View allAll Photos Tagged Simula
L'antic convent dels trinitaris, anomenat de la Santíssima Trinitat, està situat al costat de l'Església de la Trinitat. El claustre evoca models renaixentistes, és de planta quadrada i consta de tres galeries. Cada costat de la galeria baixa consta de 5 arcs de mig punt sobre columnes toscanes. Destaquen les creus esculpides i policromades de vermell i blau, emblema de l'ordre, que decoren els carcanyols dels arcs. La galeria superior doble el número d'arcs de mig punt sobre columnes toscanes, van ser tapiats en remodelacions posteriors i fins i tot en alguns casos es van obrir finestres. El darrer pis presenta un parament de maçoneria rústica on s'observen antigues finestres quadrares tapiades amb maons i balcons.
La façana principal del convent s'obria al carrer de la Font i ha estat objecte de diverses modificacions que n'han transformat la seva aparença original. Està composta per dos trams diferenciats. El primer tram, més proper a la portalada del Remei, combina diversos elements del vocabulari clàssic i és fruit d'una rectificació executada l'any 1876, tal com es pot llegir en una cartel·la esculpida dessota del frontó de l'entrada principal. Aquest sector de la façana presenta un disseny d'estucat en fred que simula carreus i es divideix en planta baixa i dos pisos superiors. Als pisos superiors hi ha una disposició d'obertures simètriques compostes per un balcó central i finestres a banda i banda, totes d'arc rebaixat. A la planta baixa, la porta principal és d'arc rebaixat també i coronada amb un frontó triangular sobre permòdols. A banda i banda d'aquest accés principal s'obren dues grans finestres d'arc rebaixat decorades amb esgrafiats de motius vegetals a la part superior.
El segon tram de la façana, el més allunyat de la capella del Remei, és més llarg i està compost de planta baixa i dos pisos superiors amb obertures alternant balcons i finestres allindanades. Aquest espai fou construït adossat a l'ala est del claustre del convent i l'ocupen dos equipaments municipals com són: la Sala dels trinitaris i l'Arsenal, l'Escola Municipal d'Art. La Sala dels trinitaris és una sala d'exposicions que acull mostres d'art contemporani. D'aquest sector de la façana destaca la llinda d'un balcó del primer pis on hi ha esculpida la creu dels trinitaris i la data de 1644. D'aquesta mateixa façana destaca també el portal dovellat a salta cavall amb l'escut esculpit de la vil·la de Vilafranca, l'accés principal a l'escola d'art l'Arsenal.
L'edifici forma part del conjunt que es va edificar a conseqüència del trasllat dels frares trinitaris a aquest emplaçament el 1557, on hi havia l'antic Hospital del Sant Esperit.
La primera pedra va ser col·locada el 8 de desembre del 1578. L'espai va ser utilitzat com a comissaria de policia, dependències municipals, despatxos i habitatge de la parròquia. En els anys vuitanta s'estava adequant per a Centre de Formació Ocupacional de l'INEM.
La rectificació de la façana del carrer de la Font va tenir lloc l'any 1876, moment en el qual es reconstrueixen també parts de l'edifici per acollir les escoles municipals. La realitzà el mestre d'obres Josep Inglada i Estrada. La cessió de part de les dependències del convent per acollir les escoles municipals va tenir lloc l'any 1843. La titularitat de les dependències és compartida entre l'Ajuntament i el Bisbat de Barcelona.
invarquit.cultura.gencat.cat/card/4940
És en els convents vilafranquins on es conserven quasi els únics vestigis de l'arquitectura desenvolupada posteriorment a la formació de la ciutat medieval fins a començaments del segle XVIII.
En ells, malgrat mantenir-se la utilització del gòtic fins a dates molt avançades, és on es comença a percebre la introducció de models classicistes derivats del renaixement italià.
Això queda patent en la construcció del claustre del convent de la Santíssima Trinitat. Aquest, de planta quadrada, està format per una galeria baixa oberta de cinc arcades de mig punt sobre columnes toscanes de fust llis a cada casa i galeria superior tancada amb doble nombre d'arcades que la baixa, formant un conjunt resolt amb elegància i simplicitat.
Aquest claustre al igual que el de Sant Francesc i altres edificacions conventuals, construïdes a partir del segon terç del segle XVI, són remarcables com a primer esforç per aconseguir la formació d'espais unitaris seguint normes renaixentistes, tot i no ser en ocasions massa ortodoxes, respecte als cànons dictats pels tractats dels mestres italians.
Cal destacar la important presència del Convent de la Santíssima Trinitat en la formació del carrer de la Font, a l'oferir una façana de gran llargada en la qual també hi són visibles permanències d'estils utilitzats en èpoques diferents.
Dito nag simula ang love team!!! hahaha aiyee... kailan, kailan mo ba mapapansin ang aking lihim... ahahaha
L'antic convent dels trinitaris, anomenat de la Santíssima Trinitat, està situat al costat de l'Església de la Trinitat. El claustre evoca models renaixentistes, és de planta quadrada i consta de tres galeries. Cada costat de la galeria baixa consta de 5 arcs de mig punt sobre columnes toscanes. Destaquen les creus esculpides i policromades de vermell i blau, emblema de l'ordre, que decoren els carcanyols dels arcs. La galeria superior doble el número d'arcs de mig punt sobre columnes toscanes, van ser tapiats en remodelacions posteriors i fins i tot en alguns casos es van obrir finestres. El darrer pis presenta un parament de maçoneria rústica on s'observen antigues finestres quadrares tapiades amb maons i balcons.
La façana principal del convent s'obria al carrer de la Font i ha estat objecte de diverses modificacions que n'han transformat la seva aparença original. Està composta per dos trams diferenciats. El primer tram, més proper a la portalada del Remei, combina diversos elements del vocabulari clàssic i és fruit d'una rectificació executada l'any 1876, tal com es pot llegir en una cartel·la esculpida dessota del frontó de l'entrada principal. Aquest sector de la façana presenta un disseny d'estucat en fred que simula carreus i es divideix en planta baixa i dos pisos superiors. Als pisos superiors hi ha una disposició d'obertures simètriques compostes per un balcó central i finestres a banda i banda, totes d'arc rebaixat. A la planta baixa, la porta principal és d'arc rebaixat també i coronada amb un frontó triangular sobre permòdols. A banda i banda d'aquest accés principal s'obren dues grans finestres d'arc rebaixat decorades amb esgrafiats de motius vegetals a la part superior.
El segon tram de la façana, el més allunyat de la capella del Remei, és més llarg i està compost de planta baixa i dos pisos superiors amb obertures alternant balcons i finestres allindanades. Aquest espai fou construït adossat a l'ala est del claustre del convent i l'ocupen dos equipaments municipals com són: la Sala dels trinitaris i l'Arsenal, l'Escola Municipal d'Art. La Sala dels trinitaris és una sala d'exposicions que acull mostres d'art contemporani. D'aquest sector de la façana destaca la llinda d'un balcó del primer pis on hi ha esculpida la creu dels trinitaris i la data de 1644. D'aquesta mateixa façana destaca també el portal dovellat a salta cavall amb l'escut esculpit de la vil·la de Vilafranca, l'accés principal a l'escola d'art l'Arsenal.
L'edifici forma part del conjunt que es va edificar a conseqüència del trasllat dels frares trinitaris a aquest emplaçament el 1557, on hi havia l'antic Hospital del Sant Esperit.
La primera pedra va ser col·locada el 8 de desembre del 1578. L'espai va ser utilitzat com a comissaria de policia, dependències municipals, despatxos i habitatge de la parròquia. En els anys vuitanta s'estava adequant per a Centre de Formació Ocupacional de l'INEM.
