Granollers i la seva conurbació
View allAll Photos Tagged seva
Gaig blau
Foto feta des d'un observatori amb vidre... el Gaig possiblement veu la seva pròpia imatge reflectida i pren aquesta posició com... amenaçadora?
_DSC2235_NKD500_EspaisdePonentPau
Zygaena trifolii és una espècie d'arna diürna de mida petita (envergadura 3-4 cm). Les seves característiques més destacables són les seves antenes dentades i la seva coloració aposemàtica (coloració d'advertència). Les ales són de color negre metàl·lic, cada una amb 5 taques vermelles, que la distingeix de la seva congènere la gitaneta (Z. filipendulae) que presenta 6 taques en cada ala.[1] La mida de les seves ales és de 2,8 cm a 3,8 cm.[2]
Contingut
1Hàbitat
2Característiques
3Cicle de vida
4Referències
Hàbitat
Normalment la trobem al sud de la Gran Bretanya,[2] Europa i les costes de Marroc.[3]
Característiques
Tots els integrants de la família Zygaenidae són capaços de sintetitzar àcid cianhídric, un potent verí que els serveix de protecció enfront de l'atac de petits depredadors, com aus o rèptils. Quan un depredador provi el desagradable gust d'una Zygaena, els seus colors d'advertència serviran de record per a l'animal, que en el futur evitarà atacar animals amb una morfologia similar. Per tant les diferents espècies de Zygaena desenvolupen una coloració similar que els proporciona una defensa contra els seus depredadors. Aquesta estratègia es coneix com a mimetisme müllerià. L'aspecte més interessant és que l'àcid cianhídric no és adquirit de les seves plantes nutrícies com passa en la majoria d'insectes fitòfags, sinó que és sintetitzat pel propi animal usant com a matèries primeres els cianoglucòsids linamarina i lotaustralina.[1]
Cicle de vida
Les erugues s'alimenten del "gran trèvol pota d'ocell" (Lotus pedunculatus), groc i generalment vertical i per tant molt més alt. El gran trèvol pota d'ocell es produeix només a les prades humides. La Zigaena trifolii hiverna (de vegades durant dos hiverns) com una larva; es converteix en pupa a principis d'estiu dins d'un capoll unit a un bri d'herba.[2]
Referències
«Zygaena trifolii» (en castellà). [Consulta: 8 desembre 2014].
«La zygaena trifolii» (en anglès). [Consulta: 8 desembre 2014].
«La papallona Zygaena Trifolii → Distribució» (en castellà). [Consulta: 8 desembre 2014].
Bases de dades taxonòmiques
BOLD BioLib Dyntaxa FE IN NCBI
Categoria: Zigènids viquipedia dixit
The Zygaenidae moths are a family of Lepidoptera. The majority of zygaenids are tropical, but they are nevertheless quite well represented in temperate regions. Some of the 1000 or so species are commonly known as burnet or forester moths, often qualified by the number of spots, although other families also have 'foresters'. They are also sometimes called smoky moths.
All 43 species of Australian zygaenids are commonly known as foresters and belong to the tribe Artonini. The only nonendemic species in Australia is Palmartona catoxantha, a Southeast Asian pest species which is believed to be already present in Australia or likely to arrive soon.[1]
Contents
1Description
2Evolution
3Economic importance
4Selected taxa
5See also
6References
7External links
Description
Zygaenid moths are typically day flying with a slow, fluttering flight, and with rather clubbed antennae. They generally have a metallic sheen and often prominent spots of red or yellow. The bright colours are a warning to predators that the moths are distasteful - they contain hydrogen cyanide (HCN) throughout all stages of their life cycle. Unlike most insects with such toxins, they obtain glucosides from the plants they utilize so that HCN can be used as a defence.[2] However, they are capable of making HCN themselves, and when in an environment poor in cyanide-producing plants, synthesize it themselves.[3] They are known to have mimicry complexes based on these toxins.[4]
Larvae are stout and may be flattened. A fleshy extension of the thorax covers the head. Most feed on herbaceous plants, but some are tree feeders. Larvae in two subfamilies, Chalcosiinae and Zygaeninae, have cavities in which they store the cyanide, and can excrete it as defensive droplets.[5]
Evolution
The fossil species Neurosymploca? oligocenica, belonging to the subfamily Zygaeninae, is known from Lower Stampian (Early Oligocene) deposits in Céreste, Alpes-de-Haute-Provence, France.[6] Lepidopterans with preserved structural coloration from the Eocene (~47 Ma) shales of the Messel Pit, Germany, are suggested to be zygaenids, and more specifically procridines due to wing venation patterns.[7]
Economic importance
The grapeleaf skeletonizer can be a problem in vineyards, feeding on foliage and can also be found feeding on Virginia creeper.
