View allAll Photos Tagged referencement
Country: FRANCE
Operator: SNCF
Item: STEAM
Class or Maker: SNCF/2/141TC
Wheel Arrangement or Type: 2-8-2T
Number: 141TC.5
Place details: ARGENTEUIL Station
Additional notes: std
Original source material: 35mm colour slide
Photographer: Bernard Harrison
Copyright: Photographer's estate
Library locator reference: BHAR.0020
30937 Transport Photograph Database
1964SEP03BHAR1865cs
This is meant to be used as anatomy reference or use in art. Please see my profile for usage rules!
Name: Jack
Species: Virginia Opossum
Sex: Male
Location from: Ohio
Other: An adult male that dropped dead in my barn when I lived in a rural area in Ohio. He was found in the morning, already beginning to decay, likely died early in the night before. He has evidence of a severe infection in his lower left jaw, and a broken right top canine with sign of beginning infection in the bone of the root canal of the same tooth. His incisors are missing post mortem.
Species Info: Opossums are known for their playing-dead characteristic, which helps preserve them when faced with a threat. They have an unusually short lifespan of up to 2 years (4 in captivity) and are omnivorous, preferring fruit, grain, insects, worms, and small animals like birds and snakes.
Opossum are native to Central and East North America and most of Mexico. They are not native to West US, but a small percentage have been introduced. Opossums do not do well in cold environments and thus are not found in the majority of Canada or North-West states.
Title:
Housing - Suburban
Publicity Caption:
Home in Cashmere, Christchurch.
Photographer:
S. Raynes.
May 1980, Canterbury.
Archives New Zealand Reference: AAQT 6539 W3537 200 / B19243 collections.archives.govt.nz/web/arena/search#/?q=24825223
For further enquiries email research.archives@dia.govt.nz
Material from Archives New Zealand Te Rua Mahara o te Kāwanatanga
Reference: APAAME_20160526_RHB-0263.jpg
Photographer: Robert Howard Bewley
Credit: Aerial Photographic Archive for Archaeology in the Middle East
Copyright: Creative Commons Attribution-Noncommerical-No Derivative Works
I bought these years ago because I loved the sound from the horn tweeter. These things are 98dB @ 1watt/1meter efficient, which is pretty awesome for floor standing.
www.audioreview.com/mfr/klipsch/floorstanding-speakers/re...
I'm currently driving them with a Denon AVR 2801. If I ever upgrade, I'm probably going to get a Marantz.
Reference: APAAME_20160918_DLK-0013.jpg
Photographer: David Leslie Kennedy
Credit: Aerial Photographic Archive for Archaeology in the Middle East
Copyright: Creative Commons Attribution-Noncommerical-No Derivative Works
If you are looking for a cool bridge Camera: check my samples
+
Canon Powershot SX1 IS - HD VIDEO - f/2.8 - 5.7 USM
28 - 560mm , widescreen
& supermacro
4/frames / sec.
ALL IN ONE - Bridgecamera
or more
with tech. specs.
reference shots :
Canon Powershot SX1 IS - HD VIDEO - f/2.8 28 - 560mm supermacro
------
captured by my celly Nokia 6220c-1
5 megapixel Camera
[3/4 view]
-
______________
FLUIDR
NEW TOOL
___________
My FAVES
with FLUIDR
__________
°°°°°°°°°°°°°°°°°°°°°°°°°°°
SX1 Is best of
SX1IS Canon Powershot
°°°°°°°°°°°°°°°°°°°°°°°°°°°°
Reference: APAAMEG_20220204_RHB0036
Photographer: Robert Bewley
Credit: APAAME
Copyright: Creative Commons Attribution-Noncommercial-NoDerivative Works
captivating depiction of a woman in gold metallic material with striking green eyes and intricate green hair with various natural elements. A parrot with fine, bright green plumage is perched close to it, suggesting a harmonious relationship with nature. The background is a mix of soft shades of green, giving it an ethereal and mystical feel. The woman's gaze is intense and seems to be looking into the distance, while the parrot looks directly at the viewer, adding a sense of life and curiosity to the composition.
