View allAll Photos Tagged Sindrome

sindrome di womow

(gazzini e tz)

col nasu all insù, per godersi il fresco del marmo e l architettura

Solamente una volta ho avuto idea di esserne stata affetta...

Guardando la "Madonna" di Munch al Metropolitan Museum di NYC...

20 minuti a fissare un quadro.

 

Non pretendo di fare nulla che nemmeno lontanamente le assomigli...

E' solo una citazione perchè l'effetto che ha avuto su di me lo ricordo ancora, dopo 9 anni...

 

Asi es como auto denomino a lo que se siente tras pasar una temporada viviendo el ferrocarril europeo. Tras ver enormes trenes de viajeros, mercancías por doquier, estaciones atestadas de viajeros, material móvil cómodo y en perfecto estado... Cuando uno vuelve al hogar dulce hogar, le cuesta volver a encontrarle el "puntillo" a los trenes de su tierra.

En la imagen, una Taurus de los ferrocarriles checos con la librea de los servicios Railjet de este pais, remolca el Euro City 172 "Vindobona" procedente de Villach HBF y destino Hamburgo-Altona a su paso por la estación de Viena Meidling.

Se ao menos eu lhe vesse me devolver pra mim mesma

Ella es mi regalito, la que me trajo Dios, su nombre es Fernanda y es mi razon de vivir, por ella yo daría hasta mi vida ...

 

La amo!

  

Por sierto ella es mi HERMANITA =P

   

▬▬▬▬▬▬▬▬▬▬

 

Todos los derechos reservados.

No utilize esta fotografía sin mi autorización.

  

Castelluccio - mare di nebbia

"eterni Peter Pan con un sé fisico adulto e un sé mentale bambino"

Oil on canvas 40 x 30 cm / Oleo sobre lienzo 40 x 30 cm

Fotodriver, caminado hacia el último viaje, te fotografiastes en la sien a uno por mil, y salieron las partículas de la masa gris como fotogramas de tus últimos recuerdos, ese segundo que viene después de la vida entera antes de irse a no se sabe donde. Descanse en RAW, que una de mis rosas enredada a mi cabeza, irá a tu tumba antes de que los enteradores empiecen a echar tierra al asunto.

 

Texto de Paco Justicia

Agradecimiento especial a Isabel Talleda por poner el título a esta imagen.

 

Mejor en lightbox

 

* Prohibido el uso para fines comerciales sin previa autorización escrita. Derechos Reservados

© Juan Carlos Pascual - jcpascual@gmail.com

--------------------------------

* Prohibited the use for commercial purposes without prior written authorization.

© Juan Carlos Pascual - jcpascual@gmail.com

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

* Por favor, no use esta imagen en los sitios web, blogs u otros medios de comunicación sin mi permiso explícito.

© Todos los derechos reservados

--------------------------------

* Please don't use this image on websites, blogs or other media without my explicit permission.

© All rights reserved

Síndrome del eterno viajero

rolleicord

ektar 100

El síndrome de Down (SD) és un trastorn genètic causat per la presència d'una còpia extra del cromosoma 21 (o una part del mateix), en comptes dels dos habituals (trisomía del parell 21), caracteritzat per la presència d'un grau variable de retard mental i uns trets físics peculiars que li donen un aspecte recognoscible. És la causa més freqüent de discapacitat psíquica congènita[1] i deu el seu nom a John Langdon Haydon Down que va ser el primer a descriure aquesta alteració genètica en 1866, encara que mai va arribar a descobrir les causes que la produïen. Al juliol de 1958 un jove investigador, Jérôme Lejeune, va descobrir que la síndrome és una alteració en l'esmentat parell de cromosomes.

 

No es coneixen amb exactitud les causes que provoquen l'excés cromosòmic, encara que es relaciona estadísticament amb una edat materna superior als 35 anys. Les persones amb síndrome de Down tenen una probabilitat una mica superior a la de la població general de patir algunes patologies, especialment de cor, sistema digestiu i sistema endocrí, a causa de l'excés de proteïnes sintetitzades pel cromosoma de més. Els avanços actuals en el desxifrat del genoma humà estan desvetllant alguns dels processos bioquímics subjacents al retard mental, però en l'actualitat no existeix cap tractament farmacològic que hagi demostrat millorar les capacitats intel·lectuals d'aquestes persones.Les teràpies d'estimulació precoç i el canvi en la mentalitat de la societat, per contra, sí estan suposant un canvi qualitatiu positiu en les seves expectatives vitals.

