View allAll Photos Tagged luminen
Boats for a river ride in the city of HOI AN. These boats have some lamps that are very typical of this city and at night they all light up and it is very nice to see the boats on the river.
Barques per fer una passejada per riu a la ciutat de HOI AN. Aquestes barques tenen unes làmpades que són molt típiques d'aquesta ciutat i que a la nit s'il·luminen totes i queda molt bonic veure els vaixells pel riu.
Barcas para dar un paseo por río en la ciudad de HOI AN. Estas barcas tienen unas lamparas que son muy típicas de esta ciudad y que por la noche se iluminan todas y queda muy bonito ver los barcos por el río.
In fifteen plus years this was my third and so far best encounter with sheep being taken from one pasture to another. A lovely sight! For once I could see the sheep from afar and swiftly walked back to a better spot for a more beautiful backdrop for them. Cropped to this aspect ratio, no other editing.
A local told me, that the bigger trees can be covered with up to 4 tons of ice and snow. Some trees bend down and sometimes they even form arches. The cover is very important for the trees because it insulates them against the cold. Without this protection, the trees would freeze to death.
Just returned from an eventful week in the winter wonderland of Central Lapland. I had a great time with lots of activities like dog sledding, snowshoeing, cross-country skiing and relaxation by having a sauna or reading a good book in front of the fireplace.
Good weather conditions for photographing were unfortunately very limited. It was on the last day, when the weather gods had mercy and the sky cleared up for a while. Immediately after breakfast I took my snowshoes and hiked to the frozen "popcorn trees" of Luosto Tunturi. I arrived there just in time to enjoy and capture this moments of dazzling beauty.
* Explored 28/02/16 #22 *
CAT
Paisatge sense nom
que a poc a poc
obre una finestra
de roca, aigua i cel.
L'ombra i la llum
de present i passat
il·luminen paraules.
La música es fon
a l'entorn de l'horitzó.
OC
Païsatge sens nom
que pauc a pauc
dobrís una fenèstra
de ròc, d'aiga e de cèl.
L'ombra e la lutz
del present e del passat
esclairar los mots.
La musica se fond
a l’entorn de l’orizont.
Real winter. Snowy trail. Finland. ❄
***
Many thanks to everyone for your visit, comments and faves! Much appreciated! 😊
Have a nice Friday!
*****
Please do NOT POST awards pictures, group banners, sparkling icons or images in my photostream, thanks!!!
CAT
En un racó, drets,
on abans les ombres
ho omplien tot
ara s'il·luminen,
espurnegen,
mentre la resta,
immòbils,
resten callats.
La pell del bosc
cerca paraules
i no les troba.
Quietud.
OC
Dins un canton, a drecha,
ont davant las ombras
empliguèron tot
ara s'alucan,
esclat,
del temps que lo rèsta
immobil,
demòran muts
La pèl del bòsc
cercar de mots
e los pòdi pas trobar.
Quiétude
Les primeres llums del dia àrtic il·luminen un grup de casetes a Reine. La foto està feta amb un filtre ND de 10 passos per poder una exposició final de 2 minuts, que permet deixar l’aigua completament sedosa. Seguint amb les fotografies suaus de Lofoten.
Viatge amb North Photo Tours i Javier Alonso Torre.
All rights reserved. Please send me a private message if you wish to use this photo. Adding to Flickr galleries is fine without permission.
És Nadal al meu cor
quan somrius content de veure'm,
quan la nit es fa mes freda,
quan t'abraces al meu cos.
I les llum de colors
m'il·luminen nit i dia,
les encens amb el somriure
quan em parles amb el cor...
www.youtube.com/watch?v=LrKeBllB_P4&feature=related
Textura: www.flickr.com/photos/lenabem-anna/
Thanks!
El gran sol no sempre ens deixa veure petits esquemes d'allò que seria si miràssim a terra.
Camino d'esma mirant amunt, cercant colors dibuixos de natura, molt poc miro a baix, només de manera escadussera faig una ullada a terra.
