View allAll Photos Tagged Esteve,
Carrer Esteve Albert at Caldea spa & Placa dels dos Valires. Escaldes, E-E, the center, Andorra, Pyrenees
More Escaldes-Engordany images: Follow the group links at right side.
Andorra center photos including Andorra la Vella & Escaldes-Engordany (E-E) by Lutz Meyer: www.flickr.com/photos/lutzmeyer/sets/72157623363950334/
.......
About this image:
* Medium format 4x3 (645) high quality image
* Usage: Large format prints optional
* Motive is suitable as symbol pic
* "Andorra authentic" edition (10 years decade 2008-2018)
* "Andorra camis & rutes" active collection
* Advanced metadata functionality on dynamic websites or apps
* for large metadata-controlled business collections: photo-archives, travel agencies, tourism redactions
We offer 100.000+ photos of Andorra and North of Spain. The biggest professional image catalog of Andorra from the newer history: all regions, all cities and villages, all times, all seasons, all weather(s). HighRes & HighColor GeoCoded stock-photo images including metadata in 4-5 languages. Prepared for an easy systematic organising of large image portfolios with advanced online / print-publishing as "Culture-GIS" (Geographic Info System). The big stockphoto collection from the Pyrenees.
More information about usage, tips, how-to, conditions: www.flickr.com/people/lutzmeyer/. Get quality, data consistency, stable organisation and PR environments: Professional stockphotos for exciting stories - docu, tales, mystic.
Ask for licence! lutz(at)lutz-meyer.com
(c) Lutz Meyer, all rights reserved. Do not use this photo without license.
Sant Esteve de Canapost (Baix Empordà), Necròpoli medieval i Absis de l'Església, un trapezoidal (Pre-Romànic) i l'altre semicircular (Romànic).
Sant Esteve de Canapost és una església romànica situada al centre del nucli de Canapost, al Baix Empordà. Durant les darreres obres de restauració, van aparèixer restes de pintures murals i es van trobar sepultures d'època medieval al cementiri.
Segons sembla havia estat dedicat a Sant Clet i ja és esmentada l'any 1019, quan la seu gironina va rebre un alou situat dins la parròquia. A mitjans del segle XIII va passar a ser sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Peratallada, condició que actualment encara manté.
Es tracta, en realitat de dos temples de planta rectangular que es comuniquen per dins, un de més arcaic, preromànic del segle IX o X al costat sud, i un altre de romànic del segle XI al costat nord. Ambdues naus estan capçades a l'est per sengles absis. La comunicació entre ambdues naus es fa a través de tres arcs adovellats de mig punt.
La nau preromànica està encapçalada per un absis trapezial i transsepte elevat, sobre el que s'hi sustenta en part la torre del campanar. Aquesta nau està coberta amb una volta de canó feta amb pedruscall barrejat amb morter, mentre que la volta transversal del creuer és de ferradura. L'absis està il·luminat pel centre per una finestra d'esqueixada i destaca per ser un dels pocs de la seva època que ha conservat a la cornisa un fris decorat geomètricament amb relleus romboïdals.
La nau romànica té l'absis semicircular amb una finestra d'una esqueixada. Està coberta per una volta de canó i el tram presbiteral que condueix a l'absis queda cobert amb una volta de quart d'esfera. L'absis és ornamentat amb arcuacions cegues que es recolzen sobre mènsules llises.
La nau més antiga té dues portes. La primitiva, al costat de migdia, és adovellada i amb dos arcs de mig punt en gradació. En aquest mur s'hi poden observar filades d'opus spicatum. La porta de ponent es va obrir en època barroca.
L'element més notable del conjunt és el campanar inacabat. Es va aixecar al segle XII amb estil llombard. El segon pis, emmarcant unes finestres de mig punt, és ornamentat per unes arcuacions cegues amb mènsules esculpides i un fris de dents de serra.
Una rosassa es va començar a construir en època gòtica, però no es va acabar. Es pot observar actualment darrera els absis, a terra, d'exposició.
ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Esteve_de_Canapost
Sant Esteve de Canapost es una iglesia románica situada en el centro del núcleo de Canapost, en el Baix Empordà. Durante las últimas obras de restauración, aparecieron restos de pinturas murales y se encontraron sepulturas de época medieval en el cementerio.
Al parecer había sido dedicado a San Cleto y ya es mencionada en 1019, cuando la sede gerundense recibió un alodio situado en la parroquia. A mediados del siglo XIII pasó a ser sufragánea de la parroquia de San Esteban de Peratallada, condición que actualmente aún mantiene.
