View allAll Photos Tagged rectangular
QTY 1 - 4"D X 7.5"H X 10"W, QTY 3 - 5" X 5" X 5", QTY 1 - 4" X 4" X 4", QTY 1 TALL- 8"H X 2.5"D X 2.5"W
Two distinct designs of generator housings were seen. These were in Willacy and Cameron counties, so I assume they were Vientos I project.
Descripció
Església de planta rectangular d'una sola nau amb dues capelles laterals, el campanar està coronat per un rellotge a quatre vents cobert amb una volta de ferro forjat. Hi destaca una pica baptismal de pedra datada al 1502 i que es troba situada al baptisteri. Realitzada amb maó vist i maó arrebossat imitant carreus en la façana. Pica baptismal esculpida en pedra, amb poca decoració, tan sols destaca l'escut català (quatre barres) i la data de la construcció ( 1562) Està rematada per una creu.
Notícies històriques
Està situada dins del poble, fou construïda l'any 1922 està dedicada a Sta. Magdalena i a Sant Pere, substituí a l'església, també dedicada a Sant Pere, que es troba situada a les afores del poble. (St. Pere del Fossar Vell)
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
Edifici d'estil neogòtic constituït per una única nau, amb un àmbit d'entrada (sobre el qual hi ha el cor) i quatre capelles a cada banda (emmarcades per arcs ogivals), interconnectades entre elles a mode de deambulatori. L'edifici és rematat amb un absis semicircular cobert amb una hemicúpula. A sobre de cada capella s'obren a l'exterior tres finestrals (també en forma ogival) amb vitralls, essent tan sols policromats els més propers a l'absis. La coberta, sostinguda per quatre arcs apuntats, és resolta amb un embigat a dues aigües. En quant a la façana exterior (de caire senzill i orientada vers el nord) en destaquen les obertures (totes elles ogivals peraltades), especialment la portalada principal. A cada banda hi té un arc cec. En un nivell superior, separades per una cornisa, hi ha tres finestres a cada banda (amb les del cantó de ponent tapiades). Sobre l'eix del portal s'alça un campanar de planta quadrangular, que a diferència de la resta de la façana (pintada de color blanc) és de maó vist. Amb diferents trams, al primer d'ells té una obertura allargada encarada vers el nord. Al segon, hi ha un rellotge amb quatre esferes, i al superior dues obertures a cada costat. Està culminat amb una estructura cupular de ferro forjat. Dels elements mobles de l'interior cal destacar-ne el retaule (del S. XX) que ocupa l'absis, però especialment una pila baptismal de pedra picada provinent de l'església de Sant Pere i la Santa Creu (originalment dins la seva capella del Roser) amb un escut de Barcelona i la data 1562, restaurada el 1993. Una segona pila baptismal, més senzilla i de menors dimensions, podria correspondre a la primigènia pila de l'església de Sant Pere i la Santa Creu.
L'edifici fou construït entre els anys 1922 i 1926, prenent des llavors la parroquialitat a la Capella del Roser. A les darreries de la mateixa època, es realçà el campanar per tal d'instal·lar-hi el rellotge. Durant la revolució, el Comitè de Milícies Anti-feixistes Local incautà l'edifici, donant-li l'ús de mercat públic.
The big rectangular room of the Museum of the Opera of Santa Croce covered by a ceiling with wooden beams, built in the first half of the 1300s, was previously used as the refectory as testified by the Last Supper, painted by Taddeo Gaddi (1290 – 1366) in 1333. Above it, there is the representation of the Tree of Life and Four Miracle Scenes by the same artist.
On November 4th 1966, river Arno flooded and water level in Santa Croce reached 5 meters and two centimeters (16 1/2 feet!), oil mixed with mud seriously damaged many works of art, ruined with yellowish spots. The fresco painting had to be detached from the wall for massive restoration effort and then repositioned.
Santa Croce church, Florence, 2014
Rectangular pillow beads made with solid blue hued Polymer Clay. Striped designs were transferred from a piece of silk fabric in a dying process.
Beech rectangular stone hearth oven with a stainless steel facade. This pizza oven is installed in the Park Hyatt, Saadiyat Island Abu Dhabi. For more information on stone hearth ovens visit our website!
