Valencia Tourism
View allAll Photos Tagged valencia
El Palau de les Arts, también conocido como Palau de les Arts Reina Sofía, es el teatro de la ópera de Valencia y sede de la Orquesta de la Comunidad Valenciana. Presenta una programación estable principalmente de ópera, pero también de danza, teatro, música y ciclos de exposiciones, conferencias y muestras relacionadas con las artes líricas y escénicas.
El Palau de les Arts es uno de los edificios del complejo artístico y cultural Ciudad de las Artes y de las Ciencias de Valencia. Es un teatro de ópera destacable en cuanto a volumetría y estructura, construido por el arquitecto valenciano Santiago Calatrava con una doble intención: construir un auditorio y hacer de este edificio un símbolo paisajístico con carácter monumental para Valencia.
The Palau de les Arts, also known as Palau de les Arts Reina Sofía, is Valencia's opera house and headquarters of the Valencian Community Orchestra. It presents a stable program mainly of opera, but also of dance, theater, music and series of exhibitions, conferences and shows related to the lyrical and performing arts.
The Palau de les Arts is one of the buildings of the artistic and cultural complex Ciudad de las Artes y de las Ciencias in Valencia. It is a remarkable opera house in terms of volume and structure, built by the Valencian architect Santiago Calatrava with a double intention: to build an auditorium and to make this building a landscape symbol with a monumental character for Valencia.
El Palau de les Arts, també conegut com a Palau de les Arts Reina Sofia, és el teatre de l'òpera de València i seu de l'Orquestra de la Comunitat Valenciana. Presenta una programació estable principalment d'òpera però també de dansa, teatre, música i cicles d'exposicions, conferències i mostres relacionades amb les arts líriques i escèniques.
El Palau de les Arts és un dels edificis del complex artístic i cultural Ciutat de les Arts i de les Ciències de València. És un teatre d'òpera destacable quant a volumetria i estructura, construït per l'arquitecte valencià Santiago Calatrava amb doble intenció: construir un auditori i fer d'aquest edifici un símbol paisatgístic amb caràcter monumental per a València.
El salón de baile presenta la particularidad de tener una tribuna para los músicos escondida tras una celosía para que estos pudieran hacer sonar sus instrumentos pero no ver al público de la sala. Toda la decoración tiene un carácter suntuoso como corresponde a la función de este ámbito. Así, los grandes espejos contribuyen a dar una mayor amplitud a la sala y multiplicar el efecto de las luces de las velas. Destaca también el mobiliario con un sofá central y banquetas y los apliques y candelabros originales del palacio del siglo XIX. El techo está decorado con la pintura “El consorcio de Valencia y Don Jaime por la Religión”, obra de Salustiano Asenjo fechada en 1866.
The ballroom has the particularity of having a gallery for the musicians hidden behind a latticework so that they could play their instruments but not see the audience in the room. All the decoration has a sumptuous character as befits the function of this area. Thus, the large mirrors help to give a greater amplitude to the room and multiply the effect of the candlelight. Also noteworthy is the furniture with a central sofa and stools and the original sconces and chandeliers from the 19th century palace. The ceiling is decorated with the painting "The consortium of Valencia and Don Jaime for Religion", a work by Salustiano Asenjo dated 1866.
El saló de ball presenta la particularitat de tenir una tribuna per als músics amagada després d'una gelosia perquè poguessin fer sonar els seus instruments però no veure el públic de la sala. Tota la decoració té un caràcter sumptuós com correspon a la funció daquest àmbit. Així, els grans miralls contribueixen a donar més amplitud a la sala i multiplicar l'efecte de les llums de les espelmes. Destaca també el mobiliari amb un sofà central i banquetes i els aplics i canelobres originals del palau del segle XIX. El sostre està decorat amb la pintura “El consorci de València i Don Jaime per la Religió”, obra de Salustiano Asenjo datada el 1866.
Parte del complejo de la ciudad de las ciencias y el arte con un trocito del hemisferio y una de las zonas de agua con ese color tan hermoso.
Part of the complex of the city of science and art with a piece of the hemisphere and one of the areas of water with that beautiful color.
Part del complex de la ciutat de les ciències i l'art amb un trosset de l'hemisferi i una de les zones d'aigua amb aquest color tan bonic.
