Catalunya HistĂČrica
View allAll Photos Tagged Proximitat
Estos montes de Peracense estĂĄn formados por areniscas y conglomerados silĂceos del TriĂĄsico (Era Secundaria). Se trata de un espacio natural muy caracterĂstico por el color rojizo que tienen Ăłxidos de hierro. Estas rocas han sido alteradas por los fenĂłmenos meteorolĂłgicos durante cientos de años y han formado un relieve con bloques redondeados que se levantan como columnas. TambiĂ©n hay salientes, pasadizos y otras formas de relieve caracterĂstico de esta roca.
El hermoso color de estas rocas contrasta con el verde de los prados y de los matorrales de las laderas. La proximidad del castillo hace de estas montañas un paisaje espectacular digno de parada y fonda.
Realmente es un paisaje especial y muy llamativo por las formas tan curiosas de las rocas y el color rojizo de la tierra y piedras. Junto al gran castillo forman una combinaciĂłn mĂĄgica.
These mountains of Peracense are formed by sandstones and siliceous conglomerates of the Triassic (Secondary Era). It is a very characteristic natural space due to the reddish color of iron oxides. These rocks have been altered by meteorological phenomena for hundreds of years and have formed a relief with rounded blocks that rise like columns. There are also ledges, passageways and other landforms characteristic of this rock.
The beautiful color of these rocks contrasts with the green of the meadows and scrub on the slopes. The proximity of the castle makes these mountains a spectacular landscape worth stopping and dining.
It really is a special and very striking landscape due to the curious shapes of the rocks and the reddish color of the earth and stones. Together with the great castle they form a magical combination.
Aquestes muntanyes de Peracense estan formats per gresos i conglomerats silicis de l'TriĂ sic (Era SecundĂ ria). Es tracta d'un espai natural molt caracterĂstic pel color vermellĂłs que tenen ĂČxids de ferro. Aquestes roques han estat alterades pels fenĂČmens meteorolĂČgics durant centenars d'anys i han format un relleu amb blocs arrodonits que s'alcen com columnes. TambĂ© hi ha sortints, passadissos i altres formes de relleu caracterĂstic d'aquesta roca.
El bell color d'aquestes roques contrasta amb el verd dels prats i dels matolls dels vessants. La proximitat de l'castell fa d'aquestes muntanyes un paisatge espectacular digne de parada i fonda.
Realment Ă©s un paisatge especial i molt cridaner per les formes tan curioses de les roques i el color vermellĂłs de la terra i pedres. Al costat de el gran castell formen una combinaciĂł mĂ gica.
Los JardĂnes del TĂșria esconden un emblema de la ciudad Entre los puentes del Mar, AragĂłn y el Ăngel Custodio encontramos un escudo de Valencia cientos de veces fotografiado desde el aire, pero que puede llegar a pasar desapercibido. Hecho a partir de flores y arbustros, este escudo de la ciudad se localiza en las proximidades del Palau de la MĂșsica.
The Turia Gardens hide an emblem of the city Between the bridges of the Sea, Aragon and the Guardian Angel we find a shield of Valencia photographed hundreds of times from the air, but that can go unnoticed. Made from flowers and shrubs, this shield of the city is located near the Palau de la MĂșsica.
Els JardĂns del TĂșria amaguen un emblema de la ciutat Entre els ponts del Mar, l'AragĂł i l'Ăngel Custodi trobem un escut de ValĂšncia centenars de vegades fotografiat des de l'aire, perĂČ que pot arribar a passar desapercebut. Fet a partir de flors i arbustres, aquest escut de la ciutat es localitza a les proximitats del Palau de la MĂșsica.
ENGLISH
When the clouds thunder the closeness of the cow with her calf is a comfort for both.
Nice Wonderful Tuesdays Clouds to TregurĂ de Dalt, Camprodon Valley, RipollĂšs, Catalonia.
CASTELLANO
Cuando las nubes truenan la proximidad de la vaca con su becerro es un confort para los dos.
Feliz Martes de nubes hacia Camprodon, Valle de Camprodon, RipollÚs, Cataluña.
Captura: TregurĂ de Dalt, Camprodon Valley, RipollĂšs, Catalonia.
Esquirol_Esquirol comĂș_Esquirol vermell comĂș_Farda
El simpĂ tic rosegador, encegat per la proximitat de l'aigua que hi ha a l'abeurador(en la foto no hi surt l'aigua), doncs fa calor, s'apropa al lloc que hi ha amagat el fotĂČgraf...
_DSC6682_NKD500_VallbonaM
En las proximidades del pueblo de Albarracin, existe un pequeño salto de agua que cuando bajan las temperaturas, cosa logica en esta zona en el invierno, en esta fotografia aparace helado y la cascada parece una bella escultura en plena naturaleza.
In der NÀhe der Stadt Albarracin, gibt es einen kleinen Wasserfall, der im Winter, wenn die Temperaturen sinken, etwas logisch in dieser Gegend ist, in diesem Bild Eis und der Wasserfall sieht aus wie eine schöne Skulptur mitten in der Natur.
En les proximitats del poble d'Albarracin, hi ha un petit salt d'aigua que quan baixen les temperatures, cosa lĂČgica en aquesta zona a l'hivern, en aquesta fotografia aparace gelat i la cascada sembla una bella escultura en plena natura.
In the vicinity of the town of Albarracin, there is a small waterfall that when temperatures drop, something logical in this area in the winter, in this picture aparace ice cream and the waterfall looks like a beautiful sculpture in the middle of nature.
Cada una de les plomes en perfecte estat, cal ser rĂ pid Ă©s la seva arma per sobreviure.
No us equivoqueu, l'ocell en total llibertat va estar caçant aquella temporada a la platja del Trabucador i tolerava bĂ© la proximitat d'algun fotĂČgraf.
FalcĂł pelegrĂ
_DSC7278_DEbre_Trabucador
Bottrop / A42
Ruhrgebiet
NRW
â... Bitte nehmt meine Worte nicht persönlich. Eigentlich fĂŒhre ich hier nur ein SelbstgesprĂ€ch... Und sage dabei zu mir selbst, dass es ungesund ist, mir ĂŒber die Dinge Gedanken zu machen, die ich nie getan habe. Ich denke hier oben ĂŒber mein Leben nach. Ohne es auf Fehler zu ĂŒberprĂŒfen, ohne es zu werten. Ich denke ĂŒber die verlorenen Seelen nach, die immer noch ihre Bahnen ziehen. Die Bahnen, die sich mit meinen eigenen verbinden... DarĂŒber, dass die Liebe eigentlich die einzige Antwort ist... Die Dunkelheit wird immer da sein. Es liegt an mir alleine, was ich daraus mache... Die ProximitĂ€t zwischen mir und dem Betondschungel, in dem ich lebe. Wie wenig ich darĂŒber nachdenke und wie selbstverstĂ€ndlich ich mich selbst darin verorte. Der blaue Schein am Horizont und der Widerschein des Blaulichtes auf der Schallschutzwand. Ursache und Wirkung. Beides findest Du in mir. Nur Angst wirst Du in mir nicht finden. Nicht vor dem Fallen, nicht vor dem Aufstieg. Beides akzeptiere ich, beides bildet den Sinusrhythmus meines Herzens... Dieser pochende Herzschlag in meinem Inneren sagt mir, dass ich selbst in dieser verrĂŒckten Welt mein eigenes Paradies erschaffen muss. Und so sieht es halt aus. Das GrĂŒn der TrĂ€ger steht fĂŒr die Hoffnung, das Blau am Horizont fĂŒr die Sehnsucht. Ein wenig Orange fĂŒr die WĂ€rme, die ich so oft in mir empfinde. Und dann viel Schwarz. Nicht als das Zeichen der Trauer, sondern als Synonym fĂŒr die Wahrheit. Die Welt ist so. Und ich selbst lebe in ihr und bin dabei im besten Fall ich selbst... Das WeiĂ verbinde ich mit der Trauer, die ich manchmal in mir selbst spĂŒre. Aber diesen Anteil kann ich ertragen... Noch eine Tasse Kaffee. Noch ein wenig mehr Klarheit. Und dann setze ich meinen Weg fort...â
El far del Fangar és una torre lluminosa que indica als vaixells la proximitat de la punta del Fangar. La llum que projecta, blanca, es veu intermitentment cada 12 segons i té un abast de fins a 12 milles mar endins. També es veu des de bona part del delta de l'Ebre, especialment des de les platges properes com la dels Eucaliptus, l'Aluet o la Marquesa. Té una alçada de 20 metres i un dià metre de 3. La construcció actual data de l'any 1972. Per a fer-hi tasques de manteniment s'hi pot accedir per una petita porta annexa a la base de la plataforma que inclou un petit tram d'escales.
