View allAll Photos Tagged rectangular
Disponemos de la mayor variedad de chapas. En este caso el cliente se declinó por chapas rectangulares personalizadas.
Panorama of Curiosity Navcam images looking at rectangular-looking bumps on the floor of Gale Crater.
Rectangular Granny Square Afghan by Erin Lindsey iamtotallyobsessedwithyarn.blogspot.com/2006/01/granny-sq...
These are made from 925 silver . They are light and yet look solid. These can be made in your metal of choice in silver or gold.
I loved the rectangular pattern f the very old bricks in this building. It was a beautiful day in downtown Santa Rosa, California.
set of 3 loose rectangular forms, noriage, walls and bottoms thrown seperately and altered before joining, offset spiral bottoms, hand-cut rims speckeld ivory glaze with cobalt rims
Taken snorkelling at Mabibi, South Africa April 2009 where the water is warm and the fish are plentiful. It is part of the Greater St Lucia Wetland Park
Paphos Archaeological Park, Cyprus, July 2019
Paphos Archaeological Park contains the major part of the important ancient Greek and Roman City and is located in Paphos, southwest Cyprus. The park, still under excavation, is within the Nea Pafos ("New Paphos") section of the coastal city.
Its sites and monuments date from prehistoric times through the Middle Ages. Among the most significant remains so far discovered are four large and elaborate Roman villas: the House of Dionysos, the House of Aion, the House of Theseus and the House of Orpheus, all with superb preserved mosaic floors, especially an Orpheus mosaic.
Information from Wikipedia.
Conjunt arquitectònic format per l'església i les dependències monàstiques organitzades al voltant d'un claustre, més un antic hospici i un edifici destinat a les tasques agropecuàries, ambdós aïllats. L'accés al conjunt monàstic, situat a l'extrem sud-oest del recinte, es fa mitjançant un portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus, que dóna pas a una terrassa de planta rectangular descoberta, des de la que s'arriba a tots els espais monàstics. L'església és de tres naus amb tres absidioles semicirculars capçades a llevant. Les naus estan cobertes amb voltes de canó separades per arcs torals de punt rodó, recolzats damunt dos pilars cruciformes que, juntament amb els murs perimetrals del temple, sostenen l'estructura. La volta de la nau de tramuntana està refeta modernament. Les naus laterals es comuniquen amb la central mitjançant grans arcs formers de mig punt que també es recolzen als pilars cruciformes. L'arc former que comunica la nau central amb la de tramuntana presenta un mur de pedra a mitja alçada que separa els dos espais. Els absis estan coberts amb voltes de quart d'esfera i s'obren a les naus mitjançant arcs triomfals de mig punt, exceptuant l'absis central que es comunica primer amb un presbiteri. La il·luminació del temple es fa mitjançant finestres d'arc de mig punt adovellades. A l'absis central n'hi ha tres, al presbiteri i a cada una de les dues absidioles una de doble esqueixada, i a les façanes de les naus laterals tres més de doble esqueixada, així com una altra que dóna a l'interior del campanar. Damunt dels arcs triomfals hi ha petits òculs adovellats. El frontis, orientat a ponent, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals fets de carreus desbastats i la llinda plana de fusta. Damunt seu hi ha un timpà semicircular adovellat. A la part superior, corresponent amb cada una de les naus, hi ha tres finestres de punt rodó, la central d'una sola esqueixada i les laterals de dues. La capçalera del temple presenta decoració del tipus llombard a base d'arcuacions cegues ubicades entre lesenes, tant als tres absis com al presbiteri. L'absis central, en canvi, és l'únic que presenta una filada de finestres de mig punt cegues sota un fris de dents de serra. A l'extrem sud-oest de l'església s'ubica el campanar, de planta quadrada, amb la coberta piramidal i distribuït en tres plantes. A la planta baixa, el campanar està comunicat amb l'església mitjançant un portal de mig punt adovellat obert al mur de tramuntana. Al mur de llevant s'obre la porta que porta al claustre, al de migdia l'accés al locutori i la cambra prioral i a ponent, la porta d'accés a la porteria del monestir, que el precedeix. Es tracta d'un espai rectangular cobert per una gran volta de canó de pedra a sardinell, que sosté una terrassa descoberta amb accés des del primer pis de l'ala de ponent de les dependències monàstiques. La porteria s'obre als costats nord i sud mitjançant arcs de mig punt adovellats de diferents mides. El pis superior del campanar presenta dos finestrals d'arc de mig punt adovellats, oberts a cada una de les cares de l'estructura. Cal esmentar que adossat al mur de migdia de l'església hi ha el claustre, amb les dependències monàstiques i que pocs metres de distància del mur de tramuntana de l'església hi ha l'antic hostatgeria, on s'acollien els peregrins que arribaven al monestir. Per últim, cal mencionar la presència d'un total de 78 tombes antropomorfes excavades a la roca, corresponents a la necròpolis anterior a la construcció del monestir
