View allAll Photos Tagged instangram
Rencontre « Economie créative du mobile » : Nouveaux talents numériques et nouveaux intermédiaires (Instagram, Vine etc) Mercredi 29 Avril - artsmobiles.org/rencontre-economie-creative-du-mobile-nou...
Youtube - youtu.be/7KdXvxo5qqc
Instangram - www.instagram.com/p/BQi9inyheOI/?taken-by=andreacaliendi
Julio César Mesa
Instangram . Twitter . Facebook . Proyecto Colectivo . web
La historia tira por la ventana sus botellas vacías...
Questo ospedale è stato inaugurato nel 1939 per curare principalmente i malati la tubercolosi successivamente sarà abbandonato nel 1989.
Julio César Mesa
Instangram . Twitter . Facebook . Proyecto Colectivo . web
这次来芝加哥待的时间比较长，但是活很多，所以没有带单反来。
本来打算来美国买个微单回去的，但是价格也不便宜，那就回国再买，好拉动内需去。
Iphone4s就成了主力的摄影利器了，回酒店的路上拍一拍，吃饭的路上拍一拍，心情还是很愉快的。
我买IPhone4s的原因就是因为它是手机里面照相最好的（当时），加上有不少摄影软件可玩。
我用了很多的照相软件。包括hipstamatic、camera+、camera awesome、instangram、camera360以及其他杂七杂八的不下20款了。
如果大家留意的话，可以看到我之前用hipstamatic比较多，但是他的色彩太浓了，而且无法控制焦点，处理时间较长。我买了所有的胶卷和镜头。但因为以上的缺点，我就慢慢不用了。
重点说说我最喜欢的Camera+和 camera awesome（下面简称C+和CA吧）。
C+是我最喜欢的了，可以焦点和曝光分开，速度较快，而且处理功能我非常喜欢，特别是clarify加上overlay或者cross的组合，我非常喜欢，这一张和下面的几张都是用这个处理的。C+还有非常好的防抖功能，大家都知道，在手机上拍照，不可能过于追求画质，但是相片不抖动，测光准确是基本的，再加上构图，也就是如此了。氛围感，那是5dii的事情。C+的防抖动功能非常强，不过有点儿太强了，总要等到很稳定了才能触发，只适合照静物。
我就是因为发现手机照相很容易抖动，所以基本就是用C+和CA的防抖功能了。其实在C+之后我基本就觉得无所求了，如果C+内置处理不够好的话，我会用snapseed（尼康出的软件，比较贵，中国市场25元，but值得。 trust me ）。不过，不过，C+最美中不足的是，防抖所需要的时间确实太长了，有实话要拍一些东西确实不好拍，而我又不愿意去就到一点就拍，在手机这么差的感光器下面，如果再抖动的话，我是不接受的。所以，我需要一个折衷的软件，CA就来了，著名的smugsmug网站的官方应用。CA本身是免费的，也带有滤镜编辑的功能，不过效果较差，有收费的滤镜，效果也不好，不用费钱了。效果还是C+的处理好。CA的防抖大概是稍微稳定一点儿就可以拍了，虽然相片不如C+稳定，胜在快。
于是我常是CA 拍照，然后C+处理，或者snapseed处理。
强烈推荐C+ 和 CA。如果愿意花钱，那就买snapseed处理图片。没错的。
camera360，呃，也不错，不过只是好玩吧。从flickr人的眼光来看，不入法眼。基本不用了。
Julio Mesa
Instangram . Twitter . linkedin . web
L'estació de França és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada a la població de Barcelona. Aquesta és l'estació terminal de la línia Barcelona-Girona-Portbou i hi tenen parada trens de Rodalies de Catalunya de la línia R2 Sud dels serveis de rodalia de Barcelona i diversos serveis regionals, operats per Renfe Operadora. Fins al 2020, també hi tenien parada trens de Llarga Distància de Renfe Operadora.