Per la seva singularitat i com destaca en l'entorn Ă rid, el far del Fangar constitueix un dels sĂmbols arquitectĂČnics i paisatgĂstics mĂ©s caracterĂstics de les Terres de l'Ebre.
La proximitat imprevista no em va deixar altra opciĂł i li va quedar una ala retallada...
Neophron percnopterus
_DSC5122-1_Gramuntill
IN ENGLISH BELOW THE LINE
Un cop dins l'aguait, es llença la carnassa, i els voltors comuns venen en massa, primer uns pocs i rà pidament una cinquantena!
Feia molts anys que volia anar a veure un aguait de voltors al Pirineu, sobretot des de que va sortir el d'AlinyĂ pel programa de TV3 "Tocats de l'Ala". Entre la pandemia i tot plegat he trigat fins al setembre de 2023 per a poder-hi anar. Al final he anat al mateix de AlinyĂ , per la relativa proximitat. Desgraciadament allĂ Ă©s mĂ©s dificil veure el voltor negre, i els aufranys ja havien migrat cap al Ăfrica. Per tant veuriem segur un munt de voltors comuns i teniem l'esperança de veure l'estrella del show, el trencalĂČs.
El programa de TV3 on surt AlinyĂ :
www.ccma.cat/tv3/alacarta/tocats-de-lala/ocellots-i-ocell...
auberria.cat/botiga/ecoturisme/muntanya-alinya/menjant-am...
ca.wikipedia.org/wiki/Voltor_com%C3%BA
============================================
Arriving in a 4x4, the griffon vultures (gyps fulvus) already take off from their privileged vantage points on top of the cliffs and begin to circle us. They already know the vehicle and what is comming!
Once we are in the hide, the bait is set and the vultures descent en masse, up to 50 at least!
For many years I wanted to go and see a vulture hide in the Pyrenees, especially since the one in AlinyĂ came out on the TV3 birding program "Tocats de l'Ala". Between the pandemic and other issues, it took me until September 2023 to be able to go there. In the end I went to the same one in AlinyĂ , due to its relative proximity. Unfortunately, it is more difficult to see the black vulture there, and the Egyptian vulture had already migrated to Africa. So we're sure to see a lot of griffon vultures and we're hoping to see the star of the show, the bearded vulture.
The TV3 program showing this place, a few years ago (in Catalan):
www.ccma.cat/tv3/alacarta/tocats-de-lala/ocellots-i-ocell...
L'ala de l'oca del darrera ha quedat tallada, tot i aixĂ la foto m'agrada com ha quedat per la proximitat al vol.
Anser anser
_DSC8567-1_Remolar
CAT
Hi ha la foscor i l'atans de la boira
que envaeix el capvespre que goteja.
Mentre camino per corriols xops d'ombres
l'horitzĂł s'omple de tendresa
com un pessic petit i fred.
OC
I a l'escur e la proximitat de la nĂšbla
quâenvaĂs lo crepuscul gotejant.
Coma marchi per de camins trempats d'ombras
l'orizont es emplit de tendresa
coma un pichĂČt pichon e freg.
Cava Ă©s un municipi de la comarca de l'Alt Urgell, amb capital a Ansovell. El terme comprĂšn, a mĂ©s del poble de Cava, el d'Ansovell, el del Querforadat, el veĂŻnat de Can Pubill, l'esglĂ©sia de Sant CristĂČfol de Vinyoles i la casa forta, i el santuari de Boscal.
El municipi de Cava aplega una sĂšrie de nuclis del vessant nord de la serra del CadĂ que histĂČricament havien format part del comtat de Cerdanya, junt amb la resta del BaridĂ . Cava Ă©s un municipi que antigament havia estat travessat per un camĂ força singular, que formava part dâun itinerari de llarg abast anomenat camĂ Cardoner pel qual, junt amb altres productes, circulava la sal de les mines de Cardona cap a la Cerdanya. Vinculat directament amb aquest camĂ, el santuari de la Mare de DĂ©u de Boscalt es dreça a lâextrem occidental del municipi. Documentat des del segle XIII, la popularitat del seu aplec ultrapassa clarament els lĂmits de lâactual municipi. La presĂšncia dâesglĂ©sies romĂ niques com les Sant MartĂ dâAnsovell, Sant CristĂČfol de Vinyoles o Sant Marçal de Vima, o de castells com el del Querforadat, el de Cava i el de Sant CristĂČfol, o de la torre del tossal de Beders, i el misteriĂłs i encara no localitzat castell de Miralles, ens parlen de la vitalitat dâaquests establiments a lâedat mitjana, aixĂ com de la proximitat dâuna conflictiva frontera amb el comtat dâUrgell.
Flor: 12,7 cm diĂ metre
CATALĂ
La malva reial o malva doble (Alcea rosea), Ă©s una planta amb flors de la famĂlia de les malvĂ cies. Creix a les proximitats de la costa mediterrĂ nia i Ă©s valorada tant pels seus usos medicinals i farmacĂšutics com ornamentals.
Addicionalment pot rebre els noms d'alcea, flor de Sant Jaume, malva, malva cascallada, malva d'hort, malva de jardĂ, malva de la reina, malva de vara, malva donzella, malva marina, malva marinera, malva roja, malva vera, malva-rosa, malves, malves cascallades, malves de les Ăndies, malvĂ, vara de JessĂš, vara de Sant Josep, vauma reial i vaumera. TambĂ© s'han recollit les variants lingĂŒĂstiques malva loca, malva real, mauva cascallada, mauva vera, mauves i mauves cascallades.
La robusta tija central no estĂ ramificada, i si n'estĂ , molt moderadament; aixĂČ no obstant, acaba en un raĂŻm de flors; les flors axil·lars sĂłn produĂŻdes des de les axil·les de les fulles superiors. Aquestes flors es troben individualment o bĂ© en petits grups sobre la tija central, i es mouen d'un cantĂł cap a l'altre des dels curts i peluts pedicels. Ăs de color verd clar i pot ser mĂ©s o menys peluda.
ENGLISH
Growing up to 8 feet tall, this plant usually does not require staking, producing large flowers around 5 inches in diameter. Its leaves are large and heart-shaped. The flowers attract hummingbirds and butterflies.
WIKIPEDIA
IN ENGLISH BELOW THE LINE
Un cop dins l'aguait, es llença la carnassa, i els voltors comuns venen en massa, primer uns pocs i rà pidament una cinquantena!
Feia molts anys que volia anar a veure un aguait de voltors al Pirineu, sobretot des de que va sortir el d'AlinyĂ pel programa de TV3 "Tocats de l'Ala". Entre la pandemia i tot plegat he trigat fins al setembre de 2023 per a poder-hi anar. Al final he anat al mateix de AlinyĂ , per la relativa proximitat. Desgraciadament allĂ Ă©s mĂ©s dificil veure el voltor negre, i els aufranys ja havien migrat cap al Ăfrica. Per tant veuriem segur un munt de voltors comuns i teniem l'esperança de veure l'estrella del show, el trencalĂČs.
El programa de TV3 on surt AlinyĂ :
www.ccma.cat/tv3/alacarta/tocats-de-lala/ocellots-i-ocell...
auberria.cat/botiga/ecoturisme/muntanya-alinya/menjant-am...
ca.wikipedia.org/wiki/Voltor_com%C3%BA
============================================
Arriving in a 4x4, the griffon vultures (gyps fulvus) already take off from their privileged vantage points on top of the cliffs and begin to circle us. They already know the vehicle and what is comming!