A la izquierda, la parroquia de los Santos Juanes, y a la derecha la Lonja de la Seda.
To the left, the parish of Santos Juanes, and to the right the Silk Exchange.
El Miguelete es el campanario de la Catedral de Valencia. Su construcción se inició en 1381 y terminó en 1429. El Miguelete es una torre de estilo gótico valenciano.
The Miguelete is the bell tower of the Cathedral of Valencia. Its construction began in 1381 and ended in 1429. The Miguelete is a Valencian Gothic-style tower.
El Miquelet és el campanar de la Catedral de València. La seva construcció es va iniciar el 1381 i va acabar el 1429. El Miguelete és una torre d'estil gòtic valencià.
La Iglesia Parroquial-Museo de San Nicolás y San Pedro Mártir de Valencia es una iglesia parroquial situada en el centro histórico de Valencia, concretamente entre los barrios de La Seu, El Carme y El Mercat. Es uno de los mejores ejemplos de convivencia de un edificio de estructura gótica del siglo XV con una espectacular decoración barroca del siglo XVII. Tras su restauración en el año 2016 se la conoce popularmente como la Capilla Sixtina Valenciana.2 Dispone de su habitual horario de culto y también de un horario para visitas turísticas o culturales. Desde 1981 es Bien de Interés Cultural y Monumento Histórico Artístico nacional.
The Parish Church-Museum of San Nicolás and San Pedro Mártir de Valencia is a parish church located in the historic center of Valencia, specifically between the neighborhoods of La Seu, El Carme and El Mercat. It is one of the best examples of coexistence of a building with a Gothic structure from the 15th century with a spectacular Baroque decoration from the 17th century. After its restoration in 2016, it is popularly known as the Valencian Sistine Chapel.2 It has its usual hours of worship and also a schedule for tourist or cultural visits.
Since 1981 it has been a Site of Cultural Interest and a national Historic-Artistic Monument.
L'Església Parroquial-Museu de Sant Nicolau i Sant Pere Màrtir de València és una església parroquial situada al centre històric de València, concretament entre els barris de la Seu, el Carme i el Mercat. És un dels millors exemples de convivència d´un edifici d´estructura gòtica del segle XV amb una espectacular decoració barroca del segle XVII. Després de la restauració l'any 2016 se la coneix popularment com la Capella Sixtina Valenciana.2 Disposa del seu habitual horari de culte i també d'un horari per a visites turístiques o culturals. Des del 1981 és Bé d'Interès Cultural i Monument Històric Artístic nacional.
El palacio arzobispal es la residencia del arzobispo de Valencia en la ciudad de Valencia. Del edificio destaca una torre rectangular con aberturas de medio punto abiertas por los cuatro lados.
The Archbishop's Palace is the residence of the Archbishop of Valencia in the city of Valencia. The building features a rectangular tower with semicircular openings open on all four sides.
El palau arquebisbal és la residència de l'arquebisbe de València a la ciutat de València. De l'edifici destaca una torre rectangular amb obertures de mig punt obertes pels quatre costats.
#SPAIN #Valencia #zimqingdao #captain_cohen_meir #captain_meir_cohen #zimphotoship #רב_חובל_כהן_מאיר #art #city #Historical_Places #Stunning_Spain #city_of_Arts_&_Sciences_valencia #nightphoto
Imagen del templete de la madre de dios de los desemparados en el bello puente del mar que es peatonal y de piedra.
Image of the temple of the mother of god of the desemparados in the beautiful bridge of the sea that is pedestrian and of stone.
Imatge del templet de la mare de déu dels desemparats al bonic pont del mar que és de vianants i de pedra.
El campanario fue construido entre 1688 y 1705 por Juan Bautista Viñes, cuyo nombre aparece grabado en una lápida conmemorativa que podemos ver en su base. Obra maestra del barroco valenciano, es de planta hexagonal, y su alzado se divide en cuatro pisos separados por molduras, más el cuerpo de campanas y el remate superior. En su origen se le llamó campanar salomónico por las columnas helicoidales que adornan esa parte alta. Destaca asimismo por los resaltes a modo de pilastras que adornan sus ángulos y por la decoración de sus ventanas, donde el estilo decorativo del barroco efímero se trasladó con maestría a la piedra.
