View allAll Photos Tagged Esteve,
Blog especializado en poner de manifiesto las tropelías que cometen muchos nacionalistas en Cataluña:
Sharapova said taking the small steps and making small improvements was key. The small improvement makes a huge deal later on in one's career, and this work ethic and passion are what made Sharapova a champion. || Selin Sakarcan ||
Primer encuentro 'Motor de Inclusión' donde se analizó la situación del deporte adaptado en España y los retos a los que se enfrenta.
Apresentação dos humoristas Vasco Patu, Hugo Esteves e Rodrigo Marques no projeto Cultura Comedy.
Livraria Cultura
Recife (PE)
05/02/2010
Blog especializado en poner de manifiesto las tropelías que cometen muchos nacionalistas en Cataluña:
Agosto 2004, Tokio (Japón). Divertidísima anécdota después del entrenamiento en el National Stadium de Tokio. Giuly debía salir en rueda de prensa y no había ningún traductor del francés al inglés. Me toco a mí hacerlo y no salió mal del todo.
Sant Esteve es una iglesia situada en el casco antiguo de Andorra la Vella. Pertenece al siglo XIII y origináriamente era un templo romano, pero sólo se conserva el ábside de ésa época. Ha sido modificada y ampliada muchas veces. El campanario y la actual entrada principal se reconstruyeron en el 1940 por el famoso arquitecto Josep Puig i Cadafalch.
Algunas pinturas románicas que se encontraron en su interior se conservan hoy en el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), en Barcelona.
Descripció:
La parròquia de Sant Esteve d'Olius, esmentada des del 985, es troba aïllada a la dreta del Cardener, al centre d'un terme rural. L'edifici actual, bastit a la segona meitat del segle XI i consagrat el 1079, és d'una nau amb absis semicircular, coberta amb volta de canó que recolza sobre arcs torals, reforçats a l'exterior per contraforts adossats. L'absis és decorat exteriorment amb arcuacions i lesenes de tipus llombard. Sota el presbiteri elevat hi ha una cripta, que constitueix l'element més interessant del conjunt. Semblant a les de Cardona i Vic, està formada per tres naus bastant altes (3'20 m.), separades per sis columnes de fust i capitells desiguals, i cobertes amb volta d'aresta. Està il·luminada per tres finestres obertes a la part baixa de l'absis. L'accés actual a la cripta, mitjançant un arc rebaixat i una escalinata amb barana de ferro forjat, respon a una modificació posterior, probablement del segle XVI. Al mur nord hi ha la porta del campanar, és un torre quadrada propera a l'absis i amb finestres sageteres, a la part superior hi ha una finestra d'arc de mig punt per banda. L'actual porta d'accés és al mur sud, amb grans dovelles treballades. La porta primitiva, avui tapiada, és al frontís, d'arc de mig punt. Són també actuacions posteriors la porta adovellada de migdia, que substitueix la de ponent, i la torre del campanar. Modernament l'interior de l'església ha estat despullat de l'ornamentació de tipus classicitzant, afegida probablement a la segona meitat del segle XVII. Entre l'absis i el portal hi ha una masia adossada, del segle XVII, que correspon a la rectoria. Del primitiu castell d'Olius en resta una masia a cent passos de l'església, i en la qual encara es pot veure part d'una torre.
Notícies històriques:
L'església dedicada a Sant Esteve existia ja al segle X, en el castell on el comte d'Urgell tenia un dels seus palaus. "Domum sancti Stephani": 985. El 1041 la comtessa Constança, vídua d'Ermengol II d'Urgell, donà un alou que li era propi, a l'església de Sant Esteve d'Olius. El 1102, el Comte Ermengol V d'Urgell llegà a l'Església de Santa Maria de Solsona el castell d'Olius, amb l'església de Sant Esteve i les sufragànies. El 1143, el comte Armengol d'Urgell, nomenat de Castella, reiterà la dominació. El 1150, el papa Eugeni III confirmà el prepòsit de Solsona la senyoria damunt l'església d'Olius. El 1182 el comte d'Urgell, Armengol de València, feu solemne entrega a la predita Canònica del Castell i Església d'Olius. En temps posteriors el darrer marquès d'Olius, feu donació del seu títol a la Verge del claustre i en representació a la mitra de Solsona, amb aquest motiu els bisbes havien ostentat el títol de marquesos. A Sant Esteve d'Olius es congregaren en una ocasió de l'any 1318 alguns canonges solsonins disconformes amb cert procedir impositiu dels nobles Guillem i Ramon de Cardona. L'afer arribà a la cort papal d'Avinyó.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
Apresentação dos humoristas Vasco Patu, Hugo Esteves e Rodrigo Marques no projeto Cultura Comedy.
