View allAll Photos Tagged case
Nombre del Graffiti: * b boy
Lugar del Graffiti (Ciudad/Calle/Comuna:): * purto montt
Enlace de descarga del Graffiti (debes subir tu graffiti en algun servidor de imagenes): www.flickr.com/photos/case_1/4393447480/
Enlace alternativo del Graffiti: www.flickr.com/photos/case_1/4393447480/
Año: 2010
Tu Nombre: case
Descripcion: este muro fue creado en dedicacion para la vieja escuela
Histoire de changer un peu, je vais dorénavant créer une nouvelle galerie "ART DE VIVRE A LA CREOLE".
J'inaugure cette galerie avec un cliché d'une case créole, véritable patrimoine architectural et culturel à préserver !
Réf. A2016-60 - Photo non libre de droits -
Pour tout achat (fichier numérique, tirage papier ou tableaux) merci de me contacter en privé.
SchachenmayrCatania 0124navy250m/100g 100%cotton, 2.0, 150g and 50g SchachenmayrFashion Summer Ombre 80 48cot32vis20PA 120m/50g
Shown here is an image from the exhibit "‘Twas the Night: 1930s Selections from the Nancy H. Marshall A Visit from St. Nicholas Collection and the University Archives," on display in the third floor rotunda of Swem Library from December 9, 2011 through February 13, 2012.
The following is a transcription of the label text presented in this case:
Various editions of The Night Before Christmas feature interior scenes of homes prepared for the arrival of St. Nicholas with seasonal decorations.
Clement C. Moore
The Night Before Christmas
Newark, New Jersey: Charles E. Graham & Co., 1930
Clement C. Moore
A Visit from St. Nicholas, reprinted in Is Santa Claus an American?
Engraved by Boyd
New York, New York: Liberty Publishing Corp., 1933
Clement C. Moore
The Night Before Christmas (A Visit from St. Nicholas)
Illustrated by Clarence Biers
Chicago, Illinois: Rand McNally & Co., 1938
Clement C. Moore
The Night Before Christmas
Chicago, Illinois: Goldsmith, circa early 1930s
The Nancy H. Marshall A Visit from St. Nicholas Collection
"The fine arts department was asked to design and superintend the installation of these enormous parties to which the entire college was invited. The Christmas party was really terrific. It was in Phi Beta Kappa Hall. We took up all of the seats for dancing… The place was all lit by candles, and why in the world it didn’t burn down, I don’t know.”
Leslie Cheek, Jr.
Oral History Interview on May 11, 1976
Professor of Art and Architecture, 1935-1939
Head of the Department of Fine Arts, 1938-1939
University Archives Oral History Collection, UA 43
"[Preparation] involved first of all removing all of the seats on the main floor of the auditorium. They were individually taken up and individually replaced the first year. Thereafter, since it looked like we were going to have to do that every year for Mr. Bryan, the seats were bolted to boards (about two by ten boards), and they were brought into the auditorium in sections and replaced.”
J. Wilfred Lambert ‘27
Oral History Interview on January 8, 1975
Longtime W&M administrator
Retired as Vice President of Student Affairs, 1973
University Archives Oral History Collection, UA 43
Decorations in old PBK Hall, circa 1935 –1940
Led by Leslie Cheek, Jr., the Department of Fine Arts was charged with decorating for the president’s Christmas party each year. The event was held in the auditorium of old Phi Beta Kappa Hall, which was rebuilt after a 1953 fire and renamed Ewell Hall.
University Archives Photograph Collection, UA 8
Refreshments in the old PBK Hall lobby, 1937
Even staff members working at the event wore colonial inspired costumes to further the ambience.
John H. Garrett Photographs, UA 5.101
Refreshment table, circa 1935-1940
University Archives Photograph Collection, UA 8
Notice to Students, 1936
Theodore S. Cox, Chairman of the Committee on Special Events, prepared a notice outlining the policies and expectations for students at the campuswide costume party.
