View allAll Photos Tagged rectangular
Ready to get started on your family’s new favorite spot? Design Your Florida Pool today with our free online pool builder!
Isletas delimitadoras de vados y contenedores. Con las isletas de hormigón para vados se facilitan los accesos a garajes o pasos de vehículos y zonas de parking en general. Las isletas delimitadoras mejoran la maniobrabilidad en dichos accesos.
También utilizadas para delimitar contenedores de recogida de residuos urbanos.
Consultar isletas: dimobi2000.com/isletas-delimitadoras/
Find at landscapebrands.com/4-rectangular-heavy-duty-portable-pic...
Quality Fusion Coatings® tables last season after season.
When you want all-weather furnishings that offer long-lasting comfort, beauty and durability, choose from these spacious traditional picnic tables. Fusion Coatings tables are protected with the proprietary Fusion Advantage™ multi-stage process. Exclusive patented TopCoat® is a richly tinted, high-gloss powder coating process that encapsulates and surrounds the plastisol to protect it from fading, cracking, mold and mildew. Powder coated steel frames are shielded by FusionGuard® for extreme rust resistance. A smart buy, these tables reduce maintenance costs and offer maximum dependability. Fusion Coatings tables last season after season.
Note: Optional hold down clamps are listed under the Accessories tab.
The beautiful Elegant Burlington Rectangular Mirror with shelf in Chrome frame is ideal to be used in a traditional bathroom. We have a full range of Burlington products in similar finishes available.
All Burlington Mirrors are sealed to ensure the mirrors do not suffer "Black Edge" . Oxidisation can occur in moist environment but this treatment prevents it.
From the scrapbook of Jessie and Sarah Vawter. Circa 1889-1897. A collection of cards, advertising cards, and images.
Rectangular coordinate system The rectangular coordinate system is also called as Cartesian coordinate system or the x-y coordinate system. The rectangular coordinate system is a set of 2intersecting lines and perpendicular axis is forming a x, y line or plane. The horizontal axis is commonly labeled the x-axis and the vertical axis is commonly labeled the y-axis. The 2 x and y axes are divide the line into 4 parts is called the quadrants.
After working on the first film done 3 days before in Lyon, district of La Part-Dieu, France, I returned there with the same equipment to extend a bit the series with ten new views. Then, I went by walk to the park "Tête d'Or" which not far away, and I did the rest of the film at Botanical Garden.
My Nikon F4 was loaded with an Iford HP5+ 36-exposure film. The film cartridge is DX-coded and I did not modify the nominal DX-coded 400 ISO sensitivity.
The AF Nikkor lens 1:2 f=35mm was equipped for the whole session with an Hoya HMC UV 52mm screw-on protective filter. A rectangular Minolta shade hood D54KC designed for the MC-Rokkor 1:2.8 f=35mm lens was used for the whole session. The light metering was done through the lens (TTL) either in the matrix or the spot metering of the Nikon F4 used in the "A" aperture-priority auto mode or the manual mode. The weather was covered with mist and still a bit cold (±0°C outside).
Lunch time at Westfield La Part-Dieu***, January 17, 2024
69003 Lyon
France
----
***(Wiki) La Part-Dieu (French: [la paʁdjø]) is a quarter in the 3rd arrondissement of Lyon, France. It is the second-largest tertiary district in France, after La Défense in Paris. The area also contains Lyon's primary railway station, Lyon-Part-Dieu.
This urban centre also provides major entertainment and cultural facilities, including one of the largest urban shopping malls in Europe, 800 shops, Paul Bocuse indoor food market, café terraces, the Auditorium concert hall, Bourse du Travail theatre, Municipal Library, Departmental Archives and Fort Montluc. It contains several High-rise buildings, including the Tour Incity (202 m (663 ft)), the Tour To-Lyon (171 m (561 ft)) and the Tour Part-Dieu (164 m (538 ft)).
The central business district is currently undergoing major renovation and construction works, according to a revitalization project totalling €2.5 billion between public and private investments.
--------
I used my Nikon SB-26 flashlight when indicated. After completion the film was rewound and processed using 350 mL of Adox Adonal (Agfa Rodinal) developer prepared at the dilution 1+25 for 6min at 20°C.