Veig en una llambregada un parell de floretes grogues com el sol dibuixat i pintant per una mainada. D'alguna manera m'il·luminen i amb donen fe de la llibertat creativa i personal que ha de tenir el meu cor, ben cert que mig amagada resta una flors dels sols mig cremada i ben mustia, però els sol, les flors grogues, estan en plena joia i com puc m'ajupo i fotografio.
Desitjo que sempre tingueu algun sol al vostre costat que us il·lumini i us faci veure el camí de l'esperança, de la vida i de la llibertat.
IN ENGLISH BELOW THE LINE
Amb penes i treballs, tot i alguns nuvols, la contaminació lumínica i anar 40 minuts amb cotxe fins la carretera entre Castellterçol i Castellcir, finalment varem poder veure la aurora SAR del dijous 10 d'octubre de 2024. No era tant potent com la del maig, que per desgracia ens varem perdre, però com a mínim ens varem treure l'espina que teniem clavada al respecte... Amb la càmera es pot apreciar prou bé la vermellor entre lila i rosa del cel septentrional, però fins i tot a ull nu s'apreciaba lleugerament.
Les aurores SAR no son aurores boreals "convencionals", sino fenomens rars i (val a dir) molt menys vistosos. Però que com a minim hi ha alguna possibilitat de veure a Catalunya. Es formen de manera diferent, i també son molt més vermelles i alhora, "tranquiles".
parcastronomic.cat/blog/guia-aurora-sar-2024/
www.ara.cat/ara-cat/meteo/aurores-boreals-il-luminen-cel-...
====================================
With some difficulties, despite some clouds, light pollution and a 40-minute drive to the road near Castellterçol to be further away (and higher) from Barcelona, we were finally able to see the "SAR aurora" of Thursday, October 10th, 2024. SAR stands for Stable Auroral Red arc. It was not as powerful as that of May this same year, which unfortunately we missed. With the camera you can appreciate quite well the redness between lilac and pink of the northern sky, but even in naked eye was slightly appreciated.
SAR auroras are not "conventional" aurora borealis or northern lights, but rather rare and (ie) much less spectacular phenomena. But at least there is some possibility of seeing it in Catalonia. They are formed differently, and are also much redder and at the same time, "quiet".
Cala del Frares. Lloret de Mar. Girona.
Llàstima que no hi havia cap núvol per donar una mica de color a la posta de sol.
Oly EM-1X, M12-100 f/4 , 12mm, 4 seg, f/8, ISO200. Filtre ND32 integrat a la càmera, polaritzador i ND degradat de 3 passos.
Sant Andreu de Gitarriu
Sant Andreu de Gitarriu és una església romànica que es troba prop del coll de Faja I protegit del nord pel puig de Freixenet. Per arribar-hi amb vehicle cal anar a Montagut direcció a Sadernes poc abans d’arribar a Sadernes, just fent l’última pujada cal agafar un trencant a la dreta direcció al Bassegoda i Lliurona passant pel coll de Faja. Hem de fer uns 9 km per arribar a una esplanada on tobarem el mas del Serradell i a escassos metres després, a peu de pista, l’església. Cal destacar les vistes panoràmiques a la Vall del Llierca i part de l’Alta Garrotxa; molt recomanable.
Sant Andreu de Guitarriu està ubicada dins el terme municipal de Sales de Llierca (Garrotxa).
És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Contingut
1 L'edifici
2 Història
3 Recull de documentació històrica
3.1 Cartoral de Carlemany
3.2 Cartoral de Carlemany
4 Altres referències
5 Referències
L'edifici
Sant Andreu de Gitarriu és una construcció romànica del segle XI, malgrat les modificacions que ha sofert. Està constituïda per una sola nau, capçada a l’est per un absis semicircular totalment llis. Dues finestres de mig punt I doble esqueixada, situades una en la part central de l’absis I l’altra orientada al sud, il·luminen el presbiteri. La nau està coberta amb volta de canó. En el sector més occidental es va construir un cos elevat, si bé només es conserva l’escala I les mènsules en què es recolzava l’estructura de fusta. A peu d’escala, s’ubicava la pila baptismal, que encara es conserva in situ, tot I que a dia d’avui ha perdut la seva base.
