Catalunya Històrica
View allAll Photos Tagged Proximitat
Estos montes de Peracense están formados por areniscas y conglomerados silíceos del Triásico (Era Secundaria). Se trata de un espacio natural muy característico por el color rojizo que tienen óxidos de hierro. Estas rocas han sido alteradas por los fenómenos meteorológicos durante cientos de años y han formado un relieve con bloques redondeados que se levantan como columnas. También hay salientes, pasadizos y otras formas de relieve característico de esta roca.
El hermoso color de estas rocas contrasta con el verde de los prados y de los matorrales de las laderas. La proximidad del castillo hace de estas montañas un paisaje espectacular digno de parada y fonda.
Realmente es un paisaje especial y muy llamativo por las formas tan curiosas de las rocas y el color rojizo de la tierra y piedras. Junto al gran castillo forman una combinación mágica.
These mountains of Peracense are formed by sandstones and siliceous conglomerates of the Triassic (Secondary Era). It is a very characteristic natural space due to the reddish color of iron oxides. These rocks have been altered by meteorological phenomena for hundreds of years and have formed a relief with rounded blocks that rise like columns. There are also ledges, passageways and other landforms characteristic of this rock.
The beautiful color of these rocks contrasts with the green of the meadows and scrub on the slopes. The proximity of the castle makes these mountains a spectacular landscape worth stopping and dining.
It really is a special and very striking landscape due to the curious shapes of the rocks and the reddish color of the earth and stones. Together with the great castle they form a magical combination.
Aquestes muntanyes de Peracense estan formats per gresos i conglomerats silicis de l'Triàsic (Era Secundària). Es tracta d'un espai natural molt característic pel color vermellós que tenen òxids de ferro. Aquestes roques han estat alterades pels fenòmens meteorològics durant centenars d'anys i han format un relleu amb blocs arrodonits que s'alcen com columnes. També hi ha sortints, passadissos i altres formes de relleu característic d'aquesta roca.
El bell color d'aquestes roques contrasta amb el verd dels prats i dels matolls dels vessants. La proximitat de l'castell fa d'aquestes muntanyes un paisatge espectacular digne de parada i fonda.
Realment és un paisatge especial i molt cridaner per les formes tan curioses de les roques i el color vermellós de la terra i pedres. Al costat de el gran castell formen una combinació màgica.
Los Jardínes del Túria esconden un emblema de la ciudad Entre los puentes del Mar, Aragón y el Ángel Custodio encontramos un escudo de Valencia cientos de veces fotografiado desde el aire, pero que puede llegar a pasar desapercibido. Hecho a partir de flores y arbustros, este escudo de la ciudad se localiza en las proximidades del Palau de la Música.
The Turia Gardens hide an emblem of the city Between the bridges of the Sea, Aragon and the Guardian Angel we find a shield of Valencia photographed hundreds of times from the air, but that can go unnoticed. Made from flowers and shrubs, this shield of the city is located near the Palau de la Música.
Els Jardíns del Túria amaguen un emblema de la ciutat Entre els ponts del Mar, l'Aragó i l'Àngel Custodi trobem un escut de València centenars de vegades fotografiat des de l'aire, però que pot arribar a passar desapercebut. Fet a partir de flors i arbustres, aquest escut de la ciutat es localitza a les proximitats del Palau de la Música.
ENGLISH
When the clouds thunder the closeness of the cow with her calf is a comfort for both.
Nice Wonderful Tuesdays Clouds to Tregurà de Dalt, Camprodon Valley, Ripollès, Catalonia.
CASTELLANO
Cuando las nubes truenan la proximidad de la vaca con su becerro es un confort para los dos.
Feliz Martes de nubes hacia Camprodon, Valle de Camprodon, Ripollès, Cataluña.
Captura: Tregurà de Dalt, Camprodon Valley, Ripollès, Catalonia.
Esquirol_Esquirol comú_Esquirol vermell comú_Farda
El simpàtic rosegador, encegat per la proximitat de l'aigua que hi ha a l'abeurador(en la foto no hi surt l'aigua), doncs fa calor, s'apropa al lloc que hi ha amagat el fotògraf...
_DSC6682_NKD500_VallbonaM
En las proximidades del pueblo de Albarracin, existe un pequeño salto de agua que cuando bajan las temperaturas, cosa logica en esta zona en el invierno, en esta fotografia aparace helado y la cascada parece una bella escultura en plena naturaleza.
In der Nähe der Stadt Albarracin, gibt es einen kleinen Wasserfall, der im Winter, wenn die Temperaturen sinken, etwas logisch in dieser Gegend ist, in diesem Bild Eis und der Wasserfall sieht aus wie eine schöne Skulptur mitten in der Natur.
En les proximitats del poble d'Albarracin, hi ha un petit salt d'aigua que quan baixen les temperatures, cosa lògica en aquesta zona a l'hivern, en aquesta fotografia aparace gelat i la cascada sembla una bella escultura en plena natura.
In the vicinity of the town of Albarracin, there is a small waterfall that when temperatures drop, something logical in this area in the winter, in this picture aparace ice cream and the waterfall looks like a beautiful sculpture in the middle of nature.
Cada una de les plomes en perfecte estat, cal ser ràpid és la seva arma per sobreviure.
No us equivoqueu, l'ocell en total llibertat va estar caçant aquella temporada a la platja del Trabucador i tolerava bé la proximitat d'algun fotògraf.
Falcó pelegrí
_DSC7278_DEbre_Trabucador
Bottrop / A42
Ruhrgebiet
NRW
„... Bitte nehmt meine Worte nicht persönlich. Eigentlich führe ich hier nur ein Selbstgespräch... Und sage dabei zu mir selbst, dass es ungesund ist, mir über die Dinge Gedanken zu machen, die ich nie getan habe. Ich denke hier oben über mein Leben nach. Ohne es auf Fehler zu überprüfen, ohne es zu werten. Ich denke über die verlorenen Seelen nach, die immer noch ihre Bahnen ziehen. Die Bahnen, die sich mit meinen eigenen verbinden... Darüber, dass die Liebe eigentlich die einzige Antwort ist... Die Dunkelheit wird immer da sein. Es liegt an mir alleine, was ich daraus mache... Die Proximität zwischen mir und dem Betondschungel, in dem ich lebe. Wie wenig ich darüber nachdenke und wie selbstverständlich ich mich selbst darin verorte. Der blaue Schein am Horizont und der Widerschein des Blaulichtes auf der Schallschutzwand. Ursache und Wirkung. Beides findest Du in mir. Nur Angst wirst Du in mir nicht finden. Nicht vor dem Fallen, nicht vor dem Aufstieg. Beides akzeptiere ich, beides bildet den Sinusrhythmus meines Herzens... Dieser pochende Herzschlag in meinem Inneren sagt mir, dass ich selbst in dieser verrückten Welt mein eigenes Paradies erschaffen muss. Und so sieht es halt aus. Das Grün der Träger steht für die Hoffnung, das Blau am Horizont für die Sehnsucht. Ein wenig Orange für die Wärme, die ich so oft in mir empfinde. Und dann viel Schwarz. Nicht als das Zeichen der Trauer, sondern als Synonym für die Wahrheit. Die Welt ist so. Und ich selbst lebe in ihr und bin dabei im besten Fall ich selbst... Das Weiß verbinde ich mit der Trauer, die ich manchmal in mir selbst spüre. Aber diesen Anteil kann ich ertragen... Noch eine Tasse Kaffee. Noch ein wenig mehr Klarheit. Und dann setze ich meinen Weg fort...“
El far del Fangar és una torre lluminosa que indica als vaixells la proximitat de la punta del Fangar. La llum que projecta, blanca, es veu intermitentment cada 12 segons i té un abast de fins a 12 milles mar endins. També es veu des de bona part del delta de l'Ebre, especialment des de les platges properes com la dels Eucaliptus, l'Aluet o la Marquesa. Té una alçada de 20 metres i un diàmetre de 3. La construcció actual data de l'any 1972. Per a fer-hi tasques de manteniment s'hi pot accedir per una petita porta annexa a la base de la plataforma que inclou un petit tram d'escales.