Once we are in the hide, the bait is set and the vultures descent en masse, up to 50 at least!
For many years I wanted to go and see a vulture hide in the Pyrenees, especially since the one in AlinyĂ came out on the TV3 birding program "Tocats de l'Ala". Between the pandemic and other issues, it took me until September 2023 to be able to go there. In the end I went to the same one in AlinyĂ , due to its relative proximity. Unfortunately, it is more difficult to see the black vulture there, and the Egyptian vulture had already migrated to Africa. So we're sure to see a lot of griffon vultures and we're hoping to see the star of the show, the bearded vulture.
The TV3 program showing this place, a few years ago (in Catalan):
www.ccma.cat/tv3/alacarta/tocats-de-lala/ocellots-i-ocell...
Gallifa és un petit municipi que es troba immers dins un gran entorn natural de boscos i camps de conreu. Es caracteritza per la calma i tranquil·litat que s'hi respira, tot i la seva proximitat amb l'à rea metropolitana de Barcelona.
Gallifa troba el seu origen fa mĂ©s de mil anys arran de la presĂšncia de quatre ermites romĂ niques que encara avui es conserven. La caracterĂstica i inconfusible muntanya de Sant SadurnĂ pel nord i el turĂł del castell pel sud, formen la magnĂfica vall que acull el poble menys poblat del VallĂšs Occidental.
El claustre romanic de transició al gotic és segur l'element més preciós del monestir de Fontfreda, especialment per primavera, amb les anglesines cobertes de flors liles.
L'antic monestir cistercenc de Fontfreda (Fontfroide en francĂšs) es troba en una vall tranquila i reclosa, propera a Narbona i el mar. Tot i aquesta proximitat, Fontfreda sembla aillat del mĂłn. Fa molts anys que no hi ha monjos, perĂČ estĂ molt ben conservat. Historicament estĂ molt conectat amb Catalunya, ja que d'aquĂ sortiren els fundadors de Poblet.
ca.wikipedia.org/wiki/Abadia_de_Fontfreda
==============================================
The romanesque-gothic cloister in Fontfroide it's one of the most beautiful I've seen, specially in april, with the wisterias blooming of lilac flowers.
The abbey of Fontfroide, near Narbonne, was a medieval cistercian monastery. Even with the close distance with Narbonne, Fontfroide looks like freezed in time and space. A gorgeous and peaceful place.
[IN ENGLISH LOOK BELOW THE LINE]
L'església de Sant Pere de Tor, romà nica, destacant entre les escadusseres teulades del poble de Tor, el més alt del Pirineu.
El poble de Tor, en el racĂł mĂ©s perdut de tot el Pallars SobirĂ , i de fet, de tot Catalunya, Ă©s un indret especial. Unic. Molts el coneixereu per la llegenda negra que tĂ© associada des de que el 1995 entrĂ per sorpresa a les noticies per lâassassinat, mai resolt, de Josep MontanĂ©, en Sansa. Tot plegat, per la propietat de la famosa Muntanya de Tor, un inmens i ferestec territori. Tant lâenigma del assassinat irresolt, com lâenfrontament entre dos personatges ja gairebĂ© mĂtics, en Sansa i en Palanca (Jordi Riba), caps de les dues cases mĂ©s riques de Tor, Casa Sansa i Casa Palanca, han donat diversos llibres i programes de TV. Notablement un 30 Minuts i el llibre que nâexplica la realitzaciĂł, obres ambdĂłs de Josep Porta. Us els recomano.
PerĂČ mĂ©s enllĂ de tot aixĂČ, Tor Ă©s un indret impresionantment bonic, encara verge i salvatge dins el Pirineu catalĂ (i segurament el poble a mĂ©s alçada, quasi 1700 m.!). I encara afegeix força a aquest fet, el contrast amb Andorra, nomĂ©s a uns pocs quilometres perĂČ a tot un mĂłn de distancia. De fet, aquesta proximitat fronterera, el contrast urbanisme salvatge-natura verge, foren parts de lâexplicaciĂł del gegantĂ merder dâinteresos que es covĂ a Tor entre contrabandistes, neorurals, grups de poder, pirates inmobiliaris, advocats, etc. Penseu que al llibre de Porta, els protagonistes arriven a mencionar vincles amb âsubjectesâ com Ruiz Mateos o bĂ© Rodolfo MartĂn Villa!
Personalment, tinc el meu petit lligam personal amb Tor des que hi vaig passar lâagost del 1995, just 2 mesos desprĂ©s de lâassassinat dâen Sansa. De fet recordo com arribarem a parlar amb uns dels implicats en el cas, els âhippiesâ dâen Sansa, que aleshores vivien a les barraques de PleiĂ , una mena dâassentament primitiu que aquell els havia permĂšs. Nosaltres quatre arrivarem fent el turista des dâAndorra, amb un Land-Rover (benzina!!) vell que un amic mecanic havia restaurat i pintat de groc canari (a falta de groc âCamelâ). Amb aquella Baluerna (el nom oficial que lâhi posarem) arrivarem a PleiĂ , on preguntarem pel camĂ cap a Tor, ja que la pluja sâhavia emportat lâoriginal, i acabarem baixant pel rec. En canvi, un cop a Tor mateix pararem entorn lâesglĂ©sia i no hi varem veure ningĂș. En aquesta segona visita en solitari, vaig acabar esmorzant magnĂficament a Casa Sisqueta, lâunic establiment de Tor. I tambĂ© em vaig topar amb un dels personatges que coneixereu llegint el llibre dâen Porta, en LĂĄzaro Moreno.
ca.wikipedia.org/wiki/Tor_%28Alins%29
vallferreratourist.com/pobles-2/tor/
www.hotelbrases.com/blog/el-misterio-de-la-montana-de-tor...
No us perdeu el 30Minuts de TV3, âTor, la Muntanya MaleĂŻdaâ:
www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/titol-video/video/1964...
============================================
The (partially) romanesque church of St. Pere de Tor presides the few surviving houses in Tor, the most remote village in the Catalan Pyrenees.
This is the most utterly lost village in Catalonia, Tor. The tiny village of Tor lays in a savage, narrow valley up in the Pallars mountains (Pyrenees). Yet, despite itâs remoteness, itâs located only kilometers away from extremely urban Andorra. This extreme contrast (Tor has only about 10 inhabitants IN SUMMER, and nobody in winter) itâs even more severe considering that in Tor thereâs no electricity, no phone and even no mobile network coverage. Thatâs a real time-travel to early XX Century, and in Western Europe. Well, in the houses they have light and even satelite antennas, but thanks to generators. Anyway, Tor itâs a extremely beautiful and unspoilt place. Also it's one of the highest villages in the Pyrenees, at 1650 m, above sea level.
Yet it has a black legend, and at least 3 people have been murdered here in the last 40 years. All related to the ownership of the communal land of the mountain of Tor. The most famous victim was Josep Montané, known as Sansa, in june 1995. There are 2 powerful families in Tor, the Sansa and the Palanca houses. In the middle and late XX Century, the heads of these families were Josep Montané and Jordi Riba (Palanca). Montane in early 1995 achieved exclusive ownership of the valley, but was murdered months later. The murder has never been resolved. This generated several books and a TV documentary here in Catalonia, so tiny Tor achieved quite a fame. I visited Tor with some friends just 2 months later (mostly by chance), and I think we talked with some murder-related characters!
For more information about Tor:
en.wikipedia.org/wiki/Tor,_Pallars
vallferreratourist.com/en/pobles-2/tor/
An english site about the murders of Tor:
www.hotelbrases.com/blog/el-misterio-de-la-montana-de-tor...
Thereâs a splendid tv-documentary called âTor, la muntanya maleĂŻdaâ (Tor, the damned mountain). Itâs in Catalan, but anyway you can take a look at the images and the people. Surely it has stuff for a movie:
www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/titol-video/video/1964...
Flicitats a tots el Joan de Flickr.
