACPV) ha decidit cessar les emissions de TV3 al País Valencià avui en entrar en vigor la modificació de la llei de l'audiovisual que imposa sancions de 60.000 euros cada 15 dies si continua emetent. Fonts d'ACPV han explicat que de continuar emetent no podrien fer front a les elevades sancions, posant en joc la supervivència d'ACPV. A banda de les sancions a les quals s'exposa, Acció Cultural ha de pagar abans del 20 de març més de 600.000 euros en multes sota risc d'embargament de comptes, subvencions i propietats immobiliàries.
L'entitat ha pres aquesta determinació després d'una junta directiva celebrada d'urgència davant l'amenaça d'elevades multes.
Segons el nou text, que ACPV considera fet expressament per castigar l'entitat, el govern valencià multaria amb 60.000 euros cada 15 dies durant tant de temps com es continue emetent, segons consta en els requeriments enviats per la Generalitat Valenciana a l'entitat.
L'amenaça de multa es fonamenta en la modificació de la Llei 1/2006 de la Generalitat Valenciana del Sector Audiovisual. La modificació 16/2010 de 27 de desembre de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització permet imposar aquestes multes.
VILAWEB
Una multa. I una altra.
Article de Joan F. Mira al Quadern de 'El País'
Fa poc més de mig any recordava, en aquesta mateixa pàgina, els inicis d’una persecució metòdica, incessant i brutal, que dura ja un quart de segle. Recordava la dedicació persecutòria de Joan Lerma, una inútil visita al ministre Josè Barrionuevo, un repetidor de televisió tancat per la força armada, les primeres estacions d’un calvari inacabable. La aplicació continuada d’una antiga obsessió, d’una hostilitat irracional. O perfectament racional i compresible: el vell anticatalanisme espanyol, en la seua miserable i virulenta versió valenciana. El menyspreu, la violència dels uns i dels altres. Ara, aquesta hostilitat immutable, repressiva i mortal és obra sobretot del senyor Camps i els seus col·legues de govern i de partit. Deu ser que el simple intent de voler veure una televisió com la catalana és un atemptat a la salut pública, un perill de contagi, un risc de malaltia, o vés a saber què, davant del qual cal mostrar contundència autoritària i, si pot ser, la més alta eficàcia destructiva. També per al govern espanyol la idea sembla nefanda, i per això han bloquejat (amb intervenció personal de la senyora De la Vega, valencianíssima) la tramitació d’una ILP amb més 650.000 firmes, en prova de profunds sentiments democràtics. I les multes administratives i arbitràries que imposa Francisco Camps, valencià exemplar per tants conceptes, arriben ja a quantitats tan brutals que només busquen l’aniquilació total de l’enemic, destrucció física inclosa. He llegit que el fiscal del Tribunal Superior, atesos els indicis de delictes previstos en el Codi Penal, com ara rebre repetits regals indumentaris en virtut de càrrec presidencial, ha demanat una condemna rigorosa de l’imputat o presumpte, en forma d’una multa de poc més de 40.000 euros. Quantitat digna de tal delicte, o viceversa. Quin deu ser, doncs, el delicte de voler veure una certa televisió, quan les multes exigides arriben, tot sumat, a prop dels 800.000? Deu ser, doncs, un delicte vint vegades més gros. Dubte, però, que a Camps l’obliguen mai a pagar sota amenaça d’embargament i de ruïna, com ell a Acció Cultural. Tot plegat, aquesta llarga història m’omple de tristor, i d’un profund sentiment de repugnància.
by JOANOT in flickr
Dia 1 - 08/12/2008, segunda-feira.
A esperança no amanhecer de um novo dia.
Esperança. Essa é a palavra que melhor define o sentimento que senti hoje ao ver o que está acontecendo aqui em Santa Catarina, mais especificamente em Blumenau, cidade onde me encontro.
Depois de quatro horas de sono, pois acabei indo dormir tarde, batendo papo com uma amiga ao telefone, e precisando estar às cinco horas da manhã em Congonhas, fiquei encantado com o amanhecer do dia. O sol implorava por refletir seus raios dourados no mar inquieto, enquanto eu estava no meio da leitura de “A elegância do ouriço”, de Muriel Barbery, quando resolvi abrir a janela do avião e me deparei com aquele lindo cenário. A aterrisagem foi fabulosa. O aeroporto de Navegantes é mergulhado no oceano e me deu uma serenidade absoluta. Fechei o livro e não parei de admirar a vista proporcionada pela janela.