Selected taxa
Satin-green forester (Pollanisus viridipulverulenta) found in most of Australia (including temperate Tasmania)
Genera incertae sedis include:
Acoloithus
Harrisina
Pyromorpha
Reissita
Seryda
Tetraclonia
Triprocris
Pest species include:
Almond-tree leaf skeletonizer moth (Aglaope infausta)
Vine bud moth (Theresimima ampellophaga)
Grapeleaf skeletonizer (Harrisina americana)
South European species:
Zygaena fausta
UK species:
Scarce forester (Jordanita globulariae)
Cistus forester (Adscita geryon)
Green forester (Adscita statices)
Scotch burnet (Zygaena exulans)
Slender Scotch burnet (Zygaena loti)
New Forest burnet (Zygaena viciae)
Six-spot burnet (Zygaena filipendulae)
Five-spot burnet (Zygaena trifolii)
Narrow-bordered five-spot burnet (Zygaena lonicerae)
Transparent burnet (Zygaena purpuralis)
African species:
Fire grid burnet (Arniocera erythopyga)
Extinct species:
Neurosymploca? oligocenica Fernández-Rubio & Nel, 2000 (Lower Stampian, Céreste, Alpes-de-Haute-Provence, France)
See also
List of zygaenid genera wkipedia dixit
Cada una de les plomes en perfecte estat, cal ser ràpid és la seva arma per sobreviure.
No us equivoqueu, l'ocell en total llibertat va estar caçant aquella temporada a la platja del Trabucador i tolerava bé la proximitat d'algun fotògraf.
Falcó pelegrí
_DSC7278_DEbre_Trabucador
Amanecer en el Montseny - Seva
Sunrise in the Montseny - Seva
Lever du soleil dans le Montseny - Seva
La primera documentación del municipio es del año 905 con la forma in territorio Sevedano. La iglesia de Santa Maria aparece citada en el año 953 y la masía del Muntanyà en 1045. En 1875 se creó la estación de ferrocarril de Balenyà-Tona-Seva alrededor de la cual surgió el núcleo de población conocido como Balenyà-Estació o Sant Miquel de Balenyà. En 1996 el municipio incorporó la totalidad del núcleo de Sant Miquel de Balenyà hasta entonces repartido entre los de Seva, Tona, Balenyà y Malla.
FLOR/FLOWER: 1 cm.
CATALÀ
Muscari bothyroides és una espècie de planta perenne de vistoses flors de color porpra o blau, nativa d'Europa Central i Àsia. És una herba que tot just arriba als 30 cm d'altura en condicions òptimes, amb l'arrel formant bulbs. Les fulles són acanalades o en forma d'O, d'uns 2 cm de llarg per 5 mil·límetres d'ample. Des de finals d'hivern fins a principi de l'estiu presenta flors penjades de color púrpura o blau marí, de fins a 1 cm de grandària, formant raïms compactes d'elles. La corol·la, minúscula, presenta 6 peces amb puntes blanques i curtes. El fruit és una càpsula alada. Prefereix sòls humits, prats i pasturatges. Tolera sòls calisos i temperatures baixes. Està molt estès en jardineria donada la seva facilitat a la naturalització. Les composicions de rocalla, agrupacions; al voltant d'arbusts, formant grups més o menys compactes, etc. En els jardins de Keukenhof (Països Baixos), es planten milers de Muscaris, formant un passadís llarg i estret que simula les aigües d'un riu.
ENGLISH
Muscari botryoides is a bulbous perennial plant of the genus Muscari and one of a number of species and genera known as grape hyacinth. It is sometimes grown as an ornamental plant.
The flowers are close together, and are almost totally round. The lower fertile flowers point downwards, while upper ones, usually paler and sterile, point upwards. The flowers are bright blue with white lobes at the end in the wild species, but other colours are available, including white. M. botryoides is originally from central and south-eastern Europe, growing in open woodland and mountain meadows.
The name botryoides is derived from the appearance of a miniature cluster of grapes. M. botryoides is said to be much less invasive than species such as M. neglectum, nevertheless it is listed as invasive in Tennessee.