La rectificació de la façana del carrer de la Font va tenir lloc l'any 1876, moment en el qual es reconstrueixen també parts de l'edifici per acollir les escoles municipals. La realitzà el mestre d'obres Josep Inglada i Estrada. La cessió de part de les dependències del convent per acollir les escoles municipals va tenir lloc l'any 1843. La titularitat de les dependències és compartida entre l'Ajuntament i el Bisbat de Barcelona.
invarquit.cultura.gencat.cat/card/4940
És en els convents vilafranquins on es conserven quasi els únics vestigis de l'arquitectura desenvolupada posteriorment a la formació de la ciutat medieval fins a començaments del segle XVIII.
En ells, malgrat mantenir-se la utilització del gòtic fins a dates molt avançades, és on es comença a percebre la introducció de models classicistes derivats del renaixement italià.
Això queda patent en la construcció del claustre del convent de la Santíssima Trinitat. Aquest, de planta quadrada, està format per una galeria baixa oberta de cinc arcades de mig punt sobre columnes toscanes de fust llis a cada casa i galeria superior tancada amb doble nombre d'arcades que la baixa, formant un conjunt resolt amb elegància i simplicitat.
Aquest claustre al igual que el de Sant Francesc i altres edificacions conventuals, construïdes a partir del segon terç del segle XVI, són remarcables com a primer esforç per aconseguir la formació d'espais unitaris seguint normes renaixentistes, tot i no ser en ocasions massa ortodoxes, respecte als cànons dictats pels tractats dels mestres italians.
Cal destacar la important presència del Convent de la Santíssima Trinitat en la formació del carrer de la Font, a l'oferir una façana de gran llargada en la qual també hi són visibles permanències d'estils utilitzats en èpoques diferents.
But the house was jampacked! Crap!
We were there to cover the victory party, but wtf?! I was literally pushed around by hungry Media People. Simula pag dating ni Manny hanggang pag kain, hanggang pag alis, may mga tao sa harap niya. Shit! If that were me, I don't know what I would've done. But for sure, I'll buy all the lenses I want first. :P
Dito nag simula ang love team!!! hahaha aiyee... kailan, kailan mo ba mapapansin ang aking lihim... ahahaha
L'antic convent dels trinitaris, anomenat de la Santíssima Trinitat, està situat al costat de l'Església de la Trinitat. El claustre evoca models renaixentistes, és de planta quadrada i consta de tres galeries. Cada costat de la galeria baixa consta de 5 arcs de mig punt sobre columnes toscanes. Destaquen les creus esculpides i policromades de vermell i blau, emblema de l'ordre, que decoren els carcanyols dels arcs. La galeria superior doble el número d'arcs de mig punt sobre columnes toscanes, van ser tapiats en remodelacions posteriors i fins i tot en alguns casos es van obrir finestres. El darrer pis presenta un parament de maçoneria rústica on s'observen antigues finestres quadrares tapiades amb maons i balcons.
La façana principal del convent s'obria al carrer de la Font i ha estat objecte de diverses modificacions que n'han transformat la seva aparença original. Està composta per dos trams diferenciats. El primer tram, més proper a la portalada del Remei, combina diversos elements del vocabulari clàssic i és fruit d'una rectificació executada l'any 1876, tal com es pot llegir en una cartel·la esculpida dessota del frontó de l'entrada principal. Aquest sector de la façana presenta un disseny d'estucat en fred que simula carreus i es divideix en planta baixa i dos pisos superiors. Als pisos superiors hi ha una disposició d'obertures simètriques compostes per un balcó central i finestres a banda i banda, totes d'arc rebaixat. A la planta baixa, la porta principal és d'arc rebaixat també i coronada amb un frontó triangular sobre permòdols. A banda i banda d'aquest accés principal s'obren dues grans finestres d'arc rebaixat decorades amb esgrafiats de motius vegetals a la part superior.
El segon tram de la façana, el més allunyat de la capella del Remei, és més llarg i està compost de planta baixa i dos pisos superiors amb obertures alternant balcons i finestres allindanades. Aquest espai fou construït adossat a l'ala est del claustre del convent i l'ocupen dos equipaments municipals com són: la Sala dels trinitaris i l'Arsenal, l'Escola Municipal d'Art. La Sala dels trinitaris és una sala d'exposicions que acull mostres d'art contemporani. D'aquest sector de la façana destaca la llinda d'un balcó del primer pis on hi ha esculpida la creu dels trinitaris i la data de 1644. D'aquesta mateixa façana destaca també el portal dovellat a salta cavall amb l'escut esculpit de la vil·la de Vilafranca, l'accés principal a l'escola d'art l'Arsenal.
L'edifici forma part del conjunt que es va edificar a conseqüència del trasllat dels frares trinitaris a aquest emplaçament el 1557, on hi havia l'antic Hospital del Sant Esperit.
La primera pedra va ser col·locada el 8 de desembre del 1578. L'espai va ser utilitzat com a comissaria de policia, dependències municipals, despatxos i habitatge de la parròquia. En els anys vuitanta s'estava adequant per a Centre de Formació Ocupacional de l'INEM.
La rectificació de la façana del carrer de la Font va tenir lloc l'any 1876, moment en el qual es reconstrueixen també parts de l'edifici per acollir les escoles municipals. La realitzà el mestre d'obres Josep Inglada i Estrada. La cessió de part de les dependències del convent per acollir les escoles municipals va tenir lloc l'any 1843. La titularitat de les dependències és compartida entre l'Ajuntament i el Bisbat de Barcelona.
invarquit.cultura.gencat.cat/card/4940
És en els convents vilafranquins on es conserven quasi els únics vestigis de l'arquitectura desenvolupada posteriorment a la formació de la ciutat medieval fins a començaments del segle XVIII.
En ells, malgrat mantenir-se la utilització del gòtic fins a dates molt avançades, és on es comença a percebre la introducció de models classicistes derivats del renaixement italià.
Això queda patent en la construcció del claustre del convent de la Santíssima Trinitat. Aquest, de planta quadrada, està format per una galeria baixa oberta de cinc arcades de mig punt sobre columnes toscanes de fust llis a cada casa i galeria superior tancada amb doble nombre d'arcades que la baixa, formant un conjunt resolt amb elegància i simplicitat.
Aquest claustre al igual que el de Sant Francesc i altres edificacions conventuals, construïdes a partir del segon terç del segle XVI, són remarcables com a primer esforç per aconseguir la formació d'espais unitaris seguint normes renaixentistes, tot i no ser en ocasions massa ortodoxes, respecte als cànons dictats pels tractats dels mestres italians.
Cal destacar la important presència del Convent de la Santíssima Trinitat en la formació del carrer de la Font, a l'oferir una façana de gran llargada en la qual també hi són visibles permanències d'estils utilitzats en èpoques diferents.
Dito nag simula ang love team!!! hahaha aiyee... kailan, kailan mo ba mapapansin ang aking lihim... ahahaha
L'antic convent dels trinitaris, anomenat de la Santíssima Trinitat, està situat al costat de l'Església de la Trinitat. El claustre evoca models renaixentistes, és de planta quadrada i consta de tres galeries. Cada costat de la galeria baixa consta de 5 arcs de mig punt sobre columnes toscanes. Destaquen les creus esculpides i policromades de vermell i blau, emblema de l'ordre, que decoren els carcanyols dels arcs. La galeria superior doble el número d'arcs de mig punt sobre columnes toscanes, van ser tapiats en remodelacions posteriors i fins i tot en alguns casos es van obrir finestres. El darrer pis presenta un parament de maçoneria rústica on s'observen antigues finestres quadrares tapiades amb maons i balcons.