Riccardo è un mio amico.

Riccardo soffre della sindrome di Down.

Riccardo ha 34 anni e passa la sua giornata seduto fuori di un bar a parlare alle persone che entrano ed escono.

Non importa che piova o faccia bello, lui sta li.

Riccardo è sempre allegro, a tutti chiede se gli regalano delle caramelle alla menta di cui è ghiotto.

La prima volta che mi rivolse la parola, mi vergogno non poco a dirlo, ne fui un po’ imbarazzato, ma poi fui conquistato dalla sua dolcezza e dalla sua gioia di vivere.

Credo che Riccardo sia un insegnamento per tutti noi. Lui non ha niente, lui porta il suo carico di pena come se questo non esistesse, lui a tutti regala un sorriso.

Lui non sa nulla dei 46 o 47 cromosomi, ma lui ci insegna a vivere.

Ciao Riccardo.

 

La foto soffre un po’ di un micro mosso, ma ugualmente, per Riccardo, ho voluto metterla qui.

 

Richard is a friend of mine.

Richard suffers from Down syndrome.

Richard is 34 years old and spends his day sitting outside a bar talking to people entering and leaving.

No matter rain or sun, he's there.

Richard is always happy, everyone wonders if the gift of mints to which it is delicious.

The first time I spoke to him, not a little ashamed to say, I was a bit 'embarrassed, but then I was captivated by his sweetness and his love of life.

I believe that Richard is a lesson for us all. He has nothing, he carries his burden of punishment as if that did not exist, he gives everyone a smile.

He knows nothing of the 46 or 47 chromosomes, but he teaches us to live.

Hello Richard.

 

The picture suffers a bit 'of a micro-rough, but also, for Richard, I wanted to put it here.

 

Black and white reprocessing of an old shot

Fondamenta Gherardini. Venècia. Síndrome de Stendhal. HDR

3rd December is the International Day of people

with a disability.

 

Celebrate the ABILITY.

 

Ulysses & his great granma in Paraiso, mexico.

  

analog photo from sindromes project.

olympus trip with 400asa film color + digital interference

___

www.youtube.com/watch?v=E8gFQJQG7a4

Model: Lara García Corrales.

Síndrome de la Página en Blanco

analog photo from sindromes project.

olympus trip with 400asa film color + digital interference

que Lise est partie et que je pense tous les jours a elle.

 

8 ans c'est trop tot pour partir.

 

Je me souviens que sa maman m'avait dit ,Lise se fait appeler jeune homme a cause de ses cheveux courts,je me souviens avoir dit a Lise que les gens etaient souvent betes en France et que moi aussi a cause de mes cheveux courts on m'appelait souvent monsieur.

Je me souviens de sa tetine dont elle ne se separait pas tout comme Ulysses.

Je me souviens l'avoir embrassée pour lui dire aurevoir moi qui n'embrasse que rarement pour dire aurevoir.

je me souviens que la 1ere fois que je l'ai vue,il y a un peu plus de 3 ans,j'ai pensé qu'elle pouvait etre la soeur d'Ulysses a tel point la ressemblance physique et les expressions du visage etaient semblables.

 

...............................................................................................

because one year ago Lise died and that I think of her everyday.

 

8 is too young ...

 

en.wikipedia.org/wiki/Costello_syndrome

 

fr.wikipedia.org/wiki/Syndrome_de_Costello

 

www.costellokids.org.uk/

Hace tiempo que estaba buscando alguna casa en ruinas para hacer algunas fotos. El otro día ví una por el barranco de Telde y decidí entrar. Mi sorpresa fue encontrarme con este panorama en una de sus habitaciones, situación que me llamó la atención y la cual aproveché para fotografiar.

2 4 5 6 7 ••• 79 80