CASTELLANO
El jacinto de la uva o jacinto ramoso (Muscari bothyroides) es una hierba perenne de vistosas flores de color púrpura o azul, nativa de Europa Central y Asia.
Es una hierba que apenas llega a los 30 cm de altura en condiciones óptimas, con la raíz formando bulbos. Las hojas son acanaladas o en forma de U, de unos 2 cm de largo por 5 milímetros de ancho. Desde finales de invierno hasta principio del verano presenta flores colgantes de color púrpura o azul marino, de hasta 1 cm de tamaño, formando racimos compactos de ellas. La corola, minúscula, presenta 6 piezas con puntas blancas y cortas. El fruto es una cápsula alada.
WIKIPEDIA
La primera documentación del municipio es del año 905 con la forma in territorio Sevedano. La iglesia de Santa Maria aparece citada en el año 953 y la masía del Muntanyà en 1045. En 1875 se creó la estación de ferrocarril de Balenyà-Tona-Seva alrededor de la cual surgió el núcleo de población conocido como Balenyà-Estació o Sant Miquel de Balenyà. En 1996 el municipio incorporó la totalidad del núcleo de Sant Miquel de Balenyà hasta entonces repartido entre los de Seva, Tona, Balenyà y Malla.
Cada tèpal: 25 - 35 mm
Corona cilíndrica: 13-40 mm de diàmetre
CATALÀ
Narcissus pseudonarcissus és una espècie botànica de la família de les amaril·lidàcies. Lliri silvestre, campanetes, campanetes grans, campaneta golafre, ceba dels prats, ceba d'or, fals narcís, fals-narcís, flor d'àngel, grandalla, liró, lirons, maia, narcís, narcís de campaneta, narcís dels prats, nadaletes, tetoneta. És una planta nativa d'Europa central i septentrional on creix en els boscs humits. A la península se'n troben diverses subespècies, com ara prymigenium, etc., que s'estenen als Pirineus i al Cantàbric. És una planta perenne i bulbosa, amb el bulb globular de color blanc al seu interior i negrós a la seva coberta. Les fulles radicals i lineals de color verd fosc, de 35 cm de longitud. La inflorescència més alta que les fulles, és erecta i té en el seu extrem una fragant flor de color groc daurat, acanalada i composta per sis segments aguts. El fruit és una càpsula.
ENGLISH
Narcissus pseudonarcissus (commonly known as wild daffodil or Lent lily) (Welsh: Cennin Pedr) is a perennial flowering plant.[1][2][3][4][5][6]
This species has pale yellow tepals, with a darker central trumpet. The long, narrow leaves are slightly greyish green in colour and rise from the base of the stem. The plant grows from a bulb. The flowers produce seeds, which when germinated, take five to seven years to produce a flowering plant. (Sexual seed reproduction mixes the traits of both parent flowers, so if garden hybrid cultivars are planted close to wild populations of Narcissus pseudonarcissus, there is a danger that the new seedlings, having hybrid vigour, could out-compete the wild plants.
La primera documentación del municipio es del año 905 con la forma in territorio Sevedano. La iglesia de Santa Maria aparece citada en el año 953 y la masía del Muntanyà en 1045. En 1875 se creó la estación de ferrocarril de Balenyà-Tona-Seva alrededor de la cual surgió el núcleo de población conocido como Balenyà-Estació o Sant Miquel de Balenyà. En 1996 el municipio incorporó la totalidad del núcleo de Sant Miquel de Balenyà hasta entonces repartido entre los de Seva, Tona, Balenyà y Malla.
ant Pau del Camp és un antic monestir benedictí que es troba en ple barri del Raval. Fundat amb tota probabilitat al segle x, la seva església romànica és la més antiga que es conserva a la ciutat de Barcelona,[1] i és l'únic d'aquest estil a la ciutat.[2] El seu petit claustre, amb arcs polilobulats, és únic dins l'arquitectura del romànic europeu.Història
No hi ha dades exactes sobre la data de construcció. Hom creu que va ser abans de l'any 911, que és la data que figura a la làpida trobada al monestir i corresponent a la tomba de Guifré II, a qui s’atribueix la fundació del monestir. Es creu, també, que el comte va iniciar la construcció d'una església sobre les restes d'un antic edifici religiós i que s’hi va establir una comunitat de monjos benedictins. El monestir era fora de la protecció de les muralles de la ciutat; d'aquí el seu nom, ja que es trobava al mig del camp.