É bem verdade que meu estômago estava embrulhado, sentia um enorme frio na barriga, tinha receio do que estava me esperando e de como eu encararia isso tudo. Vir sozinho para um local declarado em estado de calamidade pública não é das decisões mais fáceis, mas sempre estive certo de que era isso que eu devia fazer, mesmo escutando opiniões contrárias. Segui o que o meu coração dizia e aqui estou.
Mas, voltando ao primeiro parágrafo, esperança é a palavra que melhor define tudo isso que acontece aqui. Logo ao chegar na Vila Germânica, local onde ocorre a Oktoberfest, e está sendo utilizado como centro de arrecadação e distribuiçao de donativos, fui me informar sobre onde se encontrava o centro de cadastro de voluntários. A hospitalidade e a garra desse povo me cativou. Quando eu falo que sou do Rio de Janeiro mas moro em São Paulo e vim somente com a finalidade de contribuir como voluntário, eles agradecem e abrem um sorriso muito doce e sincero, seguido de um “muito obrigado por vir nos ajudar”.
Fiz o meu cadastro e a moça pediu para que eu me dirigisse ao setor 3, setor de colchonetes, e assim o fiz. Logo ao entrar no centro, me deparei com uma cena que me lembrava um chão de fábrica, bem no estilo Fordista: as mulheres encontravam-se em fileiras e cada uma tinha o seu papel. Uma abria caixas, a outra separava roupas de alimentos, uma outra empacotava, a outra lacrava os pacotes a serem encaminhados para doação... Enquanto isso, os homens faziam o trabalho mais pesado, o de descarregar os abarrotados e inúmeros caminhões com donativos que vinham de toda parte do Brasil e do mundo (sim, a Alemanha e Taiwan também doaram toneladas). Mais ainda fiquei impressionado com o cenário do local - são toneladas e mais toneladas de todo tipo de coisa que você puder imaginar: comida, roupa, sapato, brinquedo, água (muita água!), móveis, eletrodomésticos, utensílios para o lar, enfim, não sou capaz de listar tudo aqui.
Quando cheguei no setor 3, o setor onde fica a área dos colchonetes, logo conheci duas pessoas fabulosas: o Marcos e o seu irmão, Mário, pessoas que, assim como eu, vieram de São Paulo apenas com o objetivo de ajudar nos trabalhos voluntários. Eles me receberam e já me engajaram nas tarefas que, diga-se de passagem, não são nada fáceis. Suei a camisa, que era branca e ficou preta. Carrega colchonete pra cá, e empilha pra lá, e separa o outro ali, e sobe e desce escadas, e recebe colchonetes doados, e separa para serem levados a abrigos. Trabalho duro, mas a motivação é muito maior.
Estou hiper feliz por estar aqui. Só quem vivencia isso sabe o quanto faz bem ao coração poder dar um pouco de si a quem precisa. A cidade está devastada, mas ainda assim, Blumenau permanence linda. Quero voltar em outubro, dessa vez para curtir o Oktoberfest! Aqui é lindo e quero voltar numa situação diferente.
Agora são 20h e estou muito cansado. Transferi as fotos e videos do dia de hoje para o computador e ficaram bem legais; serão ótimas recordações. Agora darei continuidade à minha leitura de “A elegância do ouriço”, depois descerei para comer alguma coisa por perto mesmo e em seguida desmaiarei na cama. Estou muito cansado e amanhã o dia começa cedo. Espero que não esteja tão quente quanto hoje, que parecia até o calor do Rio, acreditem! Fez um dia lindo.
PS. Quanta gente bonita tem nessa terra.
Faça download do Diário SOS SC completo em:
Angel of Joy™ Barbie® doll is the first in a series of Angel dolls that represents warm and endearing sentiments. She is beautiful and elegant in an ivory jacquard gown with scooped neckline. Her puffed skirt drapes gracefully over a sea foam green underskirt, and her ivory chiffon sleeves sweep into wide, bell-shaped cuffs. Her dress is accented with intricate details including a flower and embroidered appliqué at the neckline, golden and rose trim bands on the sleeves and majestic pleated wings.
Second in the enchanting Timeless Sentiments™ Collection of angels comes Angel of Peace™ Barbie® doll, bringing a gentle reminder that peace is hidden in every moment if only we will be still and discover it. Irresistible in a heavenly blue gown, her angel wings seem to reflect the golden light of an early morning sunrise. Poised in grace and tranquility, Angel of Peace Barbie® can serve as a reminder to seek peace and calm wherever she is displayed.