L’interior del temple està totalment enguixat, però en alguns punts del guix s’ha començat a despendre. Això ha perms veure una creu de consagració. El terra de la nau està pavimentada amb rajola ceràmica vermella; en la parla de la Garrotxa aquestes peces vermelles s’en diuen “cairats”; no són originaris sinó d’alguna millora posterior.
La porta d'entrada, amb arc de mig punt, es dirigeix a migjorn, banda a la qual hi ha, encastats al mur, uns nínxols així com, a l'extrem est, la sagristia afegida al segle XVII o XVIII. Sobre la paret de ponent s'assenta l'espadanya, campanar de cadireta de dos ulls mancada de campanes.[2], l’espadanya és menys ample que la façana de l’església I una petita finestra de mig punt I doble esqueixada sobre en el frontís.
Història
Sant Andreu de Guitarriu és un exemplar típic de l’art romànic de la primera fase, segle XI, tot i que parcialment modificat. El topònim -Gitarriu- té una arrel etimològica entroncada amb el mot germànic –Witirici-, genitiu de -Witiric-. S’ha dit que el seu origen podria ser el de –Rivus Guitardo-, nom del qual seria un derivat. Hi ha una 2ª hipotèsi de seu origen, de –Guntirig-, nom personal que estroba documentat a Catalunya en el segle X. Un document de l'any 1044 parla de la contrada, denominada "Iotericio", del temple, però, no en tenim cap notícia fins a l'any 1221 I 1288 que s’anomena la parròquia de -Sancti Andree de Iecoriu-. Del segle XIV és la cita "Ecclesia parrochialis sancti Andree de Gitarivio". Sant Andreu perdrà la seva condició de parròquia i passarà a dependre de Santa Cecília de Sardenes.
♫♪♫ Samantha Cole - You Light Up My Life
Llums de carrer que il·luminen la nostra foscor, a Piera; 8 de desembre de 2007
--
Però la nostra missió és parlar.
Donar llum de paraula
a les coses inconcretes.
Elevar-les a la llum amb els braços de l'expressió viva
perquè triomfem en elles.
Tot això, és clar, sense viure massa prop de les coses.
Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.
(L'arrel i l'escorça - Miquel Martí i Pol)
La Processó de Verges és l'acte més conegut de Setmana Santa d'aquesta població empordanesa, i té lloc la nit de Dijous Sant. A partir de les 10 de la nit hi ha la primera part, a la Plaça Major, amb el decorat de les muralles, on s'escenifiquen els tres anys de la vida pública de Jesús, amb un èmfasi especial en els darrers dies i en la venda, detenció i condemna d'aquest. Quan els jueus arresten a Jesús, el retiren de l'escenari i se l'enduen, acompanyats de les manages, i a partir d'aquest moment comença la coneguda Processó pels carrers del poble.
La Processó, que representa la Via Dolorasa, és escenificada. A la Placeta té lloc la Primera Caiguda, que comprèn la guarició del cec, la trobada de Jesús amb la seva mare, la Verònica i les Filles de Jerusalem, tots ells després de recitar els versos corresponents, s'incorporaran a la Processó. La Segona Caiguda té lloc a plaça de l'Onze de Setembre, sense cap diàleg. A la Plaça Major té lloc la Tercera Caiguda, on Jesús fa un monòleg i el Cirineu el relleva del transport de la creu. La Processó finalitza amb la Crucifixió de Jesús, a les escales que separen el desnivell de la Placeta amb l'església.