Com que era fora del recinte emmurallat, el monestir va esdevenir un blanc fàcil per als atacants. Així, el 985, les tropes d'Almansor el van atacar;[3] va quedar destruït gairebé completament i fou abandonat per la comunitat. A partir d'aquella data va passar a ser una simple església dedicada a sant Pau.
El 1096 va començar la restauració de l'edifici i s'hi va instaurar una nova comunitat. Malgrat tot, el monestir fou novament atacat el 1114. Tres anys després, el matrimoni format per Geribert Guitard i Rotlendis en van fer una nova restauració i van unir el monestir, en qualitat de priorat, al de Sant Cugat del Vallès.Al segle xiv es va construir una nova muralla de la ciutat i Sant Pau del Camp va quedar finalment englobada dintre del nou recinte emmurallat. El 1508, el monestir es va unir al de Montserrat fins que el 1593 es va tornar a unir, també en forma de priorat, al de Sant Cugat.
El 1617 es va unir definitivament a un altre monestir, el de Sant Pere de la Portella, situat al Berguedà. El 1672 s'hi va instal·lar el noviciat de la Congregació Claustral Tarraconense, que abans era a Lleida, i es va iniciar l'època de major esplendor del cenobi. La comunitat va abandonar definitivament Sant Pau del Camp el 1835, amb la llei de desamortització de Mendizábal, que va comportar l'exclaustració. El darrer abat va ser Joan de Safont i de Ferrer, home certament polifacètic: teòleg, matemàtic, astrònom, filòsof, catedràtic de la Universitat de Barcelona i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres.
A partir d'aleshores, el monestir va passar per diversos usos. El 1842 va esdevenir una escola, mentre que entre el 1855 i el 1890 es convertia en caserna militar. El 1879 fou declarat Monument Nacional, gràcies a la intervenció de diversos ciutadans, entre els quals Víctor Balaguer. El recinte fou novament devastat el 1936. Des d'aleshores s'hi han fet diverses restauracions.
El CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva, arran de la desamortització dels convents del 1835, els fons provinents del Monestir de Sant Pau del Camp, que actualment sumen més de vint edicions.[4] Així mateix, ha registrat i descrit diversos exemples de les marques de propietat que van identificar el convent durant la seva existència.[5]
Sant Pau del Camp (Catalan for 'Saint Paul of the countryside' / 'in the fields'; IPA: [ˈsam ˈpaw ðəl ˈkam]) is a church and former monastery in Barcelona, Catalonia, Spain. While the monastery now stands within the El Raval district in central Barcelona, it once stood outside the city (before 14th century); its rural location gave the church its name.
History
There are no sources about the monastery's origins, it is generally thought that it was founded by count Wilfred II of Barcelona, whose funerary inscription was found within the monastery in 1596.[1] The monastery is documented from 977; in 985 it was sacked and destroyed by the Muslim troops of al-Mansur Ibn Abi Aamir.[2]
Restorations were begun in 1096, through donations from Geribert Guitard and Rotlendis,[2] and a new monastic community arrived. In 1117, Sant Pau became a priory of the monastery of Sant Cugat.[3] By the 13th, a new cloister, church and monastic quarters were built.[2] In 1377, the monastery consisted of a prior and eight monks, which declined in the 15th century to consist of three monks.[2] An initial monastic meeting for the Terragona province occurred in 1577 and such meetings would continue from 1594 to 1835.[2]
The monks were removed upon the secularization of monasteries by the Spanish government in 1835.[2]
It was declared a National Monument in 1879.
Seva was a cello player of an original gathering of "Aquarium" band. I like the authentic ambiance of his home. He has a good collection of vinyl records. He recommended me to watch the musical movie "Across the Universe" by Julie Taymor from where I started to understand and admire the Beatles.
IN ENGLISH BELOW THE LINE
En el punt més alt del crater de La Crosa de Sant Dalmai, prop de Girona, es troba aquesta curiosa ermita. Curiosa tant pel nom com per la seva situació actual, dalt un crater volcanic i fortificada amb un gran fossat tot al entorn seu.
El fossat fou de fet un afegit modern, ja que la ermita, ja en ruines, fou convertida en torre de senyals militar durant les Guerres Carlines.
ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Llop_de_Sant_Dalmai
====================
At the highest point of the crater of La Crosa de Sant Dalmai, near Girona, is this curious hermitage. Curious both because of the name (Saint Lupus) and because of its current situation, above a volcanic crater and fortified with a large moat all around it.
The moat was in fact a modern addition, since the hermitage, already in ruins, was converted into a military signal tower during the Carline Wars, arround 1875.
IN ENGLISH BELOW THE LINE
Fotografies de la zona de combats de la Batalla del Ebre (1938).
Corbera d'Ebre fou el poble més damnificat per la batalla, pràcticament arrasat. Per això fou reconstruit a la seva part baixa, arran de carretera. La part més antiga, al turó, fou abandonada i ha pràcticament desaparescut (crec que més per acció del temps sobre les ruines que pel propi bombardeig, tantmateix). Just en el limit on acaba la part habitada del poble hi ha encara aquest edifici supervivent del poble medieval, recordant-me cert gratacels de fama mundial (en faig col·lecció).
La batalla de l'Ebre (25 juliol - 16 novembre de 1938) fou la més important i mortifera de la guerra civil espanyola. Hi ha que també la consideren també la més decisiva, però crec que per desgracia la guerra ja estava decidida de molt abans, com a minim des del trencament del front d'Aragó el 9 de març del mateix any.
Tot i que l'exèrcit republicà creuà l'Ebre el 25 de juliol del 1938 per molts punts entre Mequinensa i Amposta, la major part dels combats de la batalla es donaren a la Terra Alta, a la zona entre Vilalba dels Arcs, La Fatarella, Camposines i Gandesa, a més de la Serra de Pandols.
www.youtube.com/watch?v=aLeClt23DxI
ca.wikipedia.org/wiki/Poble_Vell_de_Corbera_d%27Ebre
ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_l%27Ebre
ca.wikipedia.org/wiki/Corbera_d%27Ebre
============================================
This is part of the Ebro battlefield (1938), in Southern Catalonia.
Among all the towns in the former battlefield, Corbera d'Ebre was the most destroyed of them all (although Vilalba, La Fatarella, Flix, Garcia and Benifallet were also quite damaged). All the upper, medieval, town was utterly bombed by the fascist artillery and even the nazi Legion Condor. It was after the war rebuilt only arround the lower road side. The top of the hill remains mostly empty now, because almost all the houses were destroyed and have even been razed afterwards to prevent dangers for the visitors. Only the mighty baroque church remains, although it lost it's roof.
Here are some aerial images:
www.youtube.com/watch?v=aLeClt23DxI
This is the bombed and destroyed village of Corbera d'Ebre, in Republican hands from the 25th of July to the 3dr of September of 1938. Then it was utterly bombed alongside that sector of the front. Not only the fascist artillery was used, but also the German Legion Condor. Here it could be seen from the Coll del Moro viewpoint, the place from where Franco observed the battle several times. It had until several years ago a monument to the bloody dictator, but now it has been cleaned, moreover as it's an Iberian archaeological site.
The Battle of the Ebro (July 25 - November 16, 1938) was the most important and deadlier of the Spanish Civil War. There are those who also consider it the most decisive, but I think that unfortunately the war was already decided long before, at least since the breaking of the front of Aragon on March 9 of the same year.
The battle began with the greatest offensive made by the Republican forces, when they crossed the river Ebro between Mequinensa and Amposta (especially between Riba-roja and Miravet), and advanced to the line La Pobla de Massaluca -Vilalba dels Arcs -Gandesa - Serra de Pandols . But in just 48 hours, the dazzling advance was stopped short. Then Franco decided to crush the republican forces hill by hill (with massive artillery and bomber barrages), in a battle of attrition identical to the First World War for which the Republicans had no resources or alternative, especially with the river behind them. The main assaults, which lasted from August 10 to October 29, were concentrated in a very small and devastated area: the triangle Vertex Gaeta - Corbera - Camposines.
Finally, a final offensive on October 30 occupied the ridge of the Serra de Cavalls, making the entire Republican bridgehead unsustainable, which managed, however, to withdraw in an orderly manner until November 16. But the damage was already done, and there were no forces left for a proper defense of Catalonia, which fell three months later. Then, fascist darkness.
www.youtube.com/watch?v=bxQZ_gKCHtk
IN ENGLISH BELOW THE LINE
La ciutat anglesa de Bath té tant el nom com la raó de ser en la seva font d'aigues termals, venerada ja des d'època pre-romana. En època imperial es coneixia com Aquae Sulis. Talment com les catalanes Caldes de Montbui o Caldes de Malavella (ambdues anomenades Aquae Calidae en època romana).