The bell tower was built between 1688 and 1705 by Juan Bautista Viñes, whose name is engraved on a commemorative stone that we can see at its base. A masterpiece of Valencian baroque, it has a hexagonal floor plan, and its elevation is divided into four floors separated by moldings, plus the body of bells and the upper finish. Originally it was called a Solomonic bell tower because of the helicoidal columns that adorn that upper part. It also stands out for the projections in the form of pilasters that adorn its angles and for the decoration of its windows, where the ephemeral baroque decorative style was masterfully transferred to stone.
El campanar va ser construït entre 1688 i 1705 per Juan Bautista Viñes, el nom del qual apareix gravat en una làpida commemorativa que podem veure a la seva base. Obra mestra del barroc valencià, és de planta hexagonal, i el seu alçat es divideix en quatre pisos separats per motllures, més el cos de campanes i la rematada superior. A l'origen se'l va anomenar campanar salomònic per les columnes helicoïdals que adornen aquesta part alta. Destaca així mateix pels ressalts com a pilastres que adornen els angles i per la decoració de les finestres, on l'estil decoratiu del barroc efímer es va traslladar amb mestratge a la pedra.
La Casa Consistorial de la ciudad de Valencia, sede del Consell Municipal, integra, en una manzana de planta ligeramente trapezoidal, dos construcciones de época y estilo bien diferenciados: la Casa de Enseñanza, edificada por iniciativa del arzobispo don Andrés Mayoral, entre 1758 y 1763, y el cuerpo de edificio que constituye la fachada principal, realizada entre la segunda y tercera décadas del siglo XX. Se encuentra en la plaza del Ayuntamiento.
The Town Hall of the city of Valencia, seat of the Municipal Council, integrates, in a block with a slightly trapezoidal plan, two well-differentiated period and style buildings: the House of Education, built on the initiative of Archbishop Don Andrés Mayoral, between 1758 and 1763, and the body of the building that constitutes the main façade, made between the second and third decades of the 20th century. It is located in the Plaza del Ayuntamiento.
La Casa Consistorial de la ciutat de València, seu del Consell Municipal, integra, en una illa de planta lleugerament trapezoïdal, dues construccions d'època i estil ben diferenciats: la Casa d'Ensenyament, edificada per iniciativa de l'arquebisbe don Andrés Mayoral, entre 1758 i 1763, i el cos d'edifici que constitueix la façana principal, realitzada entre la segona i tercera dècades del segle XX. Es troba a la plaça de l´Ajuntament.
En esta foto podemos ver la catedral y la basílica de la madre de dios de los desemparados. La plaza de la Virgen (Plaça de la Mare de Déu, en valenciano, y antiguamente también Plaça de la Seu, plaza de la Catedral) es una plaza de la ciudad española de Valencia. Situada en un lugar central de la ciudad, es la heredera del antiguo foro de la Valencia romana. A su alrededor se encuentran tres de los edificios emblemáticos de la ciudad: la Catedral de Santa María, la Basílica de la Virgen de los Desamparados y el Palacio de la Generalidad.
In this photo we can see the cathedral and the basilica of the mother of god of the helpless. The Plaza de la Virgen (Plaça de la Mare de Déu, in Valencian, and formerly also Plaça de la Seu, Plaza de la Catedral) is a square in the Spanish city of Valencia. Located in a central place in the city, it is the heir to the old forum of Roman Valencia. Around it are three of the city's emblematic buildings: the Cathedral of Santa María, the Basilica of the Virgen de los Desamparados and the Palace of the Generalitat.
En aquesta foto podem veure la catedral i la basílica de la mare de déu dels desemparats. La plaça de la Mare de Déu (Plaça de la Mare de Déu, en valencià, i antigament també Plaça de la Seu, plaça de la Catedral) és una plaça de la ciutat espanyola de València. Situada en un lloc central de la ciutat, és l'hereva de l'antic fòrum de la València romana. Al seu voltant hi ha tres dels edificis emblemàtics de la ciutat: la Catedral de Santa Maria, la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats i el Palau de la Generalitat.
El barrio del Cabanyal de Valencia es conocido por su peculiar trama urbana y sus viviendas centenarias que conservan el modernismo popular, relacionado con la pesca y su evolución, en un atractivo paseo lleno de anécdotas y muy recomendado. Hoy brilla como lugar de moda gracias a sus peculiaridades arquitectónicas y una seductora propuesta cultural y gastronómica. Los coloridos azulejos que revisten las casas del barrio del Cabanyal, además de decorativos, servían para proteger los edificios de la acción del salitre.