Felicidades a todos los Juan de Flickr.
Congratulations to all of John Flickr.
Al mig de la plaça hi ha la font del segle XV, antigament anomenada font Major.
La capella situada a sobre Ă©s dedicada a Sant Joan (s. XVIII). Sâhi pot veure
una placa amb la poesia Record de Solsona del poeta Josep M. de Sagarra,
el qual passava temporades en una casa dâaquesta plaça. Al nĂșmero 1 de
la plaça es troba Cal Cabanes, casa pairal dâuna de les principals famĂlies
de Solsona durant el transcurs de moltes generacions.
En medio de la plaza estĂĄ la fuente del siglo XV, antiguamente llamada fuente Mayor.
La capilla situada encima estĂĄ dedicada a Sant Joan (s. XVIII). Se puede ver
una placa con la poesĂa Record de Solsona del poeta Josep M. de Sagarra,
el que pasaba temporadas en una casa de esta plaza. El nĂșmero 1 de
la plaza se encuentra Cal Cabanes, casa solariega de una de las principales familias
de Solsona durante el transcurso de muchas generaciones.
La Revetlla de Sant Joan, també anomenada popularment com la Nit del Foc o la Nit de les Bruixes, o Nit del Ros, és una celebració que es realitza durant la nit entre el 23 i 24 de juny, una de les més curtes de l'any degut a la proximitat del solstici d'estiu.
No és gens clar l'origen d'aquesta celebració. Hi ha qui hi veu un origen pagà anterior en el cristianisme. Una mena de remiscÚncia de les festes per al solstici d'estiu. En canvi, n'hi ha que li veuen un origen burleta i alegre en el fet que és la nit més distant a la de Nadal i per tant hauria de ser la més maleïda i estimada pel diable.
La Verbena de Sant Joan, también conocida popularmente como la Nit del Foc o la Nit de les Bruixes, o Noche del Ros, es una celebración que se realiza durante la noche entre el 23 y 24 de junio, una de las mås cortas del año debido a la proximidad del solsticio de verano.
No estĂĄ nada claro el origen de esta celebraciĂłn. Hay quien ve un origen pagano anterior en el cristianismo. Una especie de remiscĂšncia de las fiestas para el solsticio de verano. En cambio, los hay que le ven un origen burlona y alegre en que es la noche mĂĄs distante a la de Navidad y por tanto deberĂa ser la mĂĄs maldita y querida por el diablo.
El claustre romanic de transició al gotic és segur l'element més preciós del monestir de Fontfreda, especialment per primavera, amb les anglesines cobertes de flors liles.
L'antic monestir cistercenc de Fontfreda (Fontfroide en francĂšs) es troba en una vall tranquila i reclosa, propera a Narbona i el mar. Tot i aquesta proximitat, Fontfreda sembla aillat del mĂłn. Fa molts anys que no hi ha monjos, perĂČ estĂ molt ben conservat. Historicament estĂ molt conectat amb Catalunya, ja que d'aquĂ sortiren els fundadors de Poblet.
ca.wikipedia.org/wiki/Abadia_de_Fontfreda
==============================================
The romanesque-gothic cloister in Fontfroide it's one of the most beautiful I've seen, specially in april, with the wisterias blooming of lilac flowers.
The abbey of Fontfroide, near Narbonne, was a medieval cistercian monastery. Even with the close distance with Narbonne, Fontfroide looks like freezed in time and space. A gorgeous and peaceful place.
Del cel en pengen
uns nĂșvols errĂ tics
que el vent empeny.
La tarda s'eclipsa
en el vermell blau cel.
En la distĂ ncia veig
la proximitat del
laberint del bosc
imperiĂłs i solemne.
L'horitzĂł observa silenciĂłs.
Els turons es vesteixen
de capvespre insondable.
El claustre romanic de transició al gotic és segur l'element més preciós del monestir de Fontfreda, especialment per primavera, amb les anglesines cobertes de flors liles.
L'antic monestir cistercenc de Fontfreda (Fontfroide en francĂšs) es troba en una vall tranquila i reclosa, propera a Narbona i el mar. Tot i aquesta proximitat, Fontfreda sembla aillat del mĂłn. Fa molts anys que no hi ha monjos, perĂČ estĂ molt ben conservat. Historicament estĂ molt conectat amb Catalunya, ja que d'aquĂ sortiren els fundadors de Poblet.
ca.wikipedia.org/wiki/Abadia_de_Fontfreda
==============================================
The romanesque-gothic cloister in Fontfroide it's one of the most beautiful I've seen, specially in april, with the wisterias blooming of lilac flowers.
The abbey of Fontfroide, near Narbonne, was a medieval cistercian monastery. Even with the close distance with Narbonne, Fontfroide looks like freezed in time and space. A gorgeous and peaceful place.
El claustre romanic de transició al gotic és segur l'element més preciós del monestir de Fontfreda, especialment per primavera, amb les anglesines cobertes de flors liles.
L'antic monestir cistercenc de Fontfreda (Fontfroide en francĂšs) es troba en una vall tranquila i reclosa, propera a Narbona i el mar. Tot i aquesta proximitat, Fontfreda sembla aillat del mĂłn. Fa molts anys que no hi ha monjos, perĂČ estĂ molt ben conservat. Historicament estĂ molt conectat amb Catalunya, ja que d'aquĂ sortiren els fundadors de Poblet.
ca.wikipedia.org/wiki/Abadia_de_Fontfreda
==============================================
The romanesque-gothic cloister in Fontfroide it's one of the most beautiful I've seen, specially in april, with the wisterias blooming of lilac flowers.
The abbey of Fontfroide, near Narbonne, was a medieval cistercian monastery. Even with the close distance with Narbonne, Fontfroide looks like freezed in time and space. A gorgeous and peaceful place.
El passat estiu no vam poder viatjar. AixĂł en va portar a fer molta fotografia de proximitat. Als Estanys de Sils varem viure molts moments espectaculars, com aquest AgrĂł blanc pescant, amb una pose amb el coll recargolat completament reflexat a lâaigua. La direcciĂł de la llum potencia la visibilitat de lâull.
Oly E-M1X, M300 f/4 + MC20, 1/800 seg, f/8, ISO200.
Flor: 12,7 cm diĂ mentre
CATALĂ
La malva reial o malva doble (Alcea rosea), Ă©s una planta amb flors de la famĂlia de les malvĂ cies. Creix a les proximitats de la costa mediterrĂ nia i Ă©s valorada tant pels seus usos medicinals i farmacĂšutics com ornamentals.
Addicionalment pot rebre els noms d'alcea, flor de Sant Jaume, malva, malva cascallada, malva d'hort, malva de jardĂ, malva de la reina, malva de vara, malva donzella, malva marina, malva marinera, malva roja, malva vera, malva-rosa, malves, malves cascallades, malves de les Ăndies, malvĂ, vara de JessĂš, vara de Sant Josep, vauma reial i vaumera. TambĂ© s'han recollit les variants lingĂŒĂstiques malva loca, malva real, mauva cascallada, mauva vera, mauves i mauves cascallades.
La robusta tija central no estĂ ramificada, i si n'estĂ , molt moderadament; aixĂČ no obstant, acaba en un raĂŻm de flors; les flors axil·lars sĂłn produĂŻdes des de les axil·les de les fulles superiors. Aquestes flors es troben individualment o bĂ© en petits grups sobre la tija central, i es mouen d'un cantĂł cap a l'altre des dels curts i peluts pedicels. Ăs de color verd clar i pot ser mĂ©s o menys peluda.
ENGLISH
Growing up to 8 feet tall, this plant usually does not require staking, producing large flowers around 5 inches in diameter. Its leaves are large and heart-shaped. The flowers attract hummingbirds and butterflies.
WIKIPEDIA
- Un "Ferkeltaxe" i el seu remolc passa al costat del dipĂČsit de Nordhausen per fer un servei regional de proximitat.
- Un "Ferkeltaxe" y su remolque pasa al lado del depĂłsito de Nordhausen para hacer un servicio regional de proximidad.
