View allAll Photos Tagged instangram
Julio César Mesa
Instangram . Twitter . Facebook . Proyecto Colectivo . web
.
El Hospital Clínico se levanta como un gran masa vigilante mediano entre el comienzo de la montaña y el resto de la Ciudad Universitaria. El esquema está compuesto por ocho alas que se conectan y se relacionan a través del vacío predominante en el interior contenido por un gran rectángulo perimetral que alberga el grueso de las funciones. Posterior a la construcción del Hospital y en una etapa más avanzada del conjunto de la Ciudad Universitaria, la rígida y demasiado obvia simetría del edificio, intentó suavizarse a través de la policromía de Mateo Manaure que colorea los elementos que componen todas las fachadas, tornando este gran transatlántico encallado en un miembro mas a tono con el nuevo espíritu francamente moderno de la Ciudad Universitaria.
Texto de María Antonia Rodriguez
Julio César Mesa
Instangram . Twitter . Facebook . Proyecto Colectivo . web
.
El Hospital Clínico se levanta como un gran masa vigilante mediano entre el comienzo de la montaña y el resto de la Ciudad Universitaria. El esquema está compuesto por ocho alas que se conectan y se relacionan a través del vacío predominante en el interior contenido por un gran rectángulo perimetral que alberga el grueso de las funciones. Posterior a la construcción del Hospital y en una etapa más avanzada del conjunto de la Ciudad Universitaria, la rígida y demasiado obvia simetría del edificio, intentó suavizarse a través de la policromía de Mateo Manaure que colorea los elementos que componen todas las fachadas, tornando este gran transatlántico encallado en un miembro mas a tono con el nuevo espíritu francamente moderno de la Ciudad Universitaria.
Texto de María Antonia Rodriguez
Julio Mesa
Instangram . Twitter . linkedin . web
L'estació de França és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada a la població de Barcelona. Aquesta és l'estació terminal de la línia Barcelona-Girona-Portbou i hi tenen parada trens de Rodalies de Catalunya de la línia R2 Sud dels serveis de rodalia de Barcelona i diversos serveis regionals, operats per Renfe Operadora. Fins al 2020, també hi tenien parada trens de Llarga Distància de Renfe Operadora.
Aquesta estació va entrar en servei l'any 1848 com a Estació de Barcelona corresponent a la línia de Mataró. Posterior també anomenada Estació de Granollers amb la construcció d'una segona estació el 1854, a la ubicació actual, quan va entrar en servei el tram construït per la Camins de Ferro de Barcelona a Granollers entre Barcelona i Granollers Centre.[1][2] Amb el perllongament de la línia a França va adoptar el nom actual: estació de França. El 1929 per motiu de l'exposició Universal va ser completament reconstruida amb l'actual edifici monumental. L'estació de la línia de Mataró posteriorment va ser anomenada Barcelona Término, enderrocada el 1989.
L'estació és capçalera de bona part dels regionals que provenen del sud i l'est de Catalunya, i fins al 2020 també ho era dels trens de llarga distància Intercity al País Valencià, Regió de Múrcia i Andalusia. Hi passa la Línia 200 (Madrid-Barcelona) i la Línia 270 (Barcelona-Portbou).
L'any 2016 l'estació va registrar l'entrada de 1.207.000 passatgers.[3]
Història
Primera estació: línia de Mataró
La construcció de la primera línia de ferrocarril a la Peninsula Ibèrica entre Barcelona i Mataró, suposa la construcció de la primera estació de tren a Barcelona entre les muralles i les cases de la Barceloneta, just al costat del Pla de Palau.
El 28 d'octubre de 1848 es posà en servei amb la primera circulació d'un tren des de l'estació fins Mataró
Segona estació: línia de Granollers
Pocs temps després s'edificava una estació adjacent per la construcció de la línia de Barcelona-Granollers, situació més propera a la Ciutadella i a l'interior de les muralles.
El 1954, l'estació de la línia de Granollers, entrava en operació amb l'obertura de la línia, la tercera a Catalunya, entre la ciutat comtal i la població vallesana.
L'empresa Camins de Ferro de Barcelona a Girona, fundada el 1862, es fusionà l'any 1875 amb la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona per a crear la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF). El 20 de gener del 1878 va inaugurar el tram fins a Portbou creant la connexió internacional amb França. Fet que suposà que lestació passès a denominarse Estació de França.
Remodelació per l'Exposició Universal del 1929
L'actual Estació de França fou projectada per l'arquitecte basc Pedro Muguruza amb la col·laboració de Raimon Duran i Reynals i, per a l'estructura de cobertura de les andanes, de Pelai Martínez. Fou construïda per la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant i inaugurada per Alfons XIII l'any 1929 amb motiu de l'Exposició Internacional. Els edificis envolten les vies en forma d'"U" i en ells s'usen materials luxosos com marbre, bronze, vidrieres decoratives, etc. Les dotze vies i set andanes situades dins la "U" estan cobertes per dues marquesines metàl·liques de 29 metres d'alt i 195 metres de longitud que a més en bona part descriuen una corba a l'esquerra. Completen les instal·lacions de l'estació dues vies amb andana ja a la part exterior de la marquesina i diverses vies d'estacionament. A més a més, a la sortida de l'estació i a l'esquerra del túnel de la línia general hi ha un altre túnel per al manteniment dels trens.
Julio Mesa
Instangram . Twitter . linkedin . web
L'estació de França és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada a la població de Barcelona. Aquesta és l'estació terminal de la línia Barcelona-Girona-Portbou i hi tenen parada trens de Rodalies de Catalunya de la línia R2 Sud dels serveis de rodalia de Barcelona i diversos serveis regionals, operats per Renfe Operadora. Fins al 2020, també hi tenien parada trens de Llarga Distància de Renfe Operadora.