La façana principal del convent s'obria al carrer de la Font i ha estat objecte de diverses modificacions que n'han transformat la seva aparença original. Està composta per dos trams diferenciats. El primer tram, més proper a la portalada del Remei, combina diversos elements del vocabulari clàssic i és fruit d'una rectificació executada l'any 1876, tal com es pot llegir en una cartel·la esculpida dessota del frontó de l'entrada principal. Aquest sector de la façana presenta un disseny d'estucat en fred que simula carreus i es divideix en planta baixa i dos pisos superiors. Als pisos superiors hi ha una disposició d'obertures simètriques compostes per un balcó central i finestres a banda i banda, totes d'arc rebaixat. A la planta baixa, la porta principal és d'arc rebaixat també i coronada amb un frontó triangular sobre permòdols. A banda i banda d'aquest accés principal s'obren dues grans finestres d'arc rebaixat decorades amb esgrafiats de motius vegetals a la part superior.
El segon tram de la façana, el més allunyat de la capella del Remei, és més llarg i està compost de planta baixa i dos pisos superiors amb obertures alternant balcons i finestres allindanades. Aquest espai fou construït adossat a l'ala est del claustre del convent i l'ocupen dos equipaments municipals com són: la Sala dels trinitaris i l'Arsenal, l'Escola Municipal d'Art. La Sala dels trinitaris és una sala d'exposicions que acull mostres d'art contemporani. D'aquest sector de la façana destaca la llinda d'un balcó del primer pis on hi ha esculpida la creu dels trinitaris i la data de 1644. D'aquesta mateixa façana destaca també el portal dovellat a salta cavall amb l'escut esculpit de la vil·la de Vilafranca, l'accés principal a l'escola d'art l'Arsenal.
L'edifici forma part del conjunt que es va edificar a conseqüència del trasllat dels frares trinitaris a aquest emplaçament el 1557, on hi havia l'antic Hospital del Sant Esperit.
La primera pedra va ser col·locada el 8 de desembre del 1578. L'espai va ser utilitzat com a comissaria de policia, dependències municipals, despatxos i habitatge de la parròquia. En els anys vuitanta s'estava adequant per a Centre de Formació Ocupacional de l'INEM.
La rectificació de la façana del carrer de la Font va tenir lloc l'any 1876, moment en el qual es reconstrueixen també parts de l'edifici per acollir les escoles municipals. La realitzà el mestre d'obres Josep Inglada i Estrada. La cessió de part de les dependències del convent per acollir les escoles municipals va tenir lloc l'any 1843. La titularitat de les dependències és compartida entre l'Ajuntament i el Bisbat de Barcelona.
invarquit.cultura.gencat.cat/card/4940
És en els convents vilafranquins on es conserven quasi els únics vestigis de l'arquitectura desenvolupada posteriorment a la formació de la ciutat medieval fins a començaments del segle XVIII.
En ells, malgrat mantenir-se la utilització del gòtic fins a dates molt avançades, és on es comença a percebre la introducció de models classicistes derivats del renaixement italià.
Això queda patent en la construcció del claustre del convent de la Santíssima Trinitat. Aquest, de planta quadrada, està format per una galeria baixa oberta de cinc arcades de mig punt sobre columnes toscanes de fust llis a cada casa i galeria superior tancada amb doble nombre d'arcades que la baixa, formant un conjunt resolt amb elegància i simplicitat.
Aquest claustre al igual que el de Sant Francesc i altres edificacions conventuals, construïdes a partir del segon terç del segle XVI, són remarcables com a primer esforç per aconseguir la formació d'espais unitaris seguint normes renaixentistes, tot i no ser en ocasions massa ortodoxes, respecte als cànons dictats pels tractats dels mestres italians.
Cal destacar la important presència del Convent de la Santíssima Trinitat en la formació del carrer de la Font, a l'oferir una façana de gran llargada en la qual també hi són visibles permanències d'estils utilitzats en èpoques diferents.
Fiesta del Señor Santo Niño de Malibay
Patron Tercera de Malibay
Parokya ni San Juan Nepomuceno
Videos:
✝️ Kwaresma 2021
Apostol San Matias
Abucay, Bataan
Camarero : Oliver Bactad Leonardo and Family
Ang kaunting nalalaman natin tungkol sa buhay ni San Matias ay matatagpuan sa sulat ni San Lucas sa Mga Gawa ng mga Apostol. Ipinalalagay na isa siya sa pitumpu't dalawang disipulo ng Panginoon. Nang maakyat na si Kristo sa langit, nagkatipun-tipon ang mga apostol, ang Mahal na Birhen at iba pang mga tagasunod ni Kristo sa Jerusalem. Tumindig si San Pedro at nagwika: "Mga kapatid, kailangang matupad ang Kasulatan na ipinaalam ng Espiritu Santo sa pamamagitan ni David tungkol kay Judas na siyang namuno sa mga humuli kay Hesus. Kaya nga't kinakailangan na sa mga taong nakasama natin sa buong panahong nakipamuhay sa atin ang Panginoong Hesus, simula sa pagbibinyag ni Juan hanggang sa araw na Siya'y kunin sa atin, ang isa sa kanila ay napasama sa atin, bilang isang saksi ng Kanyang muling pagkabuhay." At ibinukod nila ang dalawa: si Jose na tinatawag na Barsabas, at tinaguriang Justo, at si Matias. At pinagsapalaran sila, at si Matias, ang nagkapalad na mahirang sa labing-isang apostol (Gawa 1:15-25). Si Matias ang humalili kay Judas Iscariote.
Una siyang nangaral sa Judea; pagkatapos ay sa Cappadocia at sa mga lugar sa paligid ng dagat ng Caspian. Walang nakababatid ng paraan kung paano siya namatay. May nagsasabing siya'y ipinako sa krus, at ang iba naman ay nagsasabing siya'y pinugutan ng ulo.
Parokya Ng Sto. Domingo, Abucay Bataan
#kwaresma2021 #holyweek2021 #abucaybataan #sanjudastadeodeabucay #santiagobata
Parokya Ng Sto. Domingo, Abucay Bataan
L'antic convent dels trinitaris, anomenat de la Santíssima Trinitat, està situat al costat de l'Església de la Trinitat. El claustre evoca models renaixentistes, és de planta quadrada i consta de tres galeries. Cada costat de la galeria baixa consta de 5 arcs de mig punt sobre columnes toscanes. Destaquen les creus esculpides i policromades de vermell i blau, emblema de l'ordre, que decoren els carcanyols dels arcs. La galeria superior doble el número d'arcs de mig punt sobre columnes toscanes, van ser tapiats en remodelacions posteriors i fins i tot en alguns casos es van obrir finestres. El darrer pis presenta un parament de maçoneria rústica on s'observen antigues finestres quadrares tapiades amb maons i balcons.
La façana principal del convent s'obria al carrer de la Font i ha estat objecte de diverses modificacions que n'han transformat la seva aparença original. Està composta per dos trams diferenciats. El primer tram, més proper a la portalada del Remei, combina diversos elements del vocabulari clàssic i és fruit d'una rectificació executada l'any 1876, tal com es pot llegir en una cartel·la esculpida dessota del frontó de l'entrada principal. Aquest sector de la façana presenta un disseny d'estucat en fred que simula carreus i es divideix en planta baixa i dos pisos superiors. Als pisos superiors hi ha una disposició d'obertures simètriques compostes per un balcó central i finestres a banda i banda, totes d'arc rebaixat. A la planta baixa, la porta principal és d'arc rebaixat també i coronada amb un frontó triangular sobre permòdols. A banda i banda d'aquest accés principal s'obren dues grans finestres d'arc rebaixat decorades amb esgrafiats de motius vegetals a la part superior.