THRACE, Perinthus. Nero. AD 54-68. Æ (24mm, 9.51 g, 6h). Laureate head right; c/m: [Γ]AΛBA within rectangular incuse / Apollo standing facing, playing cithara. Schönert 252; RPC I 1752; Varbanov 8; for c/m: Howgego 526. cngcoins.com
#Lamps - The appearance of any lamp can be improved by adding a new screen, and some lamps can be easily upgraded by adding a design of last fashion as an acrylic screen. Because the acrylic comes in a variety of colors and textures, your screen can truly reflect your artistic vision. There are a variety...
Sunday 25th September 2011. “Locomotion” The National Railway Museum at Shildon. This ex Shell Mex BP Rectangular Tank Oil Tanker was built in 1901. It also saw service in Falmouth Docks.
Rectangular, fired clay relief panel; modelled in relief on the front depicting a nude female figure with tapering feathered wings and talons, standing with her legs together; shown full frontal, wearing a headdress consisting of four pairs of horns topped by a disc; wearing an elaborate necklace and bracelets on each wrist; holding her hands to the level of her shoulders with a rod and ring in each; figure supported by a pair of addorsed lions above a scale-pattern representing mountains or hilly ground, and flanked by a pair of standing owls; fired clay, heavily tempered with chaff or other organic matter; highlighted with red and black pigment and possibly white gypsum; flat back; repaired.
PASTILLERO RECTANGULAR EN PLATA SUIZA, TAPA LABRADA CON FILETE DE ESMALTE AZUL.MIDE:4,3 CMS.POR 7 CMS.
PESA 75 GRAMOS-(2.5C)
Randolph Hall was built in 1828-1829 to the design of William Strickland, as the simple rectangular Main Building of the College of Charleston. In 1854 , Edward Brickell White extensively remodeled the building, adding an Ionic Portico and wings. Renamed for the 11th president of the College, Harrison Randolph, it has previously served as the main academic building but today is used primarily for administrative offices. Alumni Memorial Hall, the main meeting area on the second floor, is still used for many of the College’s formal ceremonies and announcements.
The College of Charleston, informally known as C of C or CofC, was founded in 1770 and chartered in 1785, making it the oldest college or university in South Carolina, the 13th oldest institution of higher learning in the United States and the oldest municipal college in the country. The founders of the College include three future signers of the Declaration of Independence--Edward Rutledge, Arthur Middleton and Thomas Heywardd; and three future signers of the United States Constitution--John Rutledge, Charles Pinckney and Charles Cotesworth Pinckney. Today, the College of Charleston has almost 10,000 undergraduate students.
Our Red Cedar Rectangular Trestle Picnic Tables have detached seats that can be conveniently nestled under the table to save space when not in use. We designed these sizes because we had so many requests for a leisure table that was compact, moveable without a tow truck, and was a fine looking piece of furniture. Push the Trestle Tables together and create a 10', 12' or 16' table, great for larger gatherings.
- AllPicnicTables.com
1636, with later alterations. Small rectangular-plan gabled burial aisle. Pointed arched plate tracery windows to gables; semi-circular arched doorway with imposts to W; deteriorated memorial plaques; steeply pitched roof. Moulded eaves course extending around gables to form hoodmoulds over arched windows. Finely sized random rubble; irregular red sandstone quoins and margins; stone skews; metal grilles to open windows; boarded door with bolt heads.
The Aisle, also known as `Scott Aisle', was added by Hugh Scott, the Laird of Gala in 1636 as a burial aisle to the former Kirk that stood on the site from 1617. The Kirk was demolished in 1813 due to bad condition, leaving the Gala Aisle to stand alone, which is then said to have been extended by 6ft. The window to the S gable is a 19th century replica of the original in the N gable. The inscription on the plaque to the S gable read `Glorie to God in hevin, peace on earth and gud vil among men' but is now illegible due to the weathering of the stone.
Some of the tombstones in the graveyard date from the 1600s and include that of Mungo Park the famous African explorer.
The Aisle roof was removed in 1971 and it remained ruinous until it was subject to a restoration scheme in 1992 by Ettrick and Lauderdale District Council, which included re-roofing it with stone slates.