Per la seva singularitat i com destaca en l'entorn àrid, el far del Fangar constitueix un dels símbols arquitectònics i paisatgístics més característics de les Terres de l'Ebre.
La proximitat imprevista no em va deixar altra opció i li va quedar una ala retallada...
Neophron percnopterus
_DSC5122-1_Gramuntill
L'ala de l'oca del darrera ha quedat tallada, tot i així la foto m'agrada com ha quedat per la proximitat al vol.
Anser anser
_DSC8567-1_Remolar
CAT
Hi ha la foscor i l'atans de la boira
que envaeix el capvespre que goteja.
Mentre camino per corriols xops d'ombres
l'horitzó s'omple de tendresa
com un pessic petit i fred.
OC
I a l'escur e la proximitat de la nèbla
qu’envaís lo crepuscul gotejant.
Coma marchi per de camins trempats d'ombras
l'orizont es emplit de tendresa
coma un pichòt pichon e freg.
Cava és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell, amb capital a Ansovell. El terme comprèn, a més del poble de Cava, el d'Ansovell, el del Querforadat, el veïnat de Can Pubill, l'església de Sant Cristòfol de Vinyoles i la casa forta, i el santuari de Boscal.
El municipi de Cava aplega una sèrie de nuclis del vessant nord de la serra del Cadí que històricament havien format part del comtat de Cerdanya, junt amb la resta del Baridà. Cava és un municipi que antigament havia estat travessat per un camí força singular, que formava part d’un itinerari de llarg abast anomenat camí Cardoner pel qual, junt amb altres productes, circulava la sal de les mines de Cardona cap a la Cerdanya. Vinculat directament amb aquest camí, el santuari de la Mare de Déu de Boscalt es dreça a l’extrem occidental del municipi. Documentat des del segle XIII, la popularitat del seu aplec ultrapassa clarament els límits de l’actual municipi. La presència d’esglésies romàniques com les Sant Martí d’Ansovell, Sant Cristòfol de Vinyoles o Sant Marçal de Vima, o de castells com el del Querforadat, el de Cava i el de Sant Cristòfol, o de la torre del tossal de Beders, i el misteriós i encara no localitzat castell de Miralles, ens parlen de la vitalitat d’aquests establiments a l’edat mitjana, així com de la proximitat d’una conflictiva frontera amb el comtat d’Urgell.
[IN ENGLISH LOOK BELOW THE LINE]
L'església de Sant Pere de Tor, romànica, presideig la confluença del rec de Vallpeguera amb el de la Rabassa. Ambdós formen ara la Noguera de Tor.
El poble de Tor, en el racó més perdut de tot el Pallars Sobirà, i de fet, de tot Catalunya, és un indret especial. Unic. Molts el coneixereu per la llegenda negra que té associada des de que el 1995 entrà per sorpresa a les noticies per l’assassinat, mai resolt, de Josep Montané, en Sansa. Tot plegat, per la propietat de la famosa Muntanya de Tor, un inmens i ferestec territori. Tant l’enigma del assassinat irresolt, com l’enfrontament entre dos personatges ja gairebé mítics, en Sansa i en Palanca (Jordi Riba), caps de les dues cases més riques de Tor, Casa Sansa i Casa Palanca, han donat diversos llibres i programes de TV. Notablement un 30 Minuts i el llibre que n’explica la realització, obres ambdós de Josep Porta. Us els recomano.
Però més enllà de tot això, Tor és un indret impresionantment bonic, encara verge i salvatge dins el Pirineu català (i segurament el poble a més alçada, quasi 1700 m.!). I encara afegeix força a aquest fet, el contrast amb Andorra, només a uns pocs quilometres però a tot un món de distancia. De fet, aquesta proximitat fronterera, el contrast urbanisme salvatge-natura verge, foren parts de l’explicació del gegantí merder d’interesos que es covà a Tor entre contrabandistes, neorurals, grups de poder, pirates inmobiliaris, advocats, etc. Penseu que al llibre de Porta, els protagonistes arriven a mencionar vincles amb ‘subjectes’ com Ruiz Mateos o bé Rodolfo Martín Villa!
Personalment, tinc el meu petit lligam personal amb Tor des que hi vaig passar l’agost del 1995, just 2 mesos després de l’assassinat d’en Sansa. De fet recordo com arribarem a parlar amb uns dels implicats en el cas, els ‘hippies’ d’en Sansa, que aleshores vivien a les barraques de Pleià, una mena d’assentament primitiu que aquell els havia permès. Nosaltres quatre arrivarem fent el turista des d’Andorra, amb un Land-Rover (benzina!!) vell que un amic mecanic havia restaurat i pintat de groc canari (a falta de groc “Camel”). Amb aquella Baluerna (el nom oficial que l’hi posarem) arrivarem a Pleià, on preguntarem pel camí cap a Tor, ja que la pluja s’havia emportat l’original, i acabarem baixant pel rec. En canvi, un cop a Tor mateix pararem entorn l’església i no hi varem veure ningú. En aquesta segona visita en solitari, vaig acabar esmorzant magníficament a Casa Sisqueta, l’unic establiment de Tor. I també em vaig topar amb un dels personatges que coneixereu llegint el llibre d’en Porta, en Lázaro Moreno.
ca.wikipedia.org/wiki/Tor_%28Alins%29
vallferreratourist.com/pobles-2/tor/
www.hotelbrases.com/blog/el-misterio-de-la-montana-de-tor...
No us perdeu el 30Minuts de TV3, “Tor, la Muntanya Maleïda”:
www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/titol-video/video/1964...
============================================
The (partially) romanesque church of St. Pere de Tor presides the confluence of two mountain strems (Barranc de Vallpeguera and Riu de la Rabassa).
This is the most utterly lost village in Catalonia, Tor. The tiny village of Tor lays in a savage, narrow valley up in the Pallars mountains (Pyrenees). Yet, despite it’s remoteness, it’s located only kilometers away from extremely urban Andorra. This extreme contrast (Tor has only about 10 inhabitants IN SUMMER, and nobody in winter) it’s even more severe considering that in Tor there’s no electricity, no phone and even no mobile network coverage. That’s a real time-travel to early XX Century, and in Western Europe. Well, in the houses they have light and even satelite antennas, but thanks to generators. Anyway, Tor it’s a extremely beautiful and unspoilt place. Also it's one of the highest villages in the Pyrenees, at 1650 m, above sea level.
Yet it has a black legend, and at least 3 people have been murdered here in the last 40 years. All related to the ownership of the communal land of the mountain of Tor. The most famous victim was Josep Montané, known as Sansa, in june 1995. There are 2 powerful families in Tor, the Sansa and the Palanca houses. In the middle and late XX Century, the heads of these families were Josep Montané and Jordi Riba (Palanca). Montane in early 1995 achieved exclusive ownership of the valley, but was murdered months later. The murder has never been resolved. This generated several books and a TV documentary here in Catalonia, so tiny Tor achieved quite a fame. I visited Tor with some friends just 2 months later (mostly by chance), and I think we talked with some murder-related characters!