Aquesta estació va entrar en servei l'any 1848 com a Estació de Barcelona corresponent a la línia de Mataró. Posterior també anomenada Estació de Granollers amb la construcció d'una segona estació el 1854, a la ubicació actual, quan va entrar en servei el tram construït per la Camins de Ferro de Barcelona a Granollers entre Barcelona i Granollers Centre.[1][2] Amb el perllongament de la línia a França va adoptar el nom actual: estació de França. El 1929 per motiu de l'exposició Universal va ser completament reconstruida amb l'actual edifici monumental. L'estació de la línia de Mataró posteriorment va ser anomenada Barcelona Término, enderrocada el 1989.
L'estació és capçalera de bona part dels regionals que provenen del sud i l'est de Catalunya, i fins al 2020 també ho era dels trens de llarga distància Intercity al País Valencià, Regió de Múrcia i Andalusia. Hi passa la Línia 200 (Madrid-Barcelona) i la Línia 270 (Barcelona-Portbou).
L'any 2016 l'estació va registrar l'entrada de 1.207.000 passatgers.[3]
Història
Primera estació: línia de Mataró
La construcció de la primera línia de ferrocarril a la Peninsula Ibèrica entre Barcelona i Mataró, suposa la construcció de la primera estació de tren a Barcelona entre les muralles i les cases de la Barceloneta, just al costat del Pla de Palau.
El 28 d'octubre de 1848 es posà en servei amb la primera circulació d'un tren des de l'estació fins Mataró
Segona estació: línia de Granollers
Pocs temps després s'edificava una estació adjacent per la construcció de la línia de Barcelona-Granollers, situació més propera a la Ciutadella i a l'interior de les muralles.
El 1954, l'estació de la línia de Granollers, entrava en operació amb l'obertura de la línia, la tercera a Catalunya, entre la ciutat comtal i la població vallesana.
L'empresa Camins de Ferro de Barcelona a Girona, fundada el 1862, es fusionà l'any 1875 amb la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona per a crear la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF). El 20 de gener del 1878 va inaugurar el tram fins a Portbou creant la connexió internacional amb França. Fet que suposà que lestació passès a denominarse Estació de França.
Remodelació per l'Exposició Universal del 1929
L'actual Estació de França fou projectada per l'arquitecte basc Pedro Muguruza amb la col·laboració de Raimon Duran i Reynals i, per a l'estructura de cobertura de les andanes, de Pelai Martínez. Fou construïda per la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant i inaugurada per Alfons XIII l'any 1929 amb motiu de l'Exposició Internacional. Els edificis envolten les vies en forma d'"U" i en ells s'usen materials luxosos com marbre, bronze, vidrieres decoratives, etc. Les dotze vies i set andanes situades dins la "U" estan cobertes per dues marquesines metàl·liques de 29 metres d'alt i 195 metres de longitud que a més en bona part descriuen una corba a l'esquerra. Completen les instal·lacions de l'estació dues vies amb andana ja a la part exterior de la marquesina i diverses vies d'estacionament. A més a més, a la sortida de l'estació i a l'esquerra del túnel de la línia general hi ha un altre túnel per al manteniment dels trens.
Laberinto Urbano, Intervención de Proyecto Colectivo, en Por el Medio de la Calle de la Calle 2013
Proyecto Colectivo
Twitter . Instangram . Facebook . Flickr
Julio Mesa
Instangram . Twitter . linkedin . web
L'estació de França és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada a la població de Barcelona. Aquesta és l'estació terminal de la línia Barcelona-Girona-Portbou i hi tenen parada trens de Rodalies de Catalunya de la línia R2 Sud dels serveis de rodalia de Barcelona i diversos serveis regionals, operats per Renfe Operadora. Fins al 2020, també hi tenien parada trens de Llarga Distància de Renfe Operadora.