- A "Ferkeltaxe" and its trailer pass close the Nordhausen depot for a regional local service.
772-057 + 972-757, Nordhausen, 08-1997
El claustre romanic de transició al gotic és segur l'element més preciós del monestir de Fontfreda, especialment per primavera, amb les anglesines cobertes de flors liles.
L'antic monestir cistercenc de Fontfreda (Fontfroide en francĂšs) es troba en una vall tranquila i reclosa, propera a Narbona i el mar. Tot i aquesta proximitat, Fontfreda sembla aillat del mĂłn. Fa molts anys que no hi ha monjos, perĂČ estĂ molt ben conservat. Historicament estĂ molt conectat amb Catalunya, ja que d'aquĂ sortiren els fundadors de Poblet.
ca.wikipedia.org/wiki/Abadia_de_Fontfreda
==============================================
The romanesque-gothic cloister in Fontfroide it's one of the most beautiful I've seen, specially in april, with the wisterias blooming of lilac flowers.
The abbey of Fontfroide, near Narbonne, was a medieval cistercian monastery. Even with the close distance with Narbonne, Fontfroide looks like freezed in time and space. A gorgeous and peaceful place.
Ametller House, (Architect: Puig i Cadafalch, 1898-1900). Modernisme, Barcelona.
Modernisme - Art Nouveau - Modern Style - Tiffany - Jugendstil - Sezessionstil - Wiener Sezession - Stile900 - Floreale - Liberty
ENGLISH
Casa Amatller in the Modernisme style in Barcelona, designed by Josep Puig i Cadafalch. Along with Casa BatllĂł and Casa LleĂł-Morera, it makes up the three most important buildings in Barcelona's famous Illa de la DiscĂČrdia ("Block of Discord"), noted for its unique modernist buildings.
The building was originally designed as a residence for chocolatier Antoni Amatller and was constructed between 1898 and 1900.
CATALĂ
La casa Amatller Ă©s un edifici modernista del passeig de GrĂ cia, a Barcelona, projectat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1898 i 1900. A causa de la proximitat amb la casa LleĂł Morera i la casa BatllĂł, el lloc on es troben aquests tres edificis modernistes s'han conegut com l'Illa de la DiscĂČrdia. Acull les oficines de l'Institut Amatller d'Art HispĂ nic.Ăs una obra declarada BĂ© Cultural d'InterĂšs Nacional.
Flor: 12,7 cm diĂ mentre
CATALĂ
La malva reial o malva doble (Alcea rosea), Ă©s una planta amb flors de la famĂlia de les malvĂ cies. Creix a les proximitats de la costa mediterrĂ nia i Ă©s valorada tant pels seus usos medicinals i farmacĂšutics com ornamentals.
Addicionalment pot rebre els noms d'alcea, flor de Sant Jaume, malva, malva cascallada, malva d'hort, malva de jardĂ, malva de la reina, malva de vara, malva donzella, malva marina, malva marinera, malva roja, malva vera, malva-rosa, malves, malves cascallades, malves de les Ăndies, malvĂ, vara de JessĂš, vara de Sant Josep, vauma reial i vaumera. TambĂ© s'han recollit les variants lingĂŒĂstiques malva loca, malva real, mauva cascallada, mauva vera, mauves i mauves cascallades.
La robusta tija central no estĂ ramificada, i si n'estĂ , molt moderadament; aixĂČ no obstant, acaba en un raĂŻm de flors; les flors axil·lars sĂłn produĂŻdes des de les axil·les de les fulles superiors. Aquestes flors es troben individualment o bĂ© en petits grups sobre la tija central, i es mouen d'un cantĂł cap a l'altre des dels curts i peluts pedicels. Ăs de color verd clar i pot ser mĂ©s o menys peluda.
ENGLISH
Growing up to 8 feet tall, this plant usually does not require staking, producing large flowers around 5 inches in diameter. Its leaves are large and heart-shaped. The flowers attract hummingbirds and butterflies.
WIKIPEDIA
Ametller House (1898-1900). Architect: Puig i Cadafalch (1867-1956). Modernisme, Barcelona.
Modernisme - Art Nouveau - Modern Style - Tiffany - Jugendstil - Sezessionstil - Wiener Sezession - Stile900 - Floreale - Liberty
ENGLISH
Casa Amatller in the Modernisme style in Barcelona, designed by Josep Puig i Cadafalch. Along with Casa BatllĂł and Casa LleĂł-Morera, it makes up the three most important buildings in Barcelona's famous Illa de la DiscĂČrdia ("Block of Discord"), noted for its unique modernist buildings.
The building was originally designed as a residence for chocolatier Antoni Amatller and was constructed between 1898 and 1900.
CATALĂ
La casa Amatller Ă©s un edifici modernista del passeig de GrĂ cia, a Barcelona, projectat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1898 i 1900. A causa de la proximitat amb la casa LleĂł Morera i la casa BatllĂł, el lloc on es troben aquests tres edificis modernistes s'han conegut com l'Illa de la DiscĂČrdia. Acull les oficines de l'Institut Amatller d'Art HispĂ nic.Ăs una obra declarada BĂ© Cultural d'InterĂšs Nacional.
[IN ENGLISH LOOK BELOW THE LINE]
L'església de Sant Pere de Tor, romà nica, presideig la confluença del rec de Vallpeguera amb el de la Rabassa. Ambdós formen ara la Noguera de Tor.
El poble de Tor, en el racĂł mĂ©s perdut de tot el Pallars SobirĂ , i de fet, de tot Catalunya, Ă©s un indret especial. Unic. Molts el coneixereu per la llegenda negra que tĂ© associada des de que el 1995 entrĂ per sorpresa a les noticies per lâassassinat, mai resolt, de Josep MontanĂ©, en Sansa. Tot plegat, per la propietat de la famosa Muntanya de Tor, un inmens i ferestec territori. Tant lâenigma del assassinat irresolt, com lâenfrontament entre dos personatges ja gairebĂ© mĂtics, en Sansa i en Palanca (Jordi Riba), caps de les dues cases mĂ©s riques de Tor, Casa Sansa i Casa Palanca, han donat diversos llibres i programes de TV. Notablement un 30 Minuts i el llibre que nâexplica la realitzaciĂł, obres ambdĂłs de Josep Porta. Us els recomano.
PerĂČ mĂ©s enllĂ de tot aixĂČ, Tor Ă©s un indret impresionantment bonic, encara verge i salvatge dins el Pirineu catalĂ (i segurament el poble a mĂ©s alçada, quasi 1700 m.!). I encara afegeix força a aquest fet, el contrast amb Andorra, nomĂ©s a uns pocs quilometres perĂČ a tot un mĂłn de distancia. De fet, aquesta proximitat fronterera, el contrast urbanisme salvatge-natura verge, foren parts de lâexplicaciĂł del gegantĂ merder dâinteresos que es covĂ a Tor entre contrabandistes, neorurals, grups de poder, pirates inmobiliaris, advocats, etc. Penseu que al llibre de Porta, els protagonistes arriven a mencionar vincles amb âsubjectesâ com Ruiz Mateos o bĂ© Rodolfo MartĂn Villa!
Personalment, tinc el meu petit lligam personal amb Tor des que hi vaig passar lâagost del 1995, just 2 mesos desprĂ©s de lâassassinat dâen Sansa. De fet recordo com arribarem a parlar amb uns dels implicats en el cas, els âhippiesâ dâen Sansa, que aleshores vivien a les barraques de PleiĂ , una mena dâassentament primitiu que aquell els havia permĂšs. Nosaltres quatre arrivarem fent el turista des dâAndorra, amb un Land-Rover (benzina!!) vell que un amic mecanic havia restaurat i pintat de groc canari (a falta de groc âCamelâ). Amb aquella Baluerna (el nom oficial que lâhi posarem) arrivarem a PleiĂ , on preguntarem pel camĂ cap a Tor, ja que la pluja sâhavia emportat lâoriginal, i acabarem baixant pel rec. En canvi, un cop a Tor mateix pararem entorn lâesglĂ©sia i no hi varem veure ningĂș. En aquesta segona visita en solitari, vaig acabar esmorzant magnĂficament a Casa Sisqueta, lâunic establiment de Tor. I tambĂ© em vaig topar amb un dels personatges que coneixereu llegint el llibre dâen Porta, en LĂĄzaro Moreno.
ca.wikipedia.org/wiki/Tor_%28Alins%29
vallferreratourist.com/pobles-2/tor/
www.hotelbrases.com/blog/el-misterio-de-la-montana-de-tor...