The Cabanyal neighborhood of Valencia is known for its peculiar urban fabric and its centuries-old houses that preserve popular modernism, related to fishing and its evolution, in an attractive walk full of anecdotes and highly recommended. Today it shines as a fashionable place thanks to its architectural peculiarities and a seductive cultural and gastronomic proposal. The colorful tiles that line the houses of the Cabanyal neighborhood, in addition to being decorative, served to protect the buildings from the action of the saltpeter.
El barri del Cabanyal de València és conegut per la peculiar trama urbana i els habitatges centenaris que conserven el modernisme popular, relacionat amb la pesca i la seva evolució, en un atractiu passeig ple d'anècdotes i molt recomanat. Avui brilla com a lloc de moda gràcies a les seves peculiaritats arquitectòniques i una proposta cultural i gastronòmica seductora. Les colorides rajoles que revesteixen les cases del barri del Cabanyal, a més de decoratius, servien per protegir els edificis de l'acció del salnitre.
La Carroza de las Ninfas fue un encargo del mismo Giner Rabassa de Perellós, quien con el ánimo de dejar sin palabras a la plebe y a los otros nobles contrató de nuevo a Hipólito Rovira e Ignacio Vergara para la construcción de esta berlina profusa en decoración. La berlina -así llamada genéricamente por ser un modelo creado en Berlín-, es un coche tirado por caballos, con cuatro ruedas y con armazón cerrado en forma de taza. Aunque generalmente es de dos plazas, la de 'Las Ninfas', está concebida para cuatro personas. Comprenderán que esa carroza fuera, literalmente, una obra de arte única. Como tal, estuvo reservada para actos de gran aparato. Su recargado estilo, el imperante de la época, añadido al elevado coste que supuso el encargo, motivaría que sus exclusivos usuarios sintieran que se desplazaban en una suerte de relicario personal repleto de alusiones al linaje entre abigarrados motivos dorados.
The Carroza de las Ninfas was commissioned by Giner Rabassa de Perellós himself, who with the aim of leaving the common people and the other nobles speechless, hired Hipólito Rovira and Ignacio Vergara again for the construction of this profusely decorated saloon. The saloon - so called generically because it was a model created in Berlin - is a horse-drawn carriage with four wheels and a closed cup-shaped frame. Although it generally has two seats, that of 'Las Ninfas' is designed for four people. You will understand that this float was literally a unique work of art. As such, it was reserved for acts of great apparatus. Its ornate style, the prevailing one of the time, added to the high cost of the commission, would motivate its exclusive users to feel that they were moving in a kind of personal reliquary full of allusions to the lineage among motley golden motifs.
La Carrossa de les Nimfes va ser un encàrrec del mateix Giner Rabassa de Perellós, que amb l'ànim de deixar sense paraules la plebs i els altres nobles va tornar a contractar Hipólito Rovira i Ignacio Vergara per a la construcció d'aquesta berlina profusa en decoració. La berlina -així anomenada genèricament per ser un model creat a Berlín-, és un cotxe tirat per cavalls, amb quatre rodes i amb carcassa tancada en forma de tassa. Tot i que generalment és de dues places, la de 'Las Ninfas', està concebuda per a quatre persones. Comprèn que aquesta carrossa fos, literalment, una obra d'art única. Com a tal, va estar reservada per a actes de gran aparell. El seu recarregat estil, l'imperant de l'època, afegit a l'elevat cost que va suposar l'encàrrec, motivaria que els seus usuaris exclusius sentissin que es desplaçaven en una mena de reliquiari personal ple d'al·lusions al llinatge entre motius daurats bigarrats.
El Mercat de Colom es un edificio de estilo modernista de la ciudad de Valencia situado en el barrio del Pla del Remei, rehabilitado en 2003 y hoy dotado de tiendas y restaurantes de lujo. Se construyó para satisfacer la demanda del Eixample burgués de Valencia, en pleno auge en 1914, cuando lo concibió el arquitecto Francesc Mora i Berenguer y en 1916, cuando fue inaugurado. Es un extraordinario ejemplo de arquitectura modernista e historicista en la tradición constructiva valenciana, el más gaudiniano de la ciudad, y monumento histórico-artístico desde 1983.