Aquesta estació va entrar en servei l'any 1848 com a Estació de Barcelona corresponent a la línia de Mataró. Posterior també anomenada Estació de Granollers amb la construcció d'una segona estació el 1854, a la ubicació actual, quan va entrar en servei el tram construït per la Camins de Ferro de Barcelona a Granollers entre Barcelona i Granollers Centre.[1][2] Amb el perllongament de la línia a França va adoptar el nom actual: estació de França. El 1929 per motiu de l'exposició Universal va ser completament reconstruida amb l'actual edifici monumental. L'estació de la línia de Mataró posteriorment va ser anomenada Barcelona Término, enderrocada el 1989.
L'estació és capçalera de bona part dels regionals que provenen del sud i l'est de Catalunya, i fins al 2020 també ho era dels trens de llarga distància Intercity al País Valencià, Regió de Múrcia i Andalusia. Hi passa la Línia 200 (Madrid-Barcelona) i la Línia 270 (Barcelona-Portbou).
L'any 2016 l'estació va registrar l'entrada de 1.207.000 passatgers.[3]
Història
Primera estació: línia de Mataró
La construcció de la primera línia de ferrocarril a la Peninsula Ibèrica entre Barcelona i Mataró, suposa la construcció de la primera estació de tren a Barcelona entre les muralles i les cases de la Barceloneta, just al costat del Pla de Palau.
El 28 d'octubre de 1848 es posà en servei amb la primera circulació d'un tren des de l'estació fins Mataró
Segona estació: línia de Granollers
Pocs temps després s'edificava una estació adjacent per la construcció de la línia de Barcelona-Granollers, situació més propera a la Ciutadella i a l'interior de les muralles.
El 1954, l'estació de la línia de Granollers, entrava en operació amb l'obertura de la línia, la tercera a Catalunya, entre la ciutat comtal i la població vallesana.
L'empresa Camins de Ferro de Barcelona a Girona, fundada el 1862, es fusionà l'any 1875 amb la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona per a crear la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF). El 20 de gener del 1878 va inaugurar el tram fins a Portbou creant la connexió internacional amb França. Fet que suposà que lestació passès a denominarse Estació de França.
Remodelació per l'Exposició Universal del 1929
L'actual Estació de França fou projectada per l'arquitecte basc Pedro Muguruza amb la col·laboració de Raimon Duran i Reynals i, per a l'estructura de cobertura de les andanes, de Pelai Martínez. Fou construïda per la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant i inaugurada per Alfons XIII l'any 1929 amb motiu de l'Exposició Internacional. Els edificis envolten les vies en forma d'"U" i en ells s'usen materials luxosos com marbre, bronze, vidrieres decoratives, etc. Les dotze vies i set andanes situades dins la "U" estan cobertes per dues marquesines metàl·liques de 29 metres d'alt i 195 metres de longitud que a més en bona part descriuen una corba a l'esquerra. Completen les instal·lacions de l'estació dues vies amb andana ja a la part exterior de la marquesina i diverses vies d'estacionament. A més a més, a la sortida de l'estació i a l'esquerra del túnel de la línia general hi ha un altre túnel per al manteniment dels trens.
Julio César Mesa
Instangram . Twitter . Facebook . Proyecto Colectivo . web
.
El Hospital Clínico se levanta como un gran masa vigilante mediano entre el comienzo de la montaña y el resto de la Ciudad Universitaria. El esquema está compuesto por ocho alas que se conectan y se relacionan a través del vacío predominante en el interior contenido por un gran rectángulo perimetral que alberga el grueso de las funciones. Posterior a la construcción del Hospital y en una etapa más avanzada del conjunto de la Ciudad Universitaria, la rígida y demasiado obvia simetría del edificio, intentó suavizarse a través de la policromía de Mateo Manaure que colorea los elementos que componen todas las fachadas, tornando este gran transatlántico encallado en un miembro mas a tono con el nuevo espíritu francamente moderno de la Ciudad Universitaria.
Texto de María Antonia Rodriguez