Se trata, en realidad de dos templos de planta rectangular que se comunican por dentro, uno más arcaico, prerrománico del siglo IX o X en el lado sur, y otro de románico del siglo XI al lado norte. Ambas naves están copas al este por sendas ábside. La comunicación entre ambas naves se hace a través de tres arcos adintelados de medio punto.
La nave prerrománica está encabezada por un ábside trapezoidal y transepto elevado, sobre el que se sustenta en parte la torre del campanario. Esta nave está cubierta con una bóveda de cañón hecha con rocalla mezclado con mortero, mientras que la vuelta transversal del crucero es de herradura. El ábside está iluminado por el centro por una ventana de derrame y destaca por ser uno de los pocos de su época que ha conservado la cornisa un friso decorado geométricamente con relieves romboidales.
La nave románica tiene el ábside semicircular con una ventana de una derrame. Está cubierta por una bóveda de cañón y el tramo presbiteral que conduce al ábside queda cubierto con una bóveda de cuarto de esfera. El ábside es adornado con arcos ciegos que se apoyan sobre ménsulas lisas.
La nave más antigua tiene dos puertas. La primitiva, junto a mediodía, es adintelada y con dos arcos de medio punto en gradación. En este muro se pueden observar hileras de opus spicatum. La puerta de poniente se abrió en época barroca.
El elemento más notable del conjunto es el campanario inacabado. Se levantó en el siglo XII con estilo lombardo. El segundo piso, enmarcando unas ventanas de medio punto, es adornado por unas arquerías ciegas con ménsulas esculpidas y un friso de dientes de sierra.
Un rosetón se empezó a construir en época gótica, pero no se acabó. Se puede observar actualmente detrás de los ábsides, en el suelo, de exposición ..
L'església de Sant Esteve de Llanars és la parroquial d'aquesta població del Ripollès.
La primera notícia documental la trobem en un document del 1118 esmentant aquesta parròquia. També consta la seva consagració, amb data de 10 de novembre de 1168 per Guillem de Peratallada, bisbe de Girona, el que s'adiu amb l'estil de l'església que es conserva actualment. Alguns elements arquitectònics fan pensar que aquest es va edificar sobre una construcció anterior, concebuda amb paràmetres força diferents als utilitzats finalment. Aquestes característiques de l'edifici del segle XII seguien els paràmetres del que per aquelles dates es feia a les zones del Roselló, de l'Empordà i de la Garrotxa. Això fa que tingui moltes similituds amb temples com Sant Cristòfol de Beget o Sant Feliu de Rocabruna.
Es tracta d'un edifici de nau única, amb volta de canó apuntada, i capçada a l'est per absis semicircular. El temple està precedit d'un ampli espai presbiterial, descentrat respecte a l'eix de la nau, ja que és més estret pel costat de tramuntana. Prop del presbiteri es van obrir posteriorment dues capelles laterals, una a cada banda de la nau, dotant al temple de planta de creu llatina. En una època encara més moderna es va adossar una sagristia a la capella del costat sud. S'hi conserva un frontal d'altar, possiblement del segle XIII, força deteriorat. Una característica curiosa d'aquesta església és la diferència de decoració exterior entre el mur nord i el mur sud. Mentre aquell és totalment llis i sense cap mena d'ornamentació, construït amb grans carreus regulars, el mur sud està construït amb carreus petits i mostra un fris en dent de serra enmarcat en unes bandes verticals que fan joc amb les arcuacions llombardes amb què està decorat l'exterior de l'absis, aquestes d'una puresa esplèndida. L'església presenta cinc finestres, totes de doble esqueixada: una oberta a la façana principal, a sobre de la portalada, una altra a l'absis i les altres al mur sud.
En la façana oest trobem la porta d'accés. Aquesta és un dels elements més interessants del temple i segueix el model característic de les esglésies del Rosselló. Està formada per dos arquivoltes en gradació, que envolten un timpà i llinda llisos. L'arquivolta interior està decorada amb un motiu de corda, mentre que la més exterior té dues boles esculpides a cada dovella. També trobem boles en la part interior de l'arc del timpà. Les arquivoltes es recolzen en dos parells de columnes, que tenen els capitells esculpits. Els dos més exteriors estan molt erosionats. Malgrat el seu deteriorament es pot entreveure que estaven decorats amb motius vegetals i animals. En millor estat es troben els dos capitells interiors. En el de l'esquerra trobem dues àguiles amb les ales esteses. Al seu darrera es veuen motius vegetals. En el costat dret trobem un capitell derivat del tipus corinti, decorat amb diferents tipus de fulles. La porta va ser reforçada amb una ferramenta romànica, que encara ara es conserva. A cada batent trobem quatre tiges, que en arribar als extrems es bifurquen i es converteixen en volutes en forma de cargol. A cadascuna d'aquestes tiges la creua una altra igual en sentit vertical. També són d'època romànica el tirador i el forrellat, on s'observa un cap de serp en l'extrem dret.