Reference: APAAME_20160922_REB-0318.jpg
Photographer: Rebecca Elizabeth Banks
Credit: Aerial Photographic Archive for Archaeology in the Middle East
Copyright: Creative Commons Attribution-Noncommerical-No Derivative Works
Grey Point Fort (map reference J45698325) is a battery located at Helen's Bay on the south side of Belfast Lough. It was part of the defences of Belfast.
Construction of the battery began in 1904, with the guns mounted by 1907.[1] The construction of the battery and another battery on the opposite side of the Lough at Kilroot was noted by the Owen Report of 1905.[2]
The battery was armed with two 6-inch Mark VII Breech loading guns. During the First World War additional buildings were constructed to provide accommodation for men of Kitchener's Army. Following the war, the battery remained in use with two coastal defence search lights being installed in 1936.
Santa María de Tortellà
Santa Maria de Tortellà és un temple parroquial del municipi de Tortellà (Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Contingut
1 Descripció
2 Història
3 Referències
4 Bibliografia
Descripció
L'actual edifici de Santa Maria de Tortellà data del segle xviii i es va bastir damunt d'una primitiva construcció d'època romànica. Disposa d'una ampla nau, amb teulat a dues aigües, disposat de quatre capelles laterals que als exteriors es tradueixen en gruixuts contraforts per tal de sostenir l'elevada i pesant volta central. El cimbori octogonal s'alça del creuer i la capçalera disposa d'un sol absis amagat per les dependències d'una gran sagristia.[1]
Hi ha les restes de l'església romànica[1]
De la primitiva construcció del segle xi queda la façana principal situada a ponent de l'actual església. Es pot apreciar l'antiga porta d'ingrés, avui cegada, formada per una gran arcada de mig punt ultrapassat. Damunt seu, un finestral fet de carreus molt ben tallats que no comunica amb l'interior del temple ui les restes de l'antiga espadanya de doble obertura.[1]
A l'interior del temple trobem un seguit de decoracions pictòriques del segle xx.[1]
Història
Els tortellanencs abraçaren el cristianisme als voltants del segle IV i de seguida degueren construir un local senzill per celebrar-hi les cerimònies religioses. El primer temple, molt petit, segons F. de Zamora fou edificat possiblement al segle VIII i ocupava poc més del presbiteri de la present església. Es posà sota l'advocació de la Mare de Déu. La documentació més antiga sobre l'església de Santa Maria de Tortellà data de principis del segle xi, de l'any 1004, quan el Bisbe de Girona, Ot, reclamà als Senyors de Sales, Oriol de Tortellà, la possessió de les esglésies d'Argelaguer, Sadernes i la citada com a " Santae Mariae de Torteliano", grafia que fou posteriorment modificada, de manera que a documents del segle xiv la denominació de la població era "Tortayano". L'oriol va dir que els seus avantpassats les posseïen des de més de cent anys enrere, però sense jurar que fossin seves, va reconèixer que les esmentades parròquies devien pertànyer al Bisbat.
Cap al segle xiii, damunt de l'anterior se'n construí un altre de més gran i d'estil romànic que abraça el presbiteri i una bona part de l'edifici actual. Estava orientat cap a ponent, i tenia la porta forana a la part de darrere del temple d'avui dia, lloc on encara es pot veure l'arc de mig punt construït amb pedra de Girona.
Al final del segle xvii a l'altar major es venerava la Mare de Déu amb el nom de Santa Maria, i dels quatre altars laterals eren dedicats al Sant Crist, a santa Llúcia (on es trobaven també les imatges de sant Sebastià i de sant Roc), a santa Rosa (hi havia també la imatge de la Mare de Déu dels Dolors) i a la Mare de Déu del Roser. A l'entrada i a l'interior, tant al passadís central com als altars, hi havia tombes dels cavallers (Bellpuig, Guixeres, Saxà...), de sacerdots de Tortellà (Pere Fonoses, Salvi Casadevall, Jeroni Tarré...) i d'algunes famílies riques (Duran, Santaló...). La Tomba més important era la dels nobles Alemany de Bellpuig, construïda al principi del segle XV; estava situada al presbiteri, al costat de l'evangeli de l'altar, amb una llosa de pedra es trobava una escala amb graons de pedra que donava a un recinte en el qual, a dreta i esquerra, hi havia les sepultures dels senyors i llurs familiars. El darrer senyor enterrat allí fou en Carles Alemany de Bellpuig i Fontanella, baró de Tortellà, l'any 1721. Fins als voltants de l'any 1790 a l'entrada de l'església hi hagué una ossera de pedra d'aquesta família.