Sentiment is from Anytime Messages CL129, but the little hedgies/porcupines are from a Studio G cling set. The set comes with a heart on a string, which I covered with bling and baker's twine.
I CASED Asela's beautiful card here:
hopartstudios.typepad.com/hop_art_studios/2011/01/youre-t...
The card uses some new goodies I got that are Hero Arts:
Layering paper (from Blush pack)
Inks (Iris, Poppy, Punch)
Bling (Blush gems, flower, pearl)
...Sentiment audio/video
.
.
La Panthère
(Jardin des Plantes, Paris)
Son regard du retour éternel des barreaux
s’est tellement lassé qu’il ne saisit plus rien.
Il ne lui semble voir que barreaux par milliers
et derrière mille barreaux, plus de monde.
La molle marche des pas flexibles et forts
qui tourne dans le cercle le plus exigu
paraît une danse de force autour d’un centre
où dort dans la torpeur un immense vouloir.
Quelquefois seulement le rideau des pupilles
sans bruit se lève. Alors une image y pénètre,
court à travers le silence tendu des membres -
et dans le cœur s’interrompt d’être.
(Traduction Claude Vigée.)
.
.
.
Der Panther
Im Jardin des Plantes, Paris
Sein Blick ist vom Vorübergehn der Stäbe
so müd geworden, dass er nichts mehr hält.
Ihm ist, als ob es tausend Stäbe gäbe
und hinter tausend Stäben keine Welt.
Der weiche Gang geschmeidig starker Schritte,
der sich im allerkleinsten Kreise dreht,
ist wie ein Tanz von Kraft um eine Mitte,
in der betäubt ein großer Wille steht.
Nur manchmal schiebt der Vorhang der Pupille
sich lautlos auf -. Dann geht ein Bild hinein,
geht durch der Glieder angespannte Stille -
und hört im Herzen auf zu sein.
Rainer Maria Rilke, 6.11.1902, Paris
.
.
.
The Panther
His vision, from the constantly passing bars,
has grown so weary that it cannot hold
anything else. It seems to him there are
a thousand bars; and behind the bars, no world.
As he paces in cramped circles, over and over,
the movement of his powerful soft strides
is like a ritual dance around a center
in which a mighty will stands paralyzed.
Only at times, the curtain of the pupils
lifts, quietly--. An image enters in,
rushes down through the tensed, arrested muscles,
plunges into the heart and is gone.
This week the challenge on the Hero Arts blog. is to use glitter, so I've
used glittery card as the mount for the little Christmas tree which has
glittery swirls and gems on it. The two snowfakes also have glitter and
gems on them. I've used blue ribbon with a snowflake pattern, and
stamped the purple card with one of the snowflakes form the Hero Arts
Quatros set LL944 Artist's Snowflakes. I've finished it off with a Christmas
sentiment.
sentiment.
I am going to post one photo a day for 365 days. I am doing this with my lovely friend Katie a.k.a SunshineStudios15 :) She is one day behind me so make sure you go check her out! We will definately be taking photos together and I am wicked exited...
This is Day 1
A fire burns
Water comes
You cool me down
When I'm cold inside
You are warm and bright
You know you are so good for me
With your child's eyes
You are more than you seem
You see into space
I see in your face
The places you've been
The things you have learned
They sit with you so beautifully
You know there's no need to hide away
You know I tell the truth
We are just the same
I can feel everything you do
Hear everything you say
Even when you're miles away
Coz I am me, the universe and you
Just like stars burning night
Making holes in the night
We are building bridges
You know
When you're on your own
I'll send you a sign
Just so you know
I am me, the universe and you
kt tunstall
Used two different stamp sets and a wooden stamp for this one. The Layered Birds set has miniature flowers and the So Sorry set has this sentiment. I watercolored with Picked Raspberry, Fresh Lemonade, Sailboat Blue and Mowed Lawn distress inks.
Second in the enchanting Timeless Sentiments™ Collection of angels comes Angel of Peace™ Barbie® doll, bringing a gentle reminder that peace is hidden in every moment if only we will be still and discover it. Irresistible in a heavenly blue gown, her angel wings seem to reflect the golden light of an early morning sunrise. Poised in grace and tranquility, Angel of Peace Barbie® can serve as a reminder to seek peace and calm wherever she is displayed.