Taller Aprende a reparar tu bicicleta celebrado este sábado 27 de febrero en las instalaciones municipales de La Pollina de la mano de la Asociación Bicis Rotas.

Sant Boi continua celebrant l'estació més maca de l'any amb la campanya "Som primavera!" que té l'objectiu d'embellir l'espai públic, reparar danys emocionals i reactivar l'economia local, després d'un any molt difícil. Ara també amb l'aportació de fotografies dels santboians i les santboianes a les xarxes socials. Aquest n'és un recull.

Sant Boi continua celebrant l'estació més maca de l'any amb la campanya "Som primavera!" que té l'objectiu d'embellir l'espai públic, reparar danys emocionals i reactivar l'economia local, després d'un any molt difícil. Ara també amb l'aportació de fotografies dels santboians i les santboianes a les xarxes socials. Aquest n'és un recull.

Sant Miquel de Gallifa

Sant Miquel de Gallifa és una església romànica al veïnat de Gallifa al municipi de Sant Boi de Lluçanès (Osona) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]

Descripció

Es tracta d'un edifici orientat a llevant d'una nau amb absis semicircular i coberta amb volta de canó i teula àrab a l'exterior. Les parets exteriors són llises excepte la de l'absis, que té un fris d'arcuacions llombardes. Té dues finestres a l'absis i una porta rectangular a la façana de ponent sobre la qual hi ha un campanar d'espadanya amb dos arcs.[2]

Es distingeixen clarament tres fases constructives. La primera és de la segona meitat del segle xi, a la nau i l'absis. La segona és la del campanar d'espadanya i la tercera és la reconstrucció de la porta.[2]

Història

L'edifici va ser documentat com a capella rural depenent de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès, apareix amb el nom de Vila-Seca l'any 1150. La dependència de Gallifa, mas del qual agafa el nom, es comprova en la donació de Pere de Gallifa a la seva filla Dolça, l'any 1244. Possiblement el 1686, quan el bisbe Pasqual visita la parròquia de Sant Boi, aquesta capella no tenia culte i el mateix bisbe mana enguixar-la i reparar la teulada. Devastada el 1936, fou oberta de nou al culte fa pocs anys, des que els propietaris del mas Gallifa han restaurat la capella, la masia i els voltants.[2]

Enllaç del vídeo: youtu.be/LWJw_ORJ_bw

Enllaç del vídeo: youtu.be/7W0zjiHL3qk

LES ESCALES DE FORESTIER

(DISTRICTE DE SANTS - MONTJUÏC)

Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), enginyer i paisatgista francès, va ser un dels millors paisatgistes internacionals de l'època que va introduir el concepte de jardins mediterranis a la ciutat de Barcelona.

Tenint en compte que el terreny de la muntanya de Montjuïc és molt abrupte, va organitzar la urbanització d'aquesta zona, en terrasses connectades mitjançant escales, formant una escalinata majestuosa i imponent. La pedra que es va utilitzar per construir-ho és de la mateixa muntanya de Montjuïc.

Les escales de Forestier són el camí que uneix el parc del Mirador del Poble-sec, els jardins de Mossèn Costa i Llobera, els jardins de Miramar i el passatge de les Bateries.

Les darreres actuacions, dutes a terme l'any 2015, tenen com a objectiu millorar la seguretat de l'espai i reparar els trams del mur de pedra i les baranes, així com el drenatge, els paviments, la il·luminació i els elements estructurals.

ESCALES DE FORESTIER

Aquesta gran escalinata, obra de l'enginyer i paisatgista francès Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), va ser dissenyada i iniciada la seva construcció per a l'accès a la secció marítima, que s'havia d'instal·lar al port, projectada per a l'Exposició Internacional del 1929 a Montjuïc. Formava part de la urbanització d'aquesta zona en un terreny molt abrupte organitzat en terrasses que es comunicaven per escales. Les obres es van aturar al suprimir la secció marítima de l'Exposició i es van tornar a emprendre a meitats del segle XX sense finalitzar-se. La pedra és de la muntanya de Montjuïc que per la seva riquesa geològica es van explotar pedreres des de l'època dels íbers i dels romans fins l'any 1957. Molts edificis públics i privats de la ciutat són d'aquesta pedra com per exemple el Palau de la Generalitat, l'Ajuntament, la Catedral, les esglésies de Santa Maria del Mar i del Pi i moltes cases de l'Eixample.