For more information about Tor:
en.wikipedia.org/wiki/Tor,_Pallars
vallferreratourist.com/en/pobles-2/tor/
An english site about the murders of Tor:
www.hotelbrases.com/blog/el-misterio-de-la-montana-de-tor...
There’s a splendid tv-documentary called “Tor, la muntanya maleïda” (Tor, the damned mountain). It’s in Catalan, but anyway you can take a look at the images and the people. Surely it has stuff for a movie:
www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/titol-video/video/1964...
Flor: 12,7 cm diàmetre
CATALÀ
La malva reial o malva doble (Alcea rosea), és una planta amb flors de la família de les malvàcies. Creix a les proximitats de la costa mediterrània i és valorada tant pels seus usos medicinals i farmacèutics com ornamentals.
Addicionalment pot rebre els noms d'alcea, flor de Sant Jaume, malva, malva cascallada, malva d'hort, malva de jardí, malva de la reina, malva de vara, malva donzella, malva marina, malva marinera, malva roja, malva vera, malva-rosa, malves, malves cascallades, malves de les Índies, malví, vara de Jessè, vara de Sant Josep, vauma reial i vaumera. També s'han recollit les variants lingüístiques malva loca, malva real, mauva cascallada, mauva vera, mauves i mauves cascallades.
La robusta tija central no està ramificada, i si n'està, molt moderadament; això no obstant, acaba en un raïm de flors; les flors axil·lars són produïdes des de les axil·les de les fulles superiors. Aquestes flors es troben individualment o bé en petits grups sobre la tija central, i es mouen d'un cantó cap a l'altre des dels curts i peluts pedicels. És de color verd clar i pot ser més o menys peluda.
ENGLISH
Growing up to 8 feet tall, this plant usually does not require staking, producing large flowers around 5 inches in diameter. Its leaves are large and heart-shaped. The flowers attract hummingbirds and butterflies.
WIKIPEDIA
Gallifa és un petit municipi que es troba immers dins un gran entorn natural de boscos i camps de conreu. Es caracteritza per la calma i tranquil·litat que s'hi respira, tot i la seva proximitat amb l'àrea metropolitana de Barcelona.
Gallifa troba el seu origen fa més de mil anys arran de la presència de quatre ermites romàniques que encara avui es conserven. La característica i inconfusible muntanya de Sant Sadurní pel nord i el turó del castell pel sud, formen la magnífica vall que acull el poble menys poblat del Vallès Occidental.
El claustre romanic de transició al gotic és segur l'element més preciós del monestir de Fontfreda, especialment per primavera, amb les anglesines cobertes de flors liles.
L'antic monestir cistercenc de Fontfreda (Fontfroide en francès) es troba en una vall tranquila i reclosa, propera a Narbona i el mar. Tot i aquesta proximitat, Fontfreda sembla aillat del món. Fa molts anys que no hi ha monjos, però està molt ben conservat. Historicament està molt conectat amb Catalunya, ja que d'aquí sortiren els fundadors de Poblet.
ca.wikipedia.org/wiki/Abadia_de_Fontfreda
==============================================
The romanesque-gothic cloister in Fontfroide it's one of the most beautiful I've seen, specially in april, with the wisterias blooming of lilac flowers.
The abbey of Fontfroide, near Narbonne, was a medieval cistercian monastery. Even with the close distance with Narbonne, Fontfroide looks like freezed in time and space. A gorgeous and peaceful place.
Del cel en pengen
uns núvols erràtics
que el vent empeny.
La tarda s'eclipsa
en el vermell blau cel.
En la distància veig
la proximitat del
laberint del bosc
imperiós i solemne.
L'horitzó observa silenciós.
Els turons es vesteixen
de capvespre insondable.
[IN ENGLISH LOOK BELOW THE LINE]
L'església de Sant Pere de Tor, romànica, destacant entre les escadusseres teulades del poble de Tor, el més alt del Pirineu.
El poble de Tor, en el racó més perdut de tot el Pallars Sobirà, i de fet, de tot Catalunya, és un indret especial. Unic. Molts el coneixereu per la llegenda negra que té associada des de que el 1995 entrà per sorpresa a les noticies per l’assassinat, mai resolt, de Josep Montané, en Sansa. Tot plegat, per la propietat de la famosa Muntanya de Tor, un inmens i ferestec territori. Tant l’enigma del assassinat irresolt, com l’enfrontament entre dos personatges ja gairebé mítics, en Sansa i en Palanca (Jordi Riba), caps de les dues cases més riques de Tor, Casa Sansa i Casa Palanca, han donat diversos llibres i programes de TV. Notablement un 30 Minuts i el llibre que n’explica la realització, obres ambdós de Josep Porta. Us els recomano.
Però més enllà de tot això, Tor és un indret impresionantment bonic, encara verge i salvatge dins el Pirineu català (i segurament el poble a més alçada, quasi 1700 m.!). I encara afegeix força a aquest fet, el contrast amb Andorra, només a uns pocs quilometres però a tot un món de distancia. De fet, aquesta proximitat fronterera, el contrast urbanisme salvatge-natura verge, foren parts de l’explicació del gegantí merder d’interesos que es covà a Tor entre contrabandistes, neorurals, grups de poder, pirates inmobiliaris, advocats, etc. Penseu que al llibre de Porta, els protagonistes arriven a mencionar vincles amb ‘subjectes’ com Ruiz Mateos o bé Rodolfo Martín Villa!
Personalment, tinc el meu petit lligam personal amb Tor des que hi vaig passar l’agost del 1995, just 2 mesos després de l’assassinat d’en Sansa. De fet recordo com arribarem a parlar amb uns dels implicats en el cas, els ‘hippies’ d’en Sansa, que aleshores vivien a les barraques de Pleià, una mena d’assentament primitiu que aquell els havia permès. Nosaltres quatre arrivarem fent el turista des d’Andorra, amb un Land-Rover (benzina!!) vell que un amic mecanic havia restaurat i pintat de groc canari (a falta de groc “Camel”). Amb aquella Baluerna (el nom oficial que l’hi posarem) arrivarem a Pleià, on preguntarem pel camí cap a Tor, ja que la pluja s’havia emportat l’original, i acabarem baixant pel rec. En canvi, un cop a Tor mateix pararem entorn l’església i no hi varem veure ningú. En aquesta segona visita en solitari, vaig acabar esmorzant magníficament a Casa Sisqueta, l’unic establiment de Tor. I també em vaig topar amb un dels personatges que coneixereu llegint el llibre d’en Porta, en Lázaro Moreno.
ca.wikipedia.org/wiki/Tor_%28Alins%29
vallferreratourist.com/pobles-2/tor/
www.hotelbrases.com/blog/el-misterio-de-la-montana-de-tor...
No us perdeu el 30Minuts de TV3, “Tor, la Muntanya Maleïda”:
www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/titol-video/video/1964...
============================================
The (partially) romanesque church of St. Pere de Tor presides the few surviving houses in Tor, the most remote village in the Catalan Pyrenees.
This is the most utterly lost village in Catalonia, Tor. The tiny village of Tor lays in a savage, narrow valley up in the Pallars mountains (Pyrenees). Yet, despite it’s remoteness, it’s located only kilometers away from extremely urban Andorra. This extreme contrast (Tor has only about 10 inhabitants IN SUMMER, and nobody in winter) it’s even more severe considering that in Tor there’s no electricity, no phone and even no mobile network coverage. That’s a real time-travel to early XX Century, and in Western Europe. Well, in the houses they have light and even satelite antennas, but thanks to generators. Anyway, Tor it’s a extremely beautiful and unspoilt place. Also it's one of the highest villages in the Pyrenees, at 1650 m, above sea level.