El segon tram de la façana, el més allunyat de la capella del Remei, és més llarg i està compost de planta baixa i dos pisos superiors amb obertures alternant balcons i finestres allindanades. Aquest espai fou construït adossat a l'ala est del claustre del convent i l'ocupen dos equipaments municipals com són: la Sala dels trinitaris i l'Arsenal, l'Escola Municipal d'Art. La Sala dels trinitaris és una sala d'exposicions que acull mostres d'art contemporani. D'aquest sector de la façana destaca la llinda d'un balcó del primer pis on hi ha esculpida la creu dels trinitaris i la data de 1644. D'aquesta mateixa façana destaca també el portal dovellat a salta cavall amb l'escut esculpit de la vil·la de Vilafranca, l'accés principal a l'escola d'art l'Arsenal.
L'edifici forma part del conjunt que es va edificar a conseqüència del trasllat dels frares trinitaris a aquest emplaçament el 1557, on hi havia l'antic Hospital del Sant Esperit.
La primera pedra va ser col·locada el 8 de desembre del 1578. L'espai va ser utilitzat com a comissaria de policia, dependències municipals, despatxos i habitatge de la parròquia. En els anys vuitanta s'estava adequant per a Centre de Formació Ocupacional de l'INEM.
La rectificació de la façana del carrer de la Font va tenir lloc l'any 1876, moment en el qual es reconstrueixen també parts de l'edifici per acollir les escoles municipals. La realitzà el mestre d'obres Josep Inglada i Estrada. La cessió de part de les dependències del convent per acollir les escoles municipals va tenir lloc l'any 1843. La titularitat de les dependències és compartida entre l'Ajuntament i el Bisbat de Barcelona.
invarquit.cultura.gencat.cat/card/4940
És en els convents vilafranquins on es conserven quasi els únics vestigis de l'arquitectura desenvolupada posteriorment a la formació de la ciutat medieval fins a començaments del segle XVIII.
En ells, malgrat mantenir-se la utilització del gòtic fins a dates molt avançades, és on es comença a percebre la introducció de models classicistes derivats del renaixement italià.
Això queda patent en la construcció del claustre del convent de la Santíssima Trinitat. Aquest, de planta quadrada, està format per una galeria baixa oberta de cinc arcades de mig punt sobre columnes toscanes de fust llis a cada casa i galeria superior tancada amb doble nombre d'arcades que la baixa, formant un conjunt resolt amb elegància i simplicitat.
Aquest claustre al igual que el de Sant Francesc i altres edificacions conventuals, construïdes a partir del segon terç del segle XVI, són remarcables com a primer esforç per aconseguir la formació d'espais unitaris seguint normes renaixentistes, tot i no ser en ocasions massa ortodoxes, respecte als cànons dictats pels tractats dels mestres italians.
Cal destacar la important presència del Convent de la Santíssima Trinitat en la formació del carrer de la Font, a l'oferir una façana de gran llargada en la qual també hi són visibles permanències d'estils utilitzats en èpoques diferents.
L'antic convent dels trinitaris, anomenat de la Santíssima Trinitat, està situat al costat de l'Església de la Trinitat. El claustre evoca models renaixentistes, és de planta quadrada i consta de tres galeries. Cada costat de la galeria baixa consta de 5 arcs de mig punt sobre columnes toscanes. Destaquen les creus esculpides i policromades de vermell i blau, emblema de l'ordre, que decoren els carcanyols dels arcs. La galeria superior doble el número d'arcs de mig punt sobre columnes toscanes, van ser tapiats en remodelacions posteriors i fins i tot en alguns casos es van obrir finestres. El darrer pis presenta un parament de maçoneria rústica on s'observen antigues finestres quadrares tapiades amb maons i balcons.
La façana principal del convent s'obria al carrer de la Font i ha estat objecte de diverses modificacions que n'han transformat la seva aparença original. Està composta per dos trams diferenciats. El primer tram, més proper a la portalada del Remei, combina diversos elements del vocabulari clàssic i és fruit d'una rectificació executada l'any 1876, tal com es pot llegir en una cartel·la esculpida dessota del frontó de l'entrada principal. Aquest sector de la façana presenta un disseny d'estucat en fred que simula carreus i es divideix en planta baixa i dos pisos superiors. Als pisos superiors hi ha una disposició d'obertures simètriques compostes per un balcó central i finestres a banda i banda, totes d'arc rebaixat. A la planta baixa, la porta principal és d'arc rebaixat també i coronada amb un frontó triangular sobre permòdols. A banda i banda d'aquest accés principal s'obren dues grans finestres d'arc rebaixat decorades amb esgrafiats de motius vegetals a la part superior.
El segon tram de la façana, el més allunyat de la capella del Remei, és més llarg i està compost de planta baixa i dos pisos superiors amb obertures alternant balcons i finestres allindanades. Aquest espai fou construït adossat a l'ala est del claustre del convent i l'ocupen dos equipaments municipals com són: la Sala dels trinitaris i l'Arsenal, l'Escola Municipal d'Art. La Sala dels trinitaris és una sala d'exposicions que acull mostres d'art contemporani. D'aquest sector de la façana destaca la llinda d'un balcó del primer pis on hi ha esculpida la creu dels trinitaris i la data de 1644. D'aquesta mateixa façana destaca també el portal dovellat a salta cavall amb l'escut esculpit de la vil·la de Vilafranca, l'accés principal a l'escola d'art l'Arsenal.
L'edifici forma part del conjunt que es va edificar a conseqüència del trasllat dels frares trinitaris a aquest emplaçament el 1557, on hi havia l'antic Hospital del Sant Esperit.
La primera pedra va ser col·locada el 8 de desembre del 1578. L'espai va ser utilitzat com a comissaria de policia, dependències municipals, despatxos i habitatge de la parròquia. En els anys vuitanta s'estava adequant per a Centre de Formació Ocupacional de l'INEM.
La rectificació de la façana del carrer de la Font va tenir lloc l'any 1876, moment en el qual es reconstrueixen també parts de l'edifici per acollir les escoles municipals. La realitzà el mestre d'obres Josep Inglada i Estrada. La cessió de part de les dependències del convent per acollir les escoles municipals va tenir lloc l'any 1843. La titularitat de les dependències és compartida entre l'Ajuntament i el Bisbat de Barcelona.
invarquit.cultura.gencat.cat/card/4940
És en els convents vilafranquins on es conserven quasi els únics vestigis de l'arquitectura desenvolupada posteriorment a la formació de la ciutat medieval fins a començaments del segle XVIII.
En ells, malgrat mantenir-se la utilització del gòtic fins a dates molt avançades, és on es comença a percebre la introducció de models classicistes derivats del renaixement italià.
Això queda patent en la construcció del claustre del convent de la Santíssima Trinitat. Aquest, de planta quadrada, està format per una galeria baixa oberta de cinc arcades de mig punt sobre columnes toscanes de fust llis a cada casa i galeria superior tancada amb doble nombre d'arcades que la baixa, formant un conjunt resolt amb elegància i simplicitat.
Aquest claustre al igual que el de Sant Francesc i altres edificacions conventuals, construïdes a partir del segon terç del segle XVI, són remarcables com a primer esforç per aconseguir la formació d'espais unitaris seguint normes renaixentistes, tot i no ser en ocasions massa ortodoxes, respecte als cànons dictats pels tractats dels mestres italians.