Observacions:
Procedent de Sant Pere de Casserres, la família Pallàs conserva un retaule barroc del segle XVII, una antiga lipsanoteca o caixa de relíquies, així com notables fragments de pintures murals tardo-romàniques i gòtiques. Entre els enterraments destacables de Casserres es troben: la vescomtessa Eugòncia, continuadora de l'obra d'Ermetruit al 1039 i la vescomtessa Almodis de Barcelona, germana del comte Ramon Berenguer III, el 113. També hi ha les despulles de Guillem de Tavertet, Bisbe de Vic (1195-1233), mort a Casserres el dia 25 novembre de 1233. Cal esmentar també que el Museu Episcopal de Vic presenta diferents elements provinents de Casserres.
El monestir de Sant Pere de Casserres representa l'únic de l'ordre benedictí a Osona. Fou erigit en un indret on ja hi havia hagut un castell que posseïa una capella consagrada a Sant Pere. L'empresa fou impulsada gràcies a la la vescomtessa Ermetruit, qui comprà el domini alodial de Casserres al comte Ramon Borrell de Barcelona. Així doncs vers el 1006 féu iniciar les obres sota la vescomtessa Eugòncia i el seu fill Bermon I, s'hi aplegà la comunitat l'any 1012 amb l'abat Acfred i s'inicià la gran basílica actual, consagrada l'any 1050, amb l'abat Bofill al capdavant del monestir. Vers el 1012 començà a haver-hi vida comunitària, tot i que fins al 1050 no fou consagrada l'església monàstica. Posteriorment, l'any 1060 Casserres baixà aviat a la condició de priorat (1060), segurament pel fet de no poder mantenir la dotzena de monjos necessaris per a continuar essent abadia. Vers el 1079 el monestir perd la seva independència al ser unit al gran monestir de Cluny pels vescomtes d'Osona i Cardona, Ramon Folc I de Cardona i el seu germà Folc II de Cardona, per tal d'assegurar-hi la vida monàstica regular. D'aquesta manera passà a ser l'administrador de les possessions de Cluny a Catalunya. Durant el segle XIII la comunitat augmentà, tot i que no va passar mai de dotze o tretze persones. Vers el segle XIV s'investí com a prior comendatari a Pedro de Luna, futur Benet XIII d'Avinyó el 1376, personatge conegut també com el Antipapa o Papa Luna Diferents factors com la pesta negra i el despoblaments dels segles XIV i XV amb la conseqüent reducció d'entrada de diners dels censos, provoca que el monestir s'endeuti i que vers el final del segle XV solament hi hagin dos monjos a Casserres. És en aquest moment, en l'any 1427, quan el monestir pateix l'efecte d'un terratrèmol que provoca que caigui la cau de volta de la nau de tramuntana. Anys més tard, vers el 1464 és fortificat a conseqüència de les guerres remences, encara que no és fins el 1511 quan s'emprenen les primeres obres de consolidació i restauració al monestir i al claustre sota les ordres del prior comandatari Guillem Caçador. Vers el 1572 Ferran d'Aragó, arquebisbe de Saragossa i prior comanditari de Casserres renuncia al priorat i a Casserres i aquest passa a les mans col·legi dels jesuïtes de Betlem de Barcelona fins que, el 1767, foren expulsats per decret de Carles III. L'any 1774 el monestir es comprat per Pau Pla i Llafrenca, del mas Pla de Roda, i encara que es continua celebrant missa els diumenges fins l'any 170, l'activitat religiosa va cessar i posteriorment passà a mans família Arisa-Pallàs de Les Masies de Roda, que el va mantenir com a masoveria. El monestir quedà en l'oblit, fins que el 3 de juny de 1931, fou declarat Monument Històric Artístic amb categoria de Monument Nacional, i al 1934 es crea un Patronat de Sant Pere de Casserres. Vers el 1952-1962, s'emprèn les primeres i més importants obres de consolidació sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs, de la família propietària. Aquestes consisteixen en refé la volta de la nau de tramuntana de l'església, de la cuina i el refectori, del pis superior de l'hospici i de les cambres priorals. L'any 1991 el Consell Comarcal d'Osona l'adquireix amb la finalitat de portar a terme, juntament amb la Generalitat de Catalunya, la restauració del conjunt del monestir durant els anys 1994 a 1998 a càrrec de l'arquitecte Joan-Albert Adell i Gisbert. Actualment, a més de ser totalment visitable i museïtzat, alberga exposicions temporals d'elements no relacionats directament amb el monestir.