Christmas Activities Papers, UA 165
"There was a platform built which was, I suppose, about forty feet long and about six feet deep and eight or ten inches high. And then on top of that was a table, and in the middle of that long table was an enormous punch bowl, illuminated from below. Behind that punchbowl stood Ernest Cumber, who served the punch. He was about three or four feet above us when you added everything together, and he really rose to the occasion. This was a very important ceremony for Ernest, who on other occasions was the custodian and messenger in the administration office.”
J. Wilfred Lambert ‘27
Oral History Interview on January 8, 1975
Longtime W&M administrator
Retired as Vice President of Student Affairs, 1973
University Archives Oral History Collection, UA 43
From the Special Collections Research Center, Earl Gregg Swem Library at the College of William and Mary. See swem.wm.edu/scrc/ for further information and assistance.
Conjunt arquitectònic format per l'antiga església de Santa Maria de Vallformosa i el cementiri parroquial que l'envolta. El conjunt es troba envoltat parcialment per un mur que tanca el conjunt, i que arrenca de la cantonada N-O de l'església, envoltant el cementiri fins empalmar amb l'absis de l'església pel seu cantó S-E. Es tracta d'un més modern pintat en color blanc. L'accés al conjunt es fa per una porta oberta en aquest mur i orientada al Nord. Es tracta d'una porta oberta amb un arc molt rebaixat i coronoda amb un frontó triangular i una creu. Aquesta porta ha estat reaprofitada de l'antic mur de tancament del cementiri. Aquesta estranya disposició fa que l'entrada a l'església es faci a través del cementiri. L'església és un edifici de planta basilical de tres naus construït amb parament irregular molt ben treballat i polit, cobert exteriorment a dues aigües amb teula. Les cantonades de l'edifici s'han reforçat amb carreus quadrangulars ben treballats. L'edifici conserva restes d'un antic arrebossat en ciment en alguns trams, especialment de l'absis. Exteriorment no es percep diferència d'alçada que indiqui l'existència de tres naus, ja que les naus laterals, malgrat ser més petites, compten amb un segon pis a sobre que unifica l'alçada exterior. Sobresurt del conjunt, un absis semicircular. L'orientació de l'església és amb la capcelera a l'Est i la façana principal a l'Oest. Destaca l'existència d'una petita finestreta esbiaixada ubicada al cantó Nord de l'absis, realitzada amb carreus ben treballats i coronada amb un petit ressortit arquejat. També destaca la presència d'un gran campanar octogonal de setze metres d'alçada ubicat a la cantonada N-O de l'edifici, que descansa sobre quatre petxines rectes i inclinades i es cobreix amb coberta de pavelló. Les cantonades del campanar també s'han reforçat amb carreus ben treballats. Destaca a mitja alçada la presència d'una motllura semicircular exterior i adossada, que marca l'inici de les obertures del campanar. Es tracta de quatre grans obertures, que s'intercalen ordenadament en el mur un si i un no- en forma d'arc de mig punt que deixen entreveure les campanes interiors. La façana principal de l'església es troba orientada a l'oest i s'obre amb una porta d'arc de mig punt format per dues petites arquivoltes. Aquesta porta recau sobre un seguit de maons disposats a sardinell. La porta es troba coronada per un frontó d'estil neoclàssic format per una cornisa triangular, enmig de la qual s'ubica un timpà sense decoració. Aquest frontó es recolza sobre un fris on s'alternen tríglifs i mètopes. Sota els tríglifs s'aprecien les règules i les gotes. Les mètopes s'han decorat amb motius geomètrics i espirals. Els laterals d'aquest fris sobresurten en volum de la resta del conjunt, i recauen sobre dos capitells i columnes adossades al mur, que emmarquen la porta d'entrada. La base de les columnes es recolza sobre un pedestal quadrangular i un sòcol. Tot aquest conjunt decoratiu es troba elaborat en pedra calcària ben treballada, i s'ha sobreafegit adossant-lo al mur de la façana. Sobre aquest conjunt de l'entrada s'obre un rosetó que es troba actualment tapiat. Interiorment la coberta -totalment restaurada- és a doble vessant en maó, i reforçada per cinc arcs torals de mig punt molt rebaixats, que recauen en pilastres quadrangulars adossades al mur, i que serveixen de línia divisòria entre capelles. El paviment interior és en rajola cuita disposada a trencajunt.