The Mercat de Colom is a modernist-style building in the city of Valencia located in the Pla del Remei district, renovated in 2003 and now equipped with luxury shops and restaurants. It was built to meet the demand of the bourgeois Eixample of Valencia, in full swing in 1914, when it was designed by the architect Francesc Mora i Berenguer and in 1916, when it was inaugurated. It is an extraordinary example of modernist and historicist architecture in the Valencian construction tradition, the most Gaudí in the city, and a historical-artistic monument since 1983.
El Mercat de Colom és un edifici d'estil modernista de la ciutat de València situat al barri del Pla del Remei, rehabilitat el 2003 i hui dotat de botigues i restaurants de luxe. Es bastí per tal de satisfer la demanda de l'Eixample burgès de València, en ple apogeu el 1914, quan el concebé l'arquitecte Francesc Mora i Berenguer i el 1916, quan fou inaugurat. És un extraordinari exemple d'arquitectura modernista i historicista dins la tradició constructiva valenciana, el més gaudinià de la ciutat, i monument historicoartístic des de 1983.
El barrio del Cabanyal de Valencia es conocido por su peculiar trama urbana y sus viviendas centenarias que conservan el modernismo popular, relacionado con la pesca y su evolución, en un atractivo paseo lleno de anécdotas y muy recomendado. Hoy brilla como lugar de moda gracias a sus peculiaridades arquitectónicas y una seductora propuesta cultural y gastronómica. Los coloridos azulejos que revisten las casas del barrio del Cabanyal, además de decorativos, servían para proteger los edificios de la acción del salitre.
The Cabanyal neighborhood of Valencia is known for its peculiar urban fabric and its centuries-old houses that preserve popular modernism, related to fishing and its evolution, in an attractive walk full of anecdotes and highly recommended. Today it shines as a fashionable place thanks to its architectural peculiarities and a seductive cultural and gastronomic proposal. The colorful tiles that line the houses of the Cabanyal neighborhood, in addition to being decorative, served to protect the buildings from the action of the saltpeter.
El barri del Cabanyal de València és conegut per la peculiar trama urbana i els habitatges centenaris que conserven el modernisme popular, relacionat amb la pesca i la seva evolució, en un atractiu passeig ple d'anècdotes i molt recomanat. Avui brilla com a lloc de moda gràcies a les seves peculiaritats arquitectòniques i una proposta cultural i gastronòmica seductora. Les colorides rajoles que revesteixen les cases del barri del Cabanyal, a més de decoratius, servien per protegir els edificis de l'acció del salnitre.
El Mercat de Colom es un edificio de estilo modernista de la ciudad de Valencia situado en el barrio del Pla del Remei, rehabilitado en 2003 y hoy dotado de tiendas y restaurantes de lujo. Se construyó para satisfacer la demanda del Eixample burgués de Valencia, en pleno auge en 1914, cuando lo concibió el arquitecto Francesc Mora i Berenguer y en 1916, cuando fue inaugurado. Es un extraordinario ejemplo de arquitectura modernista e historicista en la tradición constructiva valenciana, el más gaudiniano de la ciudad, y monumento histórico-artístico desde 1983.
The Mercat de Colom is a modernist-style building in the city of Valencia located in the Pla del Remei district, renovated in 2003 and now equipped with luxury shops and restaurants. It was built to meet the demand of the bourgeois Eixample of Valencia, in full swing in 1914, when it was designed by the architect Francesc Mora i Berenguer and in 1916, when it was inaugurated. It is an extraordinary example of modernist and historicist architecture in the Valencian construction tradition, the most Gaudí in the city, and a historical-artistic monument since 1983.
El Mercat de Colom és un edifici d'estil modernista de la ciutat de València situat al barri del Pla del Remei, rehabilitat el 2003 i hui dotat de botigues i restaurants de luxe. Es bastí per tal de satisfer la demanda de l'Eixample burgès de València, en ple apogeu el 1914, quan el concebé l'arquitecte Francesc Mora i Berenguer i el 1916, quan fou inaugurat. És un extraordinari exemple d'arquitectura modernista i historicista dins la tradició constructiva valenciana, el més gaudinià de la ciutat, i monument historicoartístic des de 1983.
