View allAll Photos Tagged MESO
Style period: Meso-American: Mayan
Title/Subject: Pyramid of Kukulkan (“El Castillo”)
View: exterior, view from northeast
Date: ca. 850 CE
Classification: Architecture
Work type: buildings, pyramids
Location: Chichen-Itza, Yucatan, Mexico
Image_Filename: NA002
original photograph by Allan T. Kohl
Rights: Creative Commons (Use with attribution)
This funerary urn is in the form of the rain god. It is Zapotec from Oaxaca and dates to the Classical Period, (500 BCE - 900 CE).
Durant els mesos de juliol i agost del 2.023 es va efectuar el tall entre Glories i Sant Adrià de la línia T4 del Trambesòs, per lo que es va posar en marxa un servei sustitutori amb autobusos de diferents empreses del grup Moventis ( Casas i Sarbus). Aqui veiem un dels autobusos de Casas, el 1524, un ex Aerobus, arribant a la parada terminal a Sant Adrià del Besòs.
Durante los meses de julio y agosto del 2.023 se efectuo el corte entre Glories i Sant Adrià de la línea T4 del Trambesòs, por lo que se puso en marcha un servicio sustitutorio con autobuses de diferentes empresas del grupo Moventis ( Casas y Sarbus). Aqui vemos uno de los autobuses de Casas, el 1524, un ex-Aerobus, llegando a la parada terminal en Sant Adrià del Besòs.
¿ me-zoh-NYOOR-on ? -- Greek: meso (middle) or meizon (greater); neuron (nerve) ... GBIF
kuk-yoo-LAY-tuh -- hood-like, hood-shaped ... Dave's Botanary
commonly known as: hooded-flowered brasiletto, Sahyadri thorn • Assamese: বাঘাচোৰা baghasora, বাঘ-আঁচোৰা bagh-anchora • Bengali: বগাছেঁড়া কাঁটা bagachera kanta, বাঘাসোরা baghasora, বাকশিকাঁড়া bakshikandra, বিষখোপরা biskhopra, নাটাকুলা natakula, নিয়াঙ্খুপঝু nyankhupajhu • Hindi: बिसखपरा bis-khapra • Garo: jakshil, mengojakskel • Kannada: ಮಟ್ಟ ಸೀಗೆ matta seege, ಮುಳ್ಳೋಡು ಬಳ್ಳಿ mullodu balli • Konkani: वाकेरी vakeri • Lepcha: neangkupzhu • Malayalam: കാക്കക്കലിംഗിവള്ളി kakakalingivalli • Marathi: रागी ragi • Mizo: ling-khang • Nepali: बोक्सि काँड़ा boksi kanra • Nyishi: pani pgig traw • Odia: ନିତେ nite • Santali: ᱵᱟᱜᱷᱤᱱ ᱡᱷᱟᱣᱟ baghin jhawa • Tagin: pani pgig traw • Tamil: இண்டு indu, மாட்டிச்சீங்கை matticcingai • Telugu: గబ్బుసీకాయ gabbusikaya • Urdu: بس کهپرا bis-khapra
botanical names: Mezoneuron cucullatum (Roxb.) Wight & Arn. ... synonyms: Caesalpinia cucullata Roxb. • Caesalpinia monosperma Buch.-Ham. ex Wall. • Caesalpinia wynaadensis B.Heyne ex Wall. • Mezoneuron grande B.Heyne ex Wall. • Mezoneuron macrophyllum Benth. ex Miq. ... POWO
Acabem de començar la collita de les olives d'enguany. A partir d'ara i durant dos mesos dia amunt dia avall, tindré el temps bastant limitat, per la qual cosa les meves publicacions no seran tan asídues com la resta de l'any. No us extrany doncs que molts dies passi de llarg, i el meu únic comentari a les vostres estupendes fotos sigui només una estrelleta. En qualsevol cas, sapigueu que seguiré admirant els vostres treballs encara que no els comenti. Passats aquests dos mesos, la meva activitat aqui tornarà a ser normal.
(he fet la fotografia amb flash, perquè a l'hora que hem acabat ja no hi havia prou llum)
Acabamos de comenzar la cosecha de las aceitunas de este año. A partir de ahora y durante dos meses día arriba día abajo, tendré el tiempo bastante limitado, por lo que mis publicaciones no serán tan asíduas como el resto del año. No os extrañe pues que muchos días pase de largo, y mi único comentario a vuestras estupendas fotos sea sólo una estrellita. En cualquier caso, sabed que seguiré admirando vuestros trabajos aunque no los comente. Pasados estos dos meses, mi actividad aquí volverá a ser normal.