Cal destacar la important presència del Convent de la Santíssima Trinitat en la formació del carrer de la Font, a l'oferir una façana de gran llargada en la qual també hi són visibles permanències d'estils utilitzats en èpoques diferents.
esta manualidad ha sido construkda yy regalada por carlos solsona de castellon , adorna unacentrod emesa juanto a la sflores y mascetas de paquita , podeis ver que esta hecho contorozos de madera,una maceta de plastico y un pooc de esparto que simula el cabello del pinocho , que se balancea en uncolumpio y al finald e contapeso una maceta conflorecitas
saludos de carlos y de tomas
L'antic convent dels trinitaris, anomenat de la Santíssima Trinitat, està situat al costat de l'Església de la Trinitat. El claustre evoca models renaixentistes, és de planta quadrada i consta de tres galeries. Cada costat de la galeria baixa consta de 5 arcs de mig punt sobre columnes toscanes. Destaquen les creus esculpides i policromades de vermell i blau, emblema de l'ordre, que decoren els carcanyols dels arcs. La galeria superior doble el número d'arcs de mig punt sobre columnes toscanes, van ser tapiats en remodelacions posteriors i fins i tot en alguns casos es van obrir finestres. El darrer pis presenta un parament de maçoneria rústica on s'observen antigues finestres quadrares tapiades amb maons i balcons.
La façana principal del convent s'obria al carrer de la Font i ha estat objecte de diverses modificacions que n'han transformat la seva aparença original. Està composta per dos trams diferenciats. El primer tram, més proper a la portalada del Remei, combina diversos elements del vocabulari clàssic i és fruit d'una rectificació executada l'any 1876, tal com es pot llegir en una cartel·la esculpida dessota del frontó de l'entrada principal. Aquest sector de la façana presenta un disseny d'estucat en fred que simula carreus i es divideix en planta baixa i dos pisos superiors. Als pisos superiors hi ha una disposició d'obertures simètriques compostes per un balcó central i finestres a banda i banda, totes d'arc rebaixat. A la planta baixa, la porta principal és d'arc rebaixat també i coronada amb un frontó triangular sobre permòdols. A banda i banda d'aquest accés principal s'obren dues grans finestres d'arc rebaixat decorades amb esgrafiats de motius vegetals a la part superior.
El segon tram de la façana, el més allunyat de la capella del Remei, és més llarg i està compost de planta baixa i dos pisos superiors amb obertures alternant balcons i finestres allindanades. Aquest espai fou construït adossat a l'ala est del claustre del convent i l'ocupen dos equipaments municipals com són: la Sala dels trinitaris i l'Arsenal, l'Escola Municipal d'Art. La Sala dels trinitaris és una sala d'exposicions que acull mostres d'art contemporani. D'aquest sector de la façana destaca la llinda d'un balcó del primer pis on hi ha esculpida la creu dels trinitaris i la data de 1644. D'aquesta mateixa façana destaca també el portal dovellat a salta cavall amb l'escut esculpit de la vil·la de Vilafranca, l'accés principal a l'escola d'art l'Arsenal.
L'edifici forma part del conjunt que es va edificar a conseqüència del trasllat dels frares trinitaris a aquest emplaçament el 1557, on hi havia l'antic Hospital del Sant Esperit.
La primera pedra va ser col·locada el 8 de desembre del 1578. L'espai va ser utilitzat com a comissaria de policia, dependències municipals, despatxos i habitatge de la parròquia. En els anys vuitanta s'estava adequant per a Centre de Formació Ocupacional de l'INEM.
La rectificació de la façana del carrer de la Font va tenir lloc l'any 1876, moment en el qual es reconstrueixen també parts de l'edifici per acollir les escoles municipals. La realitzà el mestre d'obres Josep Inglada i Estrada. La cessió de part de les dependències del convent per acollir les escoles municipals va tenir lloc l'any 1843. La titularitat de les dependències és compartida entre l'Ajuntament i el Bisbat de Barcelona.
invarquit.cultura.gencat.cat/card/4940
És en els convents vilafranquins on es conserven quasi els únics vestigis de l'arquitectura desenvolupada posteriorment a la formació de la ciutat medieval fins a començaments del segle XVIII.
En ells, malgrat mantenir-se la utilització del gòtic fins a dates molt avançades, és on es comença a percebre la introducció de models classicistes derivats del renaixement italià.
Això queda patent en la construcció del claustre del convent de la Santíssima Trinitat. Aquest, de planta quadrada, està format per una galeria baixa oberta de cinc arcades de mig punt sobre columnes toscanes de fust llis a cada casa i galeria superior tancada amb doble nombre d'arcades que la baixa, formant un conjunt resolt amb elegància i simplicitat.
Aquest claustre al igual que el de Sant Francesc i altres edificacions conventuals, construïdes a partir del segon terç del segle XVI, són remarcables com a primer esforç per aconseguir la formació d'espais unitaris seguint normes renaixentistes, tot i no ser en ocasions massa ortodoxes, respecte als cànons dictats pels tractats dels mestres italians.
Cal destacar la important presència del Convent de la Santíssima Trinitat en la formació del carrer de la Font, a l'oferir una façana de gran llargada en la qual també hi són visibles permanències d'estils utilitzats en èpoques diferents.
L'antic convent dels trinitaris, anomenat de la Santíssima Trinitat, està situat al costat de l'Església de la Trinitat. El claustre evoca models renaixentistes, és de planta quadrada i consta de tres galeries. Cada costat de la galeria baixa consta de 5 arcs de mig punt sobre columnes toscanes. Destaquen les creus esculpides i policromades de vermell i blau, emblema de l'ordre, que decoren els carcanyols dels arcs. La galeria superior doble el número d'arcs de mig punt sobre columnes toscanes, van ser tapiats en remodelacions posteriors i fins i tot en alguns casos es van obrir finestres. El darrer pis presenta un parament de maçoneria rústica on s'observen antigues finestres quadrares tapiades amb maons i balcons.
La façana principal del convent s'obria al carrer de la Font i ha estat objecte de diverses modificacions que n'han transformat la seva aparença original. Està composta per dos trams diferenciats. El primer tram, més proper a la portalada del Remei, combina diversos elements del vocabulari clàssic i és fruit d'una rectificació executada l'any 1876, tal com es pot llegir en una cartel·la esculpida dessota del frontó de l'entrada principal. Aquest sector de la façana presenta un disseny d'estucat en fred que simula carreus i es divideix en planta baixa i dos pisos superiors. Als pisos superiors hi ha una disposició d'obertures simètriques compostes per un balcó central i finestres a banda i banda, totes d'arc rebaixat. A la planta baixa, la porta principal és d'arc rebaixat també i coronada amb un frontó triangular sobre permòdols. A banda i banda d'aquest accés principal s'obren dues grans finestres d'arc rebaixat decorades amb esgrafiats de motius vegetals a la part superior.
El segon tram de la façana, el més allunyat de la capella del Remei, és més llarg i està compost de planta baixa i dos pisos superiors amb obertures alternant balcons i finestres allindanades. Aquest espai fou construït adossat a l'ala est del claustre del convent i l'ocupen dos equipaments municipals com són: la Sala dels trinitaris i l'Arsenal, l'Escola Municipal d'Art. La Sala dels trinitaris és una sala d'exposicions que acull mostres d'art contemporani. D'aquest sector de la façana destaca la llinda d'un balcó del primer pis on hi ha esculpida la creu dels trinitaris i la data de 1644. D'aquesta mateixa façana destaca també el portal dovellat a salta cavall amb l'escut esculpit de la vil·la de Vilafranca, l'accés principal a l'escola d'art l'Arsenal.