Digitizing was made using a Sony A7 camera (ILCE-7, 24MP) held on a Minolta Auto Bellows with the Minolta slide duplication accessory and Minolta Macro Bellow lens 1:3.5 f=50mm. The light source was a LED panel CineStill Cine-lite.
The RAW files obtained were inverted within the latest version available of Adobe Lightroom Classic (version 14.1.1) and edited to the final jpeg pictures without intermediate file. They are presented either as printer files with a frame or the full size JPEG's together with some documentary smartphone color pictures.
--------------
About the camera :
Maybe it would have been better not to ask for this question: « what’s new do you have at the moment?» to my local photo store, because Christine grab underneath the counter, stating « I have that … » . What a beast ! A Nikon F4 in the exact state of the Nikon brochure year 1990, presented with the standard AF Nikkor 1:1.4 f=50mm. I was already hooked by the machine. After two days, I decided to buy it even with some little common issues found on early Nikon F4 (see below), fortunately not affecting the whole, numberous functions of this incredibly complex professional SLR of the year 1990’s.
Nikon F4 came to the market on September 1988 starting with the serial number 2.000.000. Fully manufactured in Japan (modules came from 3 different Nikon factories) the F4's were assembled in Mito, Ibaraki (North to Tokyo) Nikon plant (no more in the mother factory of Tokyo Oi like the Nikon’s F). When I lived in Tokyo in 1990-1991, Nikon F4 was the top-of-the-line of Nikon SLR camera’s. I saw it in particular in Shinjuku Bic Camera store when I bought there, in December 1990 my Nikonos V.
Nikon F4 incorporates many astonishing engineering features as the double vertical-travel curtain shutter capable of the 1/8000s. Compared to the Nikon F3, the F4 was an AF SLR operated by a CCD sensor (200 photo sites). The film is automatically loaded, advanced with to top speed of 5,7 frame/s !! With the MB-21 power grip (F4s version). The F4 is a very heavy camera (1.7kg with the AF Nikkor 1.4/50mm), incredibly tough and well constructed. This exemplary is devoid of any scratches or marks, and in a condition proving that it was not used for hard professional appliances, for those it was however intended. The camera has still it original Nikon neck strap, the original user manual in French. The lens is protected by a Cokin (Franc) Skylight 1A 52mm filter and the original Nikon front cap. The two small LCD displays (one on the F4 body, one in the DP-20 finder) are both affected by the classical syndrome of « bleeding ». Fortunately, all information could still be read. One says that 70% of the early Nikon F4 suffer from this problem but also found on other models.
According its serial number and the production rate of about 5000 units/month, this Nikon F4s was probably manufactured in Mito, Ibaraki, Japan in May 1989.
The camera was exported abroad thereafter attested by the presence of the golden oval little sticker("Passed" on the DP-20 viewfinder. In order to certify the quality production, two Japanese organizations, the Japan Camera Industry Institute (JCII) and the Japan Machinery Design Center (JMDC), joined forces to verify and mark the conformity of products for the foreign market. This is how, between the 1950s and 1980s, this famous little gold sticker was affixed, with the legendary "Passed", meaning that the device had been checked. Finally, when we say that the device had been checked, the production line had been checked because each device could not be checked individually.
____________
About the lens:
The AF-Nikkor 1:2 f=35mm lens is part of the kit around my Nikon F4 year 1989. The kit now includes 3 very classical AF-Nikkor lenses of the same period of the Nikon F4 camera body, including the standard 1.4/50mm, the 1.8/85mm and the 2/35mm. The choice of fixed-focal lenses instead of zooms was already in 1989 a bit old-fashioned. However many photographers preferred still the homogenous rendering of a photo series done with a single focal lens. Generally speaking, a 35mm focal is a charming moderate wide-angle, very easy to use and particularly adapted for architectural and street-photography.
The AF-Nikkor 1:2 f=35mm is not a rare lens. However, when looked on eBay there was not tens of them available in EU. I bought a good one form a Belgian seller at a normal price (180€). The lens is in very good mechanical and optical condition and came with the rear and front caps. I sourced the dedicated Nikon HN-3 shade hood separately for 10€ .
____________
About the flash :
I received from a German seller for 50€ this Nikon Speedlight electronic flash SB-26 that was, at the time of Nikon F4, the most powerful dedicated Nikon flash (Guide Number 36 at full power and 100 ISO).