-----

LAS ESCALERAS DE FORESTIER

(DISTRICTO DE SANTS - MONTJUÏC)

Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), ingeniero y paisajista francés, fue uno de los mejores paisajistas internacionales de la época que introdujo el concepto de jardines mediterráneos en la ciudad de Barcelona.

Teniendo en cuenta que el terreno de la montaña de Montjuïc es muy abrupto, organizó la urbanización de esta zona, en terrazas conectadas mediante escaleras, formando una escalinata majestuosa e imponente. La piedra que se utilizó para su construcción es de la misma montaña de Montjuïc.

Las escaleras de Forestier son el camino que une el parque del Mirador del Poble-sec, los jardines de Mossèn Costa y Llobera, los jardines de Miramar y el pasaje de las Baterías.

Las últimas actuaciones, llevadas a cabo en 2015, tienen como objetivo mejorar la seguridad del espacio y reparar los tramos del muro de piedra y las barandillas, así como el drenaje, los pavimentos, la iluminación y los elementos estructurales.

ESCALERAS DE FORESTIER

Esta gran escalinata, obra del ingeniero y paisajista francés Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), fue diseñada e iniciada su construcción para el acceso a la sección marítima, que debía instalarse en el puerto, proyectada para la Exposición Internacional de 1929 en Montjuïc. Formaba parte de la urbanización de esa zona en un terreno muy abrupto organizado en terrazas que se comunicaban por escaleras. Las obras se detuvieron al suprimir la sección marítima de la Exposición y volvieron a emprenderse a mediados del siglo XX sin finalizarse. La piedra es de la montaña de Montjuïc que por su riqueza geológica se explotaron canteras desde la época de los íberos y romanos hasta el año 1957. Muchos edificios públicos y privados de la ciudad son de esta piedra como por ejemplo el Palacio de la Generalitat, el Ayuntamiento, la Catedral, las iglesias de Santa María del Mar y del Pi y muchas casas del Eixample.

Como reparar una encimera vitrocerámica, todos los tips y consejos para reparación... en este caso una encimera zanussi youtu.be/IV3XL1nsLqw

Desde la Urb. Puerto Deportivo.

Lo dicho ante de nada vamos a dejar claro una cosa, un equipo aire acondicionado de una vivienda no tiene el por qué tener una fuga a nos que ser que sea por:

1º- una instalación deficiente por algún abocardado mal echo, que no pasa nada que fallos tenemos todos

2º- una fuga interna en el equi...

www.recambiosaireacondicionado.es/2018/01/15/sabes-como-r...

Belén López Cillero é investigadora social a tempo completo e participante nun dos Grupos de Conversa en Galego que se desenvolven mércores e xoves na Biblioteca Municipal Ágora.

Con ela falamos este #8M, Día Internacional da Muller, na sección "Conversas con…" da súa historia persoal, da importancia de dar voz ás mulleres recluídas no Padroado de Protección á Muller e de poñer luz para reparar o dano de quen pasou por esta institución.

"Ter un pai machista fixo de min unha feminista con tan só sete anos". Conversa dispoñible no blog Suma Ágora: goo.su/ORPxkr

Sant Boi continua celebrant l'estació més maca de l'any amb la campanya "Som primavera!" que té l'objectiu d'embellir l'espai públic, reparar danys emocionals i reactivar l'economia local, després d'un any molt difícil. Ara també amb l'aportació de fotografies dels santboians i les santboianes a les xarxes socials. Aquest n'és un recull.

Sant Boi continua celebrant l'estació més maca de l'any amb la campanya "Som primavera!" que té l'objectiu d'embellir l'espai públic, reparar danys emocionals i reactivar l'economia local, després d'un any molt difícil. Ara també amb l'aportació de fotografies dels santboians i les santboianes a les xarxes socials. Aquest n'és un recull.

Sant Boi continua celebrant l'estació més maca de l'any amb la campanya "Som primavera!" que té l'objectiu d'embellir l'espai públic, reparar danys emocionals i reactivar l'economia local, després d'un any molt difícil. Ara també amb l'aportació de fotografies dels santboians i les santboianes a les xarxes socials. Aquest n'és un recull.