De planta rectangular i una sola nau, consta de 3 registres amb volta de creueria, amb nervis motllurats que reposen en mènsules adossades als murs. L'absis és rectangular amb una obertura apuntada. Té un altre finestral de mig punt al mur sud. Al s. XVI es construí el cor, sostingut per una volta de creueria amb nervadures estelades. També del s. XVI és la capella del baptisteri. Destaca la porta d'accés, lateral, de mig punt i adovellada, amb fines motllures i coberta amb un guardapols coronat amb floró. L'estil evoluciona del cistercenc passant pel gòtic del s. XIV fins al flamíger i gòtic tardà (s. XVI), tot sota influència directa de Poblet. En una de les pedres de fàbrica hi ha l'escut de l'abat Juan Payo (1480-1498). Sobre la portalada gòtica es pot admirar l'escut de l'abat Domènec Porta (1502-1526). Les capelles laterals s'obriren el s. XIX. Campanar de base quadrada amb obertures de mig punt i escala d'accés de cargol. Destaca també el rellotge de sol datat al 1591 i la pica baptismal gòtica, en forma lobulada, de la capella del baptisteri.
Notes històriques:
Construcció gòtica iniciada el 1287. Substituí l'anterior església de Sant Salvador, documentada ja el 1191. Al final del s. XV consta que la parròquia era de col·lació de l'arquebisbe de Tarragona però al s. XVIII apareix com una vicaria perpètua a càrrec de l'abat de Poblet. En temps de l'abat Ponç (1316-48) es construí la part del presbiteri i en temps de l'abat Conill (1438-58) hom hi donà una bona empenta. S'acabà de bastir durant l'abadiat de Domènec Porta (1502-26), amb la porta d'accés i el campanar. El temple fou incendiat el 1936, destruïnt-se el retaule gòtic del Roser. Les campanes del campanar es van salvar d'aquesta destrucció perquè servien de tocs d'alarma. Les restauracions finiren el 1966. A finals del segle XX es va modificar la forma del campanar afegint-hi un emmerletat.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
#Strong #Rectangular #Permanent #Ferrite #Magnets for #Sale, #Magnets #Magnet #Jewelry #Necklace #Bracelet #Hoverboard #Physics
#BackToTheFuture #Hendo #Magnet #Magnetism #Magnets #Cable #Magnetic magnetforever.en.made-in-china.com/product/JSvEOhPoApcK/C...
very rectangular building in the Candleriggs area of the city, opposite where the enormous Goldberg's department store stood when I was a kid, long gone now
My daughter told me she was so used to making rectangular snowflakes that she began making them that way when she and her college roommate decided to decorate their dorm room. Needless to say, her roommate was a little confused by that.
Después de los Tanzanite no me pude resistir a hacerlos en este color!!
Muchas gracias por pasaros y comentar!!
Two contemporary rectangular hand-painted dishes (of Greek origin or from a Greek-named maker - signed on the base).
Scanned on a flatbed scanner.
Getting ready for a lesson that combines elements of math and art, I found the geometry of the cut paper amusing.
Església romànica d'una nau, de planta rectangular amb la volta de canó de perfil apuntat i reforçada per dos arcs torals. Està orientada a llevant per la capçalera amb un absis semicircular, obert per un arc presbiteral. La coberta és de teules àrabs a dues aigües.
La façana principal orientada a ponent té un portal d'entrada d grans dimensions amb dues arquivoltes amb imposta, d'arc de mig punt amb pedres adovellades i tota la volta orlada amb estries. El campanar és d'espadanya i s'alça sobre el mur de la façana. Té dues obertures d'arc de mig punt, coronat per una cornisa a dues aigües. S'hi accedeix per una escalinata de pedra ubicada a la façana de migdia. L'aparell és de carreus regulars ben tallats i disposats uniformement, però força erosionats. A la façana nord s'hi ha afegit una capella i la sagristia. A l'interior es conserva una pica baptismal de secció troncocònica assentada damunt un peu afegit posteriorment. La part superior està decorada amb dos grossos bordons. A sota mateix hi ha una sanefa en relleu de motius triangulars invertits. A la part inferior hi ha una altre bordó i, en sentit ascendent, una altra sanefa en relleu formada per una mena de punta de llances o bé, triangles acabats amb petits rombes. Tota la superfície està coberta d'una pintura de color terrós. El diàmetre exterior de la boca és de 90 cm, l'interior és de 68 cm; l'alçada és de 89 cm i la profunditat del vas és de 45 cm.