The SB-26 communicates with the Nikon F4 body (and many other Nikon camera's) and can be operated in many different modes including TTL real-time metering with automatic equilibration of the ambient light using the 5-zone matrix metering done by the DP-20 photometric viewer as well in the center-weighted mode. Other possibilities include the normal TTL mode, an Auto mode using the own sensor of the flash and a manual mode with 7 power levels.
The flash head can cover the optical field from super-wide angle lenses 18-20mm, wide-angle lenses 28mm and 35mm, normal lenses 50mm, and long-focal lenses at 70mm and 85mm. The head can be rotated according two axis for indirect lightening. In addition, the SB-26 has a special focusing aid for the Nikon F4 autofocus system, projecting in the the darkness a red focusing image. SB-23 flash can be also used as master or slave flash in a coordinated flash system.
The flash requires 4 AA alkaline cells for approximately 100 lights at full power and much more with energy recycling at lower power levels.
Strange rectangular
Looking for a body?
Provinciaal domein Wachtebeke, Belgium
March 2012
© 2012 Patrick Van Vlerken
Edifici d'una sola nau, amb presbiteri pla no diferenciat. Està cobert amb volta de canó apuntat que arrenca d'una imposta. Durant el segle XIX van obrir-se dues capelles, rectangulars i amb volta de creueria, a la zona immediata al presbiteri. A la del costat de l'epístola hi apareix, en la clau de l'arc, l'heràldica dels Cervelló. L'altra capella va ser ampliada tardanament en direcció als peus de l'edifici. La porta d'accés, que s'obre a la façana de ponent, és moderna.
L'aparell només és visible en aquelles parts on no hi ha arrebossat. Es tracta de carreus regulars, tallats a cop d'escoda i disposats en el mur de manera isòdoma.
Vallespinosa es devia colonitzar durant la segona meitat del segle XI. No obstant, la primera notícia relativa al seu castell correspon a l'any 1193. Era propietat aleshores de la família Cervelló, tot i que els Clariana també hi posseïen drets. La capella castellera dedicada a Santa Maria ja era bastida l'any 1193. Possiblement l'església de Sant Jaume es va construir durant aquests anys, atesa la impossibilitat d'ampliar l'altra, en un moment en el qual les necessitats deurien créixer. En aquest període cal situar la consolidació de la repoblació de l'indret. Diferents llegats testamentaris van afavorir-la durant el segle XIV.
invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&cons...
Edifici d'una sola nau, amb presbiteri pla no diferenciat. Es cobreix amb una volta de canó apuntada que arrenca d'una imposta. Durant el segle XIV s'obren dues capelles, rectangulars i cobertes amb una volta de creueria, en la zona de l'església immediata al presbiteri. La capella del costat de l'Epístola presenta l'escut heràldic de la família Cervelló en la clau de l'arc. L'altra capella fou ampliada tardanament en direcció als peus de l'església. En la façana sud s'hi construí una galeria porxada suportada per dos arcs apuntats. Presenta dues portes d'accés formades per arcs de mig punt amb dovelles, aquestes es troben situades en la façana oest i sud respectivament. L'aparell constructiu és només visible en els punts on l'arrebossat està desprès, es tracta de carreus regulars disposats de forma horitzontal.
Resenya històrica
La colonització de Vallespinosa degué produir-se durant el segle XI, malgrat tot però, la primera notícia històrica relativa a l'indret és de l'any 1193, fent referència al seu castell. Aquest era propietat de la família Cervelló tot i que la família Clariana hi posseïa drets. En aquest any trobem que la capella castellera ja estava construïda, essent dedicada a Santa Maria. Possiblement l'església de Santa Maria fou construïda entorn aquesta data, atesa la impossibilitat d'ampliar la capella del castell, en un moment en el qual les necessitats de la població deurien créixer, ja que en aquest període cal situar la consolidació de la repoblació de l'indret. L'església fou afavorida per diversos llegats testamentaris durant el segle XIV. Durant el segle XX es va afegir una nova planta damunt l'església per habilitar l'escola pública, espai actualment en desús.