Conjunt fortificat constituït per dues parts i que s'acomoda a la topografia del lloc. La part superior o sobirana està formada per una edificació rectangular d'uns 1.000m2 que conserva part de les parets, de maçoneria irregular, i en algunes parts en opus spicatum. Els quatre murs sobrepassen a la major part del perímetre els 3 m. d'alçada i emmarquen un espai - torre residencial d'angles arrodonits que amida de 28'7 a 31 m. de longitud i de 20'6 a 23 m. d'amplada. Nomes es conserva una de les quatre cantonades, la SE; les altres tres estan ensorrades. S'accedia al recinte per una porta situada a l'extrem septentrional del mur O. que s'obria a la primera planta, de la qual es conserva únicament el brancal meridional. Sembla que hi ha una altra entrada, bastant destruïda, a la banda septentrional del mur E. Aquesta porta es completava amb altres forats en forma de finestra concretats en quatre espitlleres (que tenen una amplada interior de 45 cm.) d'esqueixada simple disposades al mur nord per sota del ressalt. També es van obrir espitlleres a la zona SE i al mur O. El sistema constructiu es senzill: pedres o carreus als costats exteriors amb una barreja de pedra i morter a l'interior del mur, possiblement sense encofrats. Els murs també presenten finestres espoliades i forats de viga. Sota els murs s'aprecia la construcció d'un fossat exterior. A sota trobem (orientada a migdia) una esplanada que queda limitada per una muralla enderrocada que mira a la vall i que està definida per dues torres. A l'extrem oriental es conserva una gran torre albarrana quadrada, de guàrdia, que podria ser de la baixa edat mitjana (gótica, segle XIII) però que hauria subtituit una altra de fundacional. A l'extrem occidental hi ha una torre més petita, semicircular, que podria ser, com el castell, del segle X. Presenta una longitut interior de 5'4 m., una amplada de 1'9 m. i uns murs de 80 cm. Els murs presenten una ampada i una tècnica, amb pedra petita i morter de calç, com les del castell. En aquest recinte (jussà) es trobava l'antic poble medieval de Miralles (Poble Vell), del que només queden alguns murs de cases enderrocades, can Tarragó, Can Gol i l'anomenada església del castell o de Santa Maria de Miralles. Segons l'estudi arqueològic fet per Júlia Miquel en el Marc del Pla Director (SPAL, 2016), l'angle oriental del recinte subirà podria ser d'origen andalusí.