L'augment constant de població va empetitir el recinte de l'església romànica i comportà que a mitjan segle xviii (1787-1796) es decidís edificà el temple actual d'estil neoclàssic, que satisfés les necessitats del poble i donés resposta al fort creixement poblacional, des de principis de segles es va triplicar segons "Cens de Floridablanca". Moltes de les tombes familiars es van respectar i romangueren fins a l'any 1955, en què es va emmosaicar i malauradament, es destruïren totes. En una pedra que hi ha a la part posterior de l'edifici, s'hi troba gravada la data de 1756, cosa que pot portar a l'error, perquè no assenyala pas l'any que es va començar la construcció de l'actual església, sinó quan s'obrí una porta a la façana del temple romànic que possiblement donava a l'escala del campanar. L'augment constant de població va empetitir el recinte de l'església i comportà la decisió de construir-ne una de nova mès gran per satisfer les necessitats del poble.
Notícies, cartes o notes que tenim de la construcció de la nova església d'estil neoclàssic:
"Al mes de abril del any 1787 se posa la primera pedra de la nova Iglesia de Tortellà en la cantonda de sol ixent y del costat de la plaça y en el centro de ella se posa una ampolla de vidra amb monedes y escripturas. Se ha continuat obra fins lo mes de octubre de 1796 en qual mes lo Reverent Francsico Vergés presbítero administrador que era legit dona comptes legítimament com consta amb firma. Se troba haverse gastat ab diner efectiu 13188 lliures 13 sous 2 diners sens contar lo que los parroquians han contribuït ab traginers, etc" [2]
"Convingut ab junta General del Poble y llisensia de la Illma".[2]
"Als 16 de octubre de 1796 lo sobre escrit Sacristà de Tortellà ab llisensia del Reverent Vicari General D. Juan Borras, benei la nova Iglesia de Tortellà y despues de dita benediccio se canta un Ofici Solemne ab musica y Santissim patint y ab ell se feu profesó ab gran alegria dels devots".
Aquesta obra es va dur a terme sobre l'esforç i pròpies tasques de tots els tortellanencs, i per això el dia 3 de maig de 1973 l'Ajuntament de Tortellà escriu dues cartes a En Carles, rei d'Espanya, explicant-li en ambdues que s'està construint una església nova i que manquen diners: en la primera es sol·licita al Rei que es puguin assignar a les obres els cabals que l'Ajuntament obtindrà a partir de l'1 de gener de 1794 de l'arrendament de "meson, carniceria, panaderia, tienda y gavella" del poble de Tortellà; en la segona se li demana que En Pau d'Ortafà, baró de Tortellà, contribuexi anyalment amb una part de les 600 lliures que obté cada any dels delmes del poble, i així mentre duri la construcció de l'església.
Primera carta:
"... que con motivo de haberse aumentado la población y no haber más que una Iglesia muy antigua y reducida, tal que apenas podía caber en ella la mitad de la gente, se vio en la precisión e indispensable necesidad de formar algún proyecto para la fabrica de una nueva Iglesia Parroquial. A este efecto se convocaron los vecinos de la villa y penetrados de los sentimientos más vivos de Religión y piedad, unánimemente convinieron en contribuir en cuanto les fuese posible según sus respectivos haberes y fortuna. Efectivamente, con las caritativas contribuciones de los moradores pudo principiarse la obra, lo que hoy en día se halla en este estado, a saber: Formadas las paredes de los lados y trasera, en cuyo recinto se halla la Iglesia vieja, parte de la cual ha sido indispensable derruir quedando por lo mismo más reducida e indecente para el culto divino, faltando todavía la formación del Frontispicio, todas las obras interiores, la Torre del Campanario con la cubierta de la mitad de la Iglesia y los adorno que indispensablemente deben colocarse en las capillas o altares... A Vuestra altea humildemente suplica que en razón de los motivos y circunstancias sobre indicadas se digne conceder licencia y facultad al Ayuntamiento de la villa de Tortellà para poder aplicar los réditos de los Emolumentos de mesón, panadería, carnicería, tienda y gavella a la fabrica de la Iglesia hasta quedar totalmente concluida y adornada, satisfechos empero anualmente y ante de todo los derechos de los referidos Emolumentes tocantes al Real Erario y demás cargas a que está sujeto el Común, cuya gracia espera de la soberana piedad de Vuestra alteza". Tortellà 3 de mayo de 1973, Firmado: Jacinto Palom i Macià, baile: Francisco Manella, regidor decano; Ramon Pelegrí, regidor; Audal Sabater, regidor; Antonio Duran, diputado; Miguel Pujals, síndico; José Santaló, diputado".