Sant Cristòfol d'Usall
Sant Cristòfol d'Usall és una església romànica de Porqueres (Pla de l'Estany) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
Església romànica de planta rectangular, una sola nau, absis semicircular i coberta a dues aigües. Al costat del temple, un altre edifici (la rectoria), queda unida a la banda dreta de la façana mitjançant un petit mur de pedra. A la banda esquerra de l'església trobem un cos adossat, d'alçada superior, que segurament fou una torre de defensa o de vigilància. Això fa que la façana tingui un cert aspecte irregular i asimètric.[1]
La façana del temple presenta un parament destrament treballat amb grans carreus de pedra ben escairats. La portalada és adovellada amb llindar i timpà llis; a sobre hi ha una petita finestra d'arc de mig punt. Sembla que hi havia una antiga porta lateral, avui dia tapiada. La façana queda rematada per un gran campanar d'espadanya, cobert amb un teulat que abraça dues finestres d'arc de mig punt. Els murs laterals de l'església, tot i que presenten un treball força acurat, mostren clarament que l'edifici fou realitzat en diverses etapes, probablement tres; la part més antiga seria la més propera a la façana i la més moderna la zona de l'absis. La porta de fusta conserva farratges originals romànics amb volutes als extrems i un pany en forma de serp.[1]
A l'interior es poden veure les diferents fases constructives. Un primer tram, el més proper a la porta d'entrada, està cobert per volta de canó de pedra de travertí d'Espolla; a continuació, separats per un arc toral, hi ha un tram amb la coberta feta amb pedruscall col·locat a plec de llibre. Per últim, hi ha la capçalera de forma quadrada que és una ampliació de l'anterior que tenia forma semicircular i encara és visible en el paviment. Conserva tot un seguit d'imatges barroques: Sant Galderic, robat l'any 1993 i recuperat el 1995, actualment en dipòsit al Museu d'Art de Girona; una Dolorosa, un Sant Joan i un Crist Crucificat, que abans formaven part d'un Calvari i ara estan separats; una Santa Anna; una Puríssima; un Sant Cristòfol; un Sant Antoni, una Mare de Déu del Roser i un Sant Crist.[1]
Els murs són de pedres irregulars sense escairar excepte l'emmarcament de les obertures i els angles de l'edifici que són de carreus de pedra escairats.[1]
L'església, junt amb la rectoria, la torre i el cementiri formen el nucli del veïnat d'Usall.[1]
L'antiga torre adossada de planta quadrangular es troba tocant l'església per l'angle de ponent. Presenta murs portants de carreus irregulars, i coberta de teula àrab a dues vessants.[1]
A la façana d'accés hi ha una porta i una finestra de reminiscències medievals. La resta d'obertures són emmarcades per carreus.[1]
Prop de l'església hi ha un pedró conegut com el pedró d'Usall. La pedra originària del pedró va ser col·locada a l'altar de l'església, i actualment està format per tres pedres de molí. Una és de granit rosa, l'altre de pedra calcària beix i l'última de pedra sorrenca. Les pedres dels extrems són circulars i la del mig té forma troncocònica. A sobre hi ha un piló circula i al seu extrem una greu grega de ferro.[1]
Història
L'església apareix per primera vegada citada en la documentació quan va ser lliurada al monestir de Banyoles, l'any 1086; aquesta donació va ser confirmada en les butlles d'Urbà II (1096) i Alexandre III (1175). El 1364, la reina Elionor va vendre al monestir de Banyoles la jurisdicció d'aquesta parròquia. A mitjans del segle xviii l'església va ser saquejada per les tropes franceses.[1]
L'absis ha estat eliminat i ha estat substituït per un cos rectangular que amplia la nau i conté la sagristia.[1]
El temple està sota la advocació de Sant Cristòfol i Santa Anna. La seva construcció es realitzà en diverses etapes, iniciant-se al segle xi, va patir una ampliació al segle xii, moment en què es va realitzar quasi tota la construcció. L'absis és la part més nova de l'església, probablement del segle xviii.[1]
Entre els anys 1965 i 1987 es realitzaren els treballs de restauració: es va treure el guix que cobria les parets i va aparèixer el parament original. També es descobriren els fonaments de l'absis primitiu. A l'interior es conserven diverses imatges de culte del segle xviii i una pila baptismal del segle xvi.[1]
An eighteenth century feature that was used as horse drinking pool in the days of the horse race track.