Yet it has a black legend, and at least 3 people have been murdered here in the last 40 years. All related to the ownership of the communal land of the mountain of Tor. The most famous victim was Josep Montané, known as Sansa, in june 1995. There are 2 powerful families in Tor, the Sansa and the Palanca houses. In the middle and late XX Century, the heads of these families were Josep Montané and Jordi Riba (Palanca). Montane in early 1995 achieved exclusive ownership of the valley, but was murdered months later. The murder has never been resolved. This generated several books and a TV documentary here in Catalonia, so tiny Tor achieved quite a fame. I visited Tor with some friends just 2 months later (mostly by chance), and I think we talked with some murder-related characters!
For more information about Tor:
en.wikipedia.org/wiki/Tor,_Pallars
vallferreratourist.com/en/pobles-2/tor/
An english site about the murders of Tor:
www.hotelbrases.com/blog/el-misterio-de-la-montana-de-tor...
There’s a splendid tv-documentary called “Tor, la muntanya maleïda” (Tor, the damned mountain). It’s in Catalan, but anyway you can take a look at the images and the people. Surely it has stuff for a movie:
www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/titol-video/video/1964...
Flor: 12,7 cm diàmentre
CATALÀ
La malva reial o malva doble (Alcea rosea), és una planta amb flors de la família de les malvàcies. Creix a les proximitats de la costa mediterrània i és valorada tant pels seus usos medicinals i farmacèutics com ornamentals.
Addicionalment pot rebre els noms d'alcea, flor de Sant Jaume, malva, malva cascallada, malva d'hort, malva de jardí, malva de la reina, malva de vara, malva donzella, malva marina, malva marinera, malva roja, malva vera, malva-rosa, malves, malves cascallades, malves de les Índies, malví, vara de Jessè, vara de Sant Josep, vauma reial i vaumera. També s'han recollit les variants lingüístiques malva loca, malva real, mauva cascallada, mauva vera, mauves i mauves cascallades.
La robusta tija central no està ramificada, i si n'està, molt moderadament; això no obstant, acaba en un raïm de flors; les flors axil·lars són produïdes des de les axil·les de les fulles superiors. Aquestes flors es troben individualment o bé en petits grups sobre la tija central, i es mouen d'un cantó cap a l'altre des dels curts i peluts pedicels. És de color verd clar i pot ser més o menys peluda.
ENGLISH
Growing up to 8 feet tall, this plant usually does not require staking, producing large flowers around 5 inches in diameter. Its leaves are large and heart-shaped. The flowers attract hummingbirds and butterflies.
WIKIPEDIA
Flor: 12,7 cm diàmentre
CATALÀ
La malva reial o malva doble (Alcea rosea), és una planta amb flors de la família de les malvàcies. Creix a les proximitats de la costa mediterrània i és valorada tant pels seus usos medicinals i farmacèutics com ornamentals.
Addicionalment pot rebre els noms d'alcea, flor de Sant Jaume, malva, malva cascallada, malva d'hort, malva de jardí, malva de la reina, malva de vara, malva donzella, malva marina, malva marinera, malva roja, malva vera, malva-rosa, malves, malves cascallades, malves de les Índies, malví, vara de Jessè, vara de Sant Josep, vauma reial i vaumera. També s'han recollit les variants lingüístiques malva loca, malva real, mauva cascallada, mauva vera, mauves i mauves cascallades.
La robusta tija central no està ramificada, i si n'està, molt moderadament; això no obstant, acaba en un raïm de flors; les flors axil·lars són produïdes des de les axil·les de les fulles superiors. Aquestes flors es troben individualment o bé en petits grups sobre la tija central, i es mouen d'un cantó cap a l'altre des dels curts i peluts pedicels. És de color verd clar i pot ser més o menys peluda.
ENGLISH
Growing up to 8 feet tall, this plant usually does not require staking, producing large flowers around 5 inches in diameter. Its leaves are large and heart-shaped. The flowers attract hummingbirds and butterflies.
WIKIPEDIA
El claustre romanic de transició al gotic és segur l'element més preciós del monestir de Fontfreda, especialment per primavera, amb les anglesines cobertes de flors liles.
L'antic monestir cistercenc de Fontfreda (Fontfroide en francès) es troba en una vall tranquila i reclosa, propera a Narbona i el mar. Tot i aquesta proximitat, Fontfreda sembla aillat del món. Fa molts anys que no hi ha monjos, però està molt ben conservat. Historicament està molt conectat amb Catalunya, ja que d'aquí sortiren els fundadors de Poblet.
ca.wikipedia.org/wiki/Abadia_de_Fontfreda
==============================================
The romanesque-gothic cloister in Fontfroide it's one of the most beautiful I've seen, specially in april, with the wisterias blooming of lilac flowers.
The abbey of Fontfroide, near Narbonne, was a medieval cistercian monastery. Even with the close distance with Narbonne, Fontfroide looks like freezed in time and space. A gorgeous and peaceful place.
El claustre romanic de transició al gotic és segur l'element més preciós del monestir de Fontfreda, especialment per primavera, amb les anglesines cobertes de flors liles.
L'antic monestir cistercenc de Fontfreda (Fontfroide en francès) es troba en una vall tranquila i reclosa, propera a Narbona i el mar. Tot i aquesta proximitat, Fontfreda sembla aillat del món. Fa molts anys que no hi ha monjos, però està molt ben conservat. Historicament està molt conectat amb Catalunya, ja que d'aquí sortiren els fundadors de Poblet.
ca.wikipedia.org/wiki/Abadia_de_Fontfreda
==============================================
The romanesque-gothic cloister in Fontfroide it's one of the most beautiful I've seen, specially in april, with the wisterias blooming of lilac flowers.
The abbey of Fontfroide, near Narbonne, was a medieval cistercian monastery. Even with the close distance with Narbonne, Fontfroide looks like freezed in time and space. A gorgeous and peaceful place.
Ametller House, (Architect: Puig i Cadafalch, 1898-1900). Modernisme, Barcelona.
Modernisme - Art Nouveau - Modern Style - Tiffany - Jugendstil - Sezessionstil - Wiener Sezession - Stile900 - Floreale - Liberty
ENGLISH
Casa Amatller in the Modernisme style in Barcelona, designed by Josep Puig i Cadafalch. Along with Casa Batlló and Casa Lleó-Morera, it makes up the three most important buildings in Barcelona's famous Illa de la Discòrdia ("Block of Discord"), noted for its unique modernist buildings.
The building was originally designed as a residence for chocolatier Antoni Amatller and was constructed between 1898 and 1900.
CATALÀ
La casa Amatller és un edifici modernista del passeig de Gràcia, a Barcelona, projectat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1898 i 1900. A causa de la proximitat amb la casa Lleó Morera i la casa Batlló, el lloc on es troben aquests tres edificis modernistes s'han conegut com l'Illa de la Discòrdia. Acull les oficines de l'Institut Amatller d'Art Hispànic.És una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
El claustre romanic de transició al gotic és segur l'element més preciós del monestir de Fontfreda, especialment per primavera, amb les anglesines cobertes de flors liles.
L'antic monestir cistercenc de Fontfreda (Fontfroide en francès) es troba en una vall tranquila i reclosa, propera a Narbona i el mar. Tot i aquesta proximitat, Fontfreda sembla aillat del món. Fa molts anys que no hi ha monjos, però està molt ben conservat. Historicament està molt conectat amb Catalunya, ja que d'aquí sortiren els fundadors de Poblet.
ca.wikipedia.org/wiki/Abadia_de_Fontfreda
==============================================
The romanesque-gothic cloister in Fontfroide it's one of the most beautiful I've seen, specially in april, with the wisterias blooming of lilac flowers.