Segona carta:
"... que con motivo de haberse cuasi doblado la población de Tortellà a causa de los desvelos de sus vecinos en fomentar la Industria Nacional en los ramos de Fàbricas y Comercio, y no habiendo más en esta villa que una pequeña y reducida iglesia reedificada en lo antiguo en las que apenas puede caber la mitad de los moradores se vio el pueblo en la precisión de construir Iglesia nueva proporcionada a la población... que se empezó seis años atrás y en la que faltan dos terceras partes con obras interiores y adornos correspondientes... Por tanto lleno de confianza a Vuestra Alteza humildemente suplica que en atención a los motivos que se exponen se sirva Vuestra Alteza acordar providencia que sea de su soberano agrado para que D. Pablo Ortafá Alemany de Bellpuig i Ros, residente en el dia en la ciudad de Barcelona, contribuya en la cuarta décima de los réditos que percibe de la villa y témino de Tortellà o con aquella cantidad que estime competente Vuestra Alteza hasta quedar concluida en todo la fabrica de la Iglesia, satisfaciendo también aquello que debía y le correspondía en los seis años que se halla empeada la obra sin haber contribuido en cosa alguna, como así lo espera de la soberana justificación de Vuestra Altezay además es conforme a justícia. Tortellà 3 de mayo de 1793" (Firmen els mateixos de la carta anterior) [2]
Poc després d'haver rebut les cartes, el Rei ordena al corregidor de Girona que:"... tomeis noticias de personas inteligentes del estado en que se halla fabrica de la Iglesia de la citada villa de Tortellà, informeis con que facultades y formalidades ha procedido el Ayutntamiento de esta villa en la construcción de la obra, con que caudales, si es sólida la que se ha hecho, que fondos tiene la fabrica de la Iglesia, quienes son los partícipes en diezmos y en que cantidad, con todo lo demás que se os ofreciere y pareciere". El corregidor de Girona va fer el seu informe al Rei el dia 7 de setembre de 1793, indicant que "... lo que faltaba para la conclusión de la citada Iglesia y su adorno interior i exterior estaba regulado en 165.250 reales de ardites" [2]
Aquest expedient romangué estancat, i al cap de dos anys, <> (del Rei) "... manda se diese orden al Reverendo Obispo de Gerona para que en el supuesto de heberse procedido con su anuencia a dar principio a la obra de la Iglesia de Tortellà y serle constante la necesidad que tenía el Pueblo de que aquella se finalizase, viese lo que se podía contribuir por su parte para tan piadoso objeto, excitando la voluntad de los interesados en diezmo y la de cualquiera otros bienhechores...". (El bisbe de Girona n'informà el 15 de gener de 1797).[2]
La resolució reial tingué lloc vuit mesos després, mitjançant un escrit al Corregiro de Girona:
"D. Carlos por la Gracia de Dios, Rey de Castilla, de León, de Aragón, de las dos Sicilias, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de Valencia, de Galicia, de Mallorca, de menorca, de sevilla, de Cerdeña, de Córdoba, de Córcega, de Murcia, de Jaén y Señor de Vizcaya;... Por la cual aplicamos para la prosecución de la fábrica y adornos que faltan a la Iglesia de esta villa de Tortellà los sobrantes de los arrendaminetos del mesón, panadería, carnecería, tienda y gavella, después de satisfacer los Reales Derechos y cargas legítimas, a cuyo efecto queremos que el Baron de la expresada villa D. Pablo Ortafá contribuya anulamente con 150 libras catalanas; las cuales en caso de resistencia se le embarguen de la parte o porción de diezmos que le correspnden de esta feligresia. Y en su consecuencia os mandamos que siendo requerido con esta nuestra carta y sin pasar a la citada villa de Tortellà, hagais se cumpla y execute cuanto en la misma se ordena. Que asi es nuestra voluntad. Dada en Madrid a 5 de octubre de 1797". (Firmat per: "Pte. Obispo de Salamanca; D. Juan Antonio Pastoret; D. Benito Puente; D. Pedro Carrasco; el Conde del Pinar; D. Manuel Antonio de Santisteban secretario del Rey Nuestro Señor") [2]
Resum i anàlisi dels fets i documents anteriors:
a.- El mes d'abril de 1787 es posà la primera pedra de l'església i es va consagrar el dia 16 d'octubre de 1796; és a dir, la construcció es perllongà 9 anys. L'última data ens indica que l'edifici era cobert, que ja s'hi podia estar a dins, però mancaven les obres interiors i d'altres d'exteriors, com ens ho confirmen les següents notícies: l'any 1799 el senyor de bellpuig encara contribuïa amb 150 lliures anyals per a l'acabament del temple; al 1808 Jacint Palom i Macià dona 200 lliures daurar i adornar l'altar del Roser; al 1817 Joan Molleres, paraire, en el seu testament deixa 10 lliures per ajudar a daurar l'altar de Sant Joan, i en aquest mateix any Teresa Santaló i Galcerán fa donació a l'església de Tortellà de 1.600 lliures, "1.000 per a invertir-les en lo altar major i 600 per a comprar una custòdia".[2]
Els interiors corresponen a la restauració efectuada després de la guerra civil (1936-1939).[1]
"Don't do any more to it." my Wife said. I trust her judgement. This is a portrait of Kate and Maggie Fox, the mediums who started the Spiritualist movement in 1848. I cannot find a reference that tells their eye color, so I winged it.
Official list entry
Heritage Category: Listed Building
Grade: II*
List Entry Number: 1107692
Date first listed: 25-Feb-1965
Location
Statutory Address: St Michael and All Angels Church, Cott Hill, Loxhore,Barnstaple EX31 4SS
County: Devon
District: North Devon (District Authority)
Parish: Loxhore
National Grid Reference: SS 61689 38757
Details
Parish church. Possibly C13 fabric to nave and chancel, C15/C16 north aisle and west tower, reported as having been 'recently almost entirely rebuilt' in 1844 and again restored 1882 by Dolby of Abingdon. Rubble stone, roughly coursed to south- side of chancel. Ashlar dressings. Slate roofs with moulded clay ridge tiles to chancel. Apex crosses to south porch and chancel. Nave, chancel, west tower, north aisle and south porch. Tower of 3 stages with embattled parapet. Single buttresses, diagonally set at western corners, square-set to eastern angles on south and north faces. Two 4- centred arched light bell openings with louvres on each side. Single slit opening to east side second stage above weathering of original nave roof line. Damaged slate sundial on south-side. C19 Perpendicular style west window of 3-lights with pointed arch and hoodmould continued round as first stage string. Segmental arched west doorway with chamfered surround and pyramid stops. C19 plank door. Two C19 2-cusped-headed-light windows to south-side of nave with mouchette tracery and pointed arched hoodmoulds with label stops. South porch with raised coped parapet. Perp 4-centred arched doorway with moulded surround. Semi-circular arched C18 doorcase with moulded surround and round-headed 6-panelled door with original lock. 2 single light lancets and a 2-light window with label stops to the hoodmoulds on south-side of chancel. Tall 2-light transomed east window with quatrefoil tracery and steeply pointed labelled hoodmould. Weathered oval stone tablet to north chancel wall. 3-light C19 Perpendicular style east window to north has 6 and 2 similar 2-light windows to north side. Interior: Unmoulded pointed tower arch. Arcade of 3 bays to north aisle with octagonal piers unusually of timber with sunk chamfers and ogee mouldings to the alternate faces. Scroll stops to the square capitals and to the base of the piers where some original timber survives otherwise largely C19 timber. Octagonal stone plinths. Straight unmoulded entablature. Perpendicular waggon roof to north aisle, (ceiled in C19 to C20) with moulded ribs and carved bosses at the intersections. Slightly pointed C19 waggon roof to nave with moulded ribs and carved foliated wall plates. Small foliated bosses to chancel roof which tapers to a flat arch. Chancel/nave truss with crenellated tie-beam supported on wall posts from which carved angels figures lean outwards. Pierced tracery design to the soffits of the principals. Large carved cross acts as hinge post. Further crenellated tie-beam over altar rails with crown post. Stained glass to east window. Wide double sedilia with central marble colonette supporting twin pointed arches. Late C19 chancel screen with central archway with foliated spandrels. 