Observacions: Segons el llibre de les adminsitracions de 1787, a l'església hi havia: el cos preciós de Crist, del Roser, del Remei, del nom de Jesús, de Sant Crist, de Sant Antoni Abat, de Sant Ramon, de Sant Antoni de Padua, del Remei, de Sant Isidre, de Sant Roc, del Bací dels pobres, de Sant Joan, de Sant Josep i de la Puríssima Concepció. (Cont. Descripció): L'absis es cobreix amb una volta radial feta també en maó i reforçada per quatre bigues. La divisió interior de l'espai es fa en tres naus de diferents dimensions, sent la central més ample que les laterals. Les naus laterals es divideixen en quatre capelles laterals -quatre per banda- separades per arcs de mig punt. Les tres primeres, començant per l'absis, presenten la particularitat de comptar amb un segon pis a modus de trifori que recorre tot l'espai superior de les capelles. La coberta d'aquestes tres capelles laterals es fa amb volta d'aresta nervada i tancada amb una clau de volta. Els nervis i la clau de volta han estat profusament decorats amb afegits de guix i decoració vegetal i floral. També s'han decorat els intradós dels arcs de separació entre la nau central i les laterals, amb orles formades per cassetons de guix reomplets amb decoració floral. Destaquen també uns culs de llàntia molt ben treballats. Les dues capelles finals - a tocar de la porta- presenten característiques diferents, obrint-se la del cantó nord amb un arc de mig punt decorat amb estucs de vegetació floral, i cobert per una cúpula semiesfèrica, que descansa sobre quatre petxines i un petit tambor. Tota la cúpula es troba enguixada i decorada amb gran detall. Destaca la presència d'uns rosetons molt ben treballats a l'espai de les petxines, d'un tambor decorat amb escaquejats i caps d'angelet, orles en forma de trena que recorren la cúpula a imitació de nervis, dues de les quals finalitzen en dues fornícules en forma d'arc de mig punt rebaixat, també molt decorades. L'altre capella posterior -la del mur de migdia- no té tanta alçada, i s'ha cobert amb un sostre recte. La decoració interior és pictòrica a base de colors pastel: blau cel i marró, que dona a entendre que és de factura més nova, i que estaria dedicada a la Puríssima Concepció. Finalitza l'interior de l'església l'existència d'un cor a l'entrada de l'església, aixecat com si fos un primer pis sobre una teulada embigada i un arc molt rebaixat. Adossat al cantó de migdia de l'església hi havia l'antiga casa rectorial, que fou totalment enderrocada.