No us perdeu el 30Minuts de TV3, âTor, la Muntanya MaleĂŻdaâ:
www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/titol-video/video/1964...
============================================
The (partially) romanesque church of St. Pere de Tor presides the confluence of two mountain strems (Barranc de Vallpeguera and Riu de la Rabassa).
This is the most utterly lost village in Catalonia, Tor. The tiny village of Tor lays in a savage, narrow valley up in the Pallars mountains (Pyrenees). Yet, despite itâs remoteness, itâs located only kilometers away from extremely urban Andorra. This extreme contrast (Tor has only about 10 inhabitants IN SUMMER, and nobody in winter) itâs even more severe considering that in Tor thereâs no electricity, no phone and even no mobile network coverage. Thatâs a real time-travel to early XX Century, and in Western Europe. Well, in the houses they have light and even satelite antennas, but thanks to generators. Anyway, Tor itâs a extremely beautiful and unspoilt place. Also it's one of the highest villages in the Pyrenees, at 1650 m, above sea level.
Yet it has a black legend, and at least 3 people have been murdered here in the last 40 years. All related to the ownership of the communal land of the mountain of Tor. The most famous victim was Josep Montané, known as Sansa, in june 1995. There are 2 powerful families in Tor, the Sansa and the Palanca houses. In the middle and late XX Century, the heads of these families were Josep Montané and Jordi Riba (Palanca). Montane in early 1995 achieved exclusive ownership of the valley, but was murdered months later. The murder has never been resolved. This generated several books and a TV documentary here in Catalonia, so tiny Tor achieved quite a fame. I visited Tor with some friends just 2 months later (mostly by chance), and I think we talked with some murder-related characters!
For more information about Tor:
en.wikipedia.org/wiki/Tor,_Pallars
vallferreratourist.com/en/pobles-2/tor/
An english site about the murders of Tor:
www.hotelbrases.com/blog/el-misterio-de-la-montana-de-tor...
Thereâs a splendid tv-documentary called âTor, la muntanya maleĂŻdaâ (Tor, the damned mountain). Itâs in Catalan, but anyway you can take a look at the images and the people. Surely it has stuff for a movie:
www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/titol-video/video/1964...
Després de quasi quatre mesos d'inactivitat degut a les vacances i assumptes personals, torno de nou al Flickr. Mica en mica aniré pujant les fotos que he anat fent en aquests darrers mesos, també de les fotos de la meva visita per Andalusia, Extremadura i Portugal del passat mes de juliol.
La primera foto d'aquests mesos que pujo, Ă©s d'unes locomotores que portava temps al darrere d'elles, i que desprĂ©s de diversos intents fallits, aquella tarda de juliol a Bellvei (casualment un dia abans del tall per obres del Corredor Mediterrani a la lĂnia de Vilafranca), es tracta de la tĂ ndem 269-352 de Go Transport, apodada per a molts aficionats "les bĂštiques" pels colors que porta. Si a mĂ©s li afegim els eixos OGI d'Adif la composiciĂł li dona encara mĂ©s atractiu.
A la imatge, la 269-352 de Go Transport amb els eixos OGI d'Adif, remolca el TECO Barcelona Can Tunis - Zaragoza-Corbera Alta al seu pas per les proximitats de Bellvei, entre Els Monjos i l'Arboç. Salutacions als presents aquell dia!
DespuĂ©s de casi cuatro meses de inactividad debido a las vacaciones y asuntos personales, vuelvo de nuevo al Flickr. Poco a poco irĂ© subiendo las fotos que he ido haciendo en estos Ășltimos meses, tambiĂ©n de las fotos de mi visita por AndalucĂa, Extremadura y Portugal del pasado mes de julio.
La primera foto de estos meses que subo, es de unas locomotoras que llevaba tiempo detrĂĄs de ellas, y que tras varios intentos fallidos, aquella tarde de julio en Bellvei (casualmente un dĂa antes del corte por obras del Corredor MediterrĂĄneo en la lĂnea de Vilafranca), se trata de la tĂĄndem 269-352 de Go Transport, apodada para muchos aficionados "las bĂ©ticas" por los colores que lleva. Si ademĂĄs le añadimos los ejes OGI de Adif la composiciĂłn le da aĂșn mĂĄs atractivo.
En la imagen, la 269-352 de Go Transport con los ejes OGI de Adif, remolca el TECO Barcelona Can Tunis - Zaragoza-Corbera Alta a su paso por las proximidades de Bellvei, entre Els Monjos y l'Arboç.
The electric locomotive 269-352 from the private operator Go Transport near Bellvei with an container train Barcelona Can Tunis - Zaragoza-Corbera Alta.
Ametller House, (Architect: Puig i Cadafalch, 1898-1900). Modernisme, Barcelona.
Modernisme - Art Nouveau - Modern Style - Tiffany - Jugendstil - Sezessionstil - Wiener Sezession - Stile900 - Floreale - Liberty
ENGLISH
Casa Amatller in the Modernisme style in Barcelona, designed by Josep Puig i Cadafalch. Along with Casa BatllĂł and Casa LleĂł-Morera, it makes up the three most important buildings in Barcelona's famous Illa de la DiscĂČrdia ("Block of Discord"), noted for its unique modernist buildings.
The building was originally designed as a residence for chocolatier Antoni Amatller and was constructed between 1898 and 1900.
CATALĂ
La casa Amatller Ă©s un edifici modernista del passeig de GrĂ cia, a Barcelona, projectat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1898 i 1900. A causa de la proximitat amb la casa LleĂł Morera i la casa BatllĂł, el lloc on es troben aquests tres edificis modernistes s'han conegut com l'Illa de la DiscĂČrdia. Acull les oficines de l'Institut Amatller d'Art HispĂ nic.Ăs una obra declarada BĂ© Cultural d'InterĂšs Nacional.
Un inesperado cambio de planes por mis vacaciones de Semana Santa hizo que el viaje que tenĂa previsto a Suiza no se pudiera realizar (aunque irĂ© allĂ en septiembre finalmente). TenĂa que pensar un plan B, y finalmente lo cambiĂ© yendo a tierras aragonesas, concretamente al ramal Samper de Calanda-Andorra, uno de los sitios donde tenĂa pendiente visitar desde hace tiempo.
Por desgracia, sĂłlo pasaron dos circulaciones en el ramal. Se notaba mucho el bajĂłn de actividad por la Semana Santa, pero almenos nos llevamos dos buenas fotos.
En la imagen, el carbonero procedente de Andorra pasando por las proximidades de Samper de Calanda con la Retales 319-203 al frente junto con la 319-240.
Un inesperat canvi de plans per les meves vacances de Setmana Santa va fer que el viatge que tenia previst a Suïssa no es pogués realitzar (tot i que aniré allà al setembre finalment). Havia de pensar un pla B, i finalment ho vaig canviar anant a terres aragoneses, concretament al ramal Samper de Calanda-Andorra, un dels llocs on tenia pendent visitar des de fa temps.
Per desgrĂ cia, nomĂ©s van passar dos circulacions al ramal. Es notava molt la baixada d'activitat per la Setmana Santa, perĂČ almenys ens vam emportar dos bones fotos.
A la imatge, el carboner procedent d'Andorra passant per les proximitats de Samper de Calanda amb la Retales 319-203 al capdavant juntament amb la 319-240. Una salutaciĂł al Marc Tostado i al Joel pels dos dies magnĂfics que vam passar!
Diesel locomotives Renfe 319-203 and 319-240 with an coal train Andorra-Samper de Calanda near Samper de Calanda.