L'edifici forma part del conjunt que es va edificar a conseqüència del trasllat dels frares trinitaris a aquest emplaçament el 1557, on hi havia l'antic Hospital del Sant Esperit.
La primera pedra va ser col·locada el 8 de desembre del 1578. L'espai va ser utilitzat com a comissaria de policia, dependències municipals, despatxos i habitatge de la parròquia. En els anys vuitanta s'estava adequant per a Centre de Formació Ocupacional de l'INEM.
La rectificació de la façana del carrer de la Font va tenir lloc l'any 1876, moment en el qual es reconstrueixen també parts de l'edifici per acollir les escoles municipals. La realitzà el mestre d'obres Josep Inglada i Estrada. La cessió de part de les dependències del convent per acollir les escoles municipals va tenir lloc l'any 1843. La titularitat de les dependències és compartida entre l'Ajuntament i el Bisbat de Barcelona.
invarquit.cultura.gencat.cat/card/4940
És en els convents vilafranquins on es conserven quasi els únics vestigis de l'arquitectura desenvolupada posteriorment a la formació de la ciutat medieval fins a començaments del segle XVIII.
En ells, malgrat mantenir-se la utilització del gòtic fins a dates molt avançades, és on es comença a percebre la introducció de models classicistes derivats del renaixement italià.
Això queda patent en la construcció del claustre del convent de la Santíssima Trinitat. Aquest, de planta quadrada, està format per una galeria baixa oberta de cinc arcades de mig punt sobre columnes toscanes de fust llis a cada casa i galeria superior tancada amb doble nombre d'arcades que la baixa, formant un conjunt resolt amb elegància i simplicitat.
Aquest claustre al igual que el de Sant Francesc i altres edificacions conventuals, construïdes a partir del segon terç del segle XVI, són remarcables com a primer esforç per aconseguir la formació d'espais unitaris seguint normes renaixentistes, tot i no ser en ocasions massa ortodoxes, respecte als cànons dictats pels tractats dels mestres italians.
Cal destacar la important presència del Convent de la Santíssima Trinitat en la formació del carrer de la Font, a l'oferir una façana de gran llargada en la qual també hi són visibles permanències d'estils utilitzats en èpoques diferents.
bakit nga ba inilalagay ang bente singkong barya sa ating mga tenga? matagal narin ang panahong nagdaan nang simula kong alamin ang dahilan... sinubukan ko't napagkaalamang ito'y isang paraan upang kahit saglit ay maibsan ang ingay na dulot ng mundong kay gulo....
Nagpipiket ang mga driver at konduktor na sinibak ng Grandstar bus company ng Jackliner sa Kamuning sa Quezon City kahapon. Nawalan ng trabaho ang mga empleado nang ang mga bus ng Grandstar ay inilipat sa Jackliner at tinanggal ang 700 manggagawa nang walang banepisyo. Sinasabi rin ng grupo na ang Grandstar na ginawang Jackliner ay ginagamit pa rin ang kanilang franchise simula noong 2008. (MICHAEL VARCAS)
Dito nag simula ang love team!!! hahaha aiyee... kailan, kailan mo ba mapapansin ang aking lihim... ahahaha
Fiesta del Señor Santo Niño de Malibay
Patron Tercera de Malibay
Parokya ni San Juan Nepomuceno
Daming tao grabe... nakapasok na sa Simbahan ang Festejado ng past 3pm pumasok ang dulo ng karakol ng almost 4pm...
Videos:
Pagtugtog sa Bahay ng Hermano Mayor
PLAYA DEL CARMEN, MEXICO - APRIL 03: A group of men dressed in Totonac costumes are seen on Wednesday, April 3, 2024, while performing the ritual of the 'Voladores de Papantla' (by their name in Spanish), in the Fundadores Park, in Playa del Carmen, belonging to the municipality of Solidaridad (Mexico). A tall mast, the sounds of the tambourine and the piccolo, are fundamental elements of the ritual of the 'Voladores de Papantla' who return to Playa del Carmen after the break caused by the COVID-19 pandemic. The ritual ceremony of the 'Voladores de Papantla' is considered Intangible Cultural Heritage of Humanity by UNESCO. This ritual arrived in Playa del Carmen (Solidaridad) in March 2012, being the first cultural attraction on Fifth Avenue; In December of the same year, the Mayan Portal was installed, which strengthened the tourist area, attracting locals and foreigners. During this ritual you can see how five dancers climb a tall mast until they reach the highest part. There, one of them stands on the platform to start the 'Voladores de Papantla' dance while playing melodies with piccolo and tambourine in honor of the Sun and the four elements. Next, the other four dancers tied to the mast by long ropes launch themselves from the platform and descend in turns that imitate the flight of birds until they reach the ground. The 'Voladores de Papantla' ceremony is a cultural ritual event that dates back to the year 1,300 A.D., when severe droughts hit the Totonac region, in the current state of Veracruz (Gulf of Mexico). Legend has it that, in order to improve the situation, an old wise man commissioned four young men to cut down the tallest and most robust tree on the mountain "in order to ask the gods for their benevolence to grant them generous rains that would restore their fertility to the land.” Each 'volador' covers his head with a conical cap, complemented with a small multicolored fan-shaped plume that simulates the tuft of a bird, in addition to symbolizing the sun's rays that come from a small round mirror that represents the star. The outfit has bead and spikelet decorations; the use of the color red is considered representative of the blood of the dead dancers and the warmth of the sun. The priest stands dancing at the top of the mast, points out the four cardinal points, turning 360 degrees, and then goes to the sound of flight, a sound that evokes rain. When the fliers descend, they form the Tajin pyramid in thirteen turns, which multiplied by four symbolizes the 52 weeks of the Totonac year. The ritual of the 'Voladores de Papantla' is divided into three parts: The first is the Dance of Forgiveness which is done in honor of the mountain god for entering the mountain to look for a tree. The second is the Dance of Permission to cut him down, followed by the Dance of Thanks for his sacrifice. Finally, the happy sound of the Huahua related to agricultural, solar and cosmogonic rituals. (Photo by Hugo Ortuño)
--
PLAYA DEL CARMEN, MÉXICO - ABRIL 03: Un grupo de hombres ataviados con trajes totonacas son vistos, hoy, miércoles 3 de abril de 2024, mientras realizan el ritual de los 'Voladores de Papantla', en el parque Fundadores, en Playa del Carmen, perteneciente al municipio de Solidaridad (México). Un mástil de gran altura, los sonidos del tamborcillo y el flautín, son elementos fundamentales del ritual de los 'Voladores de Papantla' que vuelven a Playa del Carmen después del parón provocado por la pandemia de la COVID-19. La ceremonia ritual de los 'Voladores de Papantla' es considerada Patrimonio Cultural Inmaterial de la Humanidad por la Unesco, dicho ritual llegó a Playa del Carmen (Solidaridad) en marzo de 2012, siendo la primera atracción cultural sobre la Quinta Avenida; en diciembre del mismo año se instaló el Portal Maya, con lo que se fortaleció la zona turística, atrayendo a locales y extranjeros. Durante dicho ritual se puede observar cómo cinco danzantes suben por un mástil de gran altura hasta llegar a la parte más alta. Ahí, uno de los ellos se incorpora en la plataforma para iniciar la danza de los 'Voladores de Papantla' mientras toca melodías con flautín y tamborcillo en honor al Sol y a los cuatro elementos. A continuación, los otros cuatro danzantes atados al mástil por largas cuerdas se lanzan desde la plataforma y descienden dando giros que imitan el vuelo de los pájaros hasta llegar al suelo. La ceremonia de los 'Voladores de Papantla' es un evento ritual cultural que se remonta al año 1,300 d.C., cuando las fuertes sequías azotaban la región totonaca, en el actual estado de Veracruz (Golfo de México). Cuenta la leyenda que, con el fin de mejorar la situación, un viejo sabio encomendó a cuatro jóvenes que cortaran el árbol más alto y robusto del monte “con el fin de solicitar a los dioses su benevolencia para que les concediera lluvias generosas que devolvieran su fertilidad a la tierra”. Cada volador cubre su cabeza con un gorro cónico, complementado con un pequeño penacho multicolor en forma de abanico que simula el copete de un ave, además de simbolizar los rayos solares que parten de un pequeño espejo redondo que representa al astro. El atuendo lleva adornos de chaquira y espiguilla; el empleo del color rojo es considerado como representativo de la sangre de los danzantes muertos y la calidez del astro rey. El sacerdote se para danzando en la cima del mástil, señala los cuatro puntos cardinales dando giros de 360 grados, para después pasar al son del vuelo, son que evoca la lluvia. Cuando los voladores descienden, van formando la pirámide del Tajín en trece vueltas, que multiplicado por cuatro simboliza las 52 semanas del año totonaca. El ritual de los 'Voladores de Papantla' se divide en tres partes: La primera es la Danza del Perdón que se hace en honor al dios de la montaña por entrar al monte a buscar un árbol. La segunda es la Danza del Permiso para cortarlo, seguida de la Danza del Agradecimiento por su sacrificio. Por último, el son alegre de la Huahua relacionada con los rituales agrícolas, solares y cosmogónicos. (Foto: Hugo Ortuño)
A existência de uma luz no horizonte simula o pôr do sol; já posto. UK. The existence of a light on the horizon simulates the sunset; already laid.