La torre del Miguelete es la torre campanario de la catedral de Valencia, España. Se conoce como El Miguelete o Torre del Micalet en valenciano. El Miguelete es una torre de estilo gótico valenciano,3 tiene 51 m. de altura hasta la terraza, los mismos que mide su perímetro, y 63 m. en total. Tiene forma de prisma octogonal y posee 207 escalones.
The Torre del Miguelete is the bell tower of the cathedral of Valencia, Spain. It is known as El Miguelete or Torre del Micalet in Valencian. The Miguelete is a tower of Valencian Gothic style,3 it is 51 m. high up to the terrace, the same as its perimeter measures, and 63 m. total. It is shaped like an octagonal prism and has 207 steps.
La torre del Miquelet és la torre campanar de la catedral de València, Espanya. Es coneix com El Miquelet o Torre del Micalet en valencià. El Miquelet és una torre d'estil gòtic valencià,3 té 51 m. d'alçada fins a la terrassa, els mateixos que fa el seu perímetre, i 63 m. en total. Té forma de prisma octogonal i posseeix 207 graons.
Visión personal de una parte del "Oceanográfico", obra del arquitecto Félix Candela y los ingenieros Alberto Domingo y Carlos Lázaro, se encuentra ubicada en la Ciudad de las Artes y las Ciencias (Valencia- Comunidad Valenciana) Conocido como "L'Oceanogràfic" es el mayor acuario de toda la Unión Europea con 110.000 metros cuadrados de superficie y 42 millones de litros de agua que albergan más de 45.000 ejemplares de unas 600 especies diferentes.
English
Personal vision of a part of the "Oceanogràfic", work of the architect Félix Candela and the engineers Alberto Domingo and Carlos Lázaro. It is located in the City of Arts and Sciences (Valencia-Valencian Community) Known as "L'Oceanogràfic" is the largest aquarium in the entire European Union with a surface area of 110,000 square meters and 42 million liters of water that houses more than 45,000 specimens of some 600 different species.
Cámara Nikon D850 con lente 24-120 F4/G-VR. Editada con ACR y Photoshop
Tiempo de exposición : 1/400 sec
Bias de exposición : -.0.33 ev
Diafragma : F/7.1
Sensibilidad : 100 Iso
Distancia focal de : 24 mm
Recomiendo hacer click sobre la imagen y ver en grande.
I recommend see in larger, clicking on the imagen.
Puerta lateral del Palacio del Marques de Dos Aguas, en el interior se encuentra una gran coleccion de ceramicas y carruajes.
Seitliche Tür des Palastes von Marques de Dos Aguas, im Inneren befindet sich eine große Sammlung von Keramik und Kutschen.
Porta lateral del Palau del Marqués de Dos Aigües, a l'interior es troba una gran col·lecció de ceràmiques i carruatges.
Side door of the Palace of Marques de Dos Aguas, inside there is a large collection of ceramics and carriages.
Pont romà de Montanejos (Alt Millars) País Valencià ////
*****************
🎶 Feliu Ventura - El que diuen els arbres 🎶
*****************
************
★*´¨)
¸.•´¸.•*´¨) ¸.•*¨)
(¸.•´ (¸.•` Moltes gràcies per la visita - Thanks for your visit !!!
All right reserved - Contact: joanotbellver@gmail.com
The Museu de les Ciències Príncipe Felipe on the left side is a part of the City of Arts and Sciences complex (Ciutat de les Arts i les Ciències) in Valencia with bridge and L'Àgora in the background.
Assut de l'Or Bridge (Puente de l'Assut de l'Or) is a single-pylon cable-stayed bridge.
L'Àgora "Crescent" is a multifunctional covered space. The building has a height of 70 meters and was officially inaugurated in November 2009.
All three buildings are designed by a Spanish architect Santiago Calatrava.
RKO_5393. Ciutat de les Arts i les Ciències.
iPhone shot. Handheld and not really sharp but still nice to show.
Copyright: Robert Kok. All rights reserved! Watermark protected.
More of my work and activities can be seen on my website: robertkokphotography.com
Please do not use my photos on websites, blogs or in any other media without my explicit permission.
Thanks for visiting, commenting and faving my photos. Its very much appreciated!