De vacances a Tossa de Mar, vaig rebre l'avĂs del trasllat d'una branca del Talgo Avril cap a França. AixĂ que vaig anar cap a les proximitats de l'aeroport de Girona, a Vallcanera, a fer la corresponent fotografia. L'encarregada va ser la 6006 de Transfesa, remolcant una branca massacrada d'Avril cap a Le Soler. Moltes grĂ cies AdriĂ Lerga per les informacions.
De vacaciones en Tossa de Mar, recibĂ el aviso del traslado de una rama del Talgo Avril hacia Francia. AsĂ que fui hacia las proximidades del aeropuerto de Girona, a Vallcanera, a hacer la correspondiente fotografĂa. La encargada fue la 6006 de Transfesa, remolcando una rama masacrada de Avril hacia Le Soler. Muchas gracias a AdriĂ Lerga por las informaciones.
El claustre romanic de transició al gotic és segur l'element més preciós del monestir de Fontfreda, especialment per primavera, amb les anglesines cobertes de flors liles.
L'antic monestir cistercenc de Fontfreda (Fontfroide en francĂšs) es troba en una vall tranquila i reclosa, propera a Narbona i el mar. Tot i aquesta proximitat, Fontfreda sembla aillat del mĂłn. Fa molts anys que no hi ha monjos, perĂČ estĂ molt ben conservat. Historicament estĂ molt conectat amb Catalunya, ja que d'aquĂ sortiren els fundadors de Poblet.
ca.wikipedia.org/wiki/Abadia_de_Fontfreda
==============================================
The romanesque-gothic cloister in Fontfroide it's one of the most beautiful I've seen, specially in april, with the wisterias blooming of lilac flowers.
The abbey of Fontfroide, near Narbonne, was a medieval cistercian monastery. Even with the close distance with Narbonne, Fontfroide looks like freezed in time and space. A gorgeous and peaceful place.
La 449-031 avança lentament a causa de les LTV's per les costes del Garraf a les proximitats de Sitges amb un servei Regional Exprés Reus-Barcelona Estació de França. Com es pot apreciar a l'imatge, la unitat portava a una de les portes els logos del 75 aniversari de Renfe.
La 449-031 avanza lentamente a causa de las LTV por las costas del Garraf en las proximidades de Sitges con un servicio Regional ExprĂ©s Reus-Barcelona EstaciĂł de França. Como se puede apreciar en la imagen, la unidad todavĂa llevaba en una de las puertas los logos del 75 aniversario de Renfe.
Renfe EMU 449-031 in Sitges with a regional service Reus-Barcelona.
[IN ENGLISH LOOK BELOW THE LINE]
L'església de Sant Pere de Tor, romà nica, presideig la confluença del rec de Vallpeguera amb el de la Rabassa. Ambdós formen ara la Noguera de Tor.
El poble de Tor, en el racĂł mĂ©s perdut de tot el Pallars SobirĂ , i de fet, de tot Catalunya, Ă©s un indret especial. Unic. Molts el coneixereu per la llegenda negra que tĂ© associada des de que el 1995 entrĂ per sorpresa a les noticies per lâassassinat, mai resolt, de Josep MontanĂ©, en Sansa. Tot plegat, per la propietat de la famosa Muntanya de Tor, un inmens i ferestec territori. Tant lâenigma del assassinat irresolt, com lâenfrontament entre dos personatges ja gairebĂ© mĂtics, en Sansa i en Palanca (Jordi Riba), caps de les dues cases mĂ©s riques de Tor, Casa Sansa i Casa Palanca, han donat diversos llibres i programes de TV. Notablement un 30 Minuts i el llibre que nâexplica la realitzaciĂł, obres ambdĂłs de Josep Porta. Us els recomano.
PerĂČ mĂ©s enllĂ de tot aixĂČ, Tor Ă©s un indret impresionantment bonic, encara verge i salvatge dins el Pirineu catalĂ (i segurament el poble a mĂ©s alçada, quasi 1700 m.!). I encara afegeix força a aquest fet, el contrast amb Andorra, nomĂ©s a uns pocs quilometres perĂČ a tot un mĂłn de distancia. De fet, aquesta proximitat fronterera, el contrast urbanisme salvatge-natura verge, foren parts de lâexplicaciĂł del gegantĂ merder dâinteresos que es covĂ a Tor entre contrabandistes, neorurals, grups de poder, pirates inmobiliaris, advocats, etc. Penseu que al llibre de Porta, els protagonistes arriven a mencionar vincles amb âsubjectesâ com Ruiz Mateos o bĂ© Rodolfo MartĂn Villa!
Personalment, tinc el meu petit lligam personal amb Tor des que hi vaig passar lâagost del 1995, just 2 mesos desprĂ©s de lâassassinat dâen Sansa. De fet recordo com arribarem a parlar amb uns dels implicats en el cas, els âhippiesâ dâen Sansa, que aleshores vivien a les barraques de PleiĂ , una mena dâassentament primitiu que aquell els havia permĂšs. Nosaltres quatre arrivarem fent el turista des dâAndorra, amb un Land-Rover (benzina!!) vell que un amic mecanic havia restaurat i pintat de groc canari (a falta de groc âCamelâ). Amb aquella Baluerna (el nom oficial que lâhi posarem) arrivarem a PleiĂ , on preguntarem pel camĂ cap a Tor, ja que la pluja sâhavia emportat lâoriginal, i acabarem baixant pel rec. En canvi, un cop a Tor mateix pararem entorn lâesglĂ©sia i no hi varem veure ningĂș. En aquesta segona visita en solitari, vaig acabar esmorzant magnĂficament a Casa Sisqueta, lâunic establiment de Tor. I tambĂ© em vaig topar amb un dels personatges que coneixereu llegint el llibre dâen Porta, en LĂĄzaro Moreno.
ca.wikipedia.org/wiki/Tor_%28Alins%29
vallferreratourist.com/pobles-2/tor/
www.hotelbrases.com/blog/el-misterio-de-la-montana-de-tor...
No us perdeu el 30Minuts de TV3, âTor, la Muntanya MaleĂŻdaâ:
www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/titol-video/video/1964...
============================================
The (partially) romanesque church of St. Pere de Tor presides the confluence of two mountain strems (Barranc de Vallpeguera and Riu de la Rabassa).
This is the most utterly lost village in Catalonia, Tor. The tiny village of Tor lays in a savage, narrow valley up in the Pallars mountains (Pyrenees). Yet, despite itâs remoteness, itâs located only kilometers away from extremely urban Andorra. This extreme contrast (Tor has only about 10 inhabitants IN SUMMER, and nobody in winter) itâs even more severe considering that in Tor thereâs no electricity, no phone and even no mobile network coverage. Thatâs a real time-travel to early XX Century, and in Western Europe. Well, in the houses they have light and even satelite antennas, but thanks to generators. Anyway, Tor itâs a extremely beautiful and unspoilt place. Also it's one of the highest villages in the Pyrenees, at 1650 m, above sea level.
Yet it has a black legend, and at least 3 people have been murdered here in the last 40 years. All related to the ownership of the communal land of the mountain of Tor. The most famous victim was Josep Montané, known as Sansa, in june 1995. There are 2 powerful families in Tor, the Sansa and the Palanca houses. In the middle and late XX Century, the heads of these families were Josep Montané and Jordi Riba (Palanca). Montane in early 1995 achieved exclusive ownership of the valley, but was murdered months later. The murder has never been resolved. This generated several books and a TV documentary here in Catalonia, so tiny Tor achieved quite a fame. I visited Tor with some friends just 2 months later (mostly by chance), and I think we talked with some murder-related characters!
For more information about Tor:
en.wikipedia.org/wiki/Tor,_Pallars
vallferreratourist.com/en/pobles-2/tor/
An english site about the murders of Tor:
www.hotelbrases.com/blog/el-misterio-de-la-montana-de-tor...
Thereâs a splendid tv-documentary called âTor, la muntanya maleĂŻdaâ (Tor, the damned mountain). Itâs in Catalan, but anyway you can take a look at the images and the people. Surely it has stuff for a movie:
www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/titol-video/video/1964...