Les primeres notícies de l'existència d'una església parroquial són del 1087,quan Bonfill fa donació d'una peça de terra que té, i que afronta al nord amb un altre alou dels donadors, situat a Santa Maria de Vallformosa (Sancte Marie de Valle fermosa). Devia tractar-se d'un edifici pre-romànic, aixecat al mateix indret de l'actual església. El 1322, en la venda que el cavaller Berenguer de Castellbisbal fa a la Pia Almoina, diu que es troba la parròquia de Santa Maria de Vallformosa. El 1328, trobem una àpoca de 100 lliures feta per Berenguer Vendrell, prevere i beneficiat de Santa Maria de Vilobí, per raó d'un establiment de cases a Vilobí. Durant el segle XV hi ha unes col·lacions a Santa Maria de Vallformosa. El 1582 el bisbe de Barcelona dona permís per beneir les campanes de l'església. . El 1589, es fa la fundació d'un benefici per Josep Miret i Joan Pau Fonol, mercader de Vilafranca, per a la casa i heretat anomenada la Sala, situada dins la parròquia. El 1551 trobem una resolució feta per la Pia Almoina als jurats de Vallformosa per a l'obra de l'església. D'un imprès del segle XVII, sense data, sabem que Joan Cases, rector de Vallformosa, pledejà contra Maria Ana Vallesa, per un benefici de Santa Maria del lloc de Vilobí. El 1703 el Vicari general, Antoni Fontanals de les Clotes, dona llicència per fer una sepultura a la capella del Sant Crist de l'església de Vallformosa. El mateix any-1703-, Magí Olivella, batlle de la quadra de Vilobí, demana llicència per fer-se una tomba a la capella del Sant Nom de Jesús de l'església de Vallformosa. El 1758, el vicari general dóna permís al rector, Josep Masaguer per beneir una campana de l'església. Pels inventaris consultats del segle XIX, es tractava d'una parròquia relativament pobra, i en quedar cada cop més aïllada dels nuclis principals (Vilobí i Bellver), s'opta per canviar l'emplaçament de l'església. La revolució del 1936, afectà tot el contingut del temple que fou destruït, destacant una creu processional gòtica d'argent del segle XV. En quedar sense culte, posteriorment s'anà deteriorant la fàbrica de l'església i va amenaçar ruïna, sobretot el sostre, fins que al 1989 es va decidir restaurar les parts més afectades de l'edifici.
Sens dubte en origen l'església de Vallformosa fou d'estil romànic, i es degué enderrocar al segle XVI, que és quan es comença a construir l'actual, la qual quedà enllestida al segle XVII. És molt possible que la decoració d'estucs interior sigui també del segle XVII. La finestra esbiaixada de l'absis du la data del 1652 que es pot considerar com a bona. Al segle XVIII s'optà per dotar l'església amb un porta de més gran categoria, iniciant la construcció del frontó que emmarca la porta de la façana principal, i que du la data del 1778. Al segle XIX es degueren fer algunes reformes interiors, per exemple la d'adequació d'una de les capelles laterals al culte de la Puríssima Concepció, cosa que va fer que es cobrís de forma plana, i es pintés i decorés amb tons pastels. Durant el segle XX també s'han efectuat algunes transformacions, però en aquest cas exteriors, així en una fotografia conservada de l'església a principis del segle XX, s'observa que el cementiri no ocupa l'espai actual, sinó que es limita a ser un afegit al cantó de migdia de l'església, quedant de lliure accés la façana i la porta principal. La porta d'accés al cementiri és la mateixa que l'actual d'entrada al recinte. Cal pensar que en un moment posterior es produí una modernització i ampliació del cementiri que s'extengué cap a la zona de la façana principal, i al tancar-se englobà tota l'església (El 1888 hi ha una reconstrucció del cementiri, però cal pensar que no és l'actual). Aquesta església va ser la parroquial del terme de Vilobí fins el 1933, en que degut a qüestions pràctiques es construí la moderna església de Vallformosa traslladant el culte. A partir d'aquests moments entrà en un estat de degradació, que s'accentuà durant 1936 en que patí un saqueig.
Goigs cantants en alanbança a la Mare de Déu de Vallformosa. Existeixen diverses versions, de les quals actualment es manté una actualitzada i musicada l'any 1989 per Joan Maria Aragonès i Rebollar i que és tal com segueix:
Vostra vida molt sortosa / cantarem amb alegria / sigueu nostre empar i guia / Princesa de Vallformosa / Aquella noble ambaixada / de l'arcàngel Gabriel / per ser de tots exalçada / fou tramesa des del cel / quina sort tan singular / per eixa vall tenebrosa / sigueu... / Els desterrats fills d?Eva / vostre auxili singular / esperaven a la terra / per tenir la llibertat / del pecat que els impedia // la posada més honrosa / sigueu... / La major felicitat / de les moltes que tinguéreu / fou aquella en què venguéreu / vostre fill molt estimat / Estols d'Àngels davallaren / en diada tan formosa / sigueu..../ Joia immensa bé us donaren / els tres Reis d'Orient / quan vau veure que adoraven / vostre Fill tan excel·lent/ presentant-vos moltes joies / amb voluntat fervorosa / sigueu..../ Fou la vostra Assumpció / singularíssima sort / doncs baixaren de l'alt port / els àngels en processó / per pujar-vos, oh Senyora, / amb corrandes molt gustosa / sigueu..../ Els malalts i atribolats / socorreu amb gran conhort / en totes necessitats/ sou auxili i segur port / a qui us reclama devot / socorreu ben amorosa / sigueu.../ Acabada la jornada / en eixa vall tenebrosa / sigueu nostre empar i guia / Princesa de Vallformosa.