Sobre la façana principal s'aixeca el campanar, amb coberta piramidal. De la seva decoració cal fer esment de la portada, amb dues columnes amb capitells per banda. La porta encara conserva la ferramenta original. Al seu interior es conserva un frontal d'altar, possiblement del segle XIII, força deteriorat.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.
CAT
El frontal de Sant Esteve és una de les joies patrimonials de Llanars.
Aquesta obra d'art del segle XII presideix l'església de Sant Esteve des de la seva consagració per part de Guillem de Peratallada, bisbe de Girona, el 10 de novembre de 1168.
Té unes dimensions de 105x165 cm, es troba situat a la capella de mà dreta de l'església. Es tracta de l'únic exemplar que es conserva "in situ" a la comarca del Ripollès.
A la part central del frontal, es pot observar el pantocràtor que beneeix amb la mà dreta, mentre que amb l'esquerra sosté un llibre.
L'envolten els quatre símbols del Tetramorf (àngel o home, lleó, bou i àguila, que representen els quatre evangelistes). A la part superior esquerra es troba a Sant Esteve ordenat com diaca per quatre apòstols. A la imatge inferior, apareix el sant lapidat, mentre observa l'escena Saül, qui després serà Sant Pau, ja que la tradició diu que ell aguantava els vestits dels saigs encarregats de tirar les pedres.
A la part dreta, a la part superior, es veu a Gamaliel i el seu fill Abibas, que va ser l'encarregat d'enterrar el cos de Sant Esteve. Quatre-cents anys després de la
mort del sant, Gamaliel s'apareix al pare Luciano i li indica on està sepultat el sant. L'autor va pintar a Gamaliel tocant amb una vara a Luciano, que està estirat en un llit,
per remarcar la veracitat d'aquesta aparició. En l'escena inferior dreta, es veu el bisbe Joan de Jerusalem i al pare Luciano amb el cos desenterrat de Sant Esteve.
Font: Ajuntament de Llanars.
ENG
The front of San Esteve is one of the heritage jewels of Llanars.
This work of art from the 12th century presides over the church of San Esteban since its consecration by Guillem de Peratallada, Bishop of Girona, on November 10, 1168.
It has dimensions of 105x165 cm, it is located in the right-hand chapel of the church. It is the only specimen that is preserved "in situ" in the Ripollès region.
In the central part of the frontal, one can observe the pantocrator who blesses with his right hand, while with the left he holds a book.
It is surrounded by the four symbols of the Tetramorphs (angel or man, lion, ox and eagle, representing the four evangelists). In the upper left is in Sant Esteve ordained as a deacon by four apostles. In the lower image, the stoned saint appears, while observing the scene Saul, who will later be Saint Paul, since tradition says that he held the suits of the saigs in charge of throwing stones.
On the right side, at the top, you see Gamaliel and his son Abibas, who was in charge of burying the body of San Esteban. Four hundred years after the
death of the saint, Gamaliel appears to Father Luciano and tells him where the saint is buried. The author painted Gamaliel playing with a stick Luciano, who is lying on a bed,
to emphasize the veracity of this appearance. In the lower right-hand corner, we see Bishop Juan de Jerusalén and Father Luciano with the body unearthed from San Esteban.
Source: Ajuntament de Llanars.
ESP
El frontal de San Esteve es una de las joyas patrimoniales de Llanars.
Esta obra de arte del siglo XII preside la iglesia de San Esteban desde su consagración por parte de Guillem de Peratallada, obispo de Girona, el 10 de noviembre de 1168.
Tiene unas dimensiones de 105x165 cm, se encuentra situado en la capilla de mano derecha de la iglesia. Se trata del único ejemplar que se conserva "in situ" en la comarca del Ripollès.
En la parte central del frontal, se puede observar el pantocrátor que bendice con su mano derecha, mientras que con la izquierda sostiene un libro.