Observacions: L'any 1975 es trasllada el cementiri. Gràcies a la donació de Rosa Ollé Càlix es poden realitzar les obres de la restauració, que s'inaugura el 30 de desembre de 2001.
El territori de la parròquia estava format per la Beguda Alta, la Beguda Baixa, ca l'Almirall, Can Bosc, Can Carafí, Can Raimundet, la Casa gran i Can Casanoves. Juntament amb la parròquia de sant Llorenç d'Hortons, pertanyien a la baronia de Gelida fins el segle XIX. L'any 1304 era sufragània de la parròquia de Gelida, però a partir de 1453 ja figura integrada a la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons.
El primer document on surt referenciada aquesta església data de l'any 1080, en una donació que fa el clergue anomenat Ramon Seniofred, a l'abat Andreu del monestir de Sant Cugat. A canvi, aquest, concedeix a Seniofred l'administració de l'església de Sant Joan Samora amb totes les seves terres. L'any 1163 la capella és anomenada com a sant Joan Moragrega en una donació de Bernat de Puigalt a la Canonja de la Catedral de Barcelona, de tres masos que són "apud sanctum Johanem de Mora Greca" (libri Antiquitatum núm. IV, foli 81-81, núm. 217). L'any 1182 es renova aquesta donació afegint la càrrega de celebrar un ofici solemne al cor de la Seu el dia de la consagració de l'altar de Sant Andreu. La documentació posterior sobre Sant Joan és escassa fins el segle XIV on un document de la Pia Almoina datat el 17 de novembre de 1316, cita un Bernat de Fonollar que pren possessió de la quadra de Sant Joan Samora, del terme del castell de Gelida, que els comtes de Pallars i senyors de Cervelló, Hug de Mataplana i Sibil·la, li han atorgat mentre no li facin lliurament total de 15.000 sous de Barcelona, pel dot de Blanca, filla de Ferrer d'Abella, amb qui ell es casa. Per aquesta ocasió reten homenatge i fan jurament de fidelitat a Bernat de Fonollar els habitants de dita quadra de Sant Joan.
patrimonicultural.diba.cat/?fitxa=220000005#
Descripció
La capella romànica de Sant Joan Samora es troba situada prop de la carretera B-224, damunt un petit turó. És un edifici d'una sola nau amb una capella afegida a la façana nord. L'absis, semicircular, té una finestra de doble esqueixada. La coberta interior és de volta apuntada sobre arcs torals. La porta d'accés, d'arc de mig punt amb arquivolta i impostes, es troba situada al mur de migdia. La construcció es completa amb un campanar d'espadanya de dues arcades de mig punt i coberta exterior de teula a dues vessants. El material emprat en l'obra és la pedra, tallada en carreus regulars a l'absis i irregulars a la resta. Al mur de ponent hi ha restes d'Opus spicatum. Pica baptismal. Té forma troncocònica amb les parets rectes. S'assenta damunt d'un peu afegit posteriorment. La seva decoració consisteix en dos gruixuts bordons immediats a la boca i un altre junt a la base que emmarquen un espai decorat amb motius geomètrics. Sota dels bordons superiors hi ha una sanefa repussada en dent de serra, amb les puntes dirigides a terra. Sortint del bordó inferior hi ha una altra sanefa formada per un seguit de triangles molt allargats amb un rombe a cada una de les seves puntes.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
I had a little piece of clay left - this plate in about 12x5 inches. I glazed it with turkish amber glaze and the flick oasis blue glaze across it.
After Menai, the next pair of bridges in North Wales worth visiting included the Conwy Suspension Bridge. It is now closed to traffic, so when I walked over it, at one point had it all to myself!
At the end of the bridge was the Toll House.
While on the Conwy Suspension Bridge, I got these close up views of the Conwy Tubular Bridge. Unfortunately you could not see the trains go through it, but could hear the rumble of trains go through!