La tradició de cantar els goigs a la Mare de Déu de Vallformosa es remunta amb seguretat al segle XVIII. La primera versió escrita que es conserva va ser impresa l'any 1800, i es conserven encara un bon nombre d'exemplars a l'Arxiu parroquial de Vilobí. Aquesta versió editada va ser vigent fins l'any 1989, en que amb motiu de les celebracions festives celebrades pel 55è aniversari de la inauguració de la nova església parroquial de Santa Maria de Vallformosa van ser actualitzats i musicats pel Sr. Joan M. Aragonès i Rebollar. Tradicionalment aquests goigs eren cantats en nombroses celebracions eucarístiques. Actualment només són cantats el dia de la Mare de Déu d'Agost.
Més fotos de Santa Maria de Vallformosa: www.flickr.com/photos/11299883@N08/tags/ipa5066/show/
Boston University vs. United States Naval Academy.
Case Gymnasium, Allston, MA.
December 14, 2013.
USNA 33 - Boston University 3
125 - Brendan Campbell (Navy) pinned Bubba McGinley (BU), 1:46
This is a custom built display case which I designed to show my models. The case is approx 50 inches long X 32 inches high X 5 inches deep made of 3/4 inch solid oak. The case has adjustable 3/8 inch tempered glass shelves and 1/4 inch tempered glass sliding roller bearing doors in an aluminum roller bearing track. The case holds approximately 45 diesels depending upon their size. Motive power is rotated in and out of the display case as opportunity arises as the whole roster is more than can be displayed at one time.
I think I chose wisely with this one. Very nice. It's a little loose without a SmartCover...but I always use a SmartCover.
Listed Feautres: Sage waxed duck canvas exterior, Soft orange-poppy felt interior, Genuine mahogany leather for secure hand grip, Contrast stitching with orange-poppy accent,iPad mini Smart Cover compatible
This started out as a simple fme on silk paper sampler but I thought they needed a little embellishment to pull them together. And then I got a little carried away with bullions, knots and lace edges. The background is painted kitchen paper backed with scrim to strengthen it and there is also some home made hand made paper going on in the bottom left hand corner underneath the lace which is made up of armenian edge stitch. There's a bit of cut work too in the top left hand silk paper piece together with one or two poked out holes in the grids. Whilst stitching this piece I have (loosely) kept in mind my theme of details of nature, in this case lichen and textures on on dry stone walls (with a little artistic licence on the colour front) although my son thinks it looks like the surface of a lily pond complete with frog spawn!
I was asked if I had any good pictures of cased images, and realised that the existing images I had online of this wonderful piece - www.flickr.com/photos/whatsthatpicture/sets/7215762621801... - did not show it in its case, so this is just rectifying that omission.
A Case Steam Tractor of yesterday.
Just had to tone it in HDR.
To see on black press L
To See Large -
www.flickr.com/photos/52343268@N05/5971817331/sizes/l/in/...
Getting ready for my trip to Germany & Austria :-)
Pelican 1510 (Carry-on case)
Canon XH-A1
Canon WD-H72 Wide converter 0.8x
Lens Hood
8 tapes
Charger with extra battery
Charger cable and camera strap stuffed is the sides
now all i need is a wireless microphone to capture some engine sounds!
Tamara and me are no great beer drinkers but last year we discoverd the products of the Störtebeker brewery in northern Germany. Since than we allways have some bottles in stock.