Aquesta estació va entrar en servei l'any 1848 com a Estació de Barcelona corresponent a la línia de Mataró. Posterior també anomenada Estació de Granollers amb la construcció d'una segona estació el 1854, a la ubicació actual, quan va entrar en servei el tram construït per la Camins de Ferro de Barcelona a Granollers entre Barcelona i Granollers Centre.[1][2] Amb el perllongament de la línia a França va adoptar el nom actual: estació de França. El 1929 per motiu de l'exposició Universal va ser completament reconstruida amb l'actual edifici monumental. L'estació de la línia de Mataró posteriorment va ser anomenada Barcelona Término, enderrocada el 1989.
L'estació és capçalera de bona part dels regionals que provenen del sud i l'est de Catalunya, i fins al 2020 també ho era dels trens de llarga distància Intercity al País Valencià, Regió de Múrcia i Andalusia. Hi passa la Línia 200 (Madrid-Barcelona) i la Línia 270 (Barcelona-Portbou).
L'any 2016 l'estació va registrar l'entrada de 1.207.000 passatgers.[3]
Història
Primera estació: línia de Mataró
La construcció de la primera línia de ferrocarril a la Peninsula Ibèrica entre Barcelona i Mataró, suposa la construcció de la primera estació de tren a Barcelona entre les muralles i les cases de la Barceloneta, just al costat del Pla de Palau.
El 28 d'octubre de 1848 es posà en servei amb la primera circulació d'un tren des de l'estació fins Mataró
Segona estació: línia de Granollers
Pocs temps després s'edificava una estació adjacent per la construcció de la línia de Barcelona-Granollers, situació més propera a la Ciutadella i a l'interior de les muralles.
El 1954, l'estació de la línia de Granollers, entrava en operació amb l'obertura de la línia, la tercera a Catalunya, entre la ciutat comtal i la població vallesana.
L'empresa Camins de Ferro de Barcelona a Girona, fundada el 1862, es fusionà l'any 1875 amb la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona per a crear la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF). El 20 de gener del 1878 va inaugurar el tram fins a Portbou creant la connexió internacional amb França. Fet que suposà que lestació passès a denominarse Estació de França.
Remodelació per l'Exposició Universal del 1929
L'actual Estació de França fou projectada per l'arquitecte basc Pedro Muguruza amb la col·laboració de Raimon Duran i Reynals i, per a l'estructura de cobertura de les andanes, de Pelai Martínez. Fou construïda per la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant i inaugurada per Alfons XIII l'any 1929 amb motiu de l'Exposició Internacional. Els edificis envolten les vies en forma d'"U" i en ells s'usen materials luxosos com marbre, bronze, vidrieres decoratives, etc. Les dotze vies i set andanes situades dins la "U" estan cobertes per dues marquesines metàl·liques de 29 metres d'alt i 195 metres de longitud que a més en bona part descriuen una corba a l'esquerra. Completen les instal·lacions de l'estació dues vies amb andana ja a la part exterior de la marquesina i diverses vies d'estacionament. A més a més, a la sortida de l'estació i a l'esquerra del túnel de la línia general hi ha un altre túnel per al manteniment dels trens.
Instangram . Twitter . Facebook . Proyecto Colectivo . web
CERCO LAVORO A FIRENZE
Julio César Mesa
Instangram . Twitter . Facebook . Proyecto Colectivo . web
.
El Hospital Clínico se levanta como un gran masa vigilante mediano entre el comienzo de la montaña y el resto de la Ciudad Universitaria. El esquema está compuesto por ocho alas que se conectan y se relacionan a través del vacío predominante en el interior contenido por un gran rectángulo perimetral que alberga el grueso de las funciones. Posterior a la construcción del Hospital y en una etapa más avanzada del conjunto de la Ciudad Universitaria, la rígida y demasiado obvia simetría del edificio, intentó suavizarse a través de la policromía de Mateo Manaure que colorea los elementos que componen todas las fachadas, tornando este gran transatlántico encallado en un miembro mas a tono con el nuevo espíritu francamente moderno de la Ciudad Universitaria.
Texto de María Antonia Rodriguez
Julio César Mesa
Instangram . Twitter . Facebook . web
TOMADO DE DOCOMOMO IBÉRICO
Este recinto ocupa la totalidad de una manzana rectangular de 10.000 metros cuadrados situada en los terrenos vecinos del barrio del Congrés de Barcelona, un barrio de nueva planta planificado con ocasión del Congreso Eucarístico de 1952. El canódromo se compone de un edificio para las apuestas, que está situado en el lado más largo de la manzana, y una pista de carreras. El edificio consta de dos plantas, la planta baja se ha planteado como una prolongación del terreno y la planta superior como un objeto completamente separado del suelo que sirve de mirador.
La estructura de acero proporciona una imagen mucho más esbelta y ligera del conjunto que si fuera de hormigón. El edificio tiene la planta lenticular y es muy transparente, lo que le da al conjunto la imagen de unas alas de avión y un aspecto muy dinámico. El techo de la planta baja está equipado con gradas en el centro y terrazas laterales con buena visibilidad, mientras que el forjado de la cubierta soporta una estructura colgante con lamas de protección solar, a modo de brise soleil. La cubierta está soportada por unos tirantes que atan las jácenas al forjado inferior y evitan el balanceo. El brise soleil hace de contrapeso. Xavier Llobet i Ribeiro FUENTE DOCOMOMO IBÉRICO.