PLAYA DEL CARMEN, MEXICO - APRIL 03: A group of men dressed in Totonac costumes are seen on Wednesday, April 3, 2024, while performing the ritual of the 'Voladores de Papantla' (by their name in Spanish), in the Fundadores Park, in Playa del Carmen, belonging to the municipality of Solidaridad (Mexico). A tall mast, the sounds of the tambourine and the piccolo, are fundamental elements of the ritual of the 'Voladores de Papantla' who return to Playa del Carmen after the break caused by the COVID-19 pandemic. The ritual ceremony of the 'Voladores de Papantla' is considered Intangible Cultural Heritage of Humanity by UNESCO. This ritual arrived in Playa del Carmen (Solidaridad) in March 2012, being the first cultural attraction on Fifth Avenue; In December of the same year, the Mayan Portal was installed, which strengthened the tourist area, attracting locals and foreigners. During this ritual you can see how five dancers climb a tall mast until they reach the highest part. There, one of them stands on the platform to start the 'Voladores de Papantla' dance while playing melodies with piccolo and tambourine in honor of the Sun and the four elements. Next, the other four dancers tied to the mast by long ropes launch themselves from the platform and descend in turns that imitate the flight of birds until they reach the ground. The 'Voladores de Papantla' ceremony is a cultural ritual event that dates back to the year 1,300 A.D., when severe droughts hit the Totonac region, in the current state of Veracruz (Gulf of Mexico). Legend has it that, in order to improve the situation, an old wise man commissioned four young men to cut down the tallest and most robust tree on the mountain "in order to ask the gods for their benevolence to grant them generous rains that would restore their fertility to the land.” Each 'volador' covers his head with a conical cap, complemented with a small multicolored fan-shaped plume that simulates the tuft of a bird, in addition to symbolizing the sun's rays that come from a small round mirror that represents the star. The outfit has bead and spikelet decorations; the use of the color red is considered representative of the blood of the dead dancers and the warmth of the sun. The priest stands dancing at the top of the mast, points out the four cardinal points, turning 360 degrees, and then goes to the sound of flight, a sound that evokes rain. When the fliers descend, they form the Tajin pyramid in thirteen turns, which multiplied by four symbolizes the 52 weeks of the Totonac year. The ritual of the 'Voladores de Papantla' is divided into three parts: The first is the Dance of Forgiveness which is done in honor of the mountain god for entering the mountain to look for a tree. The second is the Dance of Permission to cut him down, followed by the Dance of Thanks for his sacrifice. Finally, the happy sound of the Huahua related to agricultural, solar and cosmogonic rituals. (Photo by Hugo Ortuño)
--
PLAYA DEL CARMEN, MÉXICO - ABRIL 03: Un grupo de hombres ataviados con trajes totonacas son vistos, hoy, miércoles 3 de abril de 2024, mientras realizan el ritual de los 'Voladores de Papantla', en el parque Fundadores, en Playa del Carmen, perteneciente al municipio de Solidaridad (México). Un mástil de gran altura, los sonidos del tamborcillo y el flautín, son elementos fundamentales del ritual de los 'Voladores de Papantla' que vuelven a Playa del Carmen después del parón provocado por la pandemia de la COVID-19. La ceremonia ritual de los 'Voladores de Papantla' es considerada Patrimonio Cultural Inmaterial de la Humanidad por la Unesco, dicho ritual llegó a Playa del Carmen (Solidaridad) en marzo de 2012, siendo la primera atracción cultural sobre la Quinta Avenida; en diciembre del mismo año se instaló el Portal Maya, con lo que se fortaleció la zona turística, atrayendo a locales y extranjeros. Durante dicho ritual se puede observar cómo cinco danzantes suben por un mástil de gran altura hasta llegar a la parte más alta. Ahí, uno de los ellos se incorpora en la plataforma para iniciar la danza de los 'Voladores de Papantla' mientras toca melodías con flautín y tamborcillo en honor al Sol y a los cuatro elementos. A continuación, los otros cuatro danzantes atados al mástil por largas cuerdas se lanzan desde la plataforma y descienden dando giros que imitan el vuelo de los pájaros hasta llegar al suelo. La ceremonia de los 'Voladores de Papantla' es un evento ritual cultural que se remonta al año 1,300 d.C., cuando las fuertes sequías azotaban la región totonaca, en el actual estado de Veracruz (Golfo de México). Cuenta la leyenda que, con el fin de mejorar la situación, un viejo sabio encomendó a cuatro jóvenes que cortaran el árbol más alto y robusto del monte “con el fin de solicitar a los dioses su benevolencia para que les concediera lluvias generosas que devolvieran su fertilidad a la tierra”. Cada volador cubre su cabeza con un gorro cónico, complementado con un pequeño penacho multicolor en forma de abanico que simula el copete de un ave, además de simbolizar los rayos solares que parten de un pequeño espejo redondo que representa al astro. El atuendo lleva adornos de chaquira y espiguilla; el empleo del color rojo es considerado como representativo de la sangre de los danzantes muertos y la calidez del astro rey. El sacerdote se para danzando en la cima del mástil, señala los cuatro puntos cardinales dando giros de 360 grados, para después pasar al son del vuelo, son que evoca la lluvia. Cuando los voladores descienden, van formando la pirámide del Tajín en trece vueltas, que multiplicado por cuatro simboliza las 52 semanas del año totonaca. El ritual de los 'Voladores de Papantla' se divide en tres partes: La primera es la Danza del Perdón que se hace en honor al dios de la montaña por entrar al monte a buscar un árbol. La segunda es la Danza del Permiso para cortarlo, seguida de la Danza del Agradecimiento por su sacrificio. Por último, el son alegre de la Huahua relacionada con los rituales agrícolas, solares y cosmogónicos. (Foto: Hugo Ortuño)
La Paula Bosch va preparar aquesta instal·lació que simula un racó d'una casa per presentar el llibre L'Home Estampa al hall de La Caldera, mentre a la sala 0 es feia la peça teatral.