En la comitiva hi destaca la Dansa de la Mort, relíquia de la cultura popular en què cinc esquelets salten al so d'un tabal, col·locats en forma de creu i amb un seguici de quatre personatges més, els quals, amb torxes, il·luminen el quadre i hi aporten l'aire tètric que hi dóna sentit. El cos principal de la Dansa de la Mort és format per dos adults (la Dalla i la Bandera) i tres infants (dos Platets, que porten un plat amb cendra, i el Rellotge, que assenyala un rellotge sense broques): la Mort ens avisa que no perdona ningú (amb la bandera), ens sega la vida (amb la dalla) i ens recorda que a qualsevol hora (rellotge sense broques) acabarem convertint-nos en cendra (platets). També val a destacar la Dolorosa, que va acompanyada per un cor, conegut com “l'Stabat”, que interpreta un Stabat Mater. L'antiga melodia d'aquest cant, inicialment interpretat per dues veus masculines, va ser arranjada, mantenint la línia melòdica original, pel compositor local Joaquim Ferrer a finals de la dècada de 1950, i actualment és interpretat per un cor mixt acompanyat per dues flautes travesseres i un fiscorn.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.
L'església de Sant Martí de Maçanet de Cabrenys surt citada el 1017 en el document d'una donació del comte Bernat Tallaferro a la seu de Besalú.
L'edifici és una construcció de la segona meitat del segle XII o ja del XIII, i consta d'una sola nau rectangular, capçada a l'est per un absis de planta semicircular del romànic tardà, més estret que la nau. Dues finestres de doble esqueixada il·luminen l'edifici, l'una al mur de migjorn i l'altra al centre de l'absis; a la capçalera de la nau hi ha dos ulls de bou, i una finestra renaixentista al frontis. Té l'absis decorat per l'exterior amb un fris d'arcuacions cegues que descansen sobre mènsules llises o ornamentades amb relleus geomètrics molt simples i esquemàtics; a sobre hi ha un fris de dents de serra i, al damunt, una cornisa incurvada. La nau, que presenta els murs completament llisos, té una cornisa de cavet; a les quatre cantonades trobem uns ressalts verticals i una socolada seguida.
Una volta apuntada i seguida força alta cobreix la nau; l'absis, que s'obre a la nau per mitjà d'un doble plec apuntat en gradació, té una votla ametllada.
Al temple hi ha dues portes: la del frontis, d'alçada una mica inhabitual, consta de dos arcs en gradació, llinda i timpà obert amb carreuada; l'altra, a migjorn, té quatre arcs en gradació, llinda i timpà, on el guardapols i una arquivolta s'han decorat amb uns relleus ornamentals molt senzills. Aquesta darrera porta conserva una ferramenta i un forrellat de tradició romànica.
I les llums de colors Fa Do M’il•luminen nit i dia Lam Fa Les encens amb el somriure Sol Do Quan em parles amb el cor. Instrumental: Lam Sol Fa Do Lam Fa ...
Gli ultimi raggi di sole illuminano l'oscurità.....
Les derniers rayons du soleil illuminent l'obscurité.....
Els últims raigs de sol il·luminen la foscor.....
De laatste zonnestralen verlichten de duisternis.....
De sista solstrålarna lyser upp mörkret.....
Os últimos raios de sol iluminam a escuridão.....
Los últimos rayos de sol iluminan la oscuridad.....
Letzte Sonnenstrahlen erhellen die Dunkelheit.....
Per poder veure com els primers ratjos del sol il·luminen aquestes formacions rocoses s'ha de pujar de nit, amb la llum del frontal. Quan hi arribes la llum de la lluna les il·lumina suaument, mentre les primeres llums del dia començen a tenyir-se de taronja.
Des d'aquest punt, encare s'ha de caminar uns 30 minuts fins arribar a la plataforma amb les millors vistes.
El mont Fitz Roy es un dels icones de la Patagònia argentina. Vam trobar aquest riu que ens condueix fins la muntanya, rodejat de colors de tardor, mentre els últims rajos del sol il·luminen el Fitz Roy.
Magnífic viatge organitzat per @aurea_nature a la Patagònia argentina i xilena.
All rights reserved. Please send me a private message if you wish to use this photo. Adding to Flickr galleries is fine without permission.