View allAll Photos Tagged multiple
Masia aïllada, amb múltiples edificis annexos, d'orígens medievals, del segle XII.
Ca l'Orpí és probablement la masia més antiga del Pla del Penedès, si més no en quant a referències històriques de l'existència de l'edifici, i també la que probablement conserva elements més antics atès que no ha estat restaurada. El mas es situa al sud del terme municipal, a mig camí entre la barriada del Pujolet, situada a l'oest i de la que dista 450 m, i del Gorner, situat al nord-est i distant 480 m de Ca l'Orpí. El Gorner era una antiga quadra del Pla del Penedès, amb arrels medievals ben conegudes, avui dia incorporada al terme municipal de Puigdàlber. L'accés a ca l'Orpí es realitza mitjançat el camí, històric, que prové del Pujolet i es dirigeix fins a la masia; antigament el camí continuava fins al Gorner, tram avui pràcticament desaparegut. La masia de Ca l'Orpí és conformada per una important agrupació d'edificis annexats a l'immoble original. Tot el conjunt és envoltat per una tanca d'obra, a manera de baluard, conformant un espai tancat de 2.300m2, a l'interior del qual les diverses edificacions ocupen més de 1.000m2. A fora del baluard, en l'accés principal hi ha un plafó ceràmic que duu la llegenda "Ca l'Orpi". Salvador Llorac esmenta que també hi ha un antic plafó en el que s'hi llegeix "Quartel de Mediodía"(LLORAC 2015:43). L'edifici principal i original de la masia es situa a l'est del conjunt d'edificacions, amb la façana orientada a l'est. La façana és poc visible degut a l'existència de diversos arbres en el pati davanter, enfront la portalada del baluard. L'immoble és de planta baixa i pis, i hi destaca principalment la porta d'arc de mig punt adovellada, possiblement d'entorn l'època baixmedieval. Al nord de l'accés la façana presenta un ampli cont, de planta bauixarafort. L'edifici adossat al nord de l'edifici principal és el més elevat, de planta baixa, pis i planta sota coberta, amb coberta a doble vessant, possiblement del segle XIX. En la façana sud, que s'encara al pati davanter de l'edifici principal, hi destaca un rellotge de sol; en la planta sota-coberta són interessants les tres finestretes d'arc escarser. Entre aquest edifici i el principal n'hi ha un altre d'adossat, possiblement dels segles XVII o XVIII, força malmès, amb dos contraforts en la façana nord. Encara hi ha entremig, adossat per a l'edifici original la part posterior, una altra edificació, poc visible, probable primera ampliació del conjunt. En tot el sector oriental del mas hi ha alhora diversos edificis annexos o aïllats dins el clos, destinats a coberts, estables o altres finalitats agrícoles. En aquesta zona el baluard presenta un accés secundari, d'arc escarser, de pedra, amb guarda-rodes. Salvador Llorac escriu que a l'interior s'hi poden veure tres arcades apuntades (LLORAC, 2015:43), fet que testimonia la conservació de presumibles elements medievals en l'edifici original. Tot el conjunt de Ca l'Orpí és veritablement rellevant per l'amalgama històrica que representa l'agrupació d'edificacions escassament restaurades. És un edifici representatiu de l'evolució arquitectònica d'un masia des d'època medieval.
Ca l'Orpí és un de les masies més antigues del Pla del Penedès, sinó la més antiga, almenys segons les fonts documentals. Antigament el mas era conegut com mas Pressona, que ja s'esmenta en el cartulari de Poblat l'any 1174, on es diu que limita amb la quadra de Gorner. També s'hi esmenta el Puig Pressona. El mas pertanyia a Arnau de Vilanova i el 1193 va ser venut a Guillem de la Granada. El 1253 es cita de nou el mas Pressona en una renuncia feta per Ramon de Penyafort. L'any 1388 s'esmenta Arnau Areny del mas Pressona i el 1497 Bartomeu Castell de mas Pressona (LLORAC, 2015:42-43).
En data de 7 de maig de 1703 s'esmenta Jaume Orpí de mas Pressona, del Pla, sufragària de Lavit, en un capbreu de la mensa episcopal de Solsona, sobre les rendes del bisbat de Barcelona. En l'Amillarament de l'any 1857 hi apareix com a propietari Cristòfol Llopart, que hi segueix residint amb la seva dóna i servei el 1864 (LLORAC, 2015:43). Les dates de construcció que apareixen en les referències cadastral són totes a partir del segle XX, és a dir errònies i referents a actualitzacions cadastrals. En el plànol topogràfic de 1914 l'immoble hi apareix amb la denominació "Casa de Urpí" (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917)
Multiple Personality n. disorder characterized by the presence of two or more distinct personalities in the same person, any of which may dominate at a given time ranging from a few minutes to years.
HMCS FREDERICTON enters Souda Bay, Greece during Operation REASSURANCE, on 21 February 2023 in the Mediterranean Sea.
Please credit: Cpl Noé Marchon, Canadian Armed Forces Photo
The national flag of Canada is hoisted on the focsle of HMCS FREDERICTON in Souda Bay, Greece during Operation REASSURANCE on 21 February 2023.
Please credit: Cpl Noé Marchon, Canadian Armed Forces Photo
TESS can be installed on several platforms, including tanks, but its main platform is an aircraft. (Photo courtesy of PEO STRI)
This is my first shot at slave flash. I bought a 430EX today and used it to optically trigger a cheap ebay slave. Upgrading the slave will be my next purchase. I bounced the 430 backwards into the ceiling and I placed the slave behind the counter to the right. It is bounced into a piece of white foam board angled into towards the far left.
Lieutenant (Navy) Scott Wood, Logistic Officer aboard HMCS FREDERICTON, instruct other members of the ship as they arrive in Souda Bay, Greece during Operation REASSURANCE, on 21 February 2023.
Please credit: Cpl Noé Marchon, Canadian Armed Forces Photo
crafted multiples assignment. collaborate with a group to produce multiples of an object using slip casting and hand building. use these multiples to create a collaborative piece. glaze and bisque fired ceramics, shelf. fall 2011.
Major Stephen Brosha, a member of the embarked Air Detachment onboard HMCS FREDERICTON, runs on the flight deck while enjoying the sea breeze during Operation REASSURANCE, on 16 February 2023 in the Mediterranean Sea.
Please credit: Cpl Noé Marchon, Canadian Armed Forces Photo
Participants during the Oxford to Cambridge Bike Ride in aid of The British Heart Foundation on 28 September 2013. Photo by Sarah Ansell.
PM E2S2’s Power-DWG found that the Army has well-documented nonmateriel challenges that affect its ability to effectively manage power. The result: Army units often lack organic power managers with the training and expertise to effectively employ today’s power systems. (Photo courtesy of PEO CS&CSS)