Livraria Cultura
Recife (PE)
05/02/2010
Maratón Fotográfico de Valencia 2016
www.maratonfotograficovalencia.com
Éstas fotografías tienen derechos de autor. En este caso los derechos son de sus respectivos autores. Si está interesado en su uso póngase en contacto con nosotros y facilitaremos el contacto con el fotografo/a.
Descripció:
La parròquia de Sant Esteve d'Olius, esmentada des del 985, es troba aïllada a la dreta del Cardener, al centre d'un terme rural. L'edifici actual, bastit a la segona meitat del segle XI i consagrat el 1079, és d'una nau amb absis semicircular, coberta amb volta de canó que recolza sobre arcs torals, reforçats a l'exterior per contraforts adossats. L'absis és decorat exteriorment amb arcuacions i lesenes de tipus llombard. Sota el presbiteri elevat hi ha una cripta, que constitueix l'element més interessant del conjunt. Semblant a les de Cardona i Vic, està formada per tres naus bastant altes (3'20 m.), separades per sis columnes de fust i capitells desiguals, i cobertes amb volta d'aresta. Està il·luminada per tres finestres obertes a la part baixa de l'absis. L'accés actual a la cripta, mitjançant un arc rebaixat i una escalinata amb barana de ferro forjat, respon a una modificació posterior, probablement del segle XVI. Al mur nord hi ha la porta del campanar, és un torre quadrada propera a l'absis i amb finestres sageteres, a la part superior hi ha una finestra d'arc de mig punt per banda. L'actual porta d'accés és al mur sud, amb grans dovelles treballades. La porta primitiva, avui tapiada, és al frontís, d'arc de mig punt. Són també actuacions posteriors la porta adovellada de migdia, que substitueix la de ponent, i la torre del campanar. Modernament l'interior de l'església ha estat despullat de l'ornamentació de tipus classicitzant, afegida probablement a la segona meitat del segle XVII. Entre l'absis i el portal hi ha una masia adossada, del segle XVII, que correspon a la rectoria. Del primitiu castell d'Olius en resta una masia a cent passos de l'església, i en la qual encara es pot veure part d'una torre.
Notícies històriques:
L'església dedicada a Sant Esteve existia ja al segle X, en el castell on el comte d'Urgell tenia un dels seus palaus. "Domum sancti Stephani": 985. El 1041 la comtessa Constança, vídua d'Ermengol II d'Urgell, donà un alou que li era propi, a l'església de Sant Esteve d'Olius. El 1102, el Comte Ermengol V d'Urgell llegà a l'Església de Santa Maria de Solsona el castell d'Olius, amb l'església de Sant Esteve i les sufragànies. El 1143, el comte Armengol d'Urgell, nomenat de Castella, reiterà la dominació. El 1150, el papa Eugeni III confirmà el prepòsit de Solsona la senyoria damunt l'església d'Olius. El 1182 el comte d'Urgell, Armengol de València, feu solemne entrega a la predita Canònica del Castell i Església d'Olius. En temps posteriors el darrer marquès d'Olius, feu donació del seu títol a la Verge del claustre i en representació a la mitra de Solsona, amb aquest motiu els bisbes havien ostentat el títol de marquesos. A Sant Esteve d'Olius es congregaren en una ocasió de l'any 1318 alguns canonges solsonins disconformes amb cert procedir impositiu dels nobles Guillem i Ramon de Cardona. L'afer arribà a la cort papal d'Avinyó.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...