De fet, les tres poblacions comparteixen sorgencia termal i ruines de les piscines on els romans aprofitaven aquestes aigues. Com podeu comprovar, el model general era força similar.
ca.wikipedia.org/wiki/Termes_romanes_de_Caldes_de_Montbui
www.terresdegirona.cat/selva_caldes_termes_caldes.htm
L'abadia de Bath, ara només una parroquia anglicana, tot i el seu aspecte catedralici, és una de les esglésies més boniques d'Anglaterra. Fou construida com a abadia d'un monastir benedictí, d'aquí el nom que l'hi ha quedat, i, de fet, servir durant alguna temporada com a catedral conjuntament amb la de Wells. D'aquí el titol de Bisbe de Bath i Wells... que els fans de l'Escurçó Negre bé recordareu!
És un exemple espectacular de gotic perpendicular britanic, on la superficie de finestrals arriba a representar el 80% del interior, pel que és extraordinariament lluminosa.
====================
The English city of Bath has both its name and its raison d'être in its source of thermal waters, revered since pre-Roman times. In imperial times it was known as Aquae Sulis. Just like the Catalan Caldes de Montbui or Caldes de Malavella (both called Aquae Calidae in Roman times).
en.wikipedia.org/wiki/Roman_Baths_(Bath)
In fact, the three towns share a thermal spring and the ruins of the pools where the Romans used these waters. As you can see, the overall pattern was quite similar.
ca.wikipedia.org/wiki/Termes_romanes_de_Caldes_de_Montbui
www.terresdegirona.cat/selva_caldes_termes_caldes.htm
Bath Abbey, now only an Anglican parish, despite its cathedral appearance, is one of the most beautiful churches in England. It was built as the abbey of a Benedictine monastery, hence the name that has remained, and, in fact, served for some time as a cathedral together with that of Wells. Hence the title of Bishop of Bath and Wells... which fans of the Black Adder will well remember!
www.youtube.com/watch?v=rBhTIoIXoTI
It is a spectacular example of British Perpendicular Gothic, where the area of windows represents 80% of the interior, which is why it is extraordinarily bright.
La primera documentación del municipio es del año 905 con la forma in territorio Sevedano. La iglesia de Santa Maria aparece citada en el año 953 y la masía del Muntanyà en 1045. En 1875 se creó la estación de ferrocarril de Balenyà-Tona-Seva alrededor de la cual surgió el núcleo de población conocido como Balenyà-Estació o Sant Miquel de Balenyà. En 1996 el municipio incorporó la totalidad del núcleo de Sant Miquel de Balenyà hasta entonces repartido entre los de Seva, Tona, Balenyà y Malla.
FR | La locomotive EI 18 2242 a entamé, il y a quelques kilomètres, la longue descente jusqu'à Bergen, assurant le premier regiontog de la journée en provenance d'Oslo S. Un trajet de 6h46 à travers l'une des lignes ferroviaires les plus pittoresques du monde.
Elle passe à l'heure en gare de Mjølfjell, tandis que le train IC à destination de Geilo attend patiemment que la voie se libère afin de continuer sa montée vers le plateau montagneux de Hardangervidda.
CAT | La locomotora EI 18 2242 ha començat, fa uns quants quilòmetres, la llarga baixada fins a Bergen, a càrrec del primer regiontog de la jornada procedent d'Oslo S. Un trajecte de 6h46 a través d'una de les línies ferroviàries més pintoresques del món.
El tren en qüestió passa puntual l'estació de Mjølfjell, mentre que el tren IC amb destinació a Geilo espera tranquil·lament que la via s'alliberi per tal de continuar la seva ascenció a l'altiplà muntanyós de Hardangervidda.
CAST | La locomotora EI 18 2242 ha empezado, hace unos cuantos kilómetros, el largo descenso hasta Bergen, a cargo del primer regiontog del día procedente de Oslo S. Un trayecto de 6h46 a través de una de las líneas ferroviarias más pintorescas del mundo.
Dicha composición pasa puntual la estación de Mjølfjell, mientras que el tren IC con destino a Geilo espera tranquilamente a que se libere la vía para continuar su ascenso hacia la meseta montañosa de Hardangervidda.
Ready For A ✨GIVEAWAY ✨ Girls!