The abbey of Fontfroide, near Narbonne, was a medieval cistercian monastery. Even with the close distance with Narbonne, Fontfroide looks like freezed in time and space. A gorgeous and peaceful place.
El passat estiu no vam poder viatjar. Aixó en va portar a fer molta fotografia de proximitat. Als Estanys de Sils varem viure molts moments espectaculars, com aquest Agró blanc pescant, amb una pose amb el coll recargolat completament reflexat a l’aigua. La direcció de la llum potencia la visibilitat de l’ull.
Oly E-M1X, M300 f/4 + MC20, 1/800 seg, f/8, ISO200.
El claustre romanic de transició al gotic és segur l'element més preciós del monestir de Fontfreda, especialment per primavera, amb les anglesines cobertes de flors liles.
L'antic monestir cistercenc de Fontfreda (Fontfroide en francès) es troba en una vall tranquila i reclosa, propera a Narbona i el mar. Tot i aquesta proximitat, Fontfreda sembla aillat del món. Fa molts anys que no hi ha monjos, però està molt ben conservat. Historicament està molt conectat amb Catalunya, ja que d'aquí sortiren els fundadors de Poblet.
ca.wikipedia.org/wiki/Abadia_de_Fontfreda
==============================================
The romanesque-gothic cloister in Fontfroide it's one of the most beautiful I've seen, specially in april, with the wisterias blooming of lilac flowers.
The abbey of Fontfroide, near Narbonne, was a medieval cistercian monastery. Even with the close distance with Narbonne, Fontfroide looks like freezed in time and space. A gorgeous and peaceful place.
IN ENGLISH BELOW THE LINE
Un cop dins l'aguait, es llença la carnassa, i els voltors comuns venen en massa, primer uns pocs i ràpidament una cinquantena!
Feia molts anys que volia anar a veure un aguait de voltors al Pirineu, sobretot des de que va sortir el d'Alinyà pel programa de TV3 "Tocats de l'Ala". Entre la pandemia i tot plegat he trigat fins al setembre de 2023 per a poder-hi anar. Al final he anat al mateix de Alinyà, per la relativa proximitat. Desgraciadament allà és més dificil veure el voltor negre, i els aufranys ja havien migrat cap al Àfrica. Per tant veuriem segur un munt de voltors comuns i teniem l'esperança de veure l'estrella del show, el trencalòs.
El programa de TV3 on surt Alinyà:
www.ccma.cat/tv3/alacarta/tocats-de-lala/ocellots-i-ocell...
auberria.cat/botiga/ecoturisme/muntanya-alinya/menjant-am...
ca.wikipedia.org/wiki/Voltor_com%C3%BA
============================================
Arriving in a 4x4, the griffon vultures (gyps fulvus) already take off from their privileged vantage points on top of the cliffs and begin to circle us. They already know the vehicle and what is comming!
Once we are in the hide, the bait is set and the vultures descent en masse, up to 50 at least!
For many years I wanted to go and see a vulture hide in the Pyrenees, especially since the one in Alinyà came out on the TV3 birding program "Tocats de l'Ala". Between the pandemic and other issues, it took me until September 2023 to be able to go there. In the end I went to the same one in Alinyà, due to its relative proximity. Unfortunately, it is more difficult to see the black vulture there, and the Egyptian vulture had already migrated to Africa. So we're sure to see a lot of griffon vultures and we're hoping to see the star of the show, the bearded vulture.
The TV3 program showing this place, a few years ago (in Catalan):
www.ccma.cat/tv3/alacarta/tocats-de-lala/ocellots-i-ocell...
Ametller House (1898-1900). Architect: Puig i Cadafalch (1867-1956). Modernisme, Barcelona.
Modernisme - Art Nouveau - Modern Style - Tiffany - Jugendstil - Sezessionstil - Wiener Sezession - Stile900 - Floreale - Liberty
ENGLISH
Casa Amatller in the Modernisme style in Barcelona, designed by Josep Puig i Cadafalch. Along with Casa Batlló and Casa Lleó-Morera, it makes up the three most important buildings in Barcelona's famous Illa de la Discòrdia ("Block of Discord"), noted for its unique modernist buildings.
The building was originally designed as a residence for chocolatier Antoni Amatller and was constructed between 1898 and 1900.
CATALÀ
La casa Amatller és un edifici modernista del passeig de Gràcia, a Barcelona, projectat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1898 i 1900. A causa de la proximitat amb la casa Lleó Morera i la casa Batlló, el lloc on es troben aquests tres edificis modernistes s'han conegut com l'Illa de la Discòrdia. Acull les oficines de l'Institut Amatller d'Art Hispànic.És una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
[IN ENGLISH LOOK BELOW THE LINE]
L'església de Sant Pere de Tor, romànica, presideig la confluença del rec de Vallpeguera amb el de la Rabassa. Ambdós formen ara la Noguera de Tor.
El poble de Tor, en el racó més perdut de tot el Pallars Sobirà, i de fet, de tot Catalunya, és un indret especial. Unic. Molts el coneixereu per la llegenda negra que té associada des de que el 1995 entrà per sorpresa a les noticies per l’assassinat, mai resolt, de Josep Montané, en Sansa. Tot plegat, per la propietat de la famosa Muntanya de Tor, un inmens i ferestec territori. Tant l’enigma del assassinat irresolt, com l’enfrontament entre dos personatges ja gairebé mítics, en Sansa i en Palanca (Jordi Riba), caps de les dues cases més riques de Tor, Casa Sansa i Casa Palanca, han donat diversos llibres i programes de TV. Notablement un 30 Minuts i el llibre que n’explica la realització, obres ambdós de Josep Porta. Us els recomano.
Però més enllà de tot això, Tor és un indret impresionantment bonic, encara verge i salvatge dins el Pirineu català (i segurament el poble a més alçada, quasi 1700 m.!). I encara afegeix força a aquest fet, el contrast amb Andorra, només a uns pocs quilometres però a tot un món de distancia. De fet, aquesta proximitat fronterera, el contrast urbanisme salvatge-natura verge, foren parts de l’explicació del gegantí merder d’interesos que es covà a Tor entre contrabandistes, neorurals, grups de poder, pirates inmobiliaris, advocats, etc. Penseu que al llibre de Porta, els protagonistes arriven a mencionar vincles amb ‘subjectes’ com Ruiz Mateos o bé Rodolfo Martín Villa!
Personalment, tinc el meu petit lligam personal amb Tor des que hi vaig passar l’agost del 1995, just 2 mesos després de l’assassinat d’en Sansa. De fet recordo com arribarem a parlar amb uns dels implicats en el cas, els ‘hippies’ d’en Sansa, que aleshores vivien a les barraques de Pleià, una mena d’assentament primitiu que aquell els havia permès. Nosaltres quatre arrivarem fent el turista des d’Andorra, amb un Land-Rover (benzina!!) vell que un amic mecanic havia restaurat i pintat de groc canari (a falta de groc “Camel”). Amb aquella Baluerna (el nom oficial que l’hi posarem) arrivarem a Pleià, on preguntarem pel camí cap a Tor, ja que la pluja s’havia emportat l’original, i acabarem baixant pel rec. En canvi, un cop a Tor mateix pararem entorn l’església i no hi varem veure ningú. En aquesta segona visita en solitari, vaig acabar esmorzant magníficament a Casa Sisqueta, l’unic establiment de Tor. I també em vaig topar amb un dels personatges que coneixereu llegint el llibre d’en Porta, en Lázaro Moreno.
ca.wikipedia.org/wiki/Tor_%28Alins%29
vallferreratourist.com/pobles-2/tor/
www.hotelbrases.com/blog/el-misterio-de-la-montana-de-tor...