Sa mga huling araw, ipinahahayag ng Makapangyarihang Diyos ang katotohanan sa China at isinasagawa ang gawaing Paghatol simula sa bahay ng Diyos. Nilupig at iniligtas Niya ang isang grupo ng mga tao, at sila ang mga nakakamit sa daan ng walang hanggang buhay. Gusto mo bang malaman kung paano sila sumailalim sa paghatol at pagkastigo ng Diyos? Gusto mo bang malaman kung anong mga pagbabago ang pinagdaanan nila sa pamamagitan ng pagsailalim sa paghatol at pagkastigo ng Diyos? Maririnig mo ito sa kanila kung panonoorin mo ang maikling video na ito.
tl.kingdomsalvation.org/videos/testimonies-from-experienc...
Image Source: The Church of Almighty God
Terms of Use: tl.kingdomsalvation.org/disclaimer.html
"It was the guiding light that led them through to finding the location of the Messiah.
May we find our own lights in reaching the very essence of our purpose."
Merry Christmas!
- jervis
~~~
This photo is blogged in RE:trato
PLAYA DEL CARMEN, MEXICO - APRIL 03: A group of men dressed in Totonac costumes are seen on Wednesday, April 3, 2024, while performing the ritual of the 'Voladores de Papantla' (by their name in Spanish), in the Fundadores Park, in Playa del Carmen, belonging to the municipality of Solidaridad (Mexico). A tall mast, the sounds of the tambourine and the piccolo, are fundamental elements of the ritual of the 'Voladores de Papantla' who return to Playa del Carmen after the break caused by the COVID-19 pandemic. The ritual ceremony of the 'Voladores de Papantla' is considered Intangible Cultural Heritage of Humanity by UNESCO. This ritual arrived in Playa del Carmen (Solidaridad) in March 2012, being the first cultural attraction on Fifth Avenue; In December of the same year, the Mayan Portal was installed, which strengthened the tourist area, attracting locals and foreigners. During this ritual you can see how five dancers climb a tall mast until they reach the highest part. There, one of them stands on the platform to start the 'Voladores de Papantla' dance while playing melodies with piccolo and tambourine in honor of the Sun and the four elements. Next, the other four dancers tied to the mast by long ropes launch themselves from the platform and descend in turns that imitate the flight of birds until they reach the ground. The 'Voladores de Papantla' ceremony is a cultural ritual event that dates back to the year 1,300 A.D., when severe droughts hit the Totonac region, in the current state of Veracruz (Gulf of Mexico). Legend has it that, in order to improve the situation, an old wise man commissioned four young men to cut down the tallest and most robust tree on the mountain "in order to ask the gods for their benevolence to grant them generous rains that would restore their fertility to the land.” Each 'volador' covers his head with a conical cap, complemented with a small multicolored fan-shaped plume that simulates the tuft of a bird, in addition to symbolizing the sun's rays that come from a small round mirror that represents the star. The outfit has bead and spikelet decorations; the use of the color red is considered representative of the blood of the dead dancers and the warmth of the sun. The priest stands dancing at the top of the mast, points out the four cardinal points, turning 360 degrees, and then goes to the sound of flight, a sound that evokes rain. When the fliers descend, they form the Tajin pyramid in thirteen turns, which multiplied by four symbolizes the 52 weeks of the Totonac year. The ritual of the 'Voladores de Papantla' is divided into three parts: The first is the Dance of Forgiveness which is done in honor of the mountain god for entering the mountain to look for a tree. The second is the Dance of Permission to cut him down, followed by the Dance of Thanks for his sacrifice. Finally, the happy sound of the Huahua related to agricultural, solar and cosmogonic rituals. (Photo by Hugo Ortuño)
--
PLAYA DEL CARMEN, MÉXICO - ABRIL 03: Un grupo de hombres ataviados con trajes totonacas son vistos, hoy, miércoles 3 de abril de 2024, mientras realizan el ritual de los 'Voladores de Papantla', en el parque Fundadores, en Playa del Carmen, perteneciente al municipio de Solidaridad (México). Un mástil de gran altura, los sonidos del tamborcillo y el flautín, son elementos fundamentales del ritual de los 'Voladores de Papantla' que vuelven a Playa del Carmen después del parón provocado por la pandemia de la COVID-19. La ceremonia ritual de los 'Voladores de Papantla' es considerada Patrimonio Cultural Inmaterial de la Humanidad por la Unesco, dicho ritual llegó a Playa del Carmen (Solidaridad) en marzo de 2012, siendo la primera atracción cultural sobre la Quinta Avenida; en diciembre del mismo año se instaló el Portal Maya, con lo que se fortaleció la zona turística, atrayendo a locales y extranjeros. Durante dicho ritual se puede observar cómo cinco danzantes suben por un mástil de gran altura hasta llegar a la parte más alta. Ahí, uno de los ellos se incorpora en la plataforma para iniciar la danza de los 'Voladores de Papantla' mientras toca melodías con flautín y tamborcillo en honor al Sol y a los cuatro elementos. A continuación, los otros cuatro danzantes atados al mástil por largas cuerdas se lanzan desde la plataforma y descienden dando giros que imitan el vuelo de los pájaros hasta llegar al suelo. La ceremonia de los 'Voladores de Papantla' es un evento ritual cultural que se remonta al año 1,300 d.C., cuando las fuertes sequías azotaban la región totonaca, en el actual estado de Veracruz (Golfo de México). Cuenta la leyenda que, con el fin de mejorar la situación, un viejo sabio encomendó a cuatro jóvenes que cortaran el árbol más alto y robusto del monte “con el fin de solicitar a los dioses su benevolencia para que les concediera lluvias generosas que devolvieran su fertilidad a la tierra”. Cada volador cubre su cabeza con un gorro cónico, complementado con un pequeño penacho multicolor en forma de abanico que simula el copete de un ave, además de simbolizar los rayos solares que parten de un pequeño espejo redondo que representa al astro. El atuendo lleva adornos de chaquira y espiguilla; el empleo del color rojo es considerado como representativo de la sangre de los danzantes muertos y la calidez del astro rey. El sacerdote se para danzando en la cima del mástil, señala los cuatro puntos cardinales dando giros de 360 grados, para después pasar al son del vuelo, son que evoca la lluvia. Cuando los voladores descienden, van formando la pirámide del Tajín en trece vueltas, que multiplicado por cuatro simboliza las 52 semanas del año totonaca. El ritual de los 'Voladores de Papantla' se divide en tres partes: La primera es la Danza del Perdón que se hace en honor al dios de la montaña por entrar al monte a buscar un árbol. La segunda es la Danza del Permiso para cortarlo, seguida de la Danza del Agradecimiento por su sacrificio. Por último, el son alegre de la Huahua relacionada con los rituales agrícolas, solares y cosmogónicos. (Foto: Hugo Ortuño)
"Tradiciones"
La fotografía corresponde a la guia N° 4: Técnicas Fotográficas, en ella se muestra la técnica de espacio negativo.
Es una composición por disposición en la que se muetran una jarra de barro ubicado al lado inferior izquierdo sobre un fondo que simula bambú.
El encuadre es horizontal con un ángulo frontal.