To Enter:
1️⃣ Love this post ♥
2️⃣ FOLLOW ♥
💁♀️Comment your name♥
Release date will be announced soon!
Good Luck ! ♥
Facebook Giveaway: tinyurl.com/2p8mbdp3
IN ENGLISH BELOW THE LINE
Fotografies de la zona de combats de la Batalla del Ebre (1938).
Corbera d'Ebre fou el poble més damnificat per la batalla, pràcticament arrasat. Per això fou reconstruit a la seva part baixa, arran de carretera. La part més antiga, al turó, fou abandonada i ha pràcticament desaparescut (crec que més per acció del temps sobre les ruines que pel propi bombardeig, tantmateix). Just en el limit on acaba la part habitada del poble hi ha encara aquest edifici supervivent del poble medieval, recordant-me cert gratacels de fama mundial (en faig col·lecció).
La batalla de l'Ebre (25 juliol - 16 novembre de 1938) fou la més important i mortifera de la guerra civil espanyola. Hi ha que també la consideren també la més decisiva, però crec que per desgracia la guerra ja estava decidida de molt abans, com a minim des del trencament del front d'Aragó el 9 de març del mateix any.
Tot i que l'exèrcit republicà creuà l'Ebre el 25 de juliol del 1938 per molts punts entre Mequinensa i Amposta, la major part dels combats de la batalla es donaren a la Terra Alta, a la zona entre Vilalba dels Arcs, La Fatarella, Camposines i Gandesa, a més de la Serra de Pandols.
www.youtube.com/watch?v=aLeClt23DxI
ca.wikipedia.org/wiki/Poble_Vell_de_Corbera_d%27Ebre
ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_l%27Ebre
ca.wikipedia.org/wiki/Corbera_d%27Ebre
============================================
This is part of the Ebro battlefield (1938), in Southern Catalonia.
Among all the towns in the former battlefield, Corbera d'Ebre was the most destroyed of them all (although Vilalba, La Fatarella, Flix, Garcia and Benifallet were also quite damaged). All the upper, medieval, town was utterly bombed by the fascist artillery and even the nazi Legion Condor. It was after the war rebuilt only arround the lower road side. The top of the hill remains mostly empty now, because almost all the houses were destroyed and have even been razed afterwards to prevent dangers for the visitors. Only the mighty baroque church remains, although it lost it's roof.
Here are some aerial images:
www.youtube.com/watch?v=aLeClt23DxI
This is the bombed and destroyed village of Corbera d'Ebre, in Republican hands from the 25th of July to the 3dr of September of 1938. Then it was utterly bombed alongside that sector of the front. Not only the fascist artillery was used, but also the German Legion Condor. Here it could be seen from the Coll del Moro viewpoint, the place from where Franco observed the battle several times. It had until several years ago a monument to the bloody dictator, but now it has been cleaned, moreover as it's an Iberian archaeological site.
The Battle of the Ebro (July 25 - November 16, 1938) was the most important and deadlier of the Spanish Civil War. There are those who also consider it the most decisive, but I think that unfortunately the war was already decided long before, at least since the breaking of the front of Aragon on March 9 of the same year.
The battle began with the greatest offensive made by the Republican forces, when they crossed the river Ebro between Mequinensa and Amposta (especially between Riba-roja and Miravet), and advanced to the line La Pobla de Massaluca -Vilalba dels Arcs -Gandesa - Serra de Pandols . But in just 48 hours, the dazzling advance was stopped short. Then Franco decided to crush the republican forces hill by hill (with massive artillery and bomber barrages), in a battle of attrition identical to the First World War for which the Republicans had no resources or alternative, especially with the river behind them. The main assaults, which lasted from August 10 to October 29, were concentrated in a very small and devastated area: the triangle Vertex Gaeta - Corbera - Camposines.
Finally, a final offensive on October 30 occupied the ridge of the Serra de Cavalls, making the entire Republican bridgehead unsustainable, which managed, however, to withdraw in an orderly manner until November 16. But the damage was already done, and there were no forces left for a proper defense of Catalonia, which fell three months later. Then, fascist darkness.
www.youtube.com/watch?v=bxQZ_gKCHtk
Català: La BB67568 empeny la branca RRR 317 amb el TER 879731 Miramas - Marseille, al seu pas per l'estany de Lavalduc. L'aigua d'aquest estany té una alta salinitat, ja que actua com a dipòsit de salmorra de la indústria d'hidrocarburs, i el seu color rosat es deu a la presència d'una alga vermella. Cal esmentar la dura batalla que vaig tenir amb els matolls per poder arribar fins aquest punt, tot i que l'esforç no es va veure recompensat amb el pas de cap mercant. De totes maneres, aquest material era el principal objectiu de la visita, donat que l'arribada dels nous automotors regionals pronostica la seva jubilació.