IN ENGLISH BELOW THE LINE
Feia molts anys que volia anar a veure un aguait de voltors al Pirineu, sobretot des de que va sortir el d'AlinyĂ pel programa de TV3 "Tocats de l'Ala". Entre la pandemia i tot plegat he trigat fins al setembre de 2023 per a poder-hi anar. Al final he anat al mateix de AlinyĂ , per la relativa proximitat. Desgraciadament allĂ Ă©s mĂ©s dificil veure el voltor negre, i els aufranys ja havien migrat cap al Ăfrica. Per tant veuriem segur un munt de voltors comuns i teniem l'esperança de veure l'estrella del show, el trencalĂČs.
Arribats a lloc amb un 4x4, els voltors comuns ja s'enlairen des dels seus miradors privilegiats dalt dels cingles i comencen a voltar-nos. Ja es coneixen el vehicle i tot!
Un cop a lloc i abans no baixin, els que anem al aguait ens hi fiquem amb la idea d'estar-hi tancats tot el matĂ, a veure si hi ha sort!
El programa de TV3 on surt AlinyĂ :
www.ccma.cat/tv3/alacarta/tocats-de-lala/ocellots-i-ocell...
auberria.cat/botiga/ecoturisme/muntanya-alinya/menjant-am...
ca.wikipedia.org/wiki/Voltor_com%C3%BA
==================
For many years I wanted to go and see a vulture hide in the Pyrenees, especially since the one in AlinyĂ came out on the TV3 birding program "Tocats de l'Ala". Between the pandemic and other issues, it took me until September 2023 to be able to go there. In the end I went to the same one in AlinyĂ , due to its relative proximity. Unfortunately, it is more difficult to see the black vulture there, and the Egyptian vulture had already migrated to Africa. So we're sure to see a lot of griffon vultures and we're hoping to see the star of the show, the bearded vulture.
Arriving in a 4x4, the griffon vultures (gyps fulvus) already take off from their privileged vantage points on top of the cliffs and begin to circle us. They already know the vehicle and what is comming!
Once in place and before they come down, those of us who are on the hide get in with the idea of ââbeing locked in there all morning, to see if there is any luck!
The TV3 program showing this place, a few years ago (in Catalan):
www.ccma.cat/tv3/alacarta/tocats-de-lala/ocellots-i-ocell...
CA: Després d'haver fet un parÚntesi forçat, torno a penjar alguna foto. A les proximitats de l'Institut Pere Mata, un 448R és a punt d'arribar a Reus amb un Regional Exprés de Móra la Nova a Barcelona - Estació de França.
Aquesta senzilla ruta costanera discorre al llarg de penya-segats des del bell poble de Cuerres fins a les proximitats de Ribadesella/Ribeseya, i comença a l'à rea recreativa de Cuerres, molt a prop de la platja de Guadamia, que és frontera natural amb el consell de Llanes .
This simple coastal route runs along the cliffs from the beautiful town of Cuerres to the vicinity of Ribadesella/Ribeseya, and begins in the Cuerres recreational area, very close to GuadamĂa beach, which is the natural border with the Llanes council. .
EXIF: 20s f11 ISO100 20mm
@sonyalpha A7iii + @tamronglobal 17-28 f2.8
@benroesp tripod
#playadeballota #llanes #asturias #sunset #landscapephotography #rogervivephoto #cantabrico #mar @javier_alonso_torre #tallerjavieralonsotorre #raw_beaches #sea #seascape #landscapephotography #bluehour #fotografiadepaisaje
IN ENGLISH BELOW THE LINE
La massa de voltors, una cinquantena, es llencen sobre la carnassa del canyet, a AlinyĂ . Veus com son trocejats i engolits tots els trossos de carn, inclonet conills sencers (tot Ă©s bestiar mort de granges o escorxadors, no patiu). Molts dels voltors queden plens de sang, perĂČ no la seva!
Feia molts anys que volia anar a veure un aguait de voltors al Pirineu, sobretot des de que va sortir el d'AlinyĂ pel programa de TV3 "Tocats de l'Ala". Entre la pandemia i tot plegat he trigat fins al setembre de 2023 per a poder-hi anar. Al final he anat al mateix de AlinyĂ , per la relativa proximitat. Desgraciadament allĂ Ă©s mĂ©s dificil veure el voltor negre, i els aufranys ja havien migrat cap al Ăfrica. Per tant veuriem segur un munt de voltors comuns i teniem l'esperança de veure l'estrella del show, el trencalĂČs.
El programa de TV3 on surt AlinyĂ :
www.ccma.cat/tv3/alacarta/tocats-de-lala/ocellots-i-ocell...
auberria.cat/botiga/ecoturisme/muntanya-alinya/menjant-am...
ca.wikipedia.org/wiki/Voltor_com%C3%BA
============================================
The mass of griffon vultures, about fifty, throw themselves on the carcass of the cane, in AlinyĂ . Then you see how all the pieces of meat are chopped up and swallowed in a frenzy, including whole rabbits (it's all dead cattle from farms or slaughterhouses, don't suffer). Most of the vultures emerge from the mess full of blood, but it's not their own...
For many years I wanted to go and see a vulture hide in the Pyrenees, especially since the one in AlinyĂ came out on the TV3 birding program "Tocats de l'Ala". Between the pandemic and other issues, it took me until September 2023 to be able to go there. In the end I went to the same one in AlinyĂ , due to its relative proximity. Unfortunately, it is more difficult to see the black vulture there, and the Egyptian vulture had already migrated to Africa. So we're sure to see a lot of griffon vultures and we're hoping to see the star of the show, the bearded vulture.
The TV3 program showing this place, a few years ago (in Catalan):
www.ccma.cat/tv3/alacarta/tocats-de-lala/ocellots-i-ocell...
Ahir novament el CatalĂĄn Talgo va circular entre Barcelona y PuigcerdĂ , aqui el teniu a les proximitats de Vic amb la 252.059 al cap davant.
Ayer nuevamente el CatalĂĄn talgo circulĂł entre Barcelona y PuigcerdĂ , aqui lo teneis en las proximidades de Vic con la 252.059 al frente.
La 335-019 Ă©s la responsable de realitzar el TECO de l'Acotral ConstantĂ-Sevilla La Negrilla, relaciĂł que estĂ operada per Transfesa Rail. AquĂ la veiem al seu pas per les proximitats de Les Borges del Camp.
La 335-019 es la responsable de realizar el TECO de la Acotral ConstantĂ-Sevilla La Negrilla, relaciĂłn que estĂĄ operada por Transfesa Rail. AquĂ la vemos a su paso por las proximidades de Les Borges del Camp.
Diesel Vossloh EURO4000 locomotive 335-019 from Alpha Trains rented to Transfesa Rail, with a container train ConstantĂ-Sevilla La Negrilla near Les Borges del Camp.
Ametller House (1898-1900). Architect: Puig i Cadafalch (1867-1956). Modernisme, Barcelona.
Modernisme - Art Nouveau - Modern Style - Tiffany - Jugendstil - Sezessionstil - Wiener Sezession - Stile900 - Floreale - Liberty
ENGLISH
Casa Amatller in the Modernisme style in Barcelona, designed by Josep Puig i Cadafalch. Along with Casa BatllĂł and Casa LleĂł-Morera, it makes up the three most important buildings in Barcelona's famous Illa de la DiscĂČrdia ("Block of Discord"), noted for its unique modernist buildings.
The building was originally designed as a residence for chocolatier Antoni Amatller and was constructed between 1898 and 1900.
CATALĂ
La casa Amatller Ă©s un edifici modernista del passeig de GrĂ cia, a Barcelona, projectat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1898 i 1900. A causa de la proximitat amb la casa LleĂł Morera i la casa BatllĂł, el lloc on es troben aquests tres edificis modernistes s'han conegut com l'Illa de la DiscĂČrdia. Acull les oficines de l'Institut Amatller d'Art HispĂ nic.Ăs una obra declarada BĂ© Cultural d'InterĂšs Nacional.