No us perdeu el 30Minuts de TV3, “Tor, la Muntanya Maleïda”:
www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/titol-video/video/1964...
============================================
The (partially) romanesque church of St. Pere de Tor presides the confluence of two mountain strems (Barranc de Vallpeguera and Riu de la Rabassa).
This is the most utterly lost village in Catalonia, Tor. The tiny village of Tor lays in a savage, narrow valley up in the Pallars mountains (Pyrenees). Yet, despite it’s remoteness, it’s located only kilometers away from extremely urban Andorra. This extreme contrast (Tor has only about 10 inhabitants IN SUMMER, and nobody in winter) it’s even more severe considering that in Tor there’s no electricity, no phone and even no mobile network coverage. That’s a real time-travel to early XX Century, and in Western Europe. Well, in the houses they have light and even satelite antennas, but thanks to generators. Anyway, Tor it’s a extremely beautiful and unspoilt place. Also it's one of the highest villages in the Pyrenees, at 1650 m, above sea level.
Yet it has a black legend, and at least 3 people have been murdered here in the last 40 years. All related to the ownership of the communal land of the mountain of Tor. The most famous victim was Josep Montané, known as Sansa, in june 1995. There are 2 powerful families in Tor, the Sansa and the Palanca houses. In the middle and late XX Century, the heads of these families were Josep Montané and Jordi Riba (Palanca). Montane in early 1995 achieved exclusive ownership of the valley, but was murdered months later. The murder has never been resolved. This generated several books and a TV documentary here in Catalonia, so tiny Tor achieved quite a fame. I visited Tor with some friends just 2 months later (mostly by chance), and I think we talked with some murder-related characters!
For more information about Tor:
en.wikipedia.org/wiki/Tor,_Pallars
vallferreratourist.com/en/pobles-2/tor/
An english site about the murders of Tor:
www.hotelbrases.com/blog/el-misterio-de-la-montana-de-tor...
There’s a splendid tv-documentary called “Tor, la muntanya maleïda” (Tor, the damned mountain). It’s in Catalan, but anyway you can take a look at the images and the people. Surely it has stuff for a movie:
www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/titol-video/video/1964...
Ametller House, (Architect: Puig i Cadafalch, 1898-1900). Modernisme, Barcelona.
Modernisme - Art Nouveau - Modern Style - Tiffany - Jugendstil - Sezessionstil - Wiener Sezession - Stile900 - Floreale - Liberty
ENGLISH
Casa Amatller in the Modernisme style in Barcelona, designed by Josep Puig i Cadafalch. Along with Casa Batlló and Casa Lleó-Morera, it makes up the three most important buildings in Barcelona's famous Illa de la Discòrdia ("Block of Discord"), noted for its unique modernist buildings.
The building was originally designed as a residence for chocolatier Antoni Amatller and was constructed between 1898 and 1900.
CATALÀ
La casa Amatller és un edifici modernista del passeig de Gràcia, a Barcelona, projectat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1898 i 1900. A causa de la proximitat amb la casa Lleó Morera i la casa Batlló, el lloc on es troben aquests tres edificis modernistes s'han conegut com l'Illa de la Discòrdia. Acull les oficines de l'Institut Amatller d'Art Hispànic.És una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
Un inesperado cambio de planes por mis vacaciones de Semana Santa hizo que el viaje que tenía previsto a Suiza no se pudiera realizar (aunque iré allí en septiembre finalmente). Tenía que pensar un plan B, y finalmente lo cambié yendo a tierras aragonesas, concretamente al ramal Samper de Calanda-Andorra, uno de los sitios donde tenía pendiente visitar desde hace tiempo.
Por desgracia, sólo pasaron dos circulaciones en el ramal. Se notaba mucho el bajón de actividad por la Semana Santa, pero almenos nos llevamos dos buenas fotos.
En la imagen, el carbonero procedente de Andorra pasando por las proximidades de Samper de Calanda con la Retales 319-203 al frente junto con la 319-240.
Un inesperat canvi de plans per les meves vacances de Setmana Santa va fer que el viatge que tenia previst a Suïssa no es pogués realitzar (tot i que aniré allà al setembre finalment). Havia de pensar un pla B, i finalment ho vaig canviar anant a terres aragoneses, concretament al ramal Samper de Calanda-Andorra, un dels llocs on tenia pendent visitar des de fa temps.
Per desgràcia, només van passar dos circulacions al ramal. Es notava molt la baixada d'activitat per la Setmana Santa, però almenys ens vam emportar dos bones fotos.
A la imatge, el carboner procedent d'Andorra passant per les proximitats de Samper de Calanda amb la Retales 319-203 al capdavant juntament amb la 319-240. Una salutació al Marc Tostado i al Joel pels dos dies magnífics que vam passar!
Diesel locomotives Renfe 319-203 and 319-240 with an coal train Andorra-Samper de Calanda near Samper de Calanda.
The columns of Ametller House (1898-1900). Architect: Puig i Cadafalch (1867-1956). Modernisme, Barcelona.
Modernisme - Art Nouveau - Modern Style - Tiffany - Jugendstil - Sezessionstil - Wiener Sezession - Stile900 - Floreale - Liberty
ENGLISH
Casa Amatller in the Modernisme style in Barcelona, designed by Josep Puig i Cadafalch. Along with Casa Batlló and Casa Lleó-Morera, it makes up the three most important buildings in Barcelona's famous Illa de la Discòrdia ("Block of Discord"), noted for its unique modernist buildings.
The building was originally designed as a residence for chocolatier Antoni Amatller and was constructed between 1898 and 1900.
CATALÀ
La casa Amatller és un edifici modernista del passeig de Gràcia, a Barcelona, projectat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1898 i 1900. A causa de la proximitat amb la casa Lleó Morera i la casa Batlló, el lloc on es troben aquests tres edificis modernistes s'han conegut com l'Illa de la Discòrdia. Acull les oficines de l'Institut Amatller d'Art Hispànic.És una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
El claustre romanic de transició al gotic és segur l'element més preciós del monestir de Fontfreda, especialment per primavera, amb les anglesines cobertes de flors liles.
L'antic monestir cistercenc de Fontfreda (Fontfroide en francès) es troba en una vall tranquila i reclosa, propera a Narbona i el mar. Tot i aquesta proximitat, Fontfreda sembla aillat del món. Fa molts anys que no hi ha monjos, però està molt ben conservat. Historicament està molt conectat amb Catalunya, ja que d'aquí sortiren els fundadors de Poblet.
ca.wikipedia.org/wiki/Abadia_de_Fontfreda
==============================================
The romanesque-gothic cloister in Fontfroide it's one of the most beautiful I've seen, specially in april, with the wisterias blooming of lilac flowers.
The abbey of Fontfroide, near Narbonne, was a medieval cistercian monastery. Even with the close distance with Narbonne, Fontfroide looks like freezed in time and space. A gorgeous and peaceful place.
[IN ENGLISH LOOK BELOW THE LINE]
L'església de Sant Pere de Tor, romànica, presideig la confluença del rec de Vallpeguera amb el de la Rabassa. Ambdós formen ara la Noguera de Tor.