The Conwy Railway Bridge carries the North Wales coast railway line across the River Conwy between Llandudno Junction and the town of Conwy. The wrought iron tubular bridge, which is now Grade I listed, was built in the 19th century. It is the last surviving example of this type of design by Stephenson after the Britannia Bridge across the Menai Strait was destroyed in a fire in the 1970s.
The Conway Railway Bridge was designed by railway engineer Robert Stephenson in collaboration with William Fairbairn and Eaton Hodgkinson. The original plan had been for suspension bridge complementing Thomas Telford's Conwy Suspension Bridge of 1826. After Stephenson's appointment as chief engineer, the design was changed because a suspension bridge was considered unsuitable for trains. Stephenson and his collaborators invented the wrought-iron box-girder structure to bridge the River Conwy in a single span.
During May 1846, groundwork for the bridge commenced. The architect Francis Thompson dressed the pylons at either end as barbicans, with crenellated turrets, arrow slits and bartizans to complement the adjacent Conwy Castle. Unusually, the tubes were completed onshore before being attached to pontoons, floated along the river and jacked into position between the abutments. The bridge was officially opened in 1849. The bridge endorsed the construction of the larger Britannia Bridge. During 1899, the tubular sections were reinforced with cast iron columns to reduce the load on the span across the river. In September 1950, Conwy Tubular Bridge was recognised as being a Grade I listed building; it is also a scheduled monument (CN167).
Grade I Listed
History
On the Chester-Holyhead Railway, built 1846-49 by Robert Stephenson, in collaboration with William Fairbairn and E. Hodgkinson. The architect was Francis Thompson, the contractor William Evans. It was originally intended to be a suspension bridge. The bridge, like Stephenson's contemporary Britannia Bridge spanning the Menai Strait, pioneered wrought-iron box-girder construction. Intermediate piers were added in 1899.
Exterior
A tubular railway bridge between ashlar rectangular castellated towers (originally intended for carrying the chains of a suspension bridge), with blind arrow loops, and an embattled parapet on corbelled machicolations. Lower round turrets to the outer corners have a Lombard frieze to the parapet, and smaller corbelled round turrets to the inner corners have a Lombard frieze to conical caps. The outer sides have a pair of round-headed arches with continuous chamfer. On the inner sides are vents with latticework iron grilles above the girders.
The deck is double-track, each track having its own tubular girder construction, and incorporating a travelling crane. Set back from each end are 2 round concrete-filled cast-iron piers added in 1899.
The approach on the E side has a rock-faced coped wall to a polygonal terminal pier. Beyond, the NE side has a later plainer wall.
Reasons for Listing
Listed grade I as a major work of C19 civil engineering of national importance.
Scheduled Ancient Monument CN167
Conwy Castle seen from this view.
The then-unnamed Melbourne Rectangular Stadium from the Eureka Tower (it is now known as AAMI Park). Taken in January 2012, a couple of weeks before Rod Laver Arena hosted the Australian Open next door
Església de nau rectangular, amb tres absis semicirculars formant una capçalera trevolada i un cimbori vuitavat al centre del creuer. Els tres absis semicirculars tenen les mateixes dimensions, estan oberts amb arcs presbiterials i ornats exteriorment amb arcuacions cegues i dues lesenes cadascun. Les lesenes van fins a un petit sòcol que envolta els absis i hi ha tres arcuacions cegues entre lesena i lesena, en total nou a cada absis. El central té tres finestres de doble esqueixada i els laterals una cadascun, també de doble esqueixada. A la façana de ponent, refeta en la restauració de 1957-73, hi ha el portal d'entrada, de mig punt amb una imposta. Una orla sobresortida volta l'arc, i les dovelles estan molt ben polides i encaixades; damunt seu hi ha una finestra allargada de volta de mig punt amb una orla semicircular i imposta. A l'aresta de la façana de migdia hi ha un contrafort. La nau és coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada, reforçada per dos arcs torals, el del creuer de mig punt i el del mig de la nau apuntat, i recolza sobre unes columnes de factura molt sòlida, amb impostes en les de l'arc apuntat. Els absis són coberts amb volta de quart d'esfera. La cúpula del cimbori és semiesfèrica, de base quadrada i de grans dimensions, aguantada pels arcs dels absis (el central i els laterals) i el de la nau. Té quatre trompes a partir de les quals els carreus estan disposats uniformement fins al punt final de la semiesfera. El cimbori té tots els costats d'idèntiques dimensions. A la paret de migdia hi ha una finestra rodona. La coberta de la nau té dues vessants, la del cimbori en té vuit i en els absis és cònica, totes amb teula àrab.