Castellano: La BB67568 empuja la rama RRR 317 con el TER 879731 Miramas - Marseille, a su paso por el estanque de Lavalduc. El agua de este estanque tiene una alta salinidad, ya que actua como depósito de salmuera de la industria de hidrocarburos, y su color rosado se debe a la presencia de una alga roja. Cabe destacar la dura batalla que libré con los matojos para poder llegar a este punto, aunque el esfuerzo no se vió recompensado con el paso de ningún mercante. De todas formas, este material era el principal objetivo de la visita, puesto que la llegada de los nuevos automotores regionales pronostica su jubilación.
Français: La BB67568 pousse la rame RRR 317 avec le TER 879731 Miramas - Marseille, vu à l'Étang de Lavalduc. L'eau de cet étang à une haute salinité, puisque il s'agit d'un dêpot de saumure, et son couleur rosé est à cause de la presence d'une algue rouge.
Iglesia de Santa Maria de Seva. Construida en el s. XI, la iglesia nació en sustitución de una Santa María más primitiva. Supone el centro de todo un núcleo de casas medievales. Aun así, tan románica como luce fuera, es barroca de pies a cabeza una vez dentro.
Maria, a 16-year-old Russian student, very kind to photography and very serious about her responsibility. Capture: Plaça Catalunya, Barcelona.
Allà on el riu Noguera Pallaresa té la seva principal cruïlla, quan rep les aigües del Noguera de Cardós i els camins de les tres valls (Vallferrera, Coma de Burg i Cardós) es troben amb el camí principal, és on hi ha Llavorsí, que, d'aquesta manera, es converteix en el punt de confluència de totes les valls de l'Alt Pallars, i alhora com a porta entre les terres més baixes de la meitat meridional del Pallars Sobirà i les terres abruptes de les altes valls pallareses.
Les cases del poble estan agrupades unes sobre les altres i fa la impressió que es troben presoneres entre les muntanyes que les rodegen. El poble conserva el seu aire pirinenc en les restauracions de les cases antigues i les noves construccions que sempre han seguit el criteri de la resta del seu conjunt. L'església parroquial de Santa Anna té el seu origen en una primera església del segle XIII que es va construir amb la formació de la vila closa, però avui no coneixem res de les seves característiques. L'any 1758 va ser totalment reconstruïda, i com en moltes d'altres esglésies pallareses es va mantenir part de l'estructura. El seu interior està decorat amb modernes pintures murals.
La primera documentación del municipio es del año 905 con la forma in territorio Sevedano. La iglesia de Santa Maria aparece citada en el año 953 y la masía del Muntanyà en 1045. En 1875 se creó la estación de ferrocarril de Balenyà-Tona-Seva alrededor de la cual surgió el núcleo de población conocido como Balenyà-Estació o Sant Miquel de Balenyà. En 1996 el municipio incorporó la totalidad del núcleo de Sant Miquel de Balenyà hasta entonces repartido entre los de Seva, Tona, Balenyà y Malla.
Mullat i esmorteïda la seva sumptuositat, la jovenesa s'ha acabat. . . hi ha molt a extreure dels fruits . . . ho dóna l'experiència.
With translator:
"Mojada y amortiguada su suntuosidad, la juventud se ha acabado. . . hay mucho que extraer de los frutos. . . lo da la experiencia".
""Mouillée et étouffée dans sa somptuosité, la jeunesse est finie ... il y a beaucoup à apprendre des fruits ... l'expérience la donne."".
""Wet and muted its sumptuousness, the youth is over ... there is much to be learned from the fruits ... the experience gives it."".
_DSC6409_NKD500_Lluçanès
Wheels: Sevas R5
Wheels By: High-Definition Motoring
Contact: Carlos
Phone: 305-238-8220
Just got word that the youtube video is out for this car.
Check it out here... www.youtube.com/watch?v=ZxRWNHOdEL8
BTW, the wheels are for sale, and can be found on ebay. The only time they were used was for this photo shoot, and video.