El poble de Tor, en el racó més perdut de tot el Pallars Sobirà, i de fet, de tot Catalunya, és un indret especial. Unic. Molts el coneixereu per la llegenda negra que té associada des de que el 1995 entrà per sorpresa a les noticies per l’assassinat, mai resolt, de Josep Montané, en Sansa. Tot plegat, per la propietat de la famosa Muntanya de Tor, un inmens i ferestec territori. Tant l’enigma del assassinat irresolt, com l’enfrontament entre dos personatges ja gairebé mítics, en Sansa i en Palanca (Jordi Riba), caps de les dues cases més riques de Tor, Casa Sansa i Casa Palanca, han donat diversos llibres i programes de TV. Notablement un 30 Minuts i el llibre que n’explica la realització, obres ambdós de Josep Porta. Us els recomano.
Però més enllà de tot això, Tor és un indret impresionantment bonic, encara verge i salvatge dins el Pirineu català (i segurament el poble a més alçada, quasi 1700 m.!). I encara afegeix força a aquest fet, el contrast amb Andorra, només a uns pocs quilometres però a tot un món de distancia. De fet, aquesta proximitat fronterera, el contrast urbanisme salvatge-natura verge, foren parts de l’explicació del gegantí merder d’interesos que es covà a Tor entre contrabandistes, neorurals, grups de poder, pirates inmobiliaris, advocats, etc. Penseu que al llibre de Porta, els protagonistes arriven a mencionar vincles amb ‘subjectes’ com Ruiz Mateos o bé Rodolfo Martín Villa!
Personalment, tinc el meu petit lligam personal amb Tor des que hi vaig passar l’agost del 1995, just 2 mesos després de l’assassinat d’en Sansa. De fet recordo com arribarem a parlar amb uns dels implicats en el cas, els ‘hippies’ d’en Sansa, que aleshores vivien a les barraques de Pleià, una mena d’assentament primitiu que aquell els havia permès. Nosaltres quatre arrivarem fent el turista des d’Andorra, amb un Land-Rover (benzina!!) vell que un amic mecanic havia restaurat i pintat de groc canari (a falta de groc “Camel”). Amb aquella Baluerna (el nom oficial que l’hi posarem) arrivarem a Pleià, on preguntarem pel camí cap a Tor, ja que la pluja s’havia emportat l’original, i acabarem baixant pel rec. En canvi, un cop a Tor mateix pararem entorn l’església i no hi varem veure ningú. En aquesta segona visita en solitari, vaig acabar esmorzant magníficament a Casa Sisqueta, l’unic establiment de Tor. I també em vaig topar amb un dels personatges que coneixereu llegint el llibre d’en Porta, en Lázaro Moreno.
ca.wikipedia.org/wiki/Tor_%28Alins%29
vallferreratourist.com/pobles-2/tor/
www.hotelbrases.com/blog/el-misterio-de-la-montana-de-tor...
No us perdeu el 30Minuts de TV3, “Tor, la Muntanya Maleïda”:
www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/titol-video/video/1964...
============================================
The (partially) romanesque church of St. Pere de Tor presides the confluence of two mountain strems (Barranc de Vallpeguera and Riu de la Rabassa).
This is the most utterly lost village in Catalonia, Tor. The tiny village of Tor lays in a savage, narrow valley up in the Pallars mountains (Pyrenees). Yet, despite it’s remoteness, it’s located only kilometers away from extremely urban Andorra. This extreme contrast (Tor has only about 10 inhabitants IN SUMMER, and nobody in winter) it’s even more severe considering that in Tor there’s no electricity, no phone and even no mobile network coverage. That’s a real time-travel to early XX Century, and in Western Europe. Well, in the houses they have light and even satelite antennas, but thanks to generators. Anyway, Tor it’s a extremely beautiful and unspoilt place. Also it's one of the highest villages in the Pyrenees, at 1650 m, above sea level.
Yet it has a black legend, and at least 3 people have been murdered here in the last 40 years. All related to the ownership of the communal land of the mountain of Tor. The most famous victim was Josep Montané, known as Sansa, in june 1995. There are 2 powerful families in Tor, the Sansa and the Palanca houses. In the middle and late XX Century, the heads of these families were Josep Montané and Jordi Riba (Palanca). Montane in early 1995 achieved exclusive ownership of the valley, but was murdered months later. The murder has never been resolved. This generated several books and a TV documentary here in Catalonia, so tiny Tor achieved quite a fame. I visited Tor with some friends just 2 months later (mostly by chance), and I think we talked with some murder-related characters!
For more information about Tor:
en.wikipedia.org/wiki/Tor,_Pallars
vallferreratourist.com/en/pobles-2/tor/
An english site about the murders of Tor:
www.hotelbrases.com/blog/el-misterio-de-la-montana-de-tor...
There’s a splendid tv-documentary called “Tor, la muntanya maleïda” (Tor, the damned mountain). It’s in Catalan, but anyway you can take a look at the images and the people. Surely it has stuff for a movie:
www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/titol-video/video/1964...
Fotografia de proximitat. Aquest exemplar ens va donar un recital de diferents formes de posar-se. Es molt bonic veure com estiren el coll per agafar les seves preses. Vaig disparar amb una compensació de -1 EV per mantenir el detall de les plomes clares i els fons fosc.
My subconscious doodling while having a long catch-up conversion with a cousin. Have no clue as to why I wrote the word 'proximity' on the envelope back, but the scribbling began around it.
--------------------------------------------------
Definition of PROXIMITY (noun)
: the quality or state of being proximate
: closeness : the state of being near
--------------------------------------------------
The history of proximity hinges on the idea of closeness, both physical and metaphorical. English speakers borrowed the word from Middle French, which in turn acquired it from Latin proximitat-, proximitas, forms of the adjective proximus, meaning "nearest" or "next." A number of other languages, including Catalan, Portuguese, and Italian, derived similar words from Latin proximus. Other descendants of proximus in English include proximal, proximate, and the somewhat more rare approximal (meaning "contiguous").
SOURCE : Merriam-Webster
Aquesta senzilla ruta costanera discorre al llarg de penya-segats des del bell poble de Cuerres fins a les proximitats de Ribadesella/Ribeseya, i comença a l'àrea recreativa de Cuerres, molt a prop de la platja de Guadamia, que és frontera natural amb el consell de Llanes .
This simple coastal route runs along the cliffs from the beautiful town of Cuerres to the vicinity of Ribadesella/Ribeseya, and begins in the Cuerres recreational area, very close to Guadamía beach, which is the natural border with the Llanes council. .
EXIF: 20s f11 ISO100 20mm
@sonyalpha A7iii + @tamronglobal 17-28 f2.8
@benroesp tripod
#playadeballota #llanes #asturias #sunset #landscapephotography #rogervivephoto #cantabrico #mar @javier_alonso_torre #tallerjavieralonsotorre #raw_beaches #sea #seascape #landscapephotography #bluehour #fotografiadepaisaje
La 449-031 avança lentament a causa de les LTV's per les costes del Garraf a les proximitats de Sitges amb un servei Regional Exprés Reus-Barcelona Estació de França. Com es pot apreciar a l'imatge, la unitat portava a una de les portes els logos del 75 aniversari de Renfe.
La 449-031 avanza lentamente a causa de las LTV por las costas del Garraf en las proximidades de Sitges con un servicio Regional Exprés Reus-Barcelona Estació de França. Como se puede apreciar en la imagen, la unidad todavía llevaba en una de las puertas los logos del 75 aniversario de Renfe.
Renfe EMU 449-031 in Sitges with a regional service Reus-Barcelona.