Les dues façanes laterals, sud i nord, presenten decoració d'arcuacions cegues llombardes de les mateixes dimensions que les de l'absis; aquestes arcuacions presenten una lesena central al mur nord, mentre que en el mur sud apareixen seguides i tenen una tipologia molt especial, ja que són formades per plafons semicirculars refets del pla de façana. A la paret de migdia hi ha dues finestres de doble esqueixada i una porta més petita que la del mur de ponent, i a la paret nord hi ha una finestra de doble esqueixada on també es troba un portal de mig punt, de petites dimensions. L'aparell constructiu de l'edifici és de carreus de pedra tallats amb uniformitat en tot el conjunt, excepte a la base, que és de pedra basta. L'edifici presenta alguns elements que el singularitzen, atorgant-li un interès especial: en primer lloc, la presència de les dues portes secundàries situades a les façanes nord i sud, que es corresponen força bé amb les portes accessòries que apareixen a les esglésies monàstiques medievals i que plantegen, per a alguns estudiosos, un possible caràcter monàstic de l'església de Terrassola. Així, i seguint aquesta hipòtesi, seria l'únic element conservat d'un conjunt monàstic desaparegut, si és que s'arribà a completar el projecte en el qual es concebí l'església. Tanmateix, a la façana sud cal destacar la singularitat formal del seu fris d'arcuacions, molt diferent del que és més habitual en aquest tipus decoratiu. També és un element singular en la composició del mateix edifici, en la qual la situació dels absis i de la façana nord segueix les fórmules habituals del seu tipus. És difícil donar una motivació a aquesta singularitat, potser justificada per la presència d'edificis annexos.
L'indret que ocupa l'església de Sant Marçal de Terrassola ja estava habitat, com a mínim, des del segle IV aC. Després de ser abandonada durant el Baix Imperi, l'emplaçament es tornà a poblar al segle X. Damunt d'una església anterior, entre els anys i 1043 i 1053, Guislabert, bisbe de Barcelona, consagrà l'actual església de Sant Marçal a petició del matrimoni format per Silveri Borrell i Ermessenda. Deuen ser d'aquesta època o de la capella anterior les tombes antropomorfes actualment tapades que hi ha dintre del recinte del temple i que aparegueren durant les obres de restauració dels anys 1985-86. Al començament del segle XIII, l'església de Sant Marçal depenia del monestir italià de Sant Martino dell'Isola Gallinaria, a l'igual que el proper priorat de Sant Pere de Riudebitlles. El 1209, Nicolau, abat de l'esmentat monestir, nomenà síndic Bernat de Blancafort, monjo i diaca d'aquell cenobi. L'any següent hi hagué una concòrdia entre Pere, bisbe de Barcelona, i Bernat de Blancafort, perquè aquest darrer no volia observar sobre la institució de l'església de Sant Marçal la cura d'ànimes i l'entredit. La dependència del cenobi italià durà fins que es va fer una permuta de propietats amb el monestir de Montserrat l'any 1428, que canviava Sant Marçal per terres italianes.