Enllaç del vídeo: youtu.be/ASGRZ-_axYc

Enllaç del vídeo: youtu.be/41i5rzg8bjk

Enllaç del vídeo: youtu.be/GsqQsVbzD90

Enllaç del vídeo: youtu.be/J5hpVbpk9b0

Enllaç del vídeo: youtu.be/rh1JYEgHifE

LES ESCALES DE FORESTIER

(DISTRICTE DE SANTS - MONTJUÏC)

Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), enginyer i paisatgista francès, va ser un dels millors paisatgistes internacionals de l'època que va introduir el concepte de jardins mediterranis a la ciutat de Barcelona.

Tenint en compte que el terreny de la muntanya de Montjuïc és molt abrupte, va organitzar la urbanització d'aquesta zona, en terrasses connectades mitjançant escales, formant una escalinata majestuosa i imponent. La pedra que es va utilitzar per construir-ho és de la mateixa muntanya de Montjuïc.

Les escales de Forestier són el camí que uneix el parc del Mirador del Poble-sec, els jardins de Mossèn Costa i Llobera, els jardins de Miramar i el passatge de les Bateries.

Les darreres actuacions, dutes a terme l'any 2015, tenen com a objectiu millorar la seguretat de l'espai i reparar els trams del mur de pedra i les baranes, així com el drenatge, els paviments, la il·luminació i els elements estructurals.

ESCALES DE FORESTIER

Aquesta gran escalinata, obra de l'enginyer i paisatgista francès Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), va ser dissenyada i iniciada la seva construcció per a l'accès a la secció marítima, que s'havia d'instal·lar al port, projectada per a l'Exposició Internacional del 1929 a Montjuïc. Formava part de la urbanització d'aquesta zona en un terreny molt abrupte organitzat en terrasses que es comunicaven per escales. Les obres es van aturar al suprimir la secció marítima de l'Exposició i es van tornar a emprendre a meitats del segle XX sense finalitzar-se. La pedra és de la muntanya de Montjuïc que per la seva riquesa geològica es van explotar pedreres des de l'època dels íbers i dels romans fins l'any 1957. Molts edificis públics i privats de la ciutat són d'aquesta pedra com per exemple el Palau de la Generalitat, l'Ajuntament, la Catedral, les esglésies de Santa Maria del Mar i del Pi i moltes cases de l'Eixample.

-----

LAS ESCALERAS DE FORESTIER

(DISTRICTO DE SANTS - MONTJUÏC)

Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), ingeniero y paisajista francés, fue uno de los mejores paisajistas internacionales de la época que introdujo el concepto de jardines mediterráneos en la ciudad de Barcelona.

Teniendo en cuenta que el terreno de la montaña de Montjuïc es muy abrupto, organizó la urbanización de esta zona, en terrazas conectadas mediante escaleras, formando una escalinata majestuosa e imponente. La piedra que se utilizó para su construcción es de la misma montaña de Montjuïc.

Las escaleras de Forestier son el camino que une el parque del Mirador del Poble-sec, los jardines de Mossèn Costa y Llobera, los jardines de Miramar y el pasaje de las Baterías.

Las últimas actuaciones, llevadas a cabo en 2015, tienen como objetivo mejorar la seguridad del espacio y reparar los tramos del muro de piedra y las barandillas, así como el drenaje, los pavimentos, la iluminación y los elementos estructurales.

ESCALERAS DE FORESTIER

Esta gran escalinata, obra del ingeniero y paisajista francés Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), fue diseñada e iniciada su construcción para el acceso a la sección marítima, que debía instalarse en el puerto, proyectada para la Exposición Internacional de 1929 en Montjuïc. Formaba parte de la urbanización de esa zona en un terreno muy abrupto organizado en terrazas que se comunicaban por escaleras. Las obras se detuvieron al suprimir la sección marítima de la Exposición y volvieron a emprenderse a mediados del siglo XX sin finalizarse. La piedra es de la montaña de Montjuïc que por su riqueza geológica se explotaron canteras desde la época de los íberos y romanos hasta el año 1957. Muchos edificios públicos y privados de la ciudad son de esta piedra como por ejemplo el Palacio de la Generalitat, el Ayuntamiento, la Catedral, las iglesias de Santa María del Mar y del Pi y muchas casas del Eixample.