IN ENGLISH BELOW THE LINE
Feia molts anys que volia anar a veure un aguait de voltors al Pirineu, sobretot des de que va sortir el d'Alinyà pel programa de TV3 "Tocats de l'Ala". Entre la pandemia i tot plegat he trigat fins al setembre de 2023 per a poder-hi anar. Al final he anat al mateix de Alinyà, per la relativa proximitat. Desgraciadament allà és més dificil veure el voltor negre, i els aufranys ja havien migrat cap al Àfrica. Per tant veuriem segur un munt de voltors comuns i teniem l'esperança de veure l'estrella del show, el trencalòs.
Arribats a lloc amb un 4x4, els voltors comuns ja s'enlairen des dels seus miradors privilegiats dalt dels cingles i comencen a voltar-nos. Ja es coneixen el vehicle i tot!
Un cop a lloc i abans no baixin, els que anem al aguait ens hi fiquem amb la idea d'estar-hi tancats tot el matí, a veure si hi ha sort!
El programa de TV3 on surt Alinyà:
www.ccma.cat/tv3/alacarta/tocats-de-lala/ocellots-i-ocell...
auberria.cat/botiga/ecoturisme/muntanya-alinya/menjant-am...
ca.wikipedia.org/wiki/Voltor_com%C3%BA
==================
For many years I wanted to go and see a vulture hide in the Pyrenees, especially since the one in Alinyà came out on the TV3 birding program "Tocats de l'Ala". Between the pandemic and other issues, it took me until September 2023 to be able to go there. In the end I went to the same one in Alinyà, due to its relative proximity. Unfortunately, it is more difficult to see the black vulture there, and the Egyptian vulture had already migrated to Africa. So we're sure to see a lot of griffon vultures and we're hoping to see the star of the show, the bearded vulture.
Arriving in a 4x4, the griffon vultures (gyps fulvus) already take off from their privileged vantage points on top of the cliffs and begin to circle us. They already know the vehicle and what is comming!
Once in place and before they come down, those of us who are on the hide get in with the idea of being locked in there all morning, to see if there is any luck!
The TV3 program showing this place, a few years ago (in Catalan):
www.ccma.cat/tv3/alacarta/tocats-de-lala/ocellots-i-ocell...
Français: L’AGC Z 27589/90 entame le tronçon à double voie à l’approche de la bifurcation de Saint-Amour, où se joignent les lignes de Dijon et de Mouchard, en assurant le TER 895983 entre Lons-le-Saunier et Bourg-en-Bresse.
Català: L’AGC Z 27589/90 inicia el tram a doble via a proximitat de la bifurcació de Saint-Amour, on s'ajunten les línies de Dijon i de Mouchard, amb el servei TER 895983 entre Lons-le-Saunier i Bourg-en-Bresse.
Castellano: El AGC Z 27589/90 inicia el tramo de doble vía a proximidad de la bifurcación de Saint-Amour, donde se unen las líneas de Dijon y de Mouchard, con el servicio TER 895983 entre Lons-le-Saunier y Bourg-en-Bresse.
Música: " El Cascabel - Mariachi Luz de Luna & Calexico "
CAT: Les Cases de les Ànimes és un grup d'habitatges de Sant Vicenç de Montalt (El Maresme) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció:
Edificacions originals del sector, situades junt a la carretera nacional N-II, destaca entre la resta dels edificis de nova tipologia arquitectònica, més recents. Es tracten de cases amb planta baixa i pis. Estan cobertes a dues aigües.
Història
El barri de les Ànimes és l'exemple típic de les barriades marítimes a El Maresme que al segle XVIII es formaren paral·lelament als pobles de "dalt", protegits fins aleshores de la pirateria. Aquest petit barri no prosperà per la seva proximitat al nucli urbà de Caldes d'Estrac.
ESP: Las Casas de las Ánimas es un grupo de viviendas de Sant Vicenç de Montalt (El Maresme) incluida al Inventario del Patrimonio Arquitectónico de Cataluña.
Descripción:
Edificaciones originales del sector, situadas junto a la carretera nacional N-II, destaca entre el resto de los edificios de nueva tipología arquitectónica, más recientes. Se tratan de casas con planta baja y piso. Están cubiertas a dos aguas.
Historia
El barrio de las Ánimas es el ejemplo típico de las barriadas marítimas en El Maresme que en el siglo XVIII se formaron paralelamente a los pueblos de "arriba" ("dalt"), protegidos hasta entonces de la piratería. Este pequeño barrio no prosperó por su proximidad al casco urbano de Caldes d'Estrac.
Font/Fuente: Viquipèdia
CA: Després d'haver fet un parèntesi forçat, torno a penjar alguna foto. A les proximitats de l'Institut Pere Mata, un 448R és a punt d'arribar a Reus amb un Regional Exprés de Móra la Nova a Barcelona - Estació de França.
Ahir novament el Catalán Talgo va circular entre Barcelona y Puigcerdà, aqui el teniu a les proximitats de Vic amb la 252.059 al cap davant.
Ayer nuevamente el Catalán talgo circuló entre Barcelona y Puigcerdà, aqui lo teneis en las proximidades de Vic con la 252.059 al frente.
Ametller House (1898-1900). Architect: Puig i Cadafalch (1867-1956). Modernisme, Barcelona.
Modernisme - Art Nouveau - Modern Style - Tiffany - Jugendstil - Sezessionstil - Wiener Sezession - Stile900 - Floreale - Liberty
ENGLISH
Casa Amatller in the Modernisme style in Barcelona, designed by Josep Puig i Cadafalch. Along with Casa Batlló and Casa Lleó-Morera, it makes up the three most important buildings in Barcelona's famous Illa de la Discòrdia ("Block of Discord"), noted for its unique modernist buildings.
The building was originally designed as a residence for chocolatier Antoni Amatller and was constructed between 1898 and 1900.
CATALÀ
La casa Amatller és un edifici modernista del passeig de Gràcia, a Barcelona, projectat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1898 i 1900. A causa de la proximitat amb la casa Lleó Morera i la casa Batlló, el lloc on es troben aquests tres edificis modernistes s'han conegut com l'Illa de la Discòrdia. Acull les oficines de l'Institut Amatller d'Art Hispànic.És una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
IN ENGLISH BELOW THE LINE
Molt menys conegut que Oskar Schindler, Julius Madrisch també fou un alemany que procurà ajudar i salvar els jueus que treballaven a la seva fàbrica, en aquest cas, de roba. Primer instalà l'empresa en aquest edifici de la plaça principal de Podgórze i formalment dins del ghetto de Cracovia.
Quan el ghetto fou liquidat, Madrisch va situar una factoria dins dels terrenys del camp de Plaszow. Amon Goeth volia eliminar la majoria dels seus treballadors perque "eren massa vells", però Madrisch va aconseguir protegir-los. Ara be, sembla que quan Plaszow fou evacuat per la proximitat del front sovietic, Madrisch no va poder organitzar una nova fàbrica més al oest, com Schindler. Amb tot, més de 60 dels seus treballadors foren adjuntats a la famosa llista. També forma part dels "Justos entre les nacions" del memorial Yad Vashem sobre l'Holocaust.
en.wikipedia.org/wiki/Julius_Madritsch
===================
Much less known than Oskar Schindler, Julius Madrisch was also a German who tried to help and save the Jews who worked in his textile company. First he installed the factory in this building in the main square of Podgórze and formally in the ghetto of Krakow.
When the ghetto was liquidated, Madrisch relocated the factory within the grounds of the Plaszow camp. Kommandant Amon Goeth wanted to eliminate most of his workers because "they were too old", but Madrisch managed to protect them. Now, it seems that when Plaszow was evacuated due to the proximity of the Soviet front, Madrisch could not organize a new factory further west, like Schindler. In all, more than 60 of his workers were attached to the famous list. He is also part of the "Righteous Among the Nations" at the Yad Vashem Holocaust memorial.