El Castell es situa dalt d'un turó dins la Serralada de Miralles (a la Serra de Queralt). S'arriba en cotxe fins al recinte inferior des de la C-37. Es puja a la part subirana a peu per un camí protegit per una barana de fusta, que surt de l'església (obres fetes a càrrec del Consell Comarcal). Hi ha un conveni entre ajuntament i bisbat per restaurar l'església. A la carretera C-37 (igualada-Valls) hi ha un trencall que indica el castell amb un cartell de Gen Cat (Medi Ambient), al Km. 11'8. El camí de la carretera al castell amida uns 800m. El castell de Miralles ofereix una excepcional vista panoràmica. Existeix un projecte de 2002 d'intervenció parcial del Castell, presentat per l'Ajuntament , signat per l'arquitecte Camil Queraltó Ventura. No es va executar. A rel d'una petició de l'Ajuntament a la Diputació (SPAL) de l'any 2012, demanant la restauració del Castell i un ajut tècnic per elaborar el Pla Director del Castell, l'any 2016 l'SPAL va fer lliurament del "Pla Director del Conjunt Monumental del Castell de Miralles" (Forgas Arquitectes; desembre 2015). Proposa un seguit d'actuacions amb un pressupost total de 496.000 € Iva inclós. L'any 2015 es van renovar els plafons informatius del castell, amb la instal·lació de dos de nous, en el marc d'una subvenció de la DIBA. El 2017 es va realitzar una actuació a la torre de Llevant del castell (part jussana), consistent en la instal·lació a l'interior d'una escala i divreros pisos de fusta per tal de bastir un mirador. L'actuació no comportà restauració estricta de la torre. L'obra va ser una iniciativa de l'ajuntament, dirigida per l'arquitecte Carles Solsona Piña, finançada i supervisada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona. La foto 1 correspon a aquesta actuació (2017, ajuntament de Miralles). El castell de Miralles està inclós dins el projecte "Anoia. Terra de Castells" promogut pel Consell Comarcal, que difon turísticament els castells mitjançant una aplicacío de mòbil, entre d'altres recursos. La propietat del castell està dividida entre l'ajuntament (castell part subirana i camins), bisbat de Sant Feliu de Llobregat (església) i 4 finques privades (recinte jussà limitat per la muralla).Hi ha un litigi sobre els límits de propietat entre l'ajuntament i el Bisbat.
Aquest castell formava part de la línia defensiva que permeté el repoblament de la comarca cap a ponent a finals del segle X. Pertangué als Cervelló i després a la baronia de la Llacuna. L'any 960 (28 de juliol) ja és mencionat (kastrum Miralias) en l'acta de cessió del Compte de Barcelona i d'Osona Borrell II a Isarn, fill de Sal·la de sant Benet, del Castell de la Roqueta, en que s'assenyalava com una de les afrontacions del Castrum de la Roqueta. El 978 "Miralia" apareix en una butlla El 897 el Compte Borrell cedeix la meitat dels drets i propietats del terme del castell de Miralles al Bisbat de Vic, el qual l'infeudà a Ennyec Bonfill de Cervelló, al que Borrell ja li havia cedit l'altre meitat. La continuïtat del domini dels Cervelló es palesa entre els segles X i XIV. El 1108 Alamany hereda el castell del seu pare Hug de Cervelló. El 1079 els Cervelló reten fidelitat al Bisbe de Vic. Durant el segle XII es documenta el cognom Miralles vinculat a la castlania del Castell, sempre sota el domini dels Cervelló. El 1193 Guerau d'Alamany deixa el castell en testament al seu fill Guillem de Cervelló, que, mort aquest, passa a Guerau de Cervelló, i d'aquest, a la seva filla Felipa. Galcerà de Miralles (S.XIII), veguer del rei, es dirigí a les sots-vegueries de Manresa i Berga, anunciant la prolongació de la treva en la guerra de Jaume II contra el rei de Mallorca. Un nou Guerau de Cervelló, el 1347, s'intitula Senyor de la Baronia de la Llacuna. El castell de Miralles pertany ara a aquesta baronia, que passà dels Cervelló a la família Alagó (barons d'Alfajarín) . Posteriorment la baronia passa als Montcada, marquesos d'Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli, i al segle XIX, als marquesos d'Aitona i Moja. El castell de Miralles tingué un paper molt important en la guerra contra Joan II, ja que a finals de febrer de 1463, Gonzalvo de Mendoza aconsegueix que la guarnició es posi al costat de la Generalitat, però el mes d'abril Arnau de Cervelló, comissari del rei, ocupa el castell. L'any 1845 es cita el castell com totalment enderrocat. Fins a la guerra civil (1936), formava l'única agrupació de cases del municipi, doncs encara estaven habitades algunes de la part baixa. Al 1842 hi havia 6 famílies.