(he hecho la fotografía con flash, porque a la hora que hemos acabado ya no había suficiente luz)
loquillo - feo, fuerte y formal
NO ES EL MEU CUMPLE...NO EM FELICITEUUUU !!!!! JAJAJAJAJAJAJ
es que tinc que tirar d'arxiu per que no faig fotos noves !!!!!!
de totes maneres gracies !!! jejeje
Interaktive Lichtinstallation am neuen Parkhaus auf der Südseite des Hauptbahnhofs. Besucher fahren auf zwei Spinningrädern um die Wette. Das Drehen der Räder wird auf Licht-Fahrräder im Parkhaus übertragen, die die Fassade illuminieren.
Interaktive Lichtinstallation von MESO Digital Interiors GmbH mit schneider+schumacher Planungsgesellschaft mbH Mit Unterstützung von CA Immo Deutschland GmbH, ABG FrankfurtHolding GmbH und omniCon Gesellschaft für innovatives Bauen mbH
Parkhaus Hauptbahnhof, Südseite
Mannheimer Straße / Ecke Karlsruher Straße
A tribute to Mesonak from the TTV Podcast. Read more at: board.ttvpodcast.com/t/mesonak-master-of-absolute-certain...
Els primers mesos d'explotació de la línies 88 i 89 per part de Moventis, en sustitució de Monbus, va corre amb material provisional, fins l'arribada dels nous vehícles per la concessió. Un d'aquells vehícles provisionals va ser el lot de MAN Lion's City procedents de l'EMT de Madrid, que van rebre l'esquema corporatiu de l'AMB.
Los primeros meses de explotación de las líneas 88 y 89 por parte de Moventis, en sustitución de Monbus, corrio a cargo de material provisional, hasta la llegada de los nuevos vehículos para la concesión. Uno de esos vehículos provisionales, fue un lote de MAN Lion's City procedentes de la EMT de Madrid, que recibieron el esquema corporativo de la AMB.
Després de varis mesos tancat degut a les restriccions Covid 19, Rice va reobrir les seves portes i no vam voler trigar massa en aparèixer per dinar. És tracta d’un petit i simpàtic restaurant de caire informal que és assistit amb força motivació i entusiasme i ens ofereix una proposta de cuina mediterrània i de mercat amb tocs de fusió i molt marcada pels arrossos (la seva principal especialitat). Vam decidir dinar a la carta i, si bé vam detectar alguns punts de millora, els resultats del conjunt ens van resultar força bons. Un lloc benintencionat, honest i prou acurat que no convé perdre de vista.
El que més ens va agradar: la croqueta de bacallà, el vi, les gyoza, el suc de gamba que acompanyava als pèsols; que tots els arrossos puguin ser servits per a un
El que menys ens va agradar: les navalles de l’arròs, l’acústica del menjador
El que recomanem: no és un mal lloc per prendre arrossos amb garanties
Satisfacció: @@@
Rice
Raval de dins, 12
08201 Sabadell
Telèfon: 93 748 13 67
Tanca els dilluns i les nits de diumenge a dimecres.
Quan fa uns mesos vam anar per primer cop a la Formatgeria del Montseny era ple hivern i en acabar ens vam prometre tornar a la primavera per tastar el cabrit que, procedent del mateix ramat d’on prové la llet amb que elaboren els formatges, només està disponible de Maig a Octubre. I també, es clar, per aprofitar el clima benigne de l’estació i poder dinar a la fresca en l’idíl·lic espai que conforma la terrassa exterior.
Doncs bé, donem fe de que dinar allà fora, envoltats dels boscos i les muntanyes que conformen el Parc Natural del Montseny i amb bones vistes sobre el massís del Montnegre, és un privilegi que per si sol justifica sobradament el desplaçament. I pel que fa a l’àpat en si, els formatges ratllen al màxim nivell i el cabrit també llueix qualitat i una solvent execució, sent la resta més normal. El tracte és molt bo i el lloc és una magnífica alternativa per desconnectar amb garanties ☺.
El que més ens va agradar: l’entorn, els formatges, el cabrit; el mató
El que menys ens va agradar: els tovallons de paper (grrrrr!)