Enllaç del vídeo: youtu.be/ASGRZ-_axYc

Enllaç del vídeo: youtu.be/41i5rzg8bjk

Enllaç del vídeo: youtu.be/GsqQsVbzD90

Enllaç del vídeo: youtu.be/J5hpVbpk9b0

Enllaç del vídeo: youtu.be/rh1JYEgHifE

Enllaç del vídeo: youtu.be/o_2Jr6Utsu0

LES ESCALES DE FORESTIER

(DISTRICTE DE SANTS - MONTJUÏC)

Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), enginyer i paisatgista francès, va ser un dels millors paisatgistes internacionals de l'època que va introduir el concepte de jardins mediterranis a la ciutat de Barcelona.

Tenint en compte que el terreny de la muntanya de Montjuïc és molt abrupte, va organitzar la urbanització d'aquesta zona, en terrasses connectades mitjançant escales, formant una escalinata majestuosa i imponent. La pedra que es va utilitzar per construir-ho és de la mateixa muntanya de Montjuïc.

Les escales de Forestier són el camí que uneix el parc del Mirador del Poble-sec, els jardins de Mossèn Costa i Llobera, els jardins de Miramar i el passatge de les Bateries.

Les darreres actuacions, dutes a terme l'any 2015, tenen com a objectiu millorar la seguretat de l'espai i reparar els trams del mur de pedra i les baranes, així com el drenatge, els paviments, la il·luminació i els elements estructurals.

ESCALES DE FORESTIER

Aquesta gran escalinata, obra de l'enginyer i paisatgista francès Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), va ser dissenyada i iniciada la seva construcció per a l'accès a la secció marítima, que s'havia d'instal·lar al port, projectada per a l'Exposició Internacional del 1929 a Montjuïc. Formava part de la urbanització d'aquesta zona en un terreny molt abrupte organitzat en terrasses que es comunicaven per escales. Les obres es van aturar al suprimir la secció marítima de l'Exposició i es van tornar a emprendre a meitats del segle XX sense finalitzar-se. La pedra és de la muntanya de Montjuïc que per la seva riquesa geològica es van explotar pedreres des de l'època dels íbers i dels romans fins l'any 1957. Molts edificis públics i privats de la ciutat són d'aquesta pedra com per exemple el Palau de la Generalitat, l'Ajuntament, la Catedral, les esglésies de Santa Maria del Mar i del Pi i moltes cases de l'Eixample.

-----

LAS ESCALERAS DE FORESTIER

(DISTRICTO DE SANTS - MONTJUÏC)

Jean Claude Nicolas Forestier (1861-1930), ingeniero y paisajista francés, fue uno de los mejores paisajistas internacionales de la época que introdujo el concepto de jardines mediterráneos en la ciudad de Barcelona.

Teniendo en cuenta que el terreno de la montaña de Montjuïc es muy abrupto, organizó la urbanización de esta zona, en terrazas conectadas mediante escaleras, formando una escalinata majestuosa e imponente. La piedra que se utilizó para su construcción es de la misma montaña de Montjuïc.

Las escaleras de Forestier son el camino que une el parque del Mirador del Poble-sec, los jardines de Mossèn Costa y Llobera, los jardines de Miramar y el pasaje de las Baterías.

Las últimas actuaciones, llevadas a cabo en 2015, tienen como objetivo mejorar la seguridad del espacio y reparar los tramos del muro de piedra y las barandillas, así como el drenaje, los pavimentos, la iluminación y los elementos estructurales.

ESCALERAS DE FORESTIER

Esta gran escalinata, obra del ingeniero y paisajista francés Jean Claude Nicolas Forestier (1861 - 1930), fue diseñada e iniciada su construcción para el acceso a la sección marítima, que debía instalarse en el puerto, proyectada para la Exposición Internacional de 1929 en Montjuïc. Formaba parte de la urbanización de esa zona en un terreno muy abrupto organizado en terrazas que se comunicaban por escaleras. Las obras se detuvieron al suprimir la sección marítima de la Exposición y volvieron a emprenderse a mediados del siglo XX sin finalizarse. La piedra es de la montaña de Montjuïc que por su riqueza geológica se explotaron canteras desde la época de los íberos y romanos hasta el año 1957. Muchos edificios públicos y privados de la ciudad son de esta piedra como por ejemplo el Palacio de la Generalitat, el Ayuntamiento, la Catedral, las iglesias de Santa María del Mar y del Pi y muchas casas del Eixample.