La rodean los cuatro símbolos del Tetramorfos (ángel u hombre, león, buey y águila, que representan los cuatro evangelistas). En la parte superior izquierda se encuentra en Sant Esteve ordenado como diácono por cuatro apóstoles. En la imagen inferior, aparece el santo lapidado, mientras observa la escena Saúl, quien luego será San Pablo, ya que la tradición dice que él aguantaba los trajes de los saigs encargados de tirar las piedras.
En el lado derecho, en la parte superior, se ve a Gamaliel y su hijo Abibas, que fue el encargado de enterrar el cuerpo de San Esteban. Cuatrocientos años después de la
muerte del santo, Gamaliel se aparece al padre Luciano y le indica dónde está sepultado el santo. El autor pintó a Gamaliel tocando con una vara a Luciano, que está acostado en una cama,
para remarcar la veracidad de esta aparición. En la escena inferior derecha, se ve al obispo Juan de Jerusalén y al padre Luciano con el cuerpo desenterrado de San Esteban.
Fuente: Ajuntament de Llanars.
(No consta a l'inventari)
Descripció
L'església es troba situada a prop del poble de Les Massuques. És un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó sobre arcs torals, cimbori de planta vuitavada amb campanar, i teulada a dues vessants. Hi ha tres absis, el central dels quals és molt més gran, i té una finestra d'arc de mig punt a la part central. La façana principal presenta, com a únic element remarcable, una porta d'accés d'arc de mig punt amb dovelles de pedra.
Notícies històriques:
Sant Esteve de Castellet és l'antiga parroquial del poble, abans que aquest passés a dependre de l'església de Sant Pere. "S. Stephani de Castelleto" apareix esmentada ja des del segle X com a possessió del monestir de Sant Cugat del Vallès. Sembla que la construcció conservada en l'actualitat es va fer posteriorment, en substitució de la primera església. L'edifici ha experimentat reformes al llarg dels anys, principalment pel que fa a la façana principal, que actualment apareix molt modificada.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
PLAÇA RECTOR FERRER-OLOT-PINTURA-ART-ESGLESIA-SANT ESTEVE-PAISATGES-AQUAREL·LA-ARTISTA-PINTOR-ERNEST DESCALS-
Un racó entranyable d'OLOT, Garrotxa, Girona, la Plaça Rector Ferrer i l'església de Sant Esteve per darrere, conjunt de pedres que connecten amb les escales per entrar dins el recinte religiós, voltes i finestres en les antigues parets que ens porten a l'edat mitjana i la seva arquitectura, pintura amb aquarel·les en la que he volgut expressar els efectes de la llum en una zona ombrívola mentre algunes persones caminen en silenci. Aquarel·la sobre paper de 50 x 70 centímetres, llums i essències olotines en ambient de màxima tranquil·litat. Obres plàstiques de l'artista pintor Ernest Descals en el projecte de Pintar els paisatges olotins.
Foto sin retoque, simplemente esta expuesto el rayo de luz, a las 12 del medio dia en pleno verano africano.
LLIVIA-FARMACIA-ESTEVE-MUSEU-PINTURA-ART-ARTISTA-PINTOR-ERNEST DESCALS-
Magia o Ciencia, quizá ambas reunidas en un mismo objetivo, la Curación de las enfermedades del Ser Humano. Pintura del artista Pintor ERNEST DESCALS con los espacios interiores del Museu de la muy antigua FAMACIA ESTEVE en LLIVIA, Catalunya.
Sant Esteve de Castellar del Vallès és l'església parroquial de la vila vallesana del mateix nom.
Va ser aixecada entre els anys 1885 i 1892 gràcies al mecenatge d'Emília Carles Tolrà, propietària de l'empresa tèxtil Tolrà. Él projecte és obra de l'arquitecte Joan Martorell i Montells i la direcció d'obra correspon a Emili Sala i Cortés, tot i que, de la façana i el timpà es va encarregar l'escultor Rossend Nobas. A la cripta del temple es va emplaçar el panteó de la família Tolrà i finalment va ser consagrat el 25 de juny de 1892. Constitueix un exemple molt destacat d'art neogòtic a Catalunya.
Per les seves grans dimensions i la seva bellesa se la coneix com "la Catedral del Vallès".
Arrel de la persecució religiosa promoguda des dels anys 30 per la Segona República Espanyola, i durant a la Guerra Civil Espanyola, va ser feta malbé i despullada de les seves obres d'art, secularitzada i convertida en mercat. Es va tornar a consagrar l'any 1952. Ha estat restaurada entre 1984 i 1993.