El que recomanem: reservar amb antelació
Satisfacció global de l’àpat: @@@
Els formatges, el cabrit i l’entorn: @@@@
Can Gorgs, s/n, Carretera BV 5301, km. 20
08469 Montseny
Telèfon: 93 847 32 38
Telèfon mòbil: 654 409 935 (contacte per WhatsApp)
Obert caps de setmana i festius des de les 11:00 fins les 18:00 (hivern) o fins les 20:00 (estiu), sempre amb reserva prèvia i havent seleccionat prèviament el menú. Pagament en efectiu.
P.D: A continuació indiquem la composició i el preu dels diferents menús:
Degustació 1: Taula de formatges i embotits amb torrades, amanida, postres i vi. 18€ per persona
Degustació 2: Taula de formatges i embotits amb torrades, amanida, coca de recapte amb pebrot vermell, ceba, albergínia i formatge o (coca amb opció carn, llonganissa) postres i vi. 22€ per persona
Degustació 3: Taula de formatges i embotits amb torrades, amanida, croquetes de formatge, gratinats, arròs can gorgs, tartaleta individual de verdures amb formatge, postres i vi. 25€ per persona
Degustació 4: taula de formatges i embotits, amanida, verdures gratinades, farcell de l’avi Joan fet amb la carn ds la botifarra del porc amb la seva guarnició, postres i vi. 28€ per persona.
Degustació 5: Fondue de pagès amb el seu acompanyament, de carbassó , poma i carn, amanida i tast de formatges, postres i vi. 30€ per persona.
Degustació 6: Taula de formatges i embotits amb torrades, amanida, verdures gratinades, cabrit arrebossat, postres i vi. 30€ per persona.
Degustació 7: Taula de formatges i embotits amb torrades, amanida, verdures gratinades, cabrit al forn, postres i vi. 35€ per persona.
Degustació 8: Taula de formatges i embotits, amanida, verdures gratinades, cabrit a la cassola, postres i vi. 35€ per persona.
Degustació infantil: Taula de formatges i embotits, botifarra amb patates fregides, postres. 12€ per persona.
Ens va entristir la notícia rebuda fa uns mesos anunciant la marxa del xef Kaya Jacobs de la cuina del Tossal Gros per a iniciar una nova aventura a les Balears. Ell va dotar de sensibilitat, finor i elegància l’oferta gastronòmica d’aquest casa, que no ha estat altra que apostar pel producte ecològic, local i de temporada i integrar-lo en combinació amb una potent oferta de vins “naturals”. Coherència, implicació i uns excel·lents resultats al plat ens van portar a considerar aquest un dels nostres restaurants més apreciats. Però bé, això ja és història i al Kaya només podem desitjar-li molta sort.
Degut a la pandèmia, el restaurant ha estat tancat molts mesos fins que se’ns va anunciar que el passat 14 de Maig reobria les seves portes. Érem ben conscients de que un canvi a la cuina (ara liderada per Néstor Arminio) i la manca de rodatge podien ser un handicap, però no vam voler esperar gaire per anar-hi, que ja tocava, i ens vam plantar allà el primer cap de setmana després de la reobertura. La placidesa de l’entorn, la majestuositat d’un paisatge en una primavera exultant, la calidesa de les instal·lacions i el tracte hospitalari segueixen inalterables, i ja només per això ja ens compensava ser allà.
Però bé, havíem anat a dinar i en aquest sentit, la cosa sí que ha canviat. Entre una oferta (encara en proves) una mica més breu que abans però compartint filosofia i intencions respecte al producte i sense la possibilitat de menú degustació, vam escollir una sèrie de plats per a ser compartits. I els resultats, sense ser menyspreables, no van estar a l’alçada del que recordàvem. Ni de bon tros. Uns plats ara més normals, com més informals i sense la precisió i els bons acabats de l’anterior etapa, ens van deixar una lleugera sensació de decepció. Una sensació que vam superar de seguida pensant que amb una mica més de rodatge potser tots els engranatges de la cuina s’aniran posant al seu lloc i i el conjunt s’acabarà d’arrodonir. Probablement no s’arribarà al virtuosisme culinari d’abans però, tenint en compte tots els factors (emplaçament, entorn, instal·lacions…), aquest lloc pot seguir sent un destí desitjat. Ho anirem veient.
El que més ens va agradar: la vocació ecològica i de proximitat del conjunt; la placidesa de l’entorn; el vi
El que menys ens va agradar: que estigui tan lluny de casa (encara que a peu d’autopista les distàncies s’escurcen)
A qui el recomanem: als interessats en propostes ecològiques i “naturals”; als que són de valorar els llocs singulars i no els importa desplaçar-se
A qui no el recomanem: als mandrosos i als que només els agraden els vins amb sulfits afegits
Satisfacció: @@@
Camí de Lilla
43400 Prenafeta (Montblanc - Tarragona)
Telèfon: 977 264 150
Obre divendres migdia, dissabtes migdia i nit i diumenges migdia.
Fa uns pocs mesos, en un fil del Twitter que ara no sé trobar, es parlava força bé de la paella mixta que serveixen els dijous al restaurant Can Llobet de Santa Perpètua de Mogoda i, com que aquesta població ens cau molt a prop del domicili, vaig prendre nota per fer una escapada el primer dijous lliure.
Es tracta d’un veterà i popular restaurant que ofereix esmorzars i dinars (no pas sopars) al cor de la població, en un entorn cèntric i de difícil aparcament (després vaig veure que a la part del darrera disposen d’un aparcament propi). L’espai interior, de marcat aire “vintage”, resulta còmode i tranquil, i el tracte, que oscil·la entre familiar i col·loquial, va resultar amable i eficient.
I pel que fa a la teca, el menú en dies feiners costa 18,50€ (franja alta d’aquest tipus de menú) i inclou dos plats (sempre hi ha un arròs, sent la paella mixta el dels dijous) i unes postres, tot a escollir entre un munt d’opcions (algunes amb suplement), l’aigua, el pa i una beguda. Vam escollir plats sense suplement i, si bé no vam trobar res refusable, vam trobar plats rondant sempre la correcció però sense destacar i apreciant en ells punts de millora. Però no passa res; vam dinar, vam estar força bé i no ens va importar conèixer-lo.
El que més ens va agradar: l’aire autèntic de l’establiment; que el menú estigui actualitzat a diari a la seva pàgina web
El que menys ens va agradar: l’acabat de l’arròs i el punt del marisc que contenia
El que recomanem: pot ser una bona opció per dinar si s’està per la població o a prop; pel que vam poder veure a altres taules, les carns a la brasa i les patates fregides feien bona pinta
Satisfacció: @@@-
Doctor Robert, 1
08130 Santa Perpètua de Mogoda
Telèfon: 93 560 00 88
Obre de dimarts a diumenge de 9:00 a 16:00.
Feia mesos que teníem ganes de provar la proposta “viatgera” (sic) de Slow & Low però hem volgut deixar passar el temps fins que hem pensat que, deu mesos després de l’obertura, era un bon moment per trobar aquesta proposta ja ben assentada (manies que tenim els que anem als restaurants per gaudir al màxim més que per a caçar novetats ☺). I cap allà que ens vam dirigir un migdia de dissabte d’un estiu incipient.
D’entrada, el local ens va sorprendre amb una decoració i ambientació de caire minimalista que, amb una bona il·luminació i una adequada disposició dels elements, ens va semblar molt atractiva i funcional. Taules altes i baixes a la zona d’entrada, un càlid menjador al fons del local, i al mig de tot una rutilant cuina a la vista amb una barra al davant apta per a sis comensals, que va ser on vam decidir instal·lar-nos i on vam estar entretinguts i molt còmodes. El tracte va estar directe, amable i comunicatiu, amb proximitat i sense estiraments, i el ritme de lliurament dels plats, un cop va començar l'àpat, va resultar eficient. Bé.
No hi ha carta i com a úniques opcions ens van oferir dos menús de diferent preu i composició (aquesta no s’indica per mantenir el factor sorpresa), presentats com: “de carrer” (sic), el més econòmic, que pretén ser bàsic i informal; i el “gastronòmic” (sic), més llarg i més elaborat. Vam dubtar però finalment ens van decantar per aquest últim. I la cosa va anar molt bé. Vam veure una cuina de fusió mediterrània/asiàtica/mexicana... que, en presentar cada platet i descriure els múltiples ingredients que el composen, podria semblar recarregada o extravagant. Però no. És una cuina atrevida, sí, però mesurada i ben equilibrada, així ens ho van demostrar uns resultats que, en el seu conjunt, ens van semblar molt bons. Inspiració, tècnica i sentit comú en una aposta molt personal que ens va fer gaudir força i que apunta molt amunt. Que no s’espatlli.
El que més ens va agradar: el conjunt del menú; l’ambientació del local
El que menys ens va agradar: que triguessin força estona en prendre nota i que no estigués disponible el primer vi que vam demanar (grrrrr!)