5 trefoil headed lights to each side with turned balusters. C19 pulpit polygonal timber drum on stone stem with double ogee-arches separated by squat colonettes to each facet. C19 Fleur de-lis decorated tiles to chancel and 9 medieval Barnstaple tiles new to base of pulpit. Square bowl and cylindrical stem to font without decoration, but with C16 cone cover 4-sided with cable-moulded centre and corner ribs swept up to crocketted finial. Painted Royal Arms to west wall of north aisle. 2 slate stones to floor of north aisle, one to Norwood family dated 1614, the other to Susan Rogers 1711. Wall monuments. Chancel north wall, unusual metal plaque in wooden frame engraved to Richard Carpenter, rector, d.1627 with verses etc in different lettering styles. Similar metalled plaque on east wall of north aisle to Mary Weber, wife of the rector d.1671 with incised Corinthian classical pillar to centre dividing etched verses, with engraved canopy and skull and cross bones above. North wall of north aisle from east end: C17 wall monument to Hammond family, including Hester, "famous for her skill in geneology but died childless. Broken pediment flanking classical urn with putti reclining on each raking cornice supported on Tuscan column. Angels bust below and scrolled wing brackets flank slate plaque. Marble tablet recording restoration of reredos 1911 by T. E. Ching of Porthleven. Large monument to Hammond family. Large classical urn with 2 large putti to each side and classical torches outside.Corinthian pilasters flanking columns of same order outside oval medallion with richly carved surround, cherubs heads above drops and skulls in the base and to each side of consoles with scalloped bases and winged plaque between without inscription. Stone tablet on south wall of chancel to Rev. Charles Reave, d.1726. Square plaque with classical porch and scrolling wing brackets and base.
© Historic England 2022
Reference: APAAME_20160523_AZ-0121.jpg
Photographer: Andrea Zerbini
Credit: Aerial Photographic Archive for Archaeology in the Middle East
Copyright: Creative Commons Attribution-Noncommerical-No Derivative Works
Reference: APAAME_20051003_RHB-0212
Photographer: Robert Howard Bewley
Credit: Aerial Photographic Archive for Archaeology in the Middle East
Copyright: Creative Commons Attribution-Noncommercial-No Derivative Works
This is meant to be used as anatomy reference or use in art. Please see my profile for usage rules!
Name: Jack
Species: Virginia Opossum
Sex: Male
Location from: Ohio
Other: An adult male that dropped dead in my barn when I lived in a rural area in Ohio. He was found in the morning, already beginning to decay, likely died early in the night before. He has evidence of a severe infection in his lower left jaw, and a broken right top canine with sign of beginning infection in the bone of the root canal of the same tooth. His incisors are missing post mortem.
Species Info: Opossums are known for their playing-dead characteristic, which helps preserve them when faced with a threat. They have an unusually short lifespan of up to 2 years (4 in captivity) and are omnivorous, preferring fruit, grain, insects, worms, and small animals like birds and snakes.
Opossum are native to Central and East North America and most of Mexico. They are not native to West US, but a small percentage have been introduced. Opossums do not do well in cold environments and thus are not found in the majority of Canada or North-West states.
Danka and Anya.
Peach and Cinema Princess
Danka is a Peach Blythe and she's wearing Boutique de Lupi.
Anya is a Cinema Princess Blythe and she's wearing Squeaky Monkey.
This Dennis Dart SLF 10.7m/Plaxton Pointer 2 is photographed here in Wigan Bus Station. The bus is about to start a 598 journey, within the bus station, which finishes in Leigh Bus Station. This bus sports First Manchester's old standard livery.
Photo Reference Number: SWN_33337_01
11/12/2012 | © Michael Mills
I got a new 5' x 7' Impact collapsible backdrop. It's black on one side and white on the other. And it's HUGE!
A reference picture for the Southern Air Temple I built: www.flickr.com/photos/133437844@N03/27620370562/