Es creu que aquesta església tingué una funció monacal, com ho corrobora l'existència de les portes laterals, i cal suposar que la façana meridional connectava amb el possible claustre, la de tramuntana amb el fossar i la de ponent estava reservada als fidels. Amb tot, fins al segle XV no hi ha cap document que parli de la seva funció com a cenobi. L'església s'utilitzà també com a magatzem de gra, com ho demostra la troballa, en les últimes excavacions, de set sitges tallades al terreny natural. Aquestes es trobaren distribuïdes per la nau sense cap ordre. Possiblement aquest factor indica una diacronia en la construcció, fent-se a mesura que calia augmentar la capacitat d'emmagatzematge. Les sitges eren de forma ovoïdal, força irregulars, amb el diàmetre més gran prop de la base, que presentava una lleugera concavitat. El brocal estava fet amb pedres treballades en arc de cercle, i la tapadora era monolítica, amb una perforació central. Aquests dipòsits van estar en ús fins l'any 1780, ja que se sap per la documentació que el bisbe, amb motiu d'una visita pastoral, va sol·licitar al rector que proporcionés un altre lloc per guardar el blat, ja que no era decent que el tingués dins l'església. Al segle XIV es va substituir la volta de canó per una altra lleugerament apuntada. Al segle XVIII es van fer algunes actuacions a l'església, a fi de com sanejar la volta, posar nova teulada, construir un campanar rectangular damunt de la nau i fer el contrafort de la façana sud. Al començament del segle XX s'adossà la sagristia a sota del campanar. En la restauració que es va fer a partir de l'any 1957, a càrrec de la Diputació de Barcelona, es van treure el campanar i la sagristia i es va refer la façana actual d'entrada entre d'altres millores. Però no és fins a la intervenció de 1985-86 que el temple queda en perfecte estat de conservació. Es pot considerar un dels millors exemplars del romànic català que ha arribat fins als nostres dies.
Durant els anys 1985-86 l'església de Sant Marçal de Terrassola fou objecte d'una restauració total i una reorganització de l'entorn dutes a terme pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona, segons el projecte de l'arquitecte Rafael Vila Rodríguez. Aquesta actuació va ser precedida d'una recerca documental, portada a terme per les senyores Anna Castellano i Maria José Sureda. L'excavació arqueològica prèvia abastà la totalitat de la superfície interior del temple i els rebliments que hi havia sota les teulades; a més es van fer dos sondeigs extramurs de l'absis major. Les recerques dutes a terme permeteren identificar deu fases diferents d'ocupació. Així, les restes més antigues conegudes al solar de Sant Marçal corresponen a una habitació d'època ibèrica, situada al bell mig de l'àrea ocupada pel temple actual, amb una cronologia que abasta des de mitjan segle IV a la darreria del segle II aC. L'ocupació del capcer de Terrassola a l'època de l'Alt Imperi Romà també és documentada per la presència d'alguns materials ceràmics. Si bé no coneixem cap estructura arquitectònica d'aquell moment, es pot suposar que hi havia una vil·la romana als voltants del lloc on avui hi ha l'església. Després de l'abandó de l'explotació agrícola romana, de la qual tan sols podem intuir que funcionava durant els segles II i III dC, no tenim més dades sobre l'ocupació del promontori fins al segle X, la qual cosa no vol dir que deixés d'utilitzar-se en aquesta darrera data. És d'aquell moment una necròpoli d'inhumació, amb vuit sepultures antropomorfes d'adults i dues d'el·líptiques d'infants, coetànies a les anteriors, retallades en part als rebliments de l'època ibèrica i en part al terreny natural. Les tombes es trobaven concentrades a la meitat sud de la nau i, en més quantitat, a ponent. La presència d'aquesta sagrera pot indicar l'existència d'un edifici religiós anterior a l'actual, desconegut fins ara, que caldria situar fora de l'àrea afectada per l'excavació arqueològica, segurament cap al sud-oest. Els rebaixos de nivell realitzats anteriorment al voltant del temple fan que sigui impossible confirmar aquesta hipòtesi. Només es coneixen íntegrament tres tombes d'adults, ja que dues estaven tallades pels fonaments del temple i la resta estaven parcialment arrasades per remocions posteriors.
L'absència d'aixovar i d'elements de cultura material als rebliments de les tombes fa difícil la datació absoluta de la necròpoli, però la tipologia i la datació "ante quem" proporcionada pel fet que algunes sepultures van ser tallades per la cimentació del temple permeten establir-ne la datació prop del final del segle IX i sobretot al llarg del segle X. Finalment, a les acaballes del segle XI o començament del XII es va construir l'edifici que sense grans canvia ha arribat fins avui.
An elegant vanity rectangular washbasin ideal for both domestic and commercial installations.
Ideally suited for modern bathrooms. The modern rectangular ceramic basin must be mounted into the counter (Counter top/deck mount). It has 1 tap hole so a basin mixer can be installed.
Measurements:
Width: 700mm
Depth: 450mm
Height: 105mm