El que recomanem: demaneu el pa; és molt bo
Satisfacció: @@@@
Comte Borrell, 119
08015 Barcelona
Telèfon: 93 625 45 12
Tanca diumenge i dilluns.
The MESO is a food supplement injection device that removes the need for cooking, food preparation and associated cleaning by simply injecting the nutrients found in food directly in to the blood stream from different capsules. The device also carries out blood samples to determine what the best nutritional elements are required by the person receiving the ‘meal’.
Després de deixar passar els mesos de rigor, finalment vam decidir que ja tocava acostar-nos per Gresca Bar el nou artefacte dels xicots del Gresca, ubicat a tocar d’aquest (de fet és comuniquen per dins) i amb el que comparteix cuina i una part de les instal·lacions. Un establiment que, seguint les darreres tendències dels anomenats Gastro-Bar o Wine-Bar, funciona en base a tapes fredes i platets de cuina pensats per ser compartits, tot plegat amb un tarannà molt més informal que el restaurant gastronòmic (ara només oferint menús).
Un espai estret i allargat, una llarga barra amb tamborets i unes poques taules flanquejades per un llarg seient o banc a la banda de la paret i amb cadires al davant, tot bastant funcional i intentant aprofitar al màxim l’espai disponible. Al fons del local hi ha la espectacular i enorme cuina que ocupa un espai comú entre els dos establiments, fent de nexe d’unió i donant-lis servei a tots dos.
Anàvem amb reserva i ens van ubicar en una de les taules que hi ha al fons, gairebé a tocar de la cuina. Les taules son petites i estan massa juntes provocant que les converses es creuin i que la intimitat sigui gairebé inexistent en aquesta zona, uns inconvenients habituals en aquest tipus d’establiments i que assumim amb resignació. També un incordi però de més fàcil solució ens va semblar una il·luminació que no està ben focalitzada sobre les taules i que en condicions de mitja penombra va dificultar llegir les cartes amb claredat. El servei va estar amable, atent i eficaç i ens va fer sentir a gust. La principal pega va venir per part d’un client que semblava habitual (¿?) i que cap al final del nostre àpat va voler compartir taula amb dos coneguts que estaven dinant a la taula del nostre costat. Al tipus se li va ocórrer la brillant idea de seure en el seient de la paret entre la persona de l’altra taula i jo, enmig i gairebé a tocar de tots dos, quedant tots tres alineats com si fóssim dins del Metro o en un vol de classe turista ☹. Collons!, hi ha evidents limitacions d’espai i l’impresentable aquest, que a més era voluminós, s’asseu sense contemplacions i sense preguntar ni mirar prim, allà on li rota, com si allò fos casa seva (semblava realment que ho fos). Val a dir que el servei, en veure-ho, va acudir de seguida i diplomàticament els va oferir a tots tres una taula en un lloc més adient però ho van rebutjar (¡¡¡!!!). No vam intervenir perquè ja estàvem prenent els cafès i vam considerar que en aquell moment era millor no fer-nos mala sang i vam optar per pagar i marxar, però aquest fet, del qual l’establiment no té gaire culpa (encara que creiem que hauria d’haver obligat a sortir d’allà a aquell poca-solta), ens va amoïnar bastant i va aconseguir esguerrar una experiència que fins aleshores s’havia desenvolupat amb normalitat. Malaguanyat; tot per culpa d’un brètol.
El que més ens va agradar: els espàrrecs, l’anguila, les escopinyes, el bikini, les sepietes, els pans; el tema vins; que obri tots els dies
El que menys ens va agradar: el client poca-solta que ens va esguerrar el dinar; les taules massa juntes; la il·luminació una mica escassa; la pàgina web no informa de res
El que recomanem: inicialment no acceptaven reserves però ara ja sí. Convé reservar per evitar sorpreses.
Satisfacció: @@@
c/ Provença, 230
08036 Barcelona (Eixample)
Telèfon: 93 451 61 93
Obre tots els dies de la setmana, migdia i nit.
Veure àlbum de la anterior etapa Gresca: Gresca 2006/2016.
Dels meus primers mesos com a fotògraf ferroviari encara en puc salvar alguna cosa. Imatges que si no fós per que res del que es veu segueix igual serien per estripar-les i llançar-les. Paraules d'un aficionat que d'ençà que començà a vist desaparéixer tot el que el convidava a sortir a la via. Si no recordo malament, aquesta 250 i la 319 que descansava darrera eren les encarregades d'introduir els 6000's del metro a la seva xarxa mitjançant l'agulla núm. 1 de Plaça Catalunya.
De mis primeros meses como fotógrafo ferroviario todavía puedo salvar algo. Imágenes que si no fuera por que nada de lo que se ve sigue igual serían para hacer una pelota con ellas y lanzarlas a Don Teo. Palabras de un aficionado que desde que comenzó a visto desaparecer todo lo que le invitaba a salir a la vía. Si no recuerdo mal, esta 250 y la 319 que descansaba detrás eran las encargadas de introducir los 6000's del metro a su red mediante la aguja núm. 1 de Plaza Cataluña.
Nice mesocyclone today with rapidly rotating wall cloud near Greeley, Kansas. While I was urinating, moments after this picture, a brief tornado was observed underneath the cloud base!
Style period: Meso-American: Mayan (Classic period)
Title/Subject: Marker disk with glyphs and central relief of a ball player
Date: ca. 7th-8th century CE
Classification: Sculpture
Work type: sculpture, relief
Medium: limestone
Dimensions: diameter 54.6 cm.
Location: Museo Nacional de Antropologia, Mexico City, Mexico
Subject: athletes in art
Notes: provenance Chiapas
Image_Filename: NA056
original photograph by Allan T. Kohl
Rights: Creative Commons (Use with attribution)
Feia mesos que no ens acostàvem per Bardeni i ja hi havia ganes. Ho vam fer un migdia de dissabte d’una tardor incipient i la cosa no ens va decebre, en absolut. Ans al contrari, ben instal·lats en un discret racó de la barra (al nostre parer, la millor opció), vam poder gaudir d’un impecable àpat en el que la teca va estar esplèndida i un bon vi va acabar d’arrodonir. Informalitat ben estudiada, implicació i qualitat a dojo son les senyes d’identitat d’aquest imprescindible santuari de la carn i del bon menjar. Llarga vida!.
El que més ens va agradar: la qualitat de l’oferta sòlida; l’encant i la bona acústica del local
El que menys ens va agradar: no ens agraden els tovallons de paper però, atesa la qualitat de tot el que vam menjar, gairebé no ens vam adonar de l’inconvenient
El que recomanem: La barra és l’espai que més ens agrada; anar a primera hora és assegurar-se un lloc sense haver d’esperar
Satisfacció: @@@@-
C/ Valencia, 454
08013 Barcelona
Telèfon: 93 231 45 11
Tanca diumenge i dilluns. No accepta reserves.
Veure l'àlbum de l'extint: Caldeni.
La Panxa del Bisbe és un restaurant emplaçat en un indret tan apartat que ens costa una mica trobar el moment idoni per acostar-nos. I van passant els mesos fins que, amb forta determinació i prenent-nos-ho gairebé com una obligació, decidim dirigir-nos expressament fins aquell allunyat recó del barceloní barri de Gràcia per ocupar una de les seves taules. I sempre ha resultat una decisió molt encertada que repetidament ens ha fet penedir-nos de no haver-la pres abans. Aquesta és la història recurrent d’un restaurant que coneixem des dels seus inicis i que mai ens ha fallat. I aquesta no ha estat una excepció.
Un cop instal·lats en una bona taula d’un privilegiat recó, recordant platets més petits vam acabar demanant una mica en excés (un plat menys hagués completat un àpat més raonable i de menor cost ☹). Però d’això sí que no ens penedim ja que en aquesta casa tot està tan bo i tan ben combinat que et menjaries la carta sencera només llegir l’enunciat dels plat (feu la prova i ho podreu comprovar ☺). Ens ho vam cruspir tot i vam gaudir d’un altre suculent àpat en aquest distés, popular i simpàtic restaurant de barri que, a més a més, està molt ben assistit. Cal felicitar a tot l’equip i acabem com ho vam fer la darrera vegada: "Cuina rumbera? sí, alegre, fresca i ben bona. Per molts anys!".
El que més ens va agradar: la qualitat i bona RQP del conjunt; la simpatia i bon tarannà del servei
El que menys ens va agradar: doncs tot ho vam trobar bé
El que recomanem: no us la jugueu i reserveu amb antelació
Satisfacció: @@@+
La Panxa del Bisbe
Torrent de les Flors, 158 (Gràcia)
08024 Barcelona
Telèfon: 93 213 70 49
Obert de dimarts a dissabte.
Aquí l'àlbum de l'anterior etapa d